L O C A L I T Z A C I Ó

? SITUACIÓ Situat al sud de l’Autovia A-2, entre el Tossal del Mor i el Parc de Sant Eloi.

? SUPERFÍCIE 5,27 Ha

? DESCRIPCIÓ Petit tossal amb conreus d’oliveres i vegetació ruderal

? FIGURES DE PROTECCIÓ -

I N T E R È S F A U N Í S T I C

Existència d’espècies pròpies dels conreus arbrats especialment àrids. Destaca la presència de cogullada fosca, botxí i còlit ros. Presenta una bona població de llangardaix ocel·lat.

ESPÈCIES DE PRIORITAT MÀXIMA ESPÈCIES PRIORITÀRIES ESPÈCIES D’INTERÈS

LOCAL

MAMÍFERS Eriçó clar (Aethechinus algirus) - -

OCELLS Cogullada fosca (Galerida theklae)

Botxí (Lanius meridionalis) Còlit ros (Oenanthe hispanica)

Abellerol (Merops apiaster) Pardal roquer (Petronia petronia)

RÈPTILS - -

Llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) Serp blanca (Rhinechis scalaris)

AMFIBIS - - - PEIXOS - - -

Eriçó clar

Cogullada fosca

I N T E R È S C O N N E C T O R

La proximitat entre el Tossal del Mor i el Tossar de Morlans permeten minimitzar els efectes negatius que representa l’Autovia A-2 respecte la connectivitat.

PLÀNOL DE SITUACIÓEscala 1 : 250.000

PLÀNOL DETALLATEscala 1 : 5.000

T O S S A L D E M O R L A N SC O D I L I F - 0 1

C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A E L E M E N T L I F - 0 1

°

L O C A L I T Z A C I Ó

? SITUACIÓ El Parc de Sant Eloi està integrat dins de la trama urbana del nucli de Tàrrega, entre els carrers Amics de l’Arbre, de la Pau i de les Oliveres. SUPERFÍCIE 14,98 Ha

? DESCRIPCIÓ Parc urbà creat a principis del segle XX a la Serra de Sant Eloi, al límit nord del nucli de Tàrrega. Actualment el parc està pràcticament envoltat de la trama urbana, a excepció de l’extrem nord-oest. Abunden les plantacions de pi blanc, carrasques i xiprers. Existeixen nombroses fonts i basses artificials.

? FIGURES DE PROTECCIÓ -

I N T E R È S F A U N Í S T I C

Les especials característiques de l’entorn permeten l’establiment de les espècies més típicament forestals de característiques antropòfiles, escasses al terme de Tàrrega. Cal destacar la presència de l’eriço clar i l’esquirol, espècie introduïda a l’espai. Aquest espai és aprofitat per la ratapinyada comuna, espècie abundant al nucli de Tàrrega, com a important espai per a la seva alimentació. Entre les espècies forestals cal citar la presència irregular del mussol banyut, que aprofita el bosc illa que conforma el parc per a l’establiment del seu niu. També és destacada les poblacions d’amfibis que poblen les basses i punts d’aigua, especialment de granota verda, i en menor mesura de tòtil.

ESPÈCIES DE PRIORITAT MÀXIMA ESPÈCIES PRIORITÀRIES ESPÈCIES D’INTERÈS

LOCAL

MAMÍFERS Ericó clar (Aethechinus algirus) Ratapinyada comuna (Pipistrellus pipistrellus)

Esquirol (Scirus vulgaris) Rata cellarda (Eliomys quercinus)

OCELLS -

Mussol comú (Athene noctua) Mussol banyut (Asio otus) Tòrtora (Streptopelia turtur) Xixella (Columba oenas)

Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) Mallerenga carbonera (Parus major) Mallerenga blava (Parus caeruleus) Gaig (Garrulus glandarius) Mosquiter pàlid (Phylloscopus bonelli)

RÈPTILS - - Serp blanca (Rhinechis scalaris)

AMFIBIS Tòtil (Alytes obstetricans) Gripau corredor (Bufo calamita) Granota verda (Rana perezi)

Gripau corredor (Bufo bufo)

PEIXOS - - -

Eriçó clar

Ratapinyada comuna

Tòtil

Parc de Sant Eloi

PLÀNOL DE SITUACIÓEscala 1 : 250.000

PLÀNOL DETALLATEscala 1 : 10.000

P A R C D E S A N T E L O IC O D I L I F - 0 2

C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A E L E M E N T L I F - 0 2

°

L O C A L I T Z A C I Ó

? SITUACIÓ Tram de l’Ondara comprés entre la rotonda de la carretera LV-2021 i la Closa, al sud del nucli del Talladell.

? SUPERFÍCIE 8,19 Ha ? DESCRIPCIÓ

Sector antropitzat de l’Ondara. Dins el tram urbà es pot distingir la llera canalitzada amb un calaix rectangular, envoltat per un parc urbà. El segon tram, a partir del pont del Carrer Joan Maragall, el riu presenta una secció més ampla, degut a la presència de la resclosa. Existeix un dens canyar, amb petites taques de canyissar intercalades. Fora del nucli de Tàrrega el riu presenta una secció estreta, envoltada per canyars, petits canyissars i arbres caducifolis aïllats.

? FIGURES DE PROTECCIÓ -

I N T E R È S F A U N Í S T I C

El tram central del Riu d’Ondara presenta una làmina d’aigua suficientment ampla per a l’establiment d’espècies associades al medi aquàtic escasses al terme de Tàrrega, com ara l’ànec collverd i la polla d’aigua, principalment al voltant de la resclosa, així com el blauet (només com a espècie hivernal). Aquest tram de riu també permet l’existència de fauna tolerant a la presència humana com és el cas del tòtil, l’eriçó clar i la cuereta blanca. En aquest tram es té constància de l’existència de peixos autòctons, encara que els més abundants són els d’origen al·lòcton com la carpa i la gambúsia. Cal destacar que la presència d’espècies domèstiques en els entorns de la resclosa pot perjudicar la fauna autòctona presenta a l’espai.

ESPÈCIES DE PRIORITAT MÀXIMA ESPÈCIES PRIORITÀRIES ESPÈCIES D’INTERÈS

LOCAL

MAMÍFERS Ericó clar (Aethechinus algirus)

Rata d’aigua (Arvicola sapidus) Mostela (Mustela nivalis)

Fagina (Martes foina) Rata cellarda (Eliomys quercinus)

OCELLS Blauet (Alcedo attis) Polla d’aigua (Gallinula chloropus)

Ànec collverd (Anas platyrhynchos) Rossinyol (Luscinia megarhynchos) Rossinyol bord (Cettia cetti) Trist (Cisticola juncidis) Cuereta blanca (Motacilla alba)

RÈPTILS - - Serp d’aigua (Natrix maura) Serp de collaret (Natrix natrix)

AMFIBIS Tòtil (Alytes obstetricans) Gripau corredor (Bufo calamita) Granota verda (Rana perezi)

Gripau comú (Bufo bufo)

PEIXOS - Barb cua-roig (Barbus haasi) Llopet de riu (Cobitis paludicola)

-

Eriçó clar

Blauet Tòtil

PLÀNOL DE SITUACIÓEscala 1 : 250.000

PLÀNOL DETALLATEscala 1 : 20.000

R I U D ' O N D A R A C E N T R EC O D I L I F - 0 3

C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A E L E M E N T L I F - 0 3

°

I N T E R È S C O N N E C T O R

El curs hídric de l’Ondara és el principal corredor ecològic en disposició est-oest, que permet comunicar l’altiplà de la Segarra amb la plana d’Urgell.

I N T E R È S P A I S A T G Í T I C

Presenta un interès intrínsec baix, encara que constitueix un paisatge únic al terme, que permet diversificar la matriu territorial.

Tram urbà de l’Ondara amb secció artificialitzada

Tram urbà de l’Ondara a l’alçada de la resclosa situada aigües amunt del pont del Carrer Joan Maragall

L O C A L I T Z A C I Ó

? SITUACIÓ Tram de l’Ondara comprés entre el nucli del Talladell i el límit del terme municipal.

? SUPERFÍCIE 5,5 Ha

? DESCRIPCIÓ Tram oriental del Riu d’Ondara situat a l’oest del nucli del Talladell. Espai lineal seguint el curs del riu, amb abundància de canyars, petits canyissars i arbres caducifolis aïllats que no constitueixen un veritable bosc de ribera.

? FIGURES DE PROTECCIÓ Parcialment inclòs dins de l’espai Granyena (Codi: ES0000322), declarat com a ZEPA

I N T E R È S F A U N Í S T I C

Presència d’espècies lligades al medi fluvial, poc abundants al terme. Entre els mamífers destaca la presència de l’eriçó clar, la rata d’aigua, el teixó i la fagina. Entre les aus destaca la presència hivernal i escassa del blauet, i la diversitat d’espècies nidificants (polla d’aigua, papamosques gris, cucut, rossinyol bord, trist...). L’herpetofauna està representada per les serps més associades als espais humits i per quatre espècies d’anurs, sent destacada la presència del tòtil. El poc cabal que discorre en aquest tram dificulta l’existència dels peixos autòctons.

ESPÈCIES DE PRIORITAT MÀXIMA ESPÈCIES PRIORITÀRIES ESPÈCIES D’INTERÈS

LOCAL

MAMÍFERS Eriçó clar (Aethechinus algirus)

Rata d’aigua (Arvicola sapidus) Mostela (Mustela nivalis)

Fagina (Martes foina) Teixó (Meles meles) Rata cellarda (Eliomys quercinus)

OCELLS Blauet (Alcedo attis)

Polla d’aigua (Gallinula chloropus) Papamosques gris (Muscicapa striata)

Picot verd (Picus viridis) Cucut (Cuculus canorus) Teixidor (Remiz pendulinus) Oriol (Oriolus oriolus) Rossinyol (Luscinia megarhynchos) Rossinyol bord (Cettia cetti) Trist (Cisticola juncidis) Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) Mallerenga carbonera (Parus major)

RÈPTILS - -

Serp verda (Malpolon monspessulanus) Serp d’aigua (Natrix maura) Serp de collaret (Natrix natrix)

AMFIBIS Tòtil (Alytes obstetricans) Gripau corredor (Bufo calamita) Granota verda (Rana perezi)

Gripau comú (Bufo bufo)

PEIXOS - Barb cua-roig (Barbus haasi) Llopet de riu (Cobitis paludicola)

-

Eriçó clar

Blauet Tòtil

PLÀNOL DE SITUACIÓEscala 1 : 250.000

PLÀNOL DETALLATEscala 1 : 20.000

R I U D ' O N D A R A E S TC O D I L I F - 0 4

C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A E L E M E N T L I F - 0 4

°

I N T E R È S C O N N E C T O R

El curs hídric de l’Ondara és el principal corredor ecològic en disposició est-oest, que permet comunicar l’altiplà de la Segarra amb la plana d’Urgell.

I N T E R È S P A I S A T G Í T I C

Presenta un interès intrínsec baix, encara que constitueix un paisatge únic al terme, que permet diversificar la matriu territorial.

Visió general de l’espai, al sector de la Masia dels Marges

Vegetació situada al curs de l’Ondara, amb arbres caducifolis i tamarius aïllats

L O C A L I T Z A C I Ó

? SITUACIÓ Situat a l’est del Camí de Granyena de Segarra, entre el Fondo del Canes i el Fondo del Purgatori.

? SUPERFÍCIE 2,3 Ha

? DESCRIPCIÓ Tossal rocós, lleugerament degradat degut a l’existència d’una antiga bòbila a les proximitats i l’existència d’antics abocaments de residus. En els sectors més rocosos s’hi desenvolupen timonedes, mentres que el sector nord de l’espai apareix vegetació ruderal on abunda el siscall (Salsola vermiculata).

? FIGURES DE PROTECCIÓ Parcialment inclòs dins de l’espai Granyena (Codi: ES0000322), declarat com a ZEPA

I N T E R È S F A U N Í S T I C

Existència d’espècies pròpies dels conreus arbrats especialment àrids. Destaca la presència de cogullada fosca, botxí i còlit ros. Presenta una bona població de llangardaix ocel·lat.

ESPÈCIES DE PRIORITAT MÀXIMA ESPÈCIES PRIORITÀRIES ESPÈCIES D’INTERÈS

LOCAL

MAMÍFERS Eriçó clar (Aethechinus algirus) - -

OCELLS Cogullada fosca (Galerida theklae)

Botxí (Lanius meridionalis) Còlit ros (Oenanthe hispanica)

Abellerol (Merops apiaster) Pardal roquer (Petronia petronia)

RÈPTILS - -

Llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) Serp blanca (Rhinechis scalaris)

AMFIBIS - - - PEIXOS - - -

Eriçó clar

Cogullada fosca

Detall del Tossal del Purgatori, amb els antics abocaments de residus

PLÀNOL DE SITUACIÓEscala 1 : 250.000

PLÀNOL DETALLATEscala 1 : 5.000

T O S S A L D E L P U R G A T O R IC O D I L I F - 0 5

C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A E L E M E N T L I F - 0 5

°

L O C A L I T Z A C I Ó

? SITUACIÓ Es troba situat al sud del Camí de la Calafa

? SUPERFÍCIE 1,26 Ha DESCRIPCIÓ Altiplà que s’eleva enmig de la plana agrícola, amb marges inclinats recoberts per timonedes, petits poblaments d’albardí (Lygetum spartum) i petits carrascars. Al cim existeixen conreus arbrats d’oliveres i ametllers.

? FIGURES DE PROTECCIÓ Inclòs dins l’espai Granyena (Codi: ES0000322), declarat com a ZEPA

I N T E R È S F A U N Í S T I C

Existència d’espècies pròpies dels conreus arbrats especialment àrids. Destaca la diversitat d’espècies ornítiques, sent les més destacades la cogullada fosca, la tallareta cuallarga i el còlit ros. També cal destacar la presència de l’alosa durant el període de cria i, especialment durant l‘hivernada. Entre els rèptils destaquen les poblacions de llangardaix ocel·lat i serp blanca.

ESPÈCIES DE PRIORITAT MÀXIMA ESPÈCIES PRIORITÀRIES ESPÈCIES D’INTERÈS

LOCAL MAMÍFERS - - -

OCELLS Cogullada fosca (Galerida theklae) Tallareta cuallarga (Sylvia undata)

Còlit ros (Oenanthe hispanica)

Siboc (Caprimulgus ruficollis) Picot verd (Picus viridis) Abellerol (Merops apiaster) Pardal roquer (Petronia petronia) Tallarol de garriga (Sylvia cantillans) Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) Alosa (Alauda arvensis)

RÈPTILS - -

Llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) Serp blanca (Rhinechis scalaris)

AMFIBIS - - - PEIXOS - - -

Tallareta cuallarga

Cogullada fosca

Vessant sud-oest de l’altiplà, amb timonedes, poblaments d’albardí (Lygeum spartum) i carrasques aïllades.

PLÀNOL DE SITUACIÓEscala 1 : 250.000

PLÀNOL DETALLATEscala 1 : 5.000

P L A D E L A C A L A F AC O D I L I F - 0 6

C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A E L E M E N T L I F - 0 6

°