D A D E S C O M P A R A T I V E S

E S T R A N G E R S B C N / I N S P G

INSTITUT PRÍNCEP DE GIRONA

CURS 2011-2012

1 ) Dades sobre la població estrangera a Barcelona ciutat...................................3

1.1 Nombre i percentatge sobre la població total..............................................3

1.2 Procedència..................................................................................................4

1.3 Nacionalitats................................................................................................4

1.4 Edat..............................................................................................................5

1.5 Evolució........................................................................................................5

2 ) Dades sobre l’alumnat estranger al centre INS Príncep de Girona BCN...........6

2.1 Número total: 170 alumnes estrangers.......................................................6

2.2 Percentatge: 170/387= 43,92%...................................................................6

2.3 Procedència i gràfiques:...............................................................................6

2.4 Dades distribució per cicles i gràfica:...........................................................9

3.5 Dades alumnat centre INS Príncep de Girona 2011 / 2012..........................9

3 ) Anàlisi i valoració de les dades:.....................................................................10

3.1 Fes la comparació amb les dades que tens sobre Catalunya. Creus que el percentatge a la teva localitat és superior, similar o inferior al del conjunt de Catalunya? Per què creus que és així?.............................................................10

3.2 El percentatge al teu centre respon al percentatge de la localitat? Si no és així, quin creus que n’és el motiu?...................................................................12

3.3 Quines repercussions té aquesta presència al centre?..............................13

1 ) Dades sobre la població estrangera a Barcelona ciutat

1.1 Nombre i percentatge sobre la població total

1.2 Procedència

1.3 Nacionalitats

1.4 Edat

1.5 Evolució

2 ) Dades sobre l’alumnat estranger al centre INS Príncep de Girona BCN

2.1 Número total: 170 alumnes estrangers

2.2 Percentatge: 170/387= 43,92%

2.3 Procedència i gràfiques:

1. Argentina:62. Armènia : 23. Bolívia: 84. Brasil: 55. Bulgària:16. Colòmbia: 157. Cuba: 38. Egipte:19. Equador:2510. Eslovàquia: 111. Filipines:112. Geòrgia: 413. Hondures: 214. Índia: 415. Itàlia: 216. Lituània: 117. Marroc: 718. Moldàvia:1

19. Nepal: 220. Pakistan: 721. Paraguai: 222. Perú: 1923. Polònia :224. Portugal: 125. Rep. Dominicana: 426. Romania: 427. Rússia: 428. El Salvador:129. Ucraïna: 330. Uruguai: 431. Veneçuela: 132. Xile: 333. Xina:24

Gràfica alumnat procedència

Gràfica percentatge alumnat procedència

2.4 Dades distribució per cicles i gràfica:1r Cicle: 552n Cicle: 83Batxillerat: 32

Gràfica alumnat distribució cicles INS PG

3.5 Dades alumnat centre INS Príncep de Girona 2011 / 2012:

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

Tota

l N

ou

vin

.

cast

no cast

cast no cast

cast

no cast

cast

no cast

2 3 2 6 4 6 8 6 37

Gràfica alumnat acollida INS PG

3 ) Anàlisi i valoració de les dades:

3.1 Fes la comparació amb les dades que tens sobre Catalunya. Creus que el percentatge a la teva localitat és superior, similar o inferior al del conjunt de Catalunya? Per què creus que és així?

La població immigrant a Catalunya manté la tendència a la baixa després de l'inici de la crisi econòmica, i el 2011 registra un descens de 19.476 ciutadans estrangers empadronats respecte a l'any anterior.Segons dades provisionals de la Direcció General per a la Immigració de la Generalitat, el 16,1% dels empadronats a Catalunya el 2011 són estrangers, un 0,3% menys que el 2010, any en què ja havien disminuït un 0,8% respecte l'anterior.Prop del 75% dels immigrants són persones d'origen extracomunitari, sobretot del Marroc (20%), L'Equador (5,42%), Bolívia (4,44%), la Xina (4,11%), Pakistan (3,9%), Colòmbia (3,7%) i el Perú (2,71%).Del 25% de ciutadans amb nacionalitats de la Unió Europea, el 8,51% procedeix de Romania, el 4,03% d'Itàlia (la majoria, originaris de l'Argentina i Uruguai) i el 2,8% de França.En conjunt, Catalunya acull persones de 179 nacionalitats diferents.

Itacat Agència de Comunicació Intercultural

La distribució per sexes entre els immigrants, el percentatge d'homes (52,5%) supera el de dones (47,5%), La població estrangera a Barcelona disminueix per segon any consecutiu en un 17.3% del total de residents de BCN.

Departament d’Estadística de l’Ajuntamentde Barcelona a partir de la lectura del padró a l’1 de gener de 2011.

La majoria d’ estrangers legals residents a Catalunya són extracomunitaris. Es concentren, principalment, a la província de Barcelona especialment a la ciutat

de Barcelona i a la seva àrea metropolitana; i es concentren, en menor proporció, a les comarques de Girona, Tarragona i Lleida.

Gairebé el 47.5 % dels estrangers són dones, amb la qual cosa es constata que la feminització dels fluxes migratoris que està tenint lloc en el context internacional també ha arribat a Catalunya. Es poden distingir clarament dos patrons d'immigració femenina: d'una banda, les dones que emigren a través de la reagrupació familiar, entre les quals predominen les dones africanes; i de l'altra, les dones que inicien la cadena migratòria i que arriben a Catalunya per cercar feina, atretes per la demanda de força de treball femenina en els serveis, sobretot en el servei domèstic. Dins d'aquest segon grup, destaquen les dones llatinoamericanes.Pel que fa a la seva inserció laboral, els immigrants extracomunitaris es troben preferentment ocupats en els serveis -bàsicament, en el servei domèstic, l'hosteleria i el comerç-, amb un 72 % dels permisos de treball concedits. La resta es distribueixen entre el sector agrari (13 %), el sector industrial (8 %) i la construcció (7 %). Val a dir que els immigrants estan ocupats més freqüentment que els autòctons en l'agricultura i molt menys en la indústria, mentre que els nivells són similars en el sector dels serveis. No obstant això, els immigrants no es troben repartits uniformement dins de cada sector d'activitat, sinó que els espais concrets on s'ubiquen mostren la formació de determinats llocs laborals on la seva presència és destacada, independentment de la seva formació. Aquest és el cas de les tasques de recol·lecció en el camp, del servei domèstic intern o de les categories professionals menys qualificades del sector tèxtil. Generalment, es tracta d'activitats que acostumen a ser emblemàtiques de les situacions d'explotació i que són rebutjades per la força de treball autòctona, a causa de la seva precarietat, escassa remuneració, desprestigi social i duresa de les condicions de treball.

Les dificultats per obtenir un lloc de treball -i el condicionant previ de la possessió d'un permís de residència i treball-, així com la discriminació en l'accés a l'ocupació i en les condicions laborals d'un mercat de treball estratificat per l'ètnia, són la base de la integració dels immigrants a la societat receptora. En el cas de la dona immigrant, al reduït ventall d'activitats a les que són relegats els treballadors d'una ètnia diferent, cal afegir-hi la segregació ocupacional per gènere que situa a la dona en el darrer escalafó de l'estructura ocupacional: el servei domèstic i la prostitució. És així com les dones s'enfronten a una major quantitat de barreres que els homes i a estereotips més desvaloritzadors en la societat receptora, donat que les activitats laborals que desenvolupen estan caracteritzades per la precarietat, el desprestigi i la invisibilitat.

La integració dels immigrants extracomunitaris es veu, doncs, afectada per una dinàmica socioeconòmica que els relega a les posicions més precàries i

socialment estigmatitzades en el mercat de treball, la qual cosa reforça la seva precarietat legal i les condicions de vivenda estre altres problemes.

Cal tenir ben presents les polítiques estatals respecte a immigració, ciutadania i pluralisme cultural ja que aquestes condicionen clarament, ja sigui potenciant o dificultant, les estratègies d'inserció d'aquests col·lectius. Finalment, tant les actituds i comportaments de la població autòctona com les estratègies dels propis col·lectius d'immigrants, són factors clau a l'hora de determinar la seva integració. 

3.2 El percentatge al teu centre respon al percentatge de la localitat? Si no és així, quin creus que n’és el motiu?El nostre centre és bastant peculiar: l’ arribada d’ alumnat estranger és constant i fluctuat. L’ alumnat considerat nouvingut, des de fa cinc cursos, ens permet tenir dues aules d’ acollida, és a dir, atenem al voltant d’uns 33 a 37 alumnes cada any entre els dos cicles.

Aquest fet, sense parlar de percentatges concrets, ens permet assegurar que tenim sempre el mateix nombre d’ alumnes nouvinguts des de l’ any 2007, no disminuïm els nombre d’ alumnat estranger com passa a Barcelona ciutat si no que el mantenim d’ una manera reiterada des de fa cinc cursos .

Per què? Els motiu són senzills:

1. El Consorci d’ Educació de BCN s’encarrega de nodrir la nostra matrícula en tots els cursos, en qualsevol moment del curs, sense adonar-se que tenim els grups plens en tots els nivells .

2. Som el centre educatiu de referència i per excel·lència del districte Horta Guinardó per atendre l’ alumnat nouvingut.

3. Som un referent atenent la diversificació i les peculiaritats de tot el nostre alumnat

3.3 Quines repercussions té aquesta presència al centre?

A cada nivell d’ ESO donem resposta a les demandes de l’ alumnat i hem fet el canvi d’ incloure l’ alumnat de l’Aula d’ Acollida al Grup Acollidor, creant aquests

grups.

Grup Acollidor

Grup heterogeni:

15 alumnes

amb bon nivell

acadèmic i

caràcter

solidari.

10 alumnes

nouvinguts.

Grup Bàsic

Grup heterogeni:

14 alumnes

amb bon nivell

acadèmic.

11 alumnes

amb un ritme

de treball per

adaptar.

Desdoblaments:

Grups AQ i AB

Grup Acollida

Desdoblaments:

Grup BQ

AB