En quin cap cap?Enric Lluch

Il·lustracions d’Albert Pallarés

5

1. El rei Cara-sol de Trèvol i la reina Mariana desaparegueren del mapaF a un bon grapat d'anys, quan encara

no hi havia cotxes, ni avions, ni teles, ni ordinadors, ni res d'això que fa "pit-pit!", "pot-pot!" o "put-put!", en un país que es deia Trèvol...

...Un dia de maig, el rei Cara-sol i la reina Mariana, com sovint solien fer, decidiren eixir a berenar. Però, ai!, aquesta vegada vingué la nit i els reis no tornaren. Tampoc l'endemà, ni la setmana següent, ni tres mesos després. El canceller, és a dir,

6

el primer ministre, des del primer dia de la desaparició disposà que els gossos més ensumadors i morruts del regne els buscaren fins i tot per davall de les pedres i pels caus més amagats. Però els reis no aparegueren de cap de les maneres. Tothom se sentí trist i abatut, i fins i tot

7

hi hagué gent que tant com plorà es llevà les corfetes dels llagrimals. En passar un temps, tots els súbdits del regne es feren a la idea i donaren els seus reis per perduts.

—Hauran caigut per una barrancada i s'hauran esclafat com una bacora... —comentà amb una cabassada de pena un

súbdit que tenia la cara plena de pigues.

8

—...o se'ls haurà menjat un llop ferotge —féu amb un singlot una dona que gastava davantal de punt de ganxet.

En resum, el rei Cara-sol i la reina Mariana desaparegueren del mapa sense dir-ne ni pruna i el canceller, amb un desconsol que no li cabia dins del pit, no tingué cap altre remei que donar-los, diguem-ne de manera oficial, per difunts.

9

Així doncs, mentre tots els badalls colpejaven entristits les campanes del país, la colla dels ministres feren reunió a la sala més gran del palau reial.

—Qui serà ara el rei? –preguntà el primer ministre.

—Ho tenim ben difícil –assegurà la ministra de les malalties.

Sabeu? El rei Cara-sol i la reina Mariana no tenien fills ni filles. Així que la cosa resultava ben complicada.

—Si, almenys, trobàrem algun nebot... —comentà el ministre dels diners.

—...o neboda –rematà la ministra de les malalties.

Però, tothom sabia del cert que ni el rei Cara-sol ni la reina Mariana tampoc no tenien ni un familiar. Per això, el canceller s'escurà la veu, deixà caure una llagrimeta filosa per damunt la galta i sentencià:

—No cal que ens calfem la trona buscant familiars. Val més que pensem en una altra solució.