r rr II •

J

SUPLEMENT SETMANAU DETH DIARI

Er ostiu tome a portar actes de tot tipe entath torisme que visite Aran Es otèls d'Aran poderàn véner es activitats d'ostiu en forma de packs

Sant Andrèu de Casau acuelhec era pnunèra actuación deth Romanic Musicau.

Redacción VIELHA (CASTIERO)

Aguesta setmana s'a présentât er Ostiu Toristic Culturau que compren totes es activitats que pendent er ostiu se hèn en Aran. Er Ostiu Culturau conste de desparièrs programes d'activitats que sigueren presentadi peth conselhèr de Promocion Economicajosèp Lois Boya. Eth Romanic Musicau, Es tardes de gresca, Dances en Aran e era guida d'activitats son quauqui

des actes programadi. Eth Romanic Musicau consistís en ua vesita que se hé cada diuendres a ua des onze gléises d'Aran que formen part deth programa, e a on es guides culturaus hén ua explicación sus

era istòria deth temple e de tot aquerò qu'aubèrge. Ara seguida, se hè un concèrt de musica classica de naut nivèu entà transméter ar assistent era agradiua sensación que produsís escotar aguesta

IDEES I PROJECTES

musica ath laguens d'un monument de fòrga sègles d'antiguetat. Eth Romanie Musicau s'inaugurèc eth passat 28 de junh ena glèisa de Sant Andrèu de Casau. Enguan, es glèises der

amàs romanic aranés que serán scenari des concertistes, corresponeràn a Sant Fèlix de Vilac, Sant Andrèu de Salardú, Sant Estève de Betren, era Purificación de Maria de Bossòst, Santa Maria de Cap d'Aran de Tredòs, Santa Maria de Vilamòs, Santa Eulària d'Unha, Sant Blai de Les, Santa Maria d'Arties e Sant Miquèu de Vielha. Aguesta darrèra clausurará era siesau edición deth Romaniic Musicau que cada an se perfile coma era activitattambmès assisténcia de public. Per un aute costat, tanben s'an présentât es tardes de gresca qu'amiaràn era animación tàs mès petiti enes carrèrs de desparièrs pòbles. Enguan tanben s'an organizat es dances en Aran, ua activitat qu'a recuelhut cada ostiu, un gran nombre d'espectacion. En totau, 16 actuacions se realizarán en diuèrses localitats d'Aran damb Es Fradins e era Còlha Santa Maria de Mijaran de Vielha, Es Sautarèths de Bossòst e Es Corbilhuèrs de Les. Eth conselhèr Boya didec qu'era intención des organizadors ei crear productes qu'en un pròplèu futur poguen aufrir-se des des òtels, en forma de pack e damb vesites guidades.

Aguesta setmana en

Ài; 5

Eth poligon industriali de

Mijaran s'ampiiaràen

quate naus mès

Es iVIossos detien un joen

perpanatòri tamb

vloléncia

BBé • • D I ! DISSABTE, 13 DE JURIOL DE 2002

Darretxe, Pujol e Barrera daurissen es Jornades Occitanocatalanes Corsi, seminaris, taUiérs, conferencies, actuacions e actes formen eth programa d'aguesta clncau edición

Gemma Fontà VIELHA

Deth 15 ath 21 de junshèga, era Val d'Aran sera eth scenari d'uà naua edición des Jornades Universitàries Occitanocatalanes, que se celebrarán en Vielha, eque son organizades peth Conselh Generau d'Aran. Es jornades, qu'enguan arriben ara sua

Joeni occitans e catalans s amassaran en ua II Trobada cincau edición serán formadas per diuèrsi talhèrs, corsi, seminaris, conferéncies actes e actuacions. Entre es talhèrs subergessen eth de dances gascones, eth de musica tradicionau e de cant occitan collectiu, un de musica de crambra e conjunt orquestrau e un sus era dialectología pirenenca. Entad açô quei as corsi e seminaris, s'an programat, entre d'auti, un cors intensiu d'aranés, un sus er art medievau ena Val d'Aran, un seminari sus era civilización occitana atau coma un aute sus eth relèu

Dempùs de tiéger es opinions politiques deth

responsable dera cultura aranesa, en "ara que i èm" eth passai dia 8 de junh^ non posqui hèr de mens e gésser en defensa des ideologies e combàter energicamenteth nacionaupopu lisme que se vò impausar en pars. Malerosament aguest discors mos pòrte entà un nacionalisme de via estreta qu'apraubis era nòsta Identität. Coma aranés, e coma politic, regrèti que se lancen discorsi contra es ideologies progressistes, especiaument contra es idées socialistes e de

geologie dera Val d'Aran e es sòns procèssi naturaus. Parallèlaments ad aguesti talhèrs, corsi e seminaris tanben s'an organizat diuèrses conferéncies restacades damb er art romanic occitanocatalan, era cultura gastronomica d'aguestpargan, era istòria deth tunèl de Vielha, eera relacion de

Verdaguer damb Aran. Era inauguración des cicaua Jornades, se hará en otél Tuca, deluns, e assistiràn eth lehendakari deth Govérn base, Juan José Ibarretxe, eth president dera Generalitat,Jordi Pujol, e eth sindic d'Aran, Carlos Barrera, que disertarán sus "Era Identität des Robles: present e futur."

f'^i X

/-f

.-T - ' V. liv: I

Fresentacáoii des IV Jornades UBiveisitáEiesÓaltanocatalanes C0NSELH GENERAI!

OPINION

FRANCESCBOYA DEPUTAT ATH PARLAMENT DE CATALUNYA

E SECRFTAIU GENERAU D U A

Responsa quèrres. Eth fascisme arribe des deth messianisme e era desqualificadondeth liure pensament que supausen es ideologies. Tota cultura represente e explique uns valors; era aranesa aurie de meter-se ath cant d'aqueri que mos harán

melhors coma societat. Ath mèn enténer, es valors dera Solidarität, dera democracia, de respècte ara pluralitat... tot i eri son valors compartidi e expressadi des des partits progressistes. Evidentament, sense era expression politica d'aguesti valors, ei mès fácil preservar es

privilègis d'uns pògui, ja siguen economics o sociaus en deishar es ahèrs publics en mans des elits. Eth socialisme e era quèrra an rasons tà reivindicar mès que jamès era acción solidaria des ideologies que reclamen justíciasociau, equitat d'oportunitats e combàter es abusi deth mercat considérât coma un valor absolut. Toti es fascismes an sajat d'acabar damb es ideologies, e dempús, damb era democràcia, qu'ei pr'amord'açô, que mos i calerà tier fòrti tà poder díder aquerô d' "arren mos hér tan liures com era cultura".

Brèus

Ampliarán eth poligon de Mijaran tamb quate naus industriaus mès

• Vielha e Mijaran ampliará eth son poligon industriau en quate naus nnès, dempús qu'eth píen der Ajuntament ac aprovèsse dimèrcles. Er Ajuntamentvò profitar un terren anèxe ath poligon entà poder hèr era ampliación. Ena session, s'aprovèc eth plec de clausules sus es condicionsentà véner, 13 naus industriaus deth poligon de Mijaran. Entà poder accedir ara erompa des naus, es interessadi auràn dejustificarcincans d'IAE industriau en municipi e non poderàn vénerer immòbie enquia passadidètzans. Eth pien tanben aprovèc eth pian de proteccion civiu deth municipi, elaborat peth consistòri, entà preveir es actuacions a hèr en cas d'aiguats, lauegi o d'autes situacions de perilh que metessen en rise era poblacion. Er Ajuntamenta recueihut en aguest pian tot aquerò restacat damb situacions de catastròfa succedides en municipi enes darrèrs ans e estúdieSollicitares subvencions corresponentes entà préner precaucions enes lòcs a on i pot èster eth perilh. D'un aute biais, s'aprovèc eth convèni qu'eth consistòri a de soscriuer damb eth Departament d'Ensenhament dera Generalitat, entà reformar eth collègi "Eth Rosèr" d'Aubèrt. Entotau s'invertiràn 24.000 èuros que serán finangadi en un 50% per Ensenhament, e es auti a parts parlones entre er Ajuntament e era pedania d'Aubèrt.

AU EDITE: PREMSA CATALANA S.A.

ELABORACIÓN: GRUPCAT pu bllcltat@>gr upca t . com

A y u I « GRUFCÁT

EfflÉ DiSSABTE, 13 DE JURIOL DEL 2002

RÄT STf N »r»" isiimiaiigièi " ~ " laïasiigiiia ^ ^

Dus alpinistes son rescatadi en Tue de Molières

Redacción VIELHA

Dus ciutadans francesi, que se trapauenperdudienazònadeth ^ ^ tue de Molières, sigueren ¿ Ç - ' ' rescatadi eth dimèrclestamb elicoptèr pes Pompiers dempús de passar cinc dies en som dera montanha. Es alpinistes François Xavier N. G. e Jean Paul O. C , decidiren demorar en cap dera montanha as equipes de reseat, donques portauen sufisenta ròba e provisions.

Rescatèren ua auta persona en un terraplen de cinc mètres en Arties Es dus francesi que non pre-sentauen signes de congelación ne tanpòc de desidratacion siguèren trasladadi tar Espitau Val d'Aran. D'un aute costat, un excursionista de naclonalitat alemana tanben siguec rescatat per elicoptèr eth madeish dia dempús de quèir per un terraplen de cinc mètres en Arties. Ralph D. de 60 ans Inicièc ua excursion entre es Monges e eth Montardo. Er alpinista anaue acompanhat de cinc amies dera madeisha nacionalitat quan cam-pulèc per ua zòna malhocosa d'ua nautada de cinc mètres. Er elicoptèr amièc ar excursionista entar Espitau Val d'Aran a on siguec tractat de diuèrses contusions en tot eth CÒS .

^owTTtTFrrsmi • I l ' I I II I I iiiiiiiiiiiiiiiiii

H

NO UMIT

Era Alping Running Meeting tanben passée petb Lac de Montoliu.

Quate catalans vencedors dera Alpin Running Meeting Val d'Aran Es corses sigueren mens tecniques totun mès exigentes físicament en relación as autes edicions

Josèp Pous VIELHA

Es montanhes d'Aran tornèren a èster aguesta dimenjada scenari d'ua naua edición dera Alpin Running Meeting, que puntuaue entara Copa deth Mon de Maratons de Montanha. Era pròva compdèc tamb era participación de mès de quate centes persones, ua assisténcia que demòstre eth bon estât de salut tamb qué compde era competición. Es participaires mès rapids recorreren en mens de quate ores es 42 quilomètres de qué

constaue era pròva, ua corsa que se desvolopèc en un desnivèu de 2.000 mètres, çô qu'obliguèc a quauqui d'auti participaires a emplegar mès de ueit ores entà completar eth recorrut. Era principau caracteristica dera edición Alpin Running Meeting d'enguan, siguec eth sòn traçat, mens tecnic qu'enes darrères edicions totun mès exigent fisicament pr'amor des nombrosi desnivèus que permeteren arténher velocitats plan nautes. Un aute des aspèctes tà remercar deth

recorrut d'aguesta peculiara pròva, an estât es endret inédits pes quaus discorrec, coma son es mines de Liât, eth coret de Varradòs, eth coret de Maubèrme e era sèrra de Samont. Era mieitat des quaranta dus quilomètres dera pròva, se desvolopèren a mès de 2.000 mètres de nautada, hèt que dèe especiau atraetiu ad aguesta competicion, que permet compensar es esfòrci des corredors damb agradiues vistes panoramiques dera Val. Eth podium siguec catalan tamb

I I I I I I I M

era victoria d'Agustí Roe, qu'estèe eth mès rapid de toti es participaires, en tot èster eth prumèr de trauessar era linha d'arribada, plaçada en madeish centre de Vielha. Roc com-plétée eth recorrut en tres ores e cinquanta ueit menutes. Ena categoria femenina, tanben guanhèe ua catalana. Carme Tort, que se mostrèc dauant deth public aranés coma ua autentica promesa des maratons de montanha, en tot superar a Teresa Forn, guanhadora dera passada edición.

Vielha acuelhèra era tresau Hèira Alimentària Occitanocatalana

Detien un joen en Betren per panatòri tamb violéncia

Redacción VIELHA

aUn totau de quaranta expositors venguts de tèrres catalanes e occitanes, s'amassaràn entre es dies 19 e 20 de juriôl ena sala polivalenta de Vielha, entà participar ena III

Hèira Alimentària Occitanocatalana. Aguesta hèira qu'enguan baterà eth nombre de participación vô èster ua des môstres més importantes ath laguens deth mon dera alimentación. Aguesta hèira ineludis, ath delà de môstra e promoeion.

degustación e venda de productes totaument artesanaus oeeitanocatalans. En aguesta edición, codinèrs d'Aran impartirán un cors de pastissaria e tanben i aurà tast de vins. Pendent es tres dies, tôt serà amenizat peth grop occitan Sunsoni.

Redacción BETREN

Es Mossos d'Esquadra dera Val d'Aran detieren era maitiada deth dimercles a Jose Luis M. M. de 29 ans per robatöri tamb violencia, pr'amor d'agredir a un joen entä panar-lieracartera. Eth joen siguec atengut en

Espitau e eth detengut, damb antecedents policiaus, passéc diuendres a disposición judiciau. Per un aute costat, es Mossos tanben investiguen un panatóri ath descuet en ua joieria de Vielha. Es lairons panéren per valor de 24.000 éuros. En tot qu'un distrége ara dependenta, er aute prenec es jóies.

AU IDISSABTE, 13 D E J U R I O L D E 2002

ÂÏS»B

Diuèises escultuies en

pèira se herenen

Amnenatge aza^ygoa

qties'amièca tènae âimea-gepassaten

FlandeBecet

• Î l i l i l i î i p i i «

OlEABBSOU

200 persones aumenatgen ara Aigua en Beiet

Prôp de 200 persones participè-ren era passada dimenjada enes

diûèrsi actes organizad! en Plan de Beret, Pujólo, tamb motiu des joma-des Pirinaigua, d'"Aumenatge ara Aigua". Er objectiu dera jomada siguec dar a conéisher e sensibilizar era societat sus era importància deth miei natu-rau. en tôt auer en compde qu'en-guan se célébré er An Intemacionau des Montanhes. Aguesta ei, sens dubte, ua reivindi-cación des des arts e des des lengües que se rejunhen en aguest parçan privilégiât dera aigua coma h6nt de vida, rason pera quau s'amassèren persones de laguens e dehôrad'Aran en Montgarri. Er Aumenatge ara Aigua en un lôc com eth Plan de Beret, a on nèishen es arrius Garona e Noguèra Palha-resa, passaue per èster ua interven-ción ara natura, un eveniment de

Redacción Plan de Beret (Pujólo)

"Er Aumenatge ara Aigua ei ua inter-vención poetica ara natura, un eveni-ment de naua crea-ción que vire ath torn dera aigua"

naua creación que vire ath torn dera aigua, un element vitau e ath ma-deish temps escás. Poetes, artistes, performances e mu-

sics arribadi de desparières proce-déncies, participèren enes diuèrsi actes e representadons d'adoracion ara aigua. Er escrivan Iheidatan Pep Coli liegec ua legenda sus er arriu Garona e un grop de performance realizèc quauqui actes ena neis-hença des dus arrius. Damb aguest Aumenatge ara Aigua, qu'enguan hè eth prumèr an, nèish era volontat d'auer ua contunhitat, segontes hònts dera organización. Er Aumenatge ara Aigua siguec or-ganizat per Pirinaigua -Associacion culturau des Pirenèus dedicada as practiques artistiques contempo-ranèes tamb collaboracion dera As-sociacion Amies de Montgarri- e Propost - Associacion culturau de-dicada ara poesia e restacada ath Centre de cultura Contemporanea deBarcelona. Er acte tanben compdèc damb eth supòrtde diuèrses institucions.

ara que i èm Jusèp Lois Sans

Es joeni reinarán

Eth 10 de hereuèr de 1999, en magnifie marc deth Parlament

Europèu, en Strasburg, eth sindic d'Aran signaue un convèni damb eth Sr Mariano Allocco, responsa-ble der Espaci Occitan (Valades Occitanes d'Italia) peth quau se compromet ien a t rabalhar de comun acòrd pera promocion deth benestar, der occitan, e dera Iden-tität enes dus territòris. Era setma-na passada, un autocar de joeni aranesi, que recuelhec d'auti joeni occitans peth camin, anèc entàs Valades entà participar ena Hèsta de Paratge (laboratòri politic que preten era promocion deth territò-ri a compdar d'era potenciación dera personalitat). Era setmana que ven, un autocar de joeni occitans des Valades amassa damb eth sòn représentant eth Sr. Allocco e eth grop de rock occitan Lo Sariòl (grop gessut de Lo Dalphin e ver-tadèr emblèma deth moviment occitanista), amassa damb eth sòn lidèr Sergio Berardo, vierà entara Val d'Aran entà participar enes Jornades Univers i tàr ies Occitanocatalanes que comencen aguest deluns. Participarán ena amassada de joeni occitanocata-lans, qu'aurà lòc eth pròplèu dis-sabte. S'a bastit un pònt de comu-nicación entre dues comunautats desseparades pera acción trans-gressora des identitats que de con-tunh realize eth govèrn francés. Franga demore en miei, tostemp inamobibla en sòn central isme jacobin, mès Occitània se realize entre es dues comunautats amas-sades. En aguestes dues ocasions, Occitània se manifeste per acòrds de volentat, per manifestacions de cultura, de lengua,... Coma ditz era cançon "èm montanhòus, auem era independéncia, se non i a rei en Franga, nosati que i reinaram".

^ ^ DAMB ERA COLLABORACION DETH DEPARTAMENT DE PRESIDENCIA DERA GENERALITAT \M l i j DE CATALUNYA E DETH CONSELH GENERAU D'ARAN