tema 12 consonants h

2
Gramàtica catalana. Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999 1 TEMA 12.LA GRAFIA H La lletra h normalment és muda. S’ escriu, per raons etimològiques, en una sèrie de mots com ara: adherir, harmonia, exhibició, exhaurir, herba, història, hivern, home, hort, vehicle, etc. Per tant, no representa tampoc cap fonema en algunes grafies antigues de cognoms, darrere de c: Blanch, Benlloch, Besalduch, Bosch, Domènech, Llach, Lluch, March, Perich, etc. La grafia h representava en llatí un fonema aspirat. En la nostra llengua les grafies h, kh, mantenen encara aquest valor en: - Onomatopeies: ¡ha, ha, ha!, ¡he, he, he!, ¡aha!, ¡ehem! - Paraules manllevades de llengües que tenen aquesta h aspirada: Hèlsinki, Hong Kong, Hawaii, Hannover, hall, Khomeini Principals diferències amb el castellà: - Paraules amb h: ahir, despús-ahir, abans-d’ ahir haca ham, hamet harmonia, harmònic, harmònica, harmonitzar, harmònium, filharmònica hexàgon, heptàmetre, hendecasíl·lab hivern, hivernal, hivernar, hivernacle hissar, hissada huit, huitanta, huitcents, dihuit subhasta, subhastar, subhastat subtrahend - Paraules sense h: abillar benaurat, malaurat braman cacau, cacauet, cacauera coet, coeter orfe, òrfena, orfenat orxata, orxateria, orxater os, osset, ossamenta Osca, ou, ouera, oval, ouater, Rin truà ui!

Upload: plerat2

Post on 12-Nov-2014

130 views

Category:

Documents


2 download

TRANSCRIPT

Page 1: tema 12 consonants h

Gramàtica catalana. Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999

1

TEMA 12.LA GRAFIA H La lletra h normalment és muda. S’ escriu, per raons etimològiques, en una sèrie de mots com ara: adherir, harmonia, exhibició, exhaurir, herba, història, hivern, home, hort, vehicle, etc. Per tant, no representa tampoc cap fonema en algunes grafies antigues de cognoms, darrere de c: Blanch, Benlloch, Besalduch, Bosch, Domènech, Llach, Lluch, March, Perich, etc. La grafia h representava en llatí un fonema aspirat. En la nostra llengua les grafies h, kh, mantenen encara aquest valor en: - Onomatopeies: ¡ha, ha, ha!, ¡he, he, he!, ¡aha!, ¡ehem! - Paraules manllevades de llengües que tenen aquesta h aspirada: Hèlsinki, Hong Kong, Hawaii, Hannover, hall, Khomeini Principals diferències amb el castellà: - Paraules amb h: ahir, despús-ahir, abans-d’ ahir haca ham, hamet harmonia, harmònic, harmònica, harmonitzar, harmònium, filharmònica hexàgon, heptàmetre, hendecasíl·lab hivern, hivernal, hivernar, hivernacle hissar, hissada huit, huitanta, huitcents, dihuit subhasta, subhastar, subhastat subtrahend - Paraules sense h: abillar benaurat, malaurat braman cacau, cacauet, cacauera coet, coeter orfe, òrfena, orfenat orxata, orxateria, orxater os, osset, ossamenta Osca, ou, ouera, oval, ouater, Rin truà ui!

Page 2: tema 12 consonants h

Gramàtica catalana. Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999

2

HEM / EM La forma hem fa referència a la primera persona del plural del present d’ indicatiu del verb haver, i exigeix anar seguit: - D’ un participi: ho hem trencat, hem vingut - De la preposició de + un infinitiu (aplec que forma una oració obligativa): hem de visitar el museu, hem d’ anar prompte El pronom em, per contra, fa referència sempre a la persona que parla, és a dir, a la 1a persona del singular: em pense que no aniré, ¿Em crides a mi? A / HA La forma ha fa referència a la tercera persona del present d’ indicatiu del verb haver, i exigeix anar seguit: - D’ un participi: ho ha trencat, encara no ha acabat - De la preposició de + infinitiu (en oracions obligatives): ha de visitar tota la ciutat, ha d’ anar demà sense falta A, com a preposició que és, expressa circumstancials: - De lloc: ens veurem a la platja - De direcció: anaren de València a Barcelona - De temps: l’ autobús passa a les tres - Introdueix l’ objecte indirecte: ho diré a Marta