tema 12. a. guerra civil. mapa 16. llocs triomf alÇament nacional

GUERRA CIVIL (1936-1939).

MAPA 16. LLOCS ALÇAMENT

HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 12/3 A

Història Espanya

IES Ramon Llull (Palma)

Assumpció Granero Cueves

Edat contemporània

EDAT CONTEMPORÀNIA

TEMA 12 // Tema 3.- La Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

12.1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA. MAPA 16.

12.2.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL. 8v preg. + Conseqüències.

12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC. MAPA 16.

12.4.- FASES I OPERACIONS MILITARS DE LA GUERRA CIVIL (1936-39). MAPA 17. 3v preg.

12.5.- EVOLUCIÓ POLÍTICA EN AMBDÓS BÀNDOLS DURANT LA GUERRA.

12.6.- CONSEQÜENCIES DE LA GUERRA. 8v preg. + Causes.

BLOC III. TEMA 12/3.

GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1931-1936)

EDAT CONTEMPORÀNIA

TEMA 12 // Tema 3.- La Guerra Civil Espanyola (1936-1939). 12.1.- El preàmbul de la Guerra. 12.1.1.- Elecció del Front Popular.

12.1.2.- La radicalització social i política.

12.2.- Causes de la Guerra Civil. 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT, op A (2006, setembre). 5v preg. op B (2007,

setembre). 6v preg. op B (2012, setembre). 7v preg. op A (2013, juny). 8v preg. op B (2013, setembre). + Conseqüències.

12.3.- El cop d’Estat es transforma en conflicte bèl·lic. MAPA 16 (llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol de 1936).

12.3.1.- La preparació del cop d’estat.

12.3.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo.

12.3.3.- La insurrecció militar i la seva resposta. MAPA 16.

12.3.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols.

12.3.5.- Significat del conflicte.

12.3.6.- Condicions generals dels dos bàndols a la guerra.

12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior. 1v preg. op A (2012, juny). Causes + internacionalització del conflicte.

12.4.- Fases i operacions militars de la Guerra Civil (1936-39). MAPA 17 (zones controlades per l’exèrcit de Franco abans de la batalla Ebre). 1v preg. op B (2008,

setembre). 2v preg. op A (2011, juny). 3v preg. op A (2011, setembre) = Diferents etapes.

A.- Llistat de presidents de la Segona República durant la Guerra Civil.

12.5.- Evolució política en ambdós bàndols durant la guerra. 12.5.1.- La zona republicana: la revolució continguda.

A.- L’enfonsament de l’Estat republicà.

B.- El desencadenament de la revolució social.

C.- Largo Caballero recompon l’Estat.

D.- El govern Negrín (maig 1937 – març 1939).

12.5.2.- L zona nacional: la creació de l’estat franquista.

A.- Francisco Franco “Generalísimo”.

B.- El govern de Burgos i la creació del partit únic.

C.- Una repressió institucionalitzada.

12.6.- Conseqüències de la Guerra. 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT, op A (2006, setembre). 5v preg. op B (2007,

setembre). 6v preg. op B (2012, setembre). 7v preg. op A (2013, juny). 8v preg. op B (2013, setembre). + Causes.

ANNEX 1.- Documents per fer comentaris de text.

ANNEX 2.- Llistat de presidents de la Segona República (1931-1939).

ANNEX 3.- Llistat/Resum general de presidents de la Segona República i fets característics (1931-1939).



EDAT CONTEMPORÀNIA










MAPA 16 (8 models)

LLOCS ON TRIOMFA L’ALÇAMENT (18-VII-36)

MAPES PAU HISTÒRIA D’ESPANYA

Illes Balears 2013-14

Història d’Espanya


Maria Assumpció Granero Cueves

RECOMANACIÓ!!!

Com a introducció al comentari del MAPA 16 cal partir de la darrera etapa de la

República, la del Front Popular (tema anterior) i relacionar-la amb la crisi social

que es va produir al començament de l’any 1936.

Després, cal endinsar-se en les causes que conduïren a la preparació del cop

d’estat i en el moment quan es donà, el 17 i 18 de juliol de 1936, cal especificar

les zones on va triomfar i en les que no va triomfar l’alçament nacional; i

com la insurrecció no va tenir èxit en la totalitat del territori peninsular, doncs, la

conseqüència va ser la Guerra Civil i la divisió d’Espanya en dues zones: la

controlada per l’exèrcit rebel i la de domini del govern republicà.

Acabar amb les característiques dels dos bàndols enfrontats i la significació

del conflicte.

MAPA 16.- LLOCS ON TRIOMFA ALÇAMENT (B3-T3)

ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els llocs on triomfà l’alçament

nacional del 18 de juliol de 1936. B3-T3.

1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. MAPA 16.

1.1.- Elecció del Front Popular.

1.2.- La radicalització social i política.

1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39)

MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 1

El procés reformista iniciat en el primer bienni reformista de la República (1931-33) no fou lineal,

sinó que quedà interromput durant el bienni negre o conservador (1933-36) i es tornà a posar en

marxa en accedir el Front Popular (febrer 1936).


1.1.- Elecció del Front Popular

José María Gil Robles Alejandro Lerroux

1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39) 1.1.- Elecció del Front Popular

Durant el bienni negre o conservador (novembre 1933-febrer de 1936), la Segona República

Espanyola era governada pel centre - dreta, el Partit Radical dirigit per Alejandro Lerroux, amb el

suport parlamentari de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) de Gil Robles. El

govern de Lerroux intentava anul·lar la legislació social, que s’havia aprovat en els anys previs,

especialment pel que fa a la reforma agrària, cosa que fa incrementar la conflictivitat social: vagues

generals a València i Saragossa, conflictes a Madrid i Barcelona, revolta dels miners d’Astúries

(1934), enfrontaments amb la Generalitat de Catalunya, arran de l’entrada de la CEDA en el

govern (octubre del 34).


Tots els conflictes anteriors i la retirada del suport a Lerroux per

diversos escàndols, obliguen al president de la República,

Alcalà Zamora, a convocar noves eleccions el febrer de 1936.

Niceto Alcalá Zamora

11.4.4.- La crisi del bienni negre

11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE

(NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936)

José María Gil Robles,

ministre de Guerra.

Francisco Franco Bahamonde,

cap de l’Estat Major.

La tardor de l’any 1935 va esclatar una forta

crisi de govern.

Convocatòria de noves eleccions

legislatives pel febrer de 1936.

Gil Robles, presenta

un projecte de

modificació de la

Constitució.

El cas de l’estraperlo i el

cas Antonio Nombela.


Les eleccions de febrer de 1936 foren guanyades per la coalició de partits d’esquerra, pel Front

Popular (republicans, socialistes, comunistes, nacionalistes gallecs i catalans), davant la CEDA, que

aglutinava als partits de dreta. Nacionalistes bascos, oficialment, no formaven part del Front, però hi

simpatitzaven. El sindicat anarquista Confederació Nacional del Treball (CNT), instaven als seus

membres a votar a favor del Front Popular en resposta a una promesa de campanya d’una amnistia

pels seus militants empresonats.

Eleccions legislatives pel 16 de febrer de 1936

Frente Popular Bloque Nacional

Coalició de republicans d’esquerra, socialistes,

i comunistes.

Amnistia política

Aplicar la legislació reformista.

Front d’esquerres

Coalició electoral organitzada per

CEDA.

CNT no va participar del pacte Bloque Nacional

Atac contra el Frente Popular

Republicans de dretes, monàrquics, tradicionalistes, i en alguns districtes radicals. La dreta no es va

presentar unida.

España

11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR

(FEBRER - JULIOL 1936) 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936 Dues grans

coalicions

El FRONT POPULAR (esquerres).

El BLOC NACIONAL (dretes).


(FEBRER - JULIOL 1936) El FRONT POPULAR (esquerres). El BLOC NACIONAL (dretes).


Victòria del Front Popular

Participació de 72% del cens

PARTITS PERCENTATGE DE DIPUTATS

Esquerra 257 diputats Partido Socialista 18,18%

Izquierda Republicana 16,73% Unión Republicana 7,43%

Esquerra Republicana de Catalunya 5,99%

Partido Comunista 3,51% Altres 3,71%

Centre i dreta 196 diputats CEDA 17,35%

Partits Monàrquics 4,95% Partido Agrario 2,68% Lliga Catalana 2,27% Partido Radical 1,65%

Partido Republicano Conservador 0,61%

Partido Liberal Demócrata 0,21%

Altres 11,98% Front Popular per 48% dels vots Bloque de dretes 46,5% dels vots


(FEBRER - JULIOL 1936) 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936

Manuel Azaña

Santiago Casares

Quiroga


En abril, Manuel Azaña passa a ser president de la República i la presidència

del Govern és atorgada a Santiago Casares Quiroga.

Azaña va reprendre, ràpidament, les reformes proposades en el programa

electoral del Front Popular: agrària, educativa, autonomia basca i gallega.


(FEBRER - JULIOL 1936)

Manuel Azaña

Santiago Casares

Quiroga


Partit Izquierda Republicana. President de la República.

Victòria del Front Popular

Els altres partits del Front Popular es comprometen a donar suport.

El nou govern estarà format només pels republicans d’esquerra (Izquierda Republicana i Unión Republicana)

Partit Izquierda Republicana. Cap de govern.


(FEBRER - JULIOL 1936) Eleccions legislatives pel 16 de febrer de 1936


Azaña desagradava a la dreta espanyola, a l’exèrcit i, especialment, als

generals espanyols, perquè recordaven el seu pas pel govern en el

període 1931-1933 (bienni progressista), quan des del Ministeri de

Guerra (Defensa) havia impulsat la reforma militar, en temps del

govern provisional de Niceto Alcalà Zamora (talla el pressupost de

l’exèrcit i tanca l’Acadèmia Militar de Saragossa de Franco), i havia

permès l’aprofundiment de la resta de reformes quan ja fou president

del Govern (bienni progressista).

11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA

(ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los

B.- Reforma militar o de l’exèrcit

MESURES

adoptades:

S’aprova la Llei de Retir de l’Oficialitat: els oficials estaven obligats a jurar la Constitució

i fidelitat a la República, però se’ls donà l’opció als oficials i als caps per retirar-se

(jubilació) amb el sou íntegre (molts s’hi acullen 84/170 i 8650 oficials/14000).

Reducció del nombre de comandaments i divisions (reducció a vuit de les zones militars).

Supressió de rangs tradicionals i de les capitanies generals.




MESURES

adoptades:






Tancament de l’Acadèmia Militar de Saragossa de Franco Bahamonde

(Azaña, ministre de Guerra).

RECORDATORI




MESURES

adoptades:






Tancament de l’Acadèmia Militar de Saragossa de Franco Bahamonde

(Azaña, ministre de Guerra).

Supressió dels Tribunals d’Honor.

Racionalització del sistema d’ascensos i escales: anul·lació dels ascensos per mèrits de

guerra (la qual cosa afectava els militars “africanistes”).

També es varen ascendir a oficials que professaven simpaties republicanes i no es va

suprimir la Guàrdia Civil, però es va crear la Guàrdia d’Assalt, moderna i fidel a la

República.




VALORACIÓ:

S’aconsegueix disminuir el nombre d’oficials i el pressupost militar, però no es modernitza

l’exèrcit i augmenta el malestar d’alguns sectors (africanistes).




VALORACIÓ:



Una part de l’exèrcit, encapçalada pel general

Sanjurjo, intenta un colp d’estat contra la

República a Sevilla, en agost de 1932

(Sanjurjada).




VALORACIÓ:



Una part de l’exèrcit, encapçalada pel general

Sanjurjo, intenta un colp d’estat contra la

República a Sevilla, en agost de 1932

(Sanjurjada).

Es formarà la Unión Militar Española

(UME) en 1933, com una organització de

militars de dretes clandestina i colpista

(protagonitzarà l’alçament de 1936).

“Frente a ese Estado estéril, yo levanto el concepto de Estado integrador,

que administre la justicia económica y que pueda mandar con plena

autoridad...A este estado le llaman muchos Estado Fascista, pues si ese

es el Estado Fascista, yo, me declaro Estado fascista...Aunque también

sería un loco el militar que no estuviera dispuesto a sublevarse en favor

de España y contra de la anarquía, si ésta se produjera.”

Discurso de Calvo Sotelo en el Parlamento. 16 de junio de 1936. José Calvo Sotelo


Ara, durant l’etapa del Front Popular, el monàrquic José Calvo

Sotelo (de Renovación Espanyola i cap del dretà “Bloque

Nacional”) reemplaça a José María Gil-Robles, com a

portaveu de la CEDA al parlament (el seu assassinat fou un

detonant del colp militar). José María Gil Robles

1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39) 1.2.- La radicalització social i política

La vida política, des d’aquest moment i fins el començament de la

guerra, va ser molt apassionada. Cada bàndol defensava les seves

idees d’una forma bel·ligerant i, fins i tot, violenta, arribant al punt

d’enfrontaments entre pistolers.


Un dels principals motius que els revoltats van adduir va ser l’anticlericalisme del Front Popular cap a

l’Església catòlica, a la qual, els republicans, feien responsable de la majoria dels mals que tenia el

país. I el fet és que ... el desordre públic anava en augment:

Conflictes laborals.

Crema, atacs i enderrocaments d’esglésies,

convents i altres edificis religiosos.

Es va prohibir la Companyia de Jesús.

Violència al camp i ciutats. Es van cometre

excessos per part dels treballadors (ocupació i

apropiació de propietats i de terres, avançant-se a

la legislació del Front Popular), donat que

estaven farts de promeses no complides durant el

període anterior.

EN DEFINITIVA, radicalització ideològica i

violenta.

Vaga general de la CNT (abril 1936).

Guàrdies d’assalt

dissolent una

manifestació.

A Yeste (Albacete) la Guàrdia Civil va matar 23 camperols que ocupaven terres (maig 1936).


I el fet és que ... el desordre públic anava en augment:


Falange va augmentar la seva violència,

la qual va ser reprimida durament per la

República fins a empresonar el líder del

partit José Antonio Primo de Rivera.

Per la seva part, la Falange i els requetés

entrenaven escamots militars.

José Antonio Primo de Rivera


Sectors del PSOE i la CNT també es van radicalitzar. El PSOE es va

dividir entre els més radicals liderats per Largo Caballero i els més

moderats liderats per Indalecio Prieto. A Catalunya el 1935, es va

formar el POUM (Partit Obrer Unificació Marxista) dirigit per Andreu

Nin. El 23 de juliol de 1936 fou creat el PSUC (Partit Socialista Unificat

de Catalunya, d’ideologia comunista).

Indalecio Prieto

(moderat)

Francisco Largo Caballero

(radical)


La revolta militar, de juliol de 1936, va justificar la seva

insurrecció amb la raó de salvar Espanya d’una imminent

dictadura comunista, que havia de ser ajudada per la

maçoneria. El mateix any i gràcies a la representació

obtinguda pel Front Popular, el Partit Comunista tenia 14

diputats i seguia les directrius de Moscou que, des del

1932, preconitzava l’aliança per fer front al feixisme

europeu. En aquest context, es deteriorà l’ordre públic i la

societat es radicalitzà social i ideològicament.

Guàrdies d’assalt dissolent una

manifestació.

EDAT CONTEMPORÀNIA










12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC. MAPA 16 (llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol de 1936).








12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN

CONFLICTE BÈL·LIC. MAPA 16.

2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA

EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.1.- Preparació del cop d’estat

La conspiració preparatòria d’un cop d’Estat de dretes tenia

diversos PRECEDENTS en els anys anteriors al 1936: Primo de

Rivera (1923), Sanjurjada (agost, 1932) i intent de declarar

l’estat de guerra per part de Franco i la UME (Unión Militar

Española), en febrer de 1936, per evitar el govern d’esquerres.

Miguel Primo de Rivera General Sanjurjo Francisco Franco Bahamonde

ANTECEDENTS: Primo de Rivera (1923), Sanjurjada (agost, 1932) i intent de declarar l’estat de

guerra per part de Franco i la UME en febrer de 1936 per evitar el govern d’esquerres.


(FEBRER - JULIOL 1936)

“Ha desaparecido de la candidatura de Cuenca el nombre del general Franco. Yo me felicito sinceramente

de tal desaparición. No he de decir ni media palabra en menoscabo de la figura del ilustre militar. Le he

conocido de cerca, cuando era comandante. Le he visto pelear en África; y para mí el general Franco, que

entonces peleaba en la Legión a las órdenes del hoy también general Millán Astray, llega a la fórmula

suprema del valor: es hombre sereno en la lucha. Tengo que rendir este homenaje a la verdad. Ahora bien,

no podemos negar, cualquiera que sea nuestra representación política y nuestra proximidad al Gobierno

[...1, que entre los elementos militares, en proporción y vastedad considerables, existen fermentos de

subversión, deseos de alzarse contra el régimen republicano, no tanto seguramente por lo que el Frente

Popular supone en la presente realidad, sino por lo que, predominando en la política de la nación,

representa como esperanza para un futuro próximo. El general Franco, por su juventud, por sus dotes, por

la red de sus amistades en el Ejército, es hombre que, en un momento dado, puede acaudillar con el

máximo de probabilidades -todas las que se derivan de su prestigio personal- un movimiento de este

género.

No me atrevo a atribuir al general Franco propósitos de tal naturaleza. Acepto íntegra su declaración de

apartamiento de la política. ¡Ah! pero lo que yo no puedo negar es que los elementos que, con autorización

o sin autorización suya, pretendieron incluirle en la candidatura de Cuenca, buscaban su exaltación

política, con objeto de que, investido de la inmunidad parlamentaria, pudiera, interpretando así los

designios de sus patrocinadores, ser el caudillo de una subversión militar.”

Indalecio Prieto, en un mitin electoral pronunciado el 10 de mayo de 1936 en la campaña de las

elecciones parciales en Cuenca.

11.5.4.- La preparació del colp d’estat



Malgrat conèixer aquests preparatius, el govern republicà va

reaccionar tard i malament; un cop havent situat a militars que

li eren fidels en les divisions orgàniques, es va limitar a enviar a

diferents destins, de la perifèria del país, als presumptes

implicats i/o als generals sospitosos que considerava més

perillosos. Així, Franco fou enviat a Canàries; Goded a

Mallorca; i Mola fou destinat a Pamplona, cosa que el situava en

el principal focus d’acció dels carlins, que estaven també

preparant pel seu compte un aixecament, i va possibilitar que

s’entengués amb els requetés monàrquics navarresos.

Francisco Franco Manuel Goded LLopis General Mola



A l’abril, Mola va preparar una xarxa colpista més, que va consistir en

el mateix que la que intentaren dur a terme el mes anterior els generals i

polítics feixistes, obtenint el recolzament dels antirepublicans.



L’11 de juliol, Joan March va enviar el Dragon Rapide (tipus

avió) per fer passar de Canàries al Marroc a Franco.

Joan March i

Francisco Franco

General Mola

General Sanjurjo



La conspiració militar de juliol va tenir darrere a la UME (Unión

Militar Española). Els conspiradors acceptaven la “jefatura” nominal del

general Sanjurjo (exiliat a Portugal), que va encapçalar l’aixecament,

però fou organitzat pel general Mola (des de Navarra), que va

procurar atreure a la conspiració als sectors polítics de dreta

(falangistes, monàrquics i tradicionalistes).

Francisco Franco

General Mola



El pla estratègic consistia en una declaració de l’estat de

guerra per part dels capitans generals compromesos o

pels oficials que dominaren a les autoritats militars fidels

al govern republicà.

Mola no deixava de preveure la dificultat d’imposar-se a les grans ciutats, com Madrid o

Barcelona, on eren tan fortes les organitzacions obreres, però pensava en la possibilitat d’un

moviment convergent sobre la capital, l’objectiu era Madrid i Barcelona com a nuclis claus i

l’exèrcit africà com a reserva.



En la preparació de l’aixecament participaren generals d’antecedents

republicans (com Cabanellas o Queipo de Llano), ja que es va presentar

més bé com un atac al Front Popular i front a les tendències

revolucionàries del govern.

Francisco Franco



El general Franco, que gaudia de gran

prestigi, des de les campanyes del

Marroc, es va unir a la preparació del

moviment, tot i el titubeig inicial.


EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo

L’aixecament militar, ja preparat, es va accelerar perquè el detonant que el posa

en marxa fou les morts de Castillo i Calvo Sotelo. La nit del 12 al 13 de juliol de

1936, el tinent José Castillo i Sáenz de Tejada, un membre del Partit Socialista i

oficial de la Guardia d’Assalt (força d’ordre públic creada per la República

especialment per combatre la violència urbana), era assassinat a prop de Madrid.

José Castillo



L’endemà, 14 de juliol, el líder de l’oposició conservadora, José Calvo Sotelo (diputat i dirigent

monàrquic de Renovación Espanyola, i cap del dretà “Bloque Nacional”), també era assassinat per

una unitat de la Guàrdia d’Assalt, en resposta i com a revenja a l’atemptat falangista que va costar

la vida al seu company, el tinent José Castillo.

José Calvo Sotelo

José Calvo Sotelo



Aquest darrer atemptat va fer créixer l’odi vers la República i va accelerar la

imminent insurrecció militar. Els dos fets s’emmarquen dins del ja habitual

clima d’enfrontament social als carrers entre extremistes d’ambdós bàndols.



Així, entre febrer i juliol de 1936 durant el govern del Front Popular, van haver molts assassinats,

assalts a seus i esglésies; segons fonts oficials: 330 persones foren assassinades i 1511 ferides greument;

213 intents d’assassinat; 113 vagues generals, i 160 edificis religiosos destruïts, mentre s’escoltava el

renou de sabres, perquè es començava a preparar el cop militar.

“Frente a ese Estado estéril, yo levanto el concepto de Estado integrador,

que administre la justicia económica y que pueda mandar con plena

autoridad...A este estado le llaman muchos Estado Fascista, pues si ese

es el Estado Fascista, yo, me declaro Estado fascista...Aunque también

sería un loco el militar que no estuviera dispuesto a sublevarse en favor

de España y contra de la anarquía, si ésta se produjera.”

Discurso de Calvo Sotelo en el Parlamento. 16 de junio de 1936.

José Calvo Sotelo



L’assassinat va provocar sospites entre la dreta de la implicació governamental en l’acte. Calvo

Sotelo havia protestat contra el creixent terror antireligiós, contra les expropiacions i contra les

reformes agrícoles precipitades, que considerava bolxevics i anarquistes.

També va declarar que els soldats

espanyols es veurien obligats a

una revolta per Espanya i en

contra de l’anarquia.



Santiago Casares Quiroga (president del Govern) li va manifestar que

discursos com aquell no es tornarien a donar, aquestes paraules foren

interpretades com un avís de què seria el seu darrer discurs a les Corts i tot

això dintre d’un clima molt exaltat.

Tot i que els generals conspiradors ja tenien avançat l’escenari d’una revolta,

l’esdeveniment d’aquest assassinat es veia com un catalitzador del que

esdevingué. Sembla que va fer fixar una data i pot ser els esdeveniment

s’avançaren.

Santiago Casares

Quiroga



DOCUMENT 1.- “Porque, señor Gil

Robles, no se puede negar que estáis

organizando un complot en España.

Recientemente, hace dos o tres días, en

vista de ese peligro, se han reunido las

fuerzas obreras; se han puesto de acuerdo

en diez minutos y han acudido al Gobierno

para ofrecerle toda su fuerza, a fin de

defender la República. Y eso lo hacemos

porque estamos completamente seguros

de que en muchas provincias de España

se están haciendo preparativos para el

golpe de Estado, que no dejáis de la mano

un día tras otro. ¡Tened cuidado! Todos nos

hallamos vigilantes, a fin de que no podáis

llevar a cabo vuestros intentos, porque, de

hacerlo así, llevareis a España por el

camino por el que la habéis llevado en

esos dos años de represión, de hambre y

de descrédito para el país.”

J. DÍAZ (secretario general del Partido

Comunista de España). Discurso en

Cortes (15 de julio de 1936).


EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta

La sublevació o cop d’estat s’inicia el 17 de juliol de 1936, a Melilla, per part d’alguns oficials que

dominaren als seus superiors; les tropes colonials del Marroc ocupen les ciutats de Ceuta, Melilla i

Tetuán i el dia 18 de juliol s’estén, ràpidament, per tota la zona del protectorat marroquí, que queda

sota el control dels rebels.

17/18-VI-36


17/18-VI-36



Mentrestant, Franco assegurava l’èxit a Canàries i volava a Tetuán per a dirigir l’exèrcit

insurrecte (amb el famós avió Dragon Rapide, que havia enviat Joan March, l’11 de juliol). Franco

es va posar al capdavant de l’exèrcit africà al Marroc, tot just arribar de Canàries, afusellant tot aquell

general o civil fidel a la República. El govern no pren cap mesura.

17/18-VI-36


17/18-VI-36



Mentrestant, Franco assegurava l’èxit a

Canàries i volava a Tetuán per a dirigir

l’exèrcit insurrecte (amb el famós avió

Dragon Rapide, que havia enviat Joan

March, l’11 de juliol). Franco es va posar

al capdavant de l’exèrcit africà al Marroc,

tot just arribar de Canàries, afusellant tot

aquell general o civil fidel a la República.

El govern no pren cap mesura.

17/18-VI-36

Francisco Franco



El govern no pren cap mesura.



Els protagonistes foren:

General Sanjurjo General Mola

General Manuel Goded General Queipo de Llano

General Joaquín

Fanjul

General Cabanellas Francisco Franco



El 18 de juliol es produeix la insurrecció peninsular, Queipo de Llano

s’apodera de Sevilla i estén la rebel·lió per Andalusia.

General Queipo de Llano



El 18 de juliol es produeix la insurrecció peninsular, Queipo de Llano s’apodera de

Sevilla i estén la rebel·lió per Andalusia, i aquella mateixa nit, Mola (des de

Pamplona) declara l’estat de guerra a la resta d’Espanya.

General Queipo de

Llano

General Mola

General

Cabanellas


EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)

General Mola

2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta

Aquella mateixa nit, el 18 de juliol, Mola (des

de Pamplona) declara l’estat de guerra a la

resta d’Espanya.


General Queipo

de Llano

General Mola

General

Cabanellas



Però, l’aixecament militar no va triomfar de forma immediata. Sanjurjo, que havia de liderar la

revolta, va morir en accident aeri quan tornava a Espanya des de Portugal. D’aquesta manera el

general Mola, des del seu lloc de comandament a Pamplona, va planificar i coordinar les accions que

s’havien de dur a terme, comptant amb el suport de grups financers, monàrquics i catòlics.

General Sanjurjo

General Mola



En menys de dos dies es configura el nucli geogràfic del bàndol rebel (observeu mapes).


17/18-VI-36



D’altra banda, dimiteix Santiago Casares Quiroga (president del Govern), la nit del 18 de juliol, i es

substituït per un Govern llamp de Diego Martínez Barrios (19 juliol-19 juliol 1936, 1 dia, Unió

Republicana), després Azaña va nomenar al socialista José Giral president del Govern (govern

majoritàriament republicà amb suport del Front Popular, 19 juliol-3 setembre 1936). El 19 de juliol,

Giral autoritza repartir armes entre els sindicats i partits de la coalició.

Santiago Casares Quiroga José Giral Pereira Manuel Azaña



José Giral Pereira

El 19 de juliol, Giral autoritza repartir armes entre els sindicats i partits de la coalició. El govern

republicà va reaccionar amb indecisió un cop esclatada la revolta, això va permetre la consolidació

de posicions per part dels insurrectes.



El 19 de juliol, Giral autoritza repartir armes entre els sindicats i partits de la coalició. El govern

republicà va reaccionar amb indecisió un cop esclatada la revolta, això va permetre la consolidació

de posicions per part dels insurrectes.



José Giral Pereira

El 20 el país va quedar dividit en dues zones: rebels i republicans.

La divisió del país, segons l’èxit o fracàs, transformà el cop en una

llarga i cruenta Guerra Civil de quasi tres anys.



A la península, el resultat de la insurrecció va ser divers, segons les ciutats i regions, depenent, per

una part, de l’actitud de les forces d’ordre públic i, per altra banda, de l’audàcia i de la força de les

organitzacions obreres o dels revoltats. L’èxit o fracàs del cop depèn de les condicions econòmiques,

socials i polítiques de cada lloc. En general, els rebels TRIOMFEN a les zones amb una agricultura

més endarrerida i més conservadores, i fracassa a les zones industrials i amb una agricultura

moderna, i a les grans capitals, on les forces obreres i d’esquerres tenien una major presència i es

mantenen fidels a la República.


EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta L’aixecament VA FRACASSAR a Madrid, on

els obrers armats pel govern assaltaren el

quarter de la Muntanya.

Cuartel de la Montaña, Madrid, juliol 1936.



Madrid, juliol 1936.

L’aixecament VA FRACASSAR a Madrid, on

els obrers armats pel govern assaltaren el

quarter de la Muntanya.

General Joaquín

Fanjul



VA FRACASSAR a Barcelona,

on s’imposaren els anarquistes,

cosa que va impossibilitar al

general Goded, que es va

traslladar des de Balears, que

controlés la situació perquè va

arribar massa tard.

General Manuel Goded Llopis



Així, a Catalunya la insurrecció va

ser frenada i abolida el 19 de juliol

per militants de la CNT i la FAI, que

vigilaven les casernes des de les quals

els rebels pretenien entrar a la ciutat,

des del dia 17; Goded es va rendir i

els anarquistes es van apoderar de les

armes, el 20 els convents de

Barcelona van ser cremats i

començava la revolució, i es crearen

comitès que assumiren l’administració

dels ajuntaments.

Barcelona

General

Manuel

Goded

Llopis



També, FRACASSA a València i a altres ciutats del sud-est peninsular (als mapes de vermell), on el

pronunciament militar va resultar insuficient davant la reacció de les masses populars.



La insurrecció VA TRIOMFAR a Saragossa, tot i la gran força que allí tenia la FAI; a Sevilla, on va

prendre el poder audaçment Queipo de Llano (el 18); així com a Granada. Triomfa també en

Canàries, Marroc i algunes zones d’Andalusia Occidental.

General

Queipo

de Llano

General

Cabanellas



Al nord, Mola dominà Navarra i la conspiració TRIOMFA a Galícia i a Castella

la Vella (Espanya interior).

Però, en el mateix nord, Astúries, Santander i el País Basc (excepte Àlaba)

seguiren FIDELS a la República, tot i que aquesta zona cantàbrica va quedar

aïllada de la resta de l’Espanya republicana.

Les Illes Balears, excepte Menorca, es van unir a l’aixecament. General Mola



Paren el cop i queden EN ZONA REPUBLICANA les principals ciutats, el nord, la franja

mediterrània, Castella la Nova (La Manxa), part d’Extremadura, i la major part d’Andalusia.

Generalitzant, es pot afirmar

que el cop militar va

triomfar a l’Espanya

agrària o rural i fracassar

a la industrial, i no

aconsegueix el seu objectiu:

fer-se amb el poder quasi

sense resistència.

A nivell econòmic, la

República controlava les

reserves d’or del Banc

d’Espanya, tot i les

dificultats per comprar

armes a l’estranger.



Els esdeveniments del 17 i 18 de juliol, ben aviat, suposaren el pas d’un pronunciament militar

clàssic a una vertadera lluita social i ideològica. L’aixecament va provocar, immediatament i com a

conseqüència de la reacció obrera per a contrarestar-lo, una revolta político-social en tot el territori,

que es va mantenir fidel a la República. Les milícies populars van assumir l’esforç militar de la

República durant els primers mesos. Per contra, en la zona on va triomfar el cop es va desenvolupar

una violenta reacció que va anar més enllà de l’anul·lació de les reformes republicanes i de les

mesures contrarevolucionàries, donat que atacava totes les formes democràtiques i, fins i tot, les

liberals. A les zones insurrectes els d’esquerres eren exterminats brutalment.



- Pregunta: ¿Qué haría su gobierno si venciera?

- General Franco: Yo establecería una dictadura militar y más tarde convocaría un plebiscito

nacional para ver lo que el país quiere. Los españoles están cansados de política y de

políticos.

- Pregunta: ¿Cómo consiguió usted colaborar con la República con aparente lealtad durante

tanto tiempo? (Franco fue jefe de Estado Mayor en 1934 y 1935).

- General Franco: Colaboré realmente todo el tiempo en que pensé que la República

representaba la voluntad popular.

- Pregunta: Y las elecciones de febrero, ¿no representaron la voluntad popular?

- General Franco: Las elecciones nunca la representan.”

ENTREVISTA CON EL GENERAL FRANCO PUBLICADA POR EL PERIÓDICO INGLÉS

“NEWS CHRONICLE”, 29 de julio de 1936.

DOCUMENT 2.-

“- A mi pregunta: ¿Ahora que el golpe ha fracasado en

sus objetivos, por cuánto tiempo seguirá la matanza?

- Contestó tranquilamente: No habrá compromiso ni

tregua, seguiré preparando mi avance hacia Madrid.

Avanzaré -gritó-, tomaré la capital. Salvaré España del

marxismo, cueste lo que cueste. No dudaría en matar a

media España si tal fuera el precio a pagar para

pacificarla.



A nivell polític, durant aquests 3 dies (17, 18 i 19 de juliol 1936) el govern va tenir tres presidents:

Santiago Casares Quiroga, Diego Martínez Barrios (19 juliol-19 juliol 1936, 1 dia, Unió

Republicana), i José Giral (19 juliol-3 setembre 1936, consultar l’esquema de presidents a l’ANNEX

1).

Manuel Azaña

Santiago Casares Quiroga

Diego Martínez Barrios José Giral Pereira

A nivell social i endinsats en la Guerra, el major problema de la

població va esdevenir la subsistència.


EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols

L’aixecament fou una barreja de colp militar (principalment) i trama civil, perquè comptà amb el

finançament per part de la burgesia financera o bancària (Joan March) i la CEDA, amb l’ajut de la

Itàlia feixista (i posteriorment de l’Alemanya nazi), i la participació de civils englobats en milícies

(falangistes i requetés carlins) i amb l’aprovació de l’Església.

Joan March i

Francisco Franco

José María Gil Robles

Benito Mussolini

Adolf Hitler



L’aixecament comptà amb la participació de civils englobats en milícies (falangistes i requetés

carlins).



L’aixecament comptà amb la participació de civils englobats en milícies (falangistes i requetés

carlins) i amb l’aprovació de l’Església.



L’aixecament, una barreja de colp militar (principalment) i trama civil, comptà amb l’aprovació de

l’Església.



Es pot afirmar que, tot i que l’antagonisme social no va tenir una clara delimitació, l’aixecament va

ser secundat, de forma general, per les classes socials altes (aristocràcia, alta burgesia i terratinents) i

per gran part de l’oficialitat de l’exèrcit, mentre que el conjunt de les classes populars foren la base

de la resistència republicana.



El conjunt de les classes populars foren la base de la resistència republicana.



La classe mitjana va quedar, forçosament, dividida entre els dos bàndols, bàsicament per motius

ideològics, però també religiosos (donada la persecució de què fou víctima l’Església en territori

republicà, excepte en el País Basc) i de defensa dels seus interessos.

Com a excepció, cal assenyalar

que els petits propietaris rurals

de Castella i Andalusia es

decantaren pel bàndol de

l’aixecament, també els sectors

populars tradicionalistes de

Navarra (requetés).

Per altra part, la burgesia

catalana i basca, tot i el seu

conservadorisme i catolicisme, es

decantaren pel bàndol republicà,

ja que tan sols la República

assegurava llurs Estatuts

autonòmics.



Les forces que s’enfrontaren es varen agrupar en

el BÀNDOL NACIONAL o insurrecte i en el

BÀNDOL REPUBLICÀ.



A nivell militar la situació era compromesa, la flota i

aviació es mantenen fidels a la República, però es

desconfiava del comandament de terra i s’opta per

dissoldre l’exèrcit, fent-se càrrec les milícies (amb

posterioritat serà reorganitzat per Joan Negrín).

Joan Negrín


EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols Els MILITARS s’organitzaren en:

UME: Unió Militar Espanyola (creada en 1933, que s’anava estenent

per Àfrica i la Península, i preparava clandestinament el cop d’Estat).

UMRA: Unió Militar Republicana Antifeixista (clandestina

i esquerrana, sorgida en 1934 en resposta a UME).


EN CONFLICTE BÈL·LIC 2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols

BÀNDOL NACIONAL

- Part de l’exèrcit: UME (militars conservadors).

- Forces polítiques de dreta conservadora:

FE // Falange Española (José Antonio Primo de Rivera).

JONS // Juntas de Ofensiva Nacional – Sindicalista (Ramiro Ledesma i Onésimo Redondo).

Renovación Española // a les eleccions dins el Bloque Nacional (José Calvo Sotelo).

Comunión Tradicionalista dels carlins (Manuel Fal Conde).

Monàrquics alfonsins, carlins, feixistes i catòlics.

Vist i plau del sector civil de la CEDA.

- Base social:

Terratinents propietaris agraris.

Empresaris burgesos (alta i mitjana burgesia).

Jerarquia eclesiàstica.

Sectors socials de les zones rurals, menys desenvolupades.

- Forces Internacionals:

Itàlia, III Reich Alemany, Portugal d’Oliveira Salazar i el seu Estado Novo, Irlanda, el Papat, Alfons

XIII.

- Forces militars estrangeres, entre d’altres la Legió Còndor alemanya (unitat d’aviació) i el CTV

(Corpo di Truppe Volontaire).


EN CONFLICTE BÈL·LIC 2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols

BÀNDOL REPUBLICÀ

- Sectors polítics republicans moderats i liberals defensaven una República Burgesa:

Acció Republicana // Izquierda Republicana (Manuel Azaña).

ORGA // Organització Republicana Autonomista Gallega (Santiago Casares Quiroga). Els dos

anteriors s’unificaren en Izquierda Republicana (IR).

Unió Republicana (Diego Martínez Barrios).

- Forces de base obrera o autonomista: socialistes, comunistes, anarcosindicalistes, nacionalismes

perifèrics (excepte dreta catalanista).

PSOE (socialistes com Indalecio Prieto, Francisco Largo Caballero, Julián Besteiro).

PCE (comunistes com José Díaz, Dolores Ibarruri i Santiago Carrillo).

UGT (Francisco Largo Caballero).

CNT-FAI (Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso).

POUM // Partit Obrer Unificació Marxista (Andreu Nin i Joaquim Maurín).

- Base social: Classes populars

Obrers, jornalers i empleats urbans.

Pagesia sense terres.

Petita burgesia.

Classes mitjanes vinculades a partits republicans, alguns però un tant temorosos de la revolució social.

- Forces Internacionals:

URSS i Brigades Internacionals.


EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.5.- Significat del conflicte

La Guerra Civil, que abasta des del 18 de juliol de 1936 fins

a l’1 d’abril de 1939, és un dels fets més rellevants de la

història d’Espanya durant el segle XX i s’ha d’entendre a: NIVELL INTERN.

NIVELL

INTERNACIONAL.



NIVELL INTERNACIONAL: Dins la conjuntura social i política dels anys 30, és un enfrontament

arreu d’Europa entre el feixisme (feixisme = Itàlia; nazisme = Alemanya), per una part, i la

democràcia i el comunisme per l’altra (antecedent de la II Guerra Mundial).



NIVELL INTERNACIONAL: Dins la conjuntura social i

política dels anys 30, és un enfrontament arreu d’Europa

entre el feixisme (feixisme = Itàlia; nazisme = Alemanya),

per una part, i la democràcia i el comunisme per l’altra

(antecedent de la II Guerra Mundial).



NIVELL INTERN: És una lluita entre les velles classes dominants (terratinents, burgesia tradicional,

església i part de l’exèrcit) i les noves classes emergents (obrers i nova burgesia emergent). El cop i la

Guerra Civil són la reacció antidemocràtica i profeixista de les dretes afavorides pel capitalisme,

quan creuen que els seus interessos estan en perill.



El conglomerat de forces que es revoltà contra la República no havia previst el desencadenament

d’una guerra. Començada aquesta, es van enfrontar dos blocs:

a) Els revoltats o insurrectes: bàndol

“NACIONAL”, rebel o franquista (feixista).

b) Sectors fidels al govern REPUBLICÀ,

bàndol governamental (roig).



Finalment → Triomf del bàndol “NACIONAL” i instauració de la Dictadura franquista (1939- 1975).

MAPA 17 (models)

ZONES CONTROLA FRANCO

ABANS BATALLA EBRE 1938

MAPES PAU HISTÒRIA D’ESPANYA





ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb les zones controlades per l’exèrcit de

Franco abans de l’inici de la batalla de l’Ebre. B3-T3.

MAPA 17.- EVOLUCIÓ GUERRA JULIOL 1938 (model 1)

PREGUNTA PAU

CAUSES I

CONSEQÜÈNCIES

GUERRA CIVIL

HISTÒRIA D’ESPANYA





1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL

1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT, op A (2006, setembre). 5v preg. op

B (2007, setembre). 6v preg. op B (2012, setembre). 7v preg. op A (2013, juny). 8v preg. op B (2013, setembre). + Conseqüències.

1v preg. op A (2012, juny). Causes + internacionalització del conflicte.

A.- Causes internes i/o estructurals.

B.- Causes externes i/o conjunturals.

C.- Causes i/o fets desencadenants.



La Guerra Civil ha donat lloc a moltes investigacions i es tracta d’un tema molt debatut entre els

historiadors i no és fàcil establir un esquema de causes i conseqüències.

A.- CAUSES INTERNES I/O ESTRUCTURALS

1.- Els problemes fonamentals de l’Espanya contemporània:

endarreriment econòmic,

feblesa de l’Estat,

injustícia social,

desigual distribució de la riquesa,

Revolució Industrial tardana,

analfabetisme,

manquen edificis educatius,

església intervé en l’ensenyament.

Problemes que la República va intentar resoldre per aconseguir la modernització i

democratització del país, i que van ser la base dels principals conflictes socials que van enfrontar a

àmplies capes de la societat.


1.- Els problemes fonamentals de l’Espanya contemporània:

endarreriment econòmic,

feblesa de l’Estat,

injustícia social,

desigual distribució de la riquesa,

Revolució Industrial tardana,

analfabetisme,

manquen edificis educatius,

església intervé en l’ensenyament.

Problemes que la República va intentar resoldre per aconseguir la modernització i

democratització del país, i que van ser la base dels principals conflictes socials que van enfrontar a

àmplies capes de la societat.



2.- El problema social és doncs una de les causes més importants. Les diferències entre treballadors i

propietaris es fan irreconciliables. Es produeix un increment progressiu de les tensions al carrer. Es

radicalitza la lluita de classes per les esperances dipositades en les reformes de la República per part

dels treballadors, que s’aplicaven amb lentitud i el bienni negre les ajorna.

Alejandro Lerroux José María Gil Robles



3.- La qüestió agrària és una altra de les causes (no interessava als terratinents, ni a la burgesia,

reclamen la reforma els pagesos).



4.- Distintes concepcions de l’Estat que duen a un intensa

crispació política i polarització ideològica (postures autonomistes

i federalistes versus centralistes i unitàries).



5.- La qüestió religiosa: anticlericalisme, secularització de la societat, ensenyament laic i defensa

privilegis de l’església dins la societat.



6.- La reacció de la burgesia, l’Església i l’exèrcit davant la derrota de les dretes a les urnes. Les

conspiracions dels conservadors eren constants perquè veien perillar els seus privilegis, temien el

bolxevisme i el separatisme.

Joan March i

Francisco Franco



7.- Tradició d’ocupació violenta del poder (pronunciaments militars). Mentalitat intervencionista de

l’exèrcit (desastre colonial 98, Barranco del Lobo, Annual), l’exèrcit passa del liberalisme al

conservadorisme i és reaccionari amb els nacionalismes.



8.- La proclamació de la República va significar la

irrupció de les masses en la vida política del

país, mitjançant el sufragi universal masculí i

femení, però també va suposar la reticència dels

grups conservadores.



1.- El panorama europeu d’entreguerres. Crisi dels models democràtics i ascens dels moviments

totalitaris arreu d’Europa (Itàlia, Alemanya, Portugal, ..., ). La causa de la popularitat d’aquestes

ideologies fou la recessió econòmica dels anys 30 (Crac 1929 de Wall Street), que es va traduir en un

augment de l’atur, augment de la misèria i, també, de la conflictivitat social, a més del fort component

de cohesió nacional dels moviments feixistes: l’individu s’identifica amb el grup no pren decisions

individuals.


B.- CAUSES EXTERNES I/O CONJUNTURALS

2.- La Revolució Soviètica (1917) i la creació d’un estat obrer (URSS, 1922), sota el control dels

comitès dels soviets, crea admiració en un bàndol i temor en l’altre.



3.- Davant la crisi econòmica, en Europa

coexisteixen sistemes polítics oposats, per tant, 3

alternatives polítiques possibles:

a.- FEIXISME (Mussolini en 1922, Hitler en 1933):

nacionalisme agressiu; capitalisme ultra; no llibertat; estat

jerarquitzat i militaritzat entorn a un partit únic, que no

permet sindicats ni vagues. Aquesta opció donarà suport

al bàndol insurrecte.

b.- COMUNISME: model URSS. A meitat de la guerra,

els comunistes donaran suport al bàndol republicà.

c.- PARLAMENTARISME: sufragi universal; partits de

masses i millora de les condicions laborals. Les

democràcies occidentals decideixen la “No

intervenció”, tot i que indirectament algunes donaven

suport a les “Brigades Internacionals”.

Benito Mussolini Adolf Hitler



C.- CAUSES I/O FETS DESENCADENANTS

1.- La conspiració conservadora i militar, a partir

de 1933, contra la República.

Miguel Primo de Rivera

General Sanjurjo

Francisco Franco Bahamonde


2.- El triomf electoral del Front Popular (febrer de 1936), que va desencadenar una onada de

conflictivitat social i violència al carrer per part dels sectors més radicalitzats, que anirà in crescendo

durant la primavera de 1936 i que culminarà en...



3.- L’assassinat del tinent de la Guàrdia d’Assalt Castillo per part dels falangistes i la posterior

venjança en l’assassinat del monàrquic José Calvo Sotelo per radicals d’esquerra (que va ser

l’espurna del cop d’estat).

José Calvo Sotelo



4.- El fracàs del cop d’estat (Alzamiento, 18 de juliol) a les principals ciutats provoca l’inici de la

Guerra Civil. La intervenció estrangera és el factor clau per entendre la prolongació de la lluita (18

de juliol 1936 – 1 abril 1939).



Francisco Franco Bahamonde

2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA

1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT, op A (2006, setembre). 5v preg.

op B (2007, setembre). 6v preg. op B (2012, setembre). 7v preg. op A (2013, juny). 8v preg. op B (2013, setembre). + Causes.

1.- Ideològiques.

2.- Econòmiques.

3.- Polítiques.

4.- Demogràfiques.

5.- Socials.



A.- IDEOLÒGIQUES

S’imposa un règim d’ideologia feixista en

Espanya, que compta amb la col·laboració

d’Itàlia i Alemanya, i amb el vist i plau

(“beneplácito”) de l’església.

Benito Mussolini Adolf Hitler




1.- Ideològiques.

2.- Econòmiques.

3.- Polítiques.

4.- Demogràfiques.

5.- Socials.



B.- ECONÒMIQUES

Després de la guerra la situació econòmica espanyola havia retrocedit. Camps destruïts i

improductius, indústries que s’han d’adaptar a la nova situació d’atur. L’estat ha de reconstruir

habitatges i infraestructures (edificis, ponts, carreteres, etc).




1.- Ideològiques.

2.- Econòmiques.

3.- Polítiques.

4.- Demogràfiques.

5.- Socials.



C.- POLÍTIQUES

Es posa fi a la República i s’inicia la

Dictadura franquista.

Es declaren il·legals tots els partits polítics

i sindicats.

Comporta REPRESSIÓ a ambdós bàndols.


C.- POLÍTIQUES

- Comporta REPRESSIÓ a ambdós bàndols:

Al BÀNDOL REPUBLICÀ la repressió descontrolada per part de les milícies i alguns partits

en els primers mesos (passeigs i tortures a les txeques, organismes parapolicial que detenia,

interrogava i torturava) fou molt greu, però posteriorment el govern va prendre el control i es

van reduir moltíssim.

Sacerdots víctimes del “Terror Roig”


C.- POLÍTIQUES


Per contra, els NACIONALS

practicaren una repressió sistemàtica i

organitzada de tots els membres del

Front Popular i intel·lectuals afins, que

caigueren en les seves mans, a través

d’execucions sumaríssimes i,

posteriorment, de la Llei de

Responsabilitats Polítiques.

García Lorca


C.- POLÍTIQUES


El BÀNDOL FRANQUISTA tindrà l’extermini físic de l’enemic com a objectiu, continuant

amb les execucions una vegada acabada la guerra: provocant moltes morts, més del doble

d’afectats.


C.- POLÍTIQUES


El BÀNDOL FRANQUISTA tindrà

l’extermini físic de l’enemic com a objectiu,

continuant amb les execucions una vegada

acabada la guerra: provocant moltes morts,

més del doble d’afectats.


C.- POLÍTIQUES


El BÀNDOL FRANQUISTA.


C.- POLÍTIQUES


Cal afegir la desnutrició, la fam i la misèria provocades

per la guerra, especialment al BÀNDOL REPUBLICÀ,

que no controla les grans zones agrícoles.

Igualment, els bombardejos sobre

població civil per l’aviació

franquista provoquen gran

destrucció i morts i instauren un

clima de terror. Es persegueix a tot

aquell que defensa una ideologia

diferent a l’oficial.


C.- POLÍTIQUES


Igualment, els bombardejos sobre població

civil per l’aviació franquista provoquen gran

destrucció i morts i instauren un clima de

terror. Es persegueix a tot aquell que defensa

una ideologia diferent a l’oficial.


C.- POLÍTIQUES


Igualment, els bombardejos sobre població civil per l’aviació franquista provoquen gran destrucció

i morts i instauren un clima de terror.


C.- POLÍTIQUES


L’església i l’exèrcit junt a la Falange seran les institucions més importants. Es censura

qualsevol publicació.

José Antonio Primo de Rivera




1.- Ideològiques.

2.- Econòmiques.

3.- Polítiques.

4.- Demogràfiques.

5.- Socials.



D.- DEMOGRÀFIQUES

- És molt difícil quantificar exactament les víctimes,

però entre morts en combat, represaliats, morts per

penalitats i exiliats superen el milió de víctimes.


D.- DEMOGRÀFIQUES - És molt difícil quantificar exactament les víctimes, però entre

morts en combat, represaliats, morts per penalitats i exiliats superen

el milió de víctimes.

Muertes durante la guerra civil

Muertos en combate 95.000

Civiles muertos por Bombardeos aéreos y artilleros 10.000

Registros civiles consultados 50.000

Total Muertos imputables directamente a la guerra 201.307

Asesinados durante y después guerra

Represión franquista. Estudiados (Probables 140.000) 98.000

Represión republicana. (Estudiados cerca del 90%) 45.000

Total asesinatos estudiados en ambos bandos 143.000

Otras muertes

Muertos por hambre y enfermedad tras la guerra 120.000

Muertos en Prisión por hambre y enfermedad 50.000

Muertos en el inmediato exilio (principalmente francés) 20.000

Total otras muertes 190.000

Total muertos todas las causas 488.000

Total Muertos todas causas + probables 530.000


D.- DEMOGRÀFIQUES

- És molt difícil quantificar exactament les víctimes, però entre morts en combat, represaliats, morts

per penalitats i exiliats superen el milió de víctimes.


D.- DEMOGRÀFIQUES

- Va haver un augment de la mortalitat entre els barons entre 18-45 anys, cosa que implica un

descens en la taxa de natalitat, i una pèrdua de població motivada por totes aquelles persones que

opten per l’exili, la majoria es van traslladar a França, Mèxic o Argentina.


D.- DEMOGRÀFIQUES

- La població femenina, degut la incorporació dels homes al front, s’incorporà en massa al món del

treball, especialment a la ZONA REPUBLICANA.


D.- DEMOGRÀFIQUES

- Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):

Milers de republicans es van refugiar per evitar les represàlies franquistes: primer a altres zones en

poder republicà (València i Catalunya) o a la URSS (enviament d’al·lots a aquest país: els xiquets de

Rússia).


D.- DEMOGRÀFIQUES


Milers de republicans es van refugiar per evitar les represàlies

franquistes: primer a altres zones en poder republicà (València i

Catalunya) o a la URSS (enviament d’al·lots a aquest país: els

xiquets de Rússia).


D.- DEMOGRÀFIQUES


En finalitzar la guerra, van creuar la frontera dels Pirineus cap a França.


D.- DEMOGRÀFIQUES


En finalitzar la guerra, van creuar la frontera dels Pirineus cap a França, on els posaran en

improvisats camps de concentració i es trobaran amb la Segona Guerra Mundial (més de 30.000

republicans lluitaran junt a l’exèrcit francès).


D.- DEMOGRÀFIQUES - Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):




DOCUMENT 7.- “Estos que ves ahora deshechos, maltrechos, furiosos, aplanados, sin afeitar, sin lavar,

cochinos, sucios, cansados, mordiéndose, hechos un asco, destrozados, son, sin embargo, no lo olvides,

hijo, no lo olvides nunca pase lo que pase, son lo mejor de España, los únicos que, de verdad, se han

alzado, sin nada, con sus manos, contra el fascismo, contra los militares, contra los poderosos, por la sola

justicia; cada uno a su modo, a su manera, como han podido, sin que les importara su comodidad, su

familia, su dinero. Éstos que ves, españoles rotos, derrotados, hacinados, heridos, soñolientos, medio

muertos, esperanzados todavía en escapar, son, no lo olvides, lo mejor del mundo. No es hermoso. Pero

es lo mejor del mundo. No lo olvides nunca, hijo, no lo olvides.”

Max Aub es dirigeix al seu fill parlant sobre els exiliats republicans (1939).




D.- DEMOGRÀFIQUES


Molts altres es van exiliar per diferents països d’Amèrica Llatina o a la pròpia URSS, destacant

l’exili d’intel·lectuals d’esquerra a Amèrica Llatina i del propi govern republicà en l’exili de

Mèxic.


D.- DEMOGRÀFIQUES


Molts altres es van exiliar per diferents països d’Amèrica

Llatina o a la pròpia URSS, destacant l’exili d’intel·lectuals

d’esquerra a Amèrica Llatina i del propi govern republicà

en l’exili de Mèxic.


D.- DEMOGRÀFIQUES


Molts altres es van exiliar per diferents països d’Amèrica Llatina o a la pròpia URSS, destacant

l’exili d’intel·lectuals d’esquerra a Amèrica Llatina i del propi govern republicà en l’exili de

Mèxic.




1.- Ideològiques.

2.- Econòmiques.

3.- Polítiques.

4.- Demogràfiques.

5.- Socials.



E.- SOCIALS

La dona perd tots els drets

reconeguts per la República.

L’església domina

l’educació.

2.- CAUSES I CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA

PREGUNTA PAU

CAUSES I

CONSEQÜÈNCIES

GUERRA CIVIL






TEMA

CONTINUACIÓ


Illes Balears 2013-14 Història d’Espanya



12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA

EN CONFLICTE BÈL·LIC

El BÀNDOL REPUBLICÀ tenia els recursos econòmics majors i, al principi, les zones industrials i

mineres principals, avantatges que no li van servir per contrarestar amb el que contava el BÀNDOL

NACIONAL, cosa que va ser decisiva per al resultat final de la contesa.

12.3.6.- Condicions generals dels dos bàndols a la guerra



Al BÀNDOL REPUBLICÀ va prevaldre:

1.- Una gran desorganització provocada per l’esclat revolucionari, cosa que va tenir com a

conseqüència que tan sols més tard, i no de forma completa, es pogués crear una força armada

ordenada, disciplinada i amb una adient coordinació de comandaments.

2.- Les dissensions polítiques internes pertorbaren la conducció de la guerra.

12.3.6.- Condicions generals dels dos bàndols a la guerra


EN CONFLICTE BÈL·LIC 12.3.6.- Condicions generals dels dos bàndols a la guerra

En canvi, el BÀNDOL AIXECAT, autodenominat

“NACIONAL”:

1.- Va comptar, des del principi, amb l’adhesió d’una important

proporció de l’oficialitat professional i amb tropes molt

disciplinades, com ho foren les colonials marroquines i les de

la Legió.

2.- Es va constituir, molt aviat, com un estat militaritzat, que

concentrà tots els recursos per a la consecució de la victòria.

TEMA

CONTINUACIÓ


Illes Balears 2013-14 Història d’Espanya





La Guerra Civil espanyola va tenir un gran ressò internacional: debats, premsa, cinema, cultura, art,

etc; d’altra banda va aguditzar les tensions ja existents en el context europeu.

12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior



Les democràcies europees (Gran Bretanya pressiona a França) van adoptar una política de

neutralitat, la intencionalitat era allunyar-se d’una possible guerra a Europa i no rompre el dèbil

equilibri existent entre els règims democràtics i feixistes. L’agost de 1936 es va crear a Londres el

Comitè de “No intervenció” del qual hi van formar part uns 30 països, que es van comprometre a no

enviar armament a Espanya (que cap estat estranger intervingui).




La realitat fou que tant Itàlia com Alemanya i Portugal van ajudar als revoltats i la República es

va veure sotmesa al tancament de fronteres i embargament d’armes.




la República es va veure sotmesa al tancament de fronteres i embargament d’armes, perquè

França, que en un principi va ajudar als republicans, cessa el seu suport, cosa que suposà que les

democràcies europees occidentals abandonin a la República espanyola a la seva sort.



EN CONFLICTE BÈL·LIC 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior



Els Estats Units no van signar el pacte, però van aprovar una llei que prohibia l’exportació

d’armament, tot i que van permetre que les empreses nord americanes proporcionessin

subministraments com petroli o vehicles (Texaco Oil Company o Ford i General Motors).




Tant els rebels com el govern republicà van sol·licitar ajuda internacional urgent.




Els insurrectes tindran el suport dels conservadors britànics, el Papat i els estats totalitaris (Itàlia

feixista, Alemanya nazi i Portugal d’Oliveira Salazar), i una gran quantitat d’ajuda amb homes,

material bèl·lic i concessió de crèdits.




Hitler va ordenar l’ajut alemany immediat, així doncs, va intervenir la flota germànica que va

bloquejar els ports republicans i va proporcionar abundant material militar (artilleria, tancs, ...,) i

aviació. Es va crear la Legió Còndor amb voluntaris de l’exèrcit alemany (bombardeig de 1937 en

Guernica).




Es va crear la Legió Còndor amb voluntaris de l’exèrcit alemany (bombardeig de 1937 en Guernica).


Hermann Göring o Goering lliura als Membres de la Legió Còndor les

distincions, després d’haver tornar a Alemanya.



La participació italiana fou més

nombrosa, però amb menys

importància tècnica i estratègica,

suport aeronaval i equipament

bèl·lic.

Els efectius humans s’agrupaven

en el CTV, Corpo di Truppe

Volontarie.




Cal destacar, també, l’ajuda econòmica al

bàndol nacional de Joan March per a

comprar material.




D’altra banda, la República va rebre el recolzament progressista: França, en un primer moment,

URSS, partits i sindicats obrers dels diferents països europeus, etc.




La Unió Soviètica va ajudar amb armes i aliments, va enviar avions, carros de combat, material bèl·lic,

i la influència soviètica va provocar un augment del prestigi i del poder del PCE. La República va

pagar aquest material amb les reserves d’or del banc d’Espanya (l’or de Moscou).




Milers de voluntaris de 50 països de tot el món, amb idees democràtiques i progressistes, van estar al

costat de la República agrupat en les conegudes Brigades Internacionals (uns 40 mil brigadistes van

lluitar en la Guerra Civil espanyola fins el desembre de 1938, quan van abandonar Espanya degut als

acords del Comitè de “No intervenció”).




Brigades Internacionals: uns 40 mil brigadistes van lluitar en la Guerra Civil espanyola fins el

desembre de 1938, quan van abandonar Espanya degut als acords del Comitè de “No intervenció”.



EN CONFLICTE BÈL·LIC 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior

Brigades Internacionals: uns 40 mil brigadistes van lluitar en la Guerra Civil espanyola fins el

desembre de 1938, quan van abandonar Espanya degut als acords del Comitè de “No intervenció”.



En un conflicte en què l’exèrcit espanyol havia

quedat dividit més o menys en dues meitats

semblants, l’ajuda exterior serà decisiva per a l‘èxit.

L’ajut al bàndol insurrecte fou sempre constant,

mentre que l’ajut soviètic i internacional al bàndol

republicà es va caracteritzar per la seva irregularitat,

degut a motius geogràfics, polítics i econòmics.




Aquestes circumstàncies explicarien què les forces nacionals van dur sempre la iniciativa durant el

curs de la lluita, essent els èxits republicans més bé defensius i sense que els seus contraatacs

aconseguiren detenir, més que temporalment, les ofensives dels seus enemics, resultant un factor

decisiu en el resultat final de la guerra i el triomf franquista.


GUERRA CIVIL (1936-1939).

MAPA 16. LLOCS ALÇAMENT

HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 12/3 A

Història Espanya



HISTÒRIA D’ESPANYA G

U

E

R

R

A

C

I

V

I

L

T-12

M

A

P

A

17

E

T

A

P

E

S

Història Espanya



tema 12. a. guerra civil. mapa 16. llocs triomf alÇament nacional

Education