tasques 1r eso grups a-b-c data: 25 maig · entre el 334 i el 323 ac. alexandre el gran va arribar...
TRANSCRIPT
TASQUES 1r ESO GRUPS A-B-C
DATA: 25 MAIG
NOM: CURS:
Tasca de Ciències Naturals
Professores: Roser Roig i Alexandra Escrivà
LA PAPALLONA
En la tasca d’aquesta quinzena haveu de construir una papallona. Podeu escollir la
papallona que vulgueu, però ha d’ésser real, per això ha de tenir un nom científic.
a veure pareu ATENCIÓ, heu de buscar una papallona que us agradi molt, perquè
és nocturna, pels colors, perquè és una de les més grans ....heu de buscar el seu
nom científic, NO POT SER UNA PAPALLONA FICTÍCIA, i el més important
heu d’esbrinar quines són les seves mides ja que construireu un papallona a escala
real. Com que estem vivint una situació diferent jo he pensat que aquesta
papallona ha de dur un missatge bonic, una paraula, petita frase...
COM HO ESCRIUREM? Doncs al darrere de la papallona (penseu que la
papallona estarà pintada per les dues bandes...!! PERO A MËS A MËS PER FER
LA FOTO ESCRIURE EL MISSATGE EN UN FULL AMB LLETRA GRAN QUE
ES PUGA LLEGIR.
PROPOSTA DE COM CONSTRUIR-LA
Busqueu una papallona feu una captura d’imatge,(gasteu el paint o simplement
copieu imatge i l’apegueu a un word) guardeu-ho en un word, amplieu-la més o
menys a mida real.
Haurem d’imprimir la vostra papallona per calcar-la, podeu dibuixar a mà això
seria fantàstic serà una opció per als que no teniu impressora, evidentment
podeu demanar ajuda SERÀ una activitat que la podreu fer amb els vostres
pares, mares, germans .. I NO PASSA RES SI NO ÉS LA PAPALLONA MÉS
BONICA DE LA HISTÒRIA...RECORDEU QUE TENIU LLIBERTAT PER
FER-LA
Material:
Cartolina, sinó cartró (caixa de sabates) la idea és que la papallona sigui
consistent, en cartolina surt genial però si no en teniu doncs cartró I SI NO
TENIM RES PAPER BLANC.
Colors per dibuixar i pintar(llàpissos de colors, plastidecor, aquarel·les....)
Plastilina O UNA PINÇA D’ESTENDRE LA ROBA O PAPER DE DIARI ....alguna
cosa per fer el cos amb volum i donar-li relleu, si no en teniu podeu improvisar
amb el que tingueu per casa. Si teniu filferro, un tros petit, el podeu utilitzar
per fer les antenes.
SI TENIU UN ALTRA IDEA LA FEU
Una vegada feta en un full escriviu un missatge, una paraula, una frase curta,
algo bonic per donar ànims en aquests dies i desprès feu una foto. Estaria bé que
surtis amb ella tot i que no es obligat, la papallona sí.
Envieu la foto al correu electrònic de la vostra
professora de Ciències naturals.
1r A,B,D: [email protected]
1r C, E : [email protected]
U.D. 9. EL LLEGAT DE L'ANTIGUITAT. LA CIVILITZACIÓ GREGA.
1. De l’edat dels metalls als Regnes hel·lenístics. La civilització grega va sorgir a la península Balcànica, a l'extrem orient del mar Mediterrani. Des d'allà la seva cultura es va expandir pels països mediterranis.
La civilització grega té els seus orígens amb es Civilitzacions minoica i micènica (des del III mil·lenni aC fins al 1.100 aC).
Tanmateix no serà fins el s. IX aC que aquesta es desenvoluparà tal i com la coneixem avui en dia (cal veure línia del temps annexa):
* Època arcaica: Període de colonitzacions, del segle IX aC al segle VI aC. * Època clàssica: Moment de màxim esplendor de les polis, del segle V aC a la primera meitat del segle IV aC. * Època hel·lenística: Etapa d'expansió Hel·lenística, des de mitjan segle IV al segle I aC.
La civilització grega ha influït en les nostres formes de vida. Dels grecs, n'hem heretat la democràcia (tot i no entendre-la com nosaltres), la filosofia, el teatre, la mitologia, les Olimpíades, ...
Els orígens: Els antics grecs eren una barreja de pobles (aqueus, doris, ...) que des del II mil·lenni aC es varen anar instal·lant, en successives onades, a l’Hèl·lade (península Balcànica i costes de l’Àsia Menor).
• El món grec estava organitzat en ciutats Estat (independents entre si). Aquestes reben el nom de POLIS, cadascuna d’elles tenia les seves pròpies lleis, exèrcit, moneda, ...
• L’antiga Grècia no era un estat unificat. Malgrat les diferències entre les polis, els seus habitants se sentien membres de l’Hèl·lade, pertanyien a una mateixa civilització: parlaven la mateixa llengua, adoraven els mateixos déus, ...
ACTIVITAT 1: Realitza i ubica en un mapa d’Europa, la civilització grega des dels seus orígens (Hèl·lade en color morat) i les terres que foren colonitzades a partir del s. VI aC (Expansió colonial grega en color taronja). Cal realitzar la llegenda del mapa. Podeu calcar el mapa de la pàg. 197 del llibre. ACTIVITAT 2: A partir de la següent línia del temps completa l’eix cronològic
que trobaràs a continuació amb allò que se’t demana:
a) Situa les etapes principals de la civilització grega als quadres en blanc de l’eix i pinta cada etapa amb un color diferent.
b) Escriu al costat de les dades els esdeveniments principals de la història de la civilització grega i pinta’ls.
ELS GRECS: Un origen comú. Els grecs parlaven una mateixa llengua: el grec. Feien servir un sistema sil·làbic:
introduïren per primer cop les vocals. • L’ús d’una mateixa llengua els distingia dels qui no la parlaven, considerats bàrbars. • La literatura en llengua grega va ajudar a difondre una mateixa cultura que tots els grecs coneixien i compartien. Els poemes d’Homer (s.VIII aC) els van proporcionar una història comú (orígens i gestes dels seus avantpassats): La Ilíada: (que narra la guerra entre grecs i troians, com a conseqüència del rapte d’Helena, la dona del rei d’Esparta, per Paris, un heroi de Troia) o l’Odissea (que ens explica les aventures d’Ulisses, rei d’Ítaca, en el seu viatge de tornada després de la guerra de Troia). • També tenen els mateixos déus i ritus. • Així com els mateixos costums i formes de vida.
2. Els períodes de la Grècia clàssica: (Activitats voluntàries) L’ÈPOCA ARCAICA (800-490 aC): el naixement de la polis. La civilització grega es desenvolupa a la Península Balcànica, a les costes i les illes del mar Egeu. Els grecs sorgiran de la barreja de diferents pobles: aqueus, doris, ... A partir del s. VIII aC. els grec s'aniran agrupant en polis. Els grecs es dedicaven bàsicament al comerç, tanmateix també hi trobem altres activitats econòmiques:
• Agricultura: especialitzats en blat, vinya i olivera. Les explotacions agrícoles eren reduïdes i els pagesos vivien humilment.
• Ramaderia i pesca. • Artesania: Especialitzada en l’elaboració de ceràmica de gran qualitat
i teixits, de lli, llana, cotó (d’origen indi) i fins i tot objectes de pell. • Comerç: Activitat econòmica més important. Els grecs comerciaven
al llarg de tot el Mediterrani.
El sòl grec és molt pobre (muntanyós i escarpat). La baixa productivitat agrícola i l’increment demogràfic de les ciutats, al llarg del s. VIII-VI aC. va posar la necessitat de cercar noves terres, fora del territori hel·làdic, on viure. Així sorgiran es colònies gregues, les quals dependran comercialment de la metròpoli (ciutat mare).
Com a conseqüència de les colonitzacions, els grecs varen entrar en contacte amb altres pobles, ubicats en territoris propers: fenicis (sud del mediterrani), etruscos (nord d’Itàlia), egipcis, ...
ACTIVITAT 1: Explica les causes i conseqüències de l’expansió grega pel Mediterrani.
L’ÈPOCA CLÀSSICA: Les Guerres Mèdiques (499-480 aC) i la Guerra del Peloponès (431-404 aC). El començament d’aquesta època es va caracteritzar per la unitat de les polis respecte dels atacs d’altres pobles (principalment contra els perses) i la supremacia d’Atenes i Esparta va suposar a la llarga la disputa entre ambdues polis. Les guerres mèdiques: Els perses al llarg del s.VI aC. dominaren les polis gregues d’Àsia Menor i les illes properes a la costa. L’any 499 aC. les polis sotmeses es van rebel·lar contra els perses, ajudades per Atenes i la resta de polis, iniciant-se així les Guerres Mèdiques.
- Primera Guerra Mèdica (490 aC) que va finalitzar amb la victòria dels grecs en la Batalla de Marató.
- Segona Guerra Mèdica (480 aC) Aquesta s’inicià quan el rei Xerxes I va envair i saquejar Atenes. Tanmateix fou derrotat poc després a les Batalles de Salamina i Platea.
Les Guerres Mèdiques acabaren amb el triomf dels grecs i l'hegemonia d’Atenes. Atenes va esdevenir la potència més important de l’Hèl·lade.
Quan van acabar les guerres mèdiques, Esparta i Atenes van rivalitzar per aconseguir el predomini a Grècia i es van enfrontar durant la segona meitat del s. V aC en una guerra civil: la Guerra del Peloponès (431-404 aC). El conflicte va acabar amb el triomf d’Esparta que es va convertir en la polis més poderosa.
ACTIVITAT 2: Respon les preguntes següents: a) Qui es va enfrontar en la guerra del Peloponès? b) Qui va guanyar la guerra? c) Per què diem que es tracta d’una guerra civil? L’ÈPOCA HEL·LENÍSTICA: A mitjans del s. IV aC. Filip II de Macedònia, aprofitant l’afebliment de les polis gregues, va sotmetre totes les polis de Grecia a excepció d’Esparta, l’any 338 aC. L’any 336 aC. quan es disposava a iniciar la conquesta de l’Imperi persa fou assassinat, essent succeït pel seu fill Alexandre el Gran. Alexandre el Gran va formar un gran exèrcit i va iniciar la conquesta de l’Imperi persa. Des d’allà va iniciar una expedició cap a Orient. Entre el 334 i el 323 aC. Alexandre el Gran va arribar a la vall de l’Indus i va conquerir un gran imperi: Persia, Mesopotamia, Síria i Egipte. Alexandre el Gran va morir mentre projectava la conquesta d’Aràbia (323 aC).
Alexandre el Gran va morir sense organitzar el seu immens imperi. Els seus generals es varen dividir els territoris, adoptant el títol de rei; fundant diversos regnes, coneguts com les monarquies hel·lenístiques: A Egipte i el sud de Síria van romandre en mans dels ptolomeus; Àsia, des de la Mar Egea fins a l’Indo, es va formar el regne de Síria, sota els selèucides; i Macedònia (amb el sud de la Península Balcànica, és a dir, Grècia inclosa) va restar sota el control d’Antígon i els seus familiars. Macedònia passar a ser provincia romana el 146 aC. El mateix va succeir amb els regnes d’Àsia. El darrer regne hel·lenístic que va ser annexionat a l’Imperi romà fou Egipte, l’any 31 aC.
ACTIVITAT 3: Ordena cronològicament el procés. Escriu 1,2,3 i 4 allà on correspongui.
Van aparèixer les monarquies hel·lenístiques.
La cultura grega es va expandir per Orient.
Filip II va conquerir gairebé totes les polis gregues.
Alexandre el Gran va ampliar l’imperi macedoni fins a l’Índia.
ACTIVITAT 2.
● Completa
● Escriu en termes d'una única potència:
● Busca en aquesta llista divisors dels nombres següents:
12 - 10 - 4 - 32 - 2 - 13 - 6 - 15 - 21 - 5 - 1 - 8 - 17 - 16 - 7 - 20 - 24 - 18 - 40 - 3 - 9 - 6 - 80 - 100 – 48
a) D(40) = { }
b) D(12) = { }
c) D(16) = { }
Completa les frases:
a) Un nombre és divisible per 2 quan acaba en ______________ .
b) Un nombre és divisible per ________________ quan la suma de les seves xifres és múltiple de tres.
c) Un nombre és divisible per 10 quan ___________________.
d) Un nombre és divisible per __________________ quan acaba en 0 o 5.
● Completa aquestes descomposicions de nombres pel mètode de divisions successives:
Envieu les tasques de l’activitat 2 a: [email protected]
FI DE LES TASQUES DE MATEMÀTIQUES
LENGUA Y LITERATURA CASTELLANA (5ª SEMANA)
LOS GÉNEROS LITERARIOS 3. EL GÉNERO NARRATIVO: LA RESEÑA LITERARIA / LOS PERSONAJES
1. En internet hay varios booktubers que tienen muchos seguidores en las redes
sociales. Mira el vídeo de Sebastián García y completa la ficha de El Quijote.
https://www.youtube.com/watch?v=mDp5aeuJ_k0
Título El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha
Autor
Personaje principal
Breve descripción del personaje
Temas de los que trata la obra
2. Vuelve a ver el vídeo y ordena la reseña sobre El Quijote.
Al final, Sancho acaba contagiándose del idealismo de don Quijote, y don Quijote, de la visión realista de Sancho.
Un día, decide salir como un caballero andante para luchar contra las injusticias y se hace llamar don Quijote.
En resumen, El Quijote es un libro que engancha y que no puedes dejar de leer hasta el final.
1 En este libro, se cuentan las aventuras de Alonso Quijano, un hombre mayor que leía demasiadas novelas de caballerías.
Lo acompaña Sancho Panza, un vecino que ve el mundo de una manera más realista.
3. Fíjate en el siguiente esquema y escribe qué tipo de personajes son los del
cuento de Caperucita que aparecen a continuación.
4. Para que podamos conocer los rasgos principales de los personajes, los autores
utilizan adjetivos para describirlos. Escribe adjetivos para describir a estos
personajes. Fíjate en el ejemplo.
Ejemplo: Una persona que siempre quiere saber lo que no sabe es: curiosa. ·
·Una persona muy mala y perversa, como la bruja de Blancanieves:
·Una persona muy buena y amable, como Caperucita:
·Una persona que no tiene miedo ante el peligro, como el cazador que salva a
Caperucita:
·Un animal fiero y agresivo, como el lobo:
·Algo o alguien que da mucho miedo, como un monstruo:
5. Graba un vídeo o un audio como el del booktuber Sebastián García. Puedes
hacer la reseña del libro que estamos leyendo en clase, Manolito Gafotas, de
Elvira Lindo, o de otro libro que hayas leído y te haya gustado, o incluso de una
película o serie de televisión.
Recuerda: debes hablar del título de la obra, del autor, de los personajes (principales, secundarios) del argumento y añadir una opinión personal. Manda el vídeo o audio por correo electrónico. Si no puedes hacerlo, escribe la reseña.
LENGUA Y LITERATURA CASTELLANA (6ª SEMANA)
LOS GÉNEROS LITERARIOS 4. EL GÉNERO LÍRICO: ESTRUCTURA Y TEMAS DE LA POESÍA
1. Fíjate en el esquema del poema Verde que te quiero verde de Federico García
Lorca e indica si las siguientes afirmaciones son verdaderas o falsas.
a. Un poema se compone de varias estrofas. V / F
b. Las estrofas de este poema se componen de cinco versos. V / F
c. Los versos son como una frase porque todos terminan en un punto. V / F
d. En un poema puede haber versos que se repiten. V / F
2. Lee los siguientes poemas y decide a cuál de ellos pertenecen las siguientes
afirmaciones.
a Es un poema de amor.
La autora del poema transmite sufrimiento.
El tema del poema es la muerte.
En total, el poema está formado por catorce versos.
Es parecido a un testamento con indicaciones precisas para el entierro.
Tiene cuatro estrofas de cuatro versos cada una.
3. Lee estos dos poemas de Antonio Machado y responde a las preguntas.
RECUERDO INFANTIL
Una tarde parda y fría de invierno. Los colegiales estudian. Monotonía de lluvia tras los cristales.
Es la clase. En un cartel se representa a Caín fugitivo, y muerto Abel, junto a una mancha carmín.
Con timbre sonoro y hueco truena el maestro, un anciano mal vestido, enjuto y seco, que lleva un libro en la mano.
Y todo un coro infantil va cantando la lección: «mil veces ciento, cien mil; mil veces mil, un millón».
Una tarde parda y fría de invierno. Los colegiales estudian. Monotonía de la lluvia en los cristales.
PEGASOS, LINDOS PEGASOS
Pegasos, lindos pegasos, caballitos de madera.
Yo conocí, siendo niño, la alegría de dar vueltas sobre un corcel colorado,
en una noche de fiesta. En el aire polvoriento
chispeaban las candelas, y la noche azul ardía
toda sembrada de estrellas. ¡Alegrías infantiles
que cuestan una moneda de cobre, lindos pegasos,
caballitos de madera!
a. ¿Cuántos versos tiene cada poema? ¿Y estrofas?
b. ¿De qué época de su vida recuerda y nos habla el autor en estos poemas?
c. ¿De qué lugar nos habla el autor en cada poema? ¿Dónde estaba?
d. ¿Cómo crees que se sentía el autor en la escena de cada poema?
e. ¿Qué adjetivos usa el autor para describir las cosas, personas y ambiente en
cada poema?
Tasca d’ED. VISUAL I PLÀSTICA
LA IL.LUSTRACIÓ En el disseny gràfic, la il·lustració crea imatges que representen el contingut d’un text. Hi ha obres literàries i poètiques que han estat transferides moltes vegades al món de les imatges, és a dir, es representa el que es llegeix.
Havent vist els exemples.
ACTIVITATS:
1. Interpreta a la teva manera i elabora, amb el teu estil, una il·lustració relacionada amb un dels poemes d’Antonio Machado que se us proposa a Lengua i Literatura Castellana.
Escull el poema que més t’agradi i crea una imatge que representi el contingut del text : PEGASOS, LINDOS PEGASOS o RECUERDO INFANTIL. Fes foto del teu treball i me l’envies per correu electrònic .o per classroom.
2. Escull una paraula o vàries paraules del poema que et cridi l’atenció i dissenya-les de manera que les lletres es fusionen amb el significat de la/les paraula/paraules. Dit d’una altra manera, les paraules tenen forma.
A continuació, tens uns exemples:
Setmana Santa. Les formes i la posició de les lletres suggereixen les típiques processons religioses.
La lletra E està formada amb un rostre i objectes que en la realitat mai no es podrien agrupar d’aquesta manera. Seria una idea de cada lletra de la paraula.
Poemes visuals de Joan Brossa.
Fes foto del teu treball i me l’envies per correu electrònic .o per classroom.
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r d’ESO
Activitats de competències bàsiques i comprensió lectora
Un tall
El Toni entra a classe corrents, amb els ulls esverats i un tall al coll. És un tall profund i ample, del qual vessa sang, més que vermella, d’un granat brillant.
-M’han tallat amb una ampolla trencada.
La sang li regalima pel coll i li taca la camisa blanca de l’uniforme.
-A veure. ¿Aquestes són maneres d’entrar a classe, Toni?
És que el Ferran i el Roger, senyor, han agafat una ampolla trencada que hi havia prop de la màquina de begudes, me l’han clavada i…
-¿Com s’entra a classe, Tonik? ¿És així com s’entra a classe? ¿De qualsevol manera, s’entra a classe? ¿S’entra a classe sense dir “bon dia”? ¿És això el que hem après a escola, Toni?
-Bon dia -diu el Toni mentre col·loca la mà dreta contra el tall per intentar aturar la sang.
-Fa molt temps que, en general, els costums han anat degenerant, i no és pas culpa vostra, ho sé. També és culpa nostra, de les institucions que no som capaces d'oferir una educació que fomenti personalitats educades en el rigor i la responsabilitat. Tu, Toni, només n’ets una mostra, un gra de sorra a la platja infinita del desgavell universal. ¿On és el rigor d’antany? ¿On són l’esforç i el sacrifici?
-És que estic tot ple de sang, senyor.
-Ja ho veig. I també veig com estàs deixant el parquet. Per no parlar de la camisa, i de l’americana. Ja saps que m’agrada que l’uniforme estigui sempre impecable. Però d’això en parlarem després. Ara ves a recepció i demana al senyor Manolo el pal de fregar i una galleda d’aigua, i procura no anar regalimant sang per tot el passadís, que també l’hauràs de netejar.
Quim Monzó, Mil cretins (adaptat).
1. Completa les oracions:
a. El toni sanga perquè… b. El professor renya el Toni quan el noi entra a classe perquè… c. El professor diu al Toni que avui dia troba a faltar els valors de… d. El professor recomana al Toni que no vagi regalimant sang pel passadís
perquè…
2. Què creus que signifiquen les paraules del professor: Tu, Toni, només n’ets una mostra, un gra de sorra a la platja infinita del desgavell universal?
3. Marca les afirmacions que siguin certes:
a. El mot educació ○ s’accentua perquè tots els monosíl·labs tònics s’accentuen. ○ és un monosíl·lab àton. ○ s’accentua per no confondre-la amb un determinant possessiu.
4. Reescriu l’oració canviant els mots destacats per sinònims: És un tall profund i ample, del qual vessa sang.
5. Inventa un diàleg entre el Toni i el seu germà gran en el qual el noi explica què li ha passat.
Envia les tasques de l’activitat de Llengua i Literatura Catalana, fent foto a la llibreta o compartint el document als professors/es: [email protected], [email protected]
FI DE LES TASQUES DE LLENGUA I LITERATURA CATALANA
MÚSICA
Aquestes són les tasques de música per a les dues properes setmanes (del 25-5 al 5-6) pels alumnes dels grups A, B i C que teniu llibre i no podeu accedir al llibre digital facilitat per l’editorial.
1. Si no vols o no pots, no cal imprimir aquest document. Pots fer les activitats en fulls o en una llibreta.
2. M’heu de retornar una foto o un document amb els exercicis que no són de pràctica instrumental fets, i si és possible, un vídeo o àudio tocant els exercicis 5 i 7. Si no us podeu gravar en vídeo o àudio ni podeu enviar la foto o el document digital, no passa res, ja m’ensenyareu la feina feta i com toqueu les cançons quan ens tornem a veure.
EXERCICIS
1. Llegeix atentament la pàgina 108 (tema 9) del llibre i respon aquestes preguntes sobre el que has llegit:
a) Com podem diferenciar una agrupació orquestral d’una de cambra?
b) Amb quin tipus de música s’associen aquests grups?
c) Per a quins tipus de música s’ha creat el tercer grup: agrupacions d’altres tipus de música?
2. Ara llegeix atentament la pàgina 109 del llibre i respon les preguntes:
a) Quins tipus d’agrupacions orquestrals existeixen?
b) Quins instruments formen l’orquestra simfònica del s. XVIII?
c) Quins instruments s’afegeixen en el s. XIX?
d) I en el s. XX?
3. Llegeix l’apartat del compositor i de l’obra de la p. 110 i respon:
a) Qui va escriure aquesta música?
b) Quin instrument tocava i on va néixer?
c) Qui va escriure l’obra de teatre Peer Gynt?
d) Què intenta descriure el compositor en aquest fragment musical?
4. Ara copia en aquests pentagrames la partitura musical de l’activitat 2 i escriu el nom de les notes del primer pentagrama.
5. A continuació intenta tocar la melodia del primer pentagrama que has copiat amb l’instrument que vulguis i, si és possible, enviar-me un àudio. Fixa’t que hi ha un grup de 4 semicorxeres que han de ser més ràpides que la resta.
6. Llegeix atentament les pàgines 112 i 113 (tema 9) del llibre. Un cop llegides intenta fer l’activitat 1 de la p. 112 picant amb una o dues mans (com vulguis) sobre la taula. Quan et surti bé, i si pots, grava-la amb el mòbil (àudio) i respon aquestes preguntes:
a) A quantes semicorxeres equival una negra?
b) I dues negres?
c) I una rodona?
7. Ara copia la melodia 6 de la pàgina 113 del llibre, escriu el nom de les notes i toca-la amb la flauta o l’instrument que vulguis.
8. Llegeix la p. 115 (resum de la unitat) i copia la definició dels següents termes:
a) Intervals
b) Escala
c) Grau
d) Tonalitat
e) Agrupacions instrumentals
FI DE LES TASQUES DE MÚSICA
EDUCACIÓ FÍSICA
Enviar la tasca per correu electrònic o compartir els vídeos/fotos per Google Drive a l’adreça: [email protected]
Hola nois/noies! Per fi podem sortir de casa, encara que cal continuar anant amb compte! Tot i això, continuem passant molt temps dins de casa, però qui ens ha dit que no puguem divertir-nos dins d'ella?
Per això la tasca que us proposo és crear un joc o esport que es pugui realitzar dins de casa, això sí, hem de pensar i crear jocs nous i divertits sense arriscar la nostra salut, ni tampoc fer activitats en les quals puguem trencar el mobiliari de la nostra casa. És important que els vostres jocs/esports siguin creatius i divertits.
Podeu utilitzar el material que vulgueu, això sí, ha de ser el que puguem tenir gairebé tots a les nostres cases: globus, pilotes (es poden fer de paper), raspalls d'escombrar, mitjons, bolígrafs... Qualsevol cosa que teniu a mà!
Aquesta activitat podeu lliurar-me-la de dues maneres:
1. Emplenar un full/fitxa, amb el vostre joc/esport, ja sigui en Word o en paper i fer una foto.
O bé...
2. Fer un vídeo jugant al vostre joc en el qual expliqueu les regles i compartir-lo per Drive.
Quins apartats ha de tenir la fitxa si trieu la primera opció? Aquests!
NOM DEL JOC/ESPORT INVENTAT:
NOMBRE DE JUGADORS:
MATERIAL UTILITZAT:
EXPICACIÓ:
VARIANT: (una variant és el mateix joc però amb alguna modificació, per exemple, llevant o afegint material, canviant l'espai, fent el camp més gran o més petit, canviant el nombre de jugadors...
ANGLÈS
1. Write the words under the pictures.
2. What are you wearing today? Today I’m wearing...
GETTING UP LATE FOR THE DENTIST
Mr Bean is the invention of an actor, Rowan Atkinson. This funny television character lives
alone in London, and his best friend is a teddy bear.
Every small task, such as making a sandwich, going swimming or using a television, is
difficult for him. But he always finds an unusual way to them!
3. Watch the following Mr Bean’s video: https://www.youtube.com/watch?v=IacjiYGj9l4 and order the sentences from 1 to 5.
_____ Mr Bean parks his car.
_____ Mr Bean is sleeping.
_____ Mr Bean brushes his teeth.
_____ Mr Bean gets dressed.
_____ Mr Bean opens his car’s door.
4. Are the sentences true or false?
Mr Bean gets up at eight o’clock. True / False
There are two chairs in the bedroom. True / False
Mr Bean’s jacket is brown. True / False
Mr Bean brushes his teeth at home True / False
The policewoman is wearing a hat. True / False
5. What is Mr Bean wearing? Describe his clothes
He’s wearing…
FI DE LES TASQUES D’ANGLÈS
RELIGIÓ
ACTIVITATS DE JOSEP (Gènesi, 37)
1.- Posa les paraules corresponents als buits de cada frase:
( germans, esclau, Josep, Benjamí, germans )
Els ...................... de Josep se'l van vendre com a ..............
El germà petit de Josep era ................
El patriarca .......... .......va ser famós per la interpretació dels somnis.
Josep va reconèixer els seus ..................... i els va perdonar.
2.- Observa els dibuixos i respon:
- A qui porten lligat? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
- Per què? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
- A on el porten ? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
- Què està fent Josep? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3. Quina interpretació va fer Josep del somni del faraó? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4.- Interpreta el text següent, a cada dibuix li correspon una lletra, al final hi ha algunes equivalències les altres les has d’anat deduint:
5. Qüestió oberta:
- Els somnis tenen sentit? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Hi ha una relació entre el somni i el que passarà? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Es poden interpretar els somnis? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6. Escriu sota cada vinyeta del còmic de la història de Josep el que hi passa.