Taula de contingutBarcelona, aparador mundial del cant coralLa Vanguardia - Catalán - 22/07/2017

Sensible planterBachLa Vanguardia - Catalán - 22/07/2017

#igersbcnON Barcelona - 21/07/2017

Una cançó per a en PauDiari de Girona - 23/07/2017

Aires de música prenen CerveraSegre Catala - 24/07/2017

Millet diu no saber on són els 10 milions desviats del PalauRegió 7 - 23/07/2017

La PicotaLa Mañana Diari de Ponent - 23/07/2017

Fèlix Millet assegura que no sap on són els 10 milions d'euros del Palau. "Molta gent cobrava ennegre"diuLa Mañana Diari de Ponent - 23/07/2017

'ascensorSegre Catala - 23/07/2017

Millet diu que no sap on són els deu milions que falten del PalauSegre Catala - 23/07/2017

Millet ignora el paradero de 10 millones de euros del PalauLa Razón Cataluña - 23/07/2017

LAS CARAS DE LA NOTICIALa Razón - 23/07/2017

La hermana de Millet: “Fèlix tiene muy claro que irá a prisión”El País Cataluña - 23/07/2017

Millet, sobre los 10 millones desviados del Palau: «Mucha gente cobraba en negro»Última Hora - 23/07/2017

Millet desconoce el destino de 10 millones del Palau por los pagos en negroDiario de Arousa - 23/07/2017

Millet desconoce el destino de 10 millones del Palau por los pagos en negroDiario de Bergantiños - 23/07/2017

Millet desconoce el paradero de los 10 millones del Palau: «Mucha gente cobraba en negro»El Adelantado de Segovia - 23/07/2017

SUSANA 90% DE APOYO ANDALUZLa Voz de Almería - 23/07/2017

Més d'un corrupte a judici per diaLa Vanguardia - Catalán - 23/07/2017

Tot el que diuen i fan demostra que estan molt ‘acollonidos’

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

P.2

Regió 7 - 23/07/2017

" No acceptem lliçons; ningú no ha estat tan generós com el PDECat"La Vanguardia - Catalán - 23/07/2017

25

P.3

36 LAVANGUARDIA C U L T U R A DISSABTE, 22 JULIOL 2017

L’artista britànic aplega més de 2.500 espectadors al Festival de la Porta Ferrada

CiclóJamieCullum

Bany demasses del cantant i pia-nista Jamie Cullum en la 55a edi-ció del Festival Internacional dela Porta Ferrada. L’Espai Port–en què l’habitual platea de cadi-res havia estat substituïda peruna pista que permetia acollirmés gent– va allotjar ahir diven-dres a la nit més de 2.500 espec-tadors, segons dades facilitadesper l’organització.

A dos quarts de deu tocats dela nit, la il·lusionada audiència–bastant variada quant a edat– vasaludar sorollosament l’aparicióa l’escenari de l’artista britànic iels quatre músics que l’acompa-nyaven. La gala va començar ambWork of art, vitalista tema queCullum va començar tocant eltambor, per passar al cap d’unsmoments a les tecles. Arrencadaencomanadissa en la línia del se-güent número de la nit, When Iget famous, en què el protagonis-ta va pujar al piano de cua per agran alegria dels presents. A latercera de canvi, va virar cap alblues revivint el clàssic de RayCharles Don’t you know. Méstard faria el mateix amb el Don’tstop the music de Rihanna.Primers compassos de la com-

pareixença d’un artista que ni tan

sols necessita tenir una novetatdiscogràfica per congregar tantsseguidors en el que va ser el seuúnic concert a Catalunyad’aquest estiu. I és que, si bé éscert que per Nadal va llançar unacançó nova, Show me the magic,també ho és que l’últim àlbumdel cantant, compositor i pianis-ta, Interlude, es va publicar el2014.No és l’única peculiaritat de

què fa gala Jamie Cullum, quetriomfa amb magnificència ambuna proposta musical que bascu-la entre el jazz i el pop. Amb tot,el principal atractiu del músic ésla seva actitud escènica. Parlemd’un consumat showman, tot uncicló, aspecte que sens dubtecontribueix a engrandir la seva jano tan petita llegenda.El britànic i la seva gent havien

arribat a laCostaBravadijous a la

nit. Ahir al matí Jamie Cullum esva dedicar a assajar. No ho va feral piano del bar de l’hotel ons’allotjava, com se li va oferir, si-nó a la sevahabitació i amb la gui-tarra, un altre dels instrumentsque domina. A la tarda, quan vaarribar a l’escenari per dur a ter-me la preceptiva prova de so, vadescarregar trastos de la furgo-neta comunmés de l’equip i allu-nyat de tota estrellitis.

PERE DURAN / NORD MEDIA

Jamie Cullum durant la seva espectacular actuació

ESCENARIS

Donat PutxSant Feliu de Guíxols

MÚSICA Barcelona acull perprimera vegada el SimposiMundial deMúsicaCoral, quearriba a l’onzena edició i quesota el lemaEls colors de la pauacollirà l’actuacióde24delsmillors cors delmón.Mésde2.000personesdels cinc con-tinents participaran en l’esde-veniment, quedurant unasetmanaocuparà espais comL’Auditori, el Palaude laMú-sica o la SagradaFamília, aixícomd’altres deCatalunya. Lacita arrenca avui aL’Auditoriambels coreansAnsanCityChoir i els nord-americansRoseEnsemble. /Redacció

Barcelona,aparadormundialdel cant coral

La policia investigalamort d’unacantant en escena

MÚSICA La policia francesainvestiga la mort de la cantantBarbaraWeldens, que es vadesplomar sobre l’escenari,presumptament per unadescàrrega elèctrica, va infor-mar ahir el diari localOuestFrance. Weldens, de 35 anys,va morir mentre cantavadescalça i en una nit de tem-pesta en una església delpoble de Gourdon, al sudde França, en el marcdel Festival Léo Ferré./ Efe

PANORAMA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

549000

120418

Diario

113 CM² - 10%

2940 €

36

España

22 Julio, 2017

P.4

DISSABTE, 22 JULIOL 2017 C U L T U R A LAVANGUARDIA 39

SensibleplanterBach

Cantates que van donar lloca la ‘Missa en si menor’, deBachIntèrprets:Cor BZMCarineTinney, soprano; Maria ChiaraGallo, mezzo; Matthew Thom-son, tenor; Oriol Mallart, baix.BZM Ensemble (A. Alcaid, con-certino).Direcció: Pau JorqueraLloc i data: Festival Bachcelona.Petit Palau. Palau de laMúsica(19/VII/2017).

JORGE DE PERSIA

Obertura del festival Bachcelona,una experiència que va comen-

çar sobre les rodes del Bach ZumMitsingen (BZM), que va inter-pretar la integral de les cantatesde Bach. Bachcelona ens portacada estiu un Bach molt actual,lúdic, de molts colors i formes, jaque possiblement és el repertoriclàssic que més ha captivat desdel jazz fins a altresmúsiques ac-tuals. Un detall, Saint-Saëns vaarribar a fer una versió per a pia-no de l’obertura de laCantata 29.I, com a mostra del seu caràc-

ter de fonament, inauguren ambdues sessions al Palau –ja hi hamèrits i públic suficient per a lasala gran– amb les cantates, quesón l’origen de laGranmissa en simenor (BWV 232), síntesi magis-tral i suprema de la seva obra,

completada tot just un any abansde la seva mort; i potser un reco-neixement a la unitat de la fe enel cristianisme, atesa la notòriaproducció de Bach en l’àmbitprotestant i aquest testament ca-tòlic que és laMissa en si menor.Un detall, les cantates tenen eltext en alemany (tret de la 191); laMissa en llatí.Història i consideracions al

marge, aquesta inauguració ensporta a constatar que sens dubteel Bachcelona –aliat al BZM– ésun sòlid projecte en marxa, en elqual llueix el valor del treball enun moment en què ens assetgenescarafalls i especuladors. Els or-ganitzadors del projecte, l’orga-nista Daniel Tarrida i el directorPau Jorquera, amb un especialsuport privat, van fer, ambun corno professional de magníficscantants, un bon grup instru-mental per a l’ocasió i els solistes

procedents de la Beca Bach 2017,un programa amb les cantates191, 29 i 46 d’alta qualitat.Cal reconèixer-ho, el treball

amb la música de Bach n’és lagran prova, o es fa bé o immedia-tament es posen en evidència lesmancances. I, per descomptat,dins d’un nivell de modèstia, pe-rò d’alta serietat, aquest “planterBach” ha donat una lliçó de feinabenplantejada i de coherència enels resultats.Anant al paper, l’interessant

programa que il·lustra sobre al-gunes de les peces de les cantatesque Bach va arribar a utilitzarper a laMissa es va obrir de ma-nera cerimonial amb el Glòriainicial de la BWV 191, que ens vadeixar veure un cor amb un ni-vell alt de ductilitat. Va continuaríntegra l’estiuenca i cerimonialCantata BWV 29, del 1731, des-prés el duo de la més petita BWV

191 (del 1741 i l’única, crec, en lla-tí), i la Cantata BWV 46 íntegra,que va deixar veure en el seu corinicial una expressió intensa, ín-tima, ben plantejada com unaveu interior, encara que a les en-trades del fugat potser una con-tundència més important n’hau-ria accentuat el contrast. Va tan-car el concert el cor final de la191, que va cantar sense comple-xos i amb vitalitat i autoritat, ivan ser ovacionats el cor, els so-listes i el grup instrumental.En síntesi, formidables els so-

listes vocals en formació (l’àriade contralt de la BWV 46 unexemple, o la de soprano de la29), suggeridors matisos expres-sius en el diàleg veu-instru-ments, qualitat també en solistesinstrumentals i continu i, tret depetits errors, una demostraciódel fet que treball i sensibilitatsumen.

CRÍT ICA DE MÚSICA BARROCA

considera que el llibertinatge en-cara téalgunacosaadir-nossobrela Barcelona d’aquella època. Elgalerista Mira Bernabéu explicacom es va dur a terme l’exposicióque recollia les instantànies entrebastidors.Enunad’elles, voraunateleencesaonsurtFranco,unave-dette es maquilla davant del mi-rall, on tambéesreflecteix l’autor.Mirem-lo ambatenció.Una mà s’aixeca durant el torn

de preguntes. “Molt bones, lesvostres ponències”, comenta Jo-an Fontcuberta, “gairebé m’he

Històriad’unaveu

Aconseguir una veu pròpia. És elgran repte de qualsevol que s’ex-pressi. La soprano Begoña Alber-di té la seva. Però no es tracta no-mésdetenirundo,aldarreretam-bé hi ha molta feina. L’editoraEugeniaToledo la va animar a es-criure Canto y técnica vocal paraDummies (CEAC), i el presenta ala Casa del Llibre. Comença ambuna ària que fon cors, en una salacongelada per l’aire condicionat.El tinent d’alcalde JaumeCollbo-niexplicaqueAlberdi lirecomanàque treballés la veu, “els políticsnecessiten autoritzar-la demane-ra convincent”, i per a això cal sa-ber controlar-ne el to, el volum il’oratòria; el com, amésdel què.Collboni passa la paraula a Xa-

vier Albertí, director del TNC,“ambpermís de laGuàrdia Civil”.Ell explica una anècdota hilarant,unanit que vahaver de compartirhabitació d’hotel amb un tenor.En apagar els llums, va notar unamà a determinada part del cos.

L’altre li va dir: “Com que esticmoltnerviós,hepensatquepotserem relaxaria lliurar-me al plaerd’Onan”.IquanAlbertí liassenya-là que el paquet era el seu, l’altrerespongué: “Ja ho sé, però jo de-màhedecantar”.DesprésAlberdifaunaclassemagistralmoltdiver-tida sobre la importància de ferplorar sense plorar ella, la profes-sió de salvar ànimes, la dificultatd’explicar com s’aconsegueix elpianíssim,quèvoldirfer lavoltaalso. I, al final, reparteix globus en-tre el públic perquè tots sàpiguenonés i comfuncionael diafragma.

Fa tant de fred, que em pega unatacdetos.Alberdi sapaquinave-locitatsurtendisparadeslespartí-culesde saliva.De vegades, la veu d’altri no és

fàcil de captar. I d’altres, sorgeixgairebé sola. És el que va passar aIrene Van de Mheen quan traduíal neerlandèsGermà de gel, d’Ali-cia Kopf. Potser és perquè, a mésd’escriure, ambdues són artistesvisuals, i això es transmet a l’obra.Per exemple, en la imatgedels ex-ploradorsdelpolNord, petites ta-quessobreel fonsbuit,comlletresque s’obren pas en la pàgina enblanc. “Qualsevol acció sobreaquell fons esdevé pur gest”, diuKopf. I també: “Una traducció éspermetre que la pròpia novel·las’emancipi”. A la Biblioteca Ber-nard Lesfargues de l’Institut Ra-mon Llull hi ha Izaskun Arretxe,Han Nefkens, Txell Torrent, Eu-gènia Broggi, Jordi Nopca. D’al-guna manera, en ser traduïda, lateva veu vola. Es transforma, dei-xade serdel tot teva.Però, què passa quan jugues

amb ella, quan la impostes? A lanova seu de Foto Colectania espresentaAchupardelbote.Segonsl’editordeRMVerlag,RamonRe-

cregut que Ximo Berenguer vaexistir”. Enrenou entre el públic.“Peròno és així, perquèXimoBe-renguer soc jo”. Això no és unapresentació, afegeix, és una per-formance, un fake per demostrarcomes construeix la plusvàlua entemps de la postveritat. Les fotossón seves, del 1975; la resta ha es-tat pur màrqueting. És tan fàcilenganyar tothom, si publiquesqualsevol cosa a internet.I, alhora,és tanfàcilquetothom

esquedinomésambunapartde lahistòria. És el que va passar des-prés de l’accident d’aviació alsAndes, el 1972. “Perduts a lamun-

tanya, ni se’nsva acudir quepodríem sertractats com aherois”, diuRoberto Ca-nessa, “L’únicque volíem erasortir d’allà perseguir estudi-ant Medicina”.Tenia 19 anys i,enmig del no-res –igual queelsexploradorsal Pol, taques ala pàgina enblanc– se sabiaconillet d’Índi-

es. A Tenía que sobrevivir, publi-cat per Alrevés, fa una compara-ció entre aquella aventura i elstrasplantaments del cor; avui ésun dels cardiòlegs infantils mésreconeguts delmón. L’esperança,la força, la determinació, inspira-ren la seva vocació per salvar vi-des.Ensismesos,el llibre javaperla sevaquartaedició, comrecordaCarles Prats en una entrevistaexemplar. Part dels beneficis sónper a la fundació de cardiopatiescongènitesCorAvant.Aquesta vegada, a la Casa del

Llibre no fa fred; l’autor ja en de-via patir a bastament, mentre su-perava l’inimaginable a laserralada. Ben al contrari, hi famoltacalor.Peròelpúblic, tot iserun altre, torna a emocionar-se,comvaferambl’àriad’Alberdi.Laveu de Canessa també els ha arri-bat al cor.

TXELL TORRENT

Alicia Kopf:“Una traduccióés permetreque la pròpianovel·la s’emancipi”

SUPERGLÚ

Llucia RamisBarcelona

Crònica literària de la setmana

FOTO COLECTANIA

A chupar del bote.Iván de la Nuez i

Horacio Fernández

a la presentació

‘fake’ d’aquest llibre

(d’un tal Ximo

Berenguer que va

resultar que era Joan

Fontcuberta).

Germàde gel.Irene Van deMheen

(traductora) i Alicia

Kopf (autora)

presenten la traduc-

ció al neerlandès a la

Biblioteca Bernard

Lesfargues de

l’Institut Ramon Llull.

verté, aquest llibreencimbellaXi-moBerenguer, unvalencià que vamorirenaccidentdemotoel 1978,a32anys,desprésd’haver retratatels secrets d’El Molino. La sevaobra s’ha recuperat gràcies a unamant cubà que tenia llavors. Lesfotos que féu del music-hall vanacompanyades del text d’un talManolo de laMancha, que podriaser el pseudònimdeManuel Váz-quezMontalbán,diu l’historiadorde la fotografia Horacio Fernán-dez. De la seva banda, l’assagista icomissari artístic Iván de la Nuez

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

549000

120418

Diario

306 CM² - 27%

8451 €

39

España

22 Julio, 2017

P.5

@qgdfell

15

~ 98 likes

,,C..~q~¢N& HrJA POE’T~C.A de/aurae

Plensa, se quedard soffando de-lante del Palau de la Mdsica pordedsidn de los vednos~.

~ 171likes

,~A CATEDRAL ENT£RA y el burroGbtic cuben en unu [urgonera pa-

re que los visimntes se la lleven

~ 117 likes

.El. HOLINO, AVE FI~NIX de losrros musicales, b~lla con sus pro-

pios colores al Ilegar la noche,,.

ON Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

490000

87909

Semanal

173 CM² - 32%

7875 €

15

España

21 Julio, 2017

P.6

ROSER ALBERTÍ VILOBÍ D’ONYAR

■ Transmetre força i ànims a totsels infants que lluiten contra elcàncer i a les seves famílies. Ambaquest objectiu, el compositor ipianista Nil Matamala ha creatuna bonica melodia que porta elnom de Pau. La peça està dedica-da especialment a en Pau, el nende mesos de Vilobí que fa mésde mig any va ser diagnosticat deleucèmia mielomonocítica juve-nil, una malaltia molt inusual quesol afectar els infants de menys de anys. «Tot i que la cançó no tin-gui lletra sempre hi poso un títolque per a mi tingui un significatespecial , i aquesta vaig veure moltclar que l’havia de dedicar a enPau per tot el que està passant»,relata el jove, de només anys. Iés que en Nil, el cas d’en Pau el co-neix de ben a prop. «Soc cosí delseu pare i amb en Pau tenim tractede cosins també», subratlla el mú-sic de Vilobí.

Aquesta peça musical, a més, téun videoclip gravat en un dels es-pais més emblemàtics de Cata-lunya: el Palau de la Música. «Po-der tocar al Palau va ser la recom-pensa per haver obtingut el pri-mer premi en la categoria d’ediciódel concurs Maria Canals de Bar-celona amb la meva composicióBecome», detalla Matamala, queexplica que va voler aprofitarl’oportunitat per enregistrar Pau.

I és que amb aquesta melodiade més de quatre minuts de dura-ció, el pianista i compositor voldonar visibilitat als nens i nenes

que pateixen càncer infantil. «Lacançó està dedicada a tots els pe-tits que passen per això, perquèmolts cops fins que no t’hi trobes,no veus tot el que suposa i m’agra-daria poder arribar a la gent per-què prenguin consciència», as-senyala Matamala, qui recorda laimportància de fer-se donant.

Bona evolució del petitFa dues setmanes, en Pau va rebreel trasplantament de medul·la òs-sia a l'hospital de la Vall d'Hebron.«De moment tot va bé, però calpaciència i veure com va evolu-

cionant», explica en Nil. A princi-pis de juny, es va saber que s’ha-vien trobat quatre donants com-patibles amb el menut, arran deles dues jornades organitzadesper l’Ajuntament de Vilobí, per-què tots aquells qui volguessin esfessin donants de medul·la.

La crida va traduir-se en unaonada de solidaritat, no nomésentre els veïns del poble, sinó tam-bé arreu de les comarques gironi-nes i més enllà. Al llarg dels dosdies, es van recollir més de mostres de gent que va entrar alregistre de donants.

De moment, la cançó Pau ja espot escoltar a Youtube, on acu-mula més de visualitzacions.«El vídeo ha corregut bastant pelpoble, on ens coneixem tots, so-bretot a través del WhatsApp»,ressalta amb timidesa el jovecompositor. I tot plegat, sense dei-xar de destacar amb il·lusió queun dels primers a escoltar la sevacomposició va ser el mateix Pau alqual, –assegura– «té molt de gustper la música, i espero que quansigui més gran entengui queaquesta cançó és especialmentper a ell».

El compositor i pianista de Vilobí Nil Matamala, al Palau de la Música de Barcelona. FACEBOOK NIL MATAMALA

Una cançó per a en Pau

Música contra la malaltia. Transmetre força, calidesa i ànims a tots els infants que lluiten per superar el càncer i a les seves famílies. Amb aquest esperit, el jove compositor i piainsta Nil Matamala ha creat una melodia queporta el nom «Pau», i que està dedicada al nen de Vilobí d’Onyar que està lluitant contra una leucèmia.

�La peça, del jove pianista Nil Matamala, està dedicada a tots els infants que lluiten contra el càncer

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

LA SELVA

31000

5739

Diario

470 CM² - 42%

2223 €

17

España

23 Julio, 2017

P.7

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GUIA

77000

9286

Diario

588 CM² - 70%

3236 €

27

España

24 Julio, 2017

P.8

El saquejador confés del Palaude la Música, Fèlix Millet, que es-pera sentència per l’espoli de lainstitució cultural, va assegurarahir que desconeix on van anar aparar els gairebé deu milionsd’euros desviats, el destí dels qualsno s’ha pogut acreditar, perquè«hi ha molta gent que cobrava ennegre», sosté.

En declaracions a l’emissoraCatalunya Ràdio, Millet va afirmarque no té «ni idea» de quan podriasortir la sentència del judici perl’espoli, en el qual el fiscal va re-baixar dels anys i mig fins als anys i mesos de presó la seva pe-tició per l’exresponsable del Palaude la Música, després que incri-minés a CDC el cobrament de co-missions a través de la instituciócultural.

«Estic malament de l’esquena»En aquesta mateixa entrevista,l’expresident del Palau no va voleropinar sobre la possibilitat queacabi a la presó, i sobre la sentèn-cia del judici del cas Palau va afir-

mar que no està preocupat.«Diuen que sortirà al setembre oa l’octubre. No en tinc ni idea. Quesurti quan Déu vulgui. Estic espe-rant a veure què diuen, com qual-sevol altre», va etzibar Millet, queva aprofitar l’ocasió per reiterarque no es troba bé de salut i queno pot sortir de casa. «Estic mala-

ment de l’esquena i amb prou fei-nes puc caminar o metres»,va lamentar l’expresident del Pa-lau. «Tinc anys i els anys no per-donen. No puc ni nedar. Si tincmolta calor m’he de posar a la pis-cina com si em dutxés», va finalit-zat Millet la seva intervenció en elprograma.

EFE/ACN BARCELONA

Millet diu no saber on són els10 milions desviats del Palau�El saquejador de la institució musical no està preocupat per la sentència

ACN

L’expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

34000

5211

Diario

216 CM² - 24%

670 €

23

España

23 Julio, 2017

P.9

La Picota Mkl

Emma Carrasco Nedadora del CN Lleida

Tres medalles d'Or i un cinquè lloc en la categoria d'aleví, ha estat el seu impressionant palmarès en el Campionat d'Espanya celebrat a Barcelona.

Maria Dolores de Cospedal Ministra Defensa

Sembla una broma que l'Exèrcit anuncii que revisarà la seva "base de dades" per evitar que un altre 18 de juliol es commemori "l'alza-miento nacional". Sembla broma...

Fèlix Millet Expresident del Palau de la Musical

Amb la sang freda i poc respecte a la veritat que ha demostrat, ahir va dir desconèixer on són els 10 mili-ons d'euros que van desaparèixer: "Molta gent cobrava en negre"...

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ULTIMA

2211

Diario

105 CM² - 10%

260 €

48

España

23 Julio, 2017

P.10

Fèlix Millet assegura que no sap on són els 10 milions d'euros del Palau. "Molta gent cobrava en negre"diu L'expresident del Palau rebutja opinar sobre l'ingrés a presó Barcelona ACN L'expresident del Palau de la Mú-sica, Fèlix Millet, va assegurar ahir dissabte que desconeix on són els 10 milions d'euros des-viats del Palau de la Música i que encara no han aparegut. Els deu milions que falten? No ho sé. Déu me'n guard. Si ho sàpigues ja ho hagués dit. No sé si han fet bé els números. Hi havia molta gent que cobrava en negre, va assen-yalar Millet en una breu conversa telefònica al programa 'El Suple-ment' de Catalunya Ràdio.

D'altra banda, l'expresident del Palau de la Música, no va voler opinar sobre la possibilitat que acabi ingressant a la presó. Així mateix, sobre la sentència del judici del cas Palau va afirmar que no està preocupat. Diuen FOTO: ACN /Millet arribant amb cadira de rodes al jutjat

que sortirà al setembre o a l'octu-bre. "No en tinc ni idea. Que surti quan Déu vulgui. Estic esperant a veure què diuen com qualsevol altre", va etzibar Fèlix Millet.

Durant el programa, l'expresi-dent va aprofitar l'ocasió per rei-terar els seus problemes de salut, assegurant que "no es troba bé i que no pot sortir de casa." "Es-tic malament de l'esquena i amb prou feines puc caminar 10 o 20 metres", va lamentar Fèlix Millet a Catalunya Ràdio. En aquesta lí-nia, deixava clar que té 82 anys i que els anys no perdonen. No puc ni nedar. Si tinc molta calor m'he de posar a la piscina com si em dutxés, va finalitzar Millet. Tots aquests problemes de salut ja van ser comentats durant les sessions del judici, en què se'l va poder veure amb cadira de rodes.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ACTUAL

2211

Diario

326 CM² - 31%

804 €

20

España

23 Julio, 2017

P.11

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ULTIMA

77000

11142

Diario

84 CM² - 10%

420 €

56

España

23 Julio, 2017

P.12

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PANORAMA

77000

11142

Diario

353 CM² - 42%

1942 €

19-20

España

23 Julio, 2017

P.13

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PANORAMA

77000

11142

Diario

353 CM² - 42%

1942 €

19-20

España

23 Julio, 2017

P.14

CATALANA

Han pasado ocho años desde que agentes de los Mossos d’Esquadra irrumpieron en el Palau de la Música en busca de pruebas que acreditasen el expolio orquestado desde la histórica institución, pero quedan interrogantes por resolver. La fase de instrucción sirvió para arrojar luz sobre mu-chos asuntos, tales como la trama triangular que urdieron los recto-res del Palau Fèlix Millet y Jordi Montull, Convergència y algunas constructoras. La sentencia po-dría conocerse en septiembre, pero habrá dudas que quizá no se aclaren. Millet aseguró ayer que desconoce adónde fueron a parar los casi diez millones de euros desviados cuyo destino no se ha podido acreditar, porque «hay mucha gente que cobraba en negro».

En declaraciones a la emisora Catalunya Ràdio, Millet afi rmó que no tiene «ni idea» de cuándo puede salir la sentencia del juicio por el expolio, en el que el fi scal rebajó de los 27 años y medio hasta los 14 años y 9 meses de cárcel su petición para el exres-ponsable del Palau de la Música, después de que incriminara a CDC en el cobro de comisiones a través de la institución cultural.

Millet explicó que desconoce el destino de los casi 10 millones desviados del Palau que la inves-tigación judicial no pudo acredi-tar dónde fueron a parar: «No lo sé. Si lo supiera ya lo habría dicho, no sé si han hecho bien los núme-ros, hay mucha gente que cobra-ba en negro».

Preguntado por sus planes es-tivales, el saqueador confeso co-mentó que pasará el verano en su

R.B.- Barcelona casa de L’Ametlla del Vallès (Bar-celona), donde soporta el calor veraniego sin poder nadar en la piscina de su chalé, porque se está recuperando de una operación en la espalda que también le impide caminar más allá de diez o veinte metros seguidos. «No puedo ni nadar. Hace mucho calor y me tengo que poner en la piscina como si me duchara, pero no puedo nadar», lamentó.

Su hermana pequeña Pat tam-bién accedió a realizar declaracio-nes a Catalunya Ràdio. «Yo nunca le diría que Fèlix es un ladrón, ha sido un imbécil, un idiota y lo está pagando mucho», dijo.

«Hay mucha gente que cobraba en negro», apunta como explicación del agujero

Millet ignora el paradero de 10 millones de euros del Palau

Fèlix Millet abandonando la Ciutat de la Justícia durante una de las sesiones de su juicio

Efe

El PP pide a Colau ayudas para viudas con difi cultades para afrontar el IBI

R.B.- Barcelona

El presidente del grupo popu-lar en el Ayuntamiento de Barcelona, Alberto Fernández, ha pedido hoy a la alcaldesa Ada Colau que convoque las subvenciones al IBI del año 2017 para las personas viudas de más de 65 años con escasos recursos. El dirigente popular recordó que lo habitual en otros ejercicios es que esta convocatoria se realize duran-te el mes de mayo y se presen-te solicitud hasta fi nales de junio.

Sin embargo, este año, tal como se informó en la comi-sión de Economía y Hacienda municipal del día 11 de julio, la convocatoria de 2017 se publi-cará a fi nales de mes y el pro-ceso de petición se limitará a septiembre. Según Fernández, «una ayuda de este tipo debe tener como mínimo dos meses de plazo para ser solicitada» y subrayó que en 2016 un total de 2.070 personas mayores viudas se acogieron a la sub-vención, por un importe de 281.414 euros.

Esta ayuda, según los datos del líder municipal del PP, «re-presenta más de la mitad de solicitudes de subvenciones, un 54 %, que gestiona el Insti-tuto Municipal de Hacienda de Barcelona».

*Arzobispo de Barcelona

El próximo 26 de julio la Iglesia celebra la memoria de san Joaquín y santa Ana, padres de la Virgen María. En el siglo II surgió la tradición que dice que los pa-dres de la Virgen María se llamaban Joaquín y Ana, y a partir de ahí surgieron diversas versiones sobre su vida. Sin entrar ahora en el contenido concreto de estas tradiciones, el hecho es que en este día de julio recordamos al padre y a la madre de santa María, dos personajes que fueron los abuelos de Jesús y que, como fi eles israelitas, esperaban que las promesas de Dios se cumplieran. Ellos seguramente educaron a María en esta misma esperanza y recibieron con gran

«LOS ABUELOS: SI NO EXISTIERAN DEBERÍAMOS INVENTARLOS»alegría la noticia que su hija sería la ele-gida para acoger al hijo de Dios.

Resulta curioso que, aunque natural-mente en las tradiciones los dos nom-bres van siempre unidos, parece que en la devoción popular Ana siempre ha ido por delante de su esposo Joaquín. En Barcelona tenemos una muestra de ello en el hecho de que una de las más anti-guas y céntricas parroquias de la ciudad tiene como titular precisamente a santa Ana.

¿Quién no recuerda a sus abuelos? Hasta hace poco, ellos desarrollaban un papel importante en la vida y en el creci-miento de la familia. Incluso en edad avanzada, vivían con sus hijos, nietos y a veces también bisnietos. Eran los testi-monios de una historia personal y comu-nitaria que se hacía presente en sus re-cuerdos y en su sabiduría.

En la actualidad, la situación de los abuelos se ha visto afectada por los cam-bios que se están produciendo en la vida de las familias. Los ancianos, a menudo, se sienten o son considerados como una carga para la familia, hecho que les lleva a vivir solos o en residencias, con todas las consecuencias que se derivan de esta realidad. A veces, ante separaciones conyugales especialmente confl ictivas, incluso se llega a impedir a los ancianos mantener la relación con sus nietos. Y no son pocos los abuelos que sufren por este hecho.

En cambio, en ocasiones, por la calle y en el transporte público, me complace observar a abuelos y abuelas que acom-pañan a sus nietos. Algunos abuelos, con sentido del humor, dicen que su profe-sión actual es hacer de canguro… Esto me consuela mucho. Los abuelos son un

tesoro que deberían disfrutar las nuevas generaciones; ellos son los grandes trans-misores de la fe a sus nietos. San Pablo escribe a Timoteo, su hijo espiritual y fi el discípulo, recordándole la fe que apren-dió de su madre y de su abuela: «Evoco el recuerdo de tu fe sincera, la que arraigó primero en tu abuela Loide y en tu madre Eunice, y estoy seguro que también en ti». (2 Tm 1,5)

¡Cuántos cristianos y cristianas han recibido la fe gracias al testimonio y al anuncio de sus abuelos! De mi estancia como misionero en África recuerdo el gran respeto a los abuelos que tenían muchas de esas culturas. Miremos de no perder este valor también tan nuestro. Que san Joaquín y santa Ana intercedan ante Dios por nuestros abuelos y para que sepamos reconocer, valorar y agra-decer el bien que representan para noso-tros y para nuestra sociedad.

Joan José OMELLA

CARTA DOMINICAL

52 Domingo. 23 de julio de 2017 • LA RAZÓNSECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

10000

Diario

414 CM² - 40%

1865 €

52

España

23 Julio, 2017

P.15

OPINIÓN

SUICIDIOS

El ahorcamiento de Chester Ben-nington, vocalista de la banda de rock Linkin Park, ha sido el último de una tremenda serie de suicidios que nos ha sobresaltado este vera-no. Bennington, que deja seis hijos de dos matrimonios y que apenas tenía 41 años, replicaba la acción de su amigo Chris Cornell, líder del grupo Soundgarden, que también se colgó hace dos meses en un hotel de Detroit, a los 52. En Espa-ña, Melania Capitán y Miguel Blesa se han quitado la vida con sendas escopetas. Ya parece claro que el fi nanciero planifi có cuidadosa-mente un par de cosas impropias

SI REDESCUBRIMOS QUE LA VIDA ES UN BIEN ETERNO, GANARÍAMOS FUERZA PARA VIVIR AQUÍ ABAJO

LA ESPERANZA DE LA INMORTALIDAD TIENE CURIOSAS INFLUENCIAS EN LA VIDA DE AQUÍ ABAJO

DOBLE FILO

Cristina LÓPEZ SCHLICHTING

de un cazador experimentado como él: llevar un arma cargada en el coche y acudir a un coto sin ropa ni enseres de caza. Buscaba en Sierra Morena un lugar donde evi-tarle a su viuda el hallazgo del ca-dáver. A su vez, Mel Capitán, una bella y conocida cazadora y blogue-ra se disparaba en una granja de Huesca. Tenía 27 años.

Siempre se han producido suici-dios y, en la medida de lo posible, los periodistas hemos evitado ha-blar de ellos. Habíamos constatado en las redacciones un peligroso «efecto llamada», en especial cuan-do se trataba de jóvenes. Recuerdo un terrible período de chicas sal-tando desde el viaducto de Madrid. Ahora, sin embargo, empiezo a dudar de la efi cacia de este silencio. Todos tenemos en nuestro entorno noticias de chicos que desaparecen

de casa, preocupan a un barrio entero y fi nalmente aparecen muertos tras arrebatarse la vida. Empieza a ser habitual algo infre-cuente en el pasado.

La condena social de los suicidas era injusta. Que se les negase la sepultura en tierra sagrada, por ejemplo. Pero entretanto hemos llegado al extremo opuesto: elimi-nado el tabú, tampoco quedan frenos. Los cambios culturales han propiciado que las personas se quiten la vida haciendo uso de una supuesta libertad que nos debilita frente a la muerte en lugar de for-talecernos.

La esperanza de la inmortalidad tiene curiosas infl uencias en la vida de aquí abajo. Los creyentes no quieren arriesgarse a una eternidad desgraciada. Y, si es raro que un padre o una madre abandonen a

sus hijos matándose, o que un hijo dañe de ese modo a sus padres, cuando la perspectiva es infi nita, la percepción del daño se agranda ostensiblemente. En cambio, en el pensamiento secular, si te mueres desapareces. Ni percibes el dolor de los que se quedan ni mermas tu mérito. En esta nueva perspectiva, da igual la cobardía del suicida que el valor del que lucha por la existen-cia. Una sociedad nihilista tiene poco que proponer a la persona profundamente triste o derrotada. Alguien que se ha arruinado, o que lo ha perdido todo, o que ha incu-rrido en graves condenas judiciales o que, simplemente se ha cansado de vivir, tiene hoy pocas razones de peso para aguantar el sufrimiento. A mí no me extraña que cada vez más gente se quite de en medio. Si redescubriésemos que la vida es un bien eterno ganaríamos, además del cielo, mayor fuerza para vivir aquí abajo.

Roger Guasch

Director general del Liceu

Como ejemplo de que el Teatro del Liceu es una institución de todos los españoles, el coso operístico barcelonés ha presentado para todo el país una versión de «Il tro-vatore», de Verdi, que puedo verse en la Plaza Mayor de Madrid. Hay que tender puentes.

Jorge UrrutiaEnsayista y poeta

Ha realizado una edición para Biblioteca Nueva, con prólo-go incluido, de «Madrid», de Azorín, un clásico fundamental en el que está vertida la manera de entender la vida y la literatura del gran prosista, fi gura clave de la Generación del 98.

Arnaldo Otegi

Coordinador general de EH Bildu

«No se puede evitar reconocer el sufrimiento que la lucha armada y la represión gubernamental han causado». Es el miserable discurso de Otegi en el siglo XXI. Nada ha cambiado y la democra-cia debe perseverar en su lucha contra estos desalmados.

Itxaso Atutxa

Presidenta del PNV de Vizcaya

Itxaso Atutxa sacó a pasear la camaradería nacionalista y tachó de «barbaridad» que no se respe-te la voluntad del pueblo catalán ni las decisiones de su Parlamen-to. Se puede manipular, pero no tan groseramente. Nadie está por encima de la Ley.

Fèlix Millet

Ex presidente del Palau de la Música

A la espera de la sentencia en el juicio por el expolio del Palau, Millet aportó más detalles del que es ya uno de los casos refe-rentes de la corrupción naciona-lista en Cataluña. « Había mucha gente que cobraba en negro». Lo reconoció con normalidad.

LAS CARAS DE LA NOTICIA

SUPREMACISMO

Pere Rossell i Vilar fue el director del Parque Zoológico de Barcelona, im-pulsor de l’Associació Protectora de l’Ensenyança catalana, fundador y diputado por ERC en el primer Parla-ment de Cataluña y autor de los libros supremacistas y racistas: «Diferències entre catalans i castellans» (1917) y «La raça» (1930). Rossell fue el padre político de Heribert Barrera.

Heribert Barrera i Costa fue nombra-do presidente del Parlamento de Cata-luña en 1980. Personaje intrigante y dirigente histórico de ERC, organizó el partido desde la clandestinidad, y desde 1976 hasta 1987 fue secretario general y posteriormente presidente

hasta 1995. Barrera es el representante más significativo del alma suicida de Catalunya, la llamada «Rauxa» en con-traposición del «Seny» que ha repre-sentado siempre al catalán moderado y dialogante. El 10 de julio de 2010 una gigantesca manifestación separatista recorrió las calles de Barcelona, Òm-nium Cultural y un extenso número de entidades, la convocaron bajo el lema: «Som una nació. Nosaltres decidim», como rechazo a la sentencia del Tribu-nal Constitucional sobre el Estatuto de Autonomía de Cataluña de 2006 que supuso un recorte del texto aprobado por el Parlament cinco años antes, y respondía al recurso de inconstitucio-nalidad interpuesto por el Partido Po-pular, el Defensor del Pueblo y los go-biernos de varias comunidades autó-nomas. Heribert Barrera fue uno de los más destacados promotores de la marcha, que supuso el inicio de las masivas movilizaciones separatistas de Catalunya y que acabarían arrastrando

a los sectores moderados del naciona-lismo hacia la radicalidad y el golpismo. En 2001 se publicó el libro «¿Qué pien-sa Heribert Barrera?», en el que expre-saba sin tapujos la ideología suprema-cista, con frases como: «En América, los negros tienen un coeficiente inferior al de los blancos», «se debería esterilizar a los débiles mentales de origen gené-tico». Posteriormente entrevistado en «El Periódico de Catalunya», manifestó que «antes hay que salvar a Cataluña que a la democracia» y que «el bilin-güismo implica la desaparición de Cataluña como nación». Barrera lo fue todo en ERC, además de maestro y guía de Oriol Junqueras al que aleccionó en el supremacismo de la raza catalana frente a otras. Oriol Junqueras alabó siempre a su antecesor y el 18 de sep-tiembre del 2012, publicó el artículo: «Heribert Barrera, estel de tramunta-na», en el que justificaba la ideología racista del que fuera líder de ERC: «Hoy su testimonio y su determinación en

un momento crucial de la historia de-bería servir de faro y de ejemplo a se-guir, cuando todo indica que nos dis-ponemos a vivir otra coyuntura histó-rica, una oportunidad que no podemos desperdiciar: sacar adelante un sueño antiguo, la plenitud nacional, que sólo tiene un camino, la independencia».

Rossell dejó escrito para la posteri-dad: «En las razas donde los mestizos son pocos, las alteraciones mentales de conjunto no tienen importancia y quedan ahogadas por la gran produc-ción autóctona. Pero, en las razas de fuerte contenido extraño, la produc-ción mestiza puede ser abundante y la pureza mental resentirse». El nuevo jefe de los «Mossos d´Esquadra» ma-nifestó que «los españoles le dan pena».

Estos racistas pretenden dar un gol-pe de estado el próximo 1 de octubre. Esperemos que esta vez el Gobierno de España actúe sin contemplaciones y que no les demos pena, sino miedo.

JUNQUERAS JUSTIFICÓ LA IDEOLOGÍA RACISTA DEL QUE FUERA LÍDER DE ERC

HERIBERT BARRERA EXPRESABA SIN TAPUJOS LA IDEOLOGÍA SUPREMACISTA

CLAVES

Josep Ramon BOSCH

4 Domingo. 23 de julio de 2017 • LA RAZÓN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

230000

88931

Diario

280 CM² - 27%

8933 €

4

España

23 Julio, 2017

P.16

“Fèlix tiene claro que ira a pri-sión. No creo que sea muchotiempo, pero no por la edad,sino por la enfermedad que tie-ne. No sé cómo se las arregla-rá allí”, aseguró ayer Pat Mi-llet, la hermana pequeña delsaqueador confeso del Palaude la Música. La hija menor deuna de las familias otrora másrespetadas de Cataluña conce-dió ayer una entrevista a Cata-lunya Ràdio, a escasos dos me-ses de conocerse la sentenciadel juicio sobre el expolio delcentro cultural y se mostró se-gura de que el veredicto “deja-rá retratados a varios partidospolíticos”. La hermana de Mi-llet señaló al expresidente delGobierno José María Aznar Az-nar (PP), con quien su herma-no tenía una relación muy cer-cana, algo de lo que, segúnella, “no se ha hablado mu-cho”.

Según la hermana, Milletya le ha pedido perdón a ella ya su otro hermano, Xavier. Lafamilia, sin embargo, está divi-dida porque Fèlix no le ha pedi-do perdón “a mucha gente ni aCataluña”. Pat Millet describea su hermano como un hom-bre inteligente pero obsesiona-do con el dinero. “Él queríaemular a mi padre y amasaruna gran, gran fortuna. Si te laganas tú mismo me parecemuy bien, pero como lo ha he-cho él no estoy de acuerdo”,asegura la mujer, que dice queha perdido su trabajo como co-laboradora en un boletín localde L’Ametlla del Vallès por suapellido.

“Yo nunca le diría que Fèlixes un ladrón, ha sido un imbé-cil, un idiota y lo está pagandomucho. Ambicionaba y ambi-cionaba y ha hecho el burro”,aseguró la hermana del ex pre-sidente del Palau de la Música.

La hermanade Millet:“Fèlix tienemuy claro queirá a prisión”

C. S. BAQUERO, Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

84000

33642

Diario

136 CM² - 12%

1932 €

4

España

23 Julio, 2017

P.17

B r e v e s

CATALUNYA Millet, sobre los 10 millones desviados del Palau: «Mucha gente cobraba en negro»

El saqueador confeso del Palau de la Música Fèlix Millet, que espera sentencia por el expolio de la institución cultural, aseguró ayer que desconoce dónde fueron a parar los casi diez millones de euros desviados cuyo destino no se ha podido acreditar, porque «hay mucha gente que cobraba en negro».

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

166000

39547

Diario

80 CM² - 10%

996 €

7

España

23 Julio, 2017

P.18

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

15000

Diario

116 CM² - 10%

245 €

53

España

23 Julio, 2017

P.19

El saqueador confeso del Pa-lau de la Música Fèlix Millet, que espera sentencia por el expolio de la institución cul-tural, aseguró ayer que des-conoce dónde fueron a parar los casi diez millones de euros desviados cuyo destino no se ha podido acreditar, porque “hay mucha gente que cobra-ba en negro”. La investigación judicial o pudo acreditar adón-de fueron a parar.

En un declaraciones a la emisora Catalunya Ràdio, Millet afi rmó que no tiene “ni idea” de cuándo puede salir la sentencia por el expolio, en el que el fi scal rebajó de los 27 años y medio hasta los 14 años y 9 meses de cárcel su petición para el exresponsa-ble del Palaua, después de que incriminara a CDC en el cobro de comisiones a través de la institución cultural. ●

EFE BARCELONA

Millet desconoce el destino de 10 millones del Palau por los pagos en negro

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

Diario

88 CM² - 10%

98 €

53

España

23 Julio, 2017

P.20

Millet desconoce el paradero de los 10 millones del Palau: «Muchagente cobraba en negro» � El expresidente del Palau de la Música Fèlix Milletaseguró desconocer el paradero de los 10 millones de euros desviados de la institu-ción: “Mucha gente cobraba en negro”. En declaraciones a Catalunya Ràdio, fue pre-guntado por esta cuestión: “Dios me libre, si lo supiera ya lo habría dicho”. Por su parte,su hermana Pat Millet aseguró: “Creo que mi hermano no ha sido consciente de la ani-malada que estaba haciendo. Ambicionaba, ambicionaba, ambicionaba e hizo el bu-rro. Ladrón no le diría. Le diría que ha sido un imbécil, idiota, y que lo está pagando”.

AL DETALLE

4

4

4

4

4

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

21000

2846

Diario

109 CM² - 10%

469 €

23

España

23 Julio, 2017

P.21

El Juzgado de lo Penal nú-mero 3 de Albacete ha con-denado a un hombre a unapena de 2 años y 7 meses deprisión por por copiar enun ‘pen-drive’ fotografíasde la hija de su pareja enropa interior. Lo conside-ran autor de un delito dedescubrimiento y revela-ción de secretos.

Cárcel por copiar fotosde la hija de su pareja

El juez de guardia ha de-cretado este sábado pri-sión sin fianza para la pare-ja de la mujer rusa de 32años hallada muerta enuna vivienda incendiadaen Valencia el pasado 16 dejulio, según ha informadoel Tribunal Superior deJusticia de la ComunitatValenciana.

Prisión sin fianza trashallar muerta a su pareja

Un total de tres menoresde edad,han sido atendidosen el Hospital de Valme conheridas de carácter levedespués de que este sábadose hayan producido unosdisparos en Dos Hermanas(Sevilla), en el marco de unsuceso cuyas circunstan-cias investiga la Policía Na-cional.

Tres menores heridospor disparos en Sevilla

El expresidente del Palaude la Música Fèlix Millet haasegurado desconocer elparadero de los 10 millonesde euros desviados de lainstitución porque “muchagente cobraba en negro”.En declaraciones a Cata-lunya Ràdio ha dicho “Diosme libre, si lo supiera ya lohabría dicho”.

EL EXPRESIDENTE del Palaude la Música. LA VOZ

Millet no sabe nada delos 10 millones del Palau

SUSANA90% DE APOYO

ANDALUZ

ActualidadSECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ACTUALIDAD

62000

4919

Diario

133 CM² - 15%

390 €

47

España

23 Julio, 2017

P.22

24 LAVANGUARDIA P O L Í T I C A DIUMENGE, 23 JULIOL 2017

La justícia i les forces de seguretat espanyoles persegueixen més del que sembla les pràctiques polítiques il·lícites

Més d’un corrupte a judici per diaSANTIAGO TARÍNBarcelona

Angel María Villar iel seu fill detinguts.El jutge cita a de-clarar Germà Gor-dó i la Guàrdia Ci-

vil va al Parlament i a la Genera-litat pel 3%. Miguel Blesaapareix amb un tret al pit. No hiha treva. No hi ha setmana enquè la corrupció no acapari l’ac-tualitat.Denouésunade les pre-ocupacions més importants delsespanyols i la cançó és persis-tent: l’Estat no actua, tots se’nsurten de franc i no passa maires. Realment és així? Les xifresno ho corroboren: en el primertrimestre d’aquest any, els jutgesvan asseure al banc dels acusatsmés d’un corrupte per dia.L’últim baròmetre del CIS re-

flecteix ben clara i neta aquestainquietud: la corrupció és el se-gon problema del país per al44,8% dels espanyols (en l’ante-rior ho era per al 37,3%), nomésal darrere de l’atur, que fa perdreel son al 72,3%. El comentari po-pular s’estén com una taca d’oli:Espanya és un país bananer i elscorruptes campen al seu aire.Les estadístiques no confirmenla premissa.El Consell General del Poder

Judicial té al seu portal web lamanera de saber-ho. Així, la sevaúltima actualització diu el se-güent: en el primer trimestre del’any, els jutges han decidit as-seure al bancdels acusats 97 per-sones en 27 processos per cor-rupció (funcionaris, polítics oempresaris amb afectació de di-ners públics). Aquests tres me-sos sumen 90 dies, la qual cosavol dir que han portat a judicimés d’unapersona al dia per cor-rupció. Amés, en aquest períodes’han dictat 36 sentències peraquest tipus de conductes, de lesquals 28 han estat condemnatò-ries (un 77,8%). Un total de 58més han rebut condemnes fer-mes quan han conclòs els recur-sos. I a les presons espanyoles hiha 83 sentenciats per aquestsmotius (46 per malversació; 24per suborn) i 14 més estan enpresó preventiva.És un fenomen molt estès a

Espanya, això és innegable. Arabé, el cert és que els estudis in-ternacionals assenyalen que noés un país corrupte. Això vol dirque aquí no és habitual que pa-gant un guàrdia et retiri unamulta, o que donant una propinat’atenguin abans en un hospital.Però no es pot negar l’existènciad’un trencament sistèmic de lesnormes, en especial en l’adjudi-cació de contractes públics.Aquesta possible vulneració

de concursos i el probable finan-çament il·lícit dels partits polí-tics es posen en relleu en afersque estan sent investigats i end’altres que ja han arribat a judi-ci, i que esperen sentència. Perexemple, el de l’espoli del Palaude la Música i el seu cosí germàdel 3%, que aborden suposadescomissions als governs deCDC aCatalunya; Gürtel, que esquitxael PP; Púnica, que posa en dubtel’Executiu popular a la Comuni-tat de Madrid; Nóos, en alguns

llocs d’Espanya; els ERO d’An-dalusia; la fortuna oculta delsPujol, o els diferents escàndolsdel PP a València.No han tingut conseqüències?

Doncs no és veritat. Remuntant-nos en el temps podem compro-var com un ministre de l’Interi-or, José Barrionuevo, i un secre-tari d’Estat, Rafael Vera, vaningressar a presó pel GAL. LuisRoldán, que va ser director gene-ral de la Guàrdia Civil, va com-plir una llarga condemna per di-versos delictes econòmics. L’ex-president de la Comunitat deMadrid Ignacio González es tro-ba a presó provisional per l’ope-ració Lezo. En la mateixa situa-ció estan Jordi Pujol Ferrusola,per l’origen i increment de la for-tuna familiar a l’estranger; Fran-cisco Granados, exconseller delgovern autonòmic madrileny, iLuis Bárcenas, extresorer del

tres i fins i tot s’ha fet seure albanc dels acusats la germana delRei i s’ha condemnat el seu ma-rit, Iñaki Urdangarin. La justíciatambé ha posat entre les potesdels cavalls dos exvicepresi-dents del Govern central: un delPP, Rodrigo Rato (que també vaser president del Fons MonetariInternacional), i un del PSOE,Narcís Serra, pel seu paper a lescaixes d’estalvis, un sector quees va ofegar en escàndols. Tot ai-xò sense que el sistema se’n res-sentís, la qual cosa no deixa deser un símptoma de la seva salut.La corrupció ha afectat de ple

la política, però també altres sec-tors. L’últim que hi ha en el puntdemira és el futbol. ÁngelMaríaVillar, expresident de la Federa-ció Espanyola de Futbol, i San-dro Rosell, expresident del Bar-ça, estan sota la lupa per les se-ves gestions en el món de lapilota.Però és innegable que aquesta

acumulació de fets causa neguiten el ciutadà, que interpreta quela resposta és magra. Hi ha fetsincontestables. Els processosper corrupció es dilaten molt(fins a deu anys), la qual cosa faque es percebi que el resultat jano importa: les condemnes afec-ten personatges ja amortitzats, ino sempre és possible arribarfins al fons. També cal assenya-lar la falta de mitjans. Un casd’aquest tipus col·lapsa un jutjatordinari. Anticorrupció té 24 fis-cals (més els delegats provinci-als) que s’encarreguen de la ma-joria d’afers, i dediquen gairebémés temps a respondre als re-cursos de desenes de lletrats quea indagar. Arran de tot plegat, lesreformes legals no sempre vanen la bonadirecció: delimitar perdecret la durada de les indaga-cions és il·lusori.Però no es pot dir que no es fa

res, ni que la política domina lajudicatura. Els jutges espanyolsgaudeixen d’una àmplia inde-pendència, qüestió personal és sil’exerceixen o no. Fins i tot en uncos jerarquitzat, com la Fiscalia,el cap d’Anticorrupció, ManuelMoix, va haver de dimitir envol-tat d’escàndols per la maneracom va pretendre canalitzar elsassumptes. I no es pot oblidarque, manant el PP, la Policia vaentrar a la seva seu dues vegadesper la trama Gürtel i la GuàrdiaCivil es va carregar el govern au-tonòmic de Madrid. Malgrat elque es digui, l’Estat actua. Potserno tant com es vol, però actua.La justícia no arribarà mai a

temps a combatre la corrupció.Ni és la solució: fallen més elscontrols que jutges i fiscals. Ipotser també la percepció cultu-ral del fenomen. Amés, no espotoblidar que els corruptes treba-llen des de dins del sistema i elconeixen fil per randa: sabencom l’han de manipular. La de-núncia és complicada, no surt defranc. Aquí no hi ha aquella figu-ra que es veu a les pel·lícules, ones dona immunitat. Només espot acordar una reducció decondemna. De tota manera, unfiscal ho explicava gràficament:“La justícia és coixa, però la pun-tada de peu sempre te la donaamb la cama bona”.

PP, van passar llarg temps a lapresó.La corrupció ha passat factu-

tra i ha donat un cop de porta ales carreres polítiques deManu-el Chávez i José Antonio Griñánpels ERO; ha causat la dimissióde Pedro Antonio Sánchez de lapresidència de Múrcia; ha obli-gat a retirar-se EsperanzaAguir-re, ha arruïnat el llegat polític deJordi Pujol, ha frustrat les ex-pectatives del seu fill Oriol, querecentment va pactar una con-demna de dos anys i mig per lesITV i que aspirava a continuar lacarrera del seu pare, i fins i tots’ha carregat partits polítics,com Unió Mallorquina, que vatenir força poder a les Balears.Una comunitat que ha vist comel seu expresident Jaume Matastambé va acabar entre reixes.Són exemples, però n’hi ha

més. AEspanya s’ha jutjatminis-

CAUSA DEL NEGUIT

Els processossón llargs i semblaque el resultatja no compta

EL REMEI NO ÉS EL JUTGE

La justícia no hiarribaràmai a temps:calenmés controlsi educació

TREBALLAR DES DE DINS

No es pot obviarque els corruptes sónpart del sistema: sabencom s’ha demanipular

1. Miguel Blesa,mort recentment,

va presidir el con-

sell de Caja Madrid

2. Rodrigo Rato,exvicepresident i

exdirector de l’FMI

3. Luis Bárcenas,extresorer del PP

4. Jaume Matas,expresident

balear

5. Iñaki Urdan-garin, exducde Palma

6. Jordi Pujol,fill gran de

l’expresident

1 2

3

4 5 6

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

549000

128465

Diario

1055 CM² - 93%

43896 €

24

España

23 Julio, 2017

P.23

Tot el que diueni fan demostra

que estan molt‘acollonidos’

Només els faltava l’episodi macabrede la mort de Miguel Blesa perafegir sospites als indicis que al-guna cosa no funciona com cal-dria en un sistema polític que fonamenta laseva actuació en l’amiguisme, la corrupció,l’autoritarisme, el menyspreu a les minories,la intolerància democràtica i l’absència d’es-crúpols. Siguin certes o indemostrables lesversions que han circulat aquest dies sobreels motius i la forma en què va morir l’expre-sident de Caja Madrid, allò que és innegableés la suspicàcia que desvetlla la crònica delsfets, l’acceleració del procediment per aclarirles circumstàncies, la contundència del re-sultat de l’autòpsia i la rapidesa a incinerar elcos sense que ningú n’hagi qüestionat laconveniència. Sobretot, atesa la personalitatdel mort i les seves amistats (Aznar, entre elssignificatius), i per la seva condició d’acusat iprocessat en diferents causes judicials que

han destapat el femer en què es rebolcabona part de la classe dirigent espanyola.Potser sí, que han vist massa pel·lículesde lladres i serenos tots aquells que re-celen que el banquer mort hagi estat elcap de turc ideal per tapar o silenciar

proves compromeses per a gent del seu en-torn, però les aparences hi són totes. Ja veu-rem quant tarden a dissipar les sospites, iquins són els arguments.En tot cas, el fet s’ha afegit insospitadamenta l’agenda de la vida política espanyola,prou atapeïda d’activitat per impedir com si-gui el referèndum de l’ d’octubre. Obviarem vincular la mort de Blesa al conei-xement que pogués tenir sobre els milionsque no hi ha hagut manera de fer aflorar enel judici per l’espoli del Palau de la MúsicaCatalana, però el cert és que la seva mortsobtada podria haver distret els estrategs dela causa antireferèndum de la feinada quetenen per complir el que han promès. No s’ho atrapen amb tantes accions, decla-racions i escorcolls com han de fer per atu-rar la votació. És possible que ja no sàpiguenquè més inventar-se per amenaçar els cata-lans que encara volen votar per saberquants estan a favor i quants en contra de la

desconnexió. El temps se’ls tira a sobre i alfinal no tindran més remei que tirar pel dreti aplicar les mesures que els deixaran amb elcul enlaire en pràctiques democràtiques.Ells que només parlen de legalitat i de de-mocràcia.Com que saben el que s’hi juguen i noveuen com impedir-ho quedant bé davantl’opinió pública internacional, jo diria queen aquests moments estan acollonidos.El nus a la gola no els deixa respirar i peraixò intenten agafar aire com sigui i de lamanera que sigui. Per això han estat expedi-tius a treure’s de sobre el cas del banquermort. Possiblement amb el mateix estil queha quedat demostrat que es treballa des deles clavegueres de l’estat quan es tracta deconstruir un relat favorable als interessos delpoder. És el que estan fent amb «el proble-ma catalán» des de fa anys, incapaços de re-soldre’l amb intel·ligència.Si voleu, poseu-ho en quarantena tot això.Just dies abans de la Diada. Si encara nos’han atrevit a desmantellar les nostres insti-tucions, ho faran el dia . El dia l’opiniópública internacional certificarà el «suïcidi»de l’estat espanyol. I l’-O, a votar.

«La mort del banquer Blesa s’ha afegitinsospitadament a l’agenda de la vidapolítica espanyola, prou atapeïda d’activitatper impedir el referèndum de l’1-O»

GonçalMazcuñán i Boix

PERIODISTA. PRESIDENTDEL CONSELL EDITORAL

�gonzalmb@gmail.com

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

34000

5211

Diario

270 CM² - 30%

837 €

19

España

23 Julio, 2017

P.24

16 LAVANGUARDIA P O L Í T I C A DIUMENGE, 23 JULIOL 2017

ISABEL GARCIA PAGANBarcelona

Fa un any l’equip deMarta Pascal i DavidBonvehí va prendreles regnes del nouPDECat. Una direcció

executiva que està d’aniversariimmersa en la voràgine del pro-cés sobiranista i amb el repte deconsolidar un projecte polític enquè el passat encara pesa.

Quèvolia fer inohafetal cap-davant del PDECat?Hemconsolidat l’espaimunicipali el de les idees, s’ha passat dels7.000 als 13.000 associats, peròara ens hem de convertir en elgran partit útil i de centre de Ca-talunya. Probablement això tin-drà una expressió concreta des-prés de l’1 d’octubre.

Abans s’hi ha d’arribar. Quinés el paper del partit?El Govern té encarregada la mis-sió de fer possible el referèndum,i nosaltres hemde guanyar lama-joria i defensar un model de so-cietat que no és qualsevol. VolemunaCatalunya amb unEstat petiti una societat gran.

Els últims dies s’ha qüestio-nat el compromís del PDECatvers el referèndum.Això és molt injust, retrògrad iranci. El nostre compromís ésferm i té noms i cognoms: el pre-sident Puigdemont, Mas, Rigau,Homs, Borràs…Que no ens doninlliçons. Ningú ha fet els actes degenerositat que ha fet el PDECat,començant per deixar enrereCDC. Estem tranquils i conven-çuts que sommolt necessaris.

Amb els relleus dels últimsdies hi ha un cert miratge delpassat.Turull va renunciara lesprimàries del partit, Forn ésl’últimmembre actiu del pinyolde Mas, Corominas era a la di-recció deCDC…Alpartit hi hauna expressió de li-deratges nous i unamanerade ferdiferent, que s’ha fet mantenintl’equilibri sobre la feina feta peròmirant al futur. Això nostre no ésun trencament, és una evolució.

Es van comparar amb el mo-viment polític deMacron.Ens vam fundar fa un any. Ens hivam avançar!

Creu que el vicepresidentJunqueras fa tot el que pot perorganitzar el referèndum?No m’imagino el vicepresidentrebaixant el seu compromís ambel referèndum. Hem de tenir clar

que no podem enganyar la gent.El que puc jo garantir és que elPDECat anirà fins al final enaquest compromís.

Té la seguretat que l’1-O hihaurà urnes?Estic convençuda que el compro-mís del president Puigdemont i elGovern serà possible. Votar no ésun luxe, és una necessitat.

Nohi ha alternativa?El que està passant a Catalunya,que és l’expressió d’un canvi, no-més pot ser possible a través d’unreferèndum. Això vol dir que de-mocràticament també hauremd’acceptar-ne el resultat.

No ha de tenir línies verme-lles l’organització de l’1-O?El primer que hem de fer ésgarantir que es fa d’acord amb elsestàndards internacionals. S’hade normalitzar el fet del vot, te-nim la legitimitat i s’hi ha de do-nar lacoherència logísticaperquèen la mirada des de fora s’enten-gui que les urnes són la solució,no el problema.

I es compliran aquests estàn-dards?El Govern està en disposició quesiguiaixí.Laprovaésqueconvidaobservadors internacionals pervalidar que es fan les coses bé.

Es pot proclamar la indepen-dència, per exemple, amb un30%de participació?La independència es proclama siels ciutadans de Catalunya volenque es proclami d’acord amb elsresultats de l’1-O. El focus ara noés proclamar la independència,sinó com donem la veu a la gent,sota quines garanties.

Davant l’actitud del Governespanyol, el que s’albira és unescenari demobilitzacions.Hemdeserastutsambla resposta

ciutadana. Ha de sermassiva, pa-cifica i ben articulada.

AdaColau s’apunta a lamobi-lització, no al referèndum.La seva posició responmés a unaestratègia política que a una con-vicció democràtica.

La divisió de poders entreel partit i el Govern és unadivisió real amb el president

Puigdemont?El seucompromísambelPDECatés total i absolut. Som un partitambvocaciódegovernquehade-cidit que el punt de referència noel té en les institucions, sinó en elprojecteque representa.Hemha-gutd’aprendre,peròel resultathaestat molt positiu.

Podria haver estat presiden-

ta del grup de Junts pel Sí.I lamevadecisiódenoser-ho res-pon a aquest esperit que li deia.Volem ser un partit fort, que prendecisions, assumeix reptes i, sical, és autocrític.

No han perdut llençols en lacrisi de Govern?El quehem fet és un acte de gene-rositat extraordinària. I no és elprimer. Si calia reformular el Go-vern, per nosaltres no ha quedat.

El partit es podia sentir ex-clòs de les decisions?Aquest procés no tira endavant siel PDECat no està còmode, no es-tà fort i no se sent protagonistadel que fem. L’actual catalanismepolític s’aglutina entorndel dret adecidir, i cal un partit sobiranistade centre fort, sense fissures, an-goixes i debilitats. Aquests somnosaltres.

No calia cap esforç d’ERC?Elpresident és la personaqueno-mena i relleva consellers. El par-tit el va acompanyar en el que feiareferènciaals consellersdelPDE-Cat. Junts pel Sí és una experièn-cia temporal i excepcional que hadonat lloc a una expressió de Go-vernque tédospartits al seu si. Joemnego a acceptar quen’hi ha al-guns que estan més convençutsque d’altres, i a les proves i lesquerelles em remeto.

Així doncs, no van demanarrepartir sacrificis ambERC?El partit sempre ha demanat alpresident que faci compatibleque el procés tiri endavantamb un PDECat fort. Som unpartit que es projecta a mitjà ter-mini. Anem molt més enllà del’1-O. Això és el que demanem alpresident, i ell ho entén i ho com-parteix.

Junts pel Sí no es repetirà?La fórmula té un inici i un final,que és l’1 d’octubre. Després, pas-si el que passi, és bo i sa que el votsobiranista s’expressi amb diver-ses sensibilitats. Tots els sís a lesurnes porten inherent una de-terminada manera d’entendre elpaís, i la nostra no és la d’ERC.

Tenen una executiva minva-da. Hi haurà canvis?A la tardor es reforçarà l’espai depresa de decisions executives delpartit. De moment, hem recosit inormalitzat les famílies.

L’altra assignatura pendentsón els candidats. El cartell deBarcelona està vacant i l’excon-sellera Munté diu que li fariail·lusió.Benvinguda la gent que en tinguiganes! Volem tenir els candidatsmunicipals proclamats enunany.En tot cas, decidiran els associats.

El candidat a la Generalitattambé?Per a això caldrà esperar a veurequè passa l’1-O. Però ho tenim tota punt per abordar l’elecció nonomés del cap de cartell, sinó detot l’equip.

Com pot afectar la sentènciadel casPalaudesprésde l’estiual’expresidentMas?Fins que no hi hagi sentència, elmés justésnodir res.Aixòsí, si al-gúha expressat generositat i visióde la jugada, és el president Mas.És el nostre gran actiu, semprehoserà, i n’estemmolt orgullosos.

El nivell d’exigència ambGermàGordó va sermolt alt.No tenim doble vara de mesurarper la corrupció. Hem heretat deCDC el bo i millor, però tambétenim una mirada crítica cap alnostre passat.

INMA SAINZ DE BARANDA

Marta Pascal al pati de la seu del partit, al carrer Provença de Barcelona, que tenen previst deixar a finals d’any

“Noacceptem lliçons;ningúnoha estat tan

generós comel PDECat”

RELLEU DE CONSELLERS

“SicaliareformularelGovernpertirarendavant,pernosaltresnohaquedat”

L ’ INDEPENDENTISME

“JuntspelSí téunfinal,iés l’1-O;el sobiranismehad’expressar lessevesdiferències”

EL REFERÈNDUM

“Tot això no éspossible si el nostrepartit no està còmodei no n’és protagonista”

LA RELACIÓ AMB PUIGDEMONT

“Hemdemanat alpresident que facicompatible el procésamb un PDECat fort”

Marta Pascal, coordinadora general del PDECat

La qüestió catalana

VEGEU EL VÍDEO DE

L’ENTREVISTA AQUÍ:

http://bit.ly/2umvLZ5

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

549000

128465

Diario

1066 CM² - 94%

44368 €

16

España

23 Julio, 2017

P.25

Taula de contingutBarcelona, aparador mundial del cant coralSensible planterBach#igersbcnUna cançó per a en PauAires de música prenen CerveraMillet diu no saber on són els 10 milions desviats del PalauLa PicotaFèlix Millet assegura que no sap on són els 10 milions d'euros del Palau. "Molta gent cobrava en negre"diu'ascensorMillet diu que no sap on són els deu milions que falten del PalauMillet ignora el paradero de 10 millones de euros del PalauLAS CARAS DE LA NOTICIALa hermana de Millet: “Fèlix tiene muy claro que irá a prisión”Millet, sobre los 10 millones desviados del Palau: «Mucha gente cobraba en negro»Millet desconoce el destino de 10 millones del Palau por los pagos en negroMillet desconoce el destino de 10 millones del Palau por los pagos en negroMillet desconoce el paradero de los 10 millones del Palau: «Mucha gente cobraba en negro»SUSANA 90% DE APOYO ANDALUZMés d'un corrupte a judici per diaTot el que diuen i fan demostra que estan molt ‘acollonidos’" No acceptem lliçons; ningú no ha estat tan generós com el PDECat"