1a edició: abril de 2015

© 2015, Enric Valor© 2015, Jordi Raül Verdú© 2015, Iŀlustracions Esperança Martínez© 2015 Edicions del Bullent, SLc/ de la Taronja, 16 • 46210 Picanya

961 590 883www.bullent.net • info@bullent.net

Assessorament lingüístic: Vicent Cabanes, Joaquim Amorós, Maria GuaspServei d’impressió: Romeu Imprenta

ISBN: 978-84-9904-163-6Dipòsit legal: V-841-2015

La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, o la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec sense l’autorització escrita de l’editor, queden rigorosament prohibides i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei.

El príncep desmemoriat(Arreplegada a Bèlgida)

Enric Valor

Adaptació de Jordi Raül VerdúIŀlustracions d’Esperança Martínez

4

Fa segles, al regne de la Terra Blanca, situat prop de les costes de la Mediterrània occidental, hi vivia una reina, Brígida I, amb el seu fi ll Girau, l’hereu del tron.

Com que de xicotet el príncep era molt oblidadís, sobretot quan s’encantava amb alguna cosa que li agradava, sa mare, la reina, li nomenà un tutor, el marqués de Rotival, que no el dei-xava de la mà ni de nit ni de dia.

Quan Girau jugava pel palau o pels jardins, a tothora perdia els joguets, ja foren trompes, cavallets o ballestes amb fl etxes. Era el moment en què Rotival l’ajudava a fer memòria per tal que fóra el príncep mateix qui aconseguira trobar-los.

Al complir el príncep els deu anys, Rotival començà a ense-nyar-lo a caçar. En ocasions s’entusiasmava tant anant darrere d’una bona peça que no trobava el camí de retorn al campa-ment. Gràcies que Rotival sempre estava vigilant i li l’assenya-lava.

5

Als quinze anys, el metge de palau li va passar certes proves i va dictaminar que el desmemoriat de Girau estava curat.

Una vegada, s’esdevingué que es presentà una bona tempo-rada de cacera. El príncep, a cavall, s’havia apartat de la gent de la cort que l’acompanyava, quan d’un camp li va saltar una llebre de les grans. Va eixir darrere d’ella i com que tots tres –llebre, cavall i caçador– corrien com el vent, Girau va perdre de vista els seus gossos i els seus companys. Aquell animaló semblava tenir ales i, serra amunt, serra avall, es va fi car en un bosc espessíssim, i el príncep, darrere! Però quan s’endinsaren en aquell interminable bosc de pins, alzines i galers, la llebre se li perdé. Aleshores, el jove s’aturà i baixà del cavall.