morfologia verbal

Jordi JANARIZ

Morfologia

Flexió verbal

Dossiers de llengua

Seminari de llengua catalana i

literatura. Llengua catalana.

Batxillerat. Edició juny 2015

Morfologia verbal ÍNDEX GENERAL

Llengua catalana. Batxillerat JJ

Morfologia verbal /Índex

Pàg

ina2

Índex de continguts

0. Conceptes generals de morfologia.

0. 1 Mots lèxics i mots gramaticals

0. 2 Morfemes

1. La segmentació dels verbs

1. 1 Radical i desinència

1. 2 Auxiliaritat

1. 3 Segmentació del radical

2. La desinència verbal: vocal temàtica i flexió

2. 1 Tema i vocal temàtica.

2. 2 Conjugacions i models de conjugació.

3 Models de conjugació regular:

3.1 Temps simples d’indicatiu (i passat perifràstic)

3.2 Temps simples de subjuntiu

3.3 Formes no personals

3. 4 Els temps compostos. Correspondència morfològica amb els temps simples.

3. 5 Variants de conjugació. Models perdre i servir.

4. Informació gramatical associada al verb.

4.1 Morfema o morfemes de flexió?

4.2 Valors gramaticals no marcats en el verb

4.3 El Temps

4.4 L’Aspecte

4.5 El mode

4.6 CONC (persona i nombre)

4.7 Informació gramatical en formes personals i formes impersonals

4.8 Informació gramatical en formes simples i formes compostes

4.9 Correspondències sintàctiques entre indicatiu i subjuntiu.

Morfologia verbal 0. CONCEPTES GENERALS


Morfologia verbal /Índex

Pàg

ina3

5. Formes analògiques i col·loquials

5.1 Formes col·loquials i formes estàndards.

5.1.1 Infinitius i gerundis.

5.1.2 Participis.

5.2 Formes incoatives vertaderes i falses.

5.2.1 Sentir i els seus derivats

5.2.2 Verbs de la segona conjugació amb aparença de verbs incoatius.

5.2.3 Verbs efectivament incoatius

5.3 Canvis de conjugació

5.3.1 Analogies amb el castellà

5.3.2 Verbs tenir i venir.

5.3.3 Verbs de conjugació mixta

6. Els verbs de radical velaritzat

7. Verbs amb alternances vocàliques en el radical

8. Sintaxi normativa del verb: girs no acceptats en la llengua estàndard

8.1. Verbs intransitius usats com a verbs transitius

8.2 Verbs transitius usats com a verbs intransitius o com a verbs de règim preposicional

8.3 Errors en els girs pronominals

Morfologia verbal 0. CONCEPTES GENERALS


Morfologia verbal 0 /Conceptes generals

Pàg

ina4

0. Conceptes generals de morfologia.

0. 1 Mots lèxics i mots gramaticals

Una distinció que ja s'ha fet tradicional en l'estudi de la llengua és la que diferencia els mots

que designen entitats del món (coses, accions, qualitats,....) d'aquells que serveixen

bàsicament per establir relacions entre altres mots. Els primers solen anomenar-se mots lèxics

(i.a) i els segons, mots gramaticals (i.b). Són mots lèxics els substantius, els adjectius i la major

part de verbs Són mots gramaticals algunes preposicions, conjuncions, pronoms i els verbs

auxiliars.

(i) a. taula, paret, idea, esforç...

verd, alt, brillant, dur...

escriure, pintar, pensar, estimar...

b. a, amb, que, i, si, però, com, ser...

0. 2 Morfemes

Tanmateix, les paraules no són les unitats més simples que podem concebre, ni des del punt

de vista de la forma (morfologia) ni des del punt de vista del seu significat (semàntica)1.

Trobem evidència d'això en el fet que algunes parts dels mots es repeteixen amb un

significat constant en altres mots (ii).

(ii) port-a-r port-a-ble

port-a-dor ball-a-ble

port-a-ble tem-i-ble

(...) (...)

Les unitats com , port-, -a, -dor, -ble ,... , que ja no poden ser descompostes en unitats més

petites que conservin encara un significat lèxic o gramatical constitueixen el que hem

anomenat morfemes.

En català els mots gramaticals solen tenir una sola forma (no presenten flexió) i estar formats

per un únic morfema. Els mots lèxics, en canvi, solen presentar més d'una forma (tenen flexió)

i, per tant, estar formats per més d'un morfema. Els mots lèxics, doncs, contenen morfemes

gramaticals, mentre que els mots gramaticals no contenen morfemes lèxics en el sentit que

hem donat nosaltres al terme.

(iii)

morfema(es)

gramatical(s)

morfema(es)

lèxic(s)

mots gramaticals + − mots lèxics + +

1 Els mots són àtoms sintàctics, és a dir, les unitats lèxiques mínimes que formen unitats superiors

(frases)

Morfologia verbal 1. SEGMENTACIÓ


Morfologia verbal 1/Segmentació

Pàg

ina5

1. La segmentació dels verbs 1. La segmentació dels verbs

1. 1 Radical i desinència 1. 2 Auxiliaritat 1. 3 Segmentació del radical

1. 1 Radical i desinència

Si ens fixem en les diferents formes d'un verb regular qualsevol, com ara cantar o consentir,

veurem que hi trobem una part que es repeteix, invariable, en totes elles:

(1) consent/ir; consent/o, consent/s, consent/- , consent/is, consent/iré...

cant/ar, cant/o, cant/es, cant/a, cant/is, cant/aré,...

Ja sabem que aquesta part és el RADICAL del mot. Fixem-nos que aquesta és la part que

associem al significat lèxic del mot ; p.ex., associem cant- a la idea abstracta de l'emissió de

sons orals, amb un to i una melodia i associem sent- a una idea abstracta de la percepció

de què són capaços els éssers vius. Aquest significat també acompanya altres paraules que

contenen el mateix element:

(2) cant, cantaire, cantador, cantant, cantadissa...

consentiment, consentidor, consentidament...

El radical també conté informació de tipus gramatical, però només aquella que és

idiosincràtica del mot i que no variarà d'una forma a una altra dins del mateix verb: quants

complements subcategoritza (cap, un o dos), quina és l'estructura d'aquests complements

(SN, SP, O'...), quin el seu paper temàtic (agent, pacient, experimentador, locatiu...). Un

Sintagma Verbal (SV) és el desenvolupament d'aquestes característiques gramaticals del

verb. En cert sentit, tota la oració ho és.

(2’) a) Informació associada al radical (exemple: OBRIR)

� Marc de subcategorització: X ((OBRIR Y) amb Z)

� Papers temàtics: A{agent}, P{pacient}, I{instrument}

b) Exemples

El lladre va obrir la caixa amb el rossinyol

A(x) P(y) I(z)

La caixa va ser oberta pel lladre amb el rossinyol

P(y) A(x) I(z)

La caixa es va obrir (amb el rossinyol)

P(y) *A ((I)z)

Llengua catalana. Batxillerat


Pàg

ina6

P

àgin

a6

L'altra part, diferent en les diverses formes del verb, però que es repeteix de manera anàloga

en els altres verbs, si més no en els de la mateixa conjugació, s'anomena desinència verbal.

(3) consent/o, perd/o, dorm/o, cant/o,...

cant/ar, salt/ar, estim/ar, ...

Aquesta part és un constituent complex. En conjunt, ens aporta la informació gramatical

relativa a la flexió verbal, és a dir les propietats relacionals que atorguem a cada forma

verbal, i manca de significat lèxic. P.ex., -o ens indica que estem davant d'una primera

persona del singular d'un present d'indicatiu: que el subjecte serà jo i el verb admetrà

expressions temporals com avui, ara,..., però difícilment ahir, l'any passat..., amb

independència del verb de què es tracti.

1. 2 Auxiliaritat

En el verbs, però, a diferència del que passa amb altres classes de mots, no tota la

informació d'aquest tipus ens la subministra sempre la desinència. En els temps compostos,

part d'aquesta informació prové d'una altra forma verbal auxiliar:

(4) Hem sentit; vaig perdre; haguéssim cantat...

El conjunt format pel verb auxiliar i la desinència s'anomena auxiliaritat verbal. A la forma

Hem sentit, p. ex., tindrem: (5)

Hem sentit radical: sent-

auxiliaritat

� verb auxiliar: hem

� desinència: -it

Els verbs auxiliars tenen, per la seva part, com les altres formes verbals, un radical i una

desinència.

1. 3 Segmentació del radical

Els radicals verbals, com tots els radicals, poden estar constituïts per més d’un morfema, com

a resultat de processos d’afixació. En els exemples que hem vist fins ara, ens referíem al

radical de consentir. Aquest és un radical complex. Ara en veiem alguns altres:

(6) a. V+prefix �� V

sentir, consentir, pressentir, assentir, ...

sent- con/sent- pre/(s)sent- a/(s)sent-

b. N/A + sufix �� V

cristal�litzar, modificar, quequejar

cristal�l/itz- mod/ific- quequ/ej-



Pàg

ina7

P

àgin

a7

c.

Radical Arrel

Sentir /sent-/

sent- Consentir /con+sent-/

Pressentir /pre+sent-/

Assentir /a+sent-/

A (6a) ens trobem amb quatre verbs diferents, formats sobre un mateix morfema lèxic (sent-),

que en el primer cas ens apareix sol, i en els altres tres casos, acompanyat de diferents

prefixos (con-, pre- a-...). A (6b) trobem diferents verbs formats sobre bases nominals (noms o

adjectius), mitjançant sufixos verbals. D’acord amb la terminologia que hem adoptat,

seguirem parlant de radical per referir-nos a tota la part invariable d'un verb i anomenarem

arrel el morfema lèxic (o lexema, en algunes terminologies) que es troba en la base de tots

ells. Així, els quatre verbs de (6c) tindran una mateixa arrel lèxica, però radicals diferents.

Morfologia verbal 2.SEGMENTACIÓ DE LA DESINÈNCIA


Morfologia verbal 2 /Segmentació de la desinència

Pàg

ina8





El procés que ens permet d'obtenir diferents formes d'un mot s'anomena flexió (o inflexió) i

els morfemes gramaticals que intervenen en la flexió, morfemes flectius (o inflectius). En

realitat el que fa la flexió amb radical (nominal, verbal, adjectival...) és actualitzar-lo com a

mot, és a dir, convertir una forma abstracta, emmagatzemada en el nostre diccionari

mental o lexicó, en un mot susceptible d'aparèixer en un enunciat lingüístic.


Si tornem al verb, veurem que no sols el radical pot tenir més d'un morfema; també pot tenir-

ne més d'un la desinència. Fixem-nos en les formes de (7): (7)

cant/aré, cant/aria, cant/ant, cant/at

tem/eré, tem/eria, tem/ent, tem/ut

dorm/iré, dorm/iria, dorm/int, dorm/it

Com veiem, hi ha una part de la desinència que es repeteix en les formes corresponents a la

mateixa persona i temps dels diferents verbs; aquesta part que constitueix el morfema

gramatical corresponent a aquests temps i persones. Però hi ha també una vocal que

canvia de verb a verb, segons quina sigui la seva conjugació (a per a la 1a; e per a la 2a; i

per a la 3a). Aquesta vocal rep el nom de vocal temàtica.

Sovint, la vocal temàtica s'associa al radical i no a la desinència. El conjunt format per la

vocal temàtica d'un verb i el seu radical constitueix el TEMA d'aquest verb. El tema dels verbs

anteriors seria el que veiem a (8):

(8) Infinitiu: cantar témer dormir

Tema: canta- teme/temu- dormi-

El concepte de tema verbal és gramaticalment rellevant, perquè la base de la majoria de

paraules derivades de verbs no és el radical del verb, sinó el seu tema:

(9) TEMA VERBAL EN ELS DERIVATS

compra/dor, corre/dor, coneixe/dor, esdeveni/dor

ama/ble, resolu/ble (també temi/ble), servi/ble

espera/nça, teme/nça,

acaba/ment, coneixe/ment, decandi/ment

informa/ció, parti/ció (també substitu/ció, redu/cció, sense v.t.)



Pàg

ina9

P

àgin

a9


La vocal temàtica, que en general apareix en l'infinitiu al costat d'una –r que és la desinència

d'infinitiu pròpiament dita, caracteritza el verb com a pertanyent a una conjugació. En

català hi ha tres conjugacions verbals. (10)

Aquestes tres conjugacions es corresponen a cinc "models de conjugació". Això es deu al

fet que en la segona conjugació, a més dels verbs que tenen un infinitiu acabat en -er, com

témer, n'hi ha d'altres que posseeixen un infinitiu acabat en -re, com perdre2. D'altra banda,

a la tercera conjugació, al costat dels verbs que es conjuguen com dormir (conjugació

pura), hi ha els verbs anomenats incoatius, com servir, que afegeixen un pseudomorfema (-

eix- en Català central, amb moltíssima variació dialectal3) en determinades formes.

D’aquests models, la gran majoria de verbs segueixen el primer o l’últim (cantar i servir).

Només aquests dos són actualment productius.

Sovint s'identifica la conjugació dels verbs per l'acabament d'infinitiu, però hi ha uns pocs

casos d'infinitius irregulars, que es caracteritzen, precisament, per l'absència de vocal

temàtica. Aquests casos són dir i dur. Podem reconèixer la seva conjugació pel gerundi, on sí

trobem la vocal temàtica.

(11)

INFINITIU GERUNDI VOCAL

TEMÀTICA CONJUGACIÓ

I MODEL

di + r di + e + nt -e- II b

du + r du + e + nt -e- II b

El que resta de la desinència verbal un cop separada la vocal temàtica constitueix la flexió

verbal pròpiament dita. Aquesta conté una informació gramatical múltipla, que no sempre

és fàcil de diferenciar. La flexió verbal determina les relacions de concordança del verb i s’hi

reflecteix. Conté també informació temporal, aspectual i modal. Hi tornarem en l’apartat

4.4.

Però veiem abans el model regular dels temps simples de les tres conjugacions a les pàgines

següents.

2 I encara podríem parlar d'un tercer model, el dels verbs acabats d'infinitiu agut acabat en -er, com saber

o poder. Aquests verbs, en els temps regulars, segueixen el model de perdre i no el de témer. 3 Aquest increment procedeix del morfema que indicava incoació (inici de l'acció) en llatí, d'aquí el nom

de verbs incoatius,però ha perdut aquest significat en català i no n'ha adquirit cap altre.

CONJUGACIÓ V. TEMÀTICA INFINITIUS

MODELS

I -a- cant + a + r

II a) -e- (-u-)

tém + e + r

b) perd + r + e

III a) -i-

dorm + i + r

b) serv + i + r

Morfologia verbal 3. LA CONJUGACIÓ REGULAR



Pàg

ina1

0

3 Models de conjugació regular

3.1 Temps simples d’indicatiu (i passat perifràstic)

INDICATIU

1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ

Radical Desin. Radical Desin. Radical Desin.

PRESENT

cant -o tem -o dorm -o cant -es tem -s dorm -s cant -a tem - dorm - cant -em tem -em dorm -im cant -eu tem -eu dorm -iu cant -en tem -en dorm -en

PRETÈRIT IMPERFET

cant -ava tem -ia dorm -ia cant -aves tem -ies dorm -ies cant -ava tem -ia dorm -ia cant -àvem tem -íem dorm -íem cant -àveu tem -íeu dorm -íeu cant -aven tem -ien dorm -ien

PASSAT

(REMOT) SIMPLE

cant -í tem -í dorm -í cant -ares tem -eres dorm -ires cant -à tem -é dorm -í cant -àrem tem -érem dorm -írem cant -àreu tem -éreu dorm -íreu cant -aren tem -eren dorm -iren

PASSAT (REMOT) PERIFRÀSTIC

vaig cant4 -ar vaig tém -er vaig dorm -ir vas cant -ar vas tém -er vas dorm -ir va cant -ar va tém -er va dorm -ir

vam cant -ar vam tém -er vam dorm -ir vau cant -ar vau tém -er vau dorm -ir van cant -ar van tém -er van dorm -ir

FUTUR SIMPLE

cant -aré tem -eré dorm -iré cant -aràs tem -eràs dorm -iràs cant -arà tem -erà dorm -irà cant -arem tem -erem dorm -irem cant -areu tem -ereu dorm -ireu cant -aran tem -eran dorm -iran

FUTUR HIPOTÈTIC SIMPLE (O

CONDICIONAL SIMPLE)

cant -aria tem -eria dorm -iria cant -aries tem -eries dorm -iries cant -aria tem -eria dorm -iria cant -aríem tem -eríem dorm -iríem cant -aríeu tem -eríeu dorm -iríeu cant -arien tem -erien dorm -irien

4 A vaig cantar i les altres formes de passat perifràstic, el verb anar, usat com a auxiliar, forma,

juntament amb la desinència d’infinitiu, l’auxiliaritat verbal, encara que en aquesta taula ens aparegui amb el

radical.



Pàg

ina1

1

Pàg

ina1

1

3.2 Temps simples de subjuntiu

SUBJUNTIU


Radical Desin. Radical Desin. Radical Desin.

PRESENT

cant -i tem -i dorm -i cant -is tem -is dorm -is cant -i tem -i dorm -i cant -em tem -em dorm -im cant -eu tem -eu dorm -iu cant -in tem -in dorm -in

PRETÈRIT IMPERFET

cant -és tem -és dorm -ís cant -essis tem -essis dorm -issis cant -és tem -és dorm -ís cant -éssim tem -éssim dorm -íssim cant -éssiu tem -éssiu dorm -íssiu cant -essin tem -essin dorm -issin

IMPERATIU

PRESENT

cant -a tem - dorm -

(cant -i) (tem -i) (dorm -i) (cant -em) (tem -em) (dorm -im) cant -eu tem -eu dorm -iu

(cant -in) (tem -in) (dorm -in)

3.3 Formes no personals

Les formes no personals són aquelles que no posseeixen morfemes que els permetin expressar

concordança en persona i nombre amb el subjecte de l’oració. El participi posseeix

morfema de nombre, però aquest només es concorda amb el subjecte en les anomenades

construccions de participi absolut.


Radical Desin. Radical Desin. Radical Desin. INFINITIU

GERUNDI cant

cant

-ar

-ant

tém

tem

-er

-ent

dorm

dorm

-ir

-int

PARTICIPI


Radical Desin.

Radical Desin.

Radical Desin.

T/A G/N T/A G/N T/A G/N cant -at - - tem -ut - - dorm -it - -

cant -ad a - tem -ud a - dorm -id a -

cant -at - s tem -ut - s dorm -it - s

cant -ad e - tem -ud e - dorm -id e -



Pàg

ina1

2

Pàg

ina1

2

3. 4 Els temps compostos. Correspondència morfològica amb els temps simples.

Els temps compostos dels verbs estan formats perifràsticament, amb un verb auxiliar, el verb

haver, en forma personal, i el verb principal en forma no personal (participi en tots els temps,

ja que el passat perifràstic, l’ hem inclòs entre els temps simples, per la seva equivalència al

passat simple). La correspondència morfològica entre els temps de les formes simples

corresponents a l'auxiliar i les formes compostes és la següent:

INDICATIU

temps simple temps compost PRESENT

canto, cantes, canta,

cantem, canteu, canten

PRESENT (O PRETÈRIT) PERFET

he cantat, has cantat, ha cantat,

hem cantat, heu cantat, han cantat PRETÈRIT IMPERFET

cantava, cantaves, cantava,

cantàvem, cantàveu, cantaven

PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET

havia cantat, havies cantat, havia cantat,

havíem cantat, havíeu cantat, havien cantat PASSAT SIMPLE

cantí, cantares, cantà,

cantàrem, cantàreu, cantaren

PASSAT PERIFRÀSTIC

vaig cantar, vas o vares cantar, va cantar, vam o vàrem cantar, vau o vàreu cantar, van o varen cantar

PRETÈRIT ANTERIOR (simple)

haguí cantat, hagueres cantat, hagué cantat, haguérem cantat, haguéreu cantat, hagueren cantat

(PERIFRÀSTIC)

vaig haver cantat, vas haver cantat,

vam haver cantat, vau haver cantat, van haver cantat

FUTUR SIMPLE

cantaré, cantaràs, cantarà,

cantarem, cantareu, cantaran

FUTUR COMPOST (O PERFET)

hauré cantat, hauràs cantat, haurà cantat,

haurem cantat, haureu cantat, hauran cantat FUTUR HIPOTÈTIC SIMPLE (o condicional simple)

cantaria, cantaries, cantaria,

cantaríem, cantaríeu, cantarien

FUTUR HIPOTÈTIC COMPOST (o condicional compost)

hauria cantat, hauries cantat, haurà cantat,

haurem cantat, haureu cantat, hauran cantat

SUBJUNTIU

temps simple temps compost

PRESENT

canti, cantis, canti,

cantem, canteu, cantin

PRETÈRIT PERFET

hagi cantat, hagis cantat, hagi cantat,

hàgim o haguem cantat, hàgiu o hagueu cantat, hagin cantat

PRETÈRIT IMPERFET

cantés, cantessis, cantés,

cantéssim, cantéssiu, cantessin

PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET

hagués cantat, haguessis cantat, hagués cantat,

haguéssim cantat, haguéssiu cantat, haguessin cantat

INFINITIU Cantar haver cantat

GERUNDI Cantant havent cantat



Pàg

ina1

3

Pàg

ina1

3

3. 5 Variants de conjugació. Models perdre i servir.

En la segona i tercerca conjugació hi ha verbs regulars que s’aparten lleugerament del que

hem estiduiat com a model. Sópn els verbs acabats en –re a ñl’infinitiu (2a conj.) i els verbs

incoatius (3a) El model perdre només s’aparta del model témer en els dos temps que

històricament deriven de l’infinitiu: el futur simple i el futur hipotètic o condicional simple , en

els qual s’ha perdut la vocal temàtica.

(12)

Diferències entre els models témer i perdre

INFINITIU FUTUR SIMPLE F. CONDICIONAL

tém-e-r perd-r-e tem-e-ré perd-ré tem-e-ria perd-ria

tem-e-ràs perd-ràs tem-e-ries perd-ries

tem-e-rà perd-rà tem-e-ria perd-ria

tem-e-rem perd-rem tem-e-ríem perd-ríem

tem-e-reu perd-reu tem-e-ríeu perd-ríeu

tem-e-ran perd-ran tem-e-rien perd-rien

Per la seva banda, els verbs anomenats incoatius (model servir) s’aparten del model pur de

la tercera conjugació en les persones 1, 2, 3 i 6 dels tres presents (13):

(13)

Diferències entre els models dormir i servir

PRESENT D'INDICATIU PRESENT DE SUBJUNTIU IMPERATIU

dorm-o serv-eix-o dorm-i serv-eix-i

dorm-s serv-eix-es dorm-is serv-eix-is dorm serv-eix-

dorm- serv-eix- dorm-i serv-eix-i

dorm-i-m serv-i-m dorm-i-m serv-i-m

dorm-i-u serv-i-u dorm-i-u serv-i-u dorm-i-u serv-i-u

dorm-en serv-eix-en dorm-i-n serv-eix-in

Morfologia verbal 4. GRAMÀTICA DEL VERB


Morfologia verbal 5 /Informació gramatical associada al verb

Pàg

ina1

4





4.3 El Temps

4.4 L’Aspecte

4.5 El mode





Tradicionalment s'ha parlat de cinc accidents del verb: persona, nombre, temps, aspecte i

mode. Per accidents del verb s'entenia la informació gramatical associada a l’auxiliaaritat

verbal. Els diferents valors que pot prendre cada una de les variables anteriors són els

següents: (14)

a. persona: 1a, 2a, 3a.

b. nombre: singular, plural

c. temps: present, passat, futur

d. aspecte: perfectiu, imperfectiu

e. mode: indicatiu (condicional), subjuntiu (imperatiu)


Una qüestió molt debatuda és si aquesta informació anava associada a un sol morfema de

flexió o a més d'un; dit d'una altra manera, si la desinència verbal, un cop separada la vocal

temàtica, està formada per aglutinació de més d'un morfema o per fusió en un sol morfema

de totes les característiques anteriors. En alguns casos sembla com si la desinència fos un

únic morfema que fusionés marca de persona, nombre, temps i mode (p.e., [[RAD cant][FLEX

o]], amb –o com a morfema flectiu únic. Però, sovint és possible distingir-hi tres components

diferenciats; la vocal temàtica, un morfema de temps/mode i un de nombre/persona. Així,

p.e., un imperfet d’indicatiu de la primera conjugació es podria analitzar com a 14bis, tot i

que aquesta no és l’única anàlisi possible5.

5 En moltes formes verbals, diferents morfemes es expressar en un únic morf. A canto, -o és el morf que realitza

els morfemes de temps, persona, nombre i mode.



Pàg

ina1

5

Pàg

ina1

5

(14bis)

Radical Voc. temàtica Temps/mode Persona/nombre

Cant- -a- -va- -

Cant- -a- -ve- -s

Cant- -a- -va- -

Cant- -a- -ve- -m

Cant- -a- -ve- -u

Cant- -a- -ve- -n


En alguns casos, l’absència de marques diferenciades de flexió es deu al fet que la

informació gramatical transmesa és la que s’atribueix per defecte, és a dir, la que atorguem

en absència de marques específiques (la informació no marcada). Així com, p.e., en els

noms el singular és el nombre no marcat (és a dir, el nombre que atribuïm a un nom que no

presenti cap morf de nombre), en els verbs, podem considerar no marcada la informació

que trobem a (15).

(15)

morfema valor no marcat

temps PRESENT

mode INDICATIU

persona TERCERA

nombre SINGULAR

aspecte IMPERFECTIU

Per tant, en absència de morfemes gramaticals, atribuirem aquests valors a una forma

verbal. Vegem la diferència entre la 3a persona del present d’indicatiu (no marcat) i la 2a

del de subjuntiu.

(16)

Radical Morfemes de flexió

Present indicatiu 3a pers. sing

perd -- -- -- --

Radical Morfemes de flexió

Present subjuntiu 2a pers. sing.

perd i s

4.3 El Temps

Quina informació de temps conté el verb en les llengües romàniques i quines formes verbals

la porten associada? Si el temps no marcat és el present, ha d’haver-hi dos trets de temps: [±

passat], [± futur]; El pretèrits són {+passat, -futur}; els futurs {-passat, +futur} i els presents són {-

passat, -futur}, d’acord amb el quadre següent:



Pàg

ina1

6

Pàg

ina1

6

Temps simples d’indicatiu -passat + passat

-futur Canta Cantava

Cantà

+futur Cantarà

Cantaria **

4.4 L’Aspecte

Com veiem al quadre anterior, tenim dos passats: cantava vs. cantà. La seva distinció no és

temporal, sinó aspectual. L 'aspecte no s'identifica amb cap temps determinat. Una forma

verbal d'aspecte perfectiu expressa una acció acabada (en el temps que correspongui);

l'aspecte imperfectiu expressa una acció inacabada. La forma marcada és el perfectiu, que

va associat al participi passat i, per tant, tenen aquest aspecte només els temps compostos

(17).

(17)

Aspecte imperfectiu: formes personals simples6.

Aspecte perfectiu: formes compostes i participi.

4.5 El mode

Hi ha dos modes: indicatiu i subjuntiu. Aquest últim és propi de les oracions subordinades.

L’imperatiu pren la major part de les seves formes del subjuntiu. L’estatus del condicional és

discutible. Alguns autors el consideren un mode diferenciat; altres el consideren un temps

d’indicatiu (i, fins i tot, en algun cas, del subjuntiu).


Alguns components de la informació gramatical del verb estan més relacionats entre ells

que amb els altres, tant morfològicament com sintàcticament. Persona i nombre són

difícilment destriables. Tots dos serveixen per relacionar el verb amb l'argument nominal que

fa de subjecte (en una relació que s'anomena concordança). Per això, podem considerar

que integren una unitat que anomenarem CONC. Les formes del verb que contenen

informació d'aquest tipus s'anomenen formes personals. Les que no en contenen, formes

impersonals.

Les formes no personals són l'infinitiu, el gerundi i el participi. Com que no poden concordar,

en general no poden aparèixer amb un subjecte explícit7.

6 No tothom està d'acord en l'aspecte del passat simple, que molts autors consideren perfectiu. Aleshores,

però, cal dissociar la perfectivitat del participi. Sembla més convenient distingir entre imperfectiu puntual (el

passat simple) i imperfectiu duratiu (la resta de temps simples). 7 Pot aparèixer un S explícit aparent, en general, només si aquest està legitimat com a complement d'un

verb en forma personal. (i)

i. Va sentir [la Joana cantar]

Que el legitimador del subjecte de l’infinitu és el verb principal es pot apreciar quan aquest element és

un pronom personal fort, ja que aquest pot aparèixer amb la forma que presenta en els complements i no en la

forma que presenta com a subjecte:

ii. Va sentir-me (a mi) cantar // Va sentir-*jo (*a jo) cantar.



Pàg

ina1

7

Pàg

ina1

7


Ja hem vist que les formes impersonals no posseeixen informació de CONC. Infinitiu i gerundi

tampoc no posseeixen informació temporal. Es pot considerar que gerundi i participi tenen

una aspecte inherent (imperfectiu i perfectiu, respectivament). En general es considera que

tampoc el subjuntiu no conté informació de temps, o la té d'una manera relativa només al

verb principal, encara que parlem de present o de pretèrit de subjuntiu. Fixem-nos que un

pretèrit de subjuntiu pot aparèixer amb un adverbi de temps que indiqui futur. Aquesta

possibilitat no la tenen els pretèrits de l'indicatiu. (18)

Volia que t'examinessis demà.

* Demà volia que t'examinessis

Atenent la presència d'informació temporal i de conc, les formes verbals es poden classificar

de la manera següent (+ temps � + aspecte): (19)

+ ∆ΝΧ

T E M P S T E M P S + ∆

+ ∆in d ica tiu sub ju n tiu p artic ip i A S P E C T E

+ ∆geru n d i in fin itiu

C O N C


En les formes compostes, com que el verb auxiliar és el que està en forma personal, només

pot ser ell el que aporta la informació gramatical de conc. També el mode i el temps, els

sabem per l'auxiliar. Aquestes informacions són les mateixes que les del temps simple

corresponent de l'auxiliar. El verb principal, a més de la informació lèxica, conté la informació

aspectual vinculada al participi (perfectivitat). (20)

a. havies: persona 2, pretèrit, indicatiu, imperfectiu.

b. havies perdut: persona 2, pretèrit, indicatiu (� havies) ,

perfectiu (� perdut)

En concret, la informació temporal/aspectual dels temps compostos és el resultat d’una

doble herència: la de l’auxiliar (temps) i la del participi (aspecte). Així, per exemple, la

informació temporal d’un pretèrit perfet d’indicatiu, malgrat la denominació del temps, és

de present, ja que s’hereta de l’auxiliar, que és en present d’indicatiu. El quadre de (21)

resumeix aquesta informació:

Però apareixen subjectes d’infinitiu explícits, no legitimats com a complements del verb principal amb els

verbs ergatius (iii)

iii. En sortir el sol, els indígenes van començar a cantar.



Pàg

ina1

8

Pàg

ina1

8

(21)

PRETÈRIT PERFET Acció acabada en temps present:

Avui he fet els deures

PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET Acció acabada en temps passat:

Feia dues setmanes que havia preparat l’exposició del treball

PRETÈRIT ANTERIOR Acció acabada anterior a una altra acció en temps passat:

Un cop va haver arribat a casa, va començar a trucar a tothom

FUTUR COMPOST Acció acabada en temps futur:

D’aquí cinc dies hauran fet ltots els exàmens


Quan un verb regeix un subjuntiu en les seves subordinades (això depèn del verb i de la

partícula subordinant: que pot regir subjuntiu; si no pot8), també hi ha una correlació entre

els temps que han d'aparèixer, encara que és complexa i no sempre es respecten les

correspondències de (22).

(22)

indicatiu subjuntiu

a) present i futur simple present (pretèrit perfet)

b) pretèrit imperfet, passat, condicional imperfet (plusquamperfet)

c) pretèrit indefinit, futur compost (present), pretèrit perfet

d) plusquamperfet, condicional compost (imperfet), plusquamperfet

Podem observar-les en els exemples següents (23):

(23)

a. Deixa que s'escapi//Ignora que s’hagi escapat

Deixarà que s'escapi

b. Deixava que s'escapés // Ignorava que s'hagués escapat

Va deixar que s'escapés

Deixaria que s'escapés

c. Ha deixat que s'escapi

d. Havia deixat que s'escapés

Hauria volgut que s'hagués escapat

8 Fixem-nos: Ignora que s'ha escapat /que s'hagi escapat, però :

Ignora si s'ha escapat/ *si s'hagi escapat

Morfologia verbal 5. MORFOLOGIA NORMATIVA



Pàg

ina1

9

5. Formes analògiques i col·loquials 5. Formes analògiques i col·loquials



5.1.2 Participis.










El concepte "incorrecte", aplicat a una llengua, és un concepte sense un contingut clar. En

el cas del català, les "incorreccions" més freqüents solen correspondre a dos tipus ben

diferents. D'una banda, poden ser resultat de la influència del castellà a la conurbació de

Barcelona i d'altres centres receptors d'immigració; això és el que anomenem barbarismes.

D'una altra, poden correspondre a formes genuïnes, però pròpies del llenguatge informal o

familiar (és a dir, del registre col·loquial), no acceptades per la normativa per als usos formals

(com a formes estàndards). Això és el que anomenem col·loquialismes.

(25)

forma estàndard: empès, contenir...

forma col�loquial: empenyut, contindre...

barbarisme: emputxat, contenedor...

Encara que la influència d'idiomes veïns és normal en l'evolució de qualsevol llengua (de la

mateixa manera que ho és la incorporació de formes col·loquials), és evident que cal

distingir aquestes dues classes d'incorreccions: una forma col·loquial és "correcta" o

acceptable en els registres no formals; però no passa el mateix amb els barbarismes.


Alguns verbs dels que presenten formes amb el radical velaritzat (és a dir, amb un fonema

velar, /g/, realitzat [k] o [V], al radical), fan per analogia un infinitiu o un gerundi amb aquest

radical. Aquestes formes no són normatives en cap cas i, en un ús estàndard, cal

reemplaçar-les per les corresponents sense velaritzar.



Pàg

ina2

0

Pàg

ina2

0

(26)

a. FORMES ANALÒGIQUES VELARITZADES D’INFINITIU I GERUNDI

*capiguer *capiguent (per analogia amb càpiga,...)

*poguer *poguent (per analogia amb pugui,...)

*sapiguer *sapiguent (per analogia amb sàpiga,...)

*volguer *volguent (per analogia amb volgués,...)

*diguent (per analogia amb digués... )

*duguent (per analogia amb dugués... )

b. FORMES NORMATIVES

caber/cabre �cabent

poder �podent

saber �sabent

voler �volent

�dient

�duent

5.1.2 Participis.

Els participis de la segona conjugació són molt freqüentment irregulars i, en general, d'una

irregularitat impredictible (que no depèn d'altres irregularitats). Per aquesta raó no és gens

estranya la formació per analogia de participis col·loquials. També és freqüent la formació

de participis d’influència castellana. A (27a) trobem alguns exemples d'aquest fenomen. A

(27b) podem veure la forma estàndard.

(27)

a. *admitit b. �admès

*capigut �cabut

*despengut �despès

*desaparescut �desaparegut

*empenyut �empès

*imprimit �imprès

*oferit �ofert

*sapigut �sabut

*vengut �venut

(...) (...)


La majoria dels verbs de la tercera conjugació són incoatius, és a dir, segueixen el model de

servir i no el de dormir. A causa d'aquest predomini, de vegades conjuguem com incoatius

verbs com bullir, collir (i els seus derivats), fugir, i altres, que en realitat no ho són :



Pàg

ina2

1

Pàg

ina2

1

(28)

a. *bulleix b. �bull

*colleix �cull

*escolleixin �escullin

*recolleixen �recullen

(...) (...)


Dins d'aquest grup trobem sentir i els seus compostos, que presenten un comportament

especial. Tothom sap que sentir no és incoatiu (sento, sents, sent,...) i no cometem errors en la

seva conjugació. Seria d'esperar que no ho fossin tampoc els seus compostos i,

efectivament, la majoria no ho són (consentir, entresentir, pressentir i ressentir): (29)

a. *consenteixo b. �consento

*pressenteix �pressent

*ressenteixin �ressentin

En canvi, sí que són incoatius assentir i dissentir, que, per tant, no es conjuguen com sentir,

sinó com servir:

(30)

a. *dissento, *dissents, *dissenti ...

*assento, *assents, *assenti...

b. �dissenteixo, dissenteixes, dissenteixi...

�assenteixo, assenteixes, assenteixi...

Noteu, però, que assento, assenti, etc. serien correctes com a formes del verb assentar(-se),

de la 1a conjugació: assentar una estàtua sobre un pedestal (DLC). Assentar és un derivat

aparent d’un verb *sentar (sentar bé/malament un aliment, etc), que el diccionari no recull.


Com que el que caracteritza els verbs incoatius és la presència de l'increment -eix- en

alguns temps i persones, de vegades els verbs que contenen aquesta forma en el seu radical

fan l'aparença de ser verbs incoatius. Aquest és el cas de conèixer, parèixer i els seus

derivats. Fixeu-vos que, en aquests verbs, la forma -...eix...- pertany al radical i que, a més, es

tracta de verbs de la segona conjugació. Es tracta de verbs de radical velaritzat, la qual

cosa vol dir, com veurem més endavant, que la forma correcta de la primera persona del

present d'indicatiu consisteix en un radical velaritzat (acabat amb el so de [k]), sense

desinència.

(31)

a. *apareixo b. �aparec

*compareixo �comparec

*ho reconeixo �ho reconec

*et coneixo �et conec

*la desconeixo �la desconec



Pàg

ina2

2

Pàg

ina2

2

El mateix passa amb la conjugació del present de subjuntiu, que s'ha de fer amb el radical

velaritzat. (32)

a. *apareixi b. �aparegui

*compareixis �compareguis

*vol que ho reconeixin �vol que ho reconeguin

(...) (...)


Sí que són, en canvi, verbs incoatius de la 3a conjugació els verbs florir, afavorir, i defallir, que

algunes vegades es conjuguen anàlogament a aparèixer, com si l'increment -eix- pertanyés

al radical (*florèixer, *favorèixer, *defallèixer).

(33)

a. *defalleixia b. �defallia

*floreixeran �floriran

*afavoreixeries �afavoriries



Per influència del castellà, sovint es conjuguen com si fossin de la 3a conjugació els verbs

formats a partir de bases com -cloure, -metre, -cebre, -batre, -córrer i -rompre , però en

realitat són verbs de la segona conjugació: (34)

a. *concluir, *incluir... b. �concloure, incloure...

*admitir, *emitir... �admetre, emetre...

*concebir, *percibir, *decepcionar... �concebre, percebre, decebre

*irrumpir, *interrumpir... �irrompre, interrompre...

*combatir, *debatir... �combatre, debatre...

*incurrir, *recurrir �incórrer, recórrer

(...) (...)

Això origina freqüentment errors en les formes conjugades, que, col·loquialment sovint

presenten una -i- en el tema, en lloc de la -e- que correspon a un verb de la segona

conjugació.

(35)

a. *concluïm, *incluirà... b. �concloem, inclourà...

*admiteixes, *emitiria... �admets, emetria...

*concebeixo, *percibeixis... �concebo, percebis...

*irrompiu, *interrumpint... �irrompeu, interrompent...

*combateix, *debatim, *debatís... �combat, debatem, debatés,..

*incurreixen, *recurriu... �incorri, recorreu,...



Pàg

ina2

3

Pàg

ina2

3

Un altre cas semblant és el del verb confondre, de la 2a conjugació, alguna vegada

conjugat com si fos de la tercera, per influència del castellà *confundir (36a i 36b). També

convé remarcar que a partir de prémer, de la segona conjugació, es forma esprémer,

igualment de la segona i que, per tant, les formes conjugades han ser les pròpies d’aquesta

conjugació (són, doncs, incorrectes, les que són resultat de l’analogia amb el castellà

exprimir (36c i 36d)). En canvi, sí que són de la 3a conjugació reprimir, comprimir, deprimir i

suprimir (36e).

(36)

a. �confonien, confondrà, confondríem, confonent...

b. *confundien, *confundirà, *confundiríem, *confundint....

c. �esprémer, espremut, esprement, espremo, espremerà...

d. *exprimir, *exprimit, *exprimint, *exprimeixo, *exprimirà...

e. �reprimir, comprimit, deprimint, suprimeixo,...


Els verbs tenir i venir són de la tercera conjugació, però la majoria de temps i persones es

conjuguen com si fossin de la 2a. El futur simple, el futur condicional, el present i l’imperfet de

subjuntiu, i el passat simple, per exemple, segueixen el model de perdre.

(37)

Formes pròpies de la 2a conjugació dels verbs tenir i venir

a. Futur d’indicatiu. tindré/vindré, tindràs/vindràs, tindrà/vindrà, tindrem/vindrem,

tindreu/vindreu, tindran/vindran

b. Futur hipotètic. tindria/vindria,tindries/ vindries, tindria/vindria,

tindríem/vindríem, tindríeu/vindríeu, tindrien/vindrien

c. Present de subjuntiu. tingui/vingui, tinguis/vinguis, tingui/vingui,

tinguem/vinguem,tingueu/ vingueu, tinguin/vinguin

d. Imperfet de subjuntiu. tingués/vingués, tinguessis/vinguessis, tingués/vingués,

tinguéssim/vinguéssim, tinguéssiu/vinguéssiu, tinguessin/vinguessin

e. Passat simple d’indicatiu. tinguí/vinguí, tingueres/vingueres,tingué/ vingué,

tinguérem/vinguérem, tinguéreu/vinguéreu, tingueren/vingueren

Per aquesta raó, es formen infinitius col·loquials de la segona com els que correspondrien a

aquests temps.

(38)

a. perdré, perdria → perdre

b. tindré, tindria → ∗tindre (forma normativa tenir) c. vindré, vindria → ∗vindre (forma normativa venir)

Aquesta formació d'infinitius col·loquials per analogia és encara més freqüent en els derivats,

en els quals és igualment no-estàndard.



Pàg

ina2

4

Pàg

ina2

4

(39)

a. *contindre, *convindre, *retindre,...

b. � contenir, convenir, retenir...


Si tenir i venir, sent de la tercera conjugació, presenten formes que serien pròpies de la

segona, altres verbs manifesten el fenomen contrari. Escriure, de la 2a conjugació, té formes

corresponents a la tercera (perfet simple, imperfet de subjuntiu, gerundi), que en els dos

primers casos alternen amb les formes esperables (segons el model beure). Una cosa

semblant passa amb viure, que és d’irregularitat singular, i els seus derivats i compostos

(conviure, malviure, reviure, sobreviure). Aquests verbs tenen un gerundi amb aparença de

la 3a conjugació, sobre el qual es forma l’imperfet d’indicatiu i les persones 4 i 5 del present

d’indicatiu, però no l’imperfet de subjuntiu.

(40)

a. ESCRIURE:

Gerundi: escrivint

Imperfet d’indicatiu: escrivia, escrivíem, escrivíeu...

Perfet simple: escriví (i escrigué),

Imperfet de subjuntiu: escrivís (i escrigués),

b. VIURE:

Gerundi: vivint

Indicatiu present: visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen

Imperfet d’indicatiu: vivia, vivies, vivia...

Imperfet de subjuntiu: visqués, visquessis... (*vivís, *vivissis...)

Morfologia verbal 6. VERBS DE RADICAL VELARITZAT


Morfologia verbal 6 /Verbs de radical velaritzat

Pàg

ina2

5

6. Els verbs de radical velaritzat

De manera general, anomenem verbs de radical velaritzat aquells que presenten un so

velar, [k] o [g] (o [V]) en el radical d'alguns temps i persones. Aquests verbs són fàcils de

reconèixer per l'acabament -c de la primera persona del present d'indicatiu. Es tracta d'un

acabament (irregular) del radical, no d'una desinència. El verb córrer també pertany a

aquest grup, tot i que la primera persona del PI és regular

(41)

a. estic, sóc, tinc, vinc ...

b. prenc, molc, reconec,...

c. corro,...

Com ja ha estat dit, es tracta de verbs irregulars; això significa que no entren dins d'aquest

grup verbs com regar, amagar, seguir... , que són regulars, malgrat que puguin presentar

aquest mateix so velar en el radical. Fixem-nos que aquests verbs fan el present d'indicatiu

amb la desinència habitual. (42) reg+o, amag+o, seg(u)+eix+o,...

La gran majoria dels verbs de radical velaritzat posseeixen un comportament homogeni i,

per tant, predictible en els seus temps i persones, excepte en el participi que sol ser

d'irregularitat especial. En concret són de comportament predictible els següents:

(43)

*Grup 1: Tots els verbs l'infinitiu dels quals acaba en

-...ndre com fondre

-...ldre com moldre i -...ler com soler (excepte voler)

*Grup 2: Tots els verbs de la segona el radical dels quals acaba en diftong (vocal + U),

com coure, moure o seure (excepte veure).

*Grup 3: els verbs dir i dur, que es comporten com seure, excepte en l'imperatiu i el

present d'indicatiu (tots dos) i l'imperfet d'indicatiu (dir).

*Grup 4: Els verbs conèixer, parèixer i els seus derivats , com reconèixer.

Aquests verbs poden arribar a tenir tres radicals: el radical velaritzat, el radical de l'infinitiu i el

radical del gerundi (encara que, en alguns d’ells, el del gerundi i el de l’infinitiu

coincideixen). (44)

Rad. velaritzat Rad. de l'infinitiu Rad. del gerundi

1. fong(u)- fond-re fon-ent

molg(u)- mold-re mol-ent

2. cog(u)- cou-re co-ent

mog(u)- mou-re mov-en

seg(u)- seu-re sei-ent

3. dig(u)- di-r/ di -ent

4. coneg(u)- aparèix-er/ apareix -ent



Pàg

ina2

6

Pàg

ina2

6

El radical acabat en [-k] (molc, prenc) és el resultat de l'ensordiment en final absolut del

fonema /g/ en què acaba el radical velaritzat. La -d- que distingeix l'infinitiu del gerundi en

els dos primers grups és epentètica, per evitar contactes conflictius dins del mot en català

(*fonre, *molre).

Amb cada un d'aquests radicals es formen determinats temps complets:

(45)

radical de

l’infinitiu

futur simple i condicional simple

radical del

gerundi

pretèrit imperfet d’indicatiu

radical velaritzat passat simple, present de subjuntiu, imperfet de

subjuntiu

Podem veure-ho en els següents models: (46)

i. Radical de l'infinitiu

FONDRE COURE MOURE SEURE DIR CONÈIXER

FUTUR SIMPLE

fondré

fondràs

fondrà

fondrem

fondreu

fondran

courà

couràs

courà

courem

coureu

couran

mouré

mouràs

mourà

mourem

moureu

mouran

seuré

seuràs

seurà

seurem

seureu

seuran

diré

diràs

dirà

direm

direu

diran

coneixeré

coneixeràs

coneixerà

coneixerem

coneixereu

coneixeran

CONDICIONAL SIMPLE

fondria

fondries

fondria

fondríem

fondríeu

fondrien

couria

couries

couria

couríem

couríeu

courien

mouria

mouries

mouria

mouríem

mouríeu

mourien

seuria

seuries

seuria

seuríem

seuríeu

seurien

diria

diries

diria

diríem

diríeu

dirien

coneixeria

coneixeries

coneixeria

coneixeríem

coneixeríeu

coneixerien

ii. Radical del gerundi


IMPERFET D'INDICATIU

fonia

fonies

fonia

foníem

foníeu

fonien

coïa

coïes

coïa

coíem

coíeu

coïen

movia

movies

movia

movíem

movíeu

movien

seia

seies

seia

sèiem

sèieu

seien

deia

deies

deia

dèiem

dèieu

deien

coneixia

coneixies

coneixia

coneixíem

coneixíeu

coneixien

iii. Radical velaritzat


PASSAT SIMPLE

fonguí

fongueres

fongué

coguí

cogueres

cogué

moguí

mogueres

mogué

seguí

segueres

segué

diguí

digueres

digué

coneguí

conegueres

conegué



Pàg

ina2

7

Pàg

ina2

7

fonguérem

fonguéreu

fongueren

coguérem

coguéreu

cogueren

moguérem

moguéreu

mogueren

seguérem

seguéreu

segueren

diguérem

diguéreu

digueren

coneguérem

coneguéreu

conegueren

PRESENT DE

SUBJUNTIU

fongui

fonguis

fongui

fonguem

fongueu

fonguin

cogui

coguis

cogui

coguem

cogueu

coguin

mogui

moguis

mogui

moguem

mogueu

moguin

segui

seguis

segui

seguem

segueu

seguin

digui

diguis

digui

diguem

digueu

diguin

conegui

coneguis

conegui

coneguem

conegueu

coneguin

IMPERFET DE

SUBJUNTIU

fongués

fonguessis

fongués

fonguéssim

fonguéssiu

fonguessin

cogués

coguessis

cogués

coguéssim

coguéssiu

coguessin

mogués

moguessis

mogués

moguéssim

moguéssiu

moguessin

segués

seguessis

segués

seguéssim

seguéssiu

seguessin

digués

diguessis

digués

diguéssim

diguéssiu

diguessin

conegués

coneguessis

conegués

coneguéssim

coneguéssiu

coneguessin

El present d'indicatiu i l'imperatiu tenen un comportament peculiar. En l’indicatiu present

trobem el radical velaritzat en la persona 1 (amb desinència zero, per la qual cosa hi ha un

ensordiment); en les persones 4 i 5 trobem el radical del gerundi; en les persones 2 i 3 trobem

el radical de l'infinitiu, excepte en els verbs del grup de moldre i fondre, en els quals apareix

el radical del gerundi:

(47)


PRESENT D'INDICATIU

fonc coc moc sec dic conec

fons

fon

cous

cou

mous

mou

seus

seu

dius

diu

coneixes

coneix

fonem

foneu

coem

coeu

movem

moveu

seiem

seieu

diem

dieu

coneixem

coneixeu

fonen couen mouen seuen diuen coneixen

L'imperatiu pròpiament dit, és a dir, les persones 2 i 5 es forma en general amb el radical

sense velaritzar. En els pocs casos en que es forma amb el radical velaritzat (v. dir i verbs que

no entren en aquest grup, com estar i ser), s'hi formen totes dues persones. Dit d'una altra

manera: les dues persones pròpies de l'imperatiu van aparellades o totes dues presenten

velarització, o no en presenta cap de les dues.

(48)


IMPERATIU fon cou mou seu digues coneix

foneu coeu moveu seieu digueu coneixeu 1Paga la pena de recordar que l'imperatiu serveix per al manaments o ordres afirmatius,

però que les prohibicions o ordres amb la partícula no, es fan amb el present de subjuntiu,

per tant trobem alternances com moveu això/no mogueu això; beveu això/no begueu això.

Morfologia verbal 7. ALTERNANCES VOCÀLIQUES


Morfologia verbal 7 /Alternances vocàliques en el radical

Pàg

ina2

8

7. Verbs amb alternances vocàliques en el radical

Alguns verbs presenten alternances en la vocal del radical, que, en alguns casos, com els de

(49) no segueixen un patró regular. (49)

fer, feia, faig, facis, fiu,...

puc, pots, pugui, puguem, poguessis,...

té, tenir, tenia, tingui, tinguessis, tindrà...

En altres casos, en canvi, la vocal que trobem en el radical depèn de l'accent. En les formes

rizotòniques (és a dir, d'arrel accentuada) del verb apareix una vocal i en les formes de

radical àton, una altra. En els verbs del grup (50), l'alternança és A/E; en els del grup (51),

O/U. Per al català central, aquesta alternança és purament ortogràfica, ja que el

comportament fonètic que hi trobem és completament regular: en els verbs del grup (50), a

una [E] o una [e] en les formes tòniques correspon una [´] en les formes àtones, mentre que

en els del grup (51), la vocal alternant es pronuncia [u] en totes les formes. Tanmateix, es

manté la distinció ortogràfica perquè correspon a la fonètica de les varietats del català que

presenten sistemes de cinc vocal àtones.

(50)

a. Verbs que formen aquest grup:

JEURE, NÉIXER, TREURE, PÉIXER i derivats (renéixer, ajeure, retreure, etc.)

b. Ortografia:

formes d'arrel àtona: A

formes rizotòniques: E

c. Exemples:

- jauria, jaguéssim, ajaieu, naixerà, naixent, naixés o nasqués, tragués, retraiem...

- jegui, jec, neix, neixin, néixer, tregui, retreus, sostreia, contreuen...

(51)

a. Verbs que formen aquest grup:

SORTIR, COSIR, COLLIR, TOSSIR, ESCOPIR i derivats (recollir, escollir, sobresortir,

recosir, etc.)

b. Ortografia:

formes d'arrel àtona: O

formes rizotòniques: U


Morfologia verbal 7 /Alternances vocàliques en el radical

Pàg

ina2

9

Pàg

ina2

9

c. Exemples:

- sortiria, cosirà, collim, tossissis, escopint, recolliu, escolliria, sobresortit...

-surti, cuso, cull, tussin, escup, reculli, esculls, sobresurti, recusen...

Amb el mateix criteri, escrivim els derivats d'aquests verbs (52) sempre amb A i O, ja que

l'accent recau en el derivatiu i, per tant, l'arrel sempre hi és àtona.

(52) a. el renaixement, la renaixença, la sostracció, ...

b. una sortida, una escopinada, la collita, un recosit,...

Els verbs PODER i VOLER presenten un comportament una mica més complex que els del grup

de 51, que es pot explicar de la manera següent (53):

(53) a. Formes tòniques:

Alternança de O i U; l'ortografia s'ha de guiar per la pronúncia.

Exemples: puc, pots, pugui, vull, vol, vulgui...

b. Formes àtones:

Escrivim O, excepte en les del Present de Subjuntiu i les de l'Imperatiu.

Exemples: podré, podria, poguessis, podem, podeu, voldrà, volem, voleu,

voldria, volgut... però

PRESENT DE SUBJUNTIU I IMPERATIU: puguem, pugueu i vulguem, vulgueu

Morfologia verbal 8. SINTAXI NORMATIVA


Morfologia verbal 8 /Sintaxi normativa

Pàg

ina3

0






Sovint per influència del castellà, algunes vegades a causa de la de l’anglès i, altres, per

deriva col·loquial, usem en la llengua parlada règims verbals diferents dels que prescriu la

normativa: verbs transitius usats com a intransitius i vice-versa, construccions pronominals que

no haurien de ser-ho... Les frases De 54, per exemple, tot i ser corrents en la llengua parlada,

no són acceptables per a la llengua estàndard.

(54)

*Els serveis d’intel�ligència van avortar un cop d’estat.

*El Reial Madrid acaba de cessar el seu entrenador.

* Va caure’s muntant a cavall.

*Si aspira a la titularitat, hauria d’ entrenar més intensament.


En català no és corrent que un verb es pugui usar indistintament com a transitiu i intransitiu,

encara que n’existeix algun cas, com el del verb pasturar (55a) . En general la llengua es val

d’altres recursos per usar com a transitius alguns verbs intransitius, és a dir, verbs que no

admeten un Objecte Directe. El més freqüent és el gir factitiu o diàtesi factitiva, consistent en

una perífrasi amb el verb fer. Aquest gir permet expressar com a Complement Directe

l’objecte de verbs intransitius com dormir.

(55)

a. ÚS TRANSITIU I INTRANSITIU ALHORA (pasturar Vintr �pasturar Vtr)

� El minyó pastura Vtr les vaques.

� Les vaques pasturen Vintr a la muntanya.

b. GIR FACTITIU. (dormir Vintr � fer dormir Vtr)

*Els avis van dormir el nét

� El avis van fer dormir el nét

En el cas d’alguns verbs, tanmateix, en comptes de recórrer al gir factitiu, tendim a fer, en la

llengua parlada, un ús transitiu directe, que la normativa no accepta.



Pàg

ina 3

1

(56)

Taula 1: Verbs intransitius usats com a transitius ÚS INTRANSITIU ÚS TRANSITIU

(COL�LOQUIAL O

INCORRECTE)

ALTERNATIVA ESTÀNDARD

Avortar Fer avortar

Va avortar als cinc mesos

d’embaràs

*L’exèrcit va avortar

el cop d’Estat

� L’exèrcit va fer avortar el cop

d’estat

Callar Fer callar

Sempre calla quan els altes

parlen

*No ens callaran

amb amenaces

� No ens faran callar amb amenaces

Caminar Recórrer

El seu avi camina molt *El seu avi camina

cinc quilòmetres

cada dia

� El seu avi recorre cinc quilòmetres

cada dia

Córrer Correr en

El guepard corre més que cap

altre mamífer

*El Pere va córrer la

Marató de Berlín

� El Pere va córrer en la Marató de

Berlín

Transitiu amb el significat de

recórrer (veure taula 2)

Esmorzar, dinar, berenar,

sopar

Prendre per

*Hem esmorzat

xocolata amb

xurros.

� Hem pres xocolata amb xurros per

esmorzar Hem esmorzat abundantment

Faltar faltar per faltar

Aquest verb és intransitiu, ja

que el seu argument fa de

subjecte. Com a tal, no pot ser

introduït per una preposició

* Encara falta per

fer l’exercici de verbs

� Falta fer encara l’exercici de verbs.

Falta un bon tros per arribar a

Núria.


El mateix passa amb alguns verbs transitius, que fem servir com a intransitius o com a verbs

de règim preposicional.

El recurs propi de la llengua per fer que un verb intransitiu pugui prescindir de CD és usar-lo

com a pronominal, la qual cosa permet reduir el seu nombre d’arguments: el CD s’eleva a la

posició de subjecte i el verb esdevé monoargumental (57), gràcies a la presència d’un

pronom feble sense funció ni referència, que ocupa la posició de l’altre argument.



Pàg

ina3

2

(57)

[SN-S La pagesa] venia [SN-CD els rovellons]a molt bon preu

Al mercat [SN-S els rovellons] [PRO- ø- es] venien a molt bon preu

Aquest és un gir que no sol oferir problemes als parlants. Hi ha, tanmateix, un grup de verbs

transitius, que tenen com a complement directe un ésser animat que exerceix el paper

temàtic d’experimentador. Aquests verbs solen portar un subjecte inanimat, que sovint es

pot confondre amb un complement indirecte quan en realitat és un complement directe.

Sovint els conjuguem incorrectament segons els models de agradar o importar. Un cop més,

com en els verbs de 57, si volem que l’experimentador aparegui com a subjecte, cal recórrer

a una construcció pronominal.

(58)

a. Intransitius: � No li importa gens l’opinió dels altres. CI S

b. Transitius: *No li interessa gens l’opinió dels altres. *CI

� No l’interessa gens l’opinió dels altres. CD S

� El Jordi s’interessa molt per l’opinió dels altres. S CRV

(59)

Taula 2: Verbs transitius usats com a intransitius

ÚS TRANSITIU ÚS INTRANSITIU (NO

NORMATIU)


Molestar Molestar

Ens molesta tot el que surt de la

rutina.

*Li molesta el soroll � El molesta el soroll

Preocupar Preocupar, preocupar-se

Et preocupa molt la sort del teu

fill?

*No li preocupen els

resultats dels seus

alumnes.

� No el preocupen els resultats

dels seus alumnes.

� No es preocupa per ningú més

que ell mateix.

Altres verbs del mateix grup Afectar, amoïnar, concernir, empipar, emprenyar, encantar,

encisar, espantar, fascinar, impressionar, incomodar,

interessar, meravellar, molestar, rebentar...

Obsequiar Obsequiar (algú amb alguna cosa)

El verb obsequiar és transitiu, però

el seu CD no és l’objecte que regalem,

sinó la persona a qui fem un obsequi.

*Li hem obsequiat una

gerra de mel i unes

ametlles.

� Hem obsequiat l’àvia amb

una gerra de mel i unes ametlles.

L’hem obsequiada



Pàg

ina3

3

Un altra pràctica errònia habitual és la que consisteix a introduir amb una preposició, com si

fos un Complement de Règim Verbal, el Complement Directe d’alguns verbs transitius.

(60)

Taula 3: Verbs transitius usats com a verbs de règim preposicional ÚS TRANSITIU ÚS PREPOSICIONAL

(COL�LOQUIAL O INCORRECTE)


Acabar acabar amb acabar-se, posar fi,...

El professor ha acabat el

programa de l’assignatura

*El programa de la UNESCO no

ha acabat amb la fam al

món.

�El programa de la Unesco no

ha posat fi a la fam en el món

� Amb el programa de la Unesco

no s’ha acabat la fam al món.

Abdicar abdicar de abdicar

Intransitiu en ús absolut:

La reina abdicà.

Com a verb de predicació

incompleta és transitiu.

*Ricard II va ser obligat a

abdicar de la corona.

� Ricard II va ser obligat a

abdicar la corona.

Apropiar apropiar-se de apropiar-se

Bitransitiu en l’ús etimològic: Els pares apropiaren al fill la finca de La pobla de Mafumet. Transitiu amb el significat habitual actualment.

*Herrera acusa Mas de

voler apropiar-se del dret a

decidir' dels catalans

� Herrera acusa Mas de

voler apropiar-se el dret a

decidir' dels catalans

Carregar carregar amb carregar-(se), carregar sobre

Ja li han carregat el mort *La delegada ha carregat

amb tota la responsabilitat

� La delegada (s’)ha carregat tota la responsabilitat � Tota la responsabilitat carrega sobre la delegada

Continuar continuar amb continuar

Intransitiu en ús absolut:

La febre de l’or continua.

*El CBT vol continuar amb

la bona dinàmica de resultats

�El CBT vol continuar la bona

dinàmica de resultats

Córrer (=recórrer) Córrer per Córrer

Ja han corregut un bon tros del camí. Intransitiu amb el significat d’anar ràpid. (veure taula 1)

*La notícia ha corregut per

tot l’institut

�La notícia ha corregut tot

l’institut

Donar Donar de Donar

Aquest negoci li dóna molts

diners.

*Cal donar de menjar a qui té

fam

� Cal donar menjar a qui té fam

Encertar Encertar amb Encertar, ser encertat

Un amic seu va encertar els

quinze resultats de la travessa.

*Han encertat amb l’elecció

de delegat.

� L’elecció de delegat ha estat encertada.

� Han encertat l’elecció de delegat.

Entrenar Entrenar amb Entrenar-se amb

Mourinho ja no entrena el

Reial Madrid.

*Aquell juvenil congolès ja

entrena amb el primer equip

� Aquell juvenil congolès ja

s’entrena amb el primer equip



Pàg

ina3

4

Parlar Parlar en Parlar

Parla set idiomes amb

fluïdesa

*No està prou preparat per

parlar en anglès amb els

clients

� No està prou preparat per

parlar l’anglès amb els clients

Quedar-se Quedar-se amb Quedar-se

Intransitiu amb el significat

de restar a.

Transitiu amb el significat

d’apropiar-se o retenir.

* Els treballadors s’han

quedat amb tots els béns de

l’empresa.

� Els treballadors s’han quedat

tots els béns de l’empresa.

Tirar (i estirar) Tirar de Tirar, estirar-se

*Els bous tiraven de la

carrossa dels reis.

� Els bous tiraven la carrossa

dels reis.


Un últim grup d’errors relacionat amb la sintaxi del verb consisteix en fer servir com a

pronominals, en la major part dels casos per mimetisme respecte al castellà, verbs que no ho

són.

(61)

Taula 4: Diàtesis pronominals/no pronominals incorrectes. VERB ÚS PRONOMINAL

(COL�LOQUIAL O

INCORRECTE)

ALTERNATIVA

ESTÀNDARD (NO

PRONOMINAL)

Baixar *Vull que es baixi del

tren a la primera estació.

� Vull que baixi del tren

a la primera estació.

Callar *Calla’t d’una vegada � Calla d’una vegada.

Caure *Per fi s’han caigut dels

núvols.

Per fi han caigut dels

núvols.

Conèixer *Em conec cada racó

del barri vell. Me’l

conec molt bé.

� Conec cada racó del

barri vell. El conec molt

bé.

Estar *Com t’he de dir que

t’estiguis quiet?

� Com t’he de dir que

estiguis quiet?

No pronominal amb el significat de

romandre d’alguna manera. Pronominal

amb el significat de romandre en un lloc.

� Estigueu-vos a casa

fins que els teus pares

arribin.

*Estigueu a casa fins que

els teus pares arribin.

Fumar *Cada dia es fuma dos

paquets de cigarretes.

� Cada dia fuma dos

paquets de cigarretes.

Marxar *Va marxar-se de casa

molt jove.

� Va marxar de casa

molt jove.

Olorar * S’olora que tenen

intenció de suspendre’l.

� Olora que tenen

intenció de suspendre’l.

Passar *Es passa les vacances

anant de Barcelona a

l’Argentera.

� Passa les vacances

anant de Barcelona a

l’Argentera.



Pàg

ina3

5

No pronominal en la majoria de

significats (p.e., invertir el temps en alguna

cosa)

*Aquest trimestre se

m’ha passat volant.

� Aquest trimestre m’ha

passat volant.

Quedar *A conseqüència de la

malaltia s’ha quedat

cec.

� A conseqüència de la

malaltia ha quedat cec. No pronominal quan significa esdevenir

Anar * Ara mateix s’ha anat

de passeig.

� Ara mateix ha anat de

passeig.

No pronominal quan el verb no indica

desplaçament d’un lloc cap a un altre, però

porta dos pronoms quan sí que ho expressa.

* Quan trobi feina,

s’anirà de casa seva.

*Demà es va cap a

Alemanya.

� Quan trobi feina se

n’anirà de casa seva.

� Demà se’n va cap a

Alemanya.

Riure *La meva néta sempre es

riu molt

� La meva néta sempre

riu molt.

És no pronominal quan és intransitiu en

ús absolut, però pronominal quan regeix

la preposició de, amb el significat de

burlar-se (de).

*El Miquel creu que se’n

riuen d’ell.

� El Miquel creu que es

riuen d’ell.

Saber *El tema 3 és molt difícil;

ningú no se’l sap.

� El tema 3 és molt

difícil; ningú no el sap.

Saltar *Se salta el règim

sempre que en té ocasió.

� Salta el règim sempre

que en té ocasió

Témer *Em temo que no podré

aprovar ningú d’aquesta

classe.

� Temo que no podré

aprovar ningú d’aquesta

classe.

Desdejunar *El Pere mai no

desdejuna abans

d’entrar a treballar.

�El Pere mai no es

desdejuna abans

d’entrar a treballar.

Pronominal, tant en ús absolut com amb

Complement Directe.

*Avui he desdejunat

xocolata amb xurros

�Avui m’ he

desdejunat xocolata amb

xurros

Entrenar * Si aspira a la

titularitat, hauria d’

entrenar més

intensament.

� Si aspira a la

titularitat, hauria d’

entrenar-se més

intensament.

Menjar//beure *He menjat una paella

de naps i fesols

espectacular!

� M’he menjat una

paella de naps i fesols

espectacular

Pronominal quan el complement porta

implícita o explícita una quantitat.

*Ha begut tota una

galleda d’aigua.

� S’ha begut tota una

galleda d’aigua.

Pensar *Penso que ja no vindrà. � Em penso que ja no

vindrà.

MORFOLOGIA verbal EXERCICIS


Morfologia verbal /Exercicis

Pàg

ina i

Morfologia verbal: exercicis A) Formes no personals del verb

Alguns gerundis i molts participis són irregulars, però en alguns casos, es produeixen formes

col·loquials irregulars per analogia quan, en realitat, són regulars.

a.1. (LLIBRE TARONJA) Completeu el quadre amb les formes que hi falten:

InfinitiuInfinitiuInfinitiuInfinitiu GerundiGerundiGerundiGerundi ParticipiParticipiParticipiParticipi

saber

sent

tingut

volgut

pogut

conèixer

córrer

empenyent

pertanyent

escriure

obert

cabent

traduint

combatut

reflectir

begut

veure

caigut

mantingut

seure

venent



Pàg

ina ii

a.2. (LLIBRE TARONJA) Completeu les frases següents amb la forma de participi o gerundi

corresponent:

i. Ja ho vaig (comprendre) _____________ poc a poc.

ii. Els paletes han (cobrir) _____________ la casa.

iii. S'anava (distreure) _____________ i no feia res.

iv. T'has (saber) _____________ la lliçó?

v. La gallina Serafina ha (pondre) _____________ un ou de dos rovells.

vi. (poder) _____________ fer la feina ara, per què la deixes?

vii. Ja has (estrènyer) _____________ el nus de la corbata?

viii. (dur) _____________ aquesta corbata, vols que no es riguin?

ix. Han (interrompre) _____________ la sessió.

x. S'ha classificat per a la final (batre) _____________ tots els rècords.

xi. Si continuen (empènyer) _____________ no podrem sortir

B) Formes analògiques i canvis de conjugació

Algunes formes verbals col·loquials no coincideixen amb les normatives, a causa de

l'analogia o de canvis de conjugació influïts per la forma castellana del mateix verb.

b.1 (LLIBRE TARONJA) Completa les frases següents amb la forma adequada del verb que

s'indica entre parèntesis.

i. Si (jo/cabre) _____________ al banc, ja hi seuria.

ii. Potser més endavant (ell/admetre) _____________ els teus raonaments.

iii. Hem anat a fer una denúncia, però no ens _____________ (ells/atendre).

iv. No ens ha (complaure) _____________ gens ala teva resposta.

v. Ens vam passar molta estona (coure) _____________ la carn.

vi. Si jo (deure) _____________ tants diners, estaria ben amoïnada.

vii. La TV (difondre) _____________ la notícia aquesta tarda.

viii. Vol que li(jo/donar) _____________ pa amb formatge.

ix. Si (ell/escriure) _____________ més sovint, ho faria més bé.

x. Voleu que (jo/fer) _____________ els deures avui mateix?

xi. Tota la colla han (jeure) _____________ a l'herba tota la tarda.

xii. Tots ells estan (moldre) _____________ el cafè.

xiii. A la classe d'aquest matí, ningú no (saber) _____________ fer el problema.

xiv. A mesura que anaven entrant, s'anaven (treure) _____________ l'abric.

xv. Els meus pares s' (vendre) _____________ el pis.



Pàg

ina iii

xvi. Si (jo/saber) _____________ com acaba el llibre, t'ho diria.

xvii. Si (estar) _____________ tan greu, no series aquí.

xviii. Deixa'm lloc al teu costat, que hi (jo/cabre) _____________ perfectament.

xix. Si (seure) _____________ bé, no hauríeu caigut.

xx. (vos./riure) _____________ tant com vulgueu, ja veurem qui riu més al final.

C. Calcs sintàctics.

Condicionals. Sovint, per influència del castellà, fem malament les construccions amb valor

condicional.

c.1 Ompliu l'espai buit amb la forma verbal que s'hi adigui.

i. Avui, no (venir) _____________ si no m'ho haguéssiu demanat tant.

ii. Si la novel�la ja hagués sortit, jo ja l'_____________ comprada.

iii. Si m'haguessis cregut, no (acabar) _____________ tant desprestigiat.

iv. (nosaltres/arribar) _____________ més d'hora, si ens haguéssim afanyat.

Perífrasis. La perífrasi d'obligació castellana tener que sovint es calca en català. D'altra

banda, la construcció perifràstica deure + infinitiu en català només té valor de probabilitat.

c.2 (NEXE) Traduïu al català les frases següents:

i. Teníamos que ir deprisa.

ii. Deberían llegar antes de las nueve.

iii. Probablemente tendríamos que llamar a la vecina.

iv. És preciso que venga tu hermano.

v. Debe resolverlo antes de acabar la clase.

vi. Debian de llegar antes de las nueve.

vii. Quizás tendrá fiebre.

D. Altres

d.1. Totes les oracions següents contenen una errada ortogràfica. Localitzeu-les i

corregiu-les.

i. Quan arribem a casa ens treurem l'abric.

ii. Convé que ens ajeguem tots, si volem veure-ho bé.

iii. Quan neva, vosaltres treieu la neu amb pales i ells la treuen amb escombres.

iv. Sol neixent amb roig, aigua de boig.

v. Diuen que el seu tercer fill neixerà el mes de gener.

vi. Sempre li està retreient la seva actuació passada.



Pàg

ina iv

vii. Les fulles d'aquell arbust reneixien cada primavera amb més força.

viii. El rètol deia "Prohibit escupir. Multat qui escupeixi"

ix. Si volguéssiu i poguéssiu fer-ho, tot seria molt fàcil. Llàstima que no volgueu ni

pogueu!

d.2 Les frases següents contenen mostres de la mateixa incorrecció. Intenteu localitzar-

la a cada una d'elles i corregiu-les.

i. En fer-se fosc, va començar a sentir uns xisclets apagats, que provenien de l'interior de

la casa i no va poder evitar de donar un crit que es va sentir pertot arreu.

ii. Traïdorament, se li va acostar amb el millor dels seus somriures i li va donar dos

petons, un a cada galta.

iii. Van decidir de parar taula sota l'om, que a primera hora de la tarda ja donava una

ombra considerable, però aleshores es van adonar que s'havien deixat les estovalles.

iv. Dóna gust de veure "lo" bé que es porten aquests nens!

v. Li donava molta enveja veure que als seus cosins tot els sortia bé, mentre que ells

havien de lluitar durament per cada fita, per petita que fos.

vi. Sé perfectament l'hora que era, perquè en aquell moment vaig sentir el rellotge donant

les 6.

vii. Ha donat a llum dos nens, després d'un part sense incidències.

viii. Dóna pena haver de llençar-ho, tan nou com està.

d.3 Les frases següents contenen un o més errors relatius a la morfologia verbal.

Assenyaleu i corregiu els que pugueu trobar.

i. Encara que diguin que el darrere d'aquest cotxe és molt estret, jo hi quepo perfectament.

ii. Ja fóra hora que tots vosaltres us plantegéssiu seriosament aquest tema i el debatíssiu

sense prejudicis, sense por que us rebatim els vostres arguments.

iii. Tots pensàvem que aquell preu tan elevat incluiria els impostos, però en realitat no els

incluïa, n'estaven excluïts.

iv. Es comporten molt malament, han irrumpit a la sala desordenadament i

interrumpeixen contínuament els conferenciants.

v. No concebeixo com un nen pot ser tan mal educat: li ho consenteixen tot.

vi. La seva intervenció no va tenir cap importància, totes les cròniques l'han omitida;

només una ràdio ha emitit un breu comunicat esmentant-la.

vii. Pressenteixo que si segueixen per aquest camí acabaran malament.

viii. Dissenten totalment de les paraules del conferenciant, però no gosen expressar-se

lliurement.



Pàg

ina v

E) El gerundi

Gerundi de posterioritat. El gerundi només pot expressar una acció simultània o anterior a

l’expressada pel verb principal. Els anomenats “gerundis de posterioritat”, que expressen

accions que són conseqüència de l’expressada pel verb en forma personal, s’han de

corregir. Podem reconèixer els gerundis de posterioritat per la impossibilitat de posar l’oració

subordinada al davant de la principal (1). (1)

a. *Va equivocar-se a la tercera pregunta, suspenent l’examen. ** Suspenent

l’examen va equivocar-se a la 3a pregunta.

a’. � Va equivocar-se a la 3a pregunta i va suspendre l’examen.

b. � Va equivocar-se contestant la 3a pregunta. �� (Tot) contestant la 3a pregunta

va equivocar-se.

Gerundi copulatiu i gerundi especificatiu. Tampoc són correctes els gerundis copulatius,

equivalents a una conjunció d’aquesta mena, que cal substituir per la conjunció i amb la

forma adequada del verb (2a). El mateix passa amb el gerundi especificatiu, equivalent a

un complement del nom, usat sovint en el llenguatge administratiu (2b). (2)

a. *El batxillerat és l’ensenyament tradicional de l’institut, devent-li gran part del seu

prestigi.

a’. � El batxillerat és l’ensenyament tradicional de l‘institut, i li deu gran part del seu

prestigi.

b. *La Junta ha emès una instrucció regulant l’ús dels mòbils a l’hora de l’esbarjo.

b’. �La Junta ha emès una instrucció que regula l’ús dels mòbils a l’hora de l’esbarjo.

e.1 (Font: RUAIX, 2B, 58) Digues si les oracions de gerundi que apareixen a continuació

són correctes o incorrectes i, en cas que no siguin normatives, substitueix-les per una

oració coordinada copulativa o per una oració de complement de nom.

i. Vaig relliscar sortint de casa.

ii. Em va caure el llibre a terra badant.

iii. Van dur el ferit a l’hospital, morint al cap de poc.

iv. Vaig arribar a Barcelona, anant al teatre tot seguit.

v. Va torçar-se un peu, havent d’acompanyar-lo nosaltres a casa.

vi. Atacaren violentament l’enemic, fent-lo recular deu quilòmetres.

vii. Va prendre massa vi, fent-li mal i havent-se de ficar al llit.

viii. Cantant les veritats, es perden les amistats.

ix. Va morir dissabte, essent enterrat diumenge.

x. Vam anar a casa seva essent-ne ell ja fora.

xi. Li vaig enviar un correu, contestant-me ella l’endemà mateix.



Pàg

ina vi

xii. Llegia el diari cada dia tot esmorzant.

xiii. No va posar el fre de mà, anant a topar el cotxe contra la tanca de l’autopista.

Perífrasis de gerundi incorrectes. La normativa tampoc accepta la perífrasi formada pel verb

estar, seguit del gerundi de ser i un participi (2a). Per altra part, la formada pel verb venir

amb un gerundi, per expressar una acció continuada (2b) i la del verb portar amb un

gerundi, per expressar un període de temps (2c), són calcs del castellà no admesos.

(3)

a. *? El President de la Diputació està sent investigat per un delicte de corrupció.

a’. � Estan investigant el President de la Diputació per un delicte de corrupció.

b. *Fa temps que vénen emprenyant-nos amb les mesures d’estalvi.

b’. � Fa temps que ens estan emprenyant amb les mesures d’estalvi.

c. *Portem tres dies estudiant per a l’examen de català.

c’. � Fa tres dies que estudiem per a l’examen de català.

e.2 (FRASES EXTRETES DE “EL LLIBRE DE LA LLENGUA CATALANA”) Corregiu les frases següents

que siguin incorrectes –n’hi ha una ben construïda.

i. L’Auditori Nacional està essent construït per una empresa belga.

ii. Us ho vinc dient des de fa temps.

iii. Aquests encàrrecs me’ls ve fent d’ençà que es va quedar sense feina.

iv. El gos ve corrent pel camí

v. La supervisió dels sistemes de seguretat ve sent feta per una empresa especialitzada.

vi. Porto una hora esperant-te.

vii. Quant de temps portes vivint a Igualada?

viii. Ja porten vint minuts de partit.

ix. Només porto dotze quilòmetres de la marató i ja no puc més.

F) Expressió d’ordres

Normalment associem l’expressió d’ordres a l’ús de l’imperatiu, però aquest mode verbal

només s’usa en frases afirmatives i, pròpiament, no té altres persones que la 2a del singular i

la 2a del plural. Aquestes poden ser velaritzades o no ser-ho, però, en qualsevol cas, o ho són

les dues o no n’és cap. En les frases negatives, encara que expressin ordres, es fa servir el

present de subjuntiu. També es fa servir el present de subjuntiu quan el subjecte no és de 2a

persona, encara que l’ordre sigui afirmativa.

f.2. (LLIBRE VERD) Completeu les frases següents amb la forma corresponent del verb que

s’indica.



Pàg

ina vi

i

i. ESTAR ________________ quiet!

No ________________ tan enfadats

ii. ESCRIURE Vosaltres, ________________ bé!

No ________________ tant, que foradareu el paper.

iii. DIR Que ells no ________________ res a ningú.

Tu, ________________ la lliçó.

iv. CAURE ________________ aquí; així no us fareu mal.

No ________________ que us fareu mal.

v. VIURE ________________ tots junts.

No ________________ fora del país.

vi. CREURE ________________ el que us diuen.

No ________________ allò que no veieu.

vii. DUR ________________ el paquet al botiguer.

No ________________ els abrics descordats.

viii. ENCENDRE ________________ el foc entre tots.

No ________________ la foguera encara.

G) Errors morfològics

Consulteu als apunts les parts corresponents a verbs de radical velaritzat i formació

analògica d’infinitius i canvis de conjugació.

g.1 Font: RUAIX, 2A, 45. Corregiu la falta que hi ha en cada frase.

i. No vaig poguer venir.

ii. Per què no ho vas volguer?

iii. Ho hauríem de sapiguer aviat.

iv. Va valdre la pena?

v. No van tindre temps.

vi. Aquestes mesures ens poden favorèixer.

vii. Vostè no vol pertenèixer a la nostra associació?

viii. Al final va prevalèixer la nostra opinió.

ix. Ell va permanèixer mut tota l’estona.

x. Hem de combatir contra l’enemic.

xi. L’heu d’excluir de la llista.

xii. Va incurrir en un una falta.

xiii. Tots els diaris van difundir la notícia.



Pàg

ina vi

ii

g.2 (Font: RUAIX; 2A 47; 2B 57, 61) Corregiu la falta que hi ha en cada frase.

i. No és fàcil que desapareixin els prejudicis que té en contra meva.

ii. Si la contradeixes, s’enfadarà.

iii. Begueu a poc a poc.

iv. Vaig arribar quan es dissolvia la sessió.

v. El temps passava i els problemes no es resolvien.

vi. L’aigua bulleix a cent graus.

vii. Els porcs grunyeixen.

viii. Consenteixo a pagar, però no vull que constitueixi un precedent.

ix. Vostè no pronúncia prou bé.

x. La seda, en rebregar-la, cruixeix.

xi. Què vols que et dongui?

xii. No crec que li fagi mal de veritat.

xiii. Reconeixo que és ella qui té la raó.

xiv. No calia que t’ho creiessis al peu de la lletra.

xv. Convenia que es traiés la son de les orelles.

xvi. Volia que no incluíssim aquell concepte en la factura.

xvii. No sabia que el coneixessis.

xviii. Si anés sola es perderia.

xix. Admitiré totes les reclamacions.

xx. Tothom desitjava que apareixessis tu.

xxi. Mogueu-vos d’una vegada!

xxii. No els donguis més feina.

xxiii. Tots els que perteneixien al club no hi van capiguer.

xxiv. Aquella emissora emitia en freqüència modulada.

xxv. No se m’ocurreix res més-

xxvi. Encara no han imprimit els butlletins de la 1a avaluació.

xxvii. No hi concurreixen les circumstàncies necessàries perquè s’aprovi.

H) Errors en el règim verbal

Consulteu l’apartat 8 dels apunts.

h.1 Font: UNIV. D’ALACANT (MODIFICAT). Corregiu la falta que hi ha en cada frase.



Pàg

ina ix

i. Em passo els dies veient partits de futbol per televisió.

ii. El Conseller d’Hisenda ha dimitit del càrrec per corrupció.

iii. La Maria va obsequiar un mocador de seda natural a la seva mare.

iv. El Jordi es va caure de la moto i es va trencar el turmell.

v. Aquest matí he desdejunat un entrepà d’anxoves.

vi. El President ha cessat la Ministra d’Afers Estrangers.

vii. Has de continuar amb el que tens començat.

viii. Li preocupa molt que esclati la guerra.

ix. Jo sempre em prenc un got de llet abans d’anar-me’n a dormir.

x. Mon pare es fuma tres cigars cada dia.

xi. Els pagesos ja s’havien olorat l’estafa

xii. Aquesta temporada volen continuar amb els programes que els van donar tant

d’èxit.

xiii. Li incomoda que els seus amics el facin esperar tant.

xiv. Quan van veure el revisor es van baixar immediatament del tren.

xv. Recorda de dir-li a ta mare que es passi demà per casa meva.

xvi. Ha begut tres whiskys i, òbviament, s’ha emborratxat.

xvii. El meu germà és una persona molt alegre; sempre es riu molt; es riu de tot.

xviii. Li encanta cantar a la dutxa.



Pàg

ina x

I) Repàs

i.1 Llegiu el text següent i feu els exercicis que s’indiquen a continuació.

Abans que el vaixell anglès no es perdi de vista, que quedi anotat aquí que havia

salpat de Londres i que portava el nom del difunt Samuel Enderby, comerciant

d’aquella ciutat, fundador de la famosa casa balenera d’Anderby & Sons, una casa

que, en la meva pobra opinió de balener, no va gaire endarrere de les cases reials

unides dels Tudor i els Borbons, quant a l’interès històric real. Els meus nombrosos

documents de pesca no aclareixen de quants anys ençà existia aquesta gran casa

balenera abans de l’any del Senyor de 1775. Però aquell any va construir els primers

vaixells anglesos que es varen dedicar regularment a la caça del catxalot. Val a dir

que unes quantes dècades abans (d’ençà de 1726), els nostres valents Coffin i Macey,

de Nantucket i del Vinyeard, havien encalçat aquest leviatan en grans flotes, però

només pel nord i pel sud de l’Atlàntic i per enlloc més. Que quedi aquí enregistrat que

els nantuckesos foren els primers de la humanitat a arponejar amb acer civilitzat el

gran catxalot, i durant mig segle foren l’única gent del globus que l’arponejava així.

Herman MELVILLE: Mobby Dick (traducció de M. Antònia Oliver)

a) Subratlla tots els verbs del text anterior.

b) Fes-ne l’anàlisi morfològica segons el model següent:

Servíem: 1a persona del plural del pretèrit imperfet d’indicatiu del verb

servir.

c) Conjuga complets:

i. L’imperfet de subjuntiu corresponent a perdi.

ii. El present de subjuntiu corresponent a aclareixen.

iii. El pretèrit anterior perifràstic d’existia.

iv. L’imperfet d’indicatiu i el condicional simple de va construir

v. El present d’indicatiu d’havien encalçat.

d) La forma verbal foren pot correspondre a dos temps del mateix verb. Digues quins

sons aquests dos temps. En ambdós casos existeix una forma equivalent del verb;

escriu-les totes dues.

e) Escriu les formes verbals exactament equivalents a va construir, varen dedicar i

foren. Digues el nom d’aquest temps verbal en les seves dues formes.

f) Separa radical i auxiliaritat de les mateixes dformes que serveixen de referència en

l’exercici “c”. Digues quants morfemes reconeixes en el radical d’aclarir. I en

l’auxiliaritat d’havien encalçat?

Morfologia verbal QÜESTIONARIS



Pàg

ina xi

Verbs. Qüestionari de morfologia i ús

En uns dies us avaluareu de morfologia verbal a traves d’un qüestionari. Podeu practicar

amb el que teniu a continuació. Valor de cada resposta correcta: 0,4 punts. Resposta

incorrecta: -0,2 punts. Les respostes en blanc no descompten.

Posa una creu a la casella corresponent a la resposta correcta. Si vols anul�lar una

resposta, encercla-la. Cada qüestió té una resposta correcta i només una.

1. Quan no ............ resoldre el problema, aviseu-m'ho.

podeu

pogueu

pugueu

2. El professor de català vol que l'....... cegament.

obeím

obeïm

obeim

3. Ho .......: aquest és un examen extraordinàriament dificultós.

reconec

reconeixo

reconesc

4. Nens, .......-vos tot el got de llet!

begueu

begeu

beveu

5. Aparta't una miqueta, que si no no hi.......

quepo

capo

cabo

6. Ja fa temps que haurien d'haver ....... les obres.

conclòs

conclós

concluït



Pàg

ina xi

i

7. Diversos experts en el tema ....... l'estat de la qüestió.

debatran

debatiran

debateran

8. Tothom sabia que éreu vosaltres els qui ....... el cotxe quan va tenir lloc l'accident.

conduïeu

conduieu

conduíeu

9. Ja està de sis mesos, el seu fill....... a l'abril

neixerà

naixerà

va a néixer

10. El professor no diu quatre paraules seguides sense que es .......

contradigui

contradieixi

contradeixi

11. ....... la llar de foc, que ja portem els calçots.

enceneu

encengueu

incendieu

12. Totes les emissores han ....... la notícia del casament simultani de dos-cents alumnes de

l'institut de Mollet.

difós

difundit

difongut

13. Quan ja pensaven de marxar de classe, ....... el professor amb l'examen.

apareixé

aparegué

aparegüé



Pàg

ina xi

ii

14. Si no l'hagués necessitat fins avui, ja li .......

hagués deixat

haguessi deixat

hauria deixat

15. ....... del tribunal els membres que coneguin algun dels concursants.

Excluïran

Excloiran

Exclouran

16. No puc comprendre que ....... anar-vos-en tan lluny.

voleu

vulgueu

volgueu

17. Vestint així, el ....... amb un captaire

confundiran

confondran

confondràn

18. ....... l'exercici clar i net i per una sola cara del full d'examen.

escriviu

escrigueu

escribiu

19. El formatge que li ....... a la botiga estava en males condicions.

havien venut

havien vengut

han vendut.

20. No ....... pas tan malament si hagués fet més classes abans de treure’s el carnet.

conduïria

conduiria

conduiría

21. ....... quin és l’import dels seus serveis.

No ho sé

No sé

No se



Pàg

ina xi

v

22. Ha de prendre quinina per tal de ....... la malària

prevenir

previndre

preveure

23. Se li ....... els pantalons

han descosit

han descusit

han descossit

24. ....... un missatge a favor de la pau des del cim més alt del Pirineu

han emitit

han emetut

han emès

25. Quan se’n va a dormir sempre ....... un petó de bona nit.

li dóna

li fa

l’hi dóna

A la xarxa (autocorrectiu):

http://www.daypo.com/llengua-catalana-morfologia-verbal1.html

1r de BATXILLERAT

NOM I COGNOMS:

JJ/A-1 MORFOLOGIA VERBAL


Posa una creu a la casella corresponent a la resposta correcta. Si vols anul�lar una resposta, encercla-la. Cada qüestió té una resposta correcta i només una. Valor de cada encert, 0,4 punts; valor de cada errada, -0,2 punts.

1.1.1.1. ....... tant com corre, no sé com no ha guanyat la cursa........ tant com corre, no sé com no ha guanyat la cursa........ tant com corre, no sé com no ha guanyat la cursa........ tant com corre, no sé com no ha guanyat la cursa. corrent correguent corrents

2.2.2.2. Si ....... de les situacions difícils, mai seràs capaç de solucionarSi ....... de les situacions difícils, mai seràs capaç de solucionarSi ....... de les situacions difícils, mai seràs capaç de solucionarSi ....... de les situacions difícils, mai seràs capaç de solucionar----les.les.les.les. fuigs fuges fugissis

3.3.3.3. S'ha de ser sincer: sempre és ell qui ....... la pitjor part.S'ha de ser sincer: sempre és ell qui ....... la pitjor part.S'ha de ser sincer: sempre és ell qui ....... la pitjor part.S'ha de ser sincer: sempre és ell qui ....... la pitjor part. reb rebe rep

4.4.4.4. Si ho haguéssim ....... abans, hauríem actuat d'una altra manera.Si ho haguéssim ....... abans, hauríem actuat d'una altra manera.Si ho haguéssim ....... abans, hauríem actuat d'una altra manera.Si ho haguéssim ....... abans, hauríem actuat d'una altra manera. sabut sapigut saberut

5.5.5.5. No em pensava pas que el ....... tan bé.No em pensava pas que el ....... tan bé.No em pensava pas que el ....... tan bé.No em pensava pas que el ....... tan bé. coneixessis coneguessis coneixis

6.6.6.6. Han ....... un missatge des d'alta mar.Han ....... un missatge des d'alta mar.Han ....... un missatge des d'alta mar.Han ....... un missatge des d'alta mar. emitit emetut emès

7.7.7.7. És una nena molt mimada, tot li ho .......És una nena molt mimada, tot li ho .......És una nena molt mimada, tot li ho .......És una nena molt mimada, tot li ho ....... consenteixen consenten consenteixin

8.8.8.8. Per més que s'hi van esforçar, no van poder .......Per més que s'hi van esforçar, no van poder .......Per més que s'hi van esforçar, no van poder .......Per més que s'hi van esforçar, no van poder ....... contenir-lo contindre'l contener-lo

9.9.9.9. Com que no ha estudiat, ....... que tot li ha de sortir malamentCom que no ha estudiat, ....... que tot li ha de sortir malamentCom que no ha estudiat, ....... que tot li ha de sortir malamentCom que no ha estudiat, ....... que tot li ha de sortir malament pressenteix presentia pressent

Seminari de Llengua Catalana i Literatura

Morfologia verbal

Batxillerat


10.10.10.10. Li han manat que ....... totes les restLi han manat que ....... totes les restLi han manat que ....... totes les restLi han manat que ....... totes les restes de la festaes de la festaes de la festaes de la festa recolli recolleixi reculli

11.11.11.11. El govern va demanar a tots els ciutadans que s'....... el cinturó.El govern va demanar a tots els ciutadans que s'....... el cinturó.El govern va demanar a tots els ciutadans que s'....... el cinturó.El govern va demanar a tots els ciutadans que s'....... el cinturó. estretessin apretessin estrenyessin

12.12.12.12. ElElElEl suspens i atres circumstàncies adverses l'....... a la dràstica solució.suspens i atres circumstàncies adverses l'....... a la dràstica solució.suspens i atres circumstàncies adverses l'....... a la dràstica solució.suspens i atres circumstàncies adverses l'....... a la dràstica solució. han empenyut han emputxat han empès

13.13.13.13. Hostes vingueren que de casa ens .......Hostes vingueren que de casa ens .......Hostes vingueren que de casa ens .......Hostes vingueren que de casa ens ....... tragueren tregueren treieren

14.14.14.14. El meu germà té unes dècimes de febre; ....... el grip. El meu germà té unes dècimes de febre; ....... el grip. El meu germà té unes dècimes de febre; ....... el grip. El meu germà té unes dècimes de febre; ....... el grip. deu de tenir deu tenir tindrà

15.15.15.15. Entreu i .......Entreu i .......Entreu i .......Entreu i .......----vos aquí mentre esperem el conferenciant.vos aquí mentre esperem el conferenciant.vos aquí mentre esperem el conferenciant.vos aquí mentre esperem el conferenciant. assaieu assegueu asseieu

16.16.16.16. Aquest noi no ....... bé del totAquest noi no ....... bé del totAquest noi no ....... bé del totAquest noi no ....... bé del tot discorre discorreix discurreix

17.17.17.17. Com que és un pèssim orador, li ....... tots els arguments que presenti.Com que és un pèssim orador, li ....... tots els arguments que presenti.Com que és un pèssim orador, li ....... tots els arguments que presenti.Com que és un pèssim orador, li ....... tots els arguments que presenti. rebateran rebatiran rebatran

18.18.18.18. El suspens l'....... moltíssim, perquè no se l'esperava.El suspens l'....... moltíssim, perquè no se l'esperava.El suspens l'....... moltíssim, perquè no se l'esperava.El suspens l'....... moltíssim, perquè no se l'esperava. ha decepcionat ha decebrut ha decebut


Morfologia verbal

Batxillerat


19.19.19.19. El ....... fàcilment, tot i la El ....... fàcilment, tot i la El ....... fàcilment, tot i la El ....... fàcilment, tot i la seva disfressaseva disfressaseva disfressaseva disfressa reconeixo reconec reconaixerà

20.20.20.20. Ja feia quinze dies que van encarregar la propaganda i encara no l’ .......Ja feia quinze dies que van encarregar la propaganda i encara no l’ .......Ja feia quinze dies que van encarregar la propaganda i encara no l’ .......Ja feia quinze dies que van encarregar la propaganda i encara no l’ ....... han imprimit han impresa han empremuda

21.21.21.21. Per aprovar aquest examen no ....... gaire, en canvi, el del trimestre passat Per aprovar aquest examen no ....... gaire, en canvi, el del trimestre passat Per aprovar aquest examen no ....... gaire, en canvi, el del trimestre passat Per aprovar aquest examen no ....... gaire, en canvi, el del trimestre passat exigia un gran esforç.exigia un gran esforç.exigia un gran esforç.exigia un gran esforç.

tens que estudiar deus estudiar has d’estudiar

22.22.22.22. Dubto que ....... tots els matisos del caDubto que ....... tots els matisos del caDubto que ....... tots els matisos del caDubto que ....... tots els matisos del cassss percebeixi percepcioni percebi

23.23.23.23. No igNo igNo igNo ignora a quina ora a quina ora a quina ora a quina temperatura temperatura temperatura temperatura ....... l’aigua ....... l’aigua ....... l’aigua ....... l’aigua bulleix bolleix bull

24.24.24.24. No el ....... mentre està fent els deures.No el ....... mentre està fent els deures.No el ....... mentre està fent els deures.No el ....... mentre està fent els deures. distregueu distraieu distragueu

25.25.25.25. M’ha estat imposM’ha estat imposM’ha estat imposM’ha estat imposssssible veure l’Emília ible veure l’Emília ible veure l’Emília ible veure l’Emília aquestaquestaquestaquest matímatímatímatí; ....... ; ....... ; ....... ; ....... aquesta tardaaquesta tardaaquesta tardaaquesta tarda hauré de trucar-la hauré de trucar-li hauré de trocar-la

Encerts (x 0,4):

En blanc (x 0):

Errors (x -0,2):

QUALIFICACIÓ FINAL:

1R DE BATXILLERAT

NOM I COGNOMS:

JJ/B-1 Morfologia Verbal


Posa una creu a la casella corresponent a la resposta correcta. Si vols anul�lar una resposta, encercla-la. Cada qüestió té una resposta correcta i només una. Valor de cada encert, 0,4 punts; valor de cada errada, -0,2 punts.

1.1.1.1. M'agradaria que, després de fer la feina, ....... de la taula tot el que heu fet servir.M'agradaria que, després de fer la feina, ....... de la taula tot el que heu fet servir.M'agradaria que, després de fer la feina, ....... de la taula tot el que heu fet servir.M'agradaria que, després de fer la feina, ....... de la taula tot el que heu fet servir.

traguéssiu traiéssiu treieu

2.2.2.2. Si haguessin vingut més d'hora no ....... tan justos l'examen.Si haguessin vingut més d'hora no ....... tan justos l'examen.Si haguessin vingut més d'hora no ....... tan justos l'examen.Si haguessin vingut més d'hora no ....... tan justos l'examen.

haguessin acabat habrien acabat haurien acabat

3.3.3.3. Quan ....... a veure'm, sento que el cor se m'encongeix.Quan ....... a veure'm, sento que el cor se m'encongeix.Quan ....... a veure'm, sento que el cor se m'encongeix.Quan ....... a veure'm, sento que el cor se m'encongeix.

vens véns vents

4.4.4.4. Nens, és bo que ....... molta aigua caNens, és bo que ....... molta aigua caNens, és bo que ....... molta aigua caNens, és bo que ....... molta aigua cada matí.da matí.da matí.da matí.

begueu begeu beveu

5.5.5.5. No ens podem seguir ....... en aquesta temàtica tan estreta.No ens podem seguir ....... en aquesta temàtica tan estreta.No ens podem seguir ....... en aquesta temàtica tan estreta.No ens podem seguir ....... en aquesta temàtica tan estreta.

circumscrivent circumscrivint circunscriviend

6.6.6.6. ............................ compcompcompcompletament de les seves conclusionsletament de les seves conclusionsletament de les seves conclusionsletament de les seves conclusions

dissenteixo dissento disenteixo

7.7.7.7. El Joan ....... l'examen, perquè si no el faran fora de l'escola.El Joan ....... l'examen, perquè si no el faran fora de l'escola.El Joan ....... l'examen, perquè si no el faran fora de l'escola.El Joan ....... l'examen, perquè si no el faran fora de l'escola.

té que aprovar ha d'aprovar deu aprovar

8.8.8.8. Si us pregunten qui va trencar els plats, no ....... que vau ser vosaltres.Si us pregunten qui va trencar els plats, no ....... que vau ser vosaltres.Si us pregunten qui va trencar els plats, no ....... que vau ser vosaltres.Si us pregunten qui va trencar els plats, no ....... que vau ser vosaltres.

reconeixeu reconegueu reconaixeu

9.9.9.9. ....... de votar vol mostrar la seva disconformitat amb la directiva........ de votar vol mostrar la seva disconformitat amb la directiva........ de votar vol mostrar la seva disconformitat amb la directiva........ de votar vol mostrar la seva disconformitat amb la directiva.

abstinguent-se abstenint-se abstenent-se


Morfologia verbal

Batxillerat

JJ/B-2 MORFOLOGIA VERBAL

10.10.10.10. Li han ....... el càrrec d'EELi han ....... el càrrec d'EELi han ....... el càrrec d'EELi han ....... el càrrec d'EE----ad (escombriaire executiu, adjunt a la direcció).ad (escombriaire executiu, adjunt a la direcció).ad (escombriaire executiu, adjunt a la direcció).ad (escombriaire executiu, adjunt a la direcció).

oferit ofert ofrescut

11.11.11.11. SeSeSeSempre l'....... quan està intentant corregir els exàmens i per això els torna tan mpre l'....... quan està intentant corregir els exàmens i per això els torna tan mpre l'....... quan està intentant corregir els exàmens i per això els torna tan mpre l'....... quan està intentant corregir els exàmens i per això els torna tan tard.tard.tard.tard.

interrumpeixen interrumpen interrompen

12.12.12.12. Els va doldre que els Els va doldre que els Els va doldre que els Els va doldre que els ............................ errors del passat.errors del passat.errors del passat.errors del passat.

retraguessin retreguessin retraiessin

13.13.13.13. Si ....... creure que parla seriosament, el perdonaríem. Si ....... creure que parla seriosament, el perdonaríem. Si ....... creure que parla seriosament, el perdonaríem. Si ....... creure que parla seriosament, el perdonaríem.

puguéssim poguéssim podèssim

14.14.14.14. Vaig demanarVaig demanarVaig demanarVaig demanar----los que ....... quiets i no emprelos que ....... quiets i no emprelos que ....... quiets i no emprelos que ....... quiets i no emprenyessin a classe.nyessin a classe.nyessin a classe.nyessin a classe.

estiguessin estessin fossin

15.15.15.15. Li agrada que sigui ordenat i ....... totes les joguines sense que li manin.Li agrada que sigui ordenat i ....... totes les joguines sense que li manin.Li agrada que sigui ordenat i ....... totes les joguines sense que li manin.Li agrada que sigui ordenat i ....... totes les joguines sense que li manin.

reculleixi reculli recolleixi

16.16.16.16. Mai no ha ....... ningú amb les seves paraules.Mai no ha ....... ningú amb les seves paraules.Mai no ha ....... ningú amb les seves paraules.Mai no ha ....... ningú amb les seves paraules.

ofès ofés ofengut

17.17.17.17. No ....... a l’altra cara d’aquest fullNo ....... a l’altra cara d’aquest fullNo ....... a l’altra cara d’aquest fullNo ....... a l’altra cara d’aquest full

escriviu escrigueu escriveu

18.18.18.18. MalgraMalgraMalgraMalgrat el que li havien dit els metges, ell continuava .......t el que li havien dit els metges, ell continuava .......t el que li havien dit els metges, ell continuava .......t el que li havien dit els metges, ell continuava .......

beguent bebent bevent


Morfologia verbal

Batxillerat

JJ/B-3 MORFOLOGIA VERBAL

19.19.19.19. Encara se’n ....... del dolor que li ha produït el fibló de l’abella.Encara se’n ....... del dolor que li ha produït el fibló de l’abella.Encara se’n ....... del dolor que li ha produït el fibló de l’abella.Encara se’n ....... del dolor que li ha produït el fibló de l’abella.

ressent ressenteix ressentia

20.20.20.20. TTTTenia tanta gana que se sentia .......enia tanta gana que se sentia .......enia tanta gana que se sentia .......enia tanta gana que se sentia .......

desfallèixer defallir desfallir

21.21.21.21. M’agradaria que no us el ....... quan diu aquestes mentides M’agradaria que no us el ....... quan diu aquestes mentides M’agradaria que no us el ....... quan diu aquestes mentides M’agradaria que no us el ....... quan diu aquestes mentides

creguéssiu creiéssiu creessiu

22.22.22.22. Sisplau, vosaltres ....... la seva atenció una estona mentre jo em colo.Sisplau, vosaltres ....... la seva atenció una estona mentre jo em colo.Sisplau, vosaltres ....... la seva atenció una estona mentre jo em colo.Sisplau, vosaltres ....... la seva atenció una estona mentre jo em colo.

distregueu distraieu distreieu

23.23.23.23. Va ensopegar amb la cadira del professor i ......Va ensopegar amb la cadira del professor i ......Va ensopegar amb la cadira del professor i ......Va ensopegar amb la cadira del professor i ......... sobre la tarima tan llarg com ... sobre la tarima tan llarg com ... sobre la tarima tan llarg com ... sobre la tarima tan llarg com era.era.era.era.

va caure es va caure es va caure’s

24.24.24.24. ....... cec de tant mirar la tele........ cec de tant mirar la tele........ cec de tant mirar la tele........ cec de tant mirar la tele.

es va quedar es va quedar-se va quedar

25.25.25.25. Les amenaces del profesLes amenaces del profesLes amenaces del profesLes amenaces del professsssor no....... or no....... or no....... or no.......

l’impressionen li impressionen l’hi impresionen

Encerts (x 0,4):

En blanc (x 0):

Errors (x -0,2):

QUALIFICACIÓ FINAL:

morfologia verbal

Documents