taller d’escriptura digital: puigvert enxarxa d’escriptura digital: puigvert enxarxa 1. llegir i...

Taller d’escriptura digital: Puigvert enxarxa

Taller d’escriptura digital: PUIGVERT ENXARXA La revista digital de l’institut Doctor Puigvert III Concurs de Bones Pràctiques TIC del CEB Modalitat individual: Helena Guasch i Gibert

1

JR

Rectángulo


III Concurs de Bones Pràctiques TIC del CEB Modalitat individual Dades del docent que presenta el projecte Autora: Helena Guasch i Gibert Centre docent: Institut Doctor Puigvert de Barcelona Codi institut: 08044922 Projecte: Taller d’escriptura digital. Puigvert enxarxa Link del projecte: http://puigvertenxarxa.blogspot.com.es/ Nivell educatiu: 2n ESO Recursos: Aula informàtica del centre

2

http://puigvertenxarxa.blogspot.com.es/


ÍNDEX Introducció ....................................................................................................................4 1. Llegir i escriure a l'era digital....................................................................................4 1.0. Liminars ..................................................................................................................5 1.1. Les noves tecnologies i l'aprenentatge .................................................................6 1.2. Joves i expressió comunicativa...............................................................................7 2. Taller d'escriptura digital........................................................................................10 2.1. El centre on es duu a terme el projecte ..............................................................10 2.2. Antecedents..........................................................................................................11 2.3. Eixos teòrics del projecte .....................................................................................11 2.4. Aspectes didàctics: competències bàsiques, objectius i continguts ....................13

1) Marc virtual 2) Competències bàsiques 3) Objectius 4) Continguts

2.5. Temporització del projecte per al curs 2012‐2013 ..............................................17 2.6. Avaluació del projecte ..........................................................................................17 3. Recursos TIC ...........................................................................................................20 3.1. Format bloc...........................................................................................................20 3.2. Altres recursos .....................................................................................................20 4. Conclusions generals...............................................................................................22 5. Bibliografia ..............................................................................................................23 5. Annexos ..................................................................................................................24

3


Introducció Noves eines de comunicació, nous processos d'aprenentatge, noves estratègies de transmissió de coneixements. Galàxia Gutenberg. Galàxia Internet. S XXI. En aquest context de redefinició dels rols comunicatius i educatius, s'insereixen les línies generals del projecte Taller d'escriptura digital: Puigvert enxarxa, una pro‐posta formativa que vol introduir les pràctiques periodístiques dirigides en un centre de secundària, l’institut Doctor Puigvert de Barcelona. El projecte formatiu, lligat al Departament de Llengua Catalana i Literatura, vol efectuar una introducció positiva de les TIC a l'aula ordinària per ajudar a millorar signi‐ficativament els processos d'ensenyament‐aprenentatge. Els objectius bàsics d'aquesta experiència es concreten en: ▪ Fomentar la lectura i l'escriptura com a element de plaer. ▪ Estimular el sentit crític envers la virtualitat. ▪ Aprofundir en els coneixements lingüístics. ▪ Fomentar el treball col∙laboratiu. ▪ Promoure l'ús creatiu de les TIC. ▪ Estimular l'ús de la llengua catalana. ▪ Usar el web 2.0. ▪ Fomentar la transversalitat i visualització de les activitats formatives del cen‐tre així com la dels seus membres. El desenvolupament d'aquesta proposta formativa comptarà amb els següents apartats: ▪ Reflexionar sobre la lectura i l'escriptura entre els joves. ▪ Descriure i valorar experiències TIC. ▪ Analitzar els aspectes lingüístics del projecte. ▪ Definir el Projecte Taller d'escriptura digital: Puigvert enxarxa com a element dinàmic de la comunicació interna i externa del centre ▪ Establir unes valoracions finals i conclusions.

4


1. Llegir i escriure a l'era digital 1.0. Liminars Abans de l'aparició d'internet, l'acte de llegir quedava emmarcat en un procés d'indivi‐dualitat i privadesa comunicativa entre un lector determinat —a qui li arribava per diverses vies el missatge comunicatiu— i l'objecte de la lectura (llibre, revista o carta). Un procés que es feia en una intimitat més o menys privada i que es podia transmetre a un altre receptor. D'una manera semblant l'escriptura s'emmarcava en aquest àmbit privat. La carta, el missatge o l'article generats en un àmbit individual es feien arribar a un altre individu que, un cop llegits, el podia transmetre —o no— a algú altre. L'aparició de la xarxa ha suposat l'ampliació i la transformació d'aquestes rela‐cions tant pel que fa a la tipologia comunicativa com per les relacions espai ‐ temps ‐ objecte de lectura i aporta un grau d'interactivitat comunicativa extraordinària que ja ha quedat inclosa ‐de manera gairebé instantània‐ en els paràmetres socials generals. Parlem ara de l'acte de llegir i d'escriure en un sentit ampli entès com a ele‐ment comunicatiu i no limitat estrictament a l'obra literària.

Galàxia Gutenberg Galàxia Internet Lector i/o escriptor efectuen un acte indi‐vidual i solitari.

Lector i/o escriptor efectuen un acte individual que pot coincidir simultàniament en un espai virtual amb altres lectors i/o escriptors.1

Pot expressar opinions dins el seu cercle. Pot expressar opinions a tota la comunitat virtu‐al.2

El procés de lectura és lineal. Igualment el procés d'escriptura ‐tot i les cites o les notes a peu de pàgina‐ segueix una estruc‐tura eminentment lineal .

El procés de lectura i d'escriptura pot ser hiper‐textual i es pot anar ampliant la informació a través d'enllaços o la inserció d'elements dinà‐mics en format àudio i/o vídeo.

Fonts comunicatives queden limitades a la recepció personal del missatge, a la com‐pra o al servei de préstec.

Fonts comunicatives diverses: compra o servei de préstec i connexió a la xarxa.3

1. Xats, fòrums, fotologs o eines comunicatives tipus Twitter o Facebook permeten una lectura indivi‐

dual o col∙lectiva de les informacions que generen els propis usuaris. Altres com Google Docs facili‐ten l'elaboració, el seguiment i la lectura de treballs acadèmics o documents de treball de manera simultània per part d'usuaris allunyats geogràficament.

2. Xarxes socials com Què llegeixes? O la nova Likekit permeten la comunicació d'usuaris que tenen com a fil comú l'interès per la lectura en el primer cas i compartir continguts culturals en el segon cas. Diaris i revistes en la seva versió digital com ara Vilaweb, El Periódico o l'Avui permeten fer co‐mentaris instantanis de les notícies que publiquen en els seus webs o crear blocs entre els seus usu‐aris.

3. L'accés a la informació es diversifica i l'acte de llegir i d'escriure ja no es limita a la lectura d'una obra literària, un diari o una carta sinó que la comunicació amplia el seu ventall de l'ús del xat, la re‐cerca d'informació en un web o la simple redacció d'un mail simultani.

5


La lectura i l'escriptura d'informacions, cartes o obres literàries no es pot fer de manera immediata sinó que ve determinat per un temps preestablert.

La lectura d'informacions, mails o articles en blocs es pot fer de manera immediata4 així com la redacció d'opinions.

Els canals de difusió poden quedar limitats a un espai limitat.

Universalitat dels canals de difusió.5

Efectivament, Internet amplia les vies comunicatives i fa que l'acte de la lectura i de l'escriptura —entesa en el seu sentit més ampli— s'hagi convertit, si es vol, en un acte interactiu i que gran part de la societat ja hagi interioritzat aquests esquemes com a propis i necessaris. Com a senyal d'identitat. El primers: els joves. Els nascuts en l'era digital. Els alfabetitzats digitalment. 1.1. Les noves tecnologies i l=aprenentatge Per poder entendre el procés d=adaptació a l=ús de les noves tecnologies en l=àmbit de l=educació, hem de partir de diversos supòsits bàsics per ens permeten comprendre aquesta nova alfabetització amb què ens enfrontem: ▪ L=alfabetisme tradicional remet als processos d=aprenetatge bàsics: llegir i escriure correctament una o diverses llengües. Aquest supòsit s=ha ampliat. En la societat de la informació, estar alfabetitzat és, a més, saber, tenir coneixement dels coneixements i de les habilitats necessàries per fer servir i generar missatges digitals, bé siguin imatges fixes o en moviment, textos, informació, etc.6

▪ El procés d=aprenentatge digital no es limita a presentar la informació en un format o en un altre sinó que suposa una nova manera d=organitzar la informació i els coneixements.7 ▪ La informació no té una linealitat de discurs com en el llibre tradicional sinó que aquesta es produeix per salts. Qualsevol web o enciclopèdia virtual ens pot enllaçar amb altres webs que poden ampliar o desorientar la informació que es rep. ▪ El text electrònic modifica els quatre elements que intervenen en la comprensió lectora: el lector, el text que s=ha de comprendre, l=activitat que

4. Diaris i revistes en versió paper tenen ben marcats els seus terminis de publicació mentre que en les

seves versions digitals, la publicació de novetats és constant. Qualsevol informació o mail publicat a la xarxa pot ser llegit de manera immediata pels lectors interessats.

5. Internet trenca les barreres espai ‐ temps i permet la lectura de qualsevol informació en qualsevol lloc que hi hagi connexió, és clar.

6. Sobre aquest punt, Koskimaa (2007) considera que *de fet, podríem preveure un futur amb quatre tipus de persones: les ben quipades tant amb capacitats de lectura i escriptura com alfabetització digital (electracy), le competents en el camp de la lectura i l=escriptura, les competents en alfabetització digital (electracy) i, finalment, les que no seran competents en cap dels dos camps.+

7. Segons Prat (2004), *l=hipertext canvia la idea de superfície lineal, perquè la informació s=estructura en xarxes de documents que es connecten i s=interrelacionen [...]. Això vol dir que el lector hi té més protagonisme, perquè pot seleccionar ell mateix el recorregut de lectura, fer itineraris, en el sentit que pot començar on vol i seguir lalectura segons la seva intencionalitat. I no només això, ja que pot assumir, en qualsevol moment, la funció d=autor afegint‐hi anotacions, nexes o altres textos a allò que està llegint.+

6


s=emmarca en el procés i el context sociocultural que engloba els tres elements anteriors. ▪ El coneixement ja no es basa en les paraules sinó en les imatges. El món és un espai virtual i no real. Però les imatges solament són una part de la realitat, no tota la realitat. ▪ El saber en la societat del coneixement té data de caducitat perquè es renova constantment i solament està a l=abast de qui és capaç d=assolir‐lo i de seleccionar‐lo.8

▪ Els joves d=ara ja han nascut amb les TIC, les tecnologies de la informació i de la comunicació són part de la seva manera d=entendre la vida.9 L=ordinador, les consoles, els mòbil són tan familiars per a ells, com per a nosaltres ho és la televisió, un objecte de la nostra quotidianeïtat més propera. Per a ells, la realitat i la comunicació interpersonal passen necessàriament per Internet (messanger, fotologs,facebook, webs, blocs). La concepció del món que tenen els joves està en funció de la informació que troben a la xarxa i, en un segon terme, a la televisió. La premsa en paper i la ràdio són formes de comunicació d=una altra època. Aquesta nova concepció del món, un món plural i audiovisual, incideix, necessàriament en el procés d=aprenentatge. Els joves llegeixen i generen missatges, potser més que mai, però d=una altra manera. 1.2. Joves i expressió comunicativa Segons el DIEC, llegir és:

i escriure és:

Segurament, com hem assenyalat abans, els joves llegeixen i escriuen més que mai, però, de preguntar‐nos què llegeixen i què escriuen, com llegeixen i com escriuen. I el valor que li donen a llegir i escriure bé.

8. En aquest sentit, la Biblioteca de Catalunya ha creat el PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) un

servei d=arxiu que desa periòdicament les pàgines webs seleccionades a fi de consistuir un veritable arxiu de seguiment dels continguts i poder‐ne resseguir la seva evolució.

9. Diversos autors assenyalen que hi ha una gran fractura generacional en el procés d=aprenentatge actual. Aquesta fractura neix de l=ús de les TIC que divideixen la població entre els nascuts digitalments, els joves, i els que Koskimaa (2007) defineix amb aquests mots: *les nostres categories conceptuals i maneres teòriques d=intentar captar el món, Ales convencions amb què pensem@ , són de l=era precedent a la digital+. Són CsomC aquells en què les TIC no formen part del nostres esquemes conceptuals d=aprenentatge, tot i fer servir‐les habitualment.

7


Generalitzant, els hàbits de lectura dels joves d’ara es podrien concretar en els següents: ▪ Llegeixen constantment els missatges que s'envien via internet ▪ No llegeixen mai o ben poc obres literàries fora de l'àmbit acadèmic. ▪ En general, llegeixen poc diaris i revistes. ▪ Consideren el llibre un bé de qualitat però no l'utilitzen. ▪ Pensen que llegir obres literàries és avorrit tot. ▪ No troben res que els interessi. Pel que fa als hàbits d'escriptura podríem dir que: ▪ Escriuen molt, però en l'àmbit estrictament personal, a través de la xarxa d'internet. ▪ Fan servir ben poc el paper —excepció feta de l'àmbit escolar— com a mitjà de comunicació. ▪ Són acapaços d'explicar oralment moltes coses, però, en canvi, tenen por del paper en blanc perquè pensen que no sabran què posar o com organitzar‐ho. ▪ Se senten insegurs per raons ortogràfiques i gramaticals, ▪ Alguns escriuen diaris personals o tenen blocs que ensenyen als amics. El tema genera un ampli debat entre els diversos estaments de la comunitat educativa i de la societat. Existeixen en l'actualitat, diverses iniciatives, tant d'administracions públiques o com d'iniciatives privades que volen implicar pares, professors i bibliotecaris10 en la tasca de fomentar la lectura. Un gran debat que l'escola no es pot defugir i que ha de cercar mecanismes per potenciar l'expressió comunicativa dels joves en l'àmbit escolar perquè després aquesta millora significativa transcendeixi en tots els àmbits socials. L'aparició de les TIC ha modificat els esquemes comunicatius tradicionals ampliant el ventall d'emissors, de receptors i de les vies d'expressió, i fent que l'intercanvi i la recepció de missatges estigui a l'abast de qualsevol membre alfabetitzat digitalment de la comunitat. L'escola, reflex d'aquesta societat, ha de fer l'esforç d'incloure les TIC a l'aula ordinària dues raons bàsiques: formen part de la nostra vida quotidiana i són el principal mitjà comunicatiu dels joves.

10. Algunes d'aquestes iniciatives són: Plan de fomento de la lectura del Ministerio de Cultura, Projecte

de Punt EDU o el seminari El gust per la lectura del Departament d'Educació en l'àmbit més institu‐cional. Actualment s'està realitzant el curs de l'ILEC (Impuls a la Lectura) en el nostre centre. Altres iniciatives per incentivar la lectura són espais web com Què llegeixes? lligat a la Institució de les Lle‐tres Catalanes i Vilaweb, Nascuts per llegir lligats a l'Associació catalana d'infermeria pediàtrica i l'associació catalana de Pediatria. En castellà trobem Incentivando la lectura.

8


2. Taller d'expressió digital: Puigvert enxarxa 2.1. El centre on es duu a terme el projecte L’Institut Doctor Puigvert es va inaugurar l’any 1991, fruit d'unes llargues rei‐vindicacions veïnals del barri de Sant Andreu de Barcelona que no comptava aleshores amb cap institut en el seu districte. El centre va funcionar provisionalment amb el nom d’extensió IES Barri Sant Andreu i va tenir la seva primera seu als locals de l’Ateneu Obrer de Sant Andreu a la Plaça de les Palmeres. L’AMPA del centre va demanar al Departament d’Educació que el nou institut es construís a les antigues instal∙lacions de la fàbrica Fabra i Coats. No va ser així i l’INS es va construir en els límits del barri, a la cruïlla del Passeig de Santa Coloma i del car‐rer Coronel Monasterio, just al costat de les antigues casernes de Torras i Bages i del que seria, amb el temps, el nus de la Trinitat. Aquesta localització geogràfica ha condicionat la procedència de l’alumnat que ve majoritàriament de Sant Andreu, però també dels barris de Trinitat Vella, de Baró de Viver i de Bon Pastor. L'alumnat és de classe treballadora, amb pares d'un nivell cultural mitjà‐baix. El centre agafa el nom de l'il∙lustre uròleg Antoni Puigvert, home vinculat al barri ja que va estudiar a l'Ateneu Obrer de Sant Andreu. Aquest curs 2012‐2013 té matriculats 450 alumnes, el 30% aproximadament dels quals és de procedència immigrant, majoritàriament llatinoamericans. El castellà és, per tant, la llengua habitual de comunicació entre l'alumnat del centre i solament el 10% té el català com a llengua materna i el fa servir habitualment fora de l'àmbit esco‐lar.

9


2.2. Antecedents El Taller d’Escriptura digital és un projecte més a sumar als molts que, en l'aplicació de les TIC, s'han anat realitzant des del Departament de Llengua Catalana i Literatura del centre INS Doctor Puigvert, entre els quals, cal destacar els següents:

▪ Blocs de suport i ampliació de la matèria destinada, sobretot, de 4t d'ESO i Batxillerat amb activitats dirigides que giraven entorn del text argumentatiu sobre temes d'actualitat o un llibre de lectura del nivell: http://blocs.xtec.cat/mguasch6/category/curs‐2010‐2011

▪ Blocs d'aula d'ESO destinats a publicar les opinions dels alumnes sobre els llibres en l'optativa «Club de lectura» però també a la creació literària amb redaccions en línia i comentaris crítics sobre els articles publicats: http://blocs.xtec.cat/iespuigvert/

▪ Webquests adreçades a alumnes d'ESO i 1r de Batxillerat per fomentar el treball col∙laboratiu dins i fora de l'aula: http://unmondeparaules.webnode.com/

10

http://blocs.xtec.cat/mguasch6/category/curs-2010-2011

http://blocs.xtec.cat/iespuigvert/

http://unmondeparaules.webnode.com/


▪ OA (Objecte d'aprenentatge) com a mitjà d'anàlisi d'obres literàries adreçades a l'alumnat de Batxillerat: http://camidesirga.webnode.es/

▪ Web d'aula, que organitza els textos i experiències TiC generades pels alumnes de 1r d'ESO a Club de lectura: http://clubdelecturapuigvert1011.webnode.es/

▪ Participació en activitats digitals: Projecte Viquilletra.

▪ Projecte Taller d’expressió digital, que recull les experiències digitals de l’alumnat de 3r d’ESO i que va rebre l’any 2012 el XXIV Premi Baldiri Reixac a una experiència didàctica d’ensenyament‐aprenentatge de la Llengua i la literatura catalanes mitjançant les TIC convocat per la Fundació Lluís Carulla i la UOC realitzada per Helena Guasch. El projecte té el seu espai virtual a http://tallerdexpressiodigital.webnode.es/ i té continuïtat aquest curs 2012‐13

11

http://camidesirga.webnode.es/

http://clubdelecturapuigvert1011.webnode.es/

http://tallerdexpressiodigital.webnode.es/


Després d'aquest ventall d'experiències, es va proposar la creació dins d’aquesta línia TIC de la creació d’una revista digital de centre lligada al departament de Llengua Catalana que servís com a eina d’introducció al periodisme per part de l’alumnat i com a mitja`de visualització dels projectes i activitats que es fan al centre. 2.3. Eixos teòrics del projecte El Taller d’escriptura digital: Puigvert enxarxa és un projecte nascut de l'experiència personal i col∙lectiva efectuada a les aules que té com a eixos bàsics:

1) crear coneixement, 2) elaborar missatges i 3) col∙laborar plegats.

Per què aquests tres eixos? ▪ Crear coneixement integral per dotar l'alumnat d'eines comunicatives basades en l'ús de le TIC que millorin el context social en què vivim. ▪ Elaborar missatges de tipologia textual diversa centrades en l’àmbit periodístic per fomentar els usos lingüístics positius entre els joves i dotar‐los de sentit crític en el procés de generació i recepció de la informació dins el context digital en què vivim. ▪ Col∙laborar plegats a l'aula per transformar el procés d'aprentatge en una acció col∙lectiva i dinàmica que permeti avançar la societat cap a la models basats en el respecte vers els altres. I a més ▪ Fomentar els valors i les actituds positives dels diferents membres de la comunitat educativa tot donant relleu a les seves activitats i a la participació en la vida del centre. D’altra banda, Taller d'escriptura digital: Puigvert enxarxa també és un projecte personal basat en els supòsits següents:

12


▪ l'experiència personal d'anys de dedicació docent; ▪ Ia voluntat d'estimular els processos creatius com a font de coneixement I maduració de l'alumnat; ▪ la constatació que la incorporació de les eines col∙laboratives virtuals a l'aula afavoreixin la creació d'una dinàmica positiva entre l'alumnat i que els ajuden a cohesionar‐se com a grup; ▪ la voluntat de fomentar l'ús de la llengua catalana com a mitjà d'expressió vehicular en l'àmbit digital. ▪ Voluntat de crear un espai comunicatiu digital que permeti visualitzar i trans‐metre les nombroses activitats que es fan al centre. 2.4. Aspectes didàctics: competències bàsiques, objectius i continguts 1) Marc virtual La proposta didàctica Taller d’escriptura digital: Puigvert enxarxa és un projecte que s'està desenvolupant a 2n d'ESO en el marc de l'assignatura optativa de llengua catalana Taller d’escriptura digital de Llengua Catalana i Literatura que compta amb una assignació horària de 2 hores setmanals i 14 alumnes dels diferents segons que es troben a una de les aules d’informàtica del centre (INFO3). Es formula a través de l l’elaboració d’una revista digital: Puigvert enxarxa que té el seu marc virtual en el següent enllaç de Blogger: http://puigvertenxarxa.blogspot.com.es/

13

http://puigvertenxarxa.blogspot.com.es/


2) Competències bàsiques La proposta didàctica Taller d'escriptura digital: Puigvert enxarxa està relacionada amb les següents competències bàsiques: Comunicativa, lingüística i audiovisual

1. Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals que tenen com a eix la construcció de la relació social a l’interior de l’aula, del centre i de la societat en ge‐neral. 2. Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos o‐rals, escrits i audiovisuals de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació pròxims als interessos de l’alumnat, amb atenció als narratius, descriptius i conversacionals. 3. Producció de textos orals, escrits i audiovisuals amb intencions comunicati‐ves diverses i de diferents contextos d’espai i temps: narratius, descriptius. Artística i cultural 1. Valoració de les qualitats literàries d’un text i gaudir en la seva lectura. 2. Comprensió i producció de textos amb voluntat creativa i comunicativa. 3. Lectura en veu alta amb dicció, entonació i ritme adequats a la situació co‐municativa i la seva funció, amb la possibilitat d’usar els recursos de les TIC (enregis‐trament de veu) i els mitjans de comunicació (ràdio). Tractament de la informació i competència digital 1. Cerca d’informació i hàbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges, utilitzant estratègies prèvies a la cerca i amb recurs a fonts diverses: a) escrites: llibres, enciclopèdies, revistes, diaris; b) cercadors a Internet, enciclopèdies i diaris virtuals; c) fonts audiovisuals de comunicació. Aprendre a aprendre 1. Interès per la bona presentació dels textos escrits i audiovisuals, amb respec‐te a les normes gramaticals, ortogràfiques, tipogràfiques i dels elements icònics utilit‐zats. 2. Anàlisi i tria dels possibles temes que es transformin en notícia periodística. Autonomia i iniciativa personal 1. Valoració de la interacció com a eina per prendre consciència dels sentiments propis i aliens. 2. Actitud de cooperació i de respecte crític envers les diferències d'opinió en les situacions de treball compartit. 3. Respecte pels altres Social i ciutadana 1. Participació en activitats de relació social i comunicació amb altres comuni‐tats escolars, amb l’entorn immediat al centre i amb la societat en general, publicació i difusió de les activitats escolars.

14


3) Objectius Taller d'expressió digital té com a objectiu principal fomentar l'ús de la llengua catalana com a eina de comunicació entre els joves, i, com a objectius secundaris:

1. Estimular l'ús de la llengua catalana tant des del punt de vista de l'expressivitat com de la correcció fonètica. 2. Fomentar la redacció de textos coherents en llengua catalana d’informació i ortogràficament correctes dins d'una varietat estàndard. 3. Millorar la comprensió lectora dels alumnes. 4. Ampliar el sentit crític de l'alumnat. 5. Ser capaç de defensar amb coherència les pròpies opinions tot respectant els posicionaments dels altres encara que no siguin compartits. 6. Fomentar el treball col∙laboratiu entre l'alumnat a fi d'aconseguir un objectiu comú. 7. Educar en valors a través del treball col∙laboratiu. 8. Estimular l'ús creatiu de les TIC. 9. Introduir l'ús de les TIC a l'àrea de Llengua catalana. 10. Aprendre a aprendre. 11. Participar en iniciatives institucionals relacionades amb el món de la cultura. 12. Estimular la transversalitat del projecte fent‐la extensiva a altres.

4) Continguts El projecte, inclòs dins la matèria de Llengua Catalana i literatura té com a element prioritari, potenciar el component comunicatiu i creatiu del llenguatge basat en experiències reals relacionades amb el centre. És a dir, la llengua entès com a element dinàmic i d'interacció entre emissors i receptors. Així, les activitats es basaran en el treball dels següents continguts relacionats en l’àmbit periodístic que es distribuiran en dos cursos per consolidar el projecte (2012‐13 i 2013‐14):

‐ Redacció de notícies d’activitats relacionades amb el centre escrites i orals ‐ Elaboració d’entrevistes als components de la comunitat educatives o altres persones sempre amb la voluntat de fer conèixer experiències postives que servreixin de model als altres membres, escrites i orals. ‐ Recollir les activitats dels membres de la comunitat educativa en el marc del centre i fer‐ne seguiment i difusió.

15


En aquests dos cursos es pretén estimular la comunicació escrita en format digital que s’anirà ampliant en propers cursos:

Curs 2012‐13 Iniciar la revista digital del centre com a element d’expressió dinàmica de tota la comunitat educativa amb la creació de diverses pàgines: ‐ Inicial (on es pengen les notícies i les entrevistes) ‐ Qui som (on es presenten els integrants del projecte) ‐ Gent del Puigvert (entrevistes a alumnes, professors i pares que representen els alors del Puigvert: col∙laboració, entusiasme i creativitat) ‐ Wir sprechen Deustch (dedicada a l’intercanvi amb Alemanya) ‐ Let’s speak English (activitats creatives en llengua anglesa) Curs 2013‐14 Consolidada la revista digital es crearà la televisió del centre per a finalitats educatives i de visualització de les activitats del centre i del seu entorn més proper: ‐ Puigvert TV I potenciar la ràdio del centre que en l’actualitat és una activitat extraescolar.

2.5. Temporització del projecte per al curs 2012‐2013 El projecte es realitzarà durant tot el curs acadèmic 2012‐2013 d'acord amb la següent previsió i tenint sempre present les dinàmiques pròpies de cada grup‐classe:

Continguts TIC 1r trimestre Introducció al periodisme

(vegeu annex adjunt pàgina ) Creació del lloc web Dinamització del consell de redacció

Blogger Picasa

2n trimestre Inici de la revista digital Escriptura dels diversos articles a partir de les reunions del consell de redacció

Blogger Picasa

3r trimestre Escriptura dels diversos articles Inici de les activitats audiovisuals ‐ Projecte de Puigvert TV.

Blogger Picasa Windows Movie Maker

2.6. Avaluació del projecte En aquest apartat caldria parlar de dos grans blocs avaluatius: ▪ D'una banda, hi ha la puntuació quantitativa que rep l'alumnat que participa en les diverses activitats i que serà la nota final de cada avaluació.

16


Per objectivitzar la nota es tindrà en compte: ‐ Aspectes del contingut: 1. Capacitat de cerca i de preparació d’informació abans de començar a redactar els articles. 2. Correcció lingüística dels materials presentats 3. Respecte a la temporització donada per a l’elaboració d’uns materials (entrevista i/o reportatge) ‐ Treball col∙laboratiu: 1. Presentar propostes a la reunió del Consell de Redacció perquè esdevinguin reportatges i/o entrevistes que després es puguin publicar a la revista digital 2. Respecte a les normes TIC (fer servir ens ordinadors correctament, no entrar en web i/o altres eines TIC que no estiguin relacionades amb el tema) ‐ Seguiment: Valoració global de les entrades efectuades per cada alumne/a i la seva actitud a l’aula Quantitativament es desglossarà en la següent rúbrica:

Molt fluix 0 Fluix 1 Justet 2 Força bé 3 Molt bé 4 Recerca i preparació d’informació

mai no busca res ni es prepara res

prepara alguna cosa si se li insisteix

prepara coses però no de manera sistemàtica

‐ sovint prepara coses però poc aprofundides

Sempre prepara coses

Correcció lingüística

No revisa mai els textos

Els revisa si se li insisteix molt

Els revisa però corregeix ben poca cosa

Els revisa però no acaba de presentar‐los correctament

Els revisa i els presenta correctament

Temporització Mai no presenta les entrades seguint el pla establert

De vegades presenta les entrades quan toca

Els presenta però sempre va endarrereit

Els presenta sovint encara que, de vegades, no segueis la temporització prevista

Els presenta seguint la temporització prevista

Propostes Mai no presenta propostes

Alguna vegada presenta alguna proposta

Algunes vegades presenta propostes

Sovint presenta propostes

Sempre presenta propostes

Resepecte normes TIC

Està connectat en unes altres pàgines, mai no apaga l’ordinador quan surt de l’aula

Algunes vegades es connecta a altres pàgines, es deixa sovint l’ordinador engegat quan surt de l’aula

Algunes vegades es connecta a altres pàgines, poques vegades es deixa l’ordinador engegat quan surt de l’aula

Poques vegades es connecta a altres pàgines no permeses i gairebé mai no es deixa l’ordinador engegat quan surt de l’aula

Mai no es connecta a altres pàgines i sempre tanca l’ordinador quan surt de l’aula

Seguiment Nul interès Poc interès Interès regular Bon interès Molt bon interès

17


La correspondència en nota numèrica és la següent:

Excel∙lent: de 22 a 24 punts Notable: de 19 a 21 punts Bé: de 16 a 18 punts Suficient: de 12 a 13 punts Insuficient: menys d’11 punts

▪ De l'altra, la valoració global del projecte com a procés global de millora significativa dels processos d'ensenyament‐aprenentatge i la seva continuïtat i millora des del punt de vista pedagògic. La voluntat del projecte és de permanència i que sigui el mitjà d’expressió i de visualització del centre tant a nivell intern com extern. En aquest sentit hi haurà una doble via d'avaluació:

Interna Externa ▪ Valoració d'altres alumnes i de les famílies a partir del bloc de la revista digital.

Alumnat Valoració del projecte a partir de: ▪Enquesta objectiva entre els participants. ▪ Opinions subjectives

Professorat Valoració del projecte a partir de: ▪ Consecució dels objectius proposats ▪ Qualitat de les activitats proposades ▪ Compliment de la temporització

▪ Recepció del projecte entre tots els membres de la comunitat educativa a partir del bloc de la revista digital.

18


3. Recursos TIC El projecte es basa en el web 2.0 i en la idea que el coneixement ha de ser compartit i gratuït. Per aquest motiu el centre ha creat comptes propis d'algunes eines on poder gestionar les activitats dels alumnes. 3.1. Format bloc

La tria de l’aplicatiu blogger com a eina TIC per a la revista digital es deu a les següents raons: ‐ Gratuïtat ‐ Gestió intuïtiva del format del bloc ‐ Visualització immediata de les entrades ‐ Connexió directa amb Picasa, You tube i Slidesahre ‐ Facilitat de connexió i possibilitat de treballar en sessions simultànies tots els alumnes de la matèria optativa. 3.2 Altres recursos You tube (http://www.youtube.com/)

Aquest web per compartir videos té un canal del centre destinat a penjar enregistraments relacionats amb l'institut.

En aquest espai s'organitzaran els videos de les entrevistes, les notícies, les dramatitzacions i l'enregistrament del recital poètic de Sils.

19

http://www.youtube.com/


Picasa

Permet l’emmagatzament de fotografies online i la transformació d’aquestes fotografies en àlbums específics amb presentació dinàmica que ocupen poc espai físic en el bloc. Es fa servir per visualitzar esdeveniments com ara el Festa de Nadal, Agenda 21, Carnestoltes o Sant Jordi i altres activitats en què participen la immensa majoria d’alumnes del centre. Audacity (http://audacity.sourceforge.net/)

Aplicatiu gratuït que permet editar arxius de sons. Usat a l’activitat Un món de contes”

20


4. Conclusions generals La proposta didàctica Taller d'escriptura digital: Puigvert enxarxa és un projecte que s'està duent a terme el curs 2012‐2013 i que vol: ▪ Fomentar l'expressió periodística oral i escrita. ▪ Estimular l'ús de llengua catalana en àmbits comunicatius virtuals. ▪ Usar les TIC en entorns d'aprenentatge escolar. ▪ Crear dinàmiques positives a l'aula a partir de la col∙laboració en les diverses propostes formatives. L'eix vertebrador del projecte és, doncs, l'expressió comunicativa en les seves diverses modalitats en llengua catalana. Cada dia generem milers de missatges que es transformen en milions de missatges durant la nostra vida. I, tanmateix, l'alumnat percep la llengua i els seus usos com elements aliens a la seva realitat. L’aparició de la revista digital vol ajudar a canviar aquest supòsit i fer del mateixos alumnes emissors i receptors de la seva realitat. Ells són la notícia i ells són els gestionadors d’aquesta notícia sense des dels valors ‐treball compartit, honestedat informativa, seriositat en el tractament de la informació‐ que s’ensenyen al centre. A més, es vol estimular les actituds positives dels alumnes que, de vegades, no són prou valorades i que s’han de conèixer com a model de comportament per a futures promocions. La revista és un aparador digital de les bones pràctiques de la comunitat educativa de l’institut Doctor Puigvert, una finestra oberta al món.

21


5. BIBLIOGRAFIA BARLAM, Ramon (2007): *L=ensenyament a la societat del coneixement, reptes i esperan‐

ces+, Guix, núm. 331 (gener), p. 12‐17

BORGES, Federico (2007): *Quan jugue estic aprenent. Els videojocs i jocs d=ordinador, aprenentatge fonamental en el segle XXI+, UOC Papers, núm. 5,

a http://www.uoc.edu/uocpapers/5/dt/cat/borges.pdf (consultat el 7 de maig de 2010)

CARBÓ, Anna (2004): *Què cal fer i saber sobre les TIC a l=Educació Obligatòria?+, Pres‐pectiva escolar, núm. 283 (març), p. 22‐27

COLL, Cèsar (2005): *Lectura i alfabetisme en la societat de la informació+, UOC Papers, núm.1, a http://www.uoc.edu/uocpapers/1/dt/cat/coll.pdf (consultat el 21 d'abril de 2010)

ESCOFET, Anna (2004): *Recursos educatius a Internet+, Prespectiva escolar, núm. 283, p. 28‐34

GÓMEZ, Isabel; PRAT, Àngels; VILÀ, Àngels (2000): *L=impacte de les TIC a l=escola obliga‐tòria+, Prespectiva escolar, núm. 245 (maig), p. 2‐11

GÓMEZ, Jael: «Entrevista a Daniel Cassany. Leer y escribir para construir. La enseñanza lingüística comprensiva», eleducador.com a http://www.eleducador.com/col/contenido/contenido.aspx?conID=2269 (consultat el 5 de juny de 2010)

GUILERA, Anna; MUÑOZ, Robert; ESTEVE, Josep M. (2007): *El paper de les TIC en el nou context social+, Prespectiva escolar, núm. 331 (gener), p. 27‐34

KOSKIMAA, Raine (2007): «El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital», UOCPapers, núm. 4 a http://www.uoc.edu/uocpapers/4dt/cat/koskima.pdf (consultat el 26 de maig de 2010)

PIÑEIRO, A; VIVES, N. (2004): *Algunes qüestions al voltant d=Internet, l=educació i la in‐novació+, Prespectiva escolar, núm. 283 (març), p. 7‐13

PEÑA, Ismael; CÓRCOLES, César Pablo; CASADO, Carlos (2006): «El professor 2.0: docencia

e investigación desde la Red». UOCPapers [articles en línia] núm. 3 a

http://www.uoc.edu/uocpapers/3/dt/esp/pena_corcoles_casado.pdf (consultat del

4 de maig de 2010)

PRAT, Àngels (2000): *Un professorat a prova de TIC+, Prespectiva escolar, núm. 245 (maig), p. 35‐42

C (2004): *Llegir i escriure: d=on venim? Cap on anem+, Guix, núm. 301 (gener), p. 13‐19

22


6. ANNEXOS

Taller d’escriptura digital Optativa de modalitat de 2n d’ESO Alumne/a 2n:

23


FITXA 1

LA INFORMACIÓ La informació és present a la nostra vida a través dels anomenats mitjans de comuni-cació: premsa, ràdio i televisió. Cada dia rebem un munt de notícies que ens expliquen com és el nostre entorn més proper, la ciutat on vivim o les victòries del nostre equip, algunes capten la nostra a-tenció i d’altres ni les sentim. El nostre món és un món lligat a la informació. Qui té la informació té el poder, qui sap què passa al món i està ben informat és ca-paç de prendre les decisions correctes, qui sap buscar té més oportunitats. L’àmbit de la societat que s’encarrega de gestionar la informació és el periodisme. Per conèixer més els mecanismes que permeten la comunicació estudiarem el perio-disme. 1.1 Busqueu la definició de Periodisme que hi ha a la Viquipèdia i al DIEC. - En què coincideixen i en què es diferencien - On i per què va néixer el periodisme? - I en l’època actual? 1.2 Busca a l’entrada premsa de la Viquipèdia - Quin va ser el primer diari que es va publicar a Catalunya i quants anys va durar? - I la ràdio, quan i on va néixer?

24


-I la televisió? 1.3 Escriviu individualment el nom de diaris, de ràdios i de televisions que coneixeu i que mireu amb freqüència Premsa

Ràdio

Televisió

1.4 Ara poseu-vos en grups de 3 persones i compareu les vostres respostes. Escriviu en què coincidiu i en què no Coincidiu en... No coincidiu... Premsa Ràdio Televisió

Premsa Ràdio Televisió

1.5 Classifiqueu els mitjans que heu esmentat en

25


Generalistes

Especialitzats

Digitals

Què voldran dir aquestes paraules? 1.6 Finalment contesteu quins d’aquests mitjans us influeix més: la ràdio, la televisió o la premsa? Ara en grup assenyaleu si coincidiu en la vostra resposta. Enumereu cinc motius pels quals aquest mitjà us influeix tant. - - - - -

26


FITXA 2 LA NOTÍCIA PERIODÍSTICA

La notícia és un text explicatiu amb una estructura definida que té com objectiu infor-mar, de la manera més clara i ràpida possible, dels esdeveniment d'actualitat. En a-questa pràctica ens referirem essencialment a la notícia escrita.

Els continguts i l’estructura

La notícia escrita es caracteritza per una estructura interna específica i una estructura externa complexa i diferenciada de qualsevol altre tipus de text

Estructura interna

La notícia ha de donar informació sobre les sis qüestions periodístiques bàsiques: què, qui, quan, on, com i per què. En general, la notícia comença donant al lector la infor-mació més rellevant (lead o primer paràgraf) que després es va concretant i comple-tant en els paràgrafs posteriors. La notícia s'estructura en paràgrafs breus amb un nombre no massa alt de frases i paraules.

Els interrogants i qüestions que ha de contestar una notícia són:

• QUÈ: fet o esdeveniment que ha succeït (esdeveniment). • QUI: protagonistes de l'esdeveniment (protagonistes). • ON: lloc o espai on ha tingut lloc el fet o esdeveniment (lloc). • QUAN: moment o temps en què s'ha produït el fet (temps). • COM: formes o maneres en què s'ha esdevingut l'esdeveniment (maneres). • PER QUÈ: causes de l'esdeveniment. •

27


2.1 Analitzeu per parelles les següents notícies tot contestant les 6 preguntes Claus del periodisme:

Rosell diu que el Barça jugaria la Lliga espanyola si Catalunya fos independent

El president explica que l'equip faria el mateix que el Mònaco fa a la Lliga francesa

Dijous 13 de setembre de 2012

MARCOS LÓPEZ / Barcelona

"Si un dia Catalunya fos independent, no tinc cap dubte que el Barça jugaria la LFP. No en tinc cap dubte". Així, amb aquesta rotunditat, s'ha expressat Sandro Rosell, el president del Barcelo-na, en una trobada amb empresaris i la Cambra de Comerç del Vallès Oriental. Per Rosell, no hi ha dubte. El Barça no s'independitzaria esportivament d'Espanya. "Ho faria igual que el Mònaco ho fa a França", ha argumentat el dirigent blaugrana en declaracions a VOrientalTV.

Rosell ha fet aquestes declaracions en un acte a Granollers, 48 hores després d'haver assistit a títol personal a la manifestació de la Diada a Barcelona, en què es va reclamar un Estat propi per a Catalunya.

D'aquesta manera, Rosell ha opinat sobre una de les grans incògnites que s'han generat en l'àmbit esportiu. Després de participar, juntament amb la seva família, a nivell individual (mai en representació del club) en la massiva manifestació de dimarts passat pels carrers de Barcelona, el president blaugrana creu que l'equip hauria de seguir vinculat a les estructures del futbol es-panyol.

Poc abans, el vicepresident econòmic Josep Maria Bartomeu s'ha referit a la manifestació de la Diada: Tots nosaltres, els que vam anar a la manifestació, estem orgullosos d'haver-hi anat i amb ganes que tiri endavant, amb força. El Barcelona podria jugar la Lliga que li agradés més. Però jo crec que en aquest punt no hi hauria dubte que jugaríem la Lliga de la península Ibèrica, o la LFP, i jugaríem contra els rivals habituals.

Contesteu en parella:

-Qui?

-Què?

-Quan?

-On?

-Com?

- Per què?

28

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barca/sandro-rosell-assistira-manifestacio-independentista-2202224

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/diada-2012/lofrena-floral-inicia-els-actes-diada-mes-reivindicativa-2202166

http://www.elperiodico.cat/ca/diada-2012/


ÈXIT D'UNA CAMPANYA CIUTADANA

La pressió social aconsegueix frenar per quarta vegada el desnonament d'un veí a Sant Andreu

- La PAH aconsegueix que Bankia concedeixi la dació en pagament al veí afectat

- El banc seguia demanant a l'home 230.000 euros després de quedar-se amb el pis

Dijous, 13 de setembre del 2012 - 13:33h. HELENA LÓPEZ / Barcelona

La pressió social ha aconseguit que Bankia concedeixi la dació en pagament a un veí de Sant Andreu sense feina i amb un menor al seu càrrec. Un centenar de persones convocades per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) s'han concentrat avui dijous a primera hora del matí a les portes de casa d'aquest veí, a qui l'entitat bancària pretenia desnonar per quarta vegada (les tres anteriors la solidaritat dels veïns també havia aconseguit aturar-les).

Un centenar de persones convocades per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) s'han concentrat aquest dijous en suport d'aquest veí de Sant Andreu.

En el cas d'avui dimarts aquesta victòria sembla definitiva, ja que l'entitat financera, malgrat que ha obligat el veí a abandonar la vivenda avui mateix, ha firmat un a-cord en què condona el deute de 230.000 euros a l'home, que va deixar de pagar la hipoteca al fer fallida per la crisi el negoci que regentava com a autònom i que viu dels 400 euros de la renda mínima.

Contesteu en parella

-Qui?

-Què?

-Quan?

-On?

-Com?

- Per què?

29

http://ads.grupozeta.es/RealMedia/ads/click_lx.ads/www.elperiodico.cat/barcelona/noticias/1411228916/Frame1/default/empty.gif/557a4a456c6b796a70594141436d592b


"Les classes a la tarda eren com de segona categoria"

Arrenca el curs de la jornada intensiva als instituts i de l'FP dual

SÒNIA SÁNCHEZ Barcelona | Actualitzada el 13/09/2012 19:39

L'Institut de Les Corts és un dels 384 que comencen jornada intensiva aquest curs. / PERE VIRGILI

L'institut de secundària Les Corts de Barcelona ha reprès avui les classes a les 8.15 del matí, com cada any, però ha acabat la jornada lectiva a les 14.45 del migdia. Els alumnes d'aquest centre –com els del 71% dels instituts públics catalans– han estrenat avui la jornada intensiva, en l'inici del curs 2012-2013 per als 433.000 alumnes d'ESO, batxillerat i FP de grau mitjà.

"Ha sigut una sort que no faci tanta calor com ahir, perquè en les últimes hores del matí pot ser que estiguin més cansats però si fes calor patiríem més", assenyalava el director del centre, Er-menegild Pujades. El director confia que amb les sis hores de classe al matí les coses vagin millor, perquè assegura que fins ara "les classes que es feien a la tarda eren com de segona categoria".

"Els professors deixaven sempre la part del currículum més pràctica i que requerís menys concen-tració per a la tarda perquè el rendiment dels alumnes baixava molt", explica. Per això, diu, tot el claustre i també els pares dels alumnes van estar d'acord a demanar aquest canvi d'horari.

Els alumnes d'aquest institut tindran sis classes d'una hora cadascuna al matí amb un descans de mitja hora. El centre mantindrà el menjador escolar, tot i que el fet de no tenir classe a la tarda ha rebaixat de 60 a 40 el nombre de nens que s'hi queden.

A la tarda, el centre romandrà obert amb un servei de biblioteca "amb control d'assistència, per a aquelles famílies que hi vulguin apuntar el seu fill perquè faci deures o perquè no tinguin on deixar-lo". Aquest servei serà gratuït i voluntari, però, a més, l'institut oferirà a les tardes classes de reforç també gratuïtes, en aquest cas només per als alumnes que ho necessitin, a parer dels professors.

Però l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA) també ha organitzat activitats extraescolars esportives i acadèmiques, com l'alemany, que es faran al mateix institut a partir de l'1 d'octubre, pagades per les famílies que hi apuntin els seus fills.

Amb el nou horari, el centre s'estalvia 5.000 euros anuals en despeses d'aigua, llum, calefacció i manteniment, explica Pujades, però assegura que l'horari compactat era "una reivindicació antiga del professorat de secundària". En el cas del seu institut, diu que no pateix perquè hi hagi nens d'ESO sense res a fer a les tardes, perquè els seus alumnes acostumaven també a tenir acti-vitats extraescolars a la tarda amb l'horari partit.

30


Més de 400.000 alumnes a classe

Alguns centres de secundària, com aquest institut de Les Corts, van rebre ja els alumnes el dime-cres 12 de setembre, però la majoria ha obert portes aquest dijous. En total, han tornat a les au-les més de 433.000 alumnes d'ESO, batxillerat i FP de grau mitjà, i la setmana vinent ho faran els d'FP de grau superior, uns 50.000 més.

Arrenca així el curs en què hi ha més aules de secundària que superen la ràtio fixada fins ara, de 30 alumnes. En total seran un 68,5% les que mantindran aquesta xifra, mentre que el 25,9% tin-dran entre 31 i 33 alumnes, i el 5,6%, 34 alumnes o més.

L'FP dual es posa a prova

El col·lectiu d'estudiants d'FP és el que més ha crescut aquest 2012-2013 i, en total, ja són 127.000 els que opten per aquesta opció de formació, 534 dels quals es poden acollir a la nova modali-tat d'FP dual, que combina la formació acadèmica amb pràctiques remunerades i formació dins de les empreses.

Els alumnes d'aquest nou model d'FP tindran un contracte laboral per fer les pràctiques, a raó de 640 euros mensuals per una jornada completa, o bé una beca salari de 500 euros al mes per jornada completa. Alhora, podran rebre formació també a l'empresa i part de la feina que hi facin servirà per convalidar assignatures del cicle. Aquests 26 cicles formatius es cursaran a 14 instituts públics i 3 de privats, i compten amb el suport de 157 empreses formatives.

Extret: http://www.ara.cat/societat/classes-tarda-segona-categoria_0_773322821.html

Contesteu en parella

-Qui?

-Què?

-Quan?

-On?

-Com?

- Per què?

31

http://www.ara.cat/societat/classes-tarda-segona-categoria_0_773322821.html


GENEREM NOTÍCIES

2.2 Ara inventeu-vos una notícia.

Primer contestareu les preguntes:

- Qui?

- Què?

- Quan?

- On?

- Com?

- Per què?

I ara redacteu la notícia a partir de les respostes anteriors:

2.3 Tenim les notícies a la premsa, a les ràdios i a les televisions.

Però d’on les treuen els periodistes?

32


2.4 Ara buscareu en parelles a Internet, 3 possibles notícies que es produeixin la setma-na que ve:

-

-

-

2.5 Contesteu en parelles i després farem un debat.

Quin procés heu seguit?

Ha estat difícil

Un cop trobada la posible notícia, què hauríeu de fer?

Com s’ha de redactar una notícia?

Què en destacaries?

2.6 Imagineu que sou periodistes d’un mitjà important i que el vostre cap us exigeix que publiqueu una notícia interessant.

Heu de pensar:

1. Una possible notícia que passi realment en el vostre entorn més proper -carrer, barri, club de futbol....

2. Anar a buscar informació escrita i gràfica.

3. Redactar-la per a la propera setmana i enviar-la via mail i portar-la impresa.

33


FITXA 3

L’ESTRUCTURA PERIODÍSTICA

Estructura externa

L'estructura externa de la notícia escrita presenta tres aspectes bàsics: els títols (avanttí-tol, titular i subtítol), el cos i la il•lustració.

Els principals elements de la titulació de notícies són:

• Titular: és l'element fonamental del cap d'una informació. Va sempre en un cos superior a la resta i ocupa el lloc més destacat. Anuncia el fet, l'acció, i respon a les qüestions "qui" i "què". Ha de ser clar i complet i ha d'atreure l'atenció dels lectors i lectores.

• Avanttítol: l’avanttítol és el títol secundari que precedeix el principal; té un valor complementari i respon a les qüestions "on" i "quan".

• Subtítol: és aquell element de la titulació que continua el títol principal i el com-plementa. Respon a les qüestions "com" i "perquè".

• Entradeta o lead: és un format de lectura ràpida. Ha d'oferir al lector les princi-pals dades de la notícia d'una manera breu i clara, resumint els aspectes més substancials.

El cos de la notícia està format per diferents paràgrafs que desenvolupen el contingut. Sovint en el cos de la notícia apareix algun intertítol, que és un avanç de la informació que segueix en el paràgraf següent i generalment es fa servir per trencar la linealitat de la columna i per fer més fàcil la lectura del text.

Les il•lustracions solen ser força variades: fotografies, mapes, gràfics, infografies… Les il·lustracions solen portar un peu de foto que pot ser definit com l' explicació breu que es posa sota d'un gravat o una fotografia.

34


3.1 Analitzeu la següent pàgina del diari Avui el Punt tot indicant els elements de la titulació de la notícia, la seva ditribució en una pàgina i l’ús del suport gràfic que se’n fa.

I ara d’ aquesta altra notícia:

35


Quins elements organitzatius heu trobat?

_

_

_

_

3.2 Assenyaleu quins són els elements més importants de les portades d’aquests 2 diaris:

36


3.3 Analitzeu en grups les portades d’aquests 4 diaris i indiqueu -Quin us fa l’efecte que informa més bé i per què? - Quin té el disseny més acurat i atractiu i per què? - Quin explica més bé les notícies i per què?

37


FITXA 4

El comentari d’una notícia

Per a fer un comentari d'una notícia cal començar identificant:

• El nom del mitjà on ha estat publicada. • La data de la seva publicació. • El títol/temàtica de la notícia. • L’autor.

A continuació i després de reconèixer la seva estructura interna, és a dir, saber si el periodista ha aconseguit donar resposta a les sis qüestions periodístiques bàsiques: què, qui, quan, on, com i per què, passar a fer:

• El resum. • La valoració de les dades i la seva rigorositat. • L’opinió personal sobre el tema.

En el cas d’un diari també s’haurien de tenir en compte les seccions en que s’inclouen les notícies:

• Nacional: inclou les notícies d’un país. • Internacional: recull la informació de l’exterior. • Local: conté les notícies referents a la ciutat o de l’àmbit territorial on s’edita el

diari. • Apartats diversos: economia, societat, cultura, esports i comunicació. • Espectacles i agenda del dia: són seccions que no inclouen notícies, però si a-

nuncis i relacions d’esdeveniments.

38


Treball en grup 4.1 Anireu a la sala de professors i agafareu 3 diaris per grup. Heu de trobar i enganxar diferents notícies: -Nacional -Internacional

39


-Local -Apartats

40


-Espectacles -Publicitat

41


Fitxa 5 QUÈ HEM APRÈS? 5.1 Heu de fer un mural col·laboratiu i creatiu sobre la informació, la premsa i les notíci-es intitulat UN MÓN INTERCONNECTAT - Es valorarà: 1. contingut (què s’explica) 2. Forma (com es presenta) 5.2 Després haureu de fer en parelles un power point d’unes 10 diapositives explicant la importància de la comunicació, la premsa i l’estructura de les notícies. Quan hàgiu acabat fareu una presentació oral del vostra power point. La presentació serà valorada pels altres companys i pel professorat seguint els criteris establerts en el següent esquema: GRUP COMPONENTS DEL GRUP Puntuació Poc 1 Regular 2 Molt 3 Excel·lent 4 Grau de partici-pació dels inte-grants

Ordre de la pre-sentació

Solidesa i cohe-rència dels ar-guments

To i expressivitat Claredat en l’exposició

Qualitat del Power point

42


FITXA 6 LA INFORMACIÓ DIGITAL Internet és definida per la Viquipèdia com una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d'Internet (Internet Protocol) i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets. Però Internet també és una xarxa de comunicació que ens interconnecta amb la reali-tat des de qualsevol punt del planeta. Aquest fet transcendental fa que a cada segon, cada minut, cada hora, hi hagi un moviment sense aturador d’informació a nivell mundial. Per aquest motiu els mitjans de comunicació tradicionals premsa, ràdio i TV han efec-tual la seva versió digitals i una gran part de diaris i emissores de ràdio i TV compartei-xen una versió tradicional i una digital (espais webs propis). Perquè estem en la societat de la informació i qui domina la informació, domina el poder. Els portals informatius L’aparició d’internet ha provocat l’aparició de portals informatius, és a dir, espais webs dedicats a publicar notícies d’actualitat. A Catalunya els més importants són el portal 324 o Vilaweb:

324: http://www.324.cat/

Vilaweb: http://www.vilaweb.cat/

43


6.1 Entreu-hi i analitzeu-los per parelles: 324 Vilaweb Quina és la seva finalitat?

De qui depenen?

Són gratuïts o de paga-ment?

Quin tipus d’informació donen?

Quina és la notícia desta-cada d’avui?

Tenen la mateixa estructu-ra que el diari? En què canvien?

Quines seccions tenen?

Quins colors fan servir i per què?

Quins dels dos portals us dóna més credibilitat i per què?

44


La premsa digital La premsa escrita també ha creat la seva versió digital. Alguns diaris són gratuïts i oberts en la totalitat de les seves informacions als usuaris de la xarxa i d’altres són de pagament. En el segon cas -diaris digitals de pagament- hi ha una tria de les notícies a les quals poden accedir els usuaris en obert i un altre tipus per als subscriptors -és a dir, per als usuaris que paguen a la tenir accés a tota la informació. Ara: http://www.ara.cat/

El Periódico: http://www.elperiodico.cat/ca/

El Punt Avui: http://www.elpuntavui.cat/barcelona.html

La Vanguardia http://www.lavanguardia.com/

45

http://www.ara.cat/

http://www.elperiodico.cat/ca/

http://www.elpuntavui.cat/barcelona.html

http://www.lavanguardia.com/


6.2 Busqueu en parelles una mateixa notícia en aquests diaris digitals i compareu-les: Notícia: Data de publicació: Localitat: Periodista: Ara El Periódico El punt Avui La Vanguardia Aspectes formals Títol

Avanttítol

Subtítol

Lead

Fotografies? Quines?

Aspectes del contingut

Qui?

Què?

Quan?

On?

Com?

Per què?

Opinen o informen?

Conclusió

46


6.3 Debat Elaboreu un llistat de 5 conclusions a què heu arribat: - - - - - Expliqueu en veu alta les vostres conclusions Contesteu: Com influeix sobre el nostre punt de vista la lectura d’un diari o un altre?

47


FITXA 7 LA REVISTA DIGITAL DE L’INSTITUT L’aparició d’internet ha canviat el món de la comunicació i de les rela-cions humanes. Internet permet la publicació instantània d’informacions que poden ser llegides per internautes de tot el món. És l’era digital. Per fer conèixer l’institut a tot arreu, us convertireu en els periodistes del centre i creareu la revista de l’institut en format digital. Els valors del periodisme: -informar de manera objectiva -validar la informació -ser respectuós -escriure bé -col·laborar COM FUNCIONA UNA REVISTA -organigrama -reunions quinzenal: consell de redacció -Esquema de treball i repartiment de tasques. -Tria del nom -esquema de la revista (ampliable en funció dels interessos i necessitats del centre): incial, quin som, gent del puigvert, Wir sprechen deustch, Let’s speak english

48


CONSELL DE REDACCIÓ Setmana ____ Data: ______________________ Director/a: _____________________ Articles Encarregats Data de

lliurament Suport Visual

49


FULL de Seguiment Personal ALUMNE/A: TASQUES ENCOMANADES Setmana Tasques encomanades Observacions alumnat Valoració

50

taller d’escriptura digital: puigvert enxarxa d’escriptura digital: puigvert enxarxa 1. llegir i...

Documents