La percepció

Les estructures globals poden presentar una articulació interior de parts o membres que tenen funcions determinades en el tot. La correspondència que s'establix entre unes part i la totalitat de la forma no es manté quan eixa part es trasllada a un altre conjunt.

UNA PART EN UN TOT ÉS QUELCOM DIFERENT D'EIXA PART AÏLLADA O EN UN ALTRE TOT

L'art, particularment, s'ha beneficiat amb els seus estudis i aportacions, amb autors com:

Arnheim

Gregory

Rock

Gombrich

PERCEPCIÓ és la impressió del món exterior aconseguida exclusivament per mitjà dels sentits. La percepció és una interpretació significativa de les sensacions.Limitant l'estudi de les percepcions només al camp visual, direm que, És la sensació interior de coneixement aparent que resulta d'un estímul o impressió lluminosa registrada en els nostres ulls.

sensació

atenció

percepció

experiència

voluntat

significat

experiència

voluntat

significat

Gestalt Llei de la proximitat

Llei de la igualtat

Llei de la ‘bona forma’

Llei del tancament

Llei de l’experiència

Llei de la figura-fons

Llei de la proximitat

Quan les parts d'una totalitat reben un mateix estímul, s'uneixen formant grups en el sentit de la mínima distància. Aquesta ordenació es produeix de manera automàtica i, només per una resistència del perceptor, o per una altra llei contradictòria, pot anul · lar aquesta lectura

Llei de l’experiència

E E

Llei de l’experiència

Observem que les experiències individuals humanes condicionen la percepció a especialitzar-se. Hi ha professionals que s'ensinistren en lectures invertides, altres en la visió i comprensió de negatius fotogràfics i radiogràfics, en discriminacions subtils de productes pel tacte, olor o visió. I aquests professionals reaccionen davant d'un mateix estímul d'una manera diferent en funció de la seva experiència adquirida. Proves ens han demostrat que si es presenten figures poc familiars perquè després siguin reproduïdes, aquestes acabaran semblant-se a les figures familiars, més que als originals mostrats com a models

Llei de la igualtat

Quan concorren diversos elements de diferents classes, hi ha una tendència a constituir grups amb els que són iguals. Aquesta experiència la presentem aïllada, per evitar la influència d'altres lleis i per això estan equidistants tots els elements integrants. Si les desigualtats estan basades en el color, l'efecte és més sorprenent que en la forma. Abundant en les desigualtats, si es potencien les formes iguals, amb un color comú, s'estableixen condicionants potenciadors, per al fenomen agrupador de la percepció.

Llei de la figura-fons

El plantejament figura-fons té especial importància per al nostre estudi sobre la percepció i posterior representació de l'espai pictòric. Aquestes experiències continuen sent sobre formes planes, però en presentar unes figures que estan "sobre" un fons, s'obté una percepció "en profunditat", que trasllada la figura a un primer terme, fora del pla real de la representació, i deixa el fons a certa distància indefinida. S'organitza així, amb simples formes bidimensionals que operen en el pla, una nova dimensió de RELLEU que s'estructura en la direcció perpendicular al pla.

Llei de la ‘bona forma’

Les parts d'una figura que té "bona forma", o indiquen una direcció o destí comú, formen amb claredat unitats autònomes en el conjunt. Aquesta llei permet la fàcil lectura de figures que s'interfereixen formant aparents confusions, però prevalent les seves propietats de bona forma o destí comú, es veuen com desglossades del conjunt

Llei del tancament

La línia sabem que és una creació del dibuix, una abstracció, i és difícil trobar aïllada a la natura, per això, sempre s'associen al límit d'una superfície, formant el seu contorn. Aquesta nova llei sembla ser operativa perquè assenyala el fet que les línies rectes paral · leles formen grups més definits i estables que els punts, que delimiten pitjor un espai.

Supe

rpos

ició

Grandària relativa