Aitana Guia i Conca

7

1. HOLA

En aquest llibre trobaràs algunes reflexions al voltant de la immigració que potser et seran útils per formar la teua pròpia opinió sobre una qüestió de màxima im-portància. En una societat on les mercaderies i la gent estan en permanent moviment i on els drets humans de les persones immigrades es troben amenaçats, no et pots permetre no tenir una opinió ben fonamentada sobre els temes migratoris. Paga la pena de reflexionar sobre aquesta temàtica i perfilar els teus arguments a fi de tenir eines per valorar si allò que diuen els perio-distes, els polítics, els professors o els amics i familiars sobre la immigració són paraules encertades, bajanades o retòrica racista.

La primera cosa a tenir present és que les migraci-ons són una constant de l’espècie humana. Per poca recerca que fem, descobrirem com al mateix territori on nosaltres vivim actualment, al llarg de la història hi ha viscut gent immigrada de molt lluny. Per exemple, al País Valencià hi ha hagut migracions de romans fins al

8

segle v dC, els visigots hi arribaren aquell mateix segle, els berbers en el segle viii dC i els catalans i els seus des-cendents hi han viscut des del segle xiii. Actualment, a l’entrada del segle xxi, hi arriba gent de pràcticament tots els continents. Com podem veure, l’arribada d’im-migrants ha estat de diferents tipus, uns eren conqueri-dors, altres comerciants i altres han vingut a buscar-se la vida. Malgrat les seues diferències, tots tenen en comú que són immigrants.

Així mateix, la gent de la Península Ibèrica ha vi-atjat molt i molt intensament a través dels segles. Els catalans, en el segle xv, dominaven la Mediterrània, tot emigrant vers Sardenya, Nàpols i Sicília; una prova d’això és que a una ciutat sarda, l’Alguer, a Itàlia, encara avui es parla català. Gent de tota la Península Ibèrica emigrà a Amèrica primer durant el segle xv per con-querir, colonitzar i destruir les cultures precolombines que hi existien, i després, durant els segles xix i xx, fugint de la fam, la pobresa, la dictadura o, simplement, perseguint un somni de riquesa fàcil que sovint no es féu realitat. A més a més, quan parlem de migracions, també cal tenir en compte que traslladar-se del camp a la ciutat, o entre ciutats, també ens converteix en mi-grants. Per totes aquestes raons, cadascun de nosaltres pot preguntar als pares, als oncles i als avis i descobrirà molta immigració a la seua pròpia família. Jo mateixa: ma mare va nàixer en un poblet de la comarca de l’Al-coià d’uns dos mil habitants i ara ja fa una trentena

9

d’anys que viu a València i tinc una àvia de Ciudad Real, a Castella-la Manxa, que ha viscut seixanta anys al País Valencià.

La immigració no és, doncs, quelcom de recent i amenaçador, com podríem pensar si atenem a allò que ens diuen els telenotícies. Les societats humanes estan en perpetu moviment i tenen una constitució plural, atès que estan formades per les aportacions de persones molt llunyanes arribades temporalment o permanent-ment a un territori, per exemple al territori on nosaltres residim ara mateix. Dic ara mateix perquè, qui ens pot assegurar que nosaltres no serem també immigrants demà o demà passat? Que ho has pensat això, alguna vegada? Potser has tingut l’oportunitat de viatjar a altres països pels motius més diversos, estudis, turisme, visites familiars, etc.; que potser t’ha passat pel cap la possibili-tat de quedar-t’hi?

Però més enllà de saber que la immigració és un tema important, de què tothom parla als bars i que és una notícia permanent als telenotícies, per què cal reflexionar i prendre partit sobre qüestions com la im-migració? Una raó important és perquè la immigració no succeeix en un context aïllat. La immigració és part dels fenòmens que estan ocorrent al món actualment. Analitzar el fenomen migratori ens obligarà, doncs, a entendre altres qüestions candents, com l’anomenada globalització. I si bé això és interessantíssim, la raó principal és que ens estem jugant el futur de la nostra

10

societat. Valors importants, com la igualtat entre les persones o els Drets Humans, poden veure’s reforçats o eliminats. Que ocórrega una cosa o l’altra depèn de nosaltres, de com pensem, actuem i/o deixem fer. Molts cops li he llegit, a Noam Chomsky, un important lin-güista i escriptor sobre qüestions polítiques, que l’única raó per la qual succeeixen coses dolentes és perquè la gent bona no fa res per impedir-ho. Així doncs, et pro-pose iniciar un viatge per conèixer el rerafons de la im-migració, per poder entendre els perills que l’envolten i evitar que aquests s’assenten o reproduesquen.

Per acabar, caldria fer una nota prèvia. Quan parlem de migrants, immigrants i emigrants entenem tots el mateix? Migrant és un terme neutre que indica que una persona es mou o s’ha mogut. Immigrant implica que una persona que s’ha mogut ha entrat en un territori donat i actualment té un sentit pejoratiu. Emigrant sig-nifica que una persona que ha nascut al territori donat n’ha sortit per anar a una altra banda. Així, una persona que surt de València i va al Marroc és un emigrant per als valencians i un immigrant per als marroquins.