fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.483

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

11 de desembre de 2016 Diumenge III d’Advent

LecturesDiumenge III d’Advent

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

El diumenge de l’alegria

«Gaudete in Domino semper» ‘Viviu sempre contents en el Senyor’, comença dient l’antífona d’aquest

tercer diumenge d’Advent que, agafant la primera paraula d’aquesta expressió llatina, es coneix com el «diumenge Gaudete». «Sempre!», diu l’antífona, no sols un dia a l’any. Però aquest diumenge la invitació a estar alegres ens la recorda l’Església d’una manera especial.

Per què l’Església ens recorda cada any que hem de ser persones alegres? Perquè a vegades ens n’oblidem. El papa Francesc lamenta: «Hi ha cristians l’opció dels quals sembla ser la d’una Quaresma sense Pasqua.» Que aquests dies no hi hagi cristians que no s’alegrin de l’arribada del Nadal.

El Papa mateix concedeix tanta importància a aquest testimoni d’alegria que va escriure l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium ‘L’alegria de l’Evangeli’, que ja en el seu començament adverteix: «El gran risc del món actual […] és una tristesa individualista que brolla del cor còmode i avar, en el qual ja no hi ha espai per als altres, ja no hi caben els pobres.»

Aquesta és la lliçó d’aquest diumenge d’Advent: cal estar alegres, però no amb una alegria despreocupada i egoista, sinó contagiosa i oberta als altres, amb preferència als més necessitats.

Recentment s’ha publicat un llibre que porta per títol DOCAT (unió de les paraules do, de l’anglès to do, ‘fer’, i cat, de catecisme). És un compendi de la doctrina social de l’Església per a joves. L’aconsello vivament. Reuneix de

manera molt atractiva el pensament social dels pontífexs des de Lleó XIII, amb la seva encíclica Rerum Novarum, fins a Francesc i el seu últim text magisterial cridant a respectar el món creat per Déu.

L’Església no dicta fórmules concretes per a l’activitat política, però exposa els criteris que farien una societat més humana. Es basen en la mateixa dignitat humana per a tothom. No hi ha dubte que molts problemes actuals es resoldrien partint d’aquests criteris: l’assistència a les persones sense llar, als refugiats, als immigrats per raons econòmiques, a dones que són víctimes d’explotació, a treballadors que són discriminats…

En aquest diumenge l’Església ens crida a l’alegria, ensenyant que ningú no pot aconseguir-la de veritat si no s’ocupa dels altres. I dóna pistes de com fer-ho. És qüestió de voluntat.‘ Ningú no pot aconseguir l’alegria

de veritat si no s’ocupa dels altres

Lectura del llibre d’Isaïes (35,1-6a.10)

La terra eixuta i el desert estan de festa, d’alegria l’estepa floreix. La seva florida s’esbadella com l’iris, s’engalana i crida de goig. Li han estat donades la glòria del Líban, les gales del Carmel i de Saron. Són ells els qui veuran la glòria del Senyor, la majestat del nostre Déu. Enrobustiu les mans que es deixen caure, afermeu els genolls que no s’aguanten. Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve a salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig. Tornaran els qui el Senyor ha rescatat, entraran a Sió cridant de goig i una alegria eterna coronarà els seus caps. Hi haurà festes i alegria, i fugiran les penes i els gemecs.

Salm responsorial [145,7.8-9a.9bc-10 (R.: cf. Is 35,4)]

El Senyor fa justícia als oprimits,dóna pa als qui tenen fam.El Senyor deslliura els presos.

R. Senyor, veniu a salvar-nos.

El Senyor dóna la vista als cecs,el Senyor redreça els vençuts.El Senyor estima els justos;el Senyor guarda els forasters. R.

El Senyor manté les viudes i els orfes,i capgira els camins dels injustos.El Senyor regna per sempre,és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.

Lectura de la carta de sant Jaume (5,7-10)

Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor. Mireu com el pagès espera els fruits preciosos de la terra, prenent paciència fins que les pluges primerenques i tardanes l’hauran assaonada. Igualment vosaltres tingueu paciència, refermeu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop. Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a les portes. Voleu, germans, un exemple de paciència en els mals tractes? Preneu el que us donen els profetes que van parlar en nom del Senyor.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (11,2-11)

En aquell temps, Joan, que era a la presó, va sentir dir el que feia Crist, i va enviar els seus deixebles per preguntar-li: «Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?» Jesús els va respondre: «Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la bona nova, i feliç aquell que no quedarà decebut de mi.» Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar a la gent de Joan: «Què heu sortit a veure al desert? Una canya sacsejada pel vent? Doncs, què hi heu sortit a veure? Un home vestit delicadament? Els qui porten vestits delicats viuen als palaus dels reis. Doncs, què hi heu sortit a veure? Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta: és aquell de qui diu l’Escriptura: “Jo envio davant teu el meu missatger, perquè et prepari el camí.” Us ho dic amb tota veritat: Entre tots els qui les mares han portat al món no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; tanmateix el més petit al Regne del cel és més gran que ell.»

Feliç aquell qui no em rebutjarà!

Des de la presó, Joan envia els seus deixebles a interrogar Jesús: «¿Ets tu el qui ha de venir?» Ets tu el Messies que esperem? Jesús s’ha manifestat a la Galilea amb uns fets i unes paraules que no es corresponen pas amb la imatge del Messies que vindrà a fer justícia amb «la pala per ventar el gra a les mans» (Mt 3,12).

Els qui segueixen Jesús han vist que la profecia d’Isaïes arriba a l’acompliment. Amb Jesús l’acció salvífica de Déu es fa realitat: s’obren els ulls, s’enrobusteixen els peus, desapareix tota impuresa i res pot allunyar ningú del Déu de la misericòrdia, es desembussen les orelles, venç la vida, els pobres gaudeixen de la felicitat que ve de Déu (Mt 4, 23-24; 10,1).

Amb els seus fets i paraules, nosaltres també reconeixem avui i rebem els efectes de l’obra salvífica de Jesús, el Messies. O potser no?

Preguem: Senyor, ajuda’ns a no defallir quan estem cansats, a ser valents per anunciar allò que hem vist i sentit, a ser comptats entre els benaurats que no et rebutjaran.

5

DESTAQUEM...

(p.2)

l’entrevista

Mirada endins per M. de l’Esperança Amill (Secretariat Diocesà d’Animació Bíblica)

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

(p.5)

—Els signes de l’Advent. Propostes per a viure amb més intensitat aquest temps litúrgic

—Entrevista a Mons. Manuel Nin Güell, Exarca dels catòlics de tradició bizantina a Grècia

El dia 2 de febrer de 2016 el papa

Francesc nomenava el P. Manel Nin Güell (El Vendrell, 1956), monjo de Montserrat, nou Exarca, és a dir bisbe, per als catòlics de tradició bizantina a Grècia i bisbe titular de Carcabia. El 15 d’abril era ordenat bisbe a la basílica de Sant Pau extramurs de Roma i

entronitzat a la Catedral de la Santíssima Trinitat d’Atenes el 14 de maig. Des de 1999 ha estat rector del Pontifici Col·legi Grec a Roma.

—Com s’introdueix en el món de les esglésies orientals?

Vaig entrar a Montserrat com a novici, com a candidat a monjo, l’any 1975, i vaig tenir la sort, la gràcia, podríem dir, de trobar el meu mestre novicis, el P. Cebrià Pifarré, que va morir fa mig any. Ell em va posar de seguida a estudiar llatí, grec i més endavant el siríac, una llengua semítica, la que parlava Jesús. Em va obrir al món de l’orient cristià i vaig descobrir tot un món, els pares de l’Església, les litúrgies de l’orient, les seves esglésies, etc. Un món divers del món llatí que jo coneixia però també amb moltes coses en comú.

—Quants fidels formen aquesta comunitat que se li ha encomanat?

És una mica difícil de dir però els fidels grecs de tradició bizantina són uns 5.500 o 6.000 escampats per tot Grècia. Molts d’ells són ucraïnesos perquè a finals dels anys vuitanta, amb la caiguda del règim soviètic, en van arribar molts a Grècia i s’hi van quedar.

Tenim també presència de caldeus, cristians de tradició siríaca, procedents de Síria i l’Iraq i també tenen com a referència la catedral de la Santíssima Trinitat a Atenes. Podem dir que els catòlics grecs de ritu oriental són una comunitat multiètnica.

—Com són les relacions amb l’església ortodoxa, religió majoritària al país?

Jo diria que distants. No he trobat cap metropolita ortodox des que vaig arribar-hi al mes de maig. Sé que l’exarcat grec catòlic és un dels punts de dificultat en el diàleg amb l’església ortodoxa grega. Però jo voldria crear un diàleg fratern sense grans pretensions. Començant per una base humana i fraterna.

—Un dels reptes que se li plantegen és l’atenció pastoral de les persones refugiades que arriben al país...

Sí, perquè hi ha un acolliment de refugiats de presència musulmana però també hi ha cristians i cristians orientals catòlics. Aleshores també l’exarcat està per ajudar-los. Molts caldeus, sirians i iraquians, han arribat com a refugiats de guerra. És una presència molt de pas perquè tenen famílies als Estats Units o el Canadà i només s’hi estan per a fer papers mentre que els ucraïnesos han arrelat. Els fills dels ucraïnesos parlen la seva llengua materna a casa però al carrer parlen grec. Hi ha un procés d’integració bo. De fet, l’únic seminarista que tenim a l’exarcat és ucraïnès i està estudiant a Roma.

—Ha estat a Tarragona amb motiu d’una conferència sobre la persecució dels cristians al Pròxim Orient. Quina és la situació ara mateix?

Quan parlem del Pròxim Orient parlem de Síria on hi ha la guerra però cal no oblidar l’Iraq, el Líban, Egipte on els coptes sofreixen molt..., és una situació de persecució molt evident. És a dir, en llocs com Síria o l’Iraq, envaïts per l’estat islàmic, els cristians només poden convertir-se, marxar o bé morir. Les persones que viuen en aquests països viuen una situació de persecució molt evident, i que és la més important, però també una situació de persecució cultural. Cal pensar que en moltes de les esglésies i monestirs de l’Iraq hi havia biblioteques amb tot un tresor de manuscrits que s’han cremat. Hi ha un fons cultural, de quasi dos mil anys, que s’ha perdut. Esglésies del segle IV que han estat arrasades i destruïdes amb excavadores.

L’entrevista completa es publicarà a la revista Església de Tarragona de novembre-desembre (n. 295).

Mons. Manuel Nin Güell, Exarca dels catòlics grecs de ritu bizantí:

«En llocs com Síria o l’Iraq els cristians només poden convertir-se, marxar o bé morir»

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42en un minut

Litúrgiade la setmana

recurs

Cicle A / Litúrgia de les Hores: Setmana III

Diumenge, 11: Diumenge III d’Advent [Is 35, 1-6a.10; Salm 145, 7-8-9a.9bc-10; Jm 5,7-10; Mt 11, 2-11 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 12:[Nm 24, 2-7.15-17a; Salm 24, 4bc-5ab.6-7bc.8-9; Mt 21, 23-27] Mare de Déu de Guadalupe (ML)

Dimarts, 13: Santa Llúcia, verge i màrtir (MO) [So 3, 1-2.9-13; Salm 33, 2-3.6-7.17-18.19 i 23; Mt 21, 28-32]

Dimecres, 14: Sant Joan de la Creu, prevere i doctor de l’Església (MO) [Is 45, 6b-8.18.21b-26; Salm 84, 9ab-10.11-12.13-14; Lc 7, 18b-23]

Dijous, 15: [Is 54, 1-10; Salm 29, 2 i 4.5-6.11-12a i 13b; Lc 7, 24-30] Sant Valerià

Divendres, 16: Sant Josep Manyanet i Vives, prevere (MO) [Is 56, 1-3a.6-8; Salm 66, 2-3.5.7-8; Jn 5,33-36]

Dissabte, 17: [Gn 49, 1-2.8-10; Salm 71, 1-2.3-4ab.7-8.17; Mt 1, 1-17] Sant Llàtzer

Diumenge, 18: Diumenge IV d’Advent [Is 7, 10-14; Salm 23, 1-2.3-4ab.5-6; Rm 1, 1-7; Mt 1, 18-24 (LE/LH pròpies)]

agenda12 de desembre

—Missa en honor a la Mare de Déu de Guadalupe presidida pel Sr. Arquebisbe. A la Catedral de Tarragona, a les 20.00 h.

14 de desembre

—Presentació del llibre «Romanesque Cathedrals in Mediterranean Europe. Architecture, Ritual and Urban Context» sobre l’art romànic a Europa, que inclou una part significativa dedicada a la Catedral. Tindrà lloc a la capella del Corpus Christi de la Catedral, a les 12.00 h. Hi intervindran Gerardo Boto, de la Universitat de Girona, i Justin Kroesen, de la Universitat noruega de Bergen. Organitza el Museu Diocesà de Tarragona.

15 de desembre

—Sembradors d’Estels a la Catedral de Tarragona, a les 15.30 h. Els alumnes de les escoles de Tarragona feliciten el Nadal en nom dels missioners. Organitza la Delegació diocesana de missions i cooperació entre les Esglésies.

16 de desembre

—Rebuda de la Llum de la pau provinent de Betlem i vetlla de pregària a la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau, a partir de les 20.45 h. Organitzen la Demarcació de Tarragona dels Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, la Delegació diocesana de pastoral de joventut i el Secretariat diocesà d’animació Bíblica de l’Arquebisbat de Tarragona.

17 i 18 de desembre

—Anno Domini, la recreació del primer Nadal de la història a Tarragona. El Passeig Arqueològic acollirà durant el cap de setmana, de les 18.00 a les 20.00 h, aquest pessebre vivent diferent que reconstruirà històricament la Judea del segle I. Els passis tindran una durada aproximada de cinquanta minuts i es representaran tant en català com en castellà. El preu de l’entrada és de 10 euros —gratuïta per als menors de tres anys— i es pot adquirir a tots els centres de El Corte Inglés. Organitzen l’Associació Cultural Sant Fructuós i el Museu Bíblic Tarraconense. Més informació al web http://museu.biblic.arqtgn.cat.

adventEls signes de l’Advent

L’Advent és la preparació per a les solemnitats del Nadal i l’Epifania. I aquesta preparació interior demana també una

preparació externa per tal que visquem millor aquest temps litúrgic.

Un primer signe és l’auste-ritat litúrgica: sabem que l’Advent no és un temps pe-nitencial com la Quaresma, sinó un temps de prepara-ció i espera joiosa. Per això tenim el color morat dels ornaments, que és un color més apaivagat en contrast al color blanc i clar que tindrem per Nadal. També és bo tenir una decoració més austera a l’església per tal que pel Nadal tot sigui ornamentat. En la litúrgia no cantem el Glòria, que és l’himne dels àngels a Betlem i que cantarem solemnement la nit de Nadal; si bé cantem l’al·leluia.

Un segon signe són els cants d’Advent, que només es canten durant aquest temps i que és bo tenir-los reservats per aquesta ocasió, per tal de prendre consciència que som a l’Advent.

Un tercer signe és la corona d’Advent. Si bé és un costum que ens ha vingut dels països nòrdics d’Europa, ha arrelat molt a casa nostra. Consisteix en una corona de branques verdes, col·locada en un lloc prou visible i digne, i que té enganxades quatre espelmes vistoses, pels quatre diumenges d’Advent.

Cada diumenge se n’encén una progressivament fins arribar a les quatre espelmes enceses el diumenge quart d’Advent, precedit d’una pregària o un cant. És un signe que podem fer tant a l’església com a casa.

Un quart signe és el calen-dari d’Advent, basat en un quadre amb finestretes per a cada dia del mes de des-embre, fins al dia 25, que es va obrint i en cada una d’elles es van veient dibui-xos de tema nadalenc que donen sentit a la festa. És una bona eina pedagògica per als infants per tal que entrin en la vivència del Nadal. El problema és que hi ha al mercat molts calen-daris d’Advent que tenen molt poc a veure amb un calendari cristià. Si és així, val més estalviar-se’l.

Un cinquè signe és la col·lecta pels pobres, per tal d’adonar-nos que la nostra vida cristiana està basada en l’amor fratern que el mateix Jesús ens ha donat. L’Església fa la col·lecta pels pobres tant amb menjar com amb diners mitjançant Càritas.

Finalment, un sisè signe de l’Advent és fer el pessebre dies abans del Nadal, per tal d’ambientar-nos a casa que celebrarem les festes de Nadal i alhora és una molt bona eina catequètica per als infants, tot explicant cada personatge bíblic i també el naixement de Jesús.

Centre de Pastoral Litúrgica

—Festes quinquennals del beat Bonaventura. Riudoms ha celebrat del 20 al 27 de novembre les festes quinquennals en honor del beat Bonaventura Gran coincidint amb els 110 anys de la seva beatificació. Amb motiu d’aquesta festa els veïns han sumat esforços per engalanar els carrers amb plantes, decoracions manuals, banderes del beat i domassos.

El P. Abat de Montserrat va presidir la missa d’inici de les festes quinquennals i la posterior processó de fanalets pel poble, mentre que l’acte central, presidit pel Sr. Arquebisbe, es va escaure el dissabte, dia 26. En finalitzar l’eucaristia, concelebrada per molts preveres de l’arxidiòcesi i l’antic provincial dels Franciscans a Catalunya, es va beneir i inaugurar la restauració de la capella del Santíssim. El darrer dia, el diumenge 27, a la tarda, va tenir lloc el final de la novena amb la participació de totes les entitats i confraries de la Parròquia i el trasllat de l’urna del beat al seu emplaçament original, sota l’altar de la capella del Santíssim, espai que ha recuperat la seva bellesa inicial.

—Trobada d’infants dels centres d’esplai. Més de cinc-cents infants i monitors van participar en la Trobada d’infants dels centres d’esplai de l’arxidiòcesi el dissabte dia 19 de novembre al Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona. La trobada es va iniciar amb la celebració de l’eucaristia presidida pel consiliari diocesà, Mn. Enric Mateu, seguida d’una dinàmica basada en la pel·lícula l’Origen del Guardians.

La Federació de Centres d’Esplais Cristians (MCECC-Tarragona) de la Fundació Santa Maria de Siurana organitza anualment aquesta efemèride al voltant del Dia Universal dels Drets dels Infants. En aquesta ocasió, les activitats van ser organitzades pels esplais acollidors de la trobada: Sant Fructuós, Sescelades i Sant Pau.

—Donatius via web. Recentment, la Conferència Episcopal Espanyola ha posat en marxa un nou portal web per a fer donatius a les parròquies o bé a la diòcesi. L’adreça és www.donoamiiglesia.es. Una via ràpida i senzilla per a col·laborar amb el sosteniment de l’Església mitjançant una plataforma de seguretat que garanteix la correcta gestió de les ordres. També es pot col·laborar mitjançant la via tradicional omplint la butlleta de la subscripció periòdica que es troba disponible a les parròquies i lliurar-la allà mateix o bé directament a l’Arquebisbat (Pla de Palau, 2. 43003 Tarragona).

L’escolanet, per Joan M. Padrell, pvre.Llibre «Mn. Josep Cabayol i Magrinyà: un home coratjós»

Aquesta publicació compta amb els testimonis, vivències i anècdotes de les persones que han col·laborat amb Mn. Josep Cabayol (La Riera de Gaià, 1935),

en la seva missió diocesana al llarg de quaranta anys a Rwanda, a l’Àfrica.

A través de set blocs, el llibre fa un recorregut per la vida de Mn. Cabayol començant pels seus orígens a La Riera de Gaià, les parròquies on va exercir el seu ministeri abans d’anar a l’Àfrica, els testimonis de les persones que van formar equip amb ell o fragments de cartes rebudes, entre d’altres. També s’hi recull el projecte social impulsat en l’Any Jubilar de Sant Fructuós del nou centre parroquial a Kampanga.

La segona edició del llibre es pot adquirir a la llibreria de l’Arquebisbat (c. de sant Pau, 4, Tarragona) o a la llibreria catòlica de Reus (c. de Sant Llorenç, 2).

papa francesc

Carta apostòlica ‘Misericordia et misera’ en la clausura del l’Any Sant de la Misericòrdia

En la clausura de l’Any Sant de la Misericòrdia a Roma, el diumenge 20

de novembre, el papa Francesc signava la Carta Apostòlica Misericordia et misera, dues paraules que sant Agustí empra per a comentar la trobada entre Jesús i l’adúltera.

Es tracta d’un document de vint-i-dos punts en el qual el bisbe de Roma ens recorda que la misericòrdia no pot ser un parèntesi en la vida de l’Església, sinó que constitueix la seva mateixa existència. «Res del que un pecador penedit col·loca davant de la misericòrdia de Déu queda sense l’abraçada del seu perdó», escriu, tot afegint que d’ara en endavant concedeix a tots els sacerdots, en raó del seu ministeri, la facultat d’absoldre a qui hagi procurat el pecat de l’avortament. Cal recordar que durant el Jubileu s’havia

concedit aquesta facultat només als preveres nomenats pel Sant Pare com a missioners de la Misericòrdia.

Una vegada clausurat aquest Jubileu, «som cridats a fer que creixi una cultura de la misericòrdia, basada en el redescobriment de la trobada amb els altres: una cultura en la que ningú miri l’altre amb indiferència ni aparti la mirada davant el sofriment dels germans», apunta el papa Francesc.

El document sencer es pot llegir a la secció Documents/Santa Seu del web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat