tanyada numero 9 de la v epoca. febrer 2010

"És necessari somniar, però amb lacondició de creure en els nostres somnis"

Publicació nacional d'Endavant,Organització Socialista d'Alliberament Nacional.Núm 9,V època. Febrer de 2010

TANYADA

Editorial2

10 (+5) anys de lluita i organització. 10 (+5) anys decompromís en la construcció de l'alternativa socialistaals Països Catalans.

El juliol de 2000, al Museu del Vi de Vilafranca del Penedèsl'Assemblea Nacional de la Plataforma Unitària Acció decidia laseua dissolució i la fundació d’un nou instrument de lluita iorganització per a les classes populars catalanes en la consecucióde la independència i el socialisme: Endavant, OrganitzacióSocialista d’Alliberament Nacional.

Els 5 anys de treball de la PUA i els 10 anys de feina continuadad’Endavant (OSAN) que complim en aquest iniciat 2010 ens han deservir per a reflexionar sobre la situació en què es trobaval’Esquerra Independentista i el desplegament polític realitzat enels darrers 15 anys. Amb humilitat, podem assegurar queEndavant (OSAN) ha estat una eina imprescindible, única, per avincular l’Esquerra Independentista als moviments populars i declasse dels Països Catalans. La mobilització antifeixista, laimplicació en okupacions, l’impuls de coordinadores i plataformesde treball unitàries, la consolidació de les candidaturesmunicipalistes, la iniciativa en favor d’accions de desobediència,la presència en campanyes antiimperialistes i anticapitalistes, elsuport als presos polítics catalans, la denúncia de la crisicapitalista i de les miserables condicions laborals, o laparticipació en espais per l’Autodeterminació i contra elsEstatuts, són algunes de les iniciatives polítiques en què Endavant(OSAN) intervé. I ens deixem moltes.

La decidida aposta per la confluència i la coordinació del’Esquerra Independentista és, així mateix, un dels eixosprincipals de treball d’Endavant (OSAN). A través de laprimerenca Coordinadora Unitària per la Independència i elSocialisme, el Procés de Vinaròs, i l’actual Coordinadora del’Esquerra Independentista, que tants bons fruits respecte a launitat d’acció i la feina comuna ha concretat des de 2007.L’objectiu de consolidar un moviment polític autònom, de classe iamb un programa polític que aconseguisca sumar més i méssectors en la consecució de la independència i el socialisme estàmés prop ara que fa 15 anys. Però encara ens queda molt per fer,moltes dificultats per superar i moltes errades, perquè en aquestanys n’hem comès moltes, per subsanar.

Tota aquesta lluita ha comportat per a la militància d’Endavant(OSAN) persecució i repressió judicial i policial. Desenes decompanys i companyes han comprovat, en les seues pells, elcaràcter antidemocràtic de l’estat espanyol. En 15 anys desenesde militants han estat perseguits, colpejats i amenaçats.Detinguts, torturats i condemnats. Aquest és el preu que hemhagut de pagar, però que no ens detendrà, tampoc en els pròxims10 anys. És el preu a pagar per un creixement sense pressa peròsense pausa i, sobretot, sense renúncies.

Edita:Endavant (OSAN)Consell editor, comissió de comunicació

Barcelona, La Barraquetac.Tordera 34, baixos, 08012 Barcelona

Tel. 93 213 90 71València,Nou Racó de la Corbellac. Maldonado 46, baixos, 46001,València

[email protected]

Índex

Editorial .p2

Socioeconomia

La crisi capitalista condemna a .p3la misèria milions de catalanes

Independentisme

Valoració de la jornada de .p6consultes per la independènciadel 13 de desembre

La unitat popular als nostres pobles .p8

Internacional

Les estratègies de l'imperialisme a .p11Amèrica Llatina i al Pròxim Orient

Un primer pas pel procés democràtic: .p14Principis i voluntat de l’Esquerra Abertzale

Novetats .p17

Llicència Creative CommonsReconeixement compartir amb la mateixa

llicència (by-sa) 3.0

Sou lliure de copiar, distribuir i comunicarpúblicament l'obra amb les condicions següents:- Reconeixement: heu de reconèixer-ne l'autoria dela manera especificiada per l'autor o llicenciador.- Si transformeu o modifiqueu aquesta obra pergenerar-ne una obra derivada, només podreudistribuir l'obra resultant amb la mateixa llicència,

una de similar o una de compatible.

Tirada: 700 exemplars -Tanyada es realitza ambScribus, eina de programari lliure

Coberta:Helios Gómez"Viva Octubre" (1935)

Cita:Vladimir Ilich Ulianov, Lenin

TANYADA

La profunditat de lacrisi capitalista, laintensitat dels seusefectes negatiussobre les classespopulars, i lespolítiques

econòmiques quepretenen mantenirels immensos marges

de beneficis del'oligarquia, seran lesclaus per a entendrel'evolució de la crisial llarg del 2010.

Tanyada Núm. 9 -V època. Febrer 2010 Socioeconomia 3

En efecte, les dades sobre l'atur alsPaïsos Catalans al llarg dels 9 primersmesos del 2009 incideixen en el fet que,malgrat els diversos plans plantejats icircumstàncies estacionals (campanyaturística estival, Plan E, pla d'ajudes alsector automobilístic, per exemple), alsPaïsos Catalans la dinàmica continuasent la de la destrucció d'ocupació.Segons les estadístiques de l'Enquesta dePoblació Activa (EPA), fins a setembre de2009 eres més de 1.200.000 persones lesque es trobaven en l'atur als PaïsosCatalans. Ara bé, per tal de frenar lalínia ascendent de la desocupació, elMinisteri de Treball espanyol ha decidittreure de l'EPA a totes aquelles personesaturades que es troben fent cursos deformació a través de les diferentsagències d'ocupació autonòmiques. Uns500.000 treballadors es troben enaquesta situació, així que a l'espera deles dades del quart trimestre de 2009,podem parlar fàcilment de 2.000.000 detreballadores en l'atur als PaïsosCatalans i d'unes taxes pròximes al 30%.

La crisi capitalistacondemna a la misèriamilions de catalanes

Aquest creixement de l'atur veacompanyat, també, de la destrucció delteixit industrial i productiu. Si en 2008 esproduïren un total de 2239 Expedients deRegulació d'Ocupació que afectaren a58.000 treballadores catalanes, en elstres primers trimestres de 2009 els EROses multiplicaren fins a 6450, expulsantdels seus llocs de treball a 164.000obrers, quasi el triple que l'any anterior.

4

Amb el capitalisme, treballarés morir

Entre el 2007 i setembre de 2009l'atur havia pujat als Països Catalansun 140%; en canvi els accidentslaborals només han baixat un 49'3%, ila mortalitat laboral un 30'2%. Amenys persones treballant, allò lògicés que es produïsquen menysaccidents, en la mateixa proporció.Però no és així, malgrat que hanbaixat les xifres totals, no ho han feten la mateixa proporció les relatives,com acabem d'indicar. La crisi estàprovocant que treballar siga cada diamés perillós, i que proporcionalmentsiga més freqüent tenir accidents omorir ara mateix que fa dos anys. Enels nou primers mesos de 2009,s'havien produït als Països Catalansun total de 157595 accidents

laborals, sumant els ocasionats alllarg de la jornada laboral i initinere (això és, en el desplaçamental lloc de treball) que haviencausat la mort de 195treballadores.

L'estafa del Plan E

8.000 milions d'euros van intentarser la taula de salvació del governZapatero davant la crisi. 8.000milions d'euros per frenar l'augmentde l'atur, l'allau d'Expedients deRegulació d'Ocupació i elcreixement de la misèria entre lesclasses populars. Després d'un any,cap balanç positiu se'n pot extreuredel Pla E, si més no per a lestreballadores dels Països Catalans.El Govern espanyol ha invertit mésde 1.500 milions d'euros als PaïsosCatalans en el Pla E, que s'handestinat a fer 6.961 obres i que hanocupat 112.000 treballadors, el 40%dels quals provinents de l'atur.Després d'un any, doncs, per a laúnica cosa que ha servit el Pla E haestat per a injectar líquid a lesempreses de la construcció, ja queés aquest sector l'únic destinataride les ajudes estatals. En general,la injecció econòmica ha servit pera refer places i parcs, construirnoves carreteres, canviarl'enllumenat públic, i referequipaments esportius. Tot moltbonic i necessari, sí, però realmentinsubstancial en allò fonamental:establir les bases productives per asuperar la crisi.

Així, les inversions del Pla E hananat destinades precisament a noensorrar definitivament lesempreses especulatives i elsmagnats de la construcció, en unasort de New Deal a l'espanyola, queve a dir diners per a uns i atur perals altres. Les grans constructores,que han acaparat el 22% de lesadjudicacions del Pla E, han estatles úniques beneficiàries, ja quehan pogut mantenir l'entrada decapital, aquesta vegada provinentdels fons públics. L'estat espanyols'ha comportat, d'aquesta manera,

com el garant institucional del grancapital i el defensor dels interessosde classe de la burgesia, responsableprecisament de la crisi.

Estat espanyol, l'estat de laburgesia

El Pla E continuarà en 2010, amb unainjecció de 5.000 milions d'eurosmés. Aquestes ajudes del Govern algran capital han estat la dinàmicadel darrer any. El sector del'automòbil ha rebut 3.000 milionsd'euros gràcies a les seues amenacesde deslocalització de la producció,com ha passat a Seat o a Ford. Peròés la banca la que s'emporta el gruixdels diners públics: fins el moment,ha ingressat 150.000 milions d'euros.Així, mentre l'atur i la misèria no hanfet més que augmentar entre lesclasses populars, les polítiquesgovernamentals només han buscat lasalvació del gran capital, elmanteniment dels grans beneficisempresarials, i la continuació delmodel productiu fonamentat en laconstrucció i l'especulació.

Els anuncis d'una enigmàtica lleid'economia sostenible, de la qualencara sabem ben poc, de segur queno solucionarà les jornades de 14hores, ni l'obligació de signarcontractes en blanc, ni lasubcontractació, ni els accidentslaborals, ni la precarietat, ni laprogressiva reducció dels salaris, niles hores extres forçades, elsveritables eixos de la problemàticalaboral de la classe treballadora. I desegur que no solucionarà el veritabledrama de la nostra classe social: elcreixement de l'atur i ladepauperació progressiva de lesclasses populars, malgrat els intentspacificadors dels sindicats grocs o del'almoina dels 420 euros.

2010: perspectives de lluitaper a la classe obrera

Sense cap ànim adivinatori, entenemque el 2010 es presenta com un anycarregat de dificultats per a la classe

Tanyada Núm. 9 -V època. Febrer 2010

Tanyada Núm. 9 -V època. Febrer 2010 5

obrera, ja que la crisi es farà mésprofunda i les seues conseqüènciessobre el conjunt de la classetreballadora la portaran a l'abisme,si és que ja no ho està. Així, creiemque totes les situacions dramàtiquesque s'han anat produint al llarg delsdarrers dos anys s'intensificaran alllarg del 2010:

• Centenars de milers de famíliessense cap cobertura econòmica.• Augment dels desnonaments.• Nova reforma laboral fins aaconseguir l'acomiadament lliure.• La crisi la paguem els treballadors:congelació salarial, augment de l'IVAal 18%, fi de la deducció dels 400€de la renda.• Continuació de la destrucció del'ocupació i consolidació d'un granexèrcit d'aturats, que comportarà laintensificació de la precarietatlaboral, salaris baixos, elevadesjornades de treball, reducció dedrets laborals, accidents i misèria.• Intensificació de la persecució alsimmigrants.

• Exclusió de la dona del mercatlaboral, degradació de les seuescondicions de treball i augment dela desigualtat respecte a l'home.• Paper clau del sindicalisme groccom a garant de la pau social.

El repte ideològic: no hi hasolució dins del capitalisme.El repte polític: organitzarla classe treballadora

Davant aquesta situació, que hadeixat de ser conjuntural per aesdevenir estructural, l'EsquerraIndependentista i el conjunt de lesforces revolucionàries, entre lesquals es troba Endavant (OSAN),hem de plantejar-nos, tal com hemvingut repetint des de fa dos anys,dos reptes, un d'ideològic i un altrede polític. El primer és ser capaçosde transmetre a les classes popularsque la crisi capitalista no és casual,sinó que és intrínseca al propisistema econòmic que l'haprovocada; que el capitalisme no té

preparada una marxa enrere, unatornada a la situació anterior a2007, sinó una profundització enl'explotació dels treballadors i sobreels recursos naturals del Planeta pertal de mantenir els seus beneficis,que agreujarà el canvi climàtic (elfracàs de la Cimera sobre el Climade Copenague n'és el darrerexemple); que aquesta crisi no sesolucionarà amb reformescosmètiques, sinó amb la destrucciódel sistema que l'ha generada i laconstrucció del socialisme.

El segon repte, el polític, derivat delprimer, serà el d'articular al voltantd'un programa polític de classe alconjunt de les treballadores, eld'organitzar els obrers i aturats enuna força transformadora ihegemònica, capaç d'esdevenir uninstrument unit front les agressionsdel capital.

Independentisme Tanyada Núm. 9 -V època. Febrer 2010

Endavant,OrganitzacióSocialista

d'AlliberamentNacional, voladreçar lessegüents

reflexions enrelació a lajornada de

consultes per laindependènciacelebrada elpassat 13 dedesembre:

IEn primer lloc, volem destacar que lesconsultes d'aquest 13 de desembre hanestat una de les majors mobilitzacionsindependentistes de la història dels PaïsosCatalans. La participació de prop de200.000 persones en les consultesorganitzades des del teixit social de 166municipis del Principat de Catalunyarepresenta una demostració de força perpart de l'independentisme que ha de sertinguda en compte pels estats que ensoprimeixen i per les forces polítiques queels legitimen: en determinats llocs, laparticipació en aquestes consultes haestat superior als vots a favor obtingutsper l'Estatut de la vergonya en elreferèndum de l'any 2006 o en elreferèndum de la Constitució Europea de2005.La capacitat d'organització demostradapel poble català a través de lesplataformes organitzadores de lesconsultes, així com la participació, perprimera vegada en la història, depersones immigrades, a qui l'Estatespanyol nega el dret a vot en la resta deconteses electorals, demostra que elsPaïsos Catalans estan destinats a ser unprojecte al servei de les classes populars ino dels interessos polítics i econòmics deles classes dominants.

IICal denunciar també l'oportunisme delspartits polítics que, pensant en lacampanya electoral de les propereseleccions al Parlament de la ComunitatAutònoma de Catalunya volen augmentar

la seva representació institucional iaprofitar les consultes per maquillar laseva dependència total al projecteautonòmic, i la seva renúncia a exercirqualsevol desafiament contra l'Estat i lesseves institucions, iCal denunciar els partits obertamentespanyolistes que han intentat atiar elfantasma de l'enfrontament civil entrecatalans, o que han optat per menysprearel compromís de milers de personesvoluntàries: per aquests partits, i pels seusdirigents, la mobilització i participació realde centenars de milers de persones noentra en les seves prioritats electorals nipolítiques.De la mateixa manera la posició de sectorspolítics i socials favorables al mantenimentdel sistema constitucional i autonòmicespanyol ha determinat el paper jugat pelsmitjans de comunicació (incloent elsmitjans de la Corporació Catalana de Ràdioi Televisió), que han silenciat o menyspreatles consultes per la independència. Aquesttractament contrasta amb el que dispensena qualsevol altra contesa electoralconvocada per les institucions. Aquestsmitjans demostren que, en contra de laindependència que pregonen respecte aqualsevol poder, estan lligats als interessosde l'Estat i de les classes dominants imenyspreen qualsevol iniciativa popularque pugui qüestionar-los.

IIIL'anàlisi acurada dels resultats mostra elsdiferents nivells de consciència nacionalsegons els municipis i el territori. Engeneral, i més enllà d'alguns casos

Valoració de la jornadade consultes per laindependència del 13D

6

particulars, la participació demostraque encara estem a les becerolesdel procés d'alliberament nacional ide ruptura amb els estats opressors.Queda encara molt trajecte perrecórrer per assolir una mobilitzaciósuficient – massiva, popular isostinguda – per encarar un procésd'aquesta envergadura, tant alPrincipat com a la resta de territoriscatalans.Malgrat els meritoris resultatsobtinguts, la jornada del 13 dedesembre ha posat sobre la taula ladificultat per mobilitzar segmentsimportants de la població demunicipis petits, mitjans i granscom els de l'àrea metropolitana deBarcelona. Són moltes les poblacionscatalanes d'aquesta zona, i demoltes altres comarques moltpoblades, on els processos de lesconsultes encara no han tingut lloc,i on fins i tot encara no s'haplantejat la possibilitat que aixòpassi, i cal recordar que és enaquests territoris on es concentra lamajor part de la població delPrincipat de Catalunya.Des d'Endavant també volemremarcar que aquests referèndumsnomés s'han celebrat al Principat ique han de ser els Països Catalansen la seva totalitat els quedecidexin el seu futur. A l'hora devalorar els resultats, doncs, caltenir en compte que a la majoriadels municipis els i les participantsvotaven per la independència deCatalunya i no es tenia en ment elconjunt dels catalans i catalanes.

IVDes d'Endavant creiem fermamentque només l'esquerraindependentista té la voluntat

política d'impulsar un procésd'alliberament que abasti tota lanació, els Països Catalans, i ladeterminació per afrontar lanecessària confrontació amb elsestats opressors que un procésd'aquest tipus implica.Recau en l'esquerra independentistala tasca de vincular les classespopulars amb aquest procésd'alliberament. A més, nomésl'esquerra independentista potimpulsar el compromís de tots elssectors populars interessats en unprocés d'aquesta mena, és a dir, unaplena independència en el marcd'una Europa i una Mediterràniadels pobles i dels treballadors.Cal treballar perquè els sectorspopulars que han impulsat lesconsultes s'impliquin en unmoviment d'alliberament que vagimés enllà de mobilitzacionspuntuals o de resposta aconjuntures concretes, per tal deconvertir aquest desigd'independència en una possibilitatconcreta i exercir d'altres maneresel nostre dret a decidir. Això vol dir

sobretot reforçar organitzacionspolítiques i socials implantadesarreu del territori dels PaïsosCatalan, autònomes de lesdinàmiques espanyoles i i immunes ala partició administrativa del nostrepaís.

VMalgrat l'avenç innegable que suposaque milers de catalans i decatalanes hagin demostrat que laindependència és un desig compartitper bona part de les classes popularscatalanes, les consultes no deixende ser una passa més en el llargprocés de la lluita per laindependència del nostre poble. Unprocés que reclama organitzaciópopular i de base, una disposició a laconfrontació amb els podersimposats, i una mobilització políticai social massives que encara sónlluny de ser majoritàries arreu delsPaïsos Catalans. L'esquerraindependentista té el deure delluitar en aquesta direcció.

7Tanyada Núm. 9 -V època. Febrer 2010

8

Organitzades perl'esquerra

independentistade les comarques

centralsvalencianes(Endavant

(OSAN),Maulets,la CAJEI, elCol·lectiu El

Rogle iIndependentistesde la Safor), lalocalitat deBeniarrés (ElComtat) vaacollir les IJornades

Municipalistes eldarrer cap desetmana denovembre.

Amb aquest article la Tanyada volpresentar les intervencions principalsd'aquesta jornada que plantejaren temescom la necessitat de impulsar la lluitainstitucional, les seves potencialitats iperills, així com els objectius i reptes dela CUP com a organització nacional del'esquerra independentista.

Municipalisme i feinainstitucional

Partint de la seua experiència de 6 anysprimer a l'equip de govern, i després al'oposició, Anna Gabriel, la regidora de laCUP de Sallent va fer una exposició delque és la tasca institucional així com deles potencialitats del municipalisme. Nova dubtar en afirmar que gràcies a lapresència a les institucions és possiblemillorar significativament la incidènciadels plantejaments de l'esquerraindependentista. És a través de larepresentació institucional alsAjuntaments que pot obtenir-se unalegitimitat difícilment substituïble decara a la societat, que permet situarl'esquerra independentista a l'alçada dela resta de partits, almenys davant lamajoria de la societat, fent possible quepuguin debatre's socialment temes que sino quedarien marginats, com perexemple la denúncia de la repressió i dela tortura. Segons Gabriel, és també através de la representació institucionalque és possible incidir directament – ambmés o menys força – en l'elaboraciód'assumptes que afecten a totes lesclases populars com poden ser elspressupostos municipals o els PlansGenerals d'Ordenació Urbanística.

Però de la mateixa manera com laregidora independentista va volerconvèncer de les possibilitats que obria lalluita institucional, també va advertir, apartir de la seva experiència personal icol·lectiva a Sallent, els perills queamaga aquesta mateixa forma de lluita.La funció fonamental de les Candidaturesd'Unitat Popular, del treball municipalistade l'esquerra independentista ésdesvetllar els interessos que hi ha aldarrera de la política a cada poble. Enpobles petits com Sallent, però tambécom Beniarrés, Capellades, o qualsevolaltre, això significa enfrontar-se amb elsmanaires, denunciar les injustícies irebutjar favoritismes. L'honestedat i elcompromís amb el col·lectiu són valorsque han de guiar el treball de les CUP i,afegí, això no és fàcil i no tothom hi estàdisposat.

Segons Anna Gabriel, així coml'experiència ens fa aprendre a partird'encerts i d'errors, el cas de la CUP deSallent permet veure la facilitat deformar una llista electoral per un costat,però els problemes que poden sorgir siaquesta no té la fortalesa d'una sòlidaestructura organitzativa, social, humana iideològica al darrere. La lectura generalque caldria extreure del cas de Sallentseria, en primer lloc, la necessitat d'unaestructuració de l'esquerraindependentista i els moviments socialsal voltant de la candidatura; en segonlloc, que l'estructura organitzativa de laCUP, tant a nivell nacional com a nivellterritorial, treballi per aportar eines alsnuclis locals. De la mateixa manera,advertí de la necessitat d'un creixementresponsable, conscient i equilibrat de les

La unitat popularals nostres pobles



Candidatures d'Unitat Popular.Segons Gabriel, seria una unitatpopular real, fonamentada en elselements esmentats, a més de en lahonestedat de la seva militància i deles seves representants, la quedonaria a la CUP referencialitat ilegitimitat, i no els mitjans decomunicació ni els parlaments.

El municipalisme en laconstrucció dels PaïsosCatalans

Per la seva banda, Joan Teran,militant d'Endavant(OSAN) i de laCUP de Barcelona, va fer un repàshistòric a les experiènciesmunicipalistes de l'esquerraindependentista als Països Catalans,des de les primeres experiènciesfins l'actualitat. El repàs històricprestà especial atenció al procésque seguí a la reactivació de l'AMEIl'any 1999, en el context dereactivació de les lluites populars definals dels noranta del segle passat.Recordà com el Procés de Vinaròs,malgrat les seves limitacions, tinguéla virtut d'aconseguir l'acord de latotalitat de l'esquerraindependentista d'impulsar la lluitamunicipalista a través de les CUP,cosa que tingué com a conseqüènciael progressiu desplegament decandidatures municipalistes primera les eleccions de 2003 de forma

tímida i amb resultats desiguals, idesprés el posterior desplegamentde les de 2007.

Els resultats obtinguts a leseleccions de 2007 poden serqualificats d'un èxit relatiu.S'obtingué representació a diversescapitals de comarca, cosa quel'esquerra independentista no haviaaconseguit mai, especialment enpoblacions mitjanes i grans comMataró, Manresa, Vilanova,Vilafranca o Vic. Però és necessaritenir en compte que eldesplegament territorial fou encaramolt limitat a nivell nacional: noméses presentaren candidatures al 2%dels municipis dels Països Catalans,cosa que representava al voltant del11% de la seva població total,obtenint en els municipis en què espresentaven un 2,04% dels votsrespecte el cens total.

En qualsevol cas, l'experiència del2007 representà un salt qualitatiuper l'organització que obligà aplantejar dins les CUP una sèrie dedebats que conduiren a un cicle de 5assemblees nacionals que es vatancar el passat mes d'octubre aTarragona amb l'elecció d'un nouSecretariat Nacional. El ciclecomençà el juny de 2007 a SantCeloni amb l'elecció d'un SecretariatNacional després de les eleccionsmunicipals; continuà a Manlleu el

juliol de 2008 amb la constituciód'una nova estructura organitzativaque convertia l'anteriorcoordinadora de candidatures enuna organització nacional; esconsolidà a Mataró el gener de 2009amb l'aprovació d'una ponènciaestratègica, "L'alternativanecessària"; i clogué el juny de 2009a Girona amb l'aprovació d'un full deruta que rebutjava participar en lesproperes eleccions al Parlament dela Comunitat Autònoma deCatalunya i que marcava com aobjectiu principal de l'organitzacióles eleccions municipals de 2011.

En relació a la situació actual de laCUP, Teran presentà el projecte dela CUP com un projecte enconstrucció que necessita de laparticipació de molta gent,especialment, de la militància del'esquerra independentista i de leslluites populars d'arreu dels PaïsosCatalans per esdevenir un referentnacional. Plantejà el debat alvoltant de la referencialitat com unprocés col·lectiu en el qual tots elssectors que es situen al voltant de launitat popular hi té molt a dir i enquè tothom és necessari, i en què lacoordinació de l'esquerraindependentista hi juga un paperclau, tal i com es reconeix en elsdocuments aprovats per lamilitància de la CUP a Mataró i aGirona.

La funció fonamentaldel treball

municipalista del'esquerra

independentista ésdesvetllar els interessosque hi ha al darrera dela política a cada poble

10

La BodeguetaMolins de Reic. PintorFortuny 14

Finalment, convidà a tota lamilitància de l'esquerraindependentista i de les lluitespopulars a participar del procésd'elaboració del Programa Marcperquè el 2011 la CUP puguipresentar llistes arreu dels PaïsosCatalans: entre totes i tots calpresentar un programa d'unitatpopular que pugui representar lesaspiracions de construcció nacional itransformació social d'amplis sectorspopulars. És a través de processosparticipatius amplis com la CUP potesdevenir un referent de lluita en unmoment de crisi institucional i socialque reclama de la presentació d'unaalternativa en clau nacional i social.

Municipalisme i unitatpopular

Per acabar les jornades, dosmembres de la candidatura Gent deGramenet van exposar la seuaexperiència de lluita en una ciutatcastigada per les polítiquesespeculatives del PSOE. La cooptaciói absorció per part d'aquest partitdel ric teixit associatiu del temps dela transició, ha pogut ser revertitamb una feina pacient al voltant deplataformes populars.

Després d'una època d'okupació delocals per què no n'hi havia, perquèel teixit associatiu no hi tenia accéslliure, s'ha arribat a la situacióactual en què els sectors de l'àmbitde la unitat popular n'autogestionen8. Aquests locals alberguen diferentsprojectes rupturistes, d'immigrants,d'amistat amb Cuba... junt ambd'altres projectes una cooperativade consum o l'Assemblea de Joves deGramenet del Besòs, un referent anivell juvenil, que aglutina diferentssensibilitats de caràcter

transformador, entre les que estroba Maulets.Tots aquests col·lectius, i molts mésque s'han anat conformant elsúltims 18 anys, han confluït en laPlataforma en Defensa de la Serrade Marina i Can Zam, creant granpart de les persones d'aquestscol·lectius Gent de Gramenet com aplataforma d'intervenciómunicipalista. Gent de Gramenet ésla marca electoral dels sectors quetenen una visió rupturista i críticacap a les institucions i aplega tot unseguit de gent que es defineixd'esquerres: socialistes, comunistes,independentistes... Alguns d'aquestsmilitants han creat una assembleade la CUP, que treballa per situarGramenet del Besòs als PaïsosCatalans.D'aquesta manera, Gent deGramenet suposa un ric espai

intergeneracional, que treballa demanera molt activa intervenint acada ple i presentant mocions,fent-se així ressò de la seuaexistència.Per altra banda, el 95 % delsmembres de Gent de Gramenetformen part d'altres projectessocials, dificultant els intentsd'apropiació dels moviments socialsper part d'altres forces polítiques,pel fet de no formar-ne part.Aquest teixit associatiu li atorgauna certa referencialitat, senseanar amb la bandera i el nom deGent de Gramenet per davant, sinoa base de treball i prioritzant lasolució dels problemes a lapropaganda electoralista.Problemes que combat a base d'unacombinació entre mocions,alegacions, i mobilització al carrer.



Les estratègies del'imperialisme aAmèrica Llatina i alPròxim Orient

L'actual crisicapitalista estàobligant lespotències

imperialistes aredefinir eltauler de jocinternacional.

La profunditat de la crisi, la decadènciapolíticomilitar dels EEUU i la incapacitatde la Unió Europea per esdevenir el seusubstitut “natural” en són algunes de lesclaus, però també la irrupció de la Xinacom l'antagonista econòmic, la tornadade Rússia al primer plànol internacional, iels projectes emancipadors liderats perla Veneçuela Bolivariana. Tot aquestordre de coses està obligant les potènciesimperialistes a ressituar-se en el contextinternacional per tal de mantenir elcontrol sobre els recursos del planeta.

60 anys de l'OTAN. 60 anys demort i destrucció

El nou context obliga a un nouposicionament geoestratègic, tendint amilitaritzar encara més els punts calentsdel globus, assegurar les rutes comercialsi eliminar tota forma de resistència. El 60aniversari de l'OTAN ha posat de relleuque, després de 60 anys d'existènciad'aquesta organització, els EEUU comptenamb més de 700 bases militars repartidesarreu del món per tal de poder llançaroperatius militars i terroristes contradesenes de pobles i processosrevolucionaris. Així mateix, l'OTAN estàservint com a instrument de consensentre els EEUU i l'altra potènciaimperialista, la Unió Europea, per tal degarantir el domini neocolonial del planetaen nom de la “instauració de lademocràcia”, les “missions de pau” i les“intervencions humanitàries”.

Les passades i les actuals operacionsmilitars de l'OTAN han causat milers demorts entre la població civil d'una granquantitat de països. Els bombardejos

indiscriminats sobre la població a Sèrbia,Kosovo o Afganistan, per posar algunsexemples, han estat habituals: al'Afganistan, l'OTAN realitza 50bombardejos diaris, i en el primersemestre de 2009 l'OTAN hauria matat a310 civils a aquell país.

Els Països Catalans han esdevingut, aixímateix, una peça important en l'entramatmilitar de l'OTAN. El sistema de radarsinstal·lats al Puig Major (Mallorca),Menorca, Guardamar del Segura i el picde l'Aitana donen una cobertura logísticade primera magnitud, completada per laCaserna d'Alta Disponibilitat de Bétera (elCamp de Túria), amb certificacióoperativa i integrant de l'estructuramilitar de l'OTAN. La base aèria de Reus,però sobretot la caserna de Rabassa, a laciutat d'Alacant i seu del Comandamentd'Operacions Especials, completen ladisponibilitat militar de l'OTAN en terrescatalanes.

Amèrica Llatina. Control militari polític

En aquest nou re-ordenament mundial,Amèrica Llatina juga un paperprotagonista per als EEUU i la UnióEuropea. El pati de darrere és cadavegada més insegur i, amb la irrupció del'ALBA, les forces emancipadores delcontinent han trobat una eina eficaçcontra els paquet de mesuresneoliberalitzadores impulsades pels EEUUmitjançant el Tractat de Lliure Comerç(TLC), el Nafta i el Pla Puebla-Panamà.Amb la tutela sobre el Canal de Panamàels EEUU es garanteixen el control sobredel 70% del comerç mundial i de les rutes

Internacional

12 Tanyada Núm. 9 -V època. Febrer 2010

militars, així com el control absolutde la conca del Pacífic, gràcies a labase militar instal·lada a Isla Grande,al Cap d'Hornos.

Les set noves bases militars ianquisque es construiran a Colòmbia venena reforçar, des de l'àmbit militar, elsintents de recolonització alcontinent. D'aquesta manera,Colòmbia està esdevenint l'Israeld'Amèrica Llatina, tant per lasintonia política com per la comuniód'interessos econòmics, militars igeoestratègics entre els EEUU il'oligarquia colombiana. No ésdebades que experts israelansestiguen assessorant els militars i lapolicia colombiana, i que el genocidide la població palestina tinga en elsmés de 4 milions de desplaçats el seuespill colombià.

Amb la construcció de les 7 novesbases ianquis, els EEUUs'assegurarien una major plataformamilitar per tal de lluitar contra lesFarc, atacar la VeneçuelaBolivariana i continuardesestabilitzant la regió andina,Bolívia fonamentalment. Peròsobretot, s'assegurarien l'hegemoniamilitar contra la població de lazona, deixant el pas franc a lestransnacionals. El colp d'estat aHondures, on tímidament s'estavenimplementant mesures contra laprivatització de sectors estratègicscom ara la llum, l'aigua, latelefonia, o els ports, i el GovernZelaya girava cap a posicionspopulars i sindicals, n'és un clarexemple de que el Departamentd'Estat ianqui, el Pentàgon, la Màfiade Miami i el Consell EmpresarialLlatinoamericà no estan disposat apermetre cap espai emancipador ala regió.

L'accés i ocupació de l'Amazoniaquedaria lliure, amb els seusincalculables recursos naturals. Lesactuals 29 bases militars a Colòmbiai les Antilles, inclosa la seu a Arubade la IV Flota, juntament amb les 5bases d'operacions que la CIA té a laregió, no semblen ser suficients pera garantir el control de la zona.D'aquí que en els darrers tempss'haja implementat l'anomenadaguerra de Quarta Generació, o

guerra bruta, amb una majorviolència paramilitar, especialmenta la frontera amb Veneçuela. Elpropi estat colombià, mitjançant laCort Suprema de Justícia, admetiael passat novembre l'existència de24000 assassinats perpetrats pelsparamilitars, la presentació de17000 denúncies per desaparicionsen els darrers 16 mesos, il'existència de 1800 “falsospositius”, com són coneguts elsassassinats de dirigents demoviments socials, camperols osindicalistes que perpetra el propiexèrcit colombià o els paramilitars,i que els soldats disfressen deguerrillers per obtenir ascensos obonificacions.Pròxim Orient. Del Caspi al'Índic

Si, com indicaven, Colòmbia s'haconvertit en el principal aliat delsEEUU a Amèrica del sud, esdevenintla base militar i política del'imperialisme en la zona, aquestpaper el fa Israel a Orient Pròxim.El control militar, polític i econòmicde la zona que va des del Mar Caspifins al Mar Roig resulta fonamentalper a que les potènciesimperialistes puguen mantenir elseu domini. El control sobre elsrecursos naturals, fonamentalmentgas i petroli, i les rutes detransport, expliquen en bonamesura els conflictes oberts perl'imperialisme a Afganistan,

Amb la construcció deles 7 noves basesianquis, els EEUUs'assegurarien unamajor plataforma

militar per tal de lluitarcontra les Farc, atacar

la VeneçuelaBolivariana i continuardesestabilitzant la regió

andina, Bolíviafonamentalment.


Juntament amb la vigilància viasatèl·lit, el govern espanyol té enl'actualitat dos vaixells de guerra,un avió de vigilància i un màxim de395 soldats. La resta de països de laUnió europea han aportat operatiussemblants, com ara Itàlia, Holanda,Gran Bretanya o Grècia. Lamilitarització de l'Oceà Índic hacomplit els seus objectius, i elsgrans bucs petroliers i de càrregapoden navegar tranquil·lament,però els altres pirates de la zona,els grans pesquers europeus, hanvist amenaçat el seu gran negoci.

Els grans vaixells de la burgesiabasca i gallega s'havien acostumaten els darrers anys a aprofitar lafallida d'estats com Somàlia i Kèniaper a arrasar i esquilmar els seusrecursos marins. La presència delsvaixells somalís a la zona, i el seuenorme potencial d'intimidació, hanobligat els grans pesquers aallunyar-se de la costa, reactivant lapesca tradicional a aquells indrets iproporcionant una eixida econòmicaals legítims explotadors d'aquellsrecursos. La resposta de la granburgesia i dels governs europeus noha estat una altra que la d'enviar

mercenaris per tal de mantenir elsseus privilegis econòmics per laforça.Les grans empreses de seguretateuropees estan assegurant els guanysde la burgesia europea i, al mateixtemps, enriquint-se elles mateixes.No és una qüestió banal, ja que unad'elles no és altra que Levantina deSeguridad, propietat de José LuisRoberto, principal dirigent del partitfeixista España 2000. D'aquestamanera, el govern espanyol i la seuaburgesia està finançant a mansplenes l'ultradreta espanyola,proporcionant-la a més a mésexperiència militar i armes deguerra. Amb l'operació Atalanta,doncs, les classes dominatsespanyoles no només estanassegurant els seus ingressos enl'índic, sinó també creant l'estructuraparamilitar amb la qual podranactuar als carrers dels PaïsosCatalans, en una sort de Seccionsd'Assalt a l'espanyola.

Pakistan, Iran, Turquia, Kurdistan,Iraq, Líban i Síria. La presència de laV flota ianqui i d'una gran quantitatde bases a Qatar, Bahrein, Djibuti,Emirats Àrabs Units i Kuwaitasseguren la reserva militar militar,complementada per les corrupteselits dirigents àrabs, perfectamentplegades als interessos del'imperialisme. En aquest sentit,l'ocupació del Líban, Afganistan iIraq, així com la permanentamenaça d'intervenció contra Iran iel genocidi del poble palestí, en sónl'exemple més clar de la violènciaimperialista en la zona.

No podem oblidar que entre l'estretd'Ormuz i el Mar Roig passa el 60%del petroli mundial, i que en lescostes del Iemen s'han trobatimportants reserves petrolieres. Ésen aquest context en el qual s'enténla presència de forces de de la UnióEuropea a l'Oceà Índic, en el marcde l'operació Atalanta. Plantejadacom la resposta dels governseuropeus per a fer front a actes depirateria, aquest gran operatiumilitar només pretén controlar lescomunicacions marítimes entre Àsiai Europa pel Golf d'Aden.

14 Tanyada Núm. 9 -V època. Febrer 2010

El passat 14 denovembre l'EsquerraAbertzale va fer

públic el document“Un primer pas pelprocés democràtic:principis i voluntat

de l’EsquerraAbertzale”, que la

Tanyada reprodueixpel seu valor polític i

històric.

A la històrica localitat d'Alsàsua,desenes de dirigents i militants vanvisibilitzar la nova fase encetada pelmoviment independentista basc,producte de mesos de debat icentenars d'assemblees en les qualshan participat milers de persones.Malgrat la forta repressió de l'estatespanyol, que manté empresonatsdesenes de quadres polítics i que haengegat a la premsa una campanyadifamatòria contra algun d'ells,l'Esquerra Abertzale avança decididaen la construcció de la independènciai el socialisme.

Som independentistes, homes i dones dediverses generacions que hem treballat itreballem per construir i desenvoluparun projecte d’alliberament nacional isocial. El nostre objectiu és laconstitució d'un Estat propi, alconsiderar que es l'única forma degarantir totalment la supervivència i eldesenvolupament ple del Poble Basc, enharmonia i solidaritat amb la resta depobles d'Europa i del món. És el nostrelegítim projecte polític, que pretenemobtenir gràcies a l'adhesió majoritàriade la societat basca.

Un primer pas pelproces democràtic

L'actual ordenament jurídico-polític, quedivideix el nostre territori i limita els dretsdels seus ciutadans i ciutadanes, s'haconfirmat com un escenari que perpetuael conflicte polític i armat. No permet quela ciutadania basca pugui decidir senseobstacles el seu propi futur. En aquestcontext, s'ha prolongat molt mes enllà delque ningú voldria desitjar la situació deviolència i enfrontament armat, amb elscostos humans i polítics que tots i totesconeixem. És la nostra prioritat superaraquest escenari.

Aquestes darreres tres dècades deconflicte, ens mostren una altra conclusió:som un moviment polític què el temps hadonat la raó. Així ho demostra, desd’aquella inicial exigència de rupturademocràtica respecte al règim franquista,el "no" del Poble Basc a la Constitucióespanyola, a la OTAN o a la centralnuclear de Lemoiz. Així ho demostra elnostre esforç per evitar que la trampa delestatutisme es consolidés. Així hodemostra la nostra frontal oposició alcapitalisme ferotge.

No ha estat només en el terreny del'oposició i la protesta on els i lesindependentistes hem guanyat batalles

Principis i voluntat del’esquerra abertzale


polítiques i ideològiques. Lespropostes de solució i futurrealitzades per l’Esquerra Abertzalehan estat assumides per moltssectors de la societat, en ocasionsde forma majoritària. Les iniciativesper una solució negociada, elsdissenys per assolir un marcdemocràtic o dinàmiques deconstrucció nacional, hanpossibilitat ineludibles avenços en elprocés polític basc.

Als darrers anys s'ha avançat encertes qüestions que han fet nonomés desitjable sinó tambépossible materialitzar positivamentper tota la ciutadania un canvi decicle; al debat polític obert a ladarrera dècada-que ha situatperfectament els nusos a deslligarper trobar una solució-: al treball illuita incansables de milers depersones i sectors socials que hanpermès arribar fins el llindar deldesitjat canvi polític veritable; aixícom la necessitat de deixar enrereles conseqüències pernicioses

d'aquest conflicte. Un canvi de cicleque substitueix l’enfrontamentarmat, el bloqueig i la faltad'expectatives pel diàleg, l'acord iuna solució justa, estable i duradorapel país.Amb encerts i errors, hem portat elProcés d’alliberament a la fase delcanvi polític. Ara, es tracta de feraquest canvi irreversible.Materialitzar el canvi, exigeix tambécanvis en nosaltres mateixos. Va sernecessari una reflexió i autocríticad'arrel, i l'estem fent.

L’Esquerra Abertzale té ben presentque no es tracta de conèixer oesperar allò que la resta d'agentsestan disposats a fer, sinó allò quenosaltres hem de fer. La nova fasenecessita de noves estratègies, denoves polítiques d'aliances i de nousinstruments.

Partint que els objectius a assolir ala nova fase son el reconeixementnacional d'Euskal Herria i elreconeixement del dret

d'autodeterminació, per arribar alcanvi, es fa indispensable unacreixent acumulació de forces iportar la confrontació amb elsestats al terreny on aquest estiguimes fluix, que no és un altre que elpolític. Per això, la lluita de masses,institucional e ideològica, un canvien la correlació de forces i larecerca de recolzament en elcontext internacional hauran de serpilars fonamentals de la novaestratègia.

L’instrument bàsic per la nova fasepolítica és el Procés Democràtic i laseva posada en marxa, una decisióunilateral de l’Esquerra Abertzale.Pel seu desenvolupament esbuscaran acords bilaterals omultilaterals; amb els agentspolítics bascos, amb la comunitatinternacional i amb els estats per lasuperació del conflicte. Es a dir, elProcés Democràtic és l’apostaestratègica de l’Esquerra Abertzaleper guanyar el canvi polític i social.Totes les consideracions estan sentcompartides en comú a l’EsquerraAbertzale en el marc del debat ques'està donant internament ambresponsabilitat.. Tanmateix,mitjançant aquest debat, es preténestablir com a propis per tota laseva base militant i social elssegüents principis, que desitgemcompartir ara amb la ciutadaniabasca, els agents polítics, sindicals isocials del país així com amb laComunitat Internacional:

1. La voluntat popular expressadaper vies pacífiques i democràtiques,es constitueix com la únicareferència del procés democràtic desolució, tant per confiar en la sevaposada en marxa i el seu òptimdesenvolupament, així com perassolir els acords que haurà derecolzar la mateixa ciutadania.L’esquerra Abertzale, tal i com

16

Internacional de Drets Civils iPolítics, així com altres normativesinternacionals referents als DretsHumans, siguin aquests individualso col·lectius.

4. El diàleg polític inclusiu i enigualtat de condicions, esconstitueix en la principal eina perassolir acords entre les diferentssensibilitats polítiques del país.L’esquerra Abertzale mostra la sevavoluntat de formar part d'aquestdiàleg.

5. En el marc del procésdemocràtic, el diàleg entre lesforces polítiques ha de tenir com aobjectiu un acord polític resolutiu,a validar per la ciutadania. L’acordresultant, haurà de garantir quetots els projectes polítics puguin serno només defensats en igualtat decondicions, d'oportunitats i enabsència de tota forma de coacció oingerència, sinó que a més a més,

puguin ser materialitzats si aquest ésel desig majoritari de la ciutadaniabasca, expressat mitjançant elsprocediments legals habilitats.

6. El procés democràtic ha dedesenvolupar-se en absència total deviolència i sense ingerències,mitjançant la utilització de vies ieines exclusivament polítiques idemocràtiques. Partim de laconvicció que aquesta estratègiapolítica permetrà avençosmitjançant el Procés Democràtic.Sud-àfrica i Irlanda son un clarexemple.

7. Reiterem el nostre compromísamb la proposta d'Anoeta. Com enella es reitera,s'ha d'establir unprocés de diàleg i acord multipartit ien igualtat de condicions entre elconjunt de forces polítiques del país,que porti a terme la consecució d'unmarc democràtic per que laciutadania basca pugui decidir lliurei democràticament sobre el seu futursense cap altre límit que la voluntatpopular. Aquest procés, entenem ques'ha de regir pels principis delsenador Mitchell. Per altra banda,s'ha d'establir un procés denegociació entre ETA i l'Estatespanyol que es fonamenti en ladesmilitarització del país,alliberament de presos i presespolítiques basques, el retorn a casadels exiliats i exiliades i untractament just i equitatiu pelconjunt de víctimes del conflicte.

Per tot això, ens reafirmem en elnostre posicionament sense reservesamb un procés polític pacífic idemocràtic per aconseguir unademocràcia inclusiva on el poblebasc, lliure i sense cap intimidació,determini lliurement el seu futur.

Euskal Herria, 14 de Novembre de2009


haurien de fer la resta d'agents, escompromet solemnement arespectar a cada fase del procés,les decisions que lliure, pacífica idemocràticament vagin adoptant elsciutadans i les ciutadanes basques.

2. L’ordenament jurídico-políticresultant a cada moment ha de serconseqüència de la voluntat populari garantir els drets pel conjunt delsciutadans i ciutadanes. Els marcslegals vigents a cada moment, nopoden ser obstacle o fre a lavoluntat popular lliure idemocràticament expressada, sinóque han de garantir el seu exercici.

3. Els acords a assolir en eldesenvolupament del procésdemocràtic, hauran de respectar iregular-se pels drets reconegutstant a la Declaració Universal delsDrets Humans com al PacteInternacional de Drets Econòmics,Socials i Culturals i el Pacte


Des de tots els fronts construïm l'esquerraindependentista

Aquest llibret recull els treballs de la trobada de formació i debat que esva fer els dies 30 de novembre i 1 i 2 de desembre del 2007, a Deltebre,emmarcada dins la Campanya 300 anys d'ocupació, 300 anys deresistència, organitzada per diverses organitzacions i col·lectius del'Esquerra Independentista.

Continguts:

• Escola de formació, un precedent a seguir• Algunes reflexions al voltant de les revoltes populars als Països Catalans• Conclusions del debat antipatriarcal de les jornades de formació• 300 d'ocupació des del municipalisme: passat, present i futur• La lluita estudiantil: resistència des de les aules• La lluita antirepressiva, ara: Alerta Solidària

Dones i crisis: per una nova organització social dels tempsi dels treballs

Aquest document està emmarcat en la situació actual de crisi econòmica ien pretén fer visibles i denunciar les conseqüències sobre les dones, jaque els efectes de les crisis són més nefastos sobre aquells col·lectius quees troben en pitjors condicions de partida.

La visió d'Endavant també té en compte l'orígen de la situació desiguald'homes i dones, les causes i la seva evolució fins arribar als nostres dies,ja que no podrem entendre les conseqüències sense identificar-ne lescauses. Entre d'altres, fem un repàs del què és el patriarcat, la sevaadaptabilitat, la situació de les dones en una societat patriarcal icapitalista així com una crida a la lluita col·lectiva.

30 anys de reformes laborals: 30 anys de retrocessos enels drets de la classe treballadora catalana

En el context actual de crisi, patronal, govern i sindicats majoritaris japreparen una nova reforma per al 2010 amb l'objectiu de tornar a carregarel cost de la crisi sobre les treballadores amb noves retallades de drets imés precarietat.

Aquest text publicat per Endavant fa un repàs dels últims 30 anys dereformes laborals, que precisament han estat 30 anys de contínuesretallades dels drets de la classe treballadora.

Novetats

Subscriu-te a la Tanyada:


Nom i cognoms:Direcció: Codi Postal:Població: Comarca:Telèfon: Correu Electrònic:

Subscripció 10 eu __ Col·laboració 20 eu __

Número de compte:Banc o caixa: _ _ _ _ Oficina: _ _ _ _ Num Control: _ _Compte: _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Autoritzo que carregueu al cc o llibreta indicada els rebuts que se uspresentaran en concepte de subscripció a la revista Tanyada.

Signat:

Endavant ha editat també els llibrets teòrics "Idees per entrendre la crisi i les sevesconseqüències", "Crisis i dones: per una nova organització social dels temps i dels treballs" irecentment "30 anys de reformes laborals. 30 anys de retrocessos en els drets de la classe

treballadora catalana".Podeu trobar aquest material i altres textos i documents al lloc web

www.endavant.org o demanar-lo a l'assemblea o comitè local de l'organització

LLETANIA

Per als infantsmentides.

Per als amorsmentides

Per als amicsmentides

Per als clientsmentides

Mentides plenes o primes,fermes o tendres -juraments, besades-;vives -com fresca sang-;sàvies, agraïdes.Guatlles i bòfies.Mitges mentides.

I mentides històriquesque avui pengem als mentiders besavis.Mentides literàries--a cada vers dues mentides.Mentides metafísiques--l’ésser i el temps, redéu!Mentides tècniques, científiques:xifres que es tornen màquinesi màquines que mentencom llegendes folles.

I mentides de fe,que són la trista gran misericòrdiadel cel per als sofrentsi els mísers de la terra;altes mentides fabulosesque un dia, no sé com,diu que seran certeses,(Gràcies, Senyor, per endavant,acompte sense garanties,per si així fos.Amén, amén, Senyor!Oïu el clam, Senyor?Perquè la mort, quan ens remata, menti!)

Pere Quart,Vacances pagades (1960)

tanyada numero 9 de la v epoca. febrer 2010

Documents