Taula de contingutUn viatge vibrant i integradorEl Periódico de Catalunya - Catalán - 17/07/2018

Sortir del laberintLa Vanguardia - Catalán - 17/07/2018

Elmonstreallaberint,La Vanguardia - Catalán - 17/07/2018

Un monstre operístic ens ve a veure al GrecAra Estiu - 17/07/2018

Un Minotauro acróbataABC Cataluña - 17/07/2018

Aires de ópera y zarzuela para el recuerdoMenorca - 17/07/2018

La cerámica modernista de Domènech i Montaner decora El Espolón de ComillasEl Diario Montañés - 17/07/2018

El fiscal pide dos años al promotor del hotel del PalauLa Razón Cataluña - 17/07/2018

3

4

5

6

7

8

10

11

P.2

39el PeriódicoDIMARTS 17 DE JULIOL DEL 2018espectacles

LLL

— Va ser bastant fàcil. Jo tenia una mena d’intuïció que això passaria. Però deixant de banda la part esotèrica, jo he escrit mil vegades sobre The Divine Co-medy a les xarxes, i el seu segell a Espanya es va posar en contac-te amb mi per agrair-m’ho. Per-què Neil Hannon per a mi és un dels genis de la música, però no és un tio superpopular. Llavors va venir a actuar a Madrid i la companyia va organitzar una trobada a través de M80. Una mena d’entrevista mútua. Va ser formidable. Després, al concert, em va dedicar Absent friends, una de les meves preferides. Havíem estat parlant de la similitud en-tre aquesta cançó i La señal. I al camerino em va dir: «Bé, ¿i quan fem alguna cosa?». Em vaig que-dar pàl·lid.

— My beautiful monster és una cançó seva en anglès poc cone-guda. ¿Per què la va triar per compartir-la amb Hannon? — Perquè li anava perfecta. La vaig fer per a una pel·lícula de terror molt underground, Bite, d’Alberto Sciamma, que ens ha-via dirigit fa molts anys el video-clip de Sabor salado, de Los Ronal-dos. Però en realitat, aquesta cançó va ser l’embrió d’El último hombre en la Tierra. Gravada pel mateix equip.

— En el seu repertori actual, ¿com encaixen les cançons de Los Ro-naldos? — El fet que en el disc només n’hi hagi una ja contesta la pregun-ta. A la gira d’El último hombre en la Tierra en fèiem fins a tres, però en el disc en directe ja no l’hi ve-ia sentit.

— ¿Veu el grup com una vida an-terior? — Sí, la veritat. Perquè veig molt camí per davant. Veig gairebé amb ànsia el futur, la quantitat de possibilitats que hi ha en la música, d’arranjaments, harmo-nies... Mirar cap enrere em fa mandra.

— Molts dels seus contempora-nis dels anys 80 viuen del re-vival. — Bé, és totalment lícit, són les seves músiques, les seves can-çons, i segurament les disfruten. Molts han fet cançons merave-lloses, però no ho sé, jo he optat per aquest carreró i em diverteix més això que mirar enrere.

— ¿Ja està pensant en un nou disc d’estudi? — Doncs sí, ja hi ha un camí tra-çat. L’any que ve no tocarem per-què estarem tancats: serà un disc complicat de producció, d’arranjaments, amb cert flir-teig amb l’electrònica... Veurem què surt. Segurament sortirà l’octubre del 2019 i la gira co-mençarà el gener del 2020. H

Un viatge vibrant i integrador

MARTA CERVERA BARCELONA

Fantàstica acollida en el Tea-tre Grec d’El mostre al labe-rint, òpera contemporània de Jonathan Dove que

reinterpreta el mite de Teseu, inter-pretada per una increïble massa co-ral de 300 persones dels cors de l’Or-feó Català. Hi havia des de nens de 6 anys fins a avis, tots cantants aficio-nats que es van abocar a una propos-ta integradora en què van participar també molts cantants dels cors Clavé XXI, programa social estrella de la Fundació Orfeó-Palau.

La veu en off de Lluís Homar, un magnífic Minos, rei de Creta, va obrir el muntatge. El llibret d’Alasdair Mid-dleton traduït al català per Marc Ro-sich començava sentenciant els ciu-tadans d’Atenes. Els atenesos havien perdut la guerra i havien d’agenollar-se i pagar-li amb la sang un alt preu. Un barco «carregat d’esperança», amb joves d’Atenes, havia de viatjar a Creta i entregar-los al laberint domi-nat pel Minotaure. Els emotius cants dels joves condemnats i del poble es van unir en un lament apaivagat per Marc Sala, un dinàmic Teseu. Tant ell en el seu rol d’heroi com la soprano Gemma Coma-Alabert, que va inter-pretar la seva mare, van conjuntar bé en el duo. El baríton Toni Marsol va ser Dèdal, constructor del laberint.

La Jove Orquestra Nacional de Ca-talunya capitanejada per Simon Hal-sey, aquest entusiasta i exigent direc-tor anglès, va saber estar a l’altura del repte. Brillants especialment en el desplegament de la percussió i els metalls. La disposició de l’orquestra

en el centre de l’escenari permetia a Halsey controlar-ho tot, tant cors com instrumentistes. Podien veure’l perfectament tots els cantants del Cor Jove que van pujar i van baixar diverses vegades les escales de l’amfi-teatre, creant una increïble sensació.

TEATRE BEN APROFITAT / El Teatre Grec va estar molt ben aprofitat com a espai escènic. Constanza Brncic, coreògrafa i directora, va treure a més un gran partit de les escales de l’amfiteatre, per on entraven i sortien els cors cantant, rodejant amb les seves veus l’espectador. Va evitar les túniques, apostant per

un vestuari còmode i contempora-ni. Amb pocs elements va situar l’espectador i va aconseguir que cada cor aportés alguna cosa quant a moviment coreogràfic. Va tenir mèrit recrear en escena el la-berint del títol i crear prou misteri fins a l’aparició del monstre, l’acròbata Quim Giron. Va sorgir convertit en minotaure amb una gestualitat animal i el tors nu. El seu vestuari era estrany. Segons com es mirés, tenia més d’ovella negra que de toro.

Va ser una gran festa musical. Cal continuar apostant per iniciati-ves integradores. H

CRÒNICA Simon Halsey va dirigir amb energia ‘El monstre al laberint’, de Jonathan Dove, al Grec

33 El tenor Marc Sala, un dinàmic Teseu, en un moment de l’obra amb el Cor Jove de l’Orfeó Català.

ACN / PAU CORTINA

‘Raphaëlle’, paraula de trans

M. C. BARCELONA

El públic, aplaudint i dret, va agrair al CCCB la valentia de Raphaëlle Pérez, la jove transsexual protagonista de l’última aposta creativa de la compa-nyia La Conquesta del Pol Sud. Sense ser actriu, va sortir a escena amb aplom per explicar la seva història. Fi-lla única d’un matrimoni de Perpi-nyà, va néixer com a home, un sexe amb el qual mai es va identificar.

Tot i que els nervis sempre es noten el dia de l’estrena, impacta la sinceri-tat amb què la protagonista obre al públic les seves pors i somnis, també

els seus dubtes i preguntes. Raphaëlle, així també s’anomena el muntatge, reflecteix el problema d’un sector de la societat que La Conquesta del Pol Sud ajuda a comprendre a través d’una obra testimonial. Com les seves creacions anteriors, està ple de veritat.

¿Què passa si un no encaixa en el seu rol d’home o de dona? Això és el que li passa a Raphaëlle. Des de petita se sap diferent, com ella mateixa expli-ca vestida amb un brillant model de festa i talons, que accentuen un cos hormonant per ser més femení. El seu ideal sempre va ser la seva mare, no es va veure mai com un noi.

El seu és un relat amb clarobscurs. Amb 23 anys, repassa moments deter-minants de la seva vida cronològica-ment. Ho fa en un castellà correcte amb un deix francès en l’accent, en un escenari sobri compost d’una gran pantalla i una petita passarel·la per-què la moda li encanta.

BEN ACOMPANYADA / Qui la van convèn-cer per explicar la seva història és amb ella a escena: Eugenio Swarcer, res-ponsable de les projeccions on hi apa-reix la família de Raphaëlle, llocs on va viure i un bon grapat de fotos que permeten seguir els seus canvis, i Car-les Fernández Guia, que l’interpel·la de vegades imitant persones amb qui Raphaëlle ha topat.

Les entrevistes filmades amb altres trans també reforcen el discurs. Una peça de teatre document que obre perspectives. Molt recomanable per a qui no s’hagi aturat mai a posar en dubte la societat binària. H

CRÒNICA Un impressionant relat sobre qui no encaixa en el seu sexe

33 Raphaëlle Pérez, la protagonista.

La coreògrafa Constanza Brncic va fer un gran treball escènic amb els cors de l’Orfeó Català

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DEPORTES

363000

68371

Diario

436 CM² - 41%

10497 €

39

España

17 Julio, 2018

P.3

DIMARTS, 17 JULIOL 2018 C U L T U R A LAVANGUARDIA 33

Sortir del laberint

Qualsevol que assistís diumengepassat al Teatre Grec per veure Elmonstre al laberint, la versió catala-nad’aquestaòperacomunitàriaqueva compondre el 2015 el britànicJonathan Dove per encàrrec de sirSimonRattle, vapoderpercebre enlapropostadelGrecuna lloablede-claraciód’intencions.D’entrada, aquesta joint venture

delPalaude laMúsica ielGreccoma coproductors significava el debutde l’OrfeóCatalà al teatredeMont-juïc. I ens recordava, de passada,que aquesta plaça reuneix notablescondicions com a espai escenico-musical. Especialment quan estracta de veus corals sense amplifi-car,comeraelcasdetotselscorsdel’Orfeó, queamésvanconvidarunsquants cantants més –amateurs ono–quevancontribuiraescenificarelmitedeTeseu ielMinotaure.D’altrabanda, la iniciativaensre-

corda les possibilitats escèniquesque amaga el Teatre Grec quan esdisposa d’una important quantitatd’intèrprets. Eren 350 –amb elsmúsicsde laJoveOrquestraNacio-nal de Catalunya– i alguns recorri-en la graderia amunt i avall donantvida als atenencs que lluiten permatar el monstre que el rei MinosdeCreta téal seu laberint.L’enginyosa partitura de Dove

–elcompositorviumésrepresentatdel món, darrere de Philip Glass iJakeHeggie–,ambressonsdeMes-siaenoStravinski iamigcamíentrel’òpera i el musical, va ser un inte-

ressant exercici de ritmeper a veusen massa. I en aquest sentit SimonHalsey, el director de l’Orfeó i artí-fexde la iniciativa, vamantenirbenagafades lesbrides.Perquè cal anar a l’origen

d’aquest projecte. No feia gairesanysqueRattlehaviaestatnomenattitular de laFilharmònicadeBerlínquanesvaplantejarportaraescenaun ballet participatiu amb els seuspropismúsics: La consagració de laprimavera de Stravinsky, balladaper més de 250 joves estudiantsd’institut. Els assajos amb el coreò-graf anglès Royston Maldoom i elseguimentd’algunsd’aquells nois aqui l’experiència va canviar d’algu-namanera lavidavanquedardocu-mentatsaAixòésritme!(2004),unapel·lícula que va tenir un gran èxitencinemes.Doncs bé, després d’allò, el mes-

tre Rattle –que sempre té Halseycom a mà dreta i director de cors–vapensar que el següent a fer haviade ser una òpera comunitària. LaLondon Symphony, la BerlinerPhilharmoniker iel festivalAix-en-Provence es van posar d’acord pertirar endavant una producció moltcontundent –el canal Mezzo no vadubtar a retransmetre-la– sobreaquestmiteuniversal.EsvaferaBerlín,aLondresiaAis

de Provença, sempre amb gent dellloc i en la llengua local, ja que laidea era que el llibret d’AlasdairMiddleton es traduís a qualsevolllengua i es fes enqualsevolpaís.LaGulbenkian de Lisboa es va animara fer la sevaproducció. I, comés lò-gic, Simon Halsey ha volgut queBarcelona fos la següenta la llista.L’aventurasensdubteésmoltde-

sitjable. Es té l’espai, es tenen elscorsiescontractenunssolistes...alsquals es posa un micròfon. Cal dirque el registre de musical no és elque més va afavorir el tenor MarcSala en el seu paper de Teseu –devegades sembla que cal ser anglèsper transitar amb naturalitat del’òpera al musical–, i els textos quevancantar GemmaComa-Alaberta

ToniMarsol no es van acabar d’en-tendre... en contrast amb la clara,penetrant i superamplificada veuactoral de Lluís Homar com a reiMinos. Un acròbata, Quim Giron,donavavidaalMinotaure.Laqüestióésque laproduccióen

conjunt, amb posada en escena deConstanza Brncic, acaba resultantmassa senzilla, a estones pueril,amb els rostres amagats rere unesfulles de palma. Els recursos inver-tits no es corresponen amb les pos-sibilitats de la peça. I tot i així des-pertaentusiasmepelque téd’expe-riència artística i aventura humanaper als intèrprets, cosaque encertamanera és contagiosa. Almenys hoés en aquesta Catalunya que conti-nuaal laberint.

PAU CORTINA / ACN

L’Orfeó Català va debutar al Grec amb Elmonstre del laberint

SimonHalsey va volerque Barcelona fosla següent de portara escena l’òpera deJonathanDove

ANÀLISI

Maricel Chavarría

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

612000

104696

Diario

499 CM² - 44%

13772 €

33

España

17 Julio, 2018

P.4

2 LAVANGUARDIA S U M A R I DIMARTS, 17 JULIOL 2018

L’alcaldessa Ada Colau vaportar ahir a l’ONU la reivin-

dicació de les grans ciutats delmónque, cada vegada amb més força,pateixen els efectesde l’especulació im-mobiliària.Barcelonas’aliaenaquestabata-llaambmetròpolisdeprimerordre.VIURE

LA SEGONA

LaGioconda va ser ‘bleue’ (per un dia)

ELmónésunapilotadefutbol,comsuggereixla imatgedeVladímirPutinregalantaDonaldTrumpl’esfèricadelMundialdeRússia.SinofosperlesPussyRiots,queesvansaltarelscontrols

deseguretat ivanirromprealafinaldisputadaentreFrançaiCroàcia, l’organitzaciódelcampionathauriaresultat impe-cable.Putinhaestatunmagníficamfitrió i tothafuncionatcomunrellotgesuís.Orus,perquèjaenfabricavenfatres-centsanysielprimercronògrafqueesvaenviaral’espaielduiaalcanellIuriGagarin,el1961.Peròsielpresidentrussesentorgullósd’havermostratal

mónlafiabilitatorganitzativadelseupaís,EmmanuelMa-cronestàeufòricambeltriomfdelasevanacióalMundial.PaulAustervaescriurequeel futbolésunmiraclequevapermetreaEuropaodiar-sesensedestruir-se.Desprésdeguanyar lasevabatallaaMoscoudavantCroàcia,els france-soshantornataocuparelsCampsElisis,comsemprequecelebrenunavictòria, tantenlapaucomenlaguerra.IMa-

cron,quesapquelasevapopularitats’haressentitdelesreformes,vadesencadenarl’eufòriaalagraderia,enunafotografiaquesemblavaunestudiatposatambl’estadialsseuspeus,mésqueunainstantàniarobadaala llotja.Ahir,elpresidentfrancèsvaobrir lesportesdel’Elisials

seusherois i lasevaesposaBrigittevavestirdeblauperrebreelsbleus,mentrelatorreEiffel lluïaelscolorsdelabanderafrancesa.Tanthaestat l’entusiasmealpaís,queladirecciódelLouvrevaferuntuit felicitant laselecció,ambunaimat-gedelaGiocondaabilladaamblasamarretadelsguanyadorsi lesduesestrellesa l’escut.LareaccióaItàlianoesvaferesperar iels tifosivanomplir lesxarxesambimatgesdeladamaamblasamarratransalpina.LaMonaLisaeraladonad’uncomerciantflorentí ielmuntatgevaserrebutcomunaapropiació indeguda.Laindig-nacióvadurarpoc,comlesalegriesdel futbol.

Eldirectormusicaldel’Orfeóva dirigir al Teatre Grec els

350intèrpretsquevanparticiparenElmonstreal laberint, laversiócata-lana d’aquesta òperacol·lectiva que firmael compositor brità-nic Jonathan Dove.Halsey la va voler feraBarcelona.PÀGINA33

“SeràungranMundial,nohodubtin”. Aleksei Sorokin

(46), conseller delegat del ComitèOrganitzador del Mundial de Rús-sia, demanava con-fiançaabansde la citamundialista en unaorganització que haresultat modèlica.PÀGINES40-41

L’olotí Xevi Buch (47) ésl’únic àrbitre espanyol de-

signat per xiular en l’Europeu dewaterpolo de Barcelona. Amb 23anys d’experiència,Buchestá consideratcom un àrbitre per-missiu que fomentael joc dinàmic i vis-tós.PÁGINA43

Vint-i-vuit persones hanmortenmansdelGovernde

Daniel Ortega durant els últimsdiesaNicaragua.L’ONUhaquali-ficat d’inacceptablel’ús de la força letal.Des que a l’abril vancomençar les pro-testes, hanmort 350persones. PÀGINA 8

Bus a demandaaBarcelonaLes costerudes pujades delbarri de Torre Baró serandurant els dos propers anysel camp de proves del primerbus a demanda que funciona-rà a Barcelona, un serveique els veïns podran sol·lici-tar a través d’un telèfon gra-tuït o una aplicació del mòbil,sense que tingui un cost afe-git en el preu final del bitllet.

Ratafia, també al Govern Manteniment deficient

Elpresident de la Generalitat va causar sensacióla setmana passada aMadrid al presentar-se a laMoncloa amb una ampolla de ratafia per regalar a

Pedro Sánchez, però no era la primera vegada que el licors’emprava per buscar empatia personal en una cita ambQuim Torra com a protagonista. Després de la primerareunió ordinària del Consell Executiu, el president vacongregar tots els consellers a la Casa dels Canongesper a un dinar informal. Es tractava que els membresdel Govern es coneguessin unamica més i interactuessinentre ells. La majoria no havien tingut mai relació, nipersonal ni política, i el dia de la presa de possessiódel càrrec després de les fotos oficials van acabar dinantcada un amb les seves famílies. Després de l’àpat vaarribar el moment del cafè i va aparèixer la ratafia. Peròno tots els membres del Govern són fans d’aquest licorcom el president Torra, així que el servei va fer arribardiscretament algun altre destil·lat als assistents.

Éscert que la intensitat de les precipitacions quehi va haver ahir al matí a l’àrea metropolitana deBarcelona van fregar l’excepcionalitat. Tot i això,

les imatges que es van viure en alguns accessos viaris a lacapital catalana, quan l’acumulació d’aigua va provocar,entre altres coses, el tancament d’algunes sortides de laronda de Dalt i el consegüent i monumental embús detrànsit, potser es podrien evitar. El manteniment d’algu-nes vies és, d’un temps ençà, clarament millorable i ja nonomés es fa necessari invertir en la construcció de novesinfraestructures sinó també, i això és tant o més impor-tant, en la conservació del bon estat de les existents. Elmateix es pot dir d’equipaments públics que no semblenpreparats per aguantar unes inclemències meteorològi-ques com les que es van viure ahir durant un curt espaide temps. No resulta justificable que les instal·lacionsd’un hospital es converteixin en un autèntic coladorcom va succeir ahir a Vall d’Hebron.

EI web de

TECNOLOGIAYouTube tanca temporal-ment canals que publicitendirectes a Twitch.

CULTURACinquanta anys de Yellowsubmarine, el viatge psicodè-lic dels Beatles.

VIATGESLes aerolínies diuen la veritatsobre la durada del vol?

NOTÍCIAL’embalsamador de Franco:“Tinc la confiança que el cosestigui bé”.

Internacional 3Política 13Opinió 20Tendències 24Necrològiques 29Cultura 30Cartellera 35Esports 39Economia 45Anuncis classificats 50

PÀGINES 64

Ada ColauALCALDESSA DE BARCELONA

Simon HalseyDIRECTORDE L’ORFEÓ CATALÀ

Aleksei SorokinCONSELLERDELEGATDERÚSSIA 2018

Xevi BuchÀRBITRE DEWATERPOLO

Daniel OrtegaPRESIDENTDENICARAGUA

ÍNDEX

ELS SEMÀFORS

PEL FORAT DEL PANY PENSEM QUE...

Màrius Carol DIRECTOR

Pamela Andersones torna a casarL’exuberantvigilantde laplatjaescasaràperquartavegada, araambel futbolis-tadelMarsellaAdilRami,de32anys.

SUMARI

INTERNACIONAL

Fanatisme perillósL’Europol presenta el balançanual sobre l’impacte del terro-risme a la Unió Europea, enel qual, una vegadamés, se cen-tra en el gihadisme, un fenomendavant el qual no és possibleabaixar la guàrdia. PÀGINA 10

POLÍTICA

“Una magnífica opció”El suport deMaría Dolores deCospedal a Pablo Casado davantSoraya Sáenz de Santamaríaaccentua la incertesa sobreel duel al PP. PÀGINA 18

EDITORIALS

Relacions diplomàtiquesLa històrica reunió a Hèlsinkidels presidents Donald Trumpi Vladímir Putin, que obre unanova era entre els Estats Unitsi Rússia; i el discurs de l’alcal-dessa de Barcelona, Ada Colau,en defensa de les ciutats a lesNacions Unides. PÀGINA 20

OPINIÓ

Esperances de progrésAlfredo Pastor analitza l’actuali-tat política: “Els populismescorroeixen les institucions, bépresentant-les com a caduqueso irrellevants, bé fent-les servirper a les seves pròpies finalitats:hem vist exemples de les duesformes entre nosaltres. Resd’això no és irremeiable, i potser que de la situació actualneixin coses millors, però nonaixeran per generació espontà-nia, sense un esforç conscientcap a la unitat”. PÀGINA 21

TENDÈNCIES

Fugitiu transpirinencEn Goiat, l’ós que la Generalitatha decidit atrapar pel seu com-portament anòmal, ha entrat aFrança. PÀGINA 24

CULTURA

Malestar teatralContinua la polèmica entorn dela figura de Lluís Pasqual, direc-tor des de fa set anys del TeatreLliure i un dels seus fundadors,a qui una actriu ha acusat através de Facebook demaltrac-tament per haver-li “cridat,ridiculitzat i posat en evidència”durant el muntatge d’El reiLear, fa quatre anys. PÀGINA 30

ESPORTS

La llei de la muntanyaEn el drama estiuenc per capí-tols que és el Tour de França,arriba l’hora dels Alps, i araaquests cims posaran a provaels que vulguin pujar al podi deParís, que hauran d’atacar amort, si són bons escaladors, odefensar-se amb eficàcia davantels cops dels rivals. PÀGINA 44

ECONOMIA

Desafiament gegantíEls treballadors del principalcentre de logística d’Amazon aEspanya, a San Fernando deHenares, van reprendre lesprotestes iniciant ahir les tresjornades d’una vaga convocadafins demà dimecres. PÀGINA 46

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUMARIO

612000

104696

Diario

181 CM² - 16%

4704 €

2

España

17 Julio, 2018

P.5

Un monstre operístic ens ve a veure al Grec

EL MONSTRE AL LABERINT TTEATRE GREC 15 DE JULIOL

L’òpera sovint té dificultats per sortir del seu propi laberint, entotsolada en la recreació de passions abassegadores per goles privilegiades davant d’un gra-pat d’iniciats aplegats en un temple ad hoc. L’òpera també pot ser una experi-ència participativa sense renunciar a l’exigència estètica. Curiosament, al Regne Unit, on el gènere va trigar a ser assimilat, és on aquest element comu-nitari ha sigut conreat de manera més assídua. El monstre al laberint neix d’un encàrrec de Simon Rattle i el seu im-prescindible col·laborador en projectes corals, Simon Halsey, a Jonathan Dove, un dels compositors operístics més pro-lífics dels últims anys (com és lògic, des-conegut a casa nostra).

Una aposta coral L’obra va ser estrenada el 2015 a Berlín, Londres i Aix-en-Provence, sempre en la llengua del país. Marc Rosich ha adaptat el llibret d’Alasdair Middleton mantenint el caràcter entenedor d’aquesta recreació del mite del mino-taure, que Constanza Brn i ha esceni-ficat de manera diàfana. Com tot bon compositor operístic, Dove retrata amb precisió cada personatge i situació: les campanes tubulars i les timbales per a les proclames despietades de Minos (la veu en off de Lluís Homar), les erupci-ons amenaçadores dels metalls greus per al minotaure (fet carn en els movi-ments sinuosos de Quim Girón), les so-noritats brillants de Teseu, encarnat per un expansiu Marc Sala, amb un crit de guerra a mig camí entre Siegfried i Tarzan. Gemma Coma-Alabert va ser la planyívola mare de l’heroi, i Toni Mar-sol, un Dèdal impecable. És, tanmateix, a la part coral on la iniciativa pren tot el sentit, reunint petits, joves i adults, amateurs assidus i voluntaris puntuals al voltant de les masses vocals del Palau de la Música. Amb l’ajuda d’assistents repartits pel Grec, Simon Halsey va conduir amb el fervor del convençut la massa de cantaires i una eficaç JONC fins a la lluminosa conclusió.◆

CRÍTICAANNA FÀBREGA

TEXT XAVIER CESTER

TEATRE LLIURE 12 DE JULIOL

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

129000

11982

Diario

185 CM² - 22%

887 €

8

España

17 Julio, 2018

P.6

«El monstre al laberint»

Música: J. Dove. Intérpretes: M. Sala, G. Coma-Alabert, T. Marsol. Orfeó Ca-talà y todos sus coros. JONC. Dire-

ción: S. Halsey. Dir. Escena: C. Brncic. Lugar: Teatro Grec, Barcelona. Fe-

cha: 15 de julio.

PABLO MELÉNDEZ-HADDAD

Aunque puede decirse que el Grec

2018 ha recuperado el género ope-

rístico con el estreno de «El mons-

tre al laberint» («The Monster in

the Maze», 2015), de Jonathan Dove y libreto de Alasdair Middleton –en

traducción catalana–, la verdad es

que esta coproducción entre el fes-

tival y la Fundación Orfeó-Palau

contaba con los elementos para

inscribir la obra en el género, aun-

que el uso de amplificación des-

mereció la valía y el esfuerzo so-

bre todo de los solistas, transfor-

mándola casi en un «musical».

La obra se compuso por encar-

go de dos orquestas y un festival

con el objetivo de conseguir una

interpretación inclusiva y partici-

pativa mezclando coros de aficio-

nados con músicos profesionales

en el marco de un programa didác-

tico y de difusión. Ideal para un fi-

nal de curso de una institución

como el Orfeó Català, que para esta

obra pudo contar con la generosa

y entusiasta entrega del coro cata-

lán al completo, incluyendo al Cor

Jove, al Cor de Noies, al Cor Infan-

til, al Cor de Mitjans y al Cor de Pe-

tits. La suma total superaba los 300 cantaires, una masa muy difícil de

mover que fue domada con total

efectividad –incluyendo a niños de

corta edad– por quien firma la «di-

rección artística, de escena y co-

reografía», Constanza Brncic. Su

loable trabajo consiguió hacer in-

teligible esta versión de la historia

de Teseo y el Minotauro.

De la ágil partitura cabe desta-car sobre todo la personificación

del Minotauro a cargo de los me-

tales y el constante uso de los co-

ros cantando al unísono y por se-

parado, un trabajo muy arriesga-

do que fue solventado de maravilla

por Simon Halsey desde el podio

principal, siendo apoyado por otros

directores distribuidos por los pa-

sillos del Grec (por lo demás, muy

bien aprovechados por Brncic en

el movimiento escénico). De los so-

listas destacó por voz y energía el

tenor Marc Sala, un héroe que supo

llevarse el papel a su terreno. Muy

buen trabajo el del artista circen-

se Quim Girón, un Minotauro acró-

bata que, por su interpretación, se-

guro que el público hubiese indul-

tado.

Un Minotauro acróbata

GREC · Ópera

«La resposta»

Autor: Brian Friel. Dirección: Sílvia Munt. Traducción: Pau Gener. Esceno-grafía: Enric Planas. Intérpretes: Emma Vilarasau, David Selvas, Ferran Rañé, Carme Fortuny, Àlex Casanovas, Àn-gels Gonyalons, Eduard Buch. Festival

Grec. Teatro Goya.

SERGI DORIA

A Tom (David Selvas), el escritor fra-casado de «La resposta», le gusta en-

mascarar sus cavilaciones con citas li-

terarias como la de los pequeños pro-

pietarios de la Rusia rural y finisecular

que esperan que pase algo (Chéjov). El

escritor fracasado malvive con su mu-

jer (Emma Vilarasau) en una casa ru-

ral y ha puesto su archivo en venta para

poder pagar las facturas y el hospital

psiquiátrico donde tiene a su hija

Bridget internada. El tasador del ar-

chivo (Eduard Buch) se ha limitado a

decir que le parece «sustancial» y eso

pone de los nervios al escritor fraca-

sado. A Brian Friel (1929-2015) se le co-

nocía como el «Chéjov irlandés» y hay

que reconocer a «La resposta» ambi-

ciones chejovianas. Al escritor fraca-

sado le acompañan sus suegros –un

pianista cleptómano, una doctora con

artritis– y otro escritor de novelas ina-

nes –pero comercial– acompañado de

su atribulada pareja. Aburrimiento

campestre, ilusiones frustradas, ma-

trimonios en desguace, una hija enfer-

ma mental, manuscritos inéditos… Todo

parece dispuesto para un banquete de

vidas agridulces. Pero «La resposta»

no es «La gaviota», ni «El tío Vania».

Tampoco «El preu» de Miller con el que

Silvia Munt nos deslumbró como di-

rectora.

Friel deja en el aire muchas pregun-

tas en torno a la venta del archivo del

escritor fracasado. Sus personajes

deambulan por el escenario durante

cien minutos y a las razones de sus res-

pectivos fracasos. Aferrada a una bo-

tella, Emma Vilarasau encarna a la mu-

jer noqueada por la enfermedad de su

hija y el bloqueo creativo de Tom, un

David Selvas excesivamente dubitati-vo y crispado; Ferran Rañé convence

más en su papel de pianista propenso

a robar carteras, pero Carme Fortuny

aparece demasiado anquilosada, aun-

que su personaje padezca artritis; Gon-

yalons brilla por su decisión y dicción

al servicio de un personaje inacabado

y Casanovas es el hombre débil y su-

perficial que se emborracha mientras

propone un viaje en busca del sol de

las Canarias…

Somos conscientes de que el buen

teatro, como la filosofía, formula pre-

guntas que no responde, pero el autor

de «La resposta» crea demasiadas ex-

pectativas: su crucigrama de vidas frus-

tradas se queda sin completar. El re-

sultado es una obra morosa, reiterati-

va y con un final un tanto postizo.

Preguntas de un Chéjov irlandés

GREC · Teatro

Emma Vilarasau y David Selvas, durante la obra

El Salón del Manga rendirá homenaje a Osamu Tekuza

D. MORÁN BARCELONA

Aún faltan cuatro meses para que

el Salón del Manga vuelva a dejar

pequeño el recinto de Fira de Bar-

celona y la nómina de invitados y

exposiciones sigue guardada bajo

llave, pero un nombre como el de

Osamu Tezuka bien merecía un pe-

queño adelanto. No en vano habla-

mos del dios del Manga, creador de

Astroboy y gran maestro de dibu-

jantes y guionistas japoneses de

cuyo nacimiento se cumplen en no-

viembre 90 años, onomástica que

la cita barcelonesa ha querido apro-

vechar para homenajear por todo

lo alto al autor de «Fénix» y«Adolf». Y es que Tezuka, fallecido en 1989,

estará muy presente en un Salón

del Manga que busca este año am-

pliar su radio de acción y ahondar

en la cultura nipona más allá del

manga con «Japan Experience», un

nuevo espacio que acogerá talleres

de caligrafía, origami, oda, lengua,

música, coleccionismo y cine, en-

tre otras disciplinas. Aprovechan-

do la proximidad de los Juegos Olím-

picos de Tokio de 2020, el salón tam-

bién se volcará con el deporte e

incorporará espacios para practi-

car béisbol, artes marciales, balon-

cesto y fútbol. Todo ello, claro, en

plena sintonía con el espíritu de una

cita que sigue teniendo en el man-

ga y el anime su principal razón de

ser.

De hecho, y más allá de las acti-

vidades dedicadas a Tezuka, en Bar-

celona se celebrarán también otros

dos homenajes especialmente sig-

nificativos: uno, dedicado al recien-

temente fallecido Isao Takahata,

creador de «Heidi» y cofundador

junto a Miyazaki de los estudios Ghi-

bli; y otro, centrado en conmemo-

rar el 50 aniversario de la revista

semanal «Shonen Jump», publica-

ción que ha llegado a despachar seis

millones y medio de ejemplares y

de cuyas páginas surgieron series

como «Naruto» o «One Piece».

Tekuza es el creador de Astroboy

abc.es/estilo60 ABCdelVERANO MARTES, 17 DE JULIO DE 2018 ABCSECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

11000

2186

Diario

228 CM² - 25%

927 €

60

España

17 Julio, 2018

P.7

Clases de música para los usuarios del ‘Carlos Mir’Diez personas con discapaci-dad se beneficiarán del con-venio con el Ateneu y La Caixa. ●

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

31000

4039

Diario

462 CM² - 48%

1026 €

1,20

España

17 Julio, 2018

P.8

MARTES, 17 DE JULIO DE 2018

FESTIVAL DE MÚSICA DE MÁO ● La cita llega al ecuador en su XLV edición con «Veu i vent», un recital que resulta de la unión de la soprano Ximena Agurto, el clarinetista Eduardo Javier y el pianista Elías Romero

Aires de ópera y zarzuela para el recuerdo Con el fresco sabor todavía en la memoria de la última cita del Festival de Música de Maó, el ve-raniego recital ofrecido por la Or-questra de Cambra Illa de Me-norca en el Llatzeret, el evento cultural organizado por Joven-tuts Musicals de Maó sigue avanzando con paso firme con una programación que mañana llega ya al ecuador de la muestra musical.

La cita será en la Església Evangèlica de Maó, escenario que acogerá a partir de las 21 ho-ras el espectáculo musical que lleva por título «Veu i vent». Una cita que se caracteriza por un in-novador programa conformado por piezas de ópera y zarzuela, géneros musicales que, como

avanza el título del concierto, se servirán de dos instrumentos so-listas que precisan el aire para co-municar, como son la voz y el clarinete.

Sonidos a los que se encarga-rán en esta ocasión de dar prota-gonismo la soprano Ximena Agurto y el clarinetista Eduardo Javier, un dúo de origen peruano que se verá secundado por el pia-nista madrileño Elías Romero.

Está concebido el repertorio que sonará en la cuarta cita del festival como una colección de «dulces armonías», avanzan des-de Joventuts Musicals de Maó, en las que la voz y el clarinete se acoplan para ofrecer pasajes «de gran belleza musical». Así, sona-rán fragmentos de obras tan co-nocidas como «El Elixir de amor», «La Fille du Regiment»,

�

«La Traviata», «Marina», «Doña Francisquita» o «La Chulapona», entre otras partituras. En definiti-va, un sugerente programa reple-to de referencias al mundo de la lírica, un género en la que la so-

prano Ximena Agurto, que el pasado sábado interpretó uno de los papeles principales papeles de «Carmen» en el Palau de la Música Catalana, goza de un gran reconocimiento.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

31000

4039

Diario

462 CM² - 48%

1026 €

1,20

España

17 Julio, 2018

P.9

La exposición didáctica sobre la evolución histórica, comisariada por Vicente de la Fuente y coordinada por Enrique Campuzano, se inaugura mañana en Comillas :: GUILLERMO BALBONA SANTANDER. Singular iconogra-fía, coherencia estética con el mun-do arquitectónico y cultural de Co-millas y acercamiento artístico, la muestra ‘La cerámica modernista de Domènech i Montaner’ se inaugura mañana, día 18, en el Centro Cultu-ral El Espolón, a las ocho del tarde. Uno de los aspectos más significati-vos del modernismo fue la recupe-ración de los Oficios Artísticos: for-ja, vidrieras, estucos,… «perdidos por la paulatina introducción de la indus-trialización». Pero dentro de las de-nominadas artes decorativas, la que alcanzó una mayor representación fue la cerámica, que tuvo sus mejo-res representantes en Gaudí y Domènech i Montaner. Este, según refiere Enrique Cam-puzano, director del Museo Dioce-sano, es quien más se esforzó en re-cobrar la mayoría de estos oficios, –a la par que el inglés Williams Morris, creador de los talleres Arts and Crafts–, cuando en 1890 creó en Barcelona un taller de oficios en el Castell dels Tres Dragons, aprovechando la ante-rior cafetería de la Expo Universal de 1888 y que fundamentalmente se dedicó a diseñar y construir obras des-tinadas a la decoración de los gran-des monumentos que se estaban construyendo en Comillas: Semina-rio Pontificio, el Palacio de Sobrella-no, o el cementerio de la villa. Entre esos oficios destacó la cerá-mica que Domènech se encargó de recuperar, contactando con artesa-nos valencianos e investigando en nuevas técnicas para lograr diseños más llamativos y de especial colori-do, que «fueron el orgullo de nues-tros edificios y, especialmente, el re-cubrimiento exterior de la capilla y portalada de la Universidad Pontifi-cia». A ello se destina esta exposición de carácter didáctico, en la que se mues-tra «la evolución histórica de la cerá-mica española, en la que se funda-mentó Domènech para crear sus di-seños, comisariada por Vicente de la Fuente y coordinada por el propio Campuzano como miembro del Pa-tronato de la Fundación Lluis Domènech i Montaner, bajo el pa-trocinio del Ayuntamiento de Comi-llas La muestra en El Espolón, que se prolongará hasta el próximo 2 de sep-tiembre, está comisariada por Vicen-te de la Fuente y presenta imágenes y fotografías históricas de diferente archivos: Canet de Mar, Esplugues de Llobregat, Colegio de Arquitectos de Catalunya; Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, más un vídeo con guion de Vicente de la Fuente y Cris-

tina López (cámara y edición). Producida por la Casa museu Lluís Doménech i Montaner de Canet de Mar (Barcelona), situada en lo que fue residencia de veraneo del arqui-tecto modernista, esta exposición re-coge una parte importante de los fon-dos cerámicos que se conservan en el museo. Fondos llegados por vías diversas pero que, en buena medida, fueron guardados por el propio ‘se-ñor Lluís’, como era conocido en Do-ménech i Montaner en Canet. Para esta ocasión la cerámica de la Casa museo se ha rodeado de piezas pro-cedentes de colecciones particulares y otros museos, que «nos ayudan a entender lo que la cerámica signifi-có en el Modernismo y en la obra del arquitecto, tan ligada a Comillas». La muestra se articula en diferen-tes ámbitos. Uno es de la gran tradi-ción e importancia histórica que tuvo la cerámica en los antiguos reinos de la Corona de Aragón, con centros tan importantes como Manises, Valen-cia, Reus, Barcelona o Muel. Sin ol-vidar la modernidad que llega del arte japonés y una nueva forma de mirar a la naturaleza, los modernistas tra-tan de actualizar un arte en decaden-cia desde mediados del XIX. Las ex-posiciones internacionales suponen confrontar la pobreza de la industria española con las cercanas de Francia, Inglaterra o Bélgica. La cerámica cons-tituye una «punta de lanza de la re-cuperación industrial, espoleada por la creciente demanda de la construc-ción del Eixample en Barcelona y la exportación a América».

Invención de materiales Los pequeños talleres de antaño se convierten en modernas industrias que usan las nuevas técnicas publi-citarias para dar a conocer sus pro-ductos. El éxito de la cerámica con-llevó la invención de materiales, que, produciendo un efecto estético simi-lar a la cerámica, resultaba más eco-nómica. Dos de estos inventos alcan-zaron el éxito y se convirtieron en material de uso común: los azulejos de cartón y los azulejos cristálicos. El primero, patentado en Barcelo-na por Hermenegildo Miralles, con-sistía en azulejos prensados en car-tón piedra. El segundo, de los Her-manos Oliva, también de Barcelona, crearon un símil de azulejo a partir de la combinación de una base de ce-mento cubierto de materiales deco-rativos y cristal. Uno de los elementos más caracte-rísticos de la arquitectura de Domènech i Montaner es la cerámi-ca como material principal de deco-ración, con ella consigue una arqui-tectura «monumental y suntuosa, combinando todas las posibilidades técnicas, cromáticas, de textura, vo-lumen y compositivas que ofrece el barro cocido». Es en el Palau de la Mú-sica donde alcanza la máxima expre-sividad. Como en 1933 ya se indicó, poco después de su muerte, en arquitec-tura «Domènech y Montaner repre-senta el triunfo de la cerámica».

La cerámica modernista de Domènech i Montaner decora El Espolón de Comillas

El modernismo recobró los Oficios Artísticos, forja, vidrieras...

La muestra refleja la evolución histórica de la cerámica.

En el Palau de la Música alcanza su máxima expresividad.

MUESTRA HASTA EL 2 DE SEPTIEMBRE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURAS

149000

20878

Diario

800 CM² - 68%

4927 €

53

España

17 Julio, 2018

P.10

Tribunales

E1 fiscal pide dosafios al promotordel hotel del Palau

L.R. - Barcelona

La Fiscalia pide dos afios dec~rcel para Manuel Valderra-ma, promotor del fallido hotelde lujo del Palau de la Mfisica,por mentir en el juicio contralos exresponsables de la entidadcultural F61ix Millet y JordiMonmll, al negar que lespagara comisiones por adjudi-carse el proyecto. Tambi~n pidemulta de 9.000 euros.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

13000

69601

Diario

104 CM² - 10%

2680 €

23

España

17 Julio, 2018

P.11

TV3 – TN Migdia

16-7-2018

Notícia de la representació d’El monstre al laberint de Jonathan Dove al Festival Grec

(15 de juliol de 2018), òpera participativa protagonitzada pels cors de l’Orfeó Català,

la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), solistes vocals i participants

individuals, sota la direcció de Simon Halsey. Amb aquesta obra l’Orfeó Català va

debutar al Festival Grec.

Minut 38:10

Enllaç:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/telenoticies-migdia-

16072018/video/5777407/