cooperativa REV

ISTA

DE

GR

UP

TE

BN

ÚM

ERO

14,

SE

TEM

BR

E 20

10

empenta i valors davant la crisi

3a època

n ELS PRINCIPALS LÍDERS PARLAMENTARIS OPINEN SOBRE EL FUTUR DEL SECTOR DE

LA DISCAPACITAT n ACTE DE CELEBRACIÓ DEL 40+1 ANIVERSARI DE TEB/BARCELONETA

A LA LLOTJA DE MAR n TEB ES VESTEIX DE MOLTS COLORS n ENTREVISTA A ALBERT

SERRA, DIRECTOR DEL CURS DE DIRECCIÓ D’EMPRESES COOPERATIVES A ESADE

tebmàticaPàg. 4 ENTREVISTAAlbert Serra, director Curs d’Economia Cooperativa d’ESADE“Cal un bany de realisme respecte del nostre model de benestar social”

Edita: Grup Cooperatiu TEB, SCCLConsell de redacció: Pilar Altarriba, Sílvia Canudas, Joan Cano, Dolors Colomé, Artur Feijoo, Daniel Garrido, Raimon Goberna, Josi Llorenç, Francesc Martínez de Foix, Manuel Morales, Mil·li RodríguezHi han col·laborat: Neus Escribano, Miguel Ángel Mayo, Martha Moller, Aida Sabiote, Mònica Serra, Joana Orge, Josep Lluís Varela, COCARMI, Confederació de Cooperatives de Catalunya, Federació ACELL, Federació de Cooperatives de Treball, Special Olympics

Direcció: Pepa Muñoz Quintana (pepa@teb.org)Redacció, disseny i maquetació: Grup Cooperatiu TEB Impressió: Icària Arts Gràfiques, SALDipòsit legal: B 2254 99Tirada: 2 500 exemplarsRedacció: TEB Sant Andreu Fernando Pessoa, 54-64 Tel. 93 360 03 87 Barcelona 08030 teb@teb.org www.teb.org

Pàg. 7 TEB xTEB _ REPORTATGECelebració del 40+ 1 del TEB/Barceloneta. Empemta i valors davant la crisi

Pàg. 18 VISIÓ TEB _ ESPECIAL ELECCIONS AL PARLAMENTTEB pregunta als principals líders parlamentaris sobre les seves propos-tes per a la discapacitat, i als presidents de COCARMI i la FCTC sobre les prioritats per al sector

Pàg. 26 REPORTATGETEB es vesteix de molts colors

SECCIONS

NOTÍCIES TEB_ PÀG. 12

NOTÍCIES SECTOR_ PÀG. 23

TEBÈO!!_ PÀG. 22

ESPORT I LLEURE_ PÀG. 28

ACTIVITATS TEB_ PÀG. 32

TIPUS VÀLIDS_ CONTRAPORTADA

Pàg. 22 VISIÓ TEB_ REPORTATGENeix DINCAT. La unificació del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya

SUMARI

JOSEP MARIA SORO I JOAN ROSSELLÓ

tebmàtica editorial

portada

foto portada: Dolors Colomé

Aquestes mans són de persones treballadores del TEB, i simbolitzen l’esforç col·lectiu per cons-truir una organització sòlida capaç de lluitar, amb empenta i valors, per superar moments difícils

Una nova etapa, il·lusions renovades. Així podem resumir el que hi ha al darrere d’aquesta revista que avui teniu a les mans. La Tebmàtica ha estat sempre el símbol de l’esforç col·lectiu de les persones que formem el TEB; una revista feta a casa, amb les ganes de la gent que hi treballem d’explicar què fem i com ho fem. A través dels números anteriors perfilem la nostra història, les nostres relacions amb altres entitats, amb altres cooperatives, amb les persones compromeses; el nostre esforç en el treball, en l’oci, en l’esport... La Tebmàtica es fa ressò, en definitiva, d’aquelles activitats que ens fan sentir actius i partí-ceps de la societat en què vivim. Protagonistes d’una història que també s’escriu a través dels silencis.

La Tebmàtica ha estat cinc anys sense veure la llum. L’agost de 2005, explicàvem il·lusionats que posàvem la primera pedra al nou centre de Sant Andreu i des de llavors han passat moltes coses, a no-saltres i també a la nostra societat. Durant aquests anys, al Grup Cooperatiu TEB hem estat tre-ballant per mantenir en peu aquest projecte, amb decisions doloroses, com un ERO, que per bé que s’ha intentat fer de la manera menys traumàtica, no deixa de ser un sotrac per a l’organització. Vam ser la primera cooperativa i el primer CET que ho feia, al 2007, amb el primer esclat de la crisi econòmica; també els primers a desvincular-nos del conveni.

Després d’això, teníem ganes de tornar a explicar tot el que estem fent: les noves activitats que hem posat en marxa, els canvis en l’organització, els nous serveis que oferim als nostres clients... I també com ho estem fent: amb el compromís de les famílies, dels socis, dels tre-balladors, que estan treballant de valent per adaptar-se a nous escenaris. Volem remarcar que estem tirant endavant gràcies a aquest esforç col·lectiu –amb congelació salarial, flexibilitat horària i apor-tacions de capital–, que el duem a terme des de l’autocrítica i l’autoexigència, i també des de la responsabilitat amb el nostre col·lectiu, amb els nostres clients i amb la societat en general.

Com el conjunt de la ciutadania, veiem amb recel les retallades en l’àmbit social i creiem que els go-verns han de valorar el major dret que assisteix a les persones amb discapacitat per ocu-par el lloc que els hi correspon a la comunitat, sobretot si el que es debat és el primer esglaó, l’accés al treball. Des d’aquí, volem reconèixer l’esforç que el govern està fent –especialment el Departa-ment de Treball, la DGIOT i la DG d’Economia Cooperativa, amb qui mantenim un diàleg fluïd– amb el compromís de donar continuïtat, a partir del segon semestre del 2009, al 75 % de l’SMI, per als col·lectius amb més risc d’exclusió, dins un conjunt de mesures i compromisos de corespon-sabilitat per construir solucions viables que ajudin a mantenir els llocs de treball, des de l’eficàcia i el sentit de la realitat.

Empenta i valors davant la crisi era el títol de la celebració del 40+1 a què també fem referència en aquest número. Ja ha passat un any d’aquell acte, i ja portem, per tant dos anys dels propers 40, que volem que estiguin marcats per la visualització d’allò que fem. La Tebmàtica volem que esdevingui l’espai on ens trobem de manera periòdica, on us podem fer arribar els nostres projectes i la nostra manera fer les coses. I també un espai de relació, on trobar-nos amb persones compromeses,

4 tebmàtica

La crisi del 93 us va agafar gestionant l’àrea de benestar social de l’Ajuntament de Barcelona. Tenint en compte aquesta expriència, quines creieu que haurien de ser les prioritats del Govern respecte de les polítiques socials? En primer lloc, crec que cal prendre més consciència de quin és exactament el sistema de benestar social que ens podem permetre, perquè hi ha molta fantasia en aquest aspecte, i cal un bany de realisme. A Catalunya, especialment, hem tingut molta tendència a comparar-nos i a aspirar al model de benestar social suec o noruec on, a banda de ser països més rics, tenen una pressió fiscal del 56 %, respecte de la nostra que és del 38 %. No es pot repicar i anar a missa. En segon lloc, hem de repensar el model tenint en compte la realitat del país i les opcions estratègiques, i prioritzar bé.

No hem prioritzat bé? No sempre. Hi ha hagut dèficits, i també excessos. De vegades em pregunto si a Barcelona calia haver construït 25 centres cívics, o poliesportius amb piscina climatitzada en poblacions de 8 000 habitants. Potser sí... O si en l’àmbit educatiu cal que tinguem més universitats nosaltres que Alemanya i, en canvi, tinguem una primària i una secundària d’un nivell molt justet. Al final, per exemple, si ens posem d’acord que és estratègic canviar el model productiu d’aquest país, potser haurem de

focalitzar els esforços a tenir una bona formació professional, i aquí sí, tenint com a horitzó el model alemany.

I també hi ha el finançament. Jo crec que les expectatives de l’Estat del Benestar que tenim i la manera de construir-lo no s’ajusten a la nostra política fiscal. Si decidim que no es poden apujar els impostos, caldrà buscar sistemes de copagament. Al final, la consciència del que ens podem permetre i el que no és a la base de la crisi actual. I ha passat a nivell col·lectiu i també individual... Pensar que als 23 anys podíem tenir una casa amb un deute del 110 % sobre el preu i no tenir cap risc, no era una visió gaire encertada.

A nivell empresarial, també hi ha hagut grans excessos, heu notat algun canvi d’actitud en les noves promocions d’estudiants? El que hi ha clarament és una major sensació d’autoresponsabilitat respecte del propi futur, i s’ha deixat de banda el mite de la riquesa ràpida i l’èxit fàcil. Del que tinc dubtes és que hi hagi un gran qüestionament sobre la necessitat de canvis en els models empresarials, els models de governança... Crec que és més un canvi de cultura individual.

S’ha aparcat, doncs, l’estereotip d’empresari agressiu... Totalment. El missatge que s’està

ENTREVISTA

ALBERT SERRA

Director del Curs de Direcció d’Economia Cooperativa d’ESADE

“Cal un bany de realisme respecte del nostre model de benestar social”

Llicenciat en econòmiques i màster en Direcció Pública per ESADE, programa que ara dirigeix, junta-ment amb el Programa Partners d’aquesta escola de negocis on imparteix classe des del 1999. Compta amb una trajectòria important en gestió pública, que passa pel càrrec de gerent del Sector de Benestar de l’Ajuntament de Barcelona i també de l’Institut d’Estudis Metropolitans. Durant els últims anys ha destacat com a assessor d’empreses, administracions públiques i de l’economia social. Ha estat molt vincultat sempre al sector no lucratiu i dirigeix també la consultoria BoraKasi.

5tebmàtica

transmetent aquí a ESADE és que cal deixar de considerar el lideratge com una característica personal, intransferible i innata. Els líders són persones que en un context determinat són capaços de copsar una dinàmica col·lectiva, i tenen un moment d’habilitat particular que els permet visualitzar uns objectius compartits i unes potencialitats, i són capaços de convertir-se en els catalitzadors del grup. Però, potser la mateixa persona la canvies de lloc i no fa el mateix. Per tant, no es tracta d’una qualitat innata i aquesta és la filosofia dominant. Els líder ho són en el grup, no sols. El grup fa el líder i el líder fa el grup, es retroalimenten.

Com a gran coneixedor de l’economia social i el tercer sector, com valoreu la seva trajectòria? Han fet un progrés claríssim, tant en creixement quantitatiu com qualitatiu. De tota manera, crec que hi ha dos tipus d’entitats i convindria començar a clarificar-les. Hi ha associacions i fundacions que funcionen molt bé, que han aconseguit un sistema d’eficiència elevada i continuen operant amb lògica de tercer sector; és a dir, continuen mantenint el seu paper com a fundació o associació. Mentre que hi ha un altre tipus d’entitats que ha conservat la fórmula jurídica, però la seva pràctica i el seu funcionament ha derivat cap a un funcionament típticament empresarial encobert.

I les cooperatives, com han evolucionat? Tinc dues sensacions una mica contraposades, potser fruit d’un coneixement sesgat. D’una banda, la sensació, després de 25 anys que fa que conec el sector és que hi ha reptes històrics que no s’han assolit, sobretot des del punt de vista del pes específic a la societat, volum quantitatiu del sector cooperatiu a Catalunya, visualització... Contràriament, en altres àmbits percebo que hi ha hagut un canvi espectacular, sobretot en dos aspectes. El primer, la reubicació la ideologia cooperativista en un marc clarament productiu i empresarial, que no vol dir haver-la deixat de banda. És com si el sector cooperatiu hagués trobat el veritable sentit de la seva ideologia, que podríem resumir en una bona síntesi entre treball i capital. L’altre aspecte en què s’ha millorat molt és en el recurs humà, especialment els directius. Em trobo amb una generació de cooperativistes molt més formada des del punt de vista empresarial. I això ho estem comprovant any rere any en l’edició del Programa de Direcció per a Empreses d’Economia Cooperativa, on tenim gent equiparable a la dels MBA, sense que s’hagi mercantilitzat el pensament cooperatiu.

La llei de la Dependència obria moltes perspectives. Era massa ambiciosa? Tal com està formulada probablement és un model més realista que el d’educació i sanitari dels anys 80, perquè

CCC_ ORIOL ARISA

6 tebmàtica

ENTREVISTA

no planteja que tothom tingui accés a tots els serveis de manera gratuïta des del primer dia. Es prioritzen els col·lectius i s’estableixen terminis. El problema és que es van quedar curts en el càlcul d’usuaris i alhora hi va haver una certa “fantasia” en la capacitat organitzativa, tant del sector privat com del públic, per tirar endavant una llei en poc temps. La llei preveia generar 300 000 llocs de treball en tres anys; això significa que cada empresa hauria de triplicar la seva plantilla actual, fet que és impossible d’assumir; es poden assolir creixements del 10 % anuals, però no triplicar.

Quina és la vostra tesi respecte del que és la col·laboració publicoprivada? La formulació que ens agrada més és que el sector públic ha d’assumir i aprendre a executar polítiques públiques amb molta capacitat de lideratge, de gestió i d’eficàcia, i utilitzar per a això qualsevol recurs disponible en el país. La idea que aquestes s’executen amb recursos propis i exclusius de l’Administració és una mostra de desconfiança cap a la societat de la qual forma part i un menyspreu als recursos existents. Ha de quedar clar, però, que les polítiques públiques no han de servir perquè les empreses que no els va bé al mercat puguin facturar. Si l’Estat ha d’ajudar al mercat, ho ha de fer a través de les polítiques d’incentivació del sector productiu, i no de les polítiques públiques i socials.

En alguna ocasió us hem sentit escèptic amb les clàusules socials... Hem de trobar la manera de traslladar el valor afegit de les organitzacions socials i el sector cooperatiu a un compte de resultats que hauria d’incorporar també els intangibles. Hem d’aconseguir que s’hi vegin reflectits uns valors que formen part de l’organització, d’un determinat

model de persones, d’una manera de gestionar els recursos humans, d’un volum de capital social...

Hi ha entitats, com les d’inserció, que competeixen amb desavantatge al mercat... És un cas diferent, perquè aquí, en definitiva hi ha una política pública al darrere que ha de ser considerada explícitament, i al meu entendre caldrien directament convenis de col·laboració. Ara bé, en una associació que fa exactament el mateix que una societat limitada i que no té cap diferencial ni per tipus de persones amb què treballen, ni de producte, la clàusula social no té sentit. És un cas diferent la cooperativa que té com a criteri treballar amb persones amb discapacitats psíquiques, per exemple.

Els equilibris en la gestió d’aquest tipus d’entitats són de vegades complicats. Què recomaneu? Hi ha el doble perill: de no gestionar bé els recursos públics i també d’aprofitar-se’n i portar a una sobreexplotació a persones que no estan capacitades per suportar-ho. Jo crec que per a aquests casos es poden establir models de supervisió i governança per part de l’Administració; un equip d’experts independents i de membres de l’Administració que vetllin pel compliment de determinats paràmetres i facin suggeriments de millora. Aquest mateix recurs podria servir també per substituir les clàusules socials: aquelles organitzacions que admetin una supervisió, haurien de comptar amb més puntuació en els concursos. Estic segur que les entitats del tercer sector i les cooperatives que realment siguin transparents no tindran inconvenient a deixar-se supervisar mentre que algunes empreses lucratives sí que en tindran n Pepa Muñoz

“Per a aquelles entitats

que incorporen una política

pública, com és el cas de

les que treballen en la

inserció de persones amb

discapacitat, més que

clàusules socials, caldrien

convenis de col·laboració

directes amb l’Administració

i mecanismes de supervisió”

CCC_ ORIOL ARISA

7tebmàtica

TEBEmpenta i valors

davant la crisiEl 14 de desembre de 2009 a TEB celebràvem que havíem superat el 40è aniversari de la inaugura-ció del TEB/Barceloneta i a la festa de celebració la vam titular “40+1. Empenta i valors davant la crisi”. I és que certament volíem remarcar l’esforç i la il·lusió que les persones que formen el Grup Cooperatiu TEB estem posant en comú per superar els moments difícils derivats de la crisi actual. Un esforç que demostra la voluntat de permanència d’una cooperativa. Així ho va exposar Francesc Martínez de Foix, director general del Grup: “Ara estem segurs que és el primer dels quaranta anys per tres motius, perquè hem fet tot l’esforç possible gràcies a la capacitat d’autoregulació de les cooperatives, perquè ens hem reinventat, i perquè des del Departament de Treball s’ha fet un esforç suplementari respecte dels CET”.

La cançó de Lluís Llach País petit, interpretada per Miquel Abres obria un acte emotiu. L’elecció no era fortuita; és així com veiem el TEB, “un petit país que es fa gran quan es converteix el país de tots”. Un acte on els més felicitats van ser els treballadors i treballadores que han fet possible aquests 40 anys, la seva empenta, la seva il·lusió. La seva feina va quedar reflectida en els dos vídeos que es van projectar: un que explicava la trajectòria del TEB des dels inicis, i un altre que mostrava la tasca que fan actualment.

Josi Llorenç, la nostra presidenta, començava el seu discurs destacant que aquest projecte el van iniciar set famílies i avui ja en som 700 i va mostrar el seu agraïment a tots “els amics que han fet possible aquesta singladura d’acompanyar els fills en aquest

TEB x TEB

DOLORS COLOMÉ

8 tebmàtica

Representants del Govern, del món

polític, del sector de la

dependència i el cooperativisme,

així com els nostres clients,

van compartir celebració del 40+1,

un esdeveniment que simbolitza

l’esforç col·lectiu per superar els

moments difícils

De dalt a baix i d’esquerra a dreta. Mar Serna, con-

sellera de Treball. Josep Gonzàlez Cambray, cap dels

serveis territorials del Departament d’Acció Social i

Ciutadania. El diputat Felip Puig, al costat de Gemma

Mombrú, regidora del districte de St. Andreu, Josep

Gonzàlez Cambray, Francesc Martínez de Foix i Mar

Serna. Els diputats Josep Ll. Cleries i Alexandre Martí-

nez. Josi Llorenç, conversant amb Artur Mas, secretari

general de CiU i cap de l’oposició, i Marta Ferrussola.

El regidor Xavier Trias. La presidenta del TEB comen-

ta l’acte amb Marta Ferussola. Al seu costat, Josep Ll.

Cleries i Alexandre Martínez.

món que els ho negava tot”. I va destacar que aquesta obra, la del TEB, és una obra inacabada, que s’ha de continuar cons-truint i que tothom hi ha de contribuir perquè sigui sòlida. La Josi vol per al TEB la mateixa solidesa de l’edifici de la Llotja de Mar, on es va celebrar l’acte que va aplegar 600 persones, entre socis i treballadors, familiars, i representants del món polític. Un edifici que van trigar 30 anys a construir-se (1772-1802) i que després al llarg dels segles ha anat patint transfor-macions, tot mantenint-ne la solidesa i la bellesa.

En nom de la consellera d’Acció Social i Ciutadania, el director de serveis territorials d’aquest Departament, Josep Gonzàlez Cambray, va destacar l’exemple d’esperit de supe-ració que representa el TEB i la seva aportació a la societat: “Entendre les diferències com un valor positiu és una riquesa i ens permet avançar en igualtat d’oportunitats i fer un país per a tothom”.

Una tasca, la del Grup Cooperatiu TEB que coneix de primera mà la regidora del districte de Sant Andreu de l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Mombrú, en representació de l’alcalde, Jordi Hereu. “Vivim amb orgull la presència del TEB al barri, on està fortament arrelat”, va afirmar la regidora, qui també va reconèixer que cal “treballar conjuntament per implantar les clàusules socials en els contractes públics”.

La consellera de Treball, Mar Serna, va cloure l’acte tot des-tacant la feina dels centres especials de treball, especialment l’esforç realitzat pel TEB en els darrers anys: “L’aportació del Grup Cooperatiu TEB ens mostra la capacitat de sumar esforços, la voluntat d’avançar cap a una Catalunya més in-clusiva”. Així mateix, va destacar la voluntat del Govern per impulsar mesures que contribueixin a la necessària recon-versió del sector cap a noves activitats i per incrementar-ne el suport econòmic als CET. “Aquestes mesures han d’anar encaminades a donar cada vegada més i millors oportunitats a les persones amb altres capacitats”, conclou Serna.

9tebmàtica

A banda d’una celebració, des del TEB volíem que l’acte esdevingués també en un espai on reflexio-nar al voltant d’alguns dels temes que considerem importants, per a nosaltres, i també per al conjunt de les cooperatives, especialment dels CET. El primer, la crisi i les possibles sortides. I per parlar-ne, vam comptar amb l’Àlex Martínez, president de l’Asociación FEAPS para el Empleo (AFEM), plataforma que agrupa els centres especials de treball de l’Estat espanyol; Miquel Miró, director de la Fe-deració de Cooperatives de Treball (FCTC); Manuel Morales, director-gerent dels CET del TEB; Jordi Duran, director de la cooperativa Xarxa Ambiental, i Mil·li Rodríguez, presidenta de TEB Solucions.

Els primers símptomes de la crisi van fer saltar les alarmes dels centres especials de treball. Això ho sap molt bé el president d’AFEM, Àlex Martínez, qui va manifestar la seva preocupació pel nivell d’atur entre les persones amb discapacitat, que ja frega el 60 %. “La feina, a banda de recursos, genera també senti-ments més íntims, com el d’utilitat i això per al disca-pacitat és molt important, no només per les qüestions econòmiques, sinó també perquè genera una relació d’igualtat”. AFEM calcula que a l’Estat espanyol viuen al voltant de 230 000 persones amb discapacitats de les quals 50 000 estan en condicions de treballar, per bé que a penes ho fan 15 000.

A Catalunya són prop de 10 000 les persones que treballen en CET, la majoria industrials i, per tant, amb risc. Molts d’aquests centres són cooperatives, una fórmula empresarial que en molts casos ha estat decisiva per assegurar la permanència d’un projecte. “Som l’únic tipus d’empresa que de manera indisso-luble concentra la propietat en els seus socis treballa-dors”, va explicar Miquel Miró, director de la FCTC, “en definitiva, som empreses de persones per a les persones”.

Ser una cooperativa amb professionals altament implicats ha estat un dels eixos de la recuperació del TEB. Un fet que ha anat acompanyat d’un esforç per projectar els nostres centres cap al futur, “potenciant una cultura empresarial clarament focalitzada a donar resposta completa, directa i permanent de servei al client”. Així va resumir Manuel Morales, director-gerent dels CET del TEB, la clau de la recuperació del Grup. Aquesta clara orientació al client va acompa-nyada de nous sectors, com l’alimentació, i també de noves activitats. “Aquest any ja hem incorporat la fabricació de pintures infantils i continuarem treba-llant per incorporar-ne d’altres”, va afirmar Morales. “El nostre objectiu és esdevenir el millor proveïdor en qualitat, en servei i en costos per als nostres clients”.

En aquesta línia de desenvolupar nous productes i serveis, es va posar en marxa al 2009 la cooperativa TEB Solucions. La seva presidenta, Mil·li Rodríguez, va exposar els reptes de futur de la nova entitat, que passen per engegar serveis de proximitat, difícilment deslocalitzables. El primer servei és el repartiment a domicili del Mercat de la Concepció, a partir del qual sorgeixen d’altres com neteja d’empreses, comuni-tats o pàrquings, i també neteges de cotxes amb un sistema ecològic. “Històricament les ciutats sorgien al voltant dels mercats; nosaltres volem fer el mateix, posar com a centre d’operacions el mercat i a partir d’aquí expandir-nos amb noves activitats”.

Xarxa Ambiental és una altra de les apostes del TEB. Jordi Duran, el seu director va explicar que sota la fórmula de cooperativa de serveis, que agrupa dife-rents CET d’arreu del Territori, Xarxa vol esdevenir “un esglaó intermedi entre els ajuntaments i els prin-cipals operadors de serveis”. Centrat en activitats de manteniment de mobiliari urbà, Xarxa és proveïdora de grans operadors que accedeixen a grans contractes als quals els CET per ells mateixos no poden accedir.

Temps de reinventar-se

Peu de foto:

d’esquerra a dreta,

Àlex Martínez,

Miquel Miró,

Manuel Morales i

Mil·li Rodríguez.

10 tebmàtica

Al TEB ens preocupa el nostre entorn i això ho hem tingut en compte a l’hora de desenvolupar noves activitats. Per això, en la celebració del 40+1 vam voler conversar al voltant de la responsabilitat social i la sostenibilitat mediambiental amb persones amb una preocupació i una experiència dilatada en aquest àm-bit: Josep Santacreu, president de la comissió d’RSE de la Cambra de Comerç de Barcelona, Martí Boada, geògraf naturalista i doctor en ciències ambientals a la UAB; Carles Díaz, biòleg, president de TEB Verd i ini-ciador a Catalunya del cultiu del bolet xiitake, i Santi Santamaria, reconegut cuiner propietari del Racó de Can Fabes, un restaurant amb tres estrelles Michelin on els protagonistes són els productes naturals, de temporada i de l’entorn.

“El futur de Catalunya passa per empreses innova-dores i responsables, uns elements que no són per fer bonic, sinó que són imprescindibles estratègica-ment”. Així va expressar el seu convenciment ferm de l’aposta necessària per l’RSE Josep Santacreu, que a banda de membre de la Cambra de Comerç de Barcelona també presideix Integralia, un CET posat en marxa per l’empresa DKV que dóna feina a 180 persones, majoritàriament a Catalunya. Aquesta expe-riència el porta a manifestar també la importància que els CET incorporin alts nivells d’exigència: “Si volem projectes sostenibles, hem de pensar en un model molt exigent, programes de qualitat, de recursos humans, de selecció, de productivitat...”.

Santacreu va defensar la necessitat d’apostar social-ment per les capacitats per les persones, per a la qual cosa “és imprescindible la col·laboració entre Administració, entitats i empreses ordinàries, perquè el repte és massa gran i massa important per al país per no fer-ho plegats”. El president d’Integralia, va engrescar el TEB a seguir apostant per productes in-novadors, com el Porta a Porta i el cultiu dels bolets.

Carles Díaz va iniciar a Catalunya el conreu del xiitake, bolet de roure, de manera ecològica fa 10 anys, una activitat a la qual va afegir el vessant social en incorporar-se TEB Verd. Biòleg, gran amant de la natura i boletaire d’afició, va entendre que els nostres boscos no podien satisfer l’alta demanda de bolets i va començar a conrear-los, tot mirant de fer-ho sota un procés que vetllés per la qualitat i el respecte pel medi. Bolet Ben Fet és la marca de sota la qual es co-mercialitzen sis varietats. “A més, el que busquem és generar sinèrgies amb altres activitats que fem a TEB Verd, com per exemple, la fusta dels esbrossaments que fem als boscos, la reaprofitem per a cultivar els bolets o bé com a energia per a la caldera de biomassa de les nostres instal·lacions”.

La qualitat dels bolets i la cura pel procés van fer decantar al cuiner Santi Santamaria per la marca Bolet Ben Fet. “Gràcies a la cuina dels bolets, el Racó de Can Fabes va tenir una gran trascendència fa 30 anys, però amb el temps m’he adonat que potser m’he convertit en aquesta mena de personatge públic que ha potenciar la febre del caçador de bolet”, va explicar el cuiner. Santamaria, va manifestar el seu convenci-ment que cal “tenir sentit comú i moderar la nostra presència al bosc per protegir molts dels productes feréstecs, salvatges i naturals”.

Units per la seva amistat i per l’estima pel Montseny, el naturalista Martí Boada comparteix amb San-tamaria la necessitat de treure pressió als boscos i, sobretot, d’apostar de manera clara per la sostenibili-tat. “Les nostres àvies, sense tanta intel·lectualitat, ja aplicaven la sostenibilitat; sabien que si volien ous mai havien de posar la gallina a la cassola”. Amb aquest to irònic, Boada va explicar la que serà la tercera gran revolució de la humanitat, “una revolució que no té cap avi Marx ni cap gran autor al darrere, sinó molta gent a peu d’obra”.

Innovació i respecte pel medi

Peu de foto:

d’esquerra a dreta,

Josep Santacreu,

Carlos Díaz, Martí

Boada i Santi

Santamaria.

11tebmàtica

En Quique ens va sorprendre a tots amb els seus malabars.

El Tortell Poltrona, va posar la nota d’humor necessària en tota

celebració, a banda d’enredar la Marta Bayari, conductora de

tot l’acte. La música va ser-hi present, tant a l’obertura com al tancament de l’acte. Miquel Abres cantava País petit de Lluís

Llach i el Grup Els Cracks d’Andi, van posar marxa amb Maria

Caipririnha de Carlinhos Brown i ens van convidar a somiar amb

Imagine de John Lennon. La cantant Monica Green va posar

el punt i final.

Música i humor per celebrar el

primer dels propers quaranta

12 tebmàtica

NOTÍCIES TEB

Una cinquantena de persones es van aplegar el passat 17 de març a la inauguració del servei de repartiment a domi-cili que TEB Solucions gestiona al Mercat de la Concepció, sota el lema “FESTA/FES-TE del Porta a Porta”. La trobada, al mig del Mercat, va comptar amb persones reconegudes la política, el teatre, la televisió, el Barça i les entitats repre-sentatives del cooperativisme i de la discapacitat.

Marta Bayarri va ser l’encarregada de conduir l’acte que va servir per parlar de les capacitats del col·lectiu que TEB re-presenta. Aquest servei és una prova més de la quantitat de feines que poden desenvolupar les persones amb discapa-citat intel·lectual i una bona manera també de fer-se visu-bles a la societat. L’acte va comptar amb les actuacions del malabarista Quique i de Joana, la filla del Màgic Andreu.

FESTA / FES-TE del Porta a PortaTEB Solucions fa la presentació oficial del servei a domicili del Mercat de la Concepció

Francesc Martínez de Foix dóna la benvinguda al costat de les persones que fan el servei de Porta a Porta.

D’esquerra a dreta, l’advocada Magda Oranich, la periodista Elisenda Roca i

l’actriu Montse Guallar, totes tres veïnes de l’Eixample i clientes del Mercat de la Concepció. A sota, Josi Llorenç, presi-

denta del Grup Cooperatiu TEB i Montse Abril, vicepresidenta de l’Associació de

Comerciants del Mercat de la Concepció.

Magda Oranich va aprofitar per fer-se del Porta a Porta i fer les compres que posteriorment els treballadors i treballadores del TEB li van fer arribar a casa.

A dalt Pepa Muñoz, llavors presidenta de la Federació de Coo-peratives de Treball, i Loli Saball, gerent de la Coodinadora de Tallers de Disminuïts Psíquics, des del maig DINCAT.

A dalt, d’esquerra a dreta, l’historiador Jaume Sobrequés, la directora de la Fundació FCB, Marta Segú, i el llavors directiu del FCB Alfons Godall. Al costat, Jordi Torrades, gerent de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, i Bernat Valls, cap de l’Oficina de Fires i Mercats de la Diputació de Barcelona.

A dalt, el malabarista Quique. A la dreta, la maga Joana en un

moment del seu espectacle amb un treballador del TEB.

13tebmàtica

NOTÍCIES TEB

El servei Porta a Porta del Mercat de la Concepció incrementa els repartimentsEls repartiments a domicili del Mercat de la Concepció han augmentat en els darrers mesos. Ara fa un any, aquest mercat va con-tractar el servei Porta a Porta de la coope-rativa TEB Solucions, que actualment ocupa tres persones amb discapacitat.

El Porta a Porta compta amb un punt de servei integral dintre del Mercat, així com espais diferenciats i climatitzats per a l’emmagatzematge de les compres (carn, peix, vegetals...). A més a més, disposa de carretons amb caixes isotèrmiques i vehi-cles per dur a terme els repartiments d’una manera segura i higiènica.

Aquest servei va començar amb lliuraments en un radi de 500 metres i s’ha ampliat al conjunt de la ciutat de Barcelona, per la demanda generada pels mateixos clients, . D’aquesta manera, les parades del mercat han pogut fidelitzar la seva clientela, així com incrementar el seu radi d’influència.

Les brigades TEB Verd continuaran fent-se càrrec dels serveis de jardineria i neteja del Parc del Putget (Barcelona) i les zones d’influència durant els propers dos anys. Això ha estat gràcies que la cooperativa ha guanyat el concurs públic de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, amb una oferta que incorporava el servei de cap de setmana i que ampliava l’horari en quatre hores entre setmana. Aquests elements de millora han estat clau per a la valoració positiva dels tècnics.

Així mateix, el passat maig, TEB Verd es va adjudicar el concurs del Sector 5 de Matadepera. En aquest municipi, la tasca dels jardiners del TEB consisteix a aconseguir una millora en la qualitat ecològica del bosc, així com en l’estètica paisatgística, a més de minimitzar el risc d’incendis, tot establint una zona de protecció que delimiti les àrees urbanes i forestals.

TEB Verd guanya el concurs del Parc del Putget i s’adjudica un sector forestal de Matadepera

GRUP COOPERATIU TEB

GRUP COOPERATIU TEB

14 tebmàtica

NOTÍCIES TEB

TEB participa en el programa INCORPORA de l’Obra Social “La Caixa”, que té com a objectiu facilitar el procés d’inserció laboral a empreses ordinàries d’aquells col·lectius fràgils, és a dir, amb risc d’exclusió social i discapacitats, com a pas previ per una integració social amb qualitat.

A través d’aquest programa, TEB forma part, jun-tament amb altres entitats, d’una xarxa de tècnics d’inserció laboral que posa en contacte la persona amb discapacitat amb l’empresa que busca cobrir un lloc de treball amb aquest col·lectiu. Així mateix, els oferim un assessorament posterior a la contrac-tació laboral. També fomentem la Responsabilitat Social Corporativa de les empreses i els oferim informació sobre els avantatges d’incorporar per-sones amb risc d’exclusió al món laboral.

La diputada de Convergència i Unió Anna Figueras va escollir el TEB per al reportatge del programa Parlament emès el passat 10 d’abril, que fa un recorregut pels espais propers de la vida dels dipu-tats que ells mateixos trien. “El que més m’agrada del TEB és comprovar com l’empenta i les ganes de lluitar d’un grup de pares que buscaven la norma-litat i l’autonomia dels seus fills amb discapacitat han fet que passessin d’un projecte de petites dimensions, al que són ara”. Així explica aquesta andreuenca com veu la cooperativa TEB i com ha viscut el seu desenvolupament al barri.

El TEB, al reportatge de la diputada Anna Figueras del programa Parlament

El Grup Cooperatiu TEB es va afegir a la Mani-festació del 10 de juliol “Som una nació, nosal-tres decidim”, organitzada per Òmnium Cultu-ral, amb un èxit de participació sense precedents en la història de Catalunya. A la Campanya es van adherir gairebé un miler d’entitats, les quals van que la sentència del Tribunal Constitucional representa una escomesa a la voluntat del poble català, reflectida en un referèndum. TEB Funda-ció Privada i Fundació Tedis també hi van signar.

Maragall visita el TEB

L’expresident del Govern de la Generalitat, Pasqual Maragall, va visitar les instal·lacions del TEB de Sant Andreu el passat nou de març. Durant un matí es va posar al dia dels projectes de futur del Grup Coo-peratiu i també va conèixer de primera mà la tasca dels treballadors.

GRUP COOPERATIU TEB

GRUP COOPERATIU TEB

15tebmàtica

NOTÍCIES TEB

TEB supera amb bona nota l’auditoria de Kraft Foods

Amb una puntuació de 91 sobre 100, TEB Barce-lona ha superat l’auditoria de Kraft Foods. “TEB té un bon sistema de qualitat i una cultura de millora contínua, i van ser molt oberts i honestos amb el que cal millorar”. Aquesta és la conclusió de l’exhaustiva auditoria que aquesta multinacional del mercat alimentari va fer de les nostres instal·lacions i de la nostra metodologia de treball.

“Ens hem de sentir orgullosos d’haver superat amb un excel·lent els nivells d’exigència d’una empresa líder del sector de l’alimentació”, afirma Alexandri-na Altirriba, directora d’uns dels centres del TEB i responsable de qualitat de la línia de Kraft.

Per a la nostra organització ha estat un repte important obrir-nos al sector de l’alimentació i per a aconseguir-ho, en l’últim any hem fet un esforç important per adequar les nostres instal·lacions a les

neces-sitats de tem-peratura, aïllament i circuits d’entrada i de sortida de la mercaderia. Kraft Foods va començar a treballar amb el TEB l’octubre del 2009, i hem esdevingut copacker ho-mologat d’aquesta multinacional per a Biscuits en España.El repte ara és continuar treballant el nostre sistema de qualitat per poder obrir-nos a altres pro-ductes de Kraft Foods com poden ser les maioneses o el formatge Philadelphia, entre d’altres.

De moment, l’equip de qualitat del TEB treballa en el perfeccionament del nostre sistema de qualitat i per continuar enriquint el Manual de Qualitat i el Manual de procediments que s’han elaborat per a Kraft Foods.

neces-sitats de tem-peratura aïllament i circuits

“Volem retre homenatge a un català universal que va deixar una profunda empremta a Àsia amb un menú elaborat a partir de productes catalans, però amb aromes i tècniques índies”. Així explica Santi San-tamaria al seu Blog el menú

del sopar del passat 8 de juliol per recaptar fons per a la Fun-dació Vicenç Ferrer, celebrat a l’Hesperia Tower, restaurant del recoengut cuiner. Entre els ingredients, hi havia el bolet xiitake, cultivat per Bolet Ben Fet del TEB Verd.

Bolet Ben Fet, en un sopar benèfic de Santi SantamariaEl cuiner va organitzar la gala en suport a la candidatura de Vicenç Ferrer al Premi Nobel i va incloure un àpat que incorporava el bolet xiitake cultivat pel TEB

GRUP COOPERATIU TEB

16 tebmàtica

NOTÍCIES TEB

TEB presenta la Guia IRPF 2010 per a persones amb discapacitat

L’increment del salari mínim interprofessional (SMI) i el manteniment del mínim per tenir beneficis fiscals en els 8 000 euros (superior a l’SMI) fa que moltes famí-lies perdin la possibilitat de desgravar. Aquesta és una de les qüestions que es detallen de manera exhaustiva en la Guia útil IRPF 2010. La fiscalitat en les persones

amb discapacitat, elaborada pel TEB. El document es va presentar en un acte públic per a les famílies del TEB a les instal·lacions de Sant Andreu el 18 de maig. En l’obertura de l’acte, Josi Llorenç, presidental del Grup, va explicar que s’ha traslladat el greuge en les deduccions fiscals derivat de l’apujada de l’SMI als advocats de DINCAT i també a organitzacions polítiques, i sembla factible aconseguir-ne la modificació.

Artur Feijoo, cap d’Administració del TEB, i Ferran Gómez, president de TEB Habitatge, van ser els encarregats de fer el repàs del document i d’informar sobre alguns dels errors més importants comesos, fins i tot, des d’Hisenda. Un dels més habituals és que es de vegades, quan es detecten més de 8 000 euros bruts a l’any s’eliminen automàticament les deduccions per “discapacitat i descendent” sense tenir en compte que l’import net pot ser menor. Aquestes deduccions són majors quan la persona té una discapacitat igual o superior al

65 % i també quan està incapacitada judicialment. Un altre oblit freqüent és l’aplicació de la reducció general dels rendiments del treball, en comptes de l’específica per “persona treballadora activa amb discapacitat”.

Així mateix, les persones que compten amb el Servei de Suport a l’Autonomia a la Pròpia Llar han d’anar alerta perquè des del 2008 Hisenda aplica l’import rebut de la Generalitat per aquest concepte com un ingrés computable a l’IRPF per a la persona que rep el servei. El TEB i l’APPS (ara DINCAT) van donar suport a un grup de famílies a l’hora de fer un requeriment a Hisenda perquè els consideressin del tipus d’ingressos exempts vincultats a la llei de l’Autonomia Personal. Aquest

requeriment ha estat normal-ment acceptat.

Les famílies es troben molt sovint que els experts que els fan les declaracions de renda, desconeixen les especificitats de les persones amb discapa-citat pel que fa a la tributació a Hisenda. És per això que des del TEB es recomana que els facin arribar aquesta guia, on es detallen tots els aspectes necessaris que cal tenir en compte. Així mateix, l’equip d’Administració del TEB es posa a disposició de les famí-lies per a qualsevol consulta (podeu contactar-hi a través de l’equip social).

Què vol dir incapacitació judicial?

Es tracta d’una protecció judicial; un procediment legal (requereix sentència ju-dicial) que té per objecte garantir els drets i el benestar d’aquelles persones que, a causa de les seves condicions, físiques o psíquiques, no es troben en situació de de-cidir, administrar els seus béns o tenir cura d’elles mateixes i necessiten una tercera persona que assumeixi aquesta responsa-bilitat, és a dir, la seva tutela o curatela. Les persones que estan incapacitades judicialment tenen els mateixos beneficis fiscals que les que tenen una disminució igual o superior al 65 %, encara que no acreditin aquest grau.

El document recull recomanacions per fer la declaració de l’any vinent i informa dels perjudicis del límit de 8 000 € i dels errors més freqüents

GRUP COOPERATIU TEBGRUP COOPERATIU TEB

17tebmàtica

NOTÍCIES SECTOR

L’advocat Perfecto Alonso, de la cooperativa Set-C, va assumir la presidència de la Federació de Coope-ratives de Treball, en substitució de Pepa Muñoz. En nom del nou equip Alonso va expressar “la il·lusió de la nova estructura” i la seva voluntat de “con-centrar-se en l’aplicació del Pla Estratègic aprovat i treballar a partir del talent de les persones i les organitzacions”.

Al nou equip s’han incorporat onze cooperatives que, per primera vegada, participen en l’òrgan de govern de la FCTC. Entre elles, hi trobem empreses

amb més de 20 anys de trajectòria, al costat d’altres de recent creació. Destaca també la diversitat de sec-tors, des de l’atenció a les persones, la consultoria empresarial, els transports, la comunicació, les TIC, les ambulàncies o la fabricació de mobles. Francesc Martínez de Foix s’incorpora al consell rector com a representant del Grup Cooperatiu TEB.

Després de 7 anys en el càrrec Pepa Muñoz va anun-ciar que continuaria treballant pel foment dels valors cooperatius com a responsable de comunicació i promoció cooperativa al Grup TEB.

Perfecto Alonso, nou president de la Federació de Cooperatives de TreballFrancesc Martínez de Foix forma part del nou consell rector escollit

Francesc Martínez de Foix va comparèixer a la Co-missió d’Estudi de la Situació de les Persones amb Discapacitat del Parlament el passat 17 de març, per tal d’aportar-hi l’experiència del TEB. El direc-tor del Grup Cooperatiu va destacar els efectes devastadors que pot tenir la crisi actual: “Destruir llocs de treball en el nostre àmbit no vol dir no-més enviar a casa persones que no han tingut –i difícilment tindran– cap altra oportunitat d’accès al treball; cal valorar també que aquests llocs de treball són el principal fonament d’un projecte de vida, i la pèrdua que representa la desaparició d’entitats que han estat potents agents socials i la irreversabilitat total del procés”. Podeu veure tota la intervenció a www.teb.org

Francesc Martínez de Foix compareix al Parlament

Signatura de conveni amb la Fundació La Caixa

TEB Barcelona va signar el passat 16 de juliol un conveni de col·laboració amb la Fundació La Caixa emmarcat en el Programa d’Ajuts a Projectes d’Iniciatives Socials 2010 d’aquesta entitat.

El projecte elaborat pel TEB preveu treballar amb les persones de la nostra entitat afectades per l’ERO d’extinció per fer-ne el diagnòstic d’ocupabilitat; també contempla establir un itinerari individual amb accions pactades, així com actuacions formatives en competències transversals i tecnicoprofessionals.

En representació de la Fundació La Caixa va signar Salvador Arnal Caldero, director d’Àrea de Negoci de les Roquetes-Verdum, en presència de Natàlia Vives-jenny, directora de comunicació del territorial de Catalunya de La Caixa.

FCTC_ JORDI PARETO

18 tebmàtica

1. L’objectiu principal ha de ser que cada una d’elles sigui el màxim d’autònoma possible. Per tant, es tracta de maxi-mitzar l’autonomia personal i eradicar la dependència. La formació i l’ocupació són dues de les vies en les quals s’ha de treballar de manera ferma i decidida. En aquest sentit, vetllarem pel compliment de la LISMI pel que fa a l’ocupació de les persones amb discapacitat a les adminis-tracions i les empreses.D’altra banda, una línia de treball important serà incre-mentar la competitivitat dels centres especials de treball, així com generar noves perspectives de col·laboració entre empresa i mercat. Ens proposem crear un Pla de promo-ció, suport i millora d’aquests centres especials de treball, acordat amb el sector, que asseguri la creació de noves places i també que afavoreixi el manteniment del lloc de treball un mínim de 3 anys.També haurem de concretar nous models residencials i d’atenció amb normatives més flexibles, amb més qualitat, i en la línia de reforçar l’ autonomia personal.A tot això, hi vull afegir el meu ferm compromís de treballar pel compliment escrupolós de la normativa, començant pels terminis, i continuant per l’eficiència i

rapidesa en la gestió, i la proximitat i servei a les persones. En aquest sentit, és important la desburocratització en l’atenció social i, a tall d’exemple, cal promoure la unifica-ció de les diferents valoracions actuals (grau de discapaci-tat, grau i nivell de dependència...).De tota manera, ja avanço que les finances de la Generali-tat estan en una situació molt precària i això ens pot portar que algunes de les decisions quedin condicionades a la situació financera de la Generalitat.

2. Per a CiU, el moviment associatiu i les entitats sense afany de lucre, és a dir, el tercer sector, tenen un paper clau en l’àmbit de les polítiques socials. Tenen un paper clau. Les entitats del tercer sector van ser a Catalunya la punta de llança en l’ impuls a l’ atenció a les persones. Ara cal, des de l’Administració, col·laborar i confiar en la tasca que realit-zen. Per això, haurem d’assegurar el finançament d’aquests entitats i dels serveis que presten a través de l’aplicació de clàusules socials i que en els concursos públics es valori la qualitat i l’experiència en la prestació dels serveis. Caldrà passar de la política de subvencions a la política de concerta-cions que doni més estabilitat i liquiditat financeres.

Artur Mas (Convergència i Unió)

1. L’objectiu pr

VISIÓ TEB

Eleccions al Parlament. PREGUNTEM ALS CANDIDATS

Quines propostes tenen per

al sector de la discapacitat?S’acosta el període d’eleccions i el moment en què les formacions polítiques ela-

boren els seus programes electorals. Des del TEB, la nostra preocupació té a veure

amb les millores que es proposen per al conjunt de les persones amb discapacitat,

i per això, hem volgut conèixer la visió dels grups parlamentaris a través de dues

preguntes:

1. Quines són les principals propostes de la vostra formació política per a les per-

sones amb discapacitat?

2. En aquestes propostes, quin paper creieu que hauria de tenir el moviment asso-

ciatiu i les entitats sense ànim de lucre?

19tebmàtica

1. Una aposta decidida per seguir enfortint el sistema català de serveis socials davant de la transformació de la so-cietat catalana dels últims temps. Necessitem instruments ràpids i eficaços que donin resposta a les noves necessitats socials i que ens ajudin a seguir bastint un sistema de be-nestar que ajudi a millorar la qualitat de vida als ciutadans i ciutadanes del nostre país. Per tant, haurem de saber adaptar els nostres serveis socials a una nova realitat més complexa i diversa i aconseguir un sistema en què tots els operadors tinguin cabuda. Administració pública, empreses i tercer sector han de poder aportar la seva experiència i els seus valors per enfortir i fer créixer el sistema. Caldrà dotar-se de diferents iniciatives civils per desplegar la xarxa de serveis, sempre dins dels principis de retiment de comptes, qualitat i professionalitat dels prestadors efectius del servei per tal de desplegar un servei públic de qualitat amb polítiques accessibles per a tots els ciutadans.

Des dels serveis socials cal impulsar un model d’atenció integral individualitzada fomentant la intervenció conjunta des de diversos àmbits de la protecció social i diferents ini-ciatives i donar resposta des d’una perspectiva multidisci-

plinària i fomentant uns serveis i prestacions més flexibles. És important també la supervisió del compliment de la LISMI i l’efectivitat de la reserva dels llocs de treball per a persones amb discapacitat i establir un programa d’ajuts per al suport i el seguiment de la inserció laboral en l’empresa ordinària. També potenciarem els programes de cogestió del treball.

2. El tercer sector és un aliat estratègic, en tant que apor-ten qualitat i professionalitat en l’atenció i ofereixen uns valors intangibles imprescindibles per al bon funcionament de la nostra societat.Per això, hem impulsat el Pla de Suport per ajudar a consolidar i fer créixer les entitats que en formen part, millorar la formació i la gestió dels seus recursos humans i ampliar la seva participació en la implantació de les políti-ques socials al país.Des del Departament d’Acció Social i Ciutadania hem estat al costat de les ONG catalanes en la seva reivindicació per a gestionar el 0,7 % de l’IRPF, després que el Govern espanyol manifestés la possibilitat de deixar fora d’aquesta convocatòria les entitats del nostre país.

Joan Puigcercós (Esquerra Republicana de Catalunya)

1. Una aposta decid

Jo

1. El PSC treballa per aconseguir una societat més justa i per això és imprescindible que la nostra societat sigui una societat inclusiva, que incorpori totes les persones amb les seves diferències, i permeti que visquin amb la màxima autonomia i normalitat possible.Aquest és el nostre principal objectiu i per aconseguir-ho hem de treballar transversalment des de tots els àmbits: - Hem de promoure que l’escola ordinària sigui més

inclusiva i tingui els suports necessaris per escolaritzar la majoria d’infants i joves amb discapacitat. Només els que no puguin ser integrats en escoles ordinàries han d’anar a escoles especials.

- Hem de facilitar l’accés al món laboral, tan potenciant el suport al treball en empreses ordinàries com fomen-tant la viabilitat dels centres especials de treball.

- Hem de millorar l’accessibilitat del transport públic, dels carrers, dels habitatges... per assegurar que les persones amb discapacitat tinguin una mobilitat al més autònoma possible.

- Hem de dotar-nos dels recursos residencials necessa-ris per atendre les persones amb discapacitat que no poden viure a casa seva: pisos tutelats, llars residen-cials...

- I hem de dotar-nos dels serveis i programes per millo-rar la salut de les persones amb discapacitat, garantint que ningú no queda al marge per problema de recursos econòmics.

Durant aquests darrers anys aquestes han estat algunes de les accions que hem fet i per on hem avançat. Encara queda molt de camí per fer, i el nostre objectiu és clar, apostar per una societat inclusiva.

2. Per al PSC és essencial treballar conjuntament amb el tercer sector. A Catalunya disposem d’una forta societat civil organitzada que cal recolzar. Sense el seu treball no disposaríem de la major part de serveis per a les persones amb discapacitat. Alguns d’aquests serveis els presten les entitats, i ho fan molt bé, altres els han aconseguit amb les seves reivindicacions.

Durant aquests anys hem millorat el mecanismes de finançament i hem fet un pla de suport al tercer sector. Cal continuar per aquest camí, millorar encara més el finança-ment de les entitats, donar suport al seu funcionament i simplificar les relacions amb l’Administració. Relacions que han d’estar basades en la confiança mútua.

José Montilla (Partit dels Socialistes de Catalunya)

1. El PSC tre

20 tebmàtica

1. En la propera legislatura cal abordar una política activa que recolzi la inclusió social i l’autonomia personal. El gran repte col·lectiu és recuperar l’esperit de la llei de Dependència i de Serveis socials en què l’autonomia perso-nal es posava per sobre de la dependència personal. Hem de regular i garantir, per tant, el servei d’atenció personal, com a fonament d’una vida autònoma i d’una vida lliure, i posar-ho al centre del desenvolupament d’una política de vida independent per a tothom.

Passar de la dependència a l’autonomia ha de ser el gran repte de la propera legislatura. Així, podrem encetar la revisió dels serveis destinats a les persones amb discapaci-tat que actualment passen per ser excessivament institu-cionals i no aposten per la vida independent a casa. Això ha de passar necessàriament per l’impuls d’un nou model residencial en petits apartaments i d’atenció diürna.L’autonomia s’ha de completar amb un itinerari vital plenament inclusiu: de l’aposta per una veritable escola inclusiva amb recursos i professionals, donant llibertat a les famílies per accedir al tipus d’educació que volen per

als seus fills fins a la inclusió laboral amb la signatura d’un pacte per l’ocupació de les persones amb discapacitat, passant per garantir la inclusivitat a l’educació secundària i superior. A més, hem d’aprovar, per fi i després d’anys d’espera, el decret d’accessibilitat tan esperat pel sector, així com millores en el sistema de salut i benestar que incloguin un nou model de suport i d’atenció neuropsi-quiàtrica, de rehabilitació de manteniment, l’impuls de polítiques de R+D+i en tecnologies per a la vida indepen-dent i la reaparició de les ajudes PUA.

2. Tot això no es podrà fer sense comptar amb la societat civil ni el tercer sector social. Per això, cal donar veu al sector en tot allò que li afecta. No té sentit que signem un pacte per l’ocupació o per l’educació sense el concurs de les persones amb discapacitat i les seves entitats. A més, hem de millorar els processos de relació entre el tercer sector i les administracions, retallant la burocràcia, reduint els terminis de pagament i introduint les clàusules socials en els contractes de l’Administració com a mostra de suport a la tasca que fa el tercer sector a Catalunya.

Alicia Sánchez Camacho (Partit Popular de Catalunya)

1. El principal repte és garantir el desplegament de la nova legislació social (llei d’Autonomia Personal i llei de Serveis Socials). Si bé s’ha fet un gran avenç en el reconeixement de drets, ara toca centrar els esforços a garantir-los. I això, per a ICV-EUiA implica principalment, ampliar la Cartera de Serveis Socials, incrementant el nombre de presta-cions garantides (com el servei de lleure o les prestacions tecnològiques) i minimitzant el copagament. Cal invertir la tendència en l’excessiu pes de les prestacions per cures en l’entorn familiar que perpetuen el rol de cuidadora de la dona. També l’assistència personal és encara avui dia una assignatura pendent; és imprescindible garantir la llibertat real de triar entre els recursos institucionalitzadors o els suports per a una vida independent.

Per ser coherents, hem de dir que la nostra aposta per l’autonomia personal i la vida independent passa inevitable-ment per una reforma fiscal progressiva. Creiem que en el context de crisi actual i de retallades és tan important fer propostes com argumentar-ne el finançament. Perquè ens entenguem, no ens podem prometre audífons i ulleres gratis.

2. La xarxa pública de serveis socials a Catalunya s’ha desenvolupat de la mà del moviment associatiu i del tercer sector sense afany de lucre del nostre país. Per tant, no entenc l’un sense l’altre. El compromís polític amb el tercer sector sense afany de lucre és evident i així s’ha posat de manifest en aquesta legislatura mitjançant l’aprovació del Pla de Suport al Tercer Sector Social 2008-2010, amb la dotació extraordinària d’ajuts del Govern per import de 3,6 milions d’euros a entitats que treballin amb els col·lectius que més han patit la crisi o amb convenis de col·laboració plurianuals.

Amb tot, som conscients que queda molt a fer pel reco-neixement del tercer sector social, cal avançar tant en la seva participació en òrgans consultius com en Consell de Treball Econòmic i Social, o la comissió de seguiment de l’Acord Estratègic, com en qüestions puntuals com la generalització de les clàusules socials, la territorialització del 0,7 % de l’IRPF destinats a fins socials, l’aplicació d’un tipus 0 en l’IVA i la millora dels procediments de contrac-tació pública.

Joan Herrera (Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa)

1. En l

1. El inci l pt

21tebmàtica

Eleccions al Parlament

Quines són les prioritats?PER A AL SECTOR DE LA DISCAPACITAT I EL COOPERATIVISME

Davant d’aquesta nova legislatura, el que demanem des de Cocarmi és que es faci un veritable esforç perquè s’acompleixin de manera efectiva les lleis que hi ha fins ara vigents i que tenen a veure amb la millora de les persones amb discapacitat. Venim d’un període de desplegament legislatiu intens i creiem que és el moment de fer els passos necessaris per garantir-ne el compliment. I, en aquest sentit, la crisi no es pot utilit-zar com una excusa per no atendre de manera adequada uns col·lectius que, pel seu risc d’exclusió, haurien de ser prioritaris en les polítiques socials. Després de gairebé 30 anys des de l’aprovació LISMI, encara estem demanant-ne el compliment efectiu, almenys de mesures alternatives. Respecte de la llei de l’Autonomia Personal, cal fer un esforç per agilitar-ne les valoracions i perquè es respecti la data del 2015 per al seu desple-gament definitiu. I respecte de la llei de Serveis Socials de Catalunya, garantir la cartera de serveis que ja per a nosaltres era insuficient en el seu desplegament.

Ara bé, volem evidenciar també que no tot es resol mitjançant lleis, i menys encara si aquestes no s’acaben de complir. Cal, per exemple, un esforç clar i decidit per la integració laboral que requereix un compromís per part de tots els agents implicats en el procés: les empreses, els sindicats, les administracions i el teixit associatiu. I és que la veritable integració passa per aconseguir pal·liar l’alta taxa d’atur dels col·lectius dis-capacitats, accentuada per la crisi econòmica que estem vivint. L’accessibilitat és un altre dels elements clau: d’una banda els edificis, carrers, transports, productes i serveis, i també, que de vegades es deixen de costat, les noves tecnologies de la informació i la comunicació, com poden ser Internet o la TDT. Cal que es faci una aposta forta i decidida per la normalització social de les persones amb discapacitat, amb presència a tots els estaments de la vida, incloent-hi la política.

Francesc Pérez(president del Comitè Català de Repre-sentants de Persones amb Discapacitat)

A hores d’ara estem vivint un canvi cultural important pel que fa a les cooperatives que alhora són centres especials de treball. Encara no sabem ben bé quines seran les conseqüències a mitjà termini, per bé que algunes ja les estem començant a notar. El més evident és que hem passat de dependre del Departament d’Acció Social al de Treball i, més enllà de les diferències que hi pugui haver a nivell burocràtic, el que és evident és que al darrere hi ha una transformació conceptual: que deixem de ser “es-coles” per esdevenir centres de producció. Aquest fet té repercussions en l’àmbit dels convenis que fins ara esta-ven pensats més per als centres educatius que no pas per a empreses de producció, en els sous, en les vacances... Segurament aquí les administracions públiques hauran d’aprofundir en l’acompanyament que els fan perquè els CET puguem fer el viratge cultural que necessitarem i que, sens dubte, no serà exempt de dificultats (per exemple, haurem de fer molta pedagogia amb els sindi-cats, també amb les famílies, amb els treballadors, amb els socis cooperativistes...).

Crec també que com a sector cooperatiu hauríem de començar a explorar idees i experiències que estan començant a treballar en altres països europeus. Per exemple, a Luxemburg, s’està estudiant la possibilitat de tancar o limitar determinats mercats per al sector de la discapacitat, per tal de garantir la subsistència de les entitats que es dediquen a la inserció. Es tracta, en el fons, de reconéixer la tasca de “servei públic” o de “servei a la comunitat” que realitzen determinades entitats i d’assegurar la igualtat entre la desigualtat.

Un altre aspecte sobre el qual hem de continuar avançant és la visualització i normalització de les persones amb discapacitat. La integració laboral ha de tenir una tras-lació cap a l’àmbit social i ha d’aconseguir també que la societat admeti la discapacitat com un fet normal.

Perfecto Alonso(president de la Federació de Cooperatives de Treball)

Fr Pér

22 tebmàtica

La unificació del sector dela discapacitat intel·lectual

Neix DINCAT

Els parlaments del president de la Generalitat, José Montilla, i dels presidents de les entitats fundadores, Josep Gomis, per la Federació APPS, Lola de la Fuen-te, per l’Associació Empresarial d’Economia Social, i Efrèn Carbonell, per la Coordinadora de Tallers, posaven el punt final esperat a un procés d’unificació d’un sector massa atomitzat i molt necessitat d’aquesta força resultant. És important que els esfor-ços i els recursos s’unifiquin, sobretot, en temps de crisi. Darrere quedaven quasi 40 anys (la Coordina-dora constituïda el 1975; l’APPS, el 1973) d’història, altament productiva, però sense la necessària entesa. Davant la plana major del govern d’aquest país (el president del Govern, i també les actuals conselleres de Treball i Acció Social i Ciutadania, Mar Serna i Carme Capdevila, i també els anteriors responsables Antoni Comas, Irene Rigau, Anna Simó i Carme Fi-gueras), els diputats més significats en la causa (Josep Lluís Cleries, Carles Campuzano, Àlex Martínez...), molts amics i col·laboradors i, sobretot, representants de les 310 entitats que formen el teixit associatiu.

La festa, perquè va ser també una festa –on la millor part la posaven en Marius Serra, en nom de tots els

“quiets”, i el grup de dansa Psico-Art, en nom propi i en reivindicació de tots els altres–, celebrava el final d’un període intens de negociacions i obria una nova etapa, que es formalitzaria just 40 dies més tard, el 30 de juny, amb les eleccions per escollir els equips de govern. Com era previsible i responia a la volun-tat de tothom, es van presentar majorment llistes úniques i molt consensuades, encapçalades per les persones que millor s’identifiquen amb el procés: Josep Gomis, president de la Federació, i Lola de la Fuente, de la “Patronal”, en espera de la constitució de FAMPADI (Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes amb Discapacitat Intel·lectual), prevista per a la tardor.

La tasca de les sectorials en què s’articula DINCAT (on ens vinculem les entitats federades) i el seu doble caràcter (la Federació, de màxima representació del col·lectiu; l’associació patronal, màxima proveïdo-ra de serveis sense ànim de lucre) n’han de sortir especialment reforçades. Des de TEB (que hem incorporat tres representants a les àrees d’habitatge, CET i CO) ho celebrem i subscrivim plenament les paraules d’Efrèn Carbonell avui vicepresident primer

DINCAT

Al CaixaFòrum, el dia 20 de maig de 2010, gran acte de presentació, amb presència de les màximes autoritats, de tots els sectors de la discapacitat i, de manera notable, dels principals protagonistes: les persones amb discapa-citat intel·lectual i el moviment associatiu familiar. DINCAT, “Discapacitat Intel·lectual a Catalunya”, feia la seva primera posada en escena en públic

23tebmàtica

Després d’una primera reunió de set membres de Junta d’APPS a l’INOUT per treballar l’enèsima versió dels estatuts, un nombre creixent de socis de les dues organitzacions vam començar ser proactius en el plantejament de la nostra visió sobre la construcció i posada en marxa de DINCAT, sen-zillament perquè hi tenim el dret i l’obligació i perquè el treball col·lectiu ofereix més garanties que l’actuació de minories. D’entrada, aportem al-gunes modificacions al text original i una dotzena d’esmenes als estatuts inicials (és a dir, contribuïm a l’únic debat col·lectiu i obert a un tema tan cabdal). Quatre reunions més tard, en què participem una cinquantena d’entitats (30 de mitjana), i després de contactes amb els presidents res-pectius, vam elaborar per unanimitat un seguit de punts:

n Reforçar la unitat. Consensuar llistes tancades úniques i representatives de totes les sensibilitats

n Potenciar les famílies i la seva presència als òrgans de govern (Grup, Federació i FAMPADI)

n Potenciar les sectorials i les territorials, atenent especialment Lleida (en procés d’incorporació) i Barcelona (nova)

n Constituir, d’una vegada, la patronal potent i responsable que el sector necessita

n Incentivar la participació dels socis dins del Grup, exercint la direcció i control necessaris

n Promoure les millors pràctiques democràtiques, amb atenció especial al vot delegat

n Assegurar presència de DINCAT a COCARMI i altres organitzacions sec-torials

n Superar la tendència a la desmobilització i delegació en minories molt actives, en base al compromís i el treball col·lectiu tan propi del sector

Tot plegat, es va acabar concretant en acords (un pacte simple sobre el vot delegat i un pacte prou notori respecte les llistes tancades), en més de 50 candidatures a les llistes obertes (més de la meitat del total de presen-tades) i, finalment, en una quarantena d’elegits i força candidats que van passar directament a les juntes, pels vots obtinguts. Al final, dues certeses: n Aquesta sensibilitat, traduïda en participació i presència, ha estat una

contribució altament significativa, en la posada en marxa del Grupn Tots els seus “representants” es fondran en la sensibilitat DINCAT, que

és l’única que ha de prevaldre, que és com, des del primer moment, ens ha agradat anomenar-nos n FMF

La “sensibilitat INOUT”

DINCAT

de DINCAT, “les persones les quals representem es mereixen aquesta entesa, aquesta major força que tindrà el sector en esdevenir una única veu”.

El valor màxim de la unitat...En un sector com el nostre, tan extens (42 000 famílies), tan divers (fins i tot atomitzat) i tan amenaçat (on la crisi fa estralls), la unitat és el valor suprem i la creació de DINCAT representa l’èxit, de l’organització i dels directius que ho han sabut dur a terme. Per constituir la nova entitat ha calgut supe-rar tot tipus de dificultats, prioritzar, ser hermètics i no acontentar mai prou ningú, per fer feliç tothom. Es va demanar el més ampli marge de confiança pel Comitè d’Integració i el va tenir. El fi ho justificava, la unificació del sector, durant tot el procés, va ser el valor màxim.

Un cop aconseguida, però, després d’un procés tan complex i poc explicat, el risc començava a ser perdre els valors distintius dels seus socis, del compromís i la participació activa i responsable (que són els que asseguren l’exercici de la “propietat” a les federacions), i amb ells també el valor aportat per les parts (simplificant, d’APPS: representativitat i acreditació, de Coordinadora: múscul i eficiència).

Quan dues organitzacions han viscut d’esquena, el desconeixement abunda i la reticència persisteix. Per altra banda, els processos opacs i no partici-patius no generen, precisament, interrelació i adhesió espontànies. I les organitzacions travades i complexes, en general, fan una mica de mandra. En aquestes circumstàncies, un espai de trobada, intercanvi, reflexió i conciliació com va ser allò que algú va batejar com “sensibilitat inout” era necessari. Un cop assegurada la unitat, la prioritat havia de ser tot allò que ens acostés a l’excel·lència n Francesc Martínez de Foix

TEBèo!

Per sobre de qualsevol altra cosa, d’aquests “5 anys sense Tebmàti-

ca” i de mooolts més anys enllà, felicitacions, aplaudiments i enho-rabona general per la creació de DINCAT.

Naixementde DINCAT Al sector dels CET, de sempre, fins i tot divi-

dit, existia un pacte no escrit, de cavallers, de no agressió comercial, que feia prevaldre la cooperació i el respecte, per sobre la compe-tència i el tot-s’hi-val. Però la crisi fa estralls. I la competència deslleial també: Icària Gràfi-ques, Barna Verd, TEB... Això sí, d’altres no tan sols no s’aprimen, sinó que s’engreixen. DINCAT hauria d’escriure i fer complir el pacte. Hi guanyarem tots? Almenys, els que sí compartim principis i valors.

Competència deslleial

Sense desmerèixer: cal mi-llorar procediments i pràc-tiques democràtiques. La complexitat i simultaneïtat de les votacions, juntament amb la discutible pondera-ció i la discutida delegació de vots, allarguen i enra-reixen innecessàriament les assemblees.

Assemblea interminable

Els personatges: JEP I FIDELReferents paradigmàtics del seny i la rauxa, per a totes les generacions d’infants que, al llarg de 43 anys (1961-2004), hem esperat el Cavall Fort, per començar a llegir-lo al revés, per la contraportada. Sortits de la mà del dibuixant i guionista Josep M. Madorell (l’Hergé català, deixeble d’en Junceda i mestre del còmic de línia clara i lectura fàcil), tots dos una mica xirucaires (amb un més que proba-ble passat “escolta”), amants de l’esport i la natura, un Jep arrauxat, intrèpid i extrovertit, tenia com a contrapunt un inseparable i assenyat Fidel, més intel·lectual i reflexiu.

això no es diuLes votacions de l’Assemblea General de DINCAT van ser interminables. Enervants, per perdre els nervis. Fins i tot pel renovat, experimentat i gran vencedor (sense reserves), el president Josep Gomis. Per justificar la ingenuïtat de l’error d’exercir cinc vots mals delegats, va afirmar d’aquells socis “que ni els coneixia!”. Això no es diu, amic president, ni fer responsables als altres dels errors, ni vanagloriar-se de no conèixer els propis socis (amb més raó, si deleguen en tu).

això no es faQue malgrat la insistència d’uns socis, prèvia i reiterada, no s’asseguressin suficientment els procediments electorals; que s’exercissin vots mal delegats; que la mesa no atengués les queixes de l’interventor; que les assemblees siguin interminables... tot això, no es fa. Tampoc sembla raonable llançar-se sense assegurar abans el paracaigudes i abraonar-se sense abans escoltar, com va fer aquell que tronava amenaçant deixar algú retratat. Es referia a qui havia comés l’error (repetit cinc vegades) de votar indegudament? A la mesa? A l’organització? No! Volia matar el que va reiterar la queixa fins que va ser atesa. Matar el missatger no es fa, ni es crida.

això no (ES) tocaSap greu acabar referint-nos al protagonista del cas dels vots delegats, perquè va ser en Francesc, tantes vegades col·laborador d’aquest “això no (es) toca” que, en aquesta ocasió, més bé faríem en titular això no toca: no toca sobreac-tuar, ni erigir-se en advocat del diable (també anomenat “promotor de la fe” en els processos de canonització). Més que una canonització va ser un martiri. Innecessari, quan l’interventor ja s’havia adreçat a la mesa (per molt que no li fessin el cas exigible). Li va sobrar en hòsties (quatre de ben donades), el que li va faltar en vots (48-52 %)

25tebmàtica

NOTÍCIES SECTOR

Després de més de vint anys elaborant vins blancs, la cooperativa L’Olivera ha fet el salt cap als negres. Primers Vins Negres és la primera etapa d’aquest camí que inicien. Per a l’elaboració han comptat amb amb raïm de finques familiars amb les quals treballen habitual-ment, i tenen previst anar afegint el raïm de les seves pròpies plantacions. L’Olivera va néixer el 1974 a Vallbo-na de les Monges “amb l’objectiu d’incorporar persones amb dificultats les quals participen activament en tot el procés productiu”.

L’Olivera es llança al vi negre Placa Francesc Macià per a la cooperativa Teixidors

L’INOUT rep la creu de plata de l’Ordre Civil de la Solidaritat

El Centre Especial de Treball Alberg INOUT va rebre el passat 19 de maig la creu de plata de l’Ordre Civil de la Solidaritat Social. Aquest guardó reconeix la promoció i el desenvolupament d’activitats i serveis relacionats amb la solidaritat i l’acció social. La creu la concedeix el Ministeri de Sanitat i Política Social del Govern de l’Estat espanyol.

La sectorial d’iniciativa social de la Federació de Cooperatives de Treball estrena imatge. El logo-tip “Empresa Social, cooperatives d’atenció a les persones” és el nou paraigua que representa i identifica les cooperatives que formen part de la Sectorial. La nova imatge persegueix dos objectius. D’una banda reforçar la imatge de l’entitat en les seves comunicacions i en les organitzacions en què participa. De l’altra, reforçar la identitat de grup mitjançant l’aplicació de la marca com un element dintre de la comunicació de cada cooperativa. El Grup Cooperatiu TEB ja ha incorporat la marca a la Tebmàtica i ho farà de manera progressiva a la resta d’elements comunicatius.

Empresa Social, la marca per a les cooperatives d’atenció a les personesPresentació del llibre

“Alterando la discapacidad”El dimarts 21 d’abril es va presentar a la Biblioteca de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, el llibre Alterando la discapacidad. Un document escrit per l’autoanomenat col·lectiu Zotikos, format Òscar Martínez, treballador de TEB d’Habitatge i professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, i Jordi Planella, director del grau en Educació Social de la Univer-sitat Oberta de Catalunya. Josi Llorenç va fer la presentació, a la qual van assistir també Ferran Gómez, Josep Pazos i Alex Martínez de Foix.

Teixidors va rebre el passat 4 de maig la Placa Fran-cesc Macià de mans del president Montilla, per la seva contribució a la integració al mercat laboral de persones discapacitades o amb risc d’exclusió social. Aquesta cooperativa, dedicada a la produc-ció manual de teixits artesanals, va néixer a Terras-sa el 1983 i dóna feina a 40 persones, el 70 % amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental. Els guardons Francesc Macià són un reconéixe-ment a la contribució a l’impuls de l’economia catalana.

26 tebmàtica

Al 2009, en plena crisi, el Grup Cooperatiu TEB demostrava un cop més la seva capacitat emprenedora adquirint la fàbrica de pintures escolars T-Colors, que avui funciona ja a ple ren-diment. “La conjuntura econòmica ens obligava a buscar nous mercats i noves activitats, i la fàbrica de pintures ha estat una oportunitat de creixement important”, explica Francesc Martínez de Foix, director-gerent del Grup.

Una de les claus de l’èxit ha estat la injecció de know-how, a través de la incorporació de les persones responsables del producte i el procés de producció de l’antiga empresa, així com el manteniment de tots els clients importants. “Fabri-quem pintures per a grans marques i la nostra relació amb aquestes es basa en les premisses de qualitat, servei, costos i innovació”, explica Manuel Morales, director dels CET del Grup TEB.

Les pintures que es fabriquen al TEB són respectuoses amb el medi ambient, ja que estan elaborades amb productes bio-degradables que compleixen la normativa europea; són aptes per a persones celíaques, en tant que no contenen gluten, i també estan lliures de làtex. “Treballem amb productes que utilitzen els infants i, per tant, som molt curosos amb els additius per tal d’assegurar que no n’incloem cap que provoqui cap tipus d’al·lèrgies”. Així mateix, T-Colors està certificada per l’Agència Oficial Applus.

D’altra banda, l’equip d’enginyers investiguen contínuament noves fórmules de pigmentació. Així mateix, al Grup TEB s’ha constituït un equip d’innovació pluridisciplinari que cerca nous formats i noves formes de presentació per oferir als nostres clients: “Moltes vegades, els colors ja ens vénen predeterminats per les necessitats del client, però altres ve-gades també tenen en compte les possibilitats que els oferim de noves tonalitats o noves textures”.

“La qualitat del producte que fem i el servei al client són necessaris en tot tipus de projecte, i encara més en el nostre, en què el que és veritablement important és que les persones amb discapacitat siguin actives a la societat a través del seu lloc de treball”. Així expressa la visió del Grup el seu director-ge-

rent, el qual posa també de manifest l’efecte estimulador que ha tingut la posada en marxa de la fàbrica de pintures: “Sens dubte, representa un orgull i un repte professional adreçar-nos a mercats altament exigents i molt competitius i, a més a més, comptar amb un producte propi representa un gran estímul; hem pogut comprovar que se senten més realitzats i més orgullosos de la seva tasca quan poden veure el seu producte en el mercat”.

Aquesta línia d’obertura de noves activitats amb valor afegit és el camí cap al qual apunta el Pla Estratègic del Grup Coo-peratiu TEB que està desenvolupant i que s’aprovarà la tardor vinent. Manuel Morales: “Amb mercats cada vegada més competitius, cal aprofundir en l’especialització i la recerca de noves activitats, tenint en compte que aquest camí l’hem de fer escoltant els nostres clients, les seves necessitats i els seus interessos; és així com hem de manifestar el nostre esperit emprenedor, i també la nostra autoexigència i aposta per millora contínua” n PM

REPORTATGE TEB

La fàbrica de pintura escolar adquirida fa un any agafa embranzida i amplia les perspectives de creixement del Grup Cooperatiu TEB

JOANA ORGE

27tebmàtica

Nou catàleg de pintures promocionals

La novetat d’aquest any és que s’ha posat en marxa el catàleg específic per a les àrees de màrqueting i de difusió, tant d’empreses com d’organitzacions no lucratives, en què hi ha una àmplia gamma de formats que podem fabricar a mida per a les seves pròpies promocions. “Entenem que és un moment en què els nostres clients defugen cada vegada més del màrque-ting massiu i cerquen tirades més personalitzades i adequades a cada públic”, apunta Manuel Morales, director dels CET del Grup TEB, el qual afirma que T-Colors vol esdevenir un aliat a l’hora de buscar noves presentacions i nous formats a la mida de les seves necessitats.

Una àmplia paleta de colors de tèmpera, d’acrílica satinada, de tèmpera glitter i de Fly&Flot, s’uneix a un ventall molt ampli d’envasos (terrines, pots amb aplicadors, tubs metàlics) i de complements com esponges, llapissos, samarretes, llibres per acolorir, plantilles, imants... A més a més, s’oferix la possibili-tat d’escollir entre les diferents presentacions: blíster, retràctil, flow-pack o caixa. “De fet, el catàleg és una petita mostra del que podem oferir; en definitiva, una manera de dir als nostres clients que podem treballar per trobar una presentació única i adaptada als seus interessos”, conclou Morales.

Més possibilitats pedagògiques

Fly&Flot, la pintura que s’infla i flota

D’entre els productes innovadors en pintura amb què compta el TEB, destaca Fly&Flot, un tipus de pintura que té com a característica que s’infla en aplicar-la i produeix un efecte relleu que permet donar volum a les creacions infantils. Les possibilitats pedagògiques d’aquest tipus de pintura són molt àmplies.

Si bé a simple vista una de les possibilitats és fer dibuixos amb relleu, aviat es descobreix que s’hi poden autofabricar jocs de taula, imants per a la nevera, peces per a joieria infantil... Així mateix, pel tipus de material amb què està elaborada la pintura, les creacions es po-den incorporar als jocs a la banyera o a la piscina, ja que un cop assecada la pasta, el dibuix sura a l’aigua.

piapdopeàm

Si bé dibuautofaper a amb qu

DANIEL GARRIDO

28 tebmàtica

ESPORT i LLEURE

La ciutat de Figueres acollirà el proper octubre el I Meeting Inter-nacional Special Olympics. L’esperit esportiu i la diversió tornaran a ser presents a aquesta ciutat que ja va acollir uns Jocs Special Olypmics l’any 2000. Durant els dies 22, 23 i 24, 1 200 esportistes competiran en 9 disciplines esportives: futbol, bàsquet, petanca, atletisme, tennis taula, tennis, gimnàstica, handbol i natació; i els seus acompanyants podran gaudir del Village, format per un bon grapat d’activitats so-cials i de lleure.

Per a l’alcalde de la capital de l’Alt Empordà, Santi Vila, aquest esdeve-niment “és una manera de reviure una de les millors experiències de ciutat que ha viscut Figueres, la celebració dels Special Olympics 2000”. Vila posa de relleu que

es tracta d’un repte que afronten “amb il·lusió” i convençuts que “els participants es trobaran de nou com a casa”. “És una manera de retrobar-nos amb uns bon amics amb qui fa deu anys vam establir una relació que va més enllà de l’amistat”, afirma.

L’organització preveu comptar amb uns tres-cents voluntaris i Vila està convençut que la ciutat es bolcarà amb el Meeting de la mateixa manera que ho va fer l’any 2000, en què van destacar per l’èxit de

participació i d’implicació ciutadana. “Crec que no m’equivoco si afirmo que tots els ciutadans i ciutadanes de Figueres recorden aquells dies amb molta il·lusió i estima”, afirma l’alcalde, el qual reconeix que aquell esdeveniment “va marcar un punt d’inflexió per a Figueres i els seus habitants”.

El Meeting esdevé també una manera de donar continuïtat a l’esport de competició per a les persones amb discapacitat i no perdre l’embranzida dels Special Olympics. “Poder donar continuïtat a uns campionats internacionals és molt important en uns moments de crisi com els actuals; ens permet no abaixar el llistó que havíem assolit”, reconeix Josep Pijoan, president d’Special Olympics Catalunya.

La pràctica de l’esport represen-ta un àmbit de relació important que millora la integració. “El nostre país ja compta amb 4 000 esportistes amb discapacitat intel·lectual que practiquen esport, però encara queda molt perquè la societat reconegui el valor social que mereixen”, explica Pijoan. L’organització d’aquest esdeveni-ment internacional en un moment de crisi ha estat una fita important assolida per Federació ACELL i l’associació Special Olympics.

Figueres reviurà els Special Olympics amb el I Meeting Internacional 2010

La Federació ACELL i Special Olympics aprofiten l’oportunitat de celebrar el 10è aniversari dels Jocs del 2000 a la capital de l’Alt Empordà

“Crec que no m’equivoco si afirmo que els ciutadans i ciutadanes de Figueres recorden els Jocs Special Olympics 2000 amb molta il·lusió i estima”

(Santi Vila, alcalde de Figueres)

Un moment de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Special Olympics Figueres 2000.

29tebmàtica 29tebmàtica

ESPORT i LLEURE

El president del Govern de la Generalitat, José Mon-tilla, va enviar una carta de felicitació al president d’Special Olympics “pel triomf assolit per la selecció catalana d’Special Olympics Catalunya, en un trofeu que va aplegar més de 250 esportistes. En l’escrit, Montilla felicita especialment el jugador David López per haver estat escollit el millor jugador del torneig.

Montilla felicita l’esportista David López, soci de TEBLa selecció catalana de Futbol d’Special

Olyimpics va tornar doblement contenta de Mònaco, després de disputar el I Trofeu Internacional Príncep Albert II, els dies 6, 7 i 8 de maig. Primer perquè van guanyar el campionat i segon perquè un dels jugadors de l’equip, David López, soci del TEB, va ser escollit com a millor jugador del torneig. L’entrenador de l’equip és Xavier Tendero, director de TEB/Estació. Al torneig van partici-par 22 equips de 15 països europeus.

La selecció catalana de futbol guanya el I Trofeu Internacional de Futbol de Mònaco

Dues tennistes del TEB juguen un partit d’exhibició al Godó amb Bruguera i Costa

Marta Gómez (TEB Estació) i Cristina Moral (TEB Verd) van jugar un partit d’exhibició amb Sergi Bruguera i Albert Costa juntament amb set esportistes més de Special Olympics Cata-lunya, en el marc del Barcelona Open Banc Sabadell-58è Trofeu Conde de Godó, el passat 24 d’abril.

“Ha estat molt intens i molt gratificant i m’ho han posat molt fàcil”. Així definia el partit Albert Costa, capità de l’equip espanyol de Copa

Davis, que per primer cop ju-gava amb esportistes d’Special Olympics

Entre els assistents hi havia el president del Reial Club de Tennis Barcelona, Albert Agustí, diferents directius d’Special Olympics Catalunya com Marta Ferrusola i Carmen Rodenas; membres de la junta directiva d’ACELL i el seu director, així com el president de la Federació Catalana de Tennis, Francesc Orriols, i l’extennista d’elit, Carles Costa. n

Sergi Bruguera, Cristina Moral i Marta Gómez, la primera dona que al 2006 va participar en un trofeu eminentment masculí.

SPEC

IAL

OLY

MPI

CS

CA

TALU

NY

A

FEDERACIÓ ACELL

FEDERACIÓ ACELL

30 tebmàtica

ESPORT i LLEURE

Xifres de rècord de participació: 473 es-portistes de tot Catalunya i Andorra, 100 entrenadors, 48 equips, 36 clubs i uns 300 familiars. I molta satisfacció per a l’equip del TEB de Primera Divisió pel triomf aconseguit al campionat de Catalunya de futbol-sala que es va celebrar a Sant Joan de les Abadesses el passat 23 de maig.

“Estem molt agraïts a Acell i Special Olympics Catalunya, i alhora orgullosos, que a Sant Joan de les Abadesses es pugui celebrar un Campionat d’aquest nivell”,destaca Jordi Caparrós, regidor d’esports de la localitat. “Aconseguir-ho ha estat un treball important, primer per les instal·lacions, ja que som un poble petit, però finalment ha sortit tot perfecte i els nois i noies estan feliços, i d’això es tracta”. La jornada a Sant Joan de les Abadesses va ser darrera dels Campionats de Catalunya del curs 2009-2010.

El TEB de Primera Divisió guanya el campionat de Catalunya futbol sala

L’equip de Catalunya va guanyar el Torneig Internacional de Futbol 7 Special Olympics que es celebra anualment a Andorra organitzat pel Comú d’Escaldes Engordany. Integrat dins el Torneig Internacional aleví o benjamí és de les poques competicions al món que reuneix a la vegada esportistes sense cap discapacitat amb esportistes discapacitats. Al mateix temps que els equips del Vila-real, l’Espanyol, Las Palmas, l’Athlétic de Bilbao, l’Sporting de Portugal i la Selecció d’Andorra es disputaven el trofeig, també ho feien les seleccions de Mònaco, Gibraltar, Catalunya, que hi participava per cinquena vegada, i els amfitrions andorrans.

L’equip d’Special Olympic de Catalunya, campió del Trofeu Futbol 7 d’Escaldes Engordany

La jornada, celebrada a Sant Joan de les Abadesses, va estar marcada per una xifra rècord de participació: 473 esportistes de tot Catalunya

FED

ERA

CIÓ

AC

ELL

FED

ERA

CIÓ

AC

ELL

31tebmàtica 31tebmàtica

ESPORT i LLEURE

La temporada esportiva de l’ACELL 2009-2010 va cloure, com ja marca la tradició, amb una festa el passat 12 de juny al Pavelló del CEM Mundet. Prop de 300 persones van gaudir d’un dinar de germanor i després, juntament amb les autoritats, van seguir

l’exhibició d’Hoquei interior a càrrec dels clubs Barcanova (Barcelona), Car (Vic) i TEB (Barcelona). Els esportistes federats van rebre trofeus i medalles, símbol de l’esforç de tot un any de feina, i tothom va tenir la samarreta “0 Barreres”.

Cloenda de la temporada esportiva 2009/10 de l’ACELL

Castellar del Vallès va acollir el II Campionat de Catalunya de petanca ACELL-Special Olympics, el passat diumenge 11 d’abril. “Amb la crisi és molt important que els ajuntaments, com està fent el de Castellar del Vallès, s’alineïn amb els sectors amb més risc d’exclusió”. Així va destacar el president de l’ACELL i vicepresi-dent d’Special Olympics, Francesc Martínez de Foix, el suport rebut per l’ajuntament vallenc a la celebració d’aquest campionat de manera simultània al XVI Campionat de Catalunya de Petanca. “L’esport també es ressent de la crisi; fa dos anys teníem més de 4 000 esportistes federats i ara han baixat a 3 800 i amb moltes dificultats”, va explicar.

Per la seva banda, l’alcalde de Castellar, Ignasi Giménez, va destacar “el compromís de la ciutat amb els esportistes de ACELL-Special Olympics i les seves famílies”. Per al cap del consistori, l’exemple dels 400 esportistes que es van aplegar a la pobla-ció del Vallès “serveix d’estímul a tothom, en especial en aquesta jornada festiva i esportiva on tots hem de gaudir”. La nostra presidenta, Josi Llorenç, hi va assistir per primer cop i va prometre, entusiasmada, anar-hi a cada campionat.

II Campionat de Catalunya de petanca ACELL-Special Olympics a Castellar

D’esquerra a dreta, Àlex Angosto, gerent de l’ACELL; Francesc Martínez de Foix, president de l’ACELL; Ignasi Gimenez, alcalde de Castellar; Pepa Martinez, regidora d’Esports; Miquel Campmany, president d’ADIPS; una àrbitre de la Federació de petanca, i Josep Pazos, president de TEB Castellar.

va

PED

RO H

AR

OPE

DR

O H

AR

O

L’equip d’Hoquei del TEB participa en l’exhibició d’Hoquei de la jornada

FEDERACIÓ ACELL

FEDERACIÓ ACELL FEDERACIÓ ACELL

32 tebmàtica

ACTIVITATS TEB

Deu nois i noies del grup de percussió del TEB van participar en la 28a Trobada Nacional de Trabucaires cele-brada al castell Montjuïc el passat 25 d’abril, juntament amb 25 colles de Trabucaïres d’arreu de Catalunya.

El grup de percussió del TEB participa a la 28a Trobada de Trabucaires al Castell de Montjuïc

Ouka Leele com a referènciaEls STO de Verdum i l’Estació participen en un taller de fotografia al Centre d’Art Tecla Sala amb una posada en escena a l’estil de la coneguda fotògrafa

Els centres ocupacionals de Verdum i l’Estació van trobar en el centre d’art Tecla Sala, de l’Hospitalet, un espai dinàmic amb propostes per apropar l’art a col·lectius amb necessitats especials. Després d’una visita a l’exposició Ouka Leele

inèdita de la fotògrafa Bárbara Allende Gil de Biezma, nom que s’amaga darrere del pseudònim Ouka Leele, van participar en un taller de fotografia. Durant un matí un espai del centre d’art es va transformar en un petit plató, amb càmeres, focus, vestuari... tot a punt per fer fotografies a l’estil d’Ouka Leele. Cadascú va assumir una de les tasques necessàries fer una fotografia artística: il·luminar, triar el color dels focus, disfressar-se, posar i disparar la càmera. La monitora Sílvia Canudas valora molt positivament l’experiència i la tasca que fan des de Tecla Sala.

JOA

N C

AN

OJO

AN C

AN

O

JOA

N C

AN

O

JOA

N C

AN

O

JOA

N C

AN

O

JESÚS GARICANO

TERESA RUBIO

MARTA CARENYS

MANEL ASENSIO

De dalt a baix i d’esquerra a dreta, Cristina Torres; Conxita Campos i Àngels Carrera; Eduard Tomàs i Manuela Roselló.

33tebmàtica 33tebmàtica

ACTIVITATS TEB

La Farmàcia A. Doménech del barri de la Barceloneta ha estat el primer client del grup de Centre Ocupacional de la Barceloneta. El seu aparador està guarnit des de la primera setmana de juliol amb motius estiuencs per exposar protectors solars. “Vam pensar que ajudar les boti-gues a vendre millor, especialment en temps de crisi, podia ser una bona manera de visualitzar la tasca que fem des del TEB Barceloneta i també d’interactuar amb el barri”, explica Aida Sabiote, monitora d’aquest centre.

Les botigues poden gaudir d’aquest servei sense més cost afegit que el del material. “Tot i així, intentem fer servir materials reciclats; d’aquesta manera, els abaratim el cost i fomentem la consciència ecològica”, afegeix Aida. Després de les felicitacions que han rebut per aquest primer aparador, esperen rebre més comandes de cara a la tardor.

Aparadors amb estil a la BarcelonetaEl CO Barceloneta ofereix a les botigues del Barri guarnir els seus aparadors per mostrar millor els seus productes

El teatre com a eina d’integració

El passat 30 de juny es van estrenar en la mostra d’activitats del Centre Cívic la Barcelo-neta i el 16 de juliol ho van tornar a repetir per als amics i familiars. Són els integrants d’Els sols del TEB, que al llarg de tot l’any han participat al taller Expressió corporal com a mitjà d’integració, impartit per la professora i actiu María José Cordonet. L’activitat ha estat possible gràcies a TEB Habitatge i al Centre Cívic la Barceloneta. En Jordi Bofill va llegir, i molt ben llegida, la carta de Josi Llorenç excusant la seva absència.

la Barcelo-tegrants d’Els sols del

Estimats nois i noies del TEBAvui no puc ser aquí amb vosal-

tres, compromísos de família no

m’ho fan possible. De totes mane-

res, jo pensaré en vosaltres i és com

si hi fos.Els més antics, Aureli, Adelina,

Carles i Jordi, recordareu la nostra

coral “Veles i vents” que tant van

cantar al barri i, sobretot, la pare-

lla Lluís Marquillas i Jordi Bofill

que imitaven el Frank Sinatra.

Per mi sou “els astres” del TEB. que

il·luminen la Barceloneta des de fa

40 anys

Amb una abraçada per tots.Josi

NEU

S ES

CRIB

AN

O

NEUS ESCRIBANO

NEUS ESCRIBANO

NEU

S ES

CRI-

AID

A S

AB

IOTE

AID

A S

ABIO

TE

34 tebmàtica

ACTIVITATS TEB

El SOI de TEB Estació participa en el

taller de videocreació de Filma Filmae

Aprendre a fer anar la càmera de vídeo, presentar-se en públic, fer en-trevistes pel carrer, reportatges, role-play... Tot això és el que han fet els companys i companyes del SOI Estació un cop a la setmana durant tres mesos gràcies a la iniciativa de l’Associació Filma Filmae i amb el su-port de l’Obra Social de La Caixa. I els resultats d’aquesta feina intensa els vam gaudir en un passi en exclusiu per a tots els companys dels CO

i els SOI del TEB el passat 6 de juliol al centre de Sant Andreu, al qual va assistir també Cecilia Illa Malvehy, en representació de La Caixa.

“Volem promoure l’audiovisual com a eina social i fomentar la participació i conscienciació ciutadana per afavorir la integració dels col·lectius amb risc social a la societat actual”. Aquesta in-quietud plantejada per l’Associació Fil-ma Filmae és el que els mou a generar projectes com el taller de viodeocreació en el qual han participat els integrants del SOI de TEB Estació i un altre centre ocupacional de Badalona, Cointegra.

I és que aquesta associació sense ànim de lucre formada per un col·lectiu d’artistes i professionals del sector au-diovisual, pedagògic i social, neix amb la voluntat de generar un intercanvi entre el món audiovisual i el social.

El curs s’estructura en 11 unitats didàc-tiques, impartides setmanalment, amb una durada total de tres mesos. Les pri-meres sessions les fan al centre, on van fent els primers contactes amb aquest mitjà desconegut per a ells des de l’altre costat de la càmera, assajant presenta-cions, entrevistes, enregistrant...

A mesura que van anar agafant confiança van sortir del centre i les entrevistes que primer havien practicat entre ells les van fer també al carrer, on van tenir l’oportunitat de pregun-tar als veïns del barri sobre temes que els preocupaven en aquell moment: la crisi, la música, el volcà que havia mantingut en escac i mat l’espai aeri i

també sobre l’accés al món laboral de les persones amb discapacitat.

“Durant el procés creatiu, els alumnes aprenen a observar la realitat, a assu-mir responsabilitats, a compartir deci-sions i a explicar les pròpies eleccions, i així, descobrir una manera de relacio-nar-se amb el món i amb els altres”. Així és com ho veuen Tanit Rodriguez, Albert Bataller, Anna Lozano i Ferran Gassiot, els membres de Filma Filmae. Gràcies a ells els onze integrants del SOI de TEB Estació han protagonitzat un documental, des de davant i darrere de la càmera. I s’han apropat a un mitjà, l’audiovisual, al qual la majoria només accedim des del sofà.

A què et dediques?JMS Sóc periodista; vaig estudiar pe-riodisme i porto treballant-hi 18 anys.

Des de quan treballes en la televisió?JMS. Vaig començar a treballar en premsa escrita, després vaig treballar en ràdio i ara ja porto nou anys treba-llant en tele, explicant notícies.

Quin programa presentes?JMS L’informatiu de primera hora de TV3 de les 6 del matí fins a les 8 i des-prés al canal 324 continuo amb espais de notícies cada mitja hora.

Jo sóc de Llessuí, al Pallars Sobirà. I tu, d’on ets?JMS Jo vaig néixer a Lleida ciutat. Llessuí és molt bonic; he estat a Llessuí treballant per explicar com es refo-restava un bosc i quina era la realitat després del tancament de l’estació d’esquí.

On treballaves abans de la tele?JMS A una emissora local que es diu Segre Ràdio. Anteriorment també havia fet el carrussel de futbol en català per a Ràdio 4; entrava amb els resultats

dels partits del Lleida, que llavors estava a Primera Divisió!

En Llessuí escolto el Tablero De-portivo...JMS Mira, també vaig entrar en alguna jornada per al Teblero Deportivo, de Ràdio Nacional.

T’han agredit alguna vegada fent preguntes pel carrer?JMS No, mai! La gent, en general, és molt amable i respectuosa; sí que, de vegades et trobes amb persones que estan vivint moments difícils. I també has d’entendre que estiguin molestos, o disgustats o, fins i tot, emprenyats, i no vulguin que els treguis per la televisió.

Quan vas començar a treballar al TEB, Joan?JR A l’octubre farà quatre anys.

Què és el que més t’agrada de la feina que fas?JR M’agrada molt quan fem col·leccions; alguna vegada també hem etiquetat pel·lícules de DVD. Ara ma-teix estem muntant capses i les omplim amb tèmpera de colors.

Què és el que més et va agradar del taller de vídeo? JR Em va agradar presentar i també fer entrevistes pel carrer. Al principi posa nerviós, però després t’acostumes.

Què els vau preguntar?JR Jo els vaig preguntar què pensaven de l’erupció del volcà que emplenar tot el cel de cendra. Les vam gravar i després hem fet un documental.

Què és el que més us agrada fer des-prés de la feina?JMS M’agrada molt anar al cinema, encara que últimament tinc poc temps per anar-hi. M’agrada molt el futbol i els esports en general.JR A mi també m’agrada molt el fut-bol. I jugo a l’equip del TEB!

Aquesta entrevista ha estat realitzada per M. Ángeles Botia, Alfonso Barrós, Asensio Fernández, José Isus, Ruben Igualada , Raul Hernández i Amparo Lara. Us enganyaríem si no us digués-sim que també hem hagut de respondre moltes preocuntes d’en Josep Maria: què fem al TEB? Quin programa ens agrada? De quin equip som?...

Fer preguntes a un periodista quan està acostumat a ser ell qui les fa, no és fàcil. Però amb l’experiència que havien adquirit fent-les pel carrer, els nois i noies del SOI de TEB Estació s’hi van atrevir i van anar esbrinant aspectes de la vida i la professió del periodista de TV3 Josep Maria Soro i també d’un dels seus companys del TEB, Joan Rosselló.

Entrevista a

un periodista

TIPUSVÀLIDS

Aparentment, en Joan Rosselló i en Josep Maria Soro

fan vides molt diferents, però de seguida que rasquem

una mica ens adonem que comparteixen moltes co-

ses. En Josep Maria ens desperta els matins dels caps

de setmana amb les notícies d’última hora al canal

324 de Televisió de Catalunya. Va fer les primeres

passes com a periodista fa divuit anys; abans d’acabar

la carrera ja feia pràctiques a l’estiu al desaparegut

Diari de Lleida, la ciutat on va néixer i on va treba-

llar fi ns que l’any 2004 es va traslladar a Barcelona.

Entre mig, va treballar a Segre Ràdio, fent l’informatiu

matinal.

En Joan va néixer a la Llagosta el 1982, va estudiar

a l’Escola d’Educació Especial Montserrat Montero de

Granollers i es va incorporar al TEB ara fa quatre anys.

Li agrada la televisió, però segurament no s’havia

plantejat mai que pogués posar-se davant d’una

càmera fi ns que al TEB Estació van fer un taller amb

l’associació Filma Filmae. Va ser aquí on va perdre

la por escènica i on va descobrir que fer entrevistes

al carrer és engrescador. En això coincideix amb en

Josep Maria, que per bé que des de fa ja 6 anys es de-

dica a presentar l’Informatiu, enyora una mica la feina

que feia abans: fer reportatges a peu de carrer.

Hi ha una altra segona cosa en què coincideixen,

que és en la seva afi ció pel futbol. Tots dos són del

Barça, tot i que en Josep Maria reconeix que és la seva

segona opció; la primera, és clar, el Lleida. Quan era

petit, en Josep Maria sempre anava amb una pilota

als peus, i quan la seva mare l’hi amagava perquè no

trenqués res a casa, se’n feia una amb paper de diari.

Va jugar a futbol fi ns que va començar la universitat.

Ara hi ha tornat; amb els pares de l’escola de la seva

fi lla han muntat un equip i un cop de la setmana fan

un partidet. En Joan és una persona molt activa i

l’esport no el perdona. Després de treballar, s’entrena

amb l’equip de futbol del TEB, amb el qual participen

en competicions. I al seu poble fa molta vida social i

sempre està disposat a tirar un cop de mà com a a

ajudant de monitori a l’Esplai.

Els que els coneixen a tots dos saben que tenen un

gran sentit de la responsabilitat... i també de l’humor.

quan els preguntem pel seu programa favorit a la tele-

visió responen alhora: el Crackòvia i el Polònia.

Joan Rosselló i Josep Maria Soro