Imatges funció informativa

Percepció hi ha elements que no podem reconèixer o identificar

Percepció visual desxifrem informació que arriba al nostre cervell a través de la llum

Vista ens permet identificar distancies

Sensacions ens posen en contacte amb el món exterior

Ulls part més important del sistema visual pero no la única

Combinació de tres operacions de tipus òptic, químic i nerviós

Òptica: estudi de la propagació dels rajos visuals en l’espai

Químics: estudi de les reaccions i transformacions orgàniques

Nervioses: estudia el sistema nerviós

La percepció visual no es cumpleix si falla una de les tres operacions

Acaba el procés al cervell

El sistema perceptiu té uns límits (nivells):

Nivell superior senyala el nivell màxim d’energia

(per sobre, la llum pot cremar la superfície ocular de la retina de manera irreversible)

Nivell inferiorsenyala el nivell mínim d’energia

(per sota, es impossible veure els objectes)

Aquests umbrals són flexibles

Ruta procés sensorial

ESTÍMUL RECEPTORS SISTEMA NERVIÓS CERVELL

3 fases importants:

1. Estímul

2. Transmissió

3. Projecció i elaboració

LA ONA

Longitud d’ona distancia entre dos punts successius d’una ona, en concordància de fase. La longitud es medeix en anòmetres.

Fotografia= escritura de la llum que determina forma i volum.

Aspectes:

1. Refracció

2. Reflexió

3. Difusió

Comportament:

Opac

Translúcid

Transparent

Color

Polit

Estructura de l’ull es com una caixa cuadrada a través del cual passa la llum i es veu la matge invertida de l’objecte

Dos tipus de lents:

Convergents: dirigeixen els raigs lluminosos en un punt determinat

Divergents: impedeixen la formació d’imatges, desvia la llum a diferents punts

L’ull es una lent convergent (còrnia), òrgan esfèric i fotoreceptor, distal i exteroceptor

Components de l’ull còrnea (lent convergent), irirs (regula quantitat de llum), pupil·la, cristalí (lent biconvexa), retina (converteix la llum en imatge), fonea (onarriba la millor nitidesa d’imatge)

Dos tipus de cèl·lules receptores:

Bastons cèl·lules sensibles

als nivells baixos d’intensitat

de la llum

Cons longitud d’ona dels

colors

MOVIMENT DE L’ULL

- Sacàdics

- Seguiment

- Compensació

- Deriva

PERCEPCIÓ

- Gradient de textura

- Perspectiva

- Variacions d’il·luminació

- Criteris locals

- Moviment

Branca de la psicologia que s’ocupa de l’estudi dels processos perceptius, amb la finalitat de comprendre les actituds i comportaments de les persones davant les imatges que es troben al seu voltant.

Desenvolupada als anys 20 per Ehrenfels, Werthemer, Köhler i Koffka.

Tres nivells d’estudi perceptiu:

- Objecte real

- Estímul visual

- Experiència perceptiva té lloc al cervell on s’organitzen els estímuls i es produeix el reconeixement de les formes i elements de les imatges.

2 tipus de forces:

- Cohesió: mantenen units els elements de la imatges

- Segregació: forces de separació. Gràcies a elles es pot distingir entre figura i fons

Teoria de la pregnància: força que tendeix a equilibrar la percepció.

Llei de tancament: el cervell afegeix elements que no es mostren a la imatge, però que la nostra ment la completa.

Llei de proximitat o semblança

Agrupament dels elements d’una imatge

Llei d’emmascarament

Llei de destí comú

Diferents tipus de memòria per a percebre:

- Memòria icònica transitòria

- Memòria a curt termini

- Memòria a llarg termini (capacitat il·limitada d’emmagatzematge)

Elements invariables que l’home ha de percebre:

- Mida relativa de les formes

- Reconèixer ens produeix plaer, tranquil·litat

- No reconèixer produeix displaer dolor

- Quan no funcionen les constants perceptives ens trobem amb el displaer (no hi ha formes ni figures)

Existeixen dos tipus d’atenció que permeten activar tots els estímuls perceptius:

Atenció central: Implica focalització sobre els elements més importants.

Atenció perifèrica: Pren atenció a elements nous.

La resposta de l’estímul visual depèn de:

- Tipus d’estímul, intensitat i freqüència

- Capacitats psicofísiques del subjecte

- Context del procès perceptiu

- Aprenentatge del subjecte

- Desig

Veure: Procès actiu en el qual es manifesta la intenció del subjecte. Està interessaten allò que veu

Mirar: Procès carregat emocionalment. Es mira per a algú

“La mirada és la dimensió humana”

La mirada proporciona plaer visual (psicoanàlisis Freud).

Les imatges tenen funció eròtica.

Publicitat seductora: Converteix el producte en una imatge

IMATGE (PRODUCTE) = OBJECTE DE DESIG

L’altre tendeix a actuar com l’objecte de desig:

IMATGE (PRODUCTE) = OBJECTE DE DESIG = ALTRE

Pulsió escòpica: Mirada més intensa que la simple mirada.

És el desig de mirar i ser mirat.

(Història de Narcís-Freud)

La figura tendeix a imposar-se visualment sobre el fons.

Existeixen 5 maneres per diferenciar figura i fons:

La orientació espacial vertical

Les àrees de l’espai menors

Els colors càlids

Els objectes definits

Formes simples

“Pot existir fons sense figura, però no figura sense fons”.