2

Víctor Escoín i Reula

Benicàssim, 2003

Animació i Temps Lliure

Taller de jocs 3

ÍNDEX Pàgina

1. INTRODUCCIÓ 4 2. EL JOC, JUGAR, PER QUÈ I PER A QUÈ? 5 3. TÈCNIQUES DIVISÒRIES 6 4. COOPERATIUS (sense competició) 8 5. JOCS D'EXTERIOR 11 6. JOCS AMB PARACAIGUDES 17 7. JOCS PER A ESTAR ASSEGUTS, RELAXATS, DISTESOS

a) TÈCNIQUES DE PRESENTACIÓ 25 b) JOCS DE CONTACTE I DISTENSIÓ 28 8. JOCS DE CONFIANÇA, DE CONTACTE PERSONAL 35 9. JOCS D'ENIGMES I ENDEVINALLES 40 10. JOCS IMAGINATIUS, CREATIUS 60 11. GRANS JOCS 61 12. TÈCNIQUES DE RELAXACIÓ 62 13. BIBLIOGRAFIA 65

4

INTRODUCCIÓ

Aquesta és una recopil·lació de jocs originada en multitud de fonts

d’informació; des de les orals, enriquides per l’experiència de les persones

que m’ho han transmés, fins a informacions anònimes que he trobat a la

xarxa, totes treballades des d’una recopil·lació anterior la qual he pretingut

millorar. Enfocada a un taller d'aprenentatge, la millor manera de transmetre

tots els objectius i pretensions d'aquestos jocs és, sense dubte, jugant. A més,

es pretén donar al monitor/animador les eïnes necessàries per tal d'aconseguir

estimular la part infantil pròpia i així estimular la dels demés. El nostre

objectiu és eixe fonamentalment. Bé, eixe, i divertir-nos jugant, clar. Perquè

no hem d'oblidar per a que es juga. Qui juga ho fa per a divertir-se; qui

dirigeix el joc ha de saber que el joc és, a banda d'una eïna d'entreteniment,

una vía potencial d'aprenentatge; i hem de saber usar-la bé.

Si qui monitoreja se sent valorat, animat i amb

ganes de fer molt per la resta perfecte, però en

aquest cas si ho fa jugant, millor que millor.

La nostra línia a seguir es troba lluny del que

tradicionalment coneixem com a joc, sempre

seguit de l'adjectiu competitiu. Volem seguir una

línia de cooperativitat, d'equip, d'educació en

valors, en els quals es deprenguen, tant valors

humans, com físics. Entendre el joc com activitat

important en l'evolució humana, sobretot en l'edat

infantil és, sense dubte comprendre moltes voltes al xiquet@ i per tant,

sentir-nos més a prop d'ells a l'hora d'aplegar al seu pensar a la resta

d'activitats. A més no hem d'oblidar que el joc és una important eïna de

treball per a resoldre conflictes.

Els jocs seleccionats van en eixa línia que déiem abans del joc cooperatiu.

Sobretot, trobem-los utilitat i no deixem mai de jugar amb nosaltres

mateixos, amb els altres, amb el propi joc... i amb els xiquets.

Taller de jocs 5

2. EL JOC, JUGAR, PER QUÈ I PER A QUÈ?

Els jocs en què:

-s'esclou a persones durant el seu desenvolupament;

-es margina algunes persones poc capacitades en certs aspectes;

-l'objectiu final és que algú vença sobre un altre/a o altres;

provoquen formes de comportament competitives.

Les persones estem molt influenciades per esta

societat orientada cap a la competició i

indirectament a l'hora de jugar, ens decantem molt

cap a este tipus de jocs, motivant als xiquet@s

d'aquesta manera.

Qüestionar la competitivitat suposa posar en qüestió un factor molt

important de la societat. Descobrir noves formes de relació i acció que

trenquen esta barrera, pot ser també un instrument de canvi en l'educació i

en la societat.

Les relacions que es viuen en situacions de joc poden ser traslladades a

altres situacions concretes de la vida de tots els dies. És important introduir

noves regles als jocs, on la competitivitat no siga un factor important, de

forma que els sentiments de contrincants, superior/inferior, etc..., queden

reduïts per altres com el goig en el propi joc, la consecució de fins comuns, la

realització d'una comunicació col·lectiva, la realització d'una comunicació i

cooperació efectiva, etc.

El joc com a instrument per a trencar les relacions competitives, es basa en

què:

-És una eïna efectiva per a fer aflorar situacions viscudes inconscientment d'una manera lúdica, ja siguen internes o amb altres grups.

-És un camp d'experimentació de les pròpies possibilitats, de les capacitats personals de comunicació, acció, ... que pot ajudar a una afirmació personal i col·lectiva.

-Com a experiència vital, que proporciona elements que resolen conflictes el joc pot ser també, en si mateix, una forma de superar-los. El joc és per tant una eïna efectiva per a millorar les relacions intragrupals.

ATENCIÓ!!!!!

XIQUETS JUGANT...

6

3. TÈCNIQUES DIVISÒRIES En moltes ocasions tindrem la necessitat de separar un grup en altres més

menuts, bé siga per a desenvolupar una activitat o bé com a part mateixa del

joc. Açò és una xicoteta recerca de maneres diferents de separar originalment

en grups. Si bé es poden aplicar a quasi la totalitat de les situacions, no

oblides que la teva imaginació amb açò és qui més recursos té. La originalitat

està bé, però en aquest cas una tècnica senzilla funciona millor.

1. Primera lletra del nom

L’bjectiues ajuntar a tot el món que tinga la primera lletra del nom igual o que en la

primera síl·laba tinguen la mateixa vocal. Es pot variar amb les persones que

tinguen el mateix signe del zodiac o les que hagen nascut el mateix mes.

2. Cartulines de colors

Amb tants colors com grups es volen formar i tantes cartulines com gent te el

grup, es posen aquestes dins d’una bossa i cada integrant en trau una i es

divideixen d’acord al color.

3. Pobles i ciutats

S’entrega a cada participant un paper amb el nom d’un poble o ciutat i s’ajunten els

que coincideixen amb el nom. Més tard poden introduir-se nous jugadors de la

mateixa manera com si de visitants o nous veins al poble es tractara.

4. Cançó divisòria

Al centre de la zona de joc es fiquen tants papers doblats com participants hi ha.

En cada paper hi ha escrit el nom d’una cançò i per a formar els grups cada

participant haurà de cantar la cançò en veu alta fins ajuntar-se amb la resta de

participants. Hi haurà tantes cançons com subgrups es volen formar.

5. Refranys

Taller de jocs 7

S’entreguen refranys en tiretes i tallats d’acord a la quantitat de persones que es

vol que formen el grup. També es pot realitzar amb figures geométriques, globus

de colors, etc...

6. Mostra'm la sabata

Es fan grups d’acord a intervals en el numero de calcer, per exemple, del 34 al 36,

del 37 al 39, ...

7. Dus-me la cadira

S’apegarà un dibuix baix de la cadira de cadascú i els participants hauràn de moure

la seva cadira fins reunir-se els qui tinguen el mateix dibuix.

8. Anem al cine

Amb noms de películes i d’actors dins d’una bossa, s’ajuntaran les persones que

coincidisquen en traure actors i películes relacionats.

8

4. JOCS COOPERATIUS (sense competició) 1. El cercle

Es tracta d'un exemple més del que seria un joc competitiu, que podria ser

agressiu, i eliminatori, on només dominaria el més fort:

Es dibuixa un cercle al sòl i es convida a tothom a posar-se al seu interior.

Evidentment, provoquem així un gran contacte físic, ja que el cercle sería de

dimensions reduïdes respecte al número de participants. Se'ls diu que estan dins

d'un castell, i que només ha d'haver-hi un rei o una reina. Llavors, al senyal, han

d'espentar-se i traure's els uns als altres fora del castell fins que només quede el

rei o la reina.

AVALUACIÓ: Avaluar totes les accions succeïdes, des de l'objectiu en si del joc, fins al final del mateix. Traure conclusions.

Inventar una altra alternativa a este joc, més cooperativa, menys competitiva.

2. Passeig pel llac encantat

Es pinten cércols dins d'un espai delimitat amb clarió. És un llac encantat que

ningú pot xafar. Si algú ho fa se li congela el cor. Només es pot xafar en l'interior

dels cércols, que són pedres que sobreïxen en la superfície del llac.

Si algú cau al llac queda congelat en el mateix lloc on va caure i no pot moure's

fins que un altre jugador el rescate. Per a fer-ho un jugador ha de desgelar el cor

del company encantat donant-li un bes o un fort abraç.

L'objectiu del joc és procurar que no hi haja jugadors encantats.

Variants:

1. Siamesos. Els jugadors formen parelles units per les seues mans. Ara, a més

de no poder xafar en el llac han d'evitar que les seues mans se separen.

2. Flors verinoses. Piques col·locades sobre una rajola i situada dins d'alguns

dels cércols poden simular ser flors verinoses que ningú pot tocar.

Taller de jocs 9

3. Cadires musicals cooperatives

Es disposen cadires formant un cercle, amb el respatler cap al centre. Totes

les jugadores se situen de peu per fora del cercle.

Mentre sona la música, totes es mouen al seu ritme donant voltes al voltant del

cercle de cadires, sempre en el mateix sentit. Quan la música deixa de sentir-se,

tothom busca una cadira en què pujar-se.

L'objectiu del joc és que ningú toque el sòl. Si l'aconseguix es lleva una cadira i

es reinicia el joc. Lògicament, diverses persones poden compartir una mateixa

cadira.

En quantes cadires és capaces de ficar-se el grup?

Variants:

1. Es retiren totes aquelles cadires que hagen quedat buides. En el cas que

totes estiguen ocupades per algú, el grup decidix quina cadira es lleva.

4. Globus dalt

Els jugadors es distribuïxen lliurement per l'espai. Un jugador llança un globus

a l'aire. A partir d'eixe moment es tracta d'aconseguir que el globus no toque el

sòl tenint en compte que no es pot agarrar i que quan una persona toca el globus

s'asseu a terra.

L'objectiu del joc és aconseguir que tots els jugadors s'asseguen abans que el

globus toque el sòl.

Variants:

1. Dalt i baix. Si un jugador que està assegut toca el globus s'alça, si està

dret, s'asseu. El joc finalitza quan el globus toca el sòl.

2. Substituir el globus per una pilota de platja, un baló de gomaespuma, etc.

5. Ordre en les cadires

Es col·loquen cadires (una per persona), una després de l'altra, formant una

fila. Cada jugadora comença el joc de peu damunt d'una cadira.

10

El monitor crida: "Ordre en les cadires, per... Data de naixement!", per

exemple. A partir d'eixe moment l'objectiu del grup és ordenar-se segons el

criteri sense que ningú puga xafar el sòl.

El joc finalitza quan el grup aconseguix el seu objectiu.

Variants:

1. Si una persona cau a terra ha de prosseguir el joc començant en una cadira

determinada, per exemple, la tercera de la dreta.

2. Cada vegada que una persona toca el sòl, es retira una cadira, abans que

aquesta persona es reintegre al mateix.

6. Figures

Els jugadors col·loquen la seua cadira en qualsevol punt de l'espai i se situen, de

peu, damunt d'ella.

El monitor dirà: "Figura, figura...Cercle!", per exemple. Des d'eixe moment

l'objectiu del grup és formar un cercle amb les cadires sense que ningú toc el sòl.

Si algú cau a terra queda congelat fins que una altra persona no congelada

intercanvie la seua cadira amb ell.

El joc finalitza quan el grup aconseguix el seu objectiu.

Taller de jocs 11

5. JOCS D'EXTERIOR

Aquestos jocs són precisament tots

aquells que requereixen d'un cert espai per

a poder desenvolupar-se, encara que alguns

d'ells perfectament es podrien jugar en

llocs d'interior o d'espais més reduïts.

Són jocs on el component de moviment

es veu clarament reforçat. Jocs de córrer,

agarrar, llançar, coordinació d'equip,

cooperació, sincronització, jocs que

seguixen la línia de la no competitivitat,

com déiem al principi, creant un clima, distés i alegre, afavorint

l'alliberament d'energia acumulada; jocs on tot@s tinguen possibilitats de

participar, i en tot cas, de no fer l'exclusió/discriminació el punt central del

joc.

1. Splash

Es tracta d'un joc de persecució.

Una persona va agarrant a la resta. Tothom abans de ser agarrat pot salvar-se

donant una forta palmellada de mans mirant al front i amb els braços estesos

cridant a l'hora splashh!!, i quedant-se parat al lloc sense moure's, fins que algú

vinga al seu rescat. Per a rescatar hem de posar-nos dins dels braços (estant així

els dos, no podem ser agarrats), i li donem un bes a la galta, o un fort abraç, i

llavors podem seguir corrent. Si el perseguidor aconseguix agafar algú abans que

diga splashh!!, deixa de perseguir i és aquesta persona la que ho fa ara.

2. Trens cecs

Formar grups de 5-7 persones, cadascuna darrere de l'altra, posant les mans

damunt dels muscles. Cada grup forma un tren, tots menys el vagó final, que duu els

ulls tapats. Aquest dirigirà el tren: Per a posar el tren en marxa, amb les dos mans

al mateix temps dóna un apretó a l'esquena, senyal que ha de ser transmesa

ràpidament pel grup. Aquesta senyal significa que el tren es posa en marxa. Si el

12

tren vol girar a la dreta, donarà un apretó amb la dreta, i tot el grup farà el

mateix, aniran torcent cap a la dreta. Si és a l'esquerra, el mateix. Per a parar el

tren (davant d'un possible xoc), dues encaixades seguides, encara que s'ha de

tenir en compte que qui dirigeix no veu res.

Anar rotant de tant en tant. Quan tothom ha sigut guia, es pot intentar el

següent joc: cada tren intenta agarrar la cua d'un altre tren, fins a formar

finalment un únic tren, on només una persona va manant els senyals.

3. Dracs

Formar grups de 5-7 persones. Se sitúen en fila, agarrant amb les mans la

cintura de la persona de davant. Tots formen part d'un drac, i hi haurà un cap que

tractarà d'agarrar un mocador que tindrà en la cintura l'última persona (la cua del

drac), mentres que el cos (la resta de persones) ajuden a la cua per a no ser

agarrada. És important mantindre's fortament agafats per la cintura per a no

amollar-se i trencar el joc.

Cada vegada que un cap pille la seua pròpia cua, aquest passarà a ser cua,

posant-se el mocador darrere de la cintura. Una vegada ho ha intentat tot el grup,

introduïm variants: un drac busca agarrar la cua d'un altre drac, així

successivament fins a formar un únic drac, on el cap també haurà d'agarrar-se la

seua pròpia cua.

5. Inquilins

Posar-se en grups de 3. Un serà l'inquilí, al mig dels altres dos agarrats per les

mans, que seran la paret dreta i la paret esquerra d'una caseta.

Hi haurà una persona o dues que es queden sense casa. Així començem a contar

una història, i en el moment que es diga la paraula "inquilí", tots els inquilins han de

canviar de casa, i els qui estan sols fan d'okupes i busquen alguna de buïda.

D'aquesta manera tornarà a quedar una altra persona sense casa, i tornaran a dir

inquilí, paret dreta o paret esquerra. Si es diu terratrémol, les cases s'afonen, i es

tornen a formar altres noves cases amb els seus inquilins.

Taller de jocs 13

6. Aranya

Es delimita un espai i comença una persona perseguint a la gent. Quan pille a

algú, s'agarren les dos amb una mà i van agarrant a la resta; així successivament,

formant una enorme cadena, fins a agarrar a tots. Els que van a ser agarrats,

poden passar per davall de les mans dels que estan agarrats, però si són tocats per

estos, seran també agarrats i s'enganxaran a la cadena humana.

7. Rojos i blaus

Es fan dues files índies: uns són els rotjos i els altres els blaus. Se sitúen una

fila davant de l'altra, a peu d'una línia traçada previament, i al fons de cada equip

es traça una línia de camp. Es posen enfrentats a peu de la línia central i aleshores

una persona comença a contar una història. Quan es diga fort un dels colors... roig!!!

Aquestos perseguiran als blaus, que correran fins a la seua línia de fons per a no

ser pillats. Cada persona que és agarrada passa a formar part de l'equip que l'ha

agarrada. Així successivament, fins que quede un únic equip.

8. Moros i cristians

Es formen dos files: uns són els mor@s i uns altres els cristians. Están separats

per uns 15-20 metres. D'una de les files ixen una o dues persones cap a l'altra fila.

Aquestos els esperen oferint la palma de la mà cap amunt. Les dos persones aniran

tocant amb la seua mà suaument les palmes de la resta, i quan crega que estan

desprevinguts dona un colp fort en una d'elles i ix corrent cap a la seua fila,

perseguit pel propietari de la mà colpejada. Si aconseguix agarrar a eixa persona

abans d'aplegar al seu costat, aquesta passarà a ser del seu equip. Si no farà el

mateix, passarà la mà per les palmes de la resta fins a donar una dinyada i eixir

corrent per a no ser agarrat.

9. Cocodrils

Es dibuixen dues línies al mig d'un camp, separades 2-3 metres. Esta zona serà

un riu, on hi haurà un cocodril. Tothom es posa a un costat del riu, i es conta la

història: Som un poblat africà i a la nostra zona ja no queda més menjar. On sí que

n'hi ha, i molt, és a l'altre costat del riu, i cal passar allí. Però en el riu hi ha un

14

cocodril, que si es desperta, es menjarà a tots aquells que passen pel seu costat,

convertint-los en cocodrils. Al final, tots seran cocodrils... O no!

10. Mantejament de pilota

Es formen grups de 5-7 persones. Agafen un llençol, i al mig una pilota. Es

tracta de sincronitzar-se i coordinar-se tot el grup per a elevar la pilota sense que

caiga del llençol. Es pot jugar a elevar-la el més alt possible i tornar a agafar-la

després. Quan es tinga una certa coordinació i domini, es poden juntar dos grups i

passar-se els balons d'un costat a un altre. També, posant una goma o una xàrcia,

es podria jugar un divertit partit de voleibol mantejant la pilota d'un camp a un

altre.

11. Vaca-bacurra

Situats tots a un costat de la zona de joc, una persona introduirà una història:

La història de vaca-bacurra, un estrany animal. Dirà que la vaca-bacurra disfruta

molt menjant. Pateix molta gula i s'ho fot tot: per exemple, flors, fruites, cotxes,

animals, pardals, plantes, noms de persones,... Quan es diga,... fruites: Tothom dirà

una fruita i mentrestant, a cada síl·laba, donen un bot cap al davant; per exemple, bres( bot)-qui(bot)-lla(bot), i es queda parat-da fins que tothom acabe. Quan tots

han acabat, comença la història, adornada amb gràcia. Quan es diga la paraula vaca-

bacurra, tots eixiran corrent cap a l'altre costat per a no ser agafats pel

contacontes. A qui agarre aquest, farà de vaca-bacurra. Es pot crear confusió amb

paraules similars, per exemple, "vaca-... fem" etc..., i si algú es mou descaradament,

fa de vaca-bacurra.

12. Els quatre cantons

Es fan cinc grups de 5-7 persones. En un espai rectangular, o quadrangular, se

situen quatre grups, agarrats cada grup per les mans, se situen en cada cantó i el

cinqué grup, es sitúa en el centre de l'espai. El joc consistix en anar canviant de

cantó, però en grup, sense soltar-se les mans, i arribar abans a un cantó que un

altre grup. Si un grup no arriba a un cantó abans que un altre, i els altres cantons

estan ocupats, es quedarà en el centre, a esperar nous canvis.

Taller de jocs 15

13. Corre i posa-li'l

Es distribuïxen mocadors, deixant-ne sense a uns quants. Els qui en tenen, se'l

posen darrere del pantaló, a manera de cua. Al senyal, tothom comença a córrer i a

agarrar la cua de la resta. Si algú agarra un mocador, i veu a algú que no en té, li

l'entregarà perquè se'l pose o li'l posa ell mateix i seguix el joc.

14. Redolí de sargantanes

La meitat del grup es repartix per parelles, i en cada parella, l'un s'agarra a la

cintura del company. Formen el cap i la cua de la sargantana. La resta de membres

del grup formen un rogle. Les sargantanes es situen pel centre. Els que estan en el

cercle tenen balons, es poden passar el baló entre ells/es, o tirar a la cua de les

sargantanes. Si algú li dóna, el cap deixa a la sargantana i se n'ix fora del cercle, la

cua passa a ser cap i qui ha llançat el baló passarà a ser cua. Els caps es mouen

constantment perquè no li donen a la seua cua, i poden protegir amb els braços i

cames, acatxant-se, etc.

15. Pío-Pío

Es tracta d'unir fermament a tot un grup buscant a mamà o papà gallina.

Tothom amb els ulls tapats amb mocadors, van dient pío-pío-pío-pío, excepte la

mamà o papà gallina (anteriorment hem pactat amb ell que és mamà o papà gallina).

Es comencen a mesclar, i cadascún busca la mà de la resta, l'estreny i pregunta:

pío-pío-pío-pío?, i si l'altra persona també pregunta píopío? S'amollen la mà i

seguixen buscant i preguntant. Papà o mamà gallina es mantenen sempre en silenci.

Quan una persona no és contestada, sap que l'ha trobat i queda agarrada de la mà

guardant silenci. Sempre que algú troba el silenci com a resposta entra a formar

part del grup. Així fins a estar tot el galliner junt.

16. Vine o ves-te'n

S'ajunten grups de 5-7 persones i es deixa una persona solta. Es posen en cada

grup una persona darrere de l'altra i tots els grups en conjunt, formant com una

estrella. Aleshores s'asseuen l'un darrere de l'altre amb les cames davant i

obertes. La persona solta s'acostarà a un grup i li dirà: "vine" o "ves-te'n". Si diu "vine", tot el grup s'alçarà com puga i correran al voltant de l'estrella formada pels

16

altres grups, fins a asseure's on estaven en un principi. Suposadament, la persona

que estava sola i ha dit al grup "vine", seria la primera a arribar on estava el grup

anteriorment assegut, i s'asseurà esperant a la resta. L'últim en aplegar serà qui

novament diga "vine" o "ves-te'n" a un altre grup. Si diu "ves-te'n", el grup anirà per un costat, i l'altra persona per un altre, encreuant-se en algun lloc, i tornant-se

a ajuntar i asseure's en el sòl.

Taller de jocs 17

6. JOCS AMB PARACAIGUDES

Ací es recullen jocs cooperatius, tant de presentació com distesos, que es

poden realitzar amb un paracaigudes.

El paracaigudes sempre asombra a xicotets i majors, i a més dona molt de

joc. És una bona manera de

començar sesions de jocs

cooperatius al carrer, ja que

será difícil que no cride l'atenció

i reunixca en poc temps una gran

quantitat de gent al seu voltant.

Podeu aconseguir el vostre

paracaigudes reciclant-ne algun

de vell, o intentar fer-vos-el

amb trossos de tela de seda,

encara que així sempre resulta

més difícil. Hi ha també algunes empreses de joguets o esportives que en

venen, però molt cars. El millor sense dubte, és fer ús dels contactes i

preguntar a la gent, fins que algú sapiga on trobar-ne de segona mà; algun

club de paracaigudisme, empresa textil, etc...

1. Mantejar objectes

Amb el paracaiguda paral·lel al sòl, s'introduïxen els diferents objectes que

vullguem mantejar. Els jugadors comencen a fer moviments amb el paracaiguda

tractant que els diferents objectes s'eleven el màxim possible per a arreplegar-los

en la seua caiguda amb el paracaiguda. El joc acaba quan no queda en el paracaiguda

cap objecte que mantejar.

VARIANTS: Mantejar els objectes un temps prèviament determinat i ens anotam

un punt per cada objecte que encara romanga en el paracaiguda al cap d'eixe

temps.

2. Mantejar objectes en grups

18

Els alumnes es dividixen en dos grups. Els d'un grup es disposen al voltant del

paracaiguda, (els anomenarem peres) els de l'altre es col·loquen fora amb els

diferents objectes que volem mantejar (els anomenarem pomes). Amb el

paracaiguda paral·lel al sòl, s'introduïxen els diferents objectes que vullguem

mantejar. Les peres comencen a fer moviments amb el paracaiguda tractant de que

els diferents objectes s'eleven el màxim possible per a arreplegar-los en la seua

caiguda amb el paracaiguda. Si algún objecte se n'ix fora del paracaiguda, la qual

cosa és prou normal, les pomes poden tornar-lo al paracaiguda, llançant-lo des d'on

l'han agarrat. Per a intercanviar els papers dels grups el monitor pot dir: "pomes al paracaiguda". Aleshores tant peres com pomes s'ajunten mantejant objectes. El

monitor afegirà després d'una xicoteta pausa: "peres fora", moment en el qual les

peres deixen d'agarrar el paracaiguda i s'ocupen d'arreplegar els objectes que se

n'ixen d'ell. El joc acaba quan no queda en el paracaiguda cap objecte que

mantejar.

3. La pedra i les llavors d'or

Amb el paracaiguda paral·lel al sòl, es depositen en ell sis balons, un dels quals

presenta una característica especial, be siga el seu tamany, el seu color, etc., que

el distingix de la resta. Eixe baló és la pedra i la resta són les llavors d'or.

Els jugadors comencen a fer moviments amb el paracaiguda tractant que les

llavors s'introduïsquen pel forat central del paracaiguda i evitant que la pedra ho

faça.

Per cada llavor que s'introduïsca pel forat central del paracaiguda ens

anotarem un punt. El joc acaba quan la pedra s'introduïx pel forat o se n'ix del

paracaiguda. Quants punts som capaços d'aconseguir?

VARIANTS: * Determinar un temps de joc. * Introduir més pedres o més llavors.

El joc acaba quan no queda cap pedra en el paracaiguda. * Jugar amb una llavor i

cinc pedres.* Donar la possibilitat que les llavors que se n'isquen del paracaiguda

puguen tornar a depositar-se en el mateix.

4. El vaixell

Taller de jocs 19

Amb el paracaiguda paral·lel al sòl, s'introduïx una pilota de ritme o un baló

(depenent de si el diàmetre del forat central és major o menor). Els jugadors

comencen a fer onades tractant que la pilota s'introduïsca pel forat central i

evitant que se n'isca fora del paracaiguda. El nostre objectiu és introduir la pilota

pel forat central, evitant que se n'isca del paracaiguda.

VARIANTS: Cada vegada que el baló es fique en el forat és un punt al nostre

favor i cada vegada que se n'isca és un punt en contra. Podem jugar una partida a

tres o més punts. * Idèntic a l'anterior però en un temps determinat. * Només

contem les vegades que el baló es fica pel forat central, no les que se n'ix del

paracaiguda. Quantes vegades el fiquem en un temps determinat?

5. El vaixell pirata

Amb el paracaiguda paral·lel al sòl, s'introduïxen dos pilotes de ritme o dos

balons (depenent de si el diàmetre del forat central és major o menor) de distint

color. L'un és el nostre vaixell i l'altre és el vaixell pirata. Els jugadors comencen a

fer onades tractant que el nostre vaixell s'introduïsca pel forat central abans que

el vaixell pirata i evitant que qualsevol dels dos se n'isca fora del paracaiguda.

Guanyem si el nostre vaixell s'introduïx pel forat central abans que el vaixell

pirata. Empatem si primer s'introduïx el vaixell pirata i després el nostre. Perdem

si qualsevol dels dos vaixells se n'ixen del paracaiguda.

VARIANTS: Introduir més vaixells nostres o més vaixells pirates per a facilitar o

dificultar el joc.

6. Cistella de colors

Tothom es disposa al voltant del paracaiguda. Cadascún d'ells és un color, per

éste ordre: blau, roig, verd, groc. El monitor dirà: "un, dos, blaus" (o qualsevol altre color). En este moment tots eleven el paracaiguda i blaus canvien de lloc per davall

del paracaiguda i abans que este es desunfle.

VARIANTS: Anomenar dos colors al mateix temps: estos dos s'encreuen per

davall del paracaiguda. * Anomenar dos colors al mateix temps: els del primer color

es canvien de lloc per davall del paracaiguda i els del segon han de fer-lo al voltant

20

del mateix. * Si el professor diu: "Cistella de colors!" unflem el paracaiguda i ens

fiquem tots davall procurant que quan este descendisca no quede ningú al

descobert.

7. El llac de les estàtues

Els alumnes es disposen al voltant del paracaiguda. Cadascún d'ells és un color per

este orde: blau, roig, verd, groc. Davall del paracaiguda es col·loquen diversos

cercles. Són les pedres del llac de les estàtues. El monitor dirà: "un, dos, roig" (o qualsevol altre color). En este moment tots eleven el paracaiguda i els rojos

canvien de lloc per davall del paracaiguda i abans que este es desunfle. Per a això

han de xafar només dins dels cercles. Si algú xafa fora o si el paracaiguda, al

desunflar-se, toca alguna part del seu cos, es transforma en estàtua de sal i, per

tant, no pot moure's. Es pot salvar a les estàtues de sal donant-los un bes al

mateix temps que es realitzen els encreuaments.

VARIANTS: * Col·locar cercles de distints tamanys i colors. * Amb cercles de

distints colors, només es pot xafar en els cercles del teu color.

8. Guau!

Tothom es posa per parelles al voltant del paracaiguda. En cada parella un es

col·loca de peu amb les cames obertes i agarra el paracaiguda; l'altre es col·loca a

quatre potes davall les cames del seu company. Són el gos i la seua caseta. Un

jugador es fica davall del paracaiguda, és el guardià. El guardià caça a un gos si el

toca quan estiga fora de la seua caseta. Els gossos sempre s'han de desplaçar a

quatre potes i quan estiguen davall d'el paracaiguda han de dir "Guau! Guau!". El

guardià es desplaça lliurement; mentrestant els que subjecten el paracaiguda

realitzen amb ell onades o qualsevol altre moviment per a dificultar l'acció del

guardià. Quan aquest caça a un gos, casetes i gossos intercanvien els seus papers i

el gos caçat es convertix en el nou guardià.

VARIANTS: * Jugar amb més guardians. * Variar la forma de desplaçament dels

gossos i/o dels guardians.

9. L'iglú

Taller de jocs 21

Tothom es disposa al voltant del paracaiguda. A un senyal s'eleva el paracaiguda

passant els braços per darrere de l'esquena, col·locant el paracaiguda a l'altura

dels cul i asseient-se damunt. Es forma així una espècie de bambolla amb els

alumnes dins. Allí podem comentar la sessió, comptar succeïts, jugar al veig-veig o

qualsevol altra cosa.

VARIANTS: * Algú va cap al forat central, trau el cap i va contant al grup el que

veu. Passada una estona ho fa un altre company o n'anomena ell un perquè faça el

mateix.

10. Abraços

Els alumnes es disposen al voltant del paracaiguda. El monitor diu: "un, dos, una característica" (tindre sabatilles blanques, tindre el xandall blau, ser alt, agradar-los les llentilles, etc.). Tots alcen el paracaiguda i aquells que presenten la

característica anomenada pel monitor van cap al centre i allí es donen un abraç

col·lectiu, mentre els cobrix el paracaiguda. El monitor diu: "un, dos, fora" i al mateix temps que s'eleva el paracaiguda els abraçats tornen al seu lloc. El procés

es repetix tantes vegades com es vullga.

VARIANTS: * En compte d'abraçar-se formen una estàtua col·lectiva. * Formar

un cercle interior i fer un joc senzill de palmes, etc.

11. Encreuaments

Es divideix el grup en dos. Un es col·loca al voltant del paracaiguda i l'altre es situa

per fora. Mentre un grup unfla i desunfla el paracaiguda l'altre creua per davall del

mateix lliurement. Si la tela del paracaiguda toca algú dels qui estan encreuant-se

éste es transforma en estàtua. Quan tots es transformen en estàtua es produïx un

canvi de papers.

NOTA: Els que unflen el paracaiguda han de deixar que este es desunfle

espontàniament sense abaixar els braços abans d'hora.

VARIANTS: * Les estàtues canvien la posició del seu cos cada vegada que s'unfla

el paracaiguda. * El canvi de papers es produïx després d'un temps. En este cas les

estàtues poden ser rescatades si un company els dóna un bes. * Creuar per

parelles, o en grups majors, agarrats de la mà.

22

12. El conill

Els jugadors es repartixen en dos grups. Un grup subjecta el paracaiguda deixant-

lo tens a l'altura de la seua cintura. Un altre grup, amb una pilota molla, forma un

cercle exterior, són els caçadors. Un jugador del primer grup es col·loca davall del

paracaiguda, és el conill. Els caçadors comencen a passar-se per ordre la pilota;

quan el conill ix a respirar traient el seu cap pel forat central del paracaiguda, el

caçador que en eixe moment té la pilota la llança contra ell per a tractar de caçar-

lo. Quan la pilota impacta en el conill estos dos grups intercanvien els seus papers i

el que va llançar la pilota es transforma en el nou conill.

VARIANTS: * Introduir diverses pilotes molles. * Col·locar el paracaiguda a

l'altura dels genolls, dels turmells, etc.

13. Encistellar en la roda

Tots els jugadors es distribuïxen al voltant del paracaiguda. Sobre la tela es

col·loquen diverses pilotes (entre 15 i 30) del tamany d'una de tenis. Davall el

paracaiguda, a l'altura del forat central, es col·loca una coberta de neumàtic. Els

jugadors realitzen moviments amb el paracaiguda tractant d'introduir el nombre

més gran possible de pilotes pel forat central, de manera que queden en l'interior

de la coberta del neumàtic. Quan ja no quede cap pilota sobre la tela del

paracaiguda es conte el número d'elles que han quedat en l'interior de la coberta,

per cada una el grup s'anota un punt.

VARIANTS: * Abans de començar, el grup establix un número de punts que ha de

superar.

14. Hola!

Els participants es disposen al voltant del paracaiguda. El monitor diu: "un, dos, un nom". El grup unfla el paracaiguda mentre el jugador anomenat es fica per davall.

Quan el paracaiguda es desunfla el que està en el centre trau el seu cap pel forat

central del paracaiguda, saludant al grup. Els seus companys diuen: "hola, (nom del

Taller de jocs 23

xiquet/a)" i fan onades. El monitor repetix el procés. Al temps entra el següent

jugador anomenat i se n'ix el que estava en el centre.

NOTA: Si el forat del paracaiguda és xicotet, es suficient amb què el que està en

el centre salude traient el seu braç per ell.

VARIANTS: * El que està en el centre és el que diu el nom de la nova persona que

va a entrar.

15. Taurons i salvavides

Esta activitat és una de les preferides dels xiquets més xicotets. Usant el

paracaiguda en el sòl hi ha un tauró davall tractant d'emportar-se als que etán

asseguts amb els peus davall d'ell. El salvavides els tracta de salvar.

Un dels objectius és la diversió entre grups de distintes cultures, promovent que

en la vida real davant dels perills tots estem igual d'exposats. Un altre és el jugar

papers d'ajuda (socorrista) o aconseguir socis (taurons) i així promoure l'amistat.

És important donar als més xicotets la consigna de tindre atenció a l'estar davall

del paracaiguda de no danyar-se.

S'identifica a algú que siga el tauró i un altre que siga el socorrista (més d'un de

cada un si és un grup gran). El grup s'asseu en el sòl amb els peus estesos davall del

paracaiguda sense mirar i fent onades movent enèrgicament la tela dalt i baix. El

tauró està davall i comença a arrossegar-los a alguns cap a dins per a convertir-los

en altres taurons amb ell/ella. Ells demanen ajuda perquè el salvavides els ajude a

rescatar-los. El salvavides corre donant voltes al paracaiguda tractant de salvar-

los (agarrant-los dels braços perquè no se'ls porte per davall el tauró). Seguix el

joc fins que ja no queden persones fora del paracaiguda. Es pot repetir, ja que

sempre hi ha altres que volen ser taurons o salvavides.

Per a avaluar el joc, primer es pregunta si s'han divertit. També es pot parlar del

paper de l'ajuda que es dóna entre persones en situacions perilloses.

24

7. JOCS D'ESTAR ASSEGUTS, RELAXATS, DISTESOS...

Este apartat de jocs es divideix en:

a) Tècniques de presentació

b) Jocs de contacte, distensió i

deshinibició

El primer grup es tracta fonamentalment de dinàmiques i jocs per a

aprendre els noms i alguna característica mínima. Quan els o les participants

no es coneixen, és el primer moment per a anar creant ja les bases d'un grup

que treballa de forma dinàmica, horitzontal i distesa.

El següent grup de jocs és

per a jugar alguns d'ells d'una

manera més relaxada,

asseguts, de forma que tracten

d'aconseguir que isca eixa

energia interior, de fer riure,

estimular el moviment, tot en

grup.

El moviment i la rialla

actúen en estos jocs com a

mecanismes de distensió psicològica i física en totes les seues interrelacions.

Es poden utilitzar en qualsevol situació, i també amb diferent finalitat: al

grup, per a prendre contacte entre els participants, trencar una situació de

monotonia o tensió, en el pas d'una activitat a una altra, o com a punt i final

d'un treball en comú.

Intenten eliminar també els aspectes de la competitivitat dels jocs en què

la diversió es fa a costa d'una persona, per a centrar-se més en situacions en

què totes participen, o bé hi ha un canvi continu de papers que propícia

l'expansió del grup.

Taller de jocs 25

a) TÈCNIQUES DE PRESENTACIÓ

1. Culipandeig

Es troba tothom assegut en cercle. Hi ha una persona que té un baló davall del

cul, i diu "Em dic Silvia (p.ex.) i culipandeje amb Víctor (p.ex., que estarà assegut al seu costat)" i llavors li passa el baló amb el cul. L'altra persona el tindrà que parar,

i passar-lo de nou amb la mateixa frase.

2. Teranyina

Tothom en cercle, enpeus, i una persona té un cabdell de llana. Llavors, aquesta

es presenta dient el seu nom i algun hobby que tinga, o qualsevol cosa que li agrade fer sovint o li agradaria fer. Llavors agarra el cabdell i el passa a alguna persona de

davant. I així tots igual, fins que finalment es forma una teranyina de llana (el

següent pas sería tornar cap a darrere, arreplegant de nou el cabdell).

3. Em pica ací

Fent un cercle el grup, comença una persona dient "Em dic Lluis i em pica ací ( es rasca una part del seu cos)" Llavors, la persona del costat, dirà: "Li diuen Lluis i li pica ací (rascant-li on li pica) i em dic Inma i em pica ací" I així tots, dient el nom

de l'anterior persona i rascant-li on li picava i després dient el seu nom i on li pica.

4. T'agraden els teus veïns?

Tots situats en rogle menys una persona, que estarà en el centre. Llavors es

dirigirà a una altra persona del cercle i li preguntarà "Joan, t'agraden els teus veïns?". Si contesta que "sí" preguntarà a una altra persona, però si contesta que "No", la persona del centre li respondrà: "doncs busca-te'n d'altres més fins", i llavors Joan dirà dos noms que li agradarien com a veïns. Les dos persones

anomenades correran a posar-se de veïns i els antics veïns correran a ocupar els

seus llocs buits. El del mig aprofitarà per a ocupar un dels buits dels que es mouen.

Com es quedarà un solt, el joc seguix igual.

26

5. Presentació per gestos

Tothom disposat en cercle, ix una persona al centre i diu el seu nom fent

qualsevol gest, el que siga, per extrany que parega (animal, personatge, amb

diferents tons de veu i sons). Després torna al seu lloc, i la resta, tots al mateix

temps, repetiran el gest. Així es va presentant tothom.

6. Identificació amb animals

Col·locats en rogle es demana al més desenvolt del grup que es presente dient

el seu nom, edat, l’animal amb el que s’identifica i perquè, i l’animal amb el que no

s’identifica i perquè. Continuar la dinàmica triant la gent tu mateix o per l’ordre en

que es troben, etc...

7. L'avís classificat (o anunci de periòdic)

Es tracta de que confeccionen un anunci de periòdic en el que es venen a sí

mateixos. Després, tots asseguts en rogle, cadascú llig en veu alta el seu anunci i

acte seguit un per un aniran dient a qui comprarien i perquè.

8. Cadena de noms

Es tracta d’un joc de memòria. U es presenta i repetix els noms dels que s’han

presentat anteriorment.

9. Llançant objectes

Una pilota o fins i tot una ampolla d’aigua buida pot ser utilitzada en aquest joc per

a que d’un en un, anem rebent l’objecte, ens presentem (de manera original o no) i

el llancem a un altre, que fara ell mateix.

10. En filera!

Tothom en filera anem passant un a un i possem el nostre nom a un pissarró.

Taller de jocs 27

11. Presentació amb valor

Al que es considere més desenvolt se li demana que es pose al centre del rogle de

gent i que dedique uns minuts a parlar de sí mateix des de la seva manera de vore

les coses, la seva conciencia. El grup ha d’analitzar el seu comportament, la seva

personalitat, els gestos... El coordinador pot parar-se a fer una demostració.

12. Nom-qualitat

Cada participant diu el seu nom i una característica personal que començe per la

primera lletra del seu nom.

13. Benvinguts

Cada participant te 10 lletres iguals i mentre es presenta haurà d’intercanviar les

lletres amb la resta per a formar la paraula BENVINGUTS.

14. Misto

Cadascú que es presente haurà d’encendre un misto i parlar mentre aquest es

matinga encés.

15. Salta!

Escriurem nom i edat a un paper i l’apegarem a la nostra esquena. Després

començarem a botar mentre intentem tots llegir a l’esquena dels demés. Al final,

posada en comú.

16. El ball de les cadires (variació de presentació)

Es com el joc de les cadires convencional pero cada vegada que ens aseiem hem de

preguntar ràpidament al del nostre costat el nom, l’edat, i si coincidim varies

voltes, variem les preguntes. El que queda eliminat no pot anar-se’n sense

respondre unes preguntes del grup. El joc s’acaba quan només queda una persona.

28

17. Bingo

Fan falta fulles amb caselles dibuixades, menys caselles que membres té el grup.

Se’ls deixa al grup 3 minuts (p.e.) per a omplir les caselles amb noms i edats dels

membres del grup (com hi ha menys caselles, no preguntaran a tots). Després

s’aseuen als seus llocs i el coordinador de la dinàmica va preguntant un per un

aleatoriament nom i edat, mentre la resta van tatxant els nomenats. Qui emplena la

quadrícula, crida bingo i deixa de jugar. Es pot variar amb “línies” també.

18. El museu

En el museu, es formen parelles i mentre es van contant coses l’un de l’altre, van

dibuixant-se. Després es penjen els dibuixos i es dediquen uns minuts a contemplar

l’exposició. Acte seguit ens asseiem tots i cada membre presenta a la seva parella

explicant el dibuix.

b) CONTACTE, DISTENSIÓ I

DESINHIBICIÓ

1. Les ñañes

Tothom forma un cercle. Una persona, la que dirigirà el joc, comença dient al

seu company de la dreta, "saps el que són les ñañes?" i l'altra persona li dirà: "No, què són les ñañes?", i llavors li respondrà : "les ñañes són açò", (fent un gest per exemple, amb les mans). Llavors, la segona persona, li dirà a la tercera el mateix, i

se n'anirà passant eixa informació, però el primer anirà manant contínuament nous

gestos que s'hauran d'anar acumulant sense deixar de fer l'anterior o els

anteriors.

2. Açò és un abraç

Fent un cercle, una persona comença dient a la persona de la seua dreta: "Açò és un abraç" (i li dóna un abraç), a la qual cosa l'altra dirà: "un què", i li tornarà a dir: "Un abraç" (I li'l torne a donar). Aleshores la 2ª persona li diu a la 3ª: "açò és un abraç" (i li dóna un abraç), aquesta li dirà també: "un què", la segona tornarà enrrere a preguntar al primer: "Un què", i el primer li tornarà a dir: "un abraç" (i

Taller de jocs 29

li'l dóna). La 2ª li dirà a la 3ª "un abraç" ( i li'l donarà). Aleshores la 3ª persona farà el mateix, passant l'abraç al principi, i passant cap a arrere el "un què", i així tots fins al final, i tornant a passar d'un en un l'abraç.

El primer no para de passar coses, i també passarà a la seua esquerra un bes. Es

farà el mateix que amb l'abraç. Arribarà un moment que s'ajuntaran bes d'una

banda i abraç per un altre, però sempre cal manar el "un què" d'un bes cap a darrere i esperar que torne el "un què" de l'abraç també cap a darrere esperant

que torne.

3. Zum

Es tracta de fer avançar un cotxe al voltant del cercle de participants.

Només es mou el cap en el transcurs del joc, acompanyant-lo dels sons: Zum,

IIIk, o BRRROOOOOOOOMMMMM segons vullguem fer avançar, retornar o anar

més de pressa al cotxe. Qui comença pronuncia el so "zum", tornant el cap cap a un

costat. La persona que es troba a eixe costat passa el "Zum" al seu veí portant el

cap cap a ell i així successivament. El cotxe, que va sempre en la mateixa direcció

pot canviar de sentit fent "IIKK" interrompent el moviment de cap i tornant al

punt de partida, per a reactivar el cotxe en sentit contrari. Cada persona pot fer

"IIKK" una sola vegada per a assegurar la participació de tots (sempre i quan ho

vejem com un problema). També es pot introduir el so "BBRRROOOOOMM" que

envia el "zum" fins a la persona del cercle que es troba davant.

4. Me'n vaig de viatge

En cercle, la primera persona que comença diu a la del costat: "Me'n vaig de viatge", i l'altra li respon: "I qué t'emportes?", i li dirà "M'emporte un abraç (i li donarà un abraç). Aleshores la segona persona fa el mateix amb la tercera, i esta

amb la quarta, etc. Mentrestant, el primer, no deixa d'emportar-se coses: Un bes,

una carícia, una estirada d'orelles, unes cosquerelles, etc.

Es pot fer també que cadascú es porte el que vullga sense esperar a que ho faça

el primer.

5. Una llima i mig llimó

30

En cercle, tothom es numera, de l'1 fins a l'últim/a. Comença dient un el seu

número, p.e., el cinc: "cincs llimes i mig llimó" ( ara diu un altre número, p.e. el 4),

"quatre llimes i migs llimó". El quatre cantarà "quatre llimes i mig llimó", i després un altre número més "llima i mig llimó", tot això a un mateix ritme tot el grup de

palmes amb les mans i palmes a les cuixes, un i un, seguit, sense parar i sense

trencar el ritme.

6. Marcianet

En cercle, es numeren de l'un a l'últim. Comença dient un : "marcianet número ( i diu el seu número) dos, cridant a marcianet número (i diu un altre número, p.e. el 7)

set". Mentre va dient la frase, la diu posant cada mà a un costat del cap, amb els

polzes en els polsos com fent burla i movent els dits i mans, i les dos persones que

té al costat, tant a l'esquerra com a la dreta, que seran l'1 i el 3, tindran també la

mà corresponent al costat més pròxim al dos (és a dir, l'1 posarà la dreta i el 3 la

seua esquerra), posar-se la mà, per tant, dalt, i movent-la igual que fa el número 2.

El rebedor del missatge, en este cas el 7, ràpidament alça les mans i els que té als

seus costats fan el mateix. El set dirà: "Rebut, marcianet..."

7. Presi-presi

Tothom en cercle, la 1ª persona s'anomena presi, la 2ª vice, la 3ª secre, i a

partir d'ací es numeren de l'1 fins a l'última persona que es dirà bartol@. Tots

seguixen el ritme del/a presi, donant dos palmes en els cuixes i després dos palmes

amb les mans continuadament. Llavors el presi comença dient: "presi-presi ... tres, tres" fent coincidir les paraules amb el colp de cuixa i guardant silenci a les

palmades. El número 3 dirà: "Tres, tres... bartolo bartolo!" de la mateixa manera

que l'anterior, amb el colp a la cuixa. Així successivament, es va enviant el

missatge. Si una persona al rebre'l trenca el ritme de les dinyades, passarà a ser

l'última persona, és a dir, ocuparà el lloc de bartol@, i tothom tornarà a numerar-

se de nou.

8. Saps qui s'ha mort?

Taller de jocs 31

Tothom disposat en cercle. La persona que comença, li diu a la del costat sense

riure's, amb la boca quasi tancada: "Saps qui s'ha mort?", , i l'altra persona li contesta amb la boca quasi tancada: "No, qui s'ha mort?"... Sense riure's, i mirant-

se als ulls, la primera li respon: "S'ha mort el tio safarioneta". Així es va passant d'un a l'altre.

9. Calicatúa

En cercle, comença algú dient "calicatúa", al mateix temps que dóna dos colps

amb les palmes de les mans en els seus cuixes, i després dos palmades. La persona

del costat li respondrà "noms de", afegint de que seràn els noms (d'animals, de

pardals, de persones, etc). La persona següent dirà "per exemple", i la següent

dirà noms de persones: "María"; la següent dirà "Paco"... Si es vol començar amb

altres noms, qualsevol persona deixa de dir un altre nom i torna a dir: "calicatúa"...

Hi ha que tindre en compte no trencar el ritme.

10. Director d'orquestra

Es tracta de triar una persona que faça de director/a d'orquestra i una altra

que s’encarregue de descobri-lo. El/la directora/a començarà fent un moviment i la

resta l'imitaran, mentre que la persona designada ha d’esbrinar qui és el director

d’orquestra. Per a d’açò es forma un rogle i es convida algú a abandonar-lo per a

triar el director.

11. El porquet

Tots situats en rogle, s’agafa un objecte xicotet qualsevol i s’hi introduix la

història del porquet "açò és un porquet i li hem de mostrar afecte en alguna

part del seu cos”. Acte seguit se li dóna un bes en un lloc, en la boca, en la

llengua, etc. o se l'acaricia, etc. Quan tothom ha acabat, se’ls explica que ara el

porquet és la persona que tenen a la seua dreta, i han de fer-li el mateix que li han

fet al porquet.

12. Un, dos, pum

32

Asseguts en rogle ens numerem. El joc consistix en marcar una cadència i

començar a dir el nostre número en ordre, tenint en compte la substitució per pum

de la segons la cadència acordada: per exemple, si la cadència acordada es cada

tres xifres sería un, dos, pum, quatre, cinc, pum set, vuit, pum, etc. Si per

exemple s’acorda que es faça als múltiples de tres, o en escala (cada un, cada dos,

cada tres, etc) introduïm variacions.

13. L'insult més gros

El grup està assegut, una persona comença dient que li va a dir a l'orella de la

del costat un insult molt gros i molt graciós, i que cada vegada, ha de ser passat

fent-lo més gran. El que fa realment i que la resta no saben, és que

dissimuladament mossega l'orella del del costat tapant amb les mans (així pareix

que vol que el secret no siga escoltat). El joc acaba quan el mos a aplegat a l’últim

jugador.

14. Pilota al coll

Es tracta de, tots en rogle, anar passant-se una pilota de coll en coll sense que

caiga.

15. Les fruites

Es forma un rogle amb una parella al mig. Els del rogle fan parelles i cadascú

s’aplica el nom d’una fruita, repetint tot el que es puga. La parella del centre va

contant una història i cada vegada que diuen el nom d’una fruita, els nomenats del

rogle busquen intercanviar-se entre sí, d’ahí la importància de que estiguen

repetides qui es quede sense lloc continúa la història. Quan es diga: tutifruti, tot

el món canvia de lloc.

Es pot fer el joc també amb els ingredients d'una paella, o amb els personatges

d'una boda, etc.

16. Contesta'm animal

Taller de jocs 33

Es forma un rogle. Al mig es posa un dels jugadors amb una sabata a la mà i els

ulls coberts. Aquest anirà temptant a la resta amb tocarlos amb la sabata, i a qui

finalment li ho faça, aquest respondrà amb el so d'un animal. Qui porta els ulls

coberts ha d’esbrinar qui es la persona que fa el soroll. Si no encerta seguix amb

una altra i si encerta es canvien els papers.

17. Gos i gat

Es fa un rogle i al mig es posen dues persones amb els ulls coberts i a quatre

potes. Una és el gos i una altra el gat. El joc consistix en que el gos ha d'agafar al

gat. Cada vegada que el gos lladre, el gat ha de miolar, i així, escoltant els sons

d'un i de l’altre, podràn el gos acostar-se i el gat fugir. El rogle tracta de delimitar

l’espai per a complicar la fugida del gat.

18. L'enganxina a la front

S’escriu el nom d’un objecte a un paper i després s’apega a la front d’una altra

persona. Ens anem describint mutuament amb mímica i sense parlar de quin objecte

es tracta.

19. Secrets personals

Fer anar algú a la sala contigua i pactar el següent amb el grup:

Ens pot fer preguntes a què només respondrem si o no. Ell no ho sap però si acaba

en vocal responem si i si acaba en consonant responem no. Així anem traen-li coses

de la seua vida privada.

20. El xarrador

El grup demana a una persona que defenga una tesis decidida pel grup o que parle

d’un tema pactat, durant uns minuts.

21. Venda de coses absurdes

Unes fitxes ja confeccionades on es trobaran els objectes més absurds (babers

per a jirafes, peine per a calbs, ...), es distribuiran entre els integrants. Aquestos

34

dedicaran uns minuts a reflexionar i després eixiran al mig per tal de defendre el

seu producte com si d’un venedor es tractara.

22. Dramatitzar un refrany

Fan falta una serie de refranys preparats. Es distribueixen entre els membres del

grup i aquestos hauran de dramatitzar-lo. La resta pot escoltar o jugar a endivinar

de quin refrany es tracta.

23. Contar una història amb els peus

Fan falta fitxes amb oracions relacionades amb els peus: vaig caure al xafar una

pell de plàtan, se m’ha apegat un xiclet a la sabata,...

El participant ha d’eixir i contar amb els peus la frase per a que la resta l’endivine.

26. Noms i accions

Cadascú té tres papers. En un s'escriu una acció i en els altres dos noms. Després

es posen separats per montons noms i accions i cadascú trau un de cada. Aquest

joc és ideal en el moment abans o després d’un sopar en taula.

27. "Eres un@..."

Cadascú del grup ens peguem un paper a l'esquena al que hi haurà escrita aquesta

frase.

La dinàmica consistix en que cadascú a d'anar escrivint el final de la frase amb

coses bones de la persona al paper de tots els demés.

Després podem fer dues coses: o bé posar-ho en comú, o bé dedicar uns minuts a

que cadascú llegisca el seu i busque els autors.

28. És obvi, imagine, espere

Tots en rogle ens dediquem a reflexionar amb 3 frases que començen per aquestes

3 paraules, de la persona que ens ha tocat. Podem variar-ho, és a dir, la 1ª persona

de la teua dreta, la 2ª de l'esquerra, etc.

Taller de jocs 35

8. JOCS DE CONFIANÇA, DE CONTACTE

Estos jocs tracten de provar i estimular la confiança en un mateix i en el

grup.

Construir la confiança dins d'un grup és

important, tant per a fomentar actituds de

solidaritat i la pròpia dimensió de grup, com per

a preparar-se per a un treball en comú, per

exemple per a una acció que puga suposar riscos,

i/o un treball que supose un esforç creatiu.

Els jocs de confiança necessiten una sèrie de

condicions mínimes perquè adquirisquen tot el seu sentit i interés. Un joc, en

compte d'estimular-la, pot posar en evidència la falta de confiança que hi ha

en el grup, i per tant, en ocasions ser contraproduent. Abans de començar a

treballar amb estos jocs, el grup s'ha de conéixer. Es podran anar introduint

diversos jocs que exigisquen graus creixents de confiança, sempre tenint en

compte en quin moment es troba el grup.

Els jocs de confiança es basen en dos circumstàncies principalment:

-Les condicions que crea el deixar-se portar pel grup. És a dir, les

reaccions, impulsos, pors o experiències gratificants que sorgixen en la

situació d'abandonament al grup, en les relacions bidireccionals: Jo/grup,

jo/jo, grup/grup, jo/tu.

-Canviar els punts de referència habituals de la nostra relació amb els

altres o amb el medi. Els canals d'informació sobre els quals es basa la

confiança solen ser unidireccionals. Els jocs de confiança provoquen canvis

temps/espai, per exemple, tracten tant de posar-los en evidència, com

d'estimular nous mecanismes.

El joc és sempre totalment voluntari. No es pot obligar a ningú a realitzar-

lo, ni tan sols de forma subtil, amb la "pressió moral" del fet que la resta

també l'hagen fet. Cada persona ha de vore el seu paper en el joc i és possible

que el mateix desenvolupament d’aquest estimule aquesta visió.

36

Perquè el joc es realitze en bones condicions, el grup ha d'estar en silenci

absolut. El soroll, fins i tot la rialla, poden ser una interferència important en

el procés de confiança.

Sol haver-hi tres errors freqüents en l'ús d'estos jocs, i que cal tindre en

compte:

-La desviació del joc cap a la competitivitat (a vore qui el fa millor, al

més difícil encara,...) o cap a la broma.

-Un "model a qui ajustar-se". El joc és una experiència irrepetible per

a la persona i el grup, i com tal no es fa bé o mal, sinó que té la seua pròpia

dinàmica i valor segons els i les participants.

-No tindre en compte als que realitzen el joc. El grup ha de promoure

condicions per a fomentar la confiança respectant a la persona que juga.

1. Llavacotxes

És un joc de contacte. En grups de tres un fa de cotxe. El cotxe ajupix amb els

genolls mig flexionats, els braços caiguts i relaxats. Els altres dos són la màquina

llavacotxes: amb el tou dels dits, li fan un massatge per tot el cos i és com si fora

una dutxa d'aigua al cotxe. Seguidament se li tira sabó, i es va fregant tot el cos.

Se li torna a donar dutxa per a llevar el sabó, amb el tou dels dits, es fa eixe

xicotet massatge, i després finalment se seca amb l'eixugador (estovant les mans

donem xicotets colps per tot el cos). Tornem a repetir l'operació una vegada més

per que el cotxe no ha quedat prou net i s'acaba acariciant el coll i alçant-se

lentament. Fer canvis.

2. Desnugar-se

Es fa un rogle i a la senyal es van acostant cap al centre amb els ulls tancats i

els braços per davant. Es tracta d'aconseguir agafar amb una mà les mans d'una

persona, i amb l'altra mà, les d'una altra. Intentar que no siguen dos mans amb les

dos mans d'una altra, perquè es quedaria un grup tancat. Ara s'obrin els ulls, i cal

tractar de desnugar-se aconseguint el rogle inicial.

3. Spaguetti

S'agarren tots de la mà, excepte el primer i l'últim. El joc consistix en

envolicar-se uns amb altres, fins que tots queden enrotllats, i no es puguen quasi

Taller de jocs 37

moure. Es poden ficar per davall de les mans d'uns i d'altres, així fins que tot el

món estiga enrotllat. Després s'ha d'intentar desenrotllar-se.

4. La foto

Es fa un grup de la següent manera: dos davant ajupits, un altre grup de tres,

darrere, després quatre, etc, de forma progressiva en altura, tots amb els braços

amunt. Aleshores, una persona se’n va a uns 10-15 metres del grup i s’apropa

corrent per a botar sobre el grup. Aquest amortigua l’aterratge en l’aire i la tornen

a deixar en el sòl.

5. Cabussar-se

En parelles, agafats de les mans, es forma una fila. Una altra persona està a uns

10-15 metres del grup i corre cap a elles donant un bot i caient sobre els braços

del grup. El grup la pot mantejar poc a poc, passant-la fins al final.

6. Desmaiar-se

Paregut al d’abans però la persona es deixa caure des de dalt d’una taula sense

doblegar les cames, recta. El grup ha de tenir els braços creuats. Poden mantejar-

la fins al final.

7. Córrer a cegues

El grup se situa davant d'una paret amb les mans cap al davant, i uns al costat

dels altres. Hi ha una persona que vindrà corrent des del fons a tota velocitat amb

els ulls tapats, i caldrà parar-la amortint-la suaument perquè no es done contra la

paret ni es faça mal amb les mans.

8. Robots

Es fan grups de tres. Dos són robots i l’altre és el constructor. El constructor

els donarà corda i estos es posaran a caminar en recte. La persona encarregada

dels robots tractarà de dirigir-los per a que no xoquen amb res donant-los un colp

amb les mans (aquest cop els farà canviar 90º la direcció segons el costat al que

colpeje). Es pot fer amb els ulls oberts i després amb els ulls tancats.

38

9. L'estàtua

En grups de tres, un es posa dins d'un llençol, i adopta una postura en forma

d’estàtua. Els altres dos han de tocar per damunt del llençol i després adoptar la

forma que creen que ha adoptat qui està dins del llençol. L’estàtua es descobreix i observa com ha quedat reflectida cada imitació.

10. Trobar parella

Disposats en parelles, se’ls separa amb els ulls tancats per a que troben a la

seua parella mitjançant el tacte. Quan l'han trobat, se'n van a un costat i observen

a la resta. És important no parlar durant el joc.

Un altre joc semblant que es podria fer és: cada parella fan d’un mateix animal, i

una vegada separats amb els ulls coberts han de trobar-se pel so que produix el

mateix animal.

11. Massatge d'animals

Fem un rogle asseguts a terra i amb les cames obertes, mirant l’esquena del de

davant. Ens tirem un poc cap a darrere sobre l'abdomen del/a de darrere, i

començem a fer un massatge suau amb el tou dels dits per tota la cara, per les

mans, tot en absolut silenci, i si hi ha música de fons millor. Hem d’aconseguir tenir

el cos completament relaxat.

Ara incorporar-se cap a davant. Posem les mans en l'esquena de la persona que

hi ha davant i es començem a contar una història d'animals: Al llarg de la història

comencen a aparéixer uns xicotets animalets, unes formiguetes, i van caminant per

ella ( es fa un massatge amb el tou dels dits). Les formigues tenen fam, i es

mengen un dacsar sencer, sentint-se més pesades (pressionar un poc més fort amb

els tous dels dits en l'esquena). Apareix un cavall que va al trot i està apunt de

xafar a les formiguetes, que s'aparten del camí, deixant pas al cavall (estovant la

palma de les mans, anem fent xicotets colpets, més ràpid, més lent). El cavall

desapareix, i apareix una serp (i amb la part lateral de les mans pressionem fent

solcs en l'esquena, com si es moguera una serp per ella) però apareix un àguila que

vol menjar-se a la serp, i esta fuig. L'àguila clava les seues urpes en la terra (Fem

pressió com si agarràrem l'esquena amb els dits). Aquesta pot ser una història.

Tira-li imaginació.

Taller de jocs 39

12. L'horta del tio Paco

Es tracta d'adornar una història: El tio Paco té una horta de cebes, de les quals

està molt orgullós. Però el veí també en té, i clar, un poc més llustroses. La qüestió

es asseure als participants a terra i, amb la parafernàlia de la història, fer-los

possar-se, asseguts, en dues fileres, abraçats per darrere l'un a l'altre. El que es

queda davant alça els braços, és el rabet de la ceba. Acte seguit contem més

història justificant el canvi d'amos dels horts: és a dir, El tio Paco anirà a l'hort

del veí i el veí a l'hort del tio Paco; i es furtaran cebes mútuament.

Els amos (en peu) estiraran el rabet de la ceba de l'hort del contrari fins

aconseguir lliurar-lo i aquest, una volta lliure, correrà a ajudar al seu verdader

amo, qui està robant cebes a l'hort contrari. Així, el joc acaba quan un dels dos

horts a quedat sense cebes. Es un joc molt ràpid i bèstia, però divertit.

13. Alçar algú del terra

Es tracta de que el grup alçe del terra una persona que es troba gitada rígida i cap

per amunt. Cada persona només pot aportar una mà.

40

9. JOCS D'ENIGMES i ENDEVINALLES

Els jocs d'enigmes i endevinalles són també un bon recurs a l'hora de posar-

los en pràctica per a passar una bona estona de distracció i diversió. Diferents

a tots els anteriors jocs, en quant a l'aspecte del moviment, contacte. Més

relaxats corporalment, però tot el contrari respecte al nostre cervell.

Desperten la imaginació i li donen regna solta a tota la nostra fantasia. Poden

crear situacions divertidísimes.

De totes maneres estos jocs, desenvolupen, sobretot, la nostra capacitat

d'intuïció deductiva convertint-nos en uns veritables detectius, seguint les

pistes més importants que es proporcionen, rebutjant aquells detalls sense

interés que ens desvien del nostre camí, fins a donar amb la solució desitjada

de l'enigma.

La forma de portar a terme el joc, pot ser la següent: Es planteja la

situació, l'enigma en qüestió, detallat clarament, repetint-se les vegades que

es desitge fins que s'entenga, i llançant una pregunta a què s'intentarà donar

resposta. Una vegada plantejat l'enigma, només es podrà respondre "sí" o "no"

davant de les distintes preguntes que vagen formulant els participants. Si

resulta que l'enigma es veu complicat, es pot donar alguna que altra pista per

a posar-lo més fàcil. Aquelles persones que creguen haver donat amb la

solució de l'enigma a partir de totes les pistes acumulades exposaran el seu

cas. I ací és on entra la faceta imaginativa de cadascú.

La persona que exposa l'enigma tractarà de canalitzar sempre totes les

respostes donades cap a la solució prevista en les endevinalles en que no hi ha

més volta de full. Hi ha d’altres, no obstant, que segons la imaginació de

cadascú, es poden donar infinites, gracioses i simpàtiques solucions que no

deixaran d'estar bé o malament.

1. El programa de ràdio

Un home conduïx per un carretera de nit. Va escoltant un programa de ràdio

fins que el programa s'interromp. En eixe moment el conductor llança el seu cotxe

contra un penya-segat, suïcidant-se. Per què?

Taller de jocs 41

SOLUCIÓ : Este home és el locutor de la ràdio, i ha sigut enganyat per la seua dona. Decidix matar-la i per a això grava el programa que s'havia d'emetre, el posa en antena i agarra el cotxe per a anar a sa casa. Després de matar-la torna, però a mitjan camí la cinta s'acaba, destruint la seua coartada, per la qual cosa se suïcida.

2. La dona en el desert

Una dona apareix tirada al mig del desert, nua i amb un pal en la mà, Com ha

mort?.

SOLUCIÓ: La dona viatjava en un globus aerostàtic, travessant el desert, però el globus va començar a perdre altura, la qual cosa significava la mort per a tots els tripulants. Van tirar a terra tot el llast que van poder inclosa la seua pròpia roba, però ni tan sols això va funcionar, per la qual cosa van tirar a sorts qui havia d'abandonar la nau. Van utilitzar el procediment del pal més curt. La resta de tripulants es va salvar.

3. La notícia

Un home conduïx a la nit el seu cotxe. Va escoltant la ràdio. De repent sent una

notícia i dirigix el seu cotxe a un penya-segat i es tira. Per què?

SOLUCIÓ: La notícia que es dóna per la ràdio és que un barco ha xocat contra la costa i ha mort molta gent pel fet de que el far no es va encendre. Ell és el faroner.

4. Misteri

Una dona apareix penjada en una habitació buida, davall d'ella hi ha un toll

d'aigua. No hi ha mobles en l'habitació. Què ha passat?.

SOLUCIÓ: S'ha suïcidat pujant-se a un bloc de gel, el qual s'ha fos i només hi ha aigua després.

42

5. El rellotge de Kant

El senyor Kant va arribar un dia a sa casa i es va trobar amb el seu rellotge de

paret parat marcant les 3 h. Com no tenia un altre rellotge a casa se'n va anar a

casa del seu veí, va mirar l'hora que era en el rellotge d'aquest i quan va tornar a

sa casa ja va poder posar el seu rellotge de paret en l'hora exacta que era en eixe

moment. Per què?

SOLUCIÓ: Ix de casa, li dóna corda al seu rellotge de paret. Arriba a casa del seu veí, mira l'hora que és, torna a sa casa de nou, observa les hores que han passat des que va eixir de casa i este és just el temps que ha tardat a anar i tornar a casa del seu veí. Llavors a l'hora que marcava el rellotge del seu veí li suma este temps transcorregut dividit per dos i així té l'hora exacta a la que es troba en eixe moment.

6. El suïcidi del pont

En un pont de més de 5 m. d'ample et trobes a una senyora que s'ha suïcidat

d'un tir. D'altra banda la pistola no apareix per cap lloc. Esbrina com s'ha pegat el

tir.

SOLUCIÓ: Va lligar la pistola a una corda que tenía en un extrem una pedra més pesada que la pistola, quan el senyor es va pegar el tir, la pistola va ser arrancada pel pes de la pedra i va caure a l'aigua.

7. La sopa de tortuga

Un home entra en un restaurant i demana una sopa de tortuga. La prova i quan

s'acaba el plat es pega un tir. Què ha passat?.

SOLUCIÓ: Una parella de novençans se'n va de lluna de mel a un creuer pel mar. A meitat de camí naufraguen i arriben a una illa abandonada en la que no hi ha res de que alimentar-se. Poc a poc els nàufrags van morint de fam i des del primer difunt el cuiner del vaixell comença a fer sopa de tortuga. La novençana mor. Passat un temps els nàufrags són trobats i rescatats i este home, tot just tornar a la civilització entra en un restaurant i demana una sopa de tortuga. Quan prova la sopa s'adona que era la primera vegada que la menjava. Per tant, el que menjava a

Taller de jocs 43

l'illa no era sopa de tortuga, sinó la sopa feta amb les restes dels nàufrags morts de fam en l'illa, i entre ells la seua dona. No pot suportar-ho i es suïcida.

8. John i Sally

John i Sally apareixen morts en el centre del saló envoltats de fragments de

vidre i d'aigua; què ha passat?

SOLUCIÓ: John i Sally són dos peixos de colors que estaven en la seua peixera. La peixera ha caigut a terra i moren asfixiats per estar fora de l'aigua.

9. El consell del metge

Un home va al metge li demana consell sobre un assumpte i este li'l dóna. L'home

se'n va de la consulta del metge, agafa un tren, i puja a un vagó de no fumadors. A

meitat del trajecte desobeix el consell del metge. Després d'açò, se suïcida. Quina

és la raó?

SOLUCIÓ: L'home acaba de ser operat d'una malaltia ocular i porta una bena en els ulls. El metge li recomana no llevar-se encara la bena. En mitat del trajecte del tren, l'impacient pacient es lleva la bena, però en eixe moment el tren passa per un túnel i l'home no pot vore res (ni tan sols la punta cremant dels cigarrets perquè el vagó és de no fumadors), encara que si sent a la gent que li rodeja.

Ell creu que s'ha quedat cec per incomplir el consell del metge, així que es suïcida.

10. El fill de Joan

Suposar que qui està parlant és un home que diu: el fill de Juan és el pare del meu fill, què sóc jo de Juan? Esbrinar quin parentiu té el narrador amb Juan.

11. La porta de la veritat i de la mentira

Vols eixir d'un circ i tens dos portes per a eixir, però saps que una d'elles dóna

als lleons i l'altra és la porta d'eixida. No saps quina és quina. D'altra banda hi ha

dos guardianes, una per a cada porta i una d'elles sempre diu la veritat al que se li

44

pregunta i l'altra sempre contesta amb una mentira. Has d'enginyàr-te-les de

forma que amb una sola pregunta a una de les dues guardianes (sense saber quina

és quina) aconseguisques esbrinar per quina porta has d'eixir per a no entropessar-

te amb els lleons.

SOLUCIÓ: La pregunta és: "si li pregunte al teu company per quina porta he d'eixir, què em contestarà?" Llavors, has d'eixir per la contrària que et responga el guardià.

12. El braç

Un home rep un braç en una caixa, el mira i l'envia a un altre home que el veu i

l'envia a un altre home. Este tercer home el veu i el tira al fem. Perquè?

SOLUCIÓ: Els tres homes al costat d'un quart es van salvar d'un naufragi en una barca. Els quatre van fer un pacte. Els quatre es van tallar un braç per a menjar-se'l si tardaven en rescatar-los i no tenien menjar. El primer se'l va tallar i se'l van menjar, el segon va fer el mateix, igual que el tercer, però quan el quart anava a tallar-se'l, va aparéixer un vaixell i els va rescatar. El quart home, per a mantindre la seua promesa es va tallar el braç i el va enviar a un dels homes perquè l'enviara als altres dos.

13. La llum

Un home puja per unes escales, obri una porta, encén una llum i en eixe moment

es pega un tir. Perquè?

SOLUCIÓ: L'home era un fanaler, i al sentir per la ràdio que s'havia produït un naufragi on havien mort moltes persones ofegades, perquè el far estava apagat, puja al far per l'escala, veu que està apagat, l'encén i es suïcida.

14. El cambrer assassí

Una persona entra a un bar, demana al cambrer aigua, aquest li ensenya una

pistola, i la persona se'n va donant-li les gràcies al cambrer.

Taller de jocs 45

SOLUCIÓ: La persona que entra al bar té xanglot, el cambrer li’l espanta amb la pistola, a la persona se li’n va el xanglot, es beu l'aigua i li dóna les gràcies per haver-li’l llevat.

15. L'ascensor

Una persona tots els matins baixa en ascensor a la planta baixa de l'edifici on

viu, i se'n va a treballar. Al tornar a casa, puja a l'ascensor, es para en el pis 3 i

puja les escales fins al pis 6, on viu. per què?

SOLUCIÓ: La persona és un nano que només arriba a polsar fins al tercer pis, i ell viu en un sext. Ix de l'ascensor en el pis tercer, i puja caminant fins al sisé.

16. El submarinista

Al capdamunt d'una muntanya apareix un submarinista mort. Com ha arribat fins

allí?

SOLUCIÓ: El submarinista estava bussejant en el mar, quan de repent va aparéixer un hidroavió arreplegant aigua, i se se l’endugué. L'hidroavió va tirar l'aigua per a apagar un incendi, i el submarinista va aparéixer en la muntanya, i va morir estampant-se contra el sòl.

17. El somni

Un empleat li diu al seu cap, el qual anava a eixir de viatge, que ha tingut un

somni en el que l'avió on anava a viatjar s'estavellava i que no el prenguera. El cap li

va fer cas, i l'avió es va estavellar. L'empresari va despedir a l'empleat. Per què?

SOLUCIÓ: El despedix perquè l'empleat era vigilant nocturn i havia d'estar vigilant despert, i si va tindre un somni, va ser perquè es va adormir mentre treballava.

18. Penediment

Un home es llença des de la finestra d'un edifici molt alt. En eixe instant sent

sonar el telèfon i es penedix de suïcidar-se. Perquè?

46

SOLUCIÓ: S'ha produït una guerra nuclear. L'home creu que és l'únic supervivent en la Terra, així que decidix suïcidar-se. Al tirar-se per la finestra i escolta sonar el telèfon, comprén que no és l'últim habitant de la Terra.

19. El sobre roig

L'amo d'una empresa li diu a la seua secretària que ha d'anar-se'n de viatge i

que espera urgentment un sobre roig. Quan arribe a l'oficina, ha d'enviar-li'l.

Poc de temps després, la secretària envia una carta al seu cap dient que no sap

on està la clau de la bústia. L'empresari li envia una altra carta dient-li que la clau

està en un calaix del fitxer. Al tornar l'empresari de viatge, li va dir a la

secretària que l'anava a despedir, a la qual cosa esta va replicar que no podia.

Perquè?

SOLUCIÓ: La carta que l'empresari va enviar a la secretària va anar a parar a la mateixa bústia que el sobre, i com la secretària no tènia la clau tampoc va poder saber que aquesta estava en el fitxer.

20. Dos homes juguen un partit de tenis al millor de cinc sets. Quan acaben el

partit estos dos han guanyat tres sets. Com pot ser açò?

Els dos hòmens jugaven junts en un partit de dobles.

21. Per què els barbers de Blanes preferixen tallar el pèl a deu grossos abans

que a un flac?

Guanyen 10 vegades més diners

22. En el restaurant de Pepito un client es va sobresaltar al trobar una mosca

en el seu café. Va demanar al cambrer que li portara una nova tassa. Després de

prendre un glop, el client va dir: "Esta és la mateixa tassa de café que tenia

abans!". Com ho va saber?

El client havia posat ja el sucre en el café abans de trobar la mosca. Al provar el café va vore que estava dolç.

Taller de jocs 47

23. Un home jau mort en un camp. Al seu costat hi ha un paquet sense obrir. No

hi ha ningú més en el camp. Com va morir?

Ajuda: A mesura que s'acostava l'home al lloc on se’l va trobar mort, sabia

que irremediablement moriría.

L'home havia botat des d'un avió però el seu paracaiguda no es va obrir. Aquest era el paquet sense obrir.

24. “Este lloro és capaç de repetir tot el que senca", li va assegurar a una senyora l'amo d'una ocelleria. Però una setmana després, la senyora, que el va

comprar, va tornar a la botiga, queixant-se perquè el lloro no deia ni una sola

paraula. I no obstant, el venedor no li havia mentit. Pots explicar-ho?

El lloro era sord

25. Un home estava a una festa i va beure un poc de ponx. Després, ven

prompte, s’en va anar. La resta dels convidats que van beure el ponx van morir una

estona més tard enverinats. Per que no va morir l'home?

El verí estava en els glaçons de gel. Quan l’home begué, el gel encara estava congelat

26. Si un home fa un forat en una hora i dos homes fan dos forats en dues

hores, quant tardarà un home a fer mig forat?

Els mig forats no existixen. Un forat sempre serà un forat.

27. Imagina't que pilotes un avió de passatgers al mig d'una tempesta. Un llamp

cau sobre el motor de la dreta i la destrossa. Veient que amb un sol motor no es

podrà arribar al pròxim aeroport es pren la decisió de llançar per la porta tota la

càrrega. Després de buidar mig avió només queda el passatge, format per un equip

de jugadors de futbol, vint monges claustrals, un grup de turistes japonesos,

diversos executius d'una multinacional petrolífera i Kim Bassinger. Com s'anomena

el pilot?

Si el que pilota l'avió ets tu el nom del pilot serà el teu.

48

28. A un senyor que anava sense paraigües ni barret, el va agafar ahir un ruixat.

La roba se li va mullar tota, però a pesar de dur el cap descobert, no es va mullar ni

un pèl del cap, com és això possible?

El senyor era calb

29. Anant jo cap a La Vilavella

m’he encreuat amb set velles

cada vella portava set sacs

cada sac set ovelles.

Quantes velles i ovelles anaven cap a La Vilavella?

Cap, cap a La Vilavella anava jo.

30. Dos pares i dos fills anaren a pescar. Pescaren tres peixos i al repartir

tocaren a un peix cadascú. Explica-ho.

En realitat només eren tres persones: el fill, el pare d'aquest i el iaio.

31. Sobre una taula hi havia una cistella amb sis pomes i sis xiques en

l'habitació. Cada xica va agafar una poma i no obstant es va quedar una poma en la

cistella. Com?

L'última xica es va portar la cistella amb la poma dins

32. Com és possible punxar un globus sense permetre que se n’isca l’aire i sense

que el globus faça soroll?

El globus està desunflat.

33. Tres senyores realment grosses, passejaven pel camí de l'Ermita davall

d'un paraigua de tamany normal. Com és possible que no es mullaren?

Perquè no plovia

Taller de jocs 49

34. A juanito li va caure una arracada dins d'una tassa plena de café, però

l’arracada no es va banyar ni un poc. Com pot ser açò?

El café era en gra

35. Alguns mesos tenen 31 dies, altres només 30. Quants tenen 28 dies?

Tots

36. Una nit, encara que el meu tio estava llegint un llibre apassionant, la seua

dona li va apagar la llum. La sala estava tan fosca com el carbó, però el meu tio va

seguir llegint sense immutar-se. Com és possible?

El meu tio era cec i estava llegint en Braille.

37. L'altre dia Miguelito va aconseguir apagar la llum del seu dormitori i ficar-

se en el llit abans que l'habitació quedara a fosques. Hi ha tres metres des del llit

a l'interruptor de la llum. Com va poder apanyar-se-les?

Era de dia.

38. Com podrem disposar 9 boles en 4 caixes de forma que cada una tinga un

nombre impar de boles i distint del de cada una de les altres tres?

Tres caixes xicotetes, contenint 1, 3 i 5 boles respectivament es troben dins d'una caixa major que les conté a totes (9).

39. Et trobes en una habitació amb quatre portes, una porta està vigilada per

una legió de soldats romans disposats a tot. Una altra porta està custodiada per

deu gossos Dòberman rabiosos. La tercera porta està custodiada per deu cocodrils

de dos metres de llarg cada un. En la quarta porta hi ha un grup de vint lleons

morts de fam. Per quina porta eixiràs de l'habitació?

Està clar que per la quarta porta, si els lleons estan morts no em podran fer res

40. Una senyora es va deixar oblidat a casa el permís de conduir. No es va

detindre en un pas a nivell, va despreciar un senyal de direcció prohibida i va anar

tres blocs en direcció contrària per un carrer de sentit únic. Tot açò ho va vore un

50

agent de policia, qui, no obstant, no va fer el menor intent per a impedir-li-ho. Per

què?

La senyora anava a peu, no amb cotxe.

41. Tenim dos llaunes plenes d'aigua i un gran recipient buit. Hi ha alguna

manera de posar tota l'aigua dins del recipient gran de manera que després es puga

distingir quina aigua va eixir de cada llauna?

Congelar el contingut d'ambdós llaunes i posar en el recipient gran els dos trossos de gel.

42. Un gos està lligat pel coll a una corda de 2 metres de longitud. Com podrà

aconseguir un saborós os situat a 4 metres d'ell?

Només haurà de dirigir-se cap a l'os com més prompte millor, ja que està ubicat a 2 metres de l'altre costat de l'arbre.

43. Si per a cuinar un ou dur (s'entén de gallina) es necessiten 8 minuts, quant

de temps es necessitarà per a fer tres ous durs?

Els mateixos 8 minuts, si els poses junts en l'olla.

44. Un camió es queda embossat al creuar per davall d'un pont. Li sobren només

dos centímetres. Se t'ocorre cap consell per a donar-li?

Desunflar un poquet els neumàtics.

45. Què va passar el 17 de juliol de 1999 entre les 5 del matí en Salsipuedes,

pintoresc poble de la província de Còrdova?

Una hora.

46. Com es pot portar aigua en un colador?

Congelada.

Taller de jocs 51

47. Et caus d'una escala de 6 metres i aterres sobre un camí d’asfalt, però no

et fas mal! Per què no?

Estaves parat sobre l'últim esgraó de baix de l'escala, o tal vegada l'escala estava estesa sobre el pis.

48. Quina és la quantitat més xicoteta de peixos que poden nadar amb esta

formació: 2 peixos davant d'un peix, 2 peixos darrere d'un peix, i un peix entre 2

peixos?

Tres peixos en fila

49. Una ampolla de vi, taponada amb un suro està plena fins a la meitat. Què

podem fer per a beure el vi sense traure el suro ni trencar la botella?

Afonar el suro en la botella.

50. A l'entrar una nit de molt de vent en un refugi de muntanya, es troba vosté.

Damunt de la taula hi ha una vela, i en la llar uns troncs. Només té un misto. Què

encendria primer?

El misto, no hi ha dubte.

51. Com poden romandre dos persones en peu sobre un full de periòdic a un

mateix temps, sense que puguen tocar-se, encara que volgueren? Naturalment, no

es pot xafar fora del periòdic.

Posant el full del periòdic en el llindar d'una porta oberta. Una persona se situa de peu a un dels costats, i l'altra, una vegada tancada la porta, de l'altre.

52. -"Quin dia és hui?"

-"Quan demà siga ahir estarem tan prop del dissabte com ara ho estem del

diumenge",

Avui és dimarts.

53. Hi ha tres caixes, una conté caragols, una altra femelles i l'altra claus. El

que ha posat les etiquetes del que contenien s'ha confós i no ha encertat amb cap.

52

Obrint una sola caixa i traient una sola peça, com es pot aconseguir posar a cada

caixa la seua etiqueta correcta?

La solució de l'endevinalla està a llegir bé l'enunciat: "no ha encertat amb cap etiqueta"

Imagina que les etiquetes són: • caixa 1-caragols • caixa 2-femelles • caixa 3-claus Al obrir la 1ª suposem que veiem que té claus (no pot tindre caragols ja que esta

és la seua etiqueta). En la caixa 2ª posa d'etiqueta femelles pel que no les conté , i com la 1ª té claus, vol dir que és la que té caragols que és l'única cosa que ens queda.

En la 3ª caixa estaran les femelles per eliminació.

54. La contrasenya?

Un grup de policies està investigant a un grup de delicuents que trafiquen en un

local ben custodiat. Des d'un cotxe camuflat vigilen l'entrada al local. Volen

infiltrar a un grup de policies de paisà, però no saben la contrasenya. En eixe

moment arriba un client. Crida a la porta i des de l'interior li diuen: “6”. El client

respon: “3”. La porta s'obri i accedix a l'interior. Els policies es miren, creuen

tindre la resposta. Però decidixen esperar. Ve un altre client. Des de dins li diuen:

“8”. Ell respon: “4”. La porta s'obri. Els policies somriuen. “Ja ho tenim. Es tracta

de respondre la meitat del número que et diuen des de dins”. Arriba un altre client.

Des de dins diuen: “14”. El client contesta: “7”. La porta s'obri. “Ho veieu?” diu el

cap de policia. Decidixen enviar a un agent. Crida a la porta. Des de dins li diuen:

“0”. El policia es queda parat. Després d'uns breus segons respon: “0”. Es sent una

ràfega de tirs i el policia mor. Els agents que hi ha en el cotxe es queden

sorpresos, però decidixen enviar a un altre agent. Des de dins es sent: “10”. El

policia contesta molt convençut: “5”. Però la porta no s'obri. S’escolta una ràfega

de tirs i el policia mor. Per què?

SOLUCIÓ: la resposta no és la meitat del número. És la quantitat de lletres que té. “sis” té tres lletres. “Vuit” té quatre lletres. “Catorze” té set lletres. Quan des

Taller de jocs 53

de dins diuen “0” haurien d'haver contestat “quatre” i quan diuen “10”, havien d'haver respost “tres”.

55. En l'Illa dels Zombies

En una illa pròxima a Haití la meitat dels habitants van ser embruixats per un

Vudú i transformats en Zombies. Eixos Zombies no es comporten segons les

típiques convencions: Parlen i no es poden distingir dels éssers humans normals,

l'única diferència és que els zombies menteixen sempre i els humans sempre diuen

la veritat. La situació és enormement complicada pel fet que encara que els natius

entenen el nostre idioma a la perfecció un antic tabú els prohibix usar paraules

estrangeres quan parlen. Per la qual cosa al fer-li una pregunta que requerix una

resposta de si o no, ells contesten "BAL" o "Dóna", un dels quals significa si i l'altre

no. El problema és que no sabem si "BAL" o "Dóna" és si o no.

Tu et trobes en eixa illa i vols casar-te amb la filla del rei. El rei desitja que la

seua filla es case només amb algú molt intel·ligent. Així que has de superar una

prova. La prova consistix a fer al bruixot una sola pregunta. Si et contesta "BAL"

llavors podràs casar-te amb la filla del rei, però si contesta "Dóna" hauràs

fracassat en la prova. El problema consistix a trobar una pregunta tal que,

independentment del fet que el bruixot siga humà o Zombie i independentment del

fet que "BAL" signifique si o no, el bruixot conteste "BAL".

Una possible solució seria preguntar al bruixot "BAL és la resposta a la pregunta de si ets humà?"

56. Els cofres de Porsia

En el mercat de Venècia, Porsia té 3 cofres, un d'or, un de plata i un altre de

plom, i en un d'ells estava el seu retrat. El pretendent de Porsia ha de triar un

cofre, i si és tan afortunat o savi de triar aquell amb el retrat, podrà demanar la

mà de Porsia.

Porsia va fer esculpir sobre els cofres les següents inscripcions:

Or: El retrat esta en este cofre.

54

Plata: El retrat no esta en este cofre.

Plom: El retrat no esta en el cofre d'or.

Porsia va explicar al pretendent, que com a molt una de les 3 afirmacions era

verdadera. Quin dels cofres contenia el retrat?.

El pretendent va triar de forma correcta i es van casar, almenys per un cert

temps. Un dia Porsia pensà: "podem dir que el meu marit va mostrar posseir una certa intel·ligència al triar el cofre correcte, però el problema no era molt difícil. Hauria de fer-lo més difícil per a poder tindre un marit verdaderament intel·ligent." Es va divorciar immediatament per a poder triar un marit més

intel·ligent i esta vegada va fer esculpir les següents inscripcions:

Or : El retrat no està en el cofre de plata

Plata: El retrat no està en este cofre

Plom: El retrat està en este cofre.

Porsia explica al pretendent que almenys una de les 3 afirmacions és verdadera i

que almenys una és falsa. El pretendent no va ser ni més ni menys que el primer

espòs; aquest resolguè el problema i es van casar una altra vegada.

Solució: Or: El retrat esta en este cofre Plata: El retrat no esta en este cofre Plom: El retrat no esta en el cofre d'or La primera afirmació no pot ser certa perquè la segona seriosa falsa i el retrat

estaria en dos cofres. La segona tampoc serà certa perquè la primera i la tercera no poden ser falses les dos ja que es contradiuen. Només queda la tercera. Si la tercera afirmació és verdadera vol dir que el cofre està en el cofre de plata.

El segon raonament te'l deixe per a tu.

57. Els vuit pans:

Camí a Bagdad pel desert, dos beduins quan van trobar a un vell xeic tombat en

l'arena famolenc i assedegat. Els beduins van oferir un poc d'aigua al xeic i quan

s'havia reposat va contar que havia sigut assaltat per un grup d'emmascarats. El

xeic va preguntar als beduins si portaven alguna cosa per a menjar, a la qual cosa el

primer beduí va contestar que encara li quedaven cinc pans i el segon va contestar

Taller de jocs 55

que li’n quedaven tres. El xeic va proposar que compartiren entre els tres tot

aquest menjar i al arribar a Bagdad els recompensaria amb 8 monedes d'or. Així ho

van fer i al arribar a Bagdad l'endemà s'havien menjat entre els tres els vuit pans i

el xeic els va voler recompensar amb 8 monedes, per la qual cosa va entregar cinc

monedes al primer beduí i tres monedes al segon. Però el primer beduí va dir:

- El repartiment no és correcte. Si jo vaig donar cinc pans em toquen 7 monedes

i al meu company, que només va aportar tres pans, només li toca 1 moneda!

Perquè va dir açò el beduí?

SOLUCIÓ:

Assumint que compartiren els pans a parts iguals, correspondria 8/3 de pa a cadascú. El beduí que posseïa 5 pans ha contribuït en 5-8/3 = 7/3, mentre que el que posseïa 3 pans ho fa en 3-8/3 = 1/3. Per tant, el primer contribuïx 7 vegades més que el segon, amb la qual cosa ha de rebre 7 vegades més monedes que el segon.

58. El testament del xeic

Al morir el xeic, va ordenar que es distribuïren els seus camells entre els seus

tres fills de la següent forma: la meitat per al primogènit, una quarta part per al

segon i un sext per al més xicotet. Però resulta que el xeic només tenia onze

camells, amb la qual cosa el repartiment es va fer realment difícil, perquè no era

cosa de tallar cap animal. Els tres germans estaven discutint, quan arribà un vell

beduí, famós per la seua saviesa, muntat en el seu camell. Li van demanar consell i

aquest va dir:- Si el vostre pare haguera deixat dotze camells en comptes d'onze

no hi hauria problemes. -Cert, però només tenim onze- van respondre els germans,

a la qual cosa el beduí va contestar: - preneu el meu camell, feu el repartiment i no

vos preocupeu que res perdré jo en l'operacío.

En què es basa el beduí per a afirmar tal cosa?

SOLUCIÓ

El beduí cedix el seu camell, amb la qual cosa hi haurà dotze; el primogènit rep la meitat (6), el segon una quarta part (3) i el tercer la sexta part (2). Com 6 3 i 2 fan 11, el beduí recuperarà el seu camell i tots contents.

56

59. La pereta:

Estàs enfront d'una porta tancada que conduïx a una habitació a fosques en la

qual hi ha una pereta, però on estàs no pots vore si està encesa o apagada. El que sí

que hi ha on estàs, són quatre interruptors dels quals només un encén la pereta de

l'altre costat de l'habitació. Pots activar o desactivar els interruptors totes les

vegades que vullgues, però només pots entrar en l'habitació una sola vegada. Com

faràs per a determinar quin és l'interruptor que encén la pereta?

SOLUCIÓ:

Primer s'encén el primer interruptor i el segon. Al cap d'una estona s'apaga el primer i s'encén el tercer. S'entra en l'habitació:

- si la pereta està apagada i calenta és el primer interruptor. - si la pereta està encesa i calenta és el segon. - si la pereta està encesa i freda és el tercer. - si la pereta està apagada i freda és el quart.

60. Cinc cases

Fets:

1: Tenim 5 cases de 5 diferents colors (cada casa d'un color).

2: En cada casa viu una persona amb nacionalitat diferent.

3: Estos 5 amos beuen una beguda diferent, fumen una certa marca i tenen

alguna mascota.

4: Cap amo té la mateixa mascota, fuma la mateixa marca o beu el mateix tipus

de beguda que un altre.

Detalls: 1: L’anglés viu en la casa Roja. 2: La mascota del Suec és un gos. 3: El Danés beu té. 4: La casa verda és la immediata de l'esquerra de la casa blanca. 5: L'amo de la casa verda pren café. 6: La persona que fuma Pall Mall cria pardals. 7: L'amo de la casa groga fuma Dunhill. 8: L'home que viu en la casa del centre pren llet. 9: El Noruec viu en la primera casa. 10: La persona que fuma Blend viu al costat de la que té gats. 11: L'home que té cavalls viu al costat de l'home que fuma Dunhill.

Taller de jocs 57

12: La persona que fuma Blue Màster beu cervesa. 13: L'alemany fuma Prince. 14: El Noruec viu al costat de la casa blava. 15: L'home que fuma Blend té un veí que beu aigua. La pregunta és ... QUI TÉ PER MASCOTA PEIX?

L'ALEMANY TÉ PER MASCOTA PEIX!!!!

61. Cinc pirates:

En el més profund del Carib, cinc pirates van soterrar els seus tresors en una

mateixa illa. Heu de descobriren quina platja va desembarcar cada pirata, on va

soterrar el seu tresor i en que consistia aquest.

1- Cap pirata va soterrar el tresor en la mateixa platja en què desembarcà. 2- El Capità Blood va soterrar monedes d'or, però no ho va fer al centre de l'illa. 3- Qui desembarcà en la platja est (no va ser el Capità Mort) duu teixits de seda i or. 4- Qui desembarcà en la platja sud-oest va soterrar el tresor en la platja oest. 5- El Capità Negre desembarcà en la platja oest. No portava atuells. 6- En la platja sud es van desembarcar diamants que no es van soterrar en la platja nord. 7- El Capità Murder desembarcà en la platja nord, però no va soterrar el seu tresor en el centre de l'illa. 8- Les perles es van soterrar en la platja est.

I les variables són:

Pirates: Blood, Maleït, Mort, Murder, Negre

Desembarcament: Este, Nord, Oest, Sud-oest, Sud

Tresor: Diamants, Monedes, Perles, Teixits, Atuells

Enterrament: Centre, Est, Nord, Oest, Sud

SOLUCIÓ: Blood Sudoest Monedes Oest maleït mort Murder Nord atuells Sud negre

58

ENDEVINALLES

"Sóc redó com el formatge, i en les dones penetre fins a l'os"

UN ANELL

"Entre paret i paret hi ha una santa dona que amb la seua dent crida a la seua gent"

UNA CAMPANA

"Cent amigues tinc, totes sobre una taula Si no les toques, no et diuen res."

UN PIANO

Que és el que es repetix una vegada cada minut,

dos vegades cada moment i mai en cent anys?

LA LLETRA M

"Sóc la redonesa del món, sense mi no pot haver-hi amor.

Papes i cardenals sí. però bisbes no".

Què serà?

LA LLETRA O

Si m'anomenes desaparec, qui sóc?

EL SILENCI

Jo tinc milions de braços però no tinc cos, tinc milers d'anys però no em comprenen,

no tinc força però controle dos hemisfèris

Qui sóc?

EL CERVELL

Tots passen per mi

i jo no passe per ningú tots pregunten per mi

i jo no pregunte per ningú.

UN CARRER

En les mans de les dames estic ficat

unes vegades encollit i altres vegades estirat

UN GUANT

Quatre potes té i no pot caminar.

També capçalera sense saber parlar.

UN LLIT

Senyores i senyoretes, casades i fadrinetes, se les fiquen estirades i les trauen arruadetes.

LES CALCES

Entra seca i arrogant i ix molla i xorrejant. UNA MAGDALENA

Te la dic i no m'entens,

te la repetisc i no em comprens.

TE-LA

Taller de jocs 59

Què serà, què és?:

mentres més gran, menys es veu.

LA FOSCOR

Jo tinc calor i fred,

i no fred sense calor,

i sense ser mar ni riu

peixos en mi he vist.

UNA PAELLA

Quina cosa no ha sigut

i ha de ser,

i que quan siga

deixarà de ser?

EL DIA DE DEMÀ

En la muntanya crida,

en la casa muda.

LA DESTRAL

En el mar jo no em mulle,

en les brases no m'abrase,

en l'aire no caic

i em tens en els teus braços.

LLETRA A

Al mig del mar estic,

no vaig a motor ni a vent

i si vas a l'arsenal

em trobaràs la primera. LLETRA A

60

10. JOCS IMAGINATIUS, CREATIUS

Estos jocs servixen sobretot per a desenvolupar tota eixa creativitat,

imaginació i fantasia que portem dins. És un treball moltes vegades individual,

però amb estos jocs, tractem de que afloren tenint en compte també la

imaginació de tot el grup.

1. Disseny i venda de la màquina que mesura coses impossibles

Formar grups i pensar i idear una màquina que mesure alguna cosa impossible de

mesurar. Per a això es poden utilitzar caixes de cartó, teles, globus, precinte, paper,

etc. Després d'elaborar-la, exposar-la i posar-la a prova utilitzant voluntaris.

2. La història de Sherlock Homes

En una habitació tancada, es tracta de posar una sèrie de pistes, i es conta que ha

ocorregut alguna cosa. Pots utilitzar per a l’escenificació pistes com veles, un ganivet

amb sang, pintallavis, una calavera, un mapa, un preservatiu usat, un rellotge, una nota

amb una direcció, llibres, poms, etc. Podem posar les pistes que vullguem, i dir que

s'ha comés un assassinat en eixa habitació. Esta quasi tot a fosques, i anem entrant

per grups a l'habitació, anem mirant, i prenent nota de qualsevol detall. Després s’ha

de confeccionar una història del que es crega que ha ocorregut per grups. Al final,

per grups s’exposaran les històries.

Taller de jocs 61

11. GRANS JOCS En aquest apartat, entren aquells que podem fer servir per a ocupar un matí,

una vesprada o una nit, o fins i tot el dia complet realitzant la mateixa

activitat. Aquest és un:

1. El gran joc de les tribus

Es formen tres grups. Seran tres tribus d'indis. Poden maquillar-se amb pintura la

cara, identificar-se com a indis, amb tratges (bosses de fem, teles), confeccionar una

dansa índia, un crit de guerra, etc.

S'entrega a cada tribu una bossa de globusd d’un mateix color: uns seran els blaus,

altres els grocs i altres els rojos. Cada indi unfla un globus i se’l lliga a la cintura. Té

un furgadents en la mà. L’animador fa de bruixot, el Déu Manitú, que té unes plomes

màgiques i uns plànols d'un tresor. Quan aconseguisquen totes les parts del plànol, els

portarà cap al tresor. El tresor s'ha amagat ja en un lloc indicat en el plànol.

Al senyal de Manitú, tots els indis eixiran a “lluitar”. Els rojos ataquen als blaus,

els blaus als grocs i estos als rojos. Es pot jugar també tots contra tots. Quan algú

punxe un globus d'un altre indi, l'agafa de la mà (en esta situació ningú pot acostar-

se i punxar el globus) i el duu a Manitú. Aquest li dona una ploma. Aleshores, s’enduu a

l'indi de la mà, fins a la seua tribu, perquè passa a ser d’ella, i quan cada tribu

aconseguisca tindre tres plomes, es canviarà una part del plànol, fins que estiguen

esgotades. A l’hora de reconstruir-lo passarà que faltaran les parts que tenen els

altres grups així que l'única solució és que només existisca una única tribu que

reconstruisca el plànol del tresor. Es conversa fins al consens de la tribu única.

Una altra variant d'este joc seria: En compte d'utilitzar globus, utilitzar cintes

que es posen darrere de la cintura a manera de cua, i el procés és el mateix, en

comptes de punxar el globus, s'ha d'agafar la cua.

ALTRES GRANS JOCS:

Ral·li (porc, humorístic, etc.) Rastreig Jocs de misteri Kermesse Joc de l'oca

Ginkana Viatge al voltant del món La màquina del temps Barcos pirates Troglodites

62

12. TÈCNIQUES DE RELAXACIÓ

La relaxació es considera part integrant de l’expressió corporal, perquè

permet que les activitats d'expressió s'executin arnb fluïdesa partint d'una

concentració mental, d'un control del propi cos, tant estàtic com dínàmic.

Per a qué serveix la relaxació?

Ens allibera de les tensions de la vida diaria, canalitza millor els estats

anímics i emocionals, com l’agressivitat, l’ansietat o l’angoixa, i ens dóna un

equilibri físic i mental. En general, la relaxació permet eliminar la tensió mental

i corporal, produida per qualsevol causa.

No s'ha d'esperar a sentir dolor per començar a relaxar la zona que pateix

una tensió muscular. Si les causes del dolor són de tipus patològic (malalties) o

alguna lesió, la relaxació no será perjudicial, peró tampoc no es resoldrà el

problema. Si el dolor no desapareix realitzant exercicis de relaxació, caldrà

anar al metge.

Els mètodes de relaxació

Hi ha molts mètodes de relaxació, des del ioga fins a la hipnosi, passant pel

massatge, que es realitzen de forma passiva o activa. Alguns dels mètodes

actius coneguts a Occident són el mètode de Schultz i el mètode de Jacobson.

Tots dos són mètodes autògens, és a dir, que seIs pot aplicar un mateix. Tenen

com a base la concentració i la suggestió mental.

No oblidem que el cos i la ment no es poden separar; per tant, si la ment es

concentra en una part determinada del cos, s’hi poden aconseguir canvis físics,

com és la relaxació dels músculs.

1. El mètode de Schultz

El mètode de Schultz es basa en la percepció de dues sensacions: el pes i la calor. Per mitjà del pes, aconseguím la relaxació muscular i, per mitjà de la

Taller de jocs 63

sensació de calor, es relaxen els vasos sanguinis perquè hi circuli millor la

sang.

Atencíó: El mètode de Schultz, com altres mètodes més extrems de

relaxació, s'ha de començar a practicar dirigit per persones que en coneguin

la tècnica, ja que en individus molt sensibles, pot portar a estats

semiinconscients o a altres alteracions psíquiques.

La tècnica de relaxació d'aquest mètode segueix una rutina determinada.

Es basa en la concentració mental gràcies a la repetició d'unes frases, que fan

percebre les sensacions que es busquen (pes, calor, etc.) i obtenir una reacció

física en l’organisme.

En una posició còmoda (estirat, assegut en un silló, etc.) i amb els ulls

tancats, realitzarem els exercicis següents:

1. Sensació de tranquil·litat general.

Repetim la frase: "Estic molt tranquil/·la" cinc o sis vegades. Un cop ens

sentim a gust, en tranquil-litat i concentrats, passem a la fase següent.

2. Recerca d'una sensació determinada.

Sensació de pes: a poc a poc, fixant-nos en una part del cos cada cop,

anirem relaxant el braç dret, l’esquerre, la cama dreta, l’esquerra i tot el cos.

Hem de repetir la frase: “El braç (cama) dret (esquerre) em pesa molt” i, al

final, “tot el meu cos pesa molt”.

Sensació de calor: Ens fixarem únicament en braços i cames, tot intentant

sentir escalfor, que produeix la circulació de la sang. Repetirem la frase: “El

braç (cama) dret (esquerre) és molt calent”.

3. Tornada a la tranquil·litat general.

Es repeteix el primer exercici.

Amb aquest mètode, també podem alleujar el mal de cap buscant una

sensació de frescor al front. També podem controlar la respiració amb la

fórmula: “la meva respiració és tranquil·la”, i altres beneficis.

64

2. El mètode de Jacobson

Busca, principalment, la desaparició de la tensió muscular i es basa en la

percepció del to muscular i el seu control. Per a Jacobson, relaxar-se és

arribar a l’estat de repós dels nostres músculs.

La tècnica del seu mètode consta d'uns exercicis que intervenen en

diferents parts del cos, per separat, i pretén que l’individu senti la sensació

de tensió en els músculs. Els passos són els següents:

1. Repós general:

Ens estirem amb l’esquena a terra, amb els braços i les cmes una mica

separats i els ulls tancats. Esperem així fins que ens sentim tranquils.

2. Relaxació de la part del cos que es desitgi:

a. Braços. Primer aixequem una mica un braç, tanquem el puny i estirem

els dits. Es repeteix unes quantes vegades amb un braç, després amb l’altre i

després amb tots dos junts.

b. Cames. Sense doblegar els genolls, estirem les puntes dels peus cap

avall i també els dits dels peus, amb la qual cosa s'aconsegueix posar tota la

cama en tensió. Primer es repeteix amb una cama, després amb l’altra i

després amb totes dues.

c. Respiració. Amb inspiracions profundes, s'ha de sentir la tensió dels

músculs del tòrax, en el moment de deixar anar l'aire a poc a poc fins al final.

Es repeteix tres o quatre vegades.

Aquests tres exercicis són molt aplicables a les necessitats de relaxació

que crea l’activitat física. El mètode de Jacobson també preveu tres exercicis

més, destinats a relaxar parts del cap com són el front, els ulls i els órgans de

la parla, que completen els sis exercicis de què consta aquest mètode.

A més de descarregar la tensió del cos, la relaxació també pot evitar o

alleujar el dolor que poden produir les mateixes tensions musculars. Alguns

exercicis físics ajuden a relaxar les zones del cos més tenses.

Taller de jocs 65

13. bibliografia CONSULTADA:

• Educació Física 3, Castellnou edicions, Manel Castells i col. (relaxació)

ISBN: 84-8287-602-3.

• Recopil·lació oral.

• Dossier de jocs, curs d’animació, Víctor Póveda.

RECOMANADA:

• Educar en la llibertat, Formació de Monitors. Escola lliure del Sol.

Fundació Ferrer i Guàrdia. ISBN: 84-87064-29-9.

• Organízate, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. ISBN: 84-87064-12-4.