TEATRE CATALÀ DEL S.XX

ALBA PÀMIES, AINHOA TRILLO,MARTA VELENTÍ, MONTSE ARDERIU

EL TEATRE FINS ELS ANYS 40

• Durant el Noucentisme el gènere teatral gairebé no es va cultivar.

• Consideraven que factors externs impedien el control de l’autor sobre la seva obra.

• A partir dels anys 20 el teatre es va començar a recuperar amb obres adreçades a la burgesia.

CORRENTS TEATRALS

• Teatre burgès: Gènere representatiu és l’alta comèdia.– Representació d’un petit conflicte familiar de la burgesia

catalana (voluntat didàctica, treball formal i humor) Civilitzats, tanmateix! de Carles Soldevila.

• Teatre de crítica social: Representat per Joan Oliver – En el seu teatre critica la burgesia i ens mostra la corrupció.

(humor i la sàtira). Allò que tal vegada s’esdevingué, obra principal.

• Teatre de tradició romàntica: Representat exclusivament per Josep Maria de Sagarra.

JOSEP MARIA DE SAGARRA

• Procedència aristocràtica, amic de Carles Riba i Josep Carner.• Conreà la poesia, la novel·la, el periodisme i la traducció.• Escriu comèdies i drames en vers, realistes amb elements

costumistes i romàntics.• Planteja conflictes sentimentals (triangles) amb personatges

típics poc definits.• Teatre senzill, però ric en llenguatge i forma.• Els cafè de la Marina (1934) Obra més important.

– Llenguatge ric i expressiu, amb frases fetes, locucions i comparacions.

EL TEATRE DE POSTGUERRA

• Al 1946 el règim franquista va permetre representacions en llengua catalana.

• Al 1946 i 1955, les obres solien ser de Sagarra.

• Més tard van aparèixer nous autors com: Joan Oliver i Manuel de Pedrolo (el teatre d’aquests autors no va arribar al gran públic).

Hi ha dues orientacions:• Teatre tradicional: obres dramàtiques pròpies dels anys 20 i

30. Autor representatiu: Sagarra.

• Teatre renovador: orientació estètica diferent:

• Salvador Espriu: món mític.• Manuel de Pedrolo: existencialista i absurd.• Joan oliver: realista.

SALVADOR ESPRIU

• Rigor lingüístic en les seves obres.

• Obres construïdes a partir de mites de cultures (jueva i grega) i personals (Sinera).

• Denúncia de la situació de Catalunya en la postguerra.

• Obra més important: Primera història d’Esther (1948): basada en un episodi bíblic.

TEATRE EXISTENCIALISTA I ABSURD

• Situacions absurdes pròpies de la literatura existencialista.

• Personatges sense psicologia incapaços de comunicar-se de manera sincera.

• L’acció transcorre en espais inconcrets.

MANUEL DE PEDROLO

• Autor més destacat del corrent existencialista.• El seu teatre transmet un missatge ideològic progressista. • A homes i no (1957), la seva obra més representativa, fa una

reflexió de la llibertat humana. • Planteja el teatre de l’absurd• Els personatges no tenen una personalitat definida,

construeixen una reflexió de l’autor mitjançant el diàleg conceptual.

TEATRE REALISTA

• Planteja problemes polítics i socials amb intenció de denúncia.

JOAN OLIVER

• No es poden establir grans diferències ideològiques ni estètiques entre els diferents gèneres. Té diferents etapes:

• Teatre de preguerra: -Mostren un intent renovador. -La comèdia burgesa dominava el panorama teatral es deixada de banda.-L’individu es debat entre els valors culturals que li han inculcat i els condicionants socials i econòmics que li imposa la societat. – Allò que tal vegada s’esdevingué (1936).

• Teatre de combat: – Format només per l’obra La fam (1938);contraposició entre

dues maneres de concebre un acte revolucionari: la lluita puntual i impulsiva o el diàleg edificant.

• Teatre de postguerra: – Les obres després de la guerra civil mostren l’adequació als

gustos del públic ,la comèdia burgesa.– En alguns casos introdueix una reflexió sobre la humanitat.– Ball robat (1960), obra paradigmàtica on el conflicte que

s’hi mostra és la impossibilitat d’assolir la felicitat, l’individu mirarà de conciliar la realitat que té amb l’ideal a què aspira però haurà d’assolir-ne les limitacions.

– Les darreres obres es diferencien pel fet que Oliver suavitza les formes de tractar la burgesia.

TEATRE CONTEMPORANI

• A partir dels anys 70: el concepte tradicional de teatre en el qual es representava un text escrit per un dramaturg serà qüestionat per companyies d’actors joves que entenen el teatre d’una manera diferent.

• Apareix un nou concepte de Teatre.

• La renovació teatral consta de:

– Relativització del text escrit:La companyia adapta el text lliurement per representar-lo.

– Protagonisme dels elements teatrals: l’escenografia, la il·luminació, el vestuari, el maquillatge, etc.

– Introducció d’altres manifestacions artístiques: En moltes de les obres d’aquests grups també hi trobem la música, el ball, la dansa i fins i tot pràctiques de circ.

– Participació del públic: deixa de ser un col·lectiu passiu i passa a tenir cert protagonisme, ha de participar en l’obra com un element més.

• Grups renovadors

– Els Joglars– Teatre Lliure– Dagoll-Dagom– Comediants

– La Fura dels Baus– La Cubana