“Els anomenats alumnes conflictius porten el seu propi currículum ocult, que no sabem entreveure. En el camí de fugida del sistema escolar, de la família i de la societat encara desitgen que trobem les ulleres adequades perquè nosaltres ens hi aproximem i ells puguin acostar-se”.

Richard River

I dius que no et miro?

Que no t'escolto?

I tu?

M'has mira't mai ulls endins?

L’observació i l’experiència, més que els llibres i el que diguin les persones, són els principals educadors.

A.B.Alcott

Imagina un jardí amb cent arbres, amb mil varietats de flors, amb

cent espècies de fruites i cent gèneres d’herbes. Doncs bé, si el

jardiner d’aquest jardí no coneix altra diferenciació botànica que

la que diferencia entre comestible i mala herba, llavors no sabrà

que fer amb les 9 desenes parts del seu jardí, arrancarà les flors

més boniques i talarà els arbres més nobles.

H. Hesse

La natura té deu mil colors i ens hem entestat en reduir

l’escala a vint.

H. Hesse

La vida no consisteix en tenir bones cartes, sinó en saber jugar bé amb les que tens.

J. Billings

La inclusió és un procés sense fi que cerca maneres més eficaces de respondre a la diversitat present en l'alumnat.

Ainscow (2005)

És un procés a través del qual s'ofereix a tots els alumnes, sense

distinció pel que fa a capacitat, raça o qualsevol altra diferència,

l'oportunitat de seguir sent membres de les aules regulars i d'aprendre

dels seus companys, i amb ells, a l'aula.

Stainback (2001)

El factor clau de la inclusió és posar-se en moviment, fer camí...

...,i ja l’hem començat, però cal continuar avançant, allí on siguem,…

…encara que aquest no sigui

fàcil…

, a vegades faci mal temps…

, hi hagi corbes, pujades,

baixades…

, parades…,fins i tot,

algun retrocés…

, i l’horitzó a vegades es vegi molt, molt lluny…

Quelcom tan senzill com és presentar una mirada diferent, una

llum especial per il·luminar el camí..............

en un món, a vegades, massa ple de missatges escrits i numerats.

Educar per a la vida a partir de la vida...

Crear un niu de pau i harmonia on cada alumne pugui crèixer en el respecte els altres a partir d'una identitat sòlida i pròpia...

Ensenyar la importància que té viure la vida amb alegria, encara que hi hagin moments de dolor, que són comprensibles i s’han d’aprendre a processar i portar...

Desenvolupar la imaginació com a font de creativitat...

Ensenyar a gaudir saludablement per a què mai hagin de necessitar estímuls externs inadequats...

Guiar en la formació de personalitats i criteris propis...

Ensenyar a sentir sentint, a compartir compartint, a estimar estimant, a crear vincles d’amistat sans, rics i durables...

Potenciar les capacitats per a què puguin rendir de manera òptima...

Oferir aprenentatges i reptes motivadors, assolibles i adaptats per fomentar l’autonomia, vivències intenses a través dels 5 sentits que convidin a ser requerides…

Ensenyar a explorar, a descobrir, a analitzar, a investigar, a construir…

Comprendre que els continguts no són un instrument formatiu sinó una motxilla que s’ha de desitjar portar...

Comprendre que la inclusió implica un nou disseny curricular, noves actituds i formes de percebre l’educació…

Ensenyar a dialogar amb el cor i a argumentar amb la raó…

Ensenyar a processar les ruptures i pèrdues, a afrontar i compartir el dolor, a rebutjar el maltractament, a entendre que hi ha una por sana anomenada prudència, a comprendre la tristesa, a reconduir positivament la ràbia i la reveldia…

Fer entendre la necessitat de moments de més ordre i d’altres de més llibertat, així com de mantenir un ordre bàsic; i ensenyar que el càstig és com un racó de reflexió destinat a construir…

Ensenyar a mirar l’exterior, però també a posseir, tenir cura i valorar la bellesa del món interior…

Parlar de diferents formes de vida…

De la meravellosa diversitat, de la cohesió de grup… de tantes coses…

Ensenyar a obrir la porta a un futur millor, ensenyant a construir un món més just…

Entendre que aquells que sostenim la infància i l’adolescència hem de treballar plegats pel bé de tots…

Són tants els reptes…caminant cap al futur……per un món millor amb ells i elles, els i les

nostres alumnes…

Fins que a la fi la ment del nen es transforma en aquestes

suggestions i la suma d’aquestes és la ment del nen. I no sols

la ment del nen, sinó que també la de l’adult, durant tota la

seva vida. La ment que jutja, que decideix..., formada per

totes aquestes suggestions. I aquestes suggestions són les

nostres suggestions.

A. Huxley

Quan, per circumstàncies diverses, els mestres no podem manejar les emocions negatives que sorgeixen com a conseqüencia de les dificultats de la nostra feina quotidiana, pot sorgir estrès, desesperança o l’immobilisme general, un descens del nivell de tolerància i implicació personal del professorat davant de qualsevol situació que suposi afrontar nous reptes i desafiaments.

Creativitat és la capacitat d’observar les coses amb un enfocament diferent, de contemplar les coses amb una nova mirada, de reconèixer els problemes que uns altres potser no veuen, de proporcionar solucions efectives, noves i poc comunes.

Tothom té facultats creatives, però pocs manifesten l’impuls emocional de fer salts creatius.

En l’avenç cap a la inclusió, no importa tant la situació actual ni les metes sinó el compromís decidit de la comunitat educativa d’anar avançant poc a poc per trobar noves maneres d’atendre les diferències individuals.

Cal identificar i reduir les barreres:

socio-econòmiques,

biològiques,

arquitectòniques,

curriculars,

metodològiques,

actitudinals,

administratives

i polítiques,

que els alumnes troben en el seu entorn per aprendre i desenvolupar-se, així com identificar els recursos de la comunitat i el país per posar-los en acció de cara a eliminar aquestes barreres.

Suposa un canvi de cultura de centre, un nou rumb, un camí diferent...

Cal superar l’inidivualisme… crear cultura de la col·laboració, de la cooperació encara millor, fomentar l’intercanvi, treballar en equip…

Promoure la confiança en la capacitat de tothom, respectant la iniciativa i la creativitat personal.

Creant una comunitat escolar segura, acollidora, col·laboradora i estimulant en la que cada un es senti valorat.

Desenvolupant valors inclusius i aprenent TOTS (personal escola, família i alumnes) a gestionar la diferència i a educar tots els alumnes (no és responsabilitat només dels especialistes).

Per avançar cal construir una cultura compartida de centre que faciliti un llenguatge comú i un aprenentatge compartit.

Crèixer com a institució suposa generar procediments i rutines que donin coherència a les actuacions.

Compartir estratègies i recursos per atendre la diversitat; ajudant-nos, cooperant, actuant, en el desenvolupament dels alumnes, en la prevenció i resolució dels conflictes.

Ajuts que s’han de concebre des de la perspectiva del desenvolupament dels alumnes i no de les estructures administratives. Tenint en compte l’aprenentatge significatiu (els nous conceptes poden ser apresos en la mesura en que altres estiguin adequadament clars i disponibles en l’estructura cognitiva de l’individu i que funcionin d’anclatge dels nous), el model sistèmic i el model organitzatiu i cultural.

El repte és organitzar l’escola i l’aula de manera que tots els alumnes desenvolupin al màxim possible les seves capacitats i es puguin sentir membres de ple dret de la seva comunitat i el seu grup de companys de referència.

Tot això, amb flexibilitat i capacitat de gestió davant imprevistos, que recolzi i doni suport quan hi ha demandes i conflictes.

El futur no és un regal, és una conquesta.

R. Kennedy

PER REFLEXIONAR I FER TOT AIXÒ POSSIBLE...

Cada fracàs ensenya a l’home alguna cosa que necessitava aprendre.

Voltaire

Si la raó fa l’home, és el sentiment qui el condueix.

Jean-Jaques Rousseau

SOBRETOT NO PERDEM (del tot) LA IL·LUSIÓ ...