2

Sumari

84

20

GuBRevista de la Guàrdia Urbana de Barcelona

Edita: Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona

Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-508004 - Barcelonacorreu-e: GU_REVISTA@BCN.CAT

Consell Editorial: Evelio Vázquez, Clara de Yzaguir re,Carme Pallarés, Sagrario Navas, Joan Palau,Vanessa Martínez i Àlex Palau

Director: Evelio Vázquez

Coordinació: Àlex Palau (alexpalau@op-team.com)

Projecte gràfic i maquetació: Joan Serra iLaura Urios

Redacció i fotografia: Àlex Palau i Vanessa Martínez

Serveis editorials: Op-team SIC SL

Navas de Tolosa, 270, 5-308027 - BarcelonaTel. 93 243 08 35Fax 93 352 76 76www.op-team.com

Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCL

Dipòsit legal: B-52.027-2001

12

18 28

16

4 De portada: Els agents de la GUB

ja patrullen en cotxes informatitzats

8 A fons: La nova seu de les UCSO

10 Notícies: Més de 300 actes per

incivisme al dia a Els accidents es

redueixen un 7,3% a Manual de

Proximitat en digital a La GUB

fomentarà la incorporació d’agents

femenines a Eleccions sindicals

18 Som Proximitat: El barri de

Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes

20 Taula rodona: El rol de la dona

a la Guàrdia Urbana de Barcelona

24 Els nostres recursos: La Policia

de Proximitat ja té targeta de visita

a El nou Cooper Serveis

26 Actuem: Detingut a Barcelona el

major distribuïdor de falsificacions

28 BCN es mou: Tecnologia per a

la gestió viària a Fòrum Barcelona

de Seguretat Viària

30 Activitats: Waterpolo a WPFG

31 Marc legal: La Llei del Tabac

32 Aprèn a cuidar-te: Has sofert un

Trastorn per Estrès Postraumàtic?

34 El tauler

35 Desconnecta

Avui, ja són prop de 70 els cotxes patrulla de la Guàrdia Urbana de Barcelonaque equipen ordinadors tàctils a bord; i la previsió és que fins a un total de86 vehicles incorporin aquesta tecnologia puntera d’aquí a finals d’any. L’úsde vehicles informatitzats suposa un nou pas endavant en l’aplicació de les

noves tecnologies a la millora de la tasca policial. Una aposta que ens situa com una deles policies locals més avançades d’Europa i que culmina una dècada durant la qual hemabanderat un doble procés: el d’acostar el servei als ciutadans i el de dotar els agentsamb les més avançades infraestructures i equipaments per dur aquest servei a la pràcti-ca amb la màxima efectivitat.En la línia de millorar els recursos materials de la Guàrdia Urbana, enguany també hemde celebrar la inauguració de les noves instal·lacions de les unitats centralitzades. El nouedifici, situat dins del complex policial de la Zona Franca, serveix de base operativa con-junta per a la UPAS i la UNOC (Divisió de Seguretat) i per a la USD i la Unitat d’Accidents(Divisió de Trànsit). Així, des de mitjans de març, els prop de 650 agents i comandamentsque integren aquestes unitats especialitzades compten amb unes instal·lacions a l’alçadadel seu rol dins del sistema de seguretat pública de Barcelona. Un rol essencial que haestat, és i serà essencial per seguir millorant any rere any la protecció de l’espai públic, laconvivència i la seguretat viària que garanteix a la ciutat una policia del potencial i els re-cursos de la nostra Guàrdia Urbana.

La incorporació d’ordinadors tàctils i la nova seu deles UCSO avalen l’aposta per potenciar tant el treballde Proximitat com el de les unitats especialitzades

Editorial

3

Tecnologia al serveid’agents i ciutadans

De portada

4

La darrera aposta en tecnologia policial ja és

una realitat. Des del passat mes de desembre,

la Guàrdia Urbana de Barcelona ha començat

a equipar els seus cotxes i furgonetes de patru-

lla amb ordinadors tàctils que converteixen aquests ve-

hicles en autèntiques estacions de treball mòbils. La

nova eina farà més eficaç, còmode i àgil el treball dels

agents, i complementarà les prestacions que ja oferei-

xen els dispositius PDA. A través de l’ordinador, els

agents rebran els avisos i podran consultar tota la in-

formació necessària per al servei (la pantalla els mos-

trarà automàticament les dades de la incidència i ubi-

carà via GPS la situació de la patrulla i el punt on s’ha

de dirigir), a més de poder comunicar-se directament

amb la Sala Conjunta.

Màxima operativitatEl nou equipament ha estat sotmès a un rigorós procés

d’adequació tècnica i ergonòmica, per maximitzar la

seva funcionalitat. Els ordinadors disposen d’una pan-

talla tàctil d’alta lluminositat, dissenyada per permetre

una perfecta visualització des de tots els angles del ve-

hicle i en qualsevol circumstància lumínica –fins i tot

amb sol directe sobre la pantalla, gràcies a un sistema

que evita l’enlluernament–. Tot i que les aplicacions

funcionen de forma tàctil, l’equip informàtic dels vehi-

cles també disposa d’un teclat de sobretaula per faci-

litar la re dacció de textos. El teclat va incorporat a la

consola de comandament del cotxe i compta amb un

sistema de retroil·luminació de les tecles que permet

escriure sense problemes

també de nit. El “cervell”

de l’ordinador, la seva

CPU, està situat a la part

posterior dels vehicles.

1,1 milions d’inversióEl nou sistema I-mobile de comunicació d’incidències

es va començar a testar al novembre, i durant tot el mes

de desembre va funcionar en proves a sis cotxes patrulla.

La seva difusió a gran escala es va viure durant el pri-

El sistema I-mobile de comunicació d’incidènciesconverteix els vehicles policials en autèntiquesestacions de treball mòbils

Els agents de la Guàrdia patrullen en cotxes infoUna setantena de vehicles policials totalment informatitzats ja circulen perBarcelona. L’Ajuntament preveu equipar amb ordinadors tàctils fins a 86cotxes patrulla de la Guàrdia Urbana durant el 2011

5

a Permeten una assignació més ràpida dels incidents ales patrulles i una millor direcció dels dispositius, gràciesa la gestió centralitzada i al seguiment informàtic delsvehicles.a Proporcionen als agents informació visual i detalladasobre el servei a realitzar: descripció i ubicació del lloc,consulta de l’històric d’actuacions en el mateix punt o perla mateixa incidència, etc.a Faciliten la consulta en línia i actualitzada de les ba-ses de dades del servei, antecedents policials, cartogra-fia de la ciutat, procediments de treball, normativa legald’aplicació, etc.a Serveixen com a equip redundant de comunicació ambla Sala Conjunta en cas de caiguda de les comunicacionsvia ràdio.a Milloren la seguretat dels agents gràcies a un siste-ma que permet alertar a la Sala Conjunta si la patrulla estroba en dificultats, i a la possibilitat de visualitzar enpantalla on són les dotacions més properes.a Redueixen les comunicacions via ràdio.a Faciliten l’activitat inspectora, posant a disposiciódels agents informació sobre obres, l’historial d’inspec-cions sobre una activitat, guals, etc.

Els avantatges de disposard’ordinadors tàctils a bord

Urbana jarmatitzats

Dos agents de la UT de

l’Eixample consulten la base

cartogràfica de Barcelona a

l’ordinador tàctil del seu

cotxe patrulla

La Guàrdia Urbana és la primerapolicia de l’Estat en fer extensiul’ús d’aquesta tecnologia a totsels seus vehicles de quatre rodes

mer trimestre del 2011. A mitjans d’abril, ja eren 68 els

vehicles amb ordinadors tàctils a bord, i la previsió de

l’Ajuntament és implantar-los de manera progressiva al

llarg de l’any a un total de 86 cotxes de la Guàrdia Urba -

na i a 22 vehicles de Bombers, alhora que s’aniran intro -

duint successives millores a partir de l’experiència dels

agents. Aquesta primera fase del desplegament, que té

un cost d’1,1 milions d’euros, continuarà durant el 2012

i en endavant fins a completar la informatització de tota

la flota policial de quatre rodes. �

De portada

6

2002-2011: la dècada tecnològicaDe les primeres oficines mòbils d’atestats a la instal·lació d’ordinadors abord dels cotxes patrulla, la Guàrdia Urbana porta 10 anys liderant lautilització de recursos tecnològics per potenciar la tasca dels seus agents

Octubre del 2002: es presenten les primeres

furgonetes informatitzades de la Unitat d’Ac-

cidents que funcionen com a oficines mòbils

d’atestats. Gener del 2011: la Guàrdia Urba-

na de Barcelona es converteix en la primera policia de

l’Estat en instal·lar ordinadors tàctils a bord dels seus

cotxes patrulla. Gairebé 10 anys separen aquests dos

moments històrics. Una dècada en què la policia muni-

cipal de Barcelona ha viscut una autèntica i continuada

revolució tecnològica a la recerca, sempre, de les millors

eines al servei dels seus agents i de la ciutadania.

Més agents al carrerLes millores tecnològiques abasten tots els àmbits de la

seguretat pública de Barcelona. Des de l’equipament dels

agents i dels vehicles, a la coordinació entre serveis, pas-

sant pel control de la seguretat viària, la relació amb els

ciutadans, l’atenció d’emergències o la gestió de l’espai

públic. A la Guàrdia Urbana, durant l’última dècada s’han

dut a terme una vintena de grans projectes per aplicar les

eines digitals al treball policial. Entre ells, destaquen la

posada en xarxa de gairebé tots els recursos administratius

i de gestió. Gràcies a això, si l’any 2004 una cinquena part

dels agents es dedicaven a tasques no estrictament poli-

cials, avui el percentatge se situa entorn del 7%.

El món en una màUn dels recursos que més ha canviat la forma de treba-

llar dels agents ha estat la PDA. La seva introducció

–juntament amb les impressores mòbils– l’any 2006, i la

progressiva millora de prestacions, ha marcat un punt

d’inflexió en la gestió d’incidències i en la tramitació de

denúncies. Abans de les PDA, la notificació d’una sanció

es podia demorar quatre setmanes, i la seva tramitació

implicava cinc procediments –i a cinc persones dife-

rents–, amb el consegüent risc d’errors. Avui, l’ús dels

Vuit de cada deudenúncies es posenamb les PDA: des del2006, s’han tramitatmés d’un milió i migde sancions amb elsdispositius mòbils

7

dispositius mòbils ha reduït la tramitació a un sol dia i

a un sol procediment (el que duu a terme l’agent), i

pràcticament a fet desaparèixer les errades. L’any pas-

sat, la Guàrdia Urbana va realitzar el 79,57% de les de-

núncies amb PDA, 15 punts més que el 2008 i 10 més

que el 2009, i ja sumen 1.552.345 les denúncies eme-

ses a través d’aquests dispositius.

Passarel·la al 112L’aposta per la tecnologia és el fil conductor de tota

l’administració municipal, i la Sala Conjunta de Coman-

dament és un centre neuràlgic d’aquest projecte. Amb

la integració del SEM, el setembre passat, Barcelona va

completar el seu model de seguretat pública en el que

operen interconnectats tots els serveis d’emergència de

la ciutat: seguretat i convivència (Guàrdia Urbana i

Mossos d’Esquadra), extinció i salvament (Bom bers) i

sanitat (SEM i Salut Pública); amb el suport d’altres

operadors com Medi Ambient, Serveis Socials o B:SM.

Amb la Sala Conjunta ja consolidada, en cas de concre-

tar-se el trasllat a la Sala Barcelona del 112 només cal-

dria replicar el model actual a les noves instal·lacions. �

A fons

8

compta amb una zona de detenció amb vuit cel·les (una

d’elles reservada exclusivament per a menors d’edat), do-

tada d’un modern sistema de vídeo-vigilància.

El valor de l’especialitzacióLa construcció i equipament de la nova seu ha costat

3,3 milions d’euros. Una inversió que l’Ajuntament

considera “essencial per millorar les condicions de tre-

ball dels agents de la policia municipal i l’atenció als

ciutadans”. En aquesta línia, durant la inauguració del

nou edifici la regidora Assumpta Escarp va recordar que

“tot i la crisi, en els darrers quatre anys s’han destinat

més de 25 milions d’euros a renovar les instal·lacions i

els recursos materials i tecnològics de la GUB”. Per la

seva banda, l’alcalde Jordi Hereu va ressaltar el valor

de comptar amb unes unitats especialitzades potents

La nova seu de les unitats

Amb la posada en marxa de les noves instal·la-

cions, el passat 16 de març, la Guàrdia Urba-

na de Barcelona disposa d’una base única

per a la Unitat d’Accidents, la USD, la UPAS

i la UNOC. Quatre unitats centralitzades que fins ara

s’ubicaven en diferents espais separats dins del recin-

te de la Zona Franca. La nova seu millora de forma no-

table les condicions de treball dels agents, al comptar

amb instal·lacions més modernes i pensades específi-

cament per facilitar el dia a dia del treball operatiu.

També s’han millorat les comunicacions i els espais

destinats a l’atenció al ciutadà, la gestió policial i la

conducció de detinguts.

2.100 m2 d’equipamentsLa nova seu de les Unitats Centralitzades de Suport

Operatiu (UCSO) té una superfície de 2.100 metres

quadrats distribuïts en tres pisos i un soterrani. A la

planta baixa hi ha les dependències de la Unitat d’Acci-

dents, responsable d’atendre i investigar els més de

9.000 sinistres greus de trànsit que es produeixen cada

any a la ciutat. Les noves instal·lacions milloren els es-

pais destinats a l’atenció dels implicats en accidents, i

incorporen alguns avenços tecnològics per facilitar el

treball d’investigació dels agents, com una sala de mit-

jans audiovisuals.

La segona i tercera plantes de l’edifici acullen les depen-

dències de la UPAS i la UNOC, les unitats encar re gades

de reforçar –en horari diürn i nocturn, respectivament–

les tasques de seguretat i de vigilància de l’espai públic

a les zones més conflictives de la ciutat. A les plantes su-

periors també té la seva base operativa la USD, els agents

de la qual s’encarreguen de recolzar a la resta d’unitats

durant els caps de setmana, festius i en els grans esde-

veniments multitudinaris que se celebren a la ciutat.

UPAS, UNOC i USD són les unitats de la Guàrdia Urba-

na de Barcelona que produeixen un major nombre de de-

tencions. Per aquest motiu, el soterrani del nou edifici

La Guàrdia Urbana inaugura la nova base operativa de les Divisions deSeguretat i de Trànsit. Al nou edifici, situat al complex policial de la ZonaFranca, hi treballen ja prop de 650 agents de les Unitats Centralitzades deSuport Operatiu (UCSO)

especialitzades

9

que permeten “afrontar tots els àmbits de la seguretat

que exigeix la centralitat de Barcelona”. Hereu també va

criticar que les unitats especialitzades d’altres cossos,

com la BRIMO dels Mossos, tinguin la seva base molt

lluny de Barcelona, i va oferir obrir les instal·lacions de

la Zona Franca a altres cossos en situacions puntuals

en què ho requereixin. �

El nou equipament serveix debase per a la Unitat d’Accidents,la Unitat de Suport Diürn (USD),la Unitat de Policia Administrativai Suport (UPAS) i la UnitatNocturna Centralitzada (UNOC)

A l’entorn de l’alcoholL’incivisme a Barcelona té un elevat component etílic. De

cada 10 infraccions que sanciona la Guàrdia Urbana, set

estan relacionades, directa o indirectament, amb l’alco-

hol. La venda ambulant il·legal –tant de begudes com

de falsificacions– lidera el rànquing d’intervencions per

incivisme, amb 212.957 denúncies acumulades en els

dar rers cinc anys. La segueix el consum d’alcohol a la via

pública (108.567 denúncies) i en quart lloc se situen les

denúncies per orinar al carrer, una infracció directament

Notícies

10

La Guàrdia Urbana posa més de 300 denúncies pe

Amb un balanç de 118.368 denúncies, la Guàr-

dia Urbana va tancar l’any passat amb la xifra

més alta de sancions per incivisme que s’hagi

registrat mai a Barcelona. L’Ordenança de Con-

vivència compleix enguany els seus primers cinc anys de

vida, i ho fa més reforçada que mai. Des de què es va es-

trenar a principis del 2006, la normativa ha servit per san-

cionar un total de 507.782 conductes irregulars a l’espai

públic. La incorporació continuada de nous efectius i l’a-

posta per la patrulla intensiva a peu de carrer, a més, han

fet que les xifres hagin aug-

mentat sense parar durant

els darrers dos anys (coinci -

dint amb la consolidació de

la Policia de Proximitat).

L’any passat es van efectuar 118.368 intervencionsen aplicació de l’Ordenança de Convivència, la xiframés alta des de què va entrar en vigor la normativa

La venda ambulant il·legal i el consum d’alcohol al carrer motiven el 63%de les intervencions. L’Ordenança de Convivència compleix cinc anys i jasupera el mig milió de denúncies

11

cada diar incivisme

vinculada amb l’abús de beguda que ha generat 38.663

intervencions. Enganxar cartells o repartir fulletons pu-

blicitaris sense permís és la tercera conducta més san-

cionada (51.593), mentre que fer soroll o destorbar el

descans dels veïns ha motivat 26.504 actuacions.

Llum verd per prohibir el nudismeL’Ordenança de Convivència és una eina viva, que s’adap-

ta a les necessitats específiques que van sorgint a Barce-

lona. Abans que acabi el mandat, està previst incorporar

una nova disposició que regularà el nudisme al carrer. Un

fet que ha causat molta controvèrsia i que va quedar al

calaix quan es va aprovar la normativa l’any 2006. La mo-

dificació de l’Ordenança prohibirà anar completament

despullat pels espais públics (llevat de zones concretes),

així com transitar en banyador més enllà dels passejos

marítims i de l’entorn de les zones de platja. �

L’increment de la patrulla deProximitat ha permès redoblarla vigilància de l’espai públic i lapressió sobre les activitats il·legals

Dos agents desallotgen una

festa il·legal a la platja de la

Barceloneta. L’alcohol té relació

amb 7 de cada 10 actes incívics

que es registren a Barcelona

Atén 1.284 trucades al 092Gestiona 818 incidentsContacta amb 13 entitats veïnals o comercialsDuu a terme 315 proves d’alcoholèmiaRealitza 167 actuacions per venda ambulantSanciona 891 infraccions de trànsit(I unes altres 824 a través de càmeres i radars)Imposa 324 denúncies per incivismePractica 20 detencions i 26 imputacions penals

Què fa la Guàrdia Urbana un dia qualsevol?(Promig diari d’activitat. Dades del 2010)

lanç de 10.792 lesionats (636 menys que l’any anterior) i

39 morts, enfront dels 40 que s’havien registrat al 2009.

“Tot i que la xifra de morts no s’ha reduït de manera nota-

ble, cal recordar que en un accident, sovint la diferència en-

tre una persona que perd la vida i una lesionada de gravetat

és fruit de la casualitat, així que valorem molt positivament

la disminució d’accidentats”, raonava Narváez.

D’altra banda, el número d’atropellaments a vianants s’ha

reduït en un 11% respecte l’any anterior, una xifra que els

responsables de Mobilitat atribueixen a les nombroses ini-

ciatives dutes a terme durant els darrers 12 mesos. Entre

les més aplaudides destaquen les zones 30, les baranes de

protecció que envolten els passos de vianants conflictius

–i que impedeixen que es creui per on no toca–, o els ca-

mins escolars, de què ja gaudeixen 74 centres educatius.

Notícies

12

La ciutat va registrar 710 accidents de trànsitmenys al llarg del 2010 i es va reduir un 5,6% laxifra de lesionats respecte de l’any anterior. En elbalanç de sinistralitat viària destaca la reduccióde les zones de risc, que han passat de 50 a 37,el número més baix des de què existeixen dades.

Barcelona redueix elsaccidents un 7,3%

Durant el 2010 van disminuir el número d’ac-

cidents, el de lesionats, el de víctimes mor-

tals, els atropellaments de vianants i, per pri-

mera vegada en quatre anys, els sinistres amb

bicicletes implicades. Bones notícies que corroboren la

tendència de reducció dels accidents de trànsit de les

darreres dècades, tal i com va explicar el regidor de Mo-

bilitat, Francesc Narváez, durant la presentació dels re-

sultats d’accidentalitat. Narváez va destacar com a fita

assolida l’eliminació de 13 zones de concentració d’ac-

cidents (aquelles on es produeixen 10 o més sinistres en

un any) respecte del 2009. Avui en són només 37, el

número més baix registrat mai a Barcelona.

636 víctimes menysAl llarg del 2010, es van

produir a la ciutat 9.052

accidents de trànsit, 710

menys que durant el 2009.

Aquests van deixar un ba-

Els atropellaments a vianants s’han reduït un 11%respecte el 2009, tot i que s’ha mantingut la xifrageneral de víctimes mortals

13

Malauradament, tot i aquesta disminució es manté la xifra

de 16 vianants morts que s’havia registrat al 2009. Pel que

fa als ciclistes, els accidents amb bicis implicades van

caure un 19,3%, una baixada que trenca amb l’augment

sistemàtic dels darrers quatre anys.

Les motos: assignatura pendentBarcelona és la gran ciutat europea amb més motos (173)

per miler d’habitants i, com des de fa alguns anys, aques-

tes continuen protagonitzant més d’un terç dels accidents

que tenen lloc a la ciutat. Així, la reducció respecte l’any

2009 és molt petita: 30 accidents menys. Per altra part,

entre els ciclomotors sí que s’experimenta un descens con-

siderable en el nombre de sinistres, passant dels 2.069

de l’any 2009 als 1.688 d’enguany, quasi un 20% menys.

Una diferència notable que Narváez va atribuir a la dismi-

nució del parc mòbil dels ciclomotors a conseqüència de

l’entrada en vigor del permís B+3, ara fa sis anys: “Una

iniciativa que des de l’Ajuntament sempre vam rebutjar

perquè sabíem que implicaria més accidents, i desgracia-

En els darrers 11 anys, la xifrad’accidents a Barcelona s’hareduït un 30%, mentre que la devíctimes ha caigut més del 27%

Els controls d’alcoholèmia

específics per a motoristes són

una de les accions impulsades

per frenar l’accidentalitat sobre

dues rodes

dament no ens hem equivocat”, exposava el regidor. L’any

2010, 17 motoristes –16 en moto i un en ciclomotor– van

perdre la vida a la ciutat, cinc menys que al 2009. Així que

les dues rodes continuen sent una prioritat en quant a se-

guretat viària, quelcom que es tradueix, per exemple, en

l’augment de les Zones Avançades per a Motos, que ja arri-

ben a les 49 i previsiblement seran 60 a l’estiu, o en els

controls d’alcoholèmia específics per a motoristes. “Abans

les motos veien les llums dels controls i els esquivaven.

Ara, tenim cobertes aquestes rutes alternatives i quan evi-

ten un es troben amb un altre”, va puntualitzar Narváez.

Onze anys reduint accidents Les dades globals de l’accidentalitat a Barcelona dels dar -

rers 11 anys dibuixen una gràfica de disminució constant,

fruit de la política de prevenció i conscienciació en segure-

tat viària que ha dut a terme l’Ajuntament. Des del 2000,

la sinistralitat ha caigut gairebé un 30%: avui es produeixen

3.864 accidents, 4.024 lesionats (-27,2%) i 15 víctimes

mortals (-27,8%) menys que fa onze anys. �

Notícies

14

La Guàrdia Urbana recull en una guia les accionspolicials de Proximitat més exitoses dutes a termea la ciutat. El manual es publicarà en paper i alho-ra comptarà amb una versió actualitzable que espodrà consultar des de la PDA.

El Manual de bones pràccomptarà amb una versió

Un objectiu dels cursos de Policia de Proximitat

que es van fer al llarg de l’any passat, més en-

llà de la pròpia formació dels agents, era la

creació d’una guia que recollís les experiències

més eficaces en matèria de proximitat que cada unitat ha

dut a terme en el seu territori. A dia d’avui, el Manual debones pràctiques de la Guàrdia Urbana està quasi enllestit

–s’estan acabant de recopilar les millors accions de cada

districte–, i a punt per convertir-se en el llibre de capçale-

ra dels agents. Lluny de ser un simple índex d’actuacions,

el manual es vesteix amb tot el que cal saber per desen-

volupar el treball de Proximitat amb la màxima qualitat.

ActualitzableEl Manual inclou una acurada explicació del model de

Proximitat, directrius per atendre al ciutadà i un recorda-

tori de tècniques d’intel·ligència emocional per connectar

amb la gent, emetre un discurs que arribi a l’interlocutor,

fomentar l’assertivitat o gestionar una situació conflictiva,

entre d’altres. La guia, que estarà disponible en versió pa-

per i també en format digital a les PDA, es renovarà pe-

riòdicament afegint-hi noves pràctiques que puguin servir

de referència per a tots els agents a l’hora d’actuar. �

Guardonats pel dispositiu de seguretat del Papa

Diversos membres de la Guàrdia Urbana de Barcelona, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil iels Mossos d’Esquadra, així com responsables de la Delegació del Govern i de l’Aeroport delPrat, han estat condecorats a finals d’abril amb la medalla de l’Ordre d’Isabel la Catòlica i alMèrit Civil pel seu treball durant la presidència espanyola de la Unió Europea i pel dispositiude seguretat organitzat amb motiu de la visita de Benet XVI a Barcelona.

15

tiquesdigital

Una agent consulta la seva

PDA a la plaça de la Catedral

Els cursos de Proximitataproven amb notaAgents i caporals puntuen amb un notable alt laformació rebuda. Els seminaris sobre intel·ligènciaemocional i habilitats socials són els millor valorats

Els més de 80 referents de Policia de Proximitat de la Guàrdia Urbana van ex-

pressar la seva satisfacció amb els cursos durant la cloenda de les jornades, i

van destacar molt positivament l’intercanvi d’experiències que s’ha generat en-

tre els diferents districtes. De cara a preparar les properes edicions, els participants

van puntuar la formació rebuda mitjançant un qüestionari de satisfacció en què van

valorar per separat els diversos mòduls, així com la coordinació general i l’assoliment

dels objectius que s’havien plantejat. Amb tot, els agents i caporals de Proximitat ator-

guen al curs una puntuació global de 7,94 sobre 10.

Contactar amb el ciutadàEls seminaris més valorats són els relacionats amb la intel·ligència emocional i amb

les habilitats socials que ha de tenir un policia, amb una puntuació propera al 9. De

la mateixa manera, els assistents també van puntuar per sobre del 8 les sessions de

capacitació tecnològica, dedicades als aplicatius IRIS, APRèS i Galileo, a les funcio-

nalitats de les PDA i a les bases documentals de què disposa el Cos. Arran de la bo-

na acollida del mòdul formatiu genèric sobre Proximitat, es preveu que durant el se-

gon semestre del 2011 s’iniciï una segona fase dels cursos dedicada a aprofundir en

aspectes més específics sobre aquest treball policial. �

Un grup d’agents i caporals

durant un dels exercicis per

millorar el treball de Proximitat

500 cc perd rellevància com a requeriment per ser poli-

cia, alhora que limita molt la participació, en especial,

entre els aspirants més joves. Amb la incorporació el

proper mes de juny de la promoció 2010, l’Ajuntament

haurà complert el compromís de sumar 1.000 nous

agents en quatre anys. Amb una plantilla que ja haurà

superat el llindar dels 3.000 agents, l’aposta municipal

per als propers anys serà la de continuar incorporant noves

lleves, tot i que a un ritme més moderat que el que es duia

fins ara, que era de 250 nous agents per any. �

Notícies

16

La GUB fomentarà laparticipació femenina

Incrementar el percentatge de dones entre els agents

de la Guàrdia Urbana. Aquest és un dels objectius,

juntament amb el de seguir rejovenint i ampliant la

plantilla, que s’ha fixat la policia municipal per a les

properes convocatòries d’oferta pública. Les agents feme-

nines representen només el 8% dels efectius del Cos, un

fet que condiciona actuacions com l’escorcoll a dones o el

tracte amb certs col·lec tius. Per això, es duran a terme di-

verses campanyes informatives amb l’objectiu d’animar a

més dones a presentar-se a les oposicions, i aprofitar així

la ja vigent discriminació positiva en les proves físiques.

Sense permís A2L’Ajuntament oferta enguany 150 places d’agent, una xifra

que preveu mantenir per a totes les convocatòries que es

faran fins al 2014 (a raò de 600 nous agents en quatre

anys). Pel que fa als requisits, la principal novetat és que

els aspirants ja no estaran

obligats a tenir el permís

A2. Amb l’ac tual normati-

va de trànsit, el carnet per

conduir motos de fins a

150 places d’agent s’han convocat per al concursd’enguany. La Guàrdia Urbana vol augmentar elnombre de dones que participen a les oposicions

L’Ajuntament preveu convocar 600 noves places d’agent fins al 2014. LaGuàrdia Urbana vol incentivar la participació de més dones a les oposicionsi ha eliminat el carnet de moto de gran cilindrada dels requisits obligatoris

En paral·lel a l’oferta pública, enguany la Guàrdia Urbanatambé obre convocatòries per reforçar la seva estructura decomandament. Els diferents concursos de promoció internaserviran per cobrir un total de 30 places de caporal, 10 desergent, quatre d’inspector i una d’intendent.

Promoció interna

17

Les agents de la Unitat

Muntada han posat per a un

calendari amb fins benèfics

El calendari solidari de la Muntadarecolza la teràpia amb cavalls

Els beneficis recaptats amb la venda del milerd’exemplars del calendari solidari van destinatsíntegrament a tres ONG: un centre d’equinoteràpiaper a nens amb discapacitat, un refugi per aanimals i una protectora de cavalls

La UGT es manté com a primera força a l’Ajuntament tot i perdre quatre delegats. El recolzamentmajoritari dels agents de la Guàrdia Urbana eleva al SAPOL fins al tercer lloc, per darrere de CCOO

La iniciativa de les agents

de la Unitat Muntada

ha estat un èxit: en tot

just un parell de mesos, es

van exhaurir el miler d’exem-

plars del seu calendari soli-

dari que s’havien posat a la

venda. Però l’autèntic triomf

d’aquest projecte, nascut a

les cavallerisses de la Guàr-

dia Urbana de Barcelona, és

el que permetrà fer amb els

beneficis que s’han recaptat

(uns 3.000 euros nets). I és

que els diners serviran per

contribuir a la labor que

duen a terme tres associa-

cions sense ànim de lucre

vinculades amb els equins:

ACADE, un centre de Rubí

que realitza teràpies amb

cavalls (equinoteràpia) per

ajudar a persones que pa-

teixen alguna discapacitat

física o psíquica; La Xaqui-

ma, un refugi de Lleida que

acull i rehabilita cavalls que

han estat abandonats o mal -

tractats; i la protectora d’a-

nimals manresana ADE (As-

sociació per a la defensa dels

èquids). Podeu obtenir més

informació sobre el ca len da -

ri solidari i sobre el treball

que fan les associacions a

les que dóna suport a través

de la pàgina pública de Fa-

cebook: Calendari FemeníUnitat Muntada GuB. �

Màxima igualtat en les eleccions sindicals

Més repartits que mai. Així han quedat els òrgans

de representació dels treballadors de l’Ajunta-

ment de Barcelona, després de les eleccions

sindicals del 7 d’abril. Amb 16 delegats (10 a la Junta

de Personal i 6 més al Comitè d’Empresa), la Unió Ge-

neral de Treballadors (UGT) repeteix com a primera for-

ça dins del Consistori, tot i haver perdut quatre delegats

respecte dels comicis del 2007, mentre que el segon

sindicat amb més representants és Comissions Obreres

(CCOO), que ha obtingut 14 delegats. El vencedor mo-

ral dels comicis és el Sindicat d’Agents de Policia Local

(SAPOL) que, gràcies a un suport majoritari entre el per-

sonal de la Guàrdia Urbana de Barcelona, ha aconseguit

passar de 2 a 9 delegats i situar-se com a tercera força

en nombres absoluts. La resta de representació sindical

ha estat per a la CGT (7) i per a la ASI (6). Donem l’en-

horabona als 52 delegats que han estat escollits per de-

fensar, durant els propers quatre anys, les condicions la-

borals, professionals i econòmiques dels 10.500 treba-

lladors de l’Ajuntament de Barcelona. �

Som Proximitat

Efrén Carbonell, vicepresident delConsell de Barri de Vallvidrera, elTibidabo i les Planes i director del’associació ASPASIM

“Tenim sentiment depoble, de muntanya”

El barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes és

tan vast com evoca el seu llarguíssim nom. Amb

11,5 km2, és el segon barri per extensió de Bar-

celona, però alhora el que té menys població:

4.295 habitants. “Tenim un sentiment de poble, una

cultura i uns costums molt nostres. Bé, de fet, cada nu-

cli té les seves particularitats”, assegura Efrén Carbonell,

vicepresident del Consell de Barri. La ubicació enmig de

la zona forestal de Collserola i la dispersió dels veïns en

sis urbanitzacions, és la responsable d’aquest tarannà:

“Som molt poca gent, però formem una xarxa molt po-

tent. Hi ha una implicació brutal perquè la gent s’estima

la muntanya”, afirma Carbonell.

La relació d’aquest poble-barri amb la seva policia és

també particular: “Tenim molt ‘bon rotllo’. Hi ha un cli-

ma de complicitat, una relació propera. En la forma de

treballar és com si digues-

sin: ‘Estem aquí al vostre

servei i per al que necessi-

teu’”. La falta d’aparca-

ment i un trànsit complex

són les principals problemàtiques que afecten aquest

bar ri de carrers estrets i sinuosos, però per on circulen

molts autocars escolars i que s’omple de visitants els

caps de setmana.

A l’aguait amb la neuCarbonell és també el director de l’associació d’ajuda a

persones amb discapacitat psíquica ASPASIM. Tota una

institució al barri, que té la seva seu central

i una escola en una antiga masia a Vallvi-

drera: “Pocs cops requerim a la Guàrdia Ur-

bana, però sempre que ho fem l’atenció és

impecable”. Entre aquestes ocasions s’hi

compta alguna escapada dels nois del cen-

tre, conflictes amb les persones que tenen

vivint en pisos tutelats o el simulacre d’in-

cendi que fan cada any. Ara bé, el major

risc prové del cel: “Quan hi ha un temporal

el patim molt. Els carrers principals s’obren

de seguida, el problema són els camins de

terra i els que tenen molt pendent. Però

cada vegada la reacció és millor: hi ha una

nevada i podem obrir l’escola l’endemà mateix”. I és que

com diu Carbonell, tant en la forma de viure com en el

tarannà de la gent: “400 metres d’alçada es noten”. �

“Quan hi ha un temporal el patim molt, però cadacop la reacció és millor: hi ha una nevada i podemobrir l’escola l’endemà mateix”

Un barri amb projecte de futurLa mobilització dels veïns d’aquest “poble”, “barri” o “VTP”–com l’anomenen per abreujar– és sorprenent. Els seus 4.295habitants s’organitzen en sis associacions i desenes d’insti-tucions, totes elles molt actives. Sumant forces amb el Con-sell de Barri i el Districte de Sarrià-Sant Gervasi, s’ha elabo-rat el Pla de Futur 2010-2020. Un projecte, fruit d’un intensprocés participatiu, que fixa el full de ruta que vol seguir elbarri a nivell urbanístic, social, cultural i econòmic.

18

Els veïns veuen el seu barri com un poble. Es con-

sideren diferents de la resta de la ciutat i també

volen un tracte diferencial”, explica el caporal de

la UT-5 Pau Garcia, responsable de l’SPO de

Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes. I en què consisteix

aquest tracte diferencial? Doncs amb un nivell de proxi-

mitat gairebé absolut: “Coneixem pel nom a quasi tots els

veïns. L’avantatge és que hi ha

molta confiança i que et pots

prendre el luxe d’advertir-los

abans de sancionar. Et coneixen i

saben que demà us tornareu a

trobar, i fan cas”. La confiança

també té contrapartides: “Enlloc

de trucar o d’enviar les seves

queixes i suggeriments al Distric-

te, te les diuen quan se’t troben

pel carrer... i tu t’hi has d’impli-

car personalment”.

Casa per casaLa població del barri es reparteix en sis nuclis apartats els

uns dels altres: La Font del Món, Vallvidrera, el Cim del

Tibidabo, El Rectoret, Mas Guimbau i Mas Sauró. Però

més enllà d’aquestes zones urbanitzades, Collserola està

salpicada de masies aïllades: “Són les que més ens ne-

cessiten, sobretot a l’hivern. Passem a veure’ls casa per

casa quan comença el fred per assegurar-nos que tenen

gas i els dipòsits de gasoil plens. També tenim una llista

de persones grans que viuen soles. Les anem a veure quan

s’espera un temporal de neu i ens assegurem que estiguin

bé”. Pel que pugui passar,

la UT-5 té vehicles 4x4

equipats amb motoserra per

circular per les pistes fores-

tals: “Més d’una vegada

Pau Garcia, caporal de Proximitat de laGuàrdia Urbana per a la zona forestaldel Districte de Sarrià-Sant Gervasi

“Ens coneixem pel nomamb quasi tots els veïns”

“Quan s’acosta el mal temps anem a visitarals veïns que viuen en masies aïllades i fem unseguiment de les persones grans que viuen soles”

hem hagut de transportar als metges del SEM en els tot-

terreny per atendre un motorista ferit o arribar a una ca-

sa apartada. I també al revés: anar a buscar algú malalt

o a persones amb dificultats per moure’s i que viuen en

llocs de difícil accés”.

La majoria de veïns són de classe mitja-alta i alta, però

també hi conviuen autòctons en situació menys afavori-

da: “Els indigents que viuen aquí són molt diferents als

de la resta de la ciutat. Sovint viuen en barraques fetes

amb taulons i fa 20 o 30 anys que són a la muntanya”.

Tot i que se’ls veu poc, també d’aquestes persones se’n

fa un seguiment, sobretot quan s’acosta el mal temps. �

19

El districte de les escolesSarrià-Sant Gervasi és una de les àrees amb més alumnesper habitant de tota Europa: al districte hi estudien més de40.000 persones, a un promig d’un alumne per cada 3,5veïns. En barris com Sarrià arriben a coincidir una desenad’escoles en un radi de poc més de 200 metres, i alhora hi hagrans col·legis, com el Sant Ignasi, amb més de 3.000 estu-diants. Per això, gestionar el trànsit i fer protecció escolar anivell general, és una tasca clau per als equips policials.

“

20

Taula rodona

El rol de la dona a la Guà

L’Anna, la Noelia, la Gema i la Gemma o, en el seu

rol policial, la caporal Martínez i les agents Ló-

pez, Alfonso i Bochaca. Quatre dones que exem-

plifiquen l’enorme potencial que les agents fe-

menines poden aportar a la tasca policial en tots els seus

vessants. Avui en dia, les dones representen el 8% de la

plantilla operativa de la Guàrdia Urbana de Barcelona: per

cada 11 agents masculins hi ha una agent femenina. Un

fet que genera inconvenients a l’hora d’abordar certs tipus

d’intervencions i que no permet aprofitar al màxim totes

les capacitats i la visió femenines.

Empatia femenina“Un cos de policia és el reflex de la seva societat: la di-

ferència de cultures, d’edat, de gènere, ens pot aportar

molt valor”, defensa Noelia López, agent de la Unitat

d’Accidents. La seva és la unitat amb més agents feme-

nines. Com ella mateixa, moltes dones policia tenen for-

mació en psicologia o en l’àmbit sanitari: “Són perfils

clau per algunes tasques policials. Accidents, per exem-

ple, és una unitat on la nostra sensibilitat i aquest perfil

més assistencial s’aprofita per millorar l’atenció a les víc-

times i familiars”, assegura.

L’aportació de les agents femenines és un terreny abonat

als tòpics. “Fem el mateix que qualsevol agent. És evi-

dent que tenim menys força, però a la vegada som més

assertives, i això es nota a l’hora de tractar amb la gent,

d’escoltar...”, defensa l’agent Gema Alfonso. Unes habili-

tats que li són molt útils a la UPAS, sobretot a l’hora

d’abordar temes tan delicats com el de la prostitució al car -

rer: “És una tasca que demana sensibilitat. Amb una do-

na se senten més segures a

l’hora de parlar, de col·la-

borar perquè puguem dete-

nir als seus proxenetes”,

constata Alfonso.

DesconeixementAugmentar el protagonisme femení dins de la GUB passa,

primer, per aconseguir que més dones es presentin a les

oposicions. Ara mateix, uns 1.300 futurs policies estan

acabant la seva formació a l’Institut de Seguretat Pública

de Catalunya. Però mentre que el 26% dels alumnes que

aspiren a entrar a Mossos són dones, al conjunt de policies

locals el percentatge és de l’11,7%. La dada és més pu -

nyent a la GUB: entre els 250 nous agents que s’incorpo-

raran al juny només hi ha 16 dones, un 6,4% del total.

Les policies locals són poc atractives per a les dones?

“Aquesta és una feina fantàstica, però hi ha un gran des-

coneixement del treball que fa la Guàrdia Urbana, sobre-

La diversitat d’especialitats, el vessant assistencialo la conciliació familiar són alguns valors que calpromocionar per atraure més agents femenines

Què aporta la visió femenina al treball policial?Què pot fer la Guàrdia Urbana perquè cada diamés dones s’interessin per entrar al Cos? Quatreagents analitzen el paper que juguen avui dia lesdones policies i les claus per augmentar el seuprotagonisme dins de la policia municipal.

21

rdia Urbana

Els Mossos d’Esquadra és la policia del sud d’Europa ambmés agents femenines. La seva recent creació i unes granscampanyes promocionals han aconseguit que moltes doness’interessin pel treball de policia, i això es reflecteix en la se-va plantilla, on dues de cada 10 mossos són dones. Tanma-teix, és un cas excepcional. La Policia Nacional és el cos ambmés agents femenines en nombres absoluts: unes 4.800agents i 1.200 comandaments (el 9,1%). La Guàrdia Civil ésel cos de seguretat menys ‘femení’: només el 4,5% dels seus75.000 efectius són dones. L’Ertzaintza té un 10,3% d’agentsfemenines, mentre que a les policies locals de Madrid i de laComunitat Valencia el percentatge ronda el 12%.

La fita: arribar a un 20% de dones

D’esquerra a dreta, l’agent Gemma Bochaca

(Unitat Muntada), la caporal Anna Martínez (Policia

de Proximitat de l’Eixample), i les agents Gema

Alfonso (UPAS) i Noelia López (Unitat d’Accidents)

tot entre els joves”, ressalta l’agent Gemma Bochaca, que

apunta que “fins i tot la desconeixen molts policies. Un

company de Mollet em va preguntar si les policies locals

dúiem armes, i era un futur mosso!”. Bochaca és una de

les sis dones de la Unitat Muntada. Sobre el cavall, so-

vint ha experimentat la perplexitat d’alguns ciutadans en

topar amb una dona vestida d’uniforme: “S’haurien de

fer xerrades informatives a les escoles, als instituts, a les

universitats, als centres d’FP... Explicar i promocionar

més tot el que fa la Guàrdia Urbana, com fan els Mossos

o l’Exèrcit amb les seves campanyes publicitàries”, pro-

posa l’agent Bochaca. Una proposta que de seguida és

secundada per la resta de participants a la taula rodona.

“S’haurien de ‘vendre’ millor les diferents unitats que te-

nim, les possibilitats de promoció, explicar que una ve-

gada entres al Cos pots triar molts camins, fer moltes fei-

nes diferents”, afegeix la caporal Anna Martínez.

Trencar tabúsA les oposicions per a accedir a la GUB es presenten po-

ques aspirants dones (un 14% en la darrera oferta públi-

ca). Un dels objectius de la convocatòria 2011 és rever-

tir aquesta tendència. Per trencar tabús i donar protago-

nisme al paper de la dona dins la policia municipal, el

quartet format per Martínez, López, Alfonso i Bochaca

van representar a la Guàrdia Urbana de Barcelona a la

jornada de portes obertes a l’ISPC, el 19 de febrer. Una

ocasió immillorable per donar a conèixer el Cos entre els

milers de joves –i no tant joves– que aspiren a convertir-

se algun dia en policies i que cada any omplen a vessar

les instal·lacions de Mollet del Vallès. “Vam causar sen-

sació –assegura divertida la caporal Martínez–. Tothom

se’ns acostava i ens feia mil preguntes”. I és que, com

Taula rodona

22

apunta l’agent Bochaca: “Quan els alumnes de l’Institut

de Seguretat venen a fer pràctiques a les unitats al·luci-

nen amb tot el que fa la GUB. Abans de venir, es pensen

que només regulem el trànsit i posem multes”.

Qui discrimina?Reben un tracte diferent les dones per part dels seus

companys de patrulla, dels seus comandaments o dels

agents que tenen al seu càrrec? “Mai m’he sentit discri-

minada ni he tingut cap problema pel fet de ser dona,

ni quan era agent ni ara com a caporal”, assegura Anna

Martínez. Ara bé, en ocasions sí que es dóna un cert

“paternalisme” envers les agents joves: “Al principi et

protegeixen més, sobretot els més veterans. Si tens un

caràcter fort, de seguida canvia aquesta mentalitat”,

afirma l’agent Alfonso. La progressiva incorporació de

dones a l’estructura de comandament tendeix cada cop

més a normalitzar aquesta certa “sobreprotecció”: “Com

a comandament no protegeixo més a unes que als altres,

sinó a tots per igual”, certifica la caporal Martínez.

Si la discriminació és gairebé inexistent de portes en-

dins, al carrer s’hi donen figues d’un altre paner. “Va per

zones –sosté l’agent Bochaca–. A Ciutat Vella, per exem-

ple, et trobes força gent a la que li costa acceptar ordres

d’una dona, sobretot persones de cultura musulmana”.

La discriminació és un fet absolutament cultural: “Amb

persones d’ètnia gitana i amb els musulmans costa més

fer valer la nostra autoritat. A vegades ni ens miren a la

cara”, referma l’agent Alfonso. Què fer davant d’aquestes

situacions? “Si no és un cas greu deixem que un com-

pany continuï amb la intervenció. Volem resoldre la si-

tuació, no crear un conflicte més gran del que ja hi ha”,

expressa Alfonso, fent-se ressò de l’opinió unànime de

la resta de les seves companyes.

Dones i comandamentEl baix percentatge de dones s’aguditza a mesura que

escalem en l’estructura de comandament. En la història

de la Guàrdia Urbana, només tres dones han assolit el

grau d’intendent. Una és avui cap d’una policia local,

mentre que les altres dues s’han reincorporat recent-

ment després d’exercir uns anys a fora. Gràcies a la se-

va tornada, la GUB tornarà a tenir dones al capdavant de

les seves unitats, després de quatre anys en què totes

havien estat encapçalades exclusivament per homes.

Promocionar és un objectiu al que aspiren totes les par-

ticipants en aquesta taula rodona. Tanmateix, la caporal

Martínez és, de moment, l’única que ho ha dut a la pràc-

tica: “Ascendir significa entrar en el rol de comanda-

ment: això vol dir més responsabilitat, més dificultats per

canviar el torn, disponibilitat contínua... Som poques, i

“Molts joves

desconeixen el

treball que fa la

Guàrdia Urbana.

S’haurien de fer

xerrades als instituts,

a les universitats, als

centres d’FP...”

“A Ciutat Vella et

trobes força gent a la

que li costa acceptar

ordres d’una dona,

sobretot persones de

cultura musulmana”

Gemma Bochaca és agent

de la Unitat Muntada. Té33 anys, és llicenciada imàster en Psicologia i vaentrar a la Guàrdia Urbana

l’any 2006.

“Hem de ‘vendre’ millor

les diferents unitats

que tenim, explicar

que un cop entres al

Cos pots triar molts

camins, fer moltes

feines diferents”

“Mai m’he sentit

discriminada per ser

dona, ni quan era

agent ni ara com a

caporal. Com a

comandament tracto a

tothom per igual”

Anna Martínez. Des del 2008és caporal de la Policia deProximitat de l’Eixample. Té31 anys, és diplomada enFisioteràpia i fa vuit anysque treballa a la GUB.

Mentre que la discriminació éspràcticament inexistent dins deles unitats, al carrer encara hi haciutadans als que els costaacceptar l’autoritat femenina

23

encara som menys les que ens presentem a les oposicions”.

Martínez va ascendir el 2008, en una convocatòria en què

es van presentar 10 dones i més de 300 homes per a 45

places. Dues d’elles van ser per a dones. La Guàrdia Urba -

na no aplica quotes ni distincions de gènere a l’hora d’as-

cendir. Una política que celebra l’agent Alfonso: “No crec

en la discriminació positiva a l’hora de promocionar. Ser

comandament t’ho has de guanyar per mèrits propis”.

La vida personal també és un factor que pesa a l’hora de

fer el pas. “L’edat en què has de començar a promocio-

nar coincideix amb un moment en què et planteges mol-

tes coses: formar una família, tenir fills... La conciliació

familiar pesa en la decisió”, apunta Gemma Bochaca.

Ser policia i mareÉs difícil conciliar vida familiar i professional quan s’és

policia? Ho és més en el cas de ser dona? La conciliació

és un factor molt cuidat a la Guàrdia Urbana, en això

coincideixen totes les participants. L’agent Noelia López

ha pogut constatar els avantatges de ser mare i policia:

“Avui en dia tenim molta sort. La casa ens ajuda molt i

tenim facilitats per conciliar la vida familiar i la laboral”,

afirma. Gràcies a la Llei de Conciliació Familiar, durant

l’embaràs les agents poden sol·licitar el trasllat a una uni-

tat o a un tipus de tasques diferents a les de patrulla, i

acollir-se a la reducció de jornada un cop han tingut el fill.

En el seu cas, va treballar uns mesos en un lloc més re-

posat com és l’Oficina d’Atestats, i avui ja s’ha reincorpo-

rat a la voràgine d’atendre accidents de trànsit.

És un canvi temporal: “M’agrada el carrer, però si he

d’estar uns mesos a l’oficina ho faré. És fantàstic tenir

aquesta opció, som uns privilegiats”, assegura Alfonso.

Com atreure a futures agents?La pregunta sobre quines particularitats de la feina de

guàrdia urbana es podrien destacar per atreure més dones

provoca una allau de respostes. “La diversitat d’unitats i

d’especialitats per a tots els perfils”. “El sentiment de

pertànyer a un Cos que és com una família”. “La poliva-

lència i la varietat de tasques que fas cada dia”. “El con-

tacte amb la gent i la capacitat d’explotar les habilitats so-

cials i comunicatives”. “La menor mobilitat geogràfica i el

calendari fix”. “L’aprenentatge continu i les possibilitats

de promocionar”. “Les facilitats per conciliar feina i vida

personal”. “La tranquil·litat de tenir un bon sou i una fei-

na segura”. Enmig d’aquesta pluja d’idees, l’agent Alfon-

so aporta una reflexió: “Entrar només perquè vols ser fun-

cionari és un error. Aquesta feina ha de ser vocacional per

gaudir-la. És bo que s’animi a les dones a entrar al Cos,

però les que hi entrin han de complir amb el perfil, la for-

mació i l’actitud que ha de tenir una bona policia”. �

“Un cos de policia

és el reflex de la

seva societat: la

diferència de

cultures, d’edat, de

gènere, ens pot

aportar molt valor”

“Ser mare i policia

té molts avantatges.

Som afortunades: la

casa ens ajuda molt

i tenim facilitats per

conciliar la vida

familiar i la laboral”

Noelia López és agent dela Unitat d’Accidents. Ésllicenciada i màster enPsicologia, té 35 anys i enfa vuit que treballa a la

Guàrdia Urbana.

“No crec en la

discriminació

positiva a l’hora de

promocionar. Ser

comandament t’ho

has de guanyar per

mèrits propis”

“Fem el mateix que

qualsevol agent, però

a la vegada som més

assertives, i això es

nota a l’hora de

tractar amb la gent,

d’escoltar...”

Gema Alfonso va entrar ambla promoció del 2003 i ésagent de la UPAS. Té 31anys, es va formar com atècnica sanitària i araestudia Investigació privada.

Un desconeixement generalitzatsobre les competències i les moltdiverses unitats que té la GUBfa que moltes aspirants donesopositin abans per altres cossos

La Policia de Proximitat va crear-se amb un objec-

tiu essencial: enfortir el vincle amb el ciutadà. En

línia amb aquest ideari, la GUB ha creat la targe-

ta de visita dels agents de Proximitat. Un docu-

ment de mig foli que recull la informació de contacte de les

seves respectives unitats territorials i que repartiran entre

els comerciants i representants veïnals del seu sector. El

revers de la targeta inclou un mapa de situació per ubicar

la UT al barri, amb els mitjans de transport públic més pro-

24

Els nostres recursos

pers per facilitar-ne l’accessibilitat. Les targetes també in-

clouen una introducció on es detallen els compromisos de

la Policia de Proximitat: millorar la convivència ciutadana i

el civisme i potenciar les relacions amb la comunitat, alho-

ra que es demana la col·laboració dels veïns per detectar

problemes i incidències al barri. Els agents repartiran una

primera tirada de 20.000 exemplars, a raó de dues mil tar-

getes per districte, diversificant els receptors per crear nous

canals de comunicació amb tot tipus de col·lectius. �

Un nou aplicatiu per planificar el servei

El personal i l’equipament a disposició de les unitats i

els serveis a cobrir, tot integrat i gestionat des d’un

mateix programa informàtic. Aquest és el gran avantatge

del Cooper Serveis, l’aplicatiu que completa el sistema de

gestió de recursos Cooper, incorporant nous mòduls que

permeten gestionar la planificació del servei, l’assignació

dels recursos humans i materials i l’agenda d’actes de la

Guàrdia Urbana. El Cooper Serveis substitueix l’aplicatiu

SIO per una eina molt més actualitzada i integrada dins

La Guàrdia Urbana editala seva targeta de visitaEls agents de Proximitat repartiran 20.000 targetes a comerçosi entitats veïnals amb les dades de contacte de la seva unitat iels compromisos de la Guàrdia Urbana amb els ciutadans.

El Cooper Serveis integra la gestió de l’agenda d’actes de la Guàrdia Urbana, la planificació del’activitat operativa i l’assignació dels recursos policials

l’entorn Cooper, que agilitza l’operativa policial. Per exem-

ple, permet utilitzar directament la informació que conté

el programa Cooper Recursos per assignar els serveis i re-

gistrar el lliurament de material a les patrulles, i fa més fà-

cil avaluar un servei un cop ha finalitzat. Alhora, el nou

programa configura una agenda única on se centralitzen

tots els actes d’interès operatiu per al Cos. Per a qualsevol

dubte sobre el nou aplicatiu podeu consultar el Manu al del

Cooper Serveis, publicat a la Base Documental. �

25

Des del passat 23 de desembre, les infraccions greus

de trànsit és paguen, també, “en espècies”. La re-

forma del Codi Penal considera el vehicle com a “instru-

ment del delicte” en les infraccions greus a la seguretat

viària. Això permet als agents comissar el cotxe o moto

Sense vehicle per ser un perill al volant

L’OIT tramita 6 ordres perprecintar vehicles cada dia

Durant el passat any, l’Oficina d’Informació i Trà-

mits (OIT) va gestionar 2.230 ordres de precin-

te a vehicles de Barcelona, de les quals 688 van

fer-se efectives i unes altre 569 van quedar resoltes (els

propietaris van pagar allò que dictaminava l’ordre i van

recuperar el seu vehicle). Això suposa un percentatge

d’aplicació de les diligències i de resolució del 56,38%.

Les ordres de precinte són emeses per organismes pú-

blics com els Jutjats, la Duana, l’lnstitut Municipal d’Hi -

senda, l’Institut Municipal del Taxi, la Seguretat Social

o l’Agència Tributària. L’OIT de la Guàrdia Urbana és la

responsable de tramitar totes les ordres referides a vehi-

cles de Barcelona, i a cada unitat territorial hi ha agents

encarregats d’executar-les. La nova instrucció estableix

totes les diligències a seguir segons el tipus d’ordre que

La nova Instrucció 41/10 estableix les pautes que han de seguir els agentsper executar les ordres de precinte que emeten els organismes públics

recaigui sobre un vehicle, el lloc físic on es troba (a la

via pública o a un pàrquing privat o públic), com s’ha de

fer el seu ingrés a un dipòsit o què passa quan no és

possible localitzar-lo, entre altres situacions. �

Al dipòsit de Joan Miró és custodien

bona part dels vehicles que han estat

precintats i retirats de la via pública

La reforma del Codi Penal atorga a les policies la potestat de comissar el vehicle quan esdetectin infraccions greus a la seguretat viària

del conductor quan aquest representi un risc manifest

per a la resta d’usuaris. En concret, la normativa preveu

sis tipus delictes en què procedeix el comís del vehicle:

- Excedir en 60 km/h la velocitat màxima en vies urbanes

o en 80 km/h en vies interurbanes.

- Conduir sota els efectes de les drogues o amb una ta-

xa d’alcohol superior a 1,2 g/l en sang.

- Conductors kamikazes i conducció temerària que posi

en perill la integritat de les persones.

- Negar-se a realitzar el test d’alcoholèmia o de drogues.

- Conduir sense carnet o amb el carnet retirat.

- Col·locar obstacles a la via o anular la senyalització.

En casos d’homicidi o de lesions imprudents, serà el jut-

ge qui determini si s’aplica el comís del vehicle, atenent

també a factors com la reincidència o les circumstàn-

cies personals del conductor. �

Actuem

Breus

Clausurat un taller queusava motos robadesEl taller MD Recambios oferia

uns preus extremadament

baixos. La fórmula: desballes-

tar motos robades per extreu-

re’n les peces, que després

utilitzava per reparar els ve-

hicles dels seus clients. Una

pràctica que havia servit al

seu propietari per lucrar-se

durant gairebé una dècada, i

a la que va posar fi una inter-

venció conjunta de la Guàrdia

Urbana i els Mossos el passat

28 de febrer. Durant l’escor-

coll del taller els agents van

localitzar 60 motos robades,

de les que només 19 seguien

encara d’una sola peça.

Amb una caixa forta almaleter de la furgonetaLa matinada del 6 de febrer, la

GUB va detenir a dos homes

que transportaven una caixa

forta robada. Els agents van do-

nar l’alto a la furgoneta en què

circulaven els lladres en un

control preventiu al Poblenou.

Tot i intentar la fuga, el vehicle

va ser interceptat i dos dels seus

tres ocupants van ser detinguts.

Bazuca casolàAgents de la Guàrdia Urbana

van decomissar un bazuca ca-

solà en una residència d’estu-

diants, amb el que un grup de

joves disparava llaunes contra

l’edifici d’oficines que tenien

just enfront. L’arma, fabricada

amb un tub de PVC d’un metre

de llarg, aconseguia que els pro -

jectils impactessin amb for ça

a 50 metres de distància.

26

Arrestat el presumpteassassí del Born

E l sospitós va ser detingut la matinada del dissabte al diumenge 6 de març a laplaça de les Drassanes. Hores abans, havia entrat a robar en una tenda de co-mestibles del carrer Sant Pere Més Alt, al costat del Palau de la Música. Duia la

cara tapada i una pistola a la mà. El dependent, un jove pakistanès de 18 anys, fill delpropietari, va intentar repel·lir l’atracador amb un ganivet, i aquest va replicar dispa-rant-li un tret mortal al cap. Diverses dotacions policials van acordonar la zona i vaniniciar una recerca intensiva de l’autor dels fets, que havia fugit a cor re-cuita de l’es-tabliment. L’home, de nacionalitat francesa, va ser arrestat aquella mateixa matinadaper una patrulla a tocar del World Trade Center. �

Comença el precinte depisos il·legals al Raval

Agents de la GUB i tècnics de Ciutat Vella actuaran ales finques ocupades de forma irregular o degradades

del Raval. La primera intervenció es va practicar el 28 defebrer, amb el precinte d’una vintena d’infrapisos al carrerde la Cera, que no tenien cèdula d’habitabilitat i presen-taven condicions deficients de salubritat. Durant l’any pas -sat, la GUB havia fet 15 inspeccions i 50 intervencions enla mateixa finca. L’Ajuntament vol seguir amb les actua-cions a un total de 161 pisos del Raval que serveixen coma meublès, pisos pastera o punts de venda de droga. �

Nombroses associacions de comerciants han fetarribar el seu agraïment a la Guàrdia Urbana

pels bons resultats del dispositiu vinculat a l’Opera-ció Nadal. Només a Ciutat Vella i l’Eixample es vanintervenir uns 25.000 articles i es van aixecar 1.158actes i denúncies per fets relacionats amb la vendaambulant il·legal. Els dispositius de les unitats terri-torials, amb suport de la USD i la UPAS, van funcio-nar del 18 de desembre al 9 de gener a les princi-pals zones turístiques i comercials de la ciutat. �

La Guàrdia Urbana deté a un home acusat d’atracar imatar al dependent d’un supermercat de Ciutat Vella

Els comerciants aplaudeixen eldispositiu contra el top manta

La fugida de dues llobes

va fer saltar l’alarma al

Zoo de Barcelona, el matí

del 30 de març. Un dels

animals va ser capturat de

manera quasi immediata

just després de saltar la

tanca electrificada del seu

hàbitat, mentre que l’altre

27

Un operatiu conjunt de la

Guàrdia Urbana de Barcelona i

de la Policia Nacional va permetre

arrestar, el passat 31 de març, al que és

considerat com el principal distribuïdor de productes

falsificats de la costa mediterrània. L’operació, la més

important d’aquesta mena dels últims tres anys, es va

dur a terme en dues naus industrials situades al carrer

de Bolívia, al Districte 22@, i al carrer Potosí, al bar ri

del Bon Pastor. A l’interior dels magatzems,

els agents van decomissar més de 110.000 ar-

ticles d’imitació de tota mena, que el detingut

importava de la Xina i distribuïa després per

tota Espanya. Segons la investigació, el detin-

gut, de nacionalitat marroquina, s’encarregava

ell tot sol –sense l’ajuda de terceres persones–

de gestionar la recepció de les mercaderies

i d’enviar-les després, a través d’empre-

ses de missatgeria, als clients que

tenia repartits per diferents locali-

tats de la Costa Brava, Màlaga,

Alacant o València.

Alerta pels mòbils d’imitacióEntre el material confiscat durant

l’operació hi ha tota classe de pro-

ductes que imiten marques de luxe:

des de rellotges Cartier a carteres Luis

Vuitton, passant per samarretes del Barça o saba-

tilles Nike i Puma. El més notori, però, és la presència

d’un important carregament de mòbils intel·ligents

(smartphones) falsificats, entre ells 2.000 imitacions

de l’iPhone i 1.250 del Nokia N8. És el primer cop que

s’intervenen falsificacions d’aquest tipus a Catalunya. �

Ensurt per la fuga de dues llobesexemplar va escapar i se li va perdre la pista. Les 900

persones (inclosos 17 grups d’escolars) que en aquell

moment visitaven el recinte van ser evacuades o resguar-

dades en instal·lacions a cobert. De forma preventiva, la

Guàrdia Urbana va desplegar un dispositiu de contenció

en un ampli radi a l’entorn del Zoo, doncs no se sabia si

la lloba havia fugit de les instal·lacions. L’animal va ser

localitzat una hora després a l’interior del Zoo i capturat

mitjançant un dard anestèsic. Fotografia: Ivo Gomes. �

Cau a Barcelona el majordistribuïdor d’imitacionsDurant l’operació es van decomissar 110.000 productes falsificats que eldetingut guardava en dues naus al Districte 22@ i al Bon Pastor

BCN es mou

28

Amb 150.000 habitants, San Cristóbal de La

Laguna és el tercer municipi més poblat de les

Illes Canàries. Una dimensió suficient per ha-

ver d’afrontar els problemes de seguretat viària

que té tota àrea urbana de mida mitjana. L’any 2008,

aquesta ciutat va ser la primera de fora de Catalunya en

adaptar (i traduir al castellà) el programa de gestió d’ac-

cidents GESTA. Un aplicatiu, desenvolupat per la Unitat

d’Accidents de la GUB, que l’Ajuntament de Barcelona

cedeix gratuïtament a tots aquells municipis que volen

donar un pas endavant en matèria de seguretat viària i de

tramitació d’accidents. “Una cosa tan senzilla com sol ·li -

citar un atestat es podia demorar un mes. No podíem ex-

treure dades de sinistralitat, ni creuar-les per detectar els

punts de risc o per aplicar mesures concretes de preven-

ció, coses que ara sí que podem fer. I a més, invertint

menys temps i recursos”, explica Rosario Hernández, di-

rectora de Seguretat Ciutadana de La Laguna.

Resultats sobre l’asfaltEn només tres anys, l’accidentalitat al municipi canari

s’ha reduït prop d’un 15%, han rebaixat fins a un 80%

els sinistres en alguns dels punts de major risc i la poli-

cia local completa la majoria d’atestats en 48 hores. Uns

resultats que atribueixen a la tasca preventiva que els ha

permès desenvolupar l’aplicatiu de gestió d’accidents

creat a Barcelona. “La tecnologia fa guanyar temps, i al-

hora ens permet disposar d’una informació més comple-

ta i homogènia per a tots els serveis, facilita els tràmits

i obre la porta a nous projectes de prevenció”, resumeix

l’inspector de la GUB Agustí Hernando. Uns beneficis

que també han experimentat a Sant Javier: “Aquesta ei-

na aporta una visió integral de la seguretat viària que és

essencial”, afirma Matías Romero, cap de la policia lo-

cal del municipi murcià. “Som una ciutat petita on els

agents són polivalents. Per això els animem a presentar

propostes per millorar qualsevol tasca policial”, explica. �

L’auditori del CCCB va acollir

el passat 28 de febrer la jornada

tècnica: Les noves tecnologies

aplicades a la prevenció i gestió

dels accidents de trànsit

La Guàrdia Urbana de Barcelona encapçala unesjornades per difondre l’ús de recursos informàticsen la prevenció i l’atenció d’accidents de trànsit.Alguns municipis que utilitzen el programa GESTA,desenvolupat per la GUB, expliquen la revolucióque ha suposat la introducció de les noves tecno-logies a les seves ciutats.

La tecnologia guanyapes en la gestió viària

29

Els experts reunits al XVIII Fòrum Barcelona de Seguretat Viària proposenque tots els conductors facin cursos de conducció eficient i segura, com amesura per reduir la sinistralitat viària i les emissions contaminants

Conducció eficient: la clau perestalviar combustible i accidents

La xifra d’accidents de trànsit ha experimentat

una forta reducció a Barcelona al llarg de la dar -

rera dècada, però la xifra de víctimes segueix

sent astoradora: gairebé 30 ferits al dia. “Molts

d’aquests accidents succeeixen per la cultura del ‘jo pri-

mer’”, defensava Ole Thorson, president de l’associació

per a la Prevenció d’Accidents de Trànsit (PAT), durant la

presentació del XVIII Fòrum de la Seguretat Viària, cele-

brat el passat 1 de març. Una conducció eficient és la

millor via per eradicar els accidents i disminuir les emis-

sions contaminants. Per aconseguir-la, els especialistes

aposten per un pla de formació continuada que s’apliqui

a tots els conductors, novells i veterans, en què s’actua-

litzin els coneixements i s’avaluïn aptituds i actituds.

D’altra banda, els experts consideren que l’educació vià-

ria s’ha d’integrar com a matèria transversal del currícu-

lum escolar dels nens, i que cal fer especial incidència

en la col·lectivitat per damunt de l’individualisme, des-

tacant els valors i no només les normes.

Barcelona: capital sostenibleAmb la recent restricció de velocitat a les autopistes de

tot l’Estat, de 120 a 110 km/h, per contribuir a l’estalvi

combustible, era inevitable qüestionar quines mesures

similars s’aplicarien a les grans ciutats. “Nosaltres ja

hem fet els deures –afirmava el regidor de Mobilitat de

Barcelona, Francesc Narváez–. Portem quatre anys i 300

quilòmetres de zones 30 d’avantatge, així que no farem

cap nova restricció”. L’Àrea Verda, el Bicing i l’aposta per

modernitzar i ampliar la xarxa de transport públic són al-

tres dels “deures” que ja ha fet Barcelona per gaudir

d’un model de mobilitat sostenible “únic a Espa nya i a

Europa, en què el 75% dels

desplaçaments a la ciutat

es fan a peu, en bicicleta o

en transport públic”, tal i

com apuntava el regidor. �

Millor investigació: “Anàlisi de l’exposició al risc a patir unaccident mortal en els diferents col·lectius de motoristes deCatalunya”. Applus+IDIADA.Millor treball universitari: “Canvis en la política de segu-retat viària d’Espanya entre 2004 i 2010: un anàlisi centraten el disseny institucional”. Universitat Autònoma de Bar-celona.Treball divulgatiu: “Segur en moto: les claus de la segure-tat per al motorista urbà”. Joan i Carles Campsolinas.

Premis Mª Àngels Jiménezde Seguretat Viària

Francesc Narváez: “Reduir la velocitat per estalviarcombustible? Nosaltres ja hem fet els deures: duemquatre anys i 300 km de zones 30 d’avantatge”

Activitats

Marató BTT a Monegros

30

Trobada motard de Pingüinos

WPFG: Nova York t’espera

La Concentració Internacional de Motoristes, po-

pularment coneguda com Pingüinos, va fer 30

anys i els motards del ceGUB no van voler perdre-

s’ho. El 7 de gener de matinada, una expedició de

guàrdies va agafar carretera i manta cap a Vallado-

lid. A Puente Duero, el grup es va unir als 25.000

aficionats a les dues rodes congregats per gaudir de

tot un cap de setmana de festa i de la gastronomia

de la zona, destacant el famós brou pingüiner. �

Segur que ja fa mesos que et ronda pel cap la ciutat de Nova York: gratacels,

grans avingudes, llums de neó i, sobretot, els Jocs Mundials de Policies i Bom-

bers. Si ja comptes els dies que falten per unir-te als 20.000 companys d’arreu del món

que competiran del 26 d’agost al 5 de setembre, no et descuidis del més important: ins-

criure’t! Els World Police & Fire Games van obrir les llistes el passat 6 de gener i només

durant la primera setmana van apuntar-se més de 3.000 atletes de 24 països diferents.

Pensa que algunes de les disciplines tenen un límit de participants, així que no t’arris-

quis a quedar-te’n fora i registra’t a wpfg-ole.cpaf.org. �

Frank Jiménez, Secció de Ciclisme del ceGUB

Breus

Victòria deGarcía-Rojoal torneig de tennisEl company Alfonso García-

Rojo va endur-se la victòria al

Torneig de Tennis del ceGUB,

celebrat al CN Montjuïc el 24

de desembre. L’agent de Guàr-

dia Urbana va superar a la final

a Toni Balaciert, de Mossos.

Duatló de ViladecansL’agent Jaime Roy va aconse-

guir una magnífica sisena po-

sició en el Campionat d’Espa -

nya de Policies i Bombers de

Duatló de Muntanya, celebrat

a Viladecans el passat 30 de

gener. Roy, qui va deixar enre-

re a més de 400 participants,

va finalitzar la prova amb un

excel·lent temps d’1:47:24.

Un recorregut de 119 quilòmetres travessant

els àrids paratges del desert aragonès. És la

Marató de los Monegros de BTT, una de les

proves de ciclisme tot terreny més impor-

tants que se celebren a Espanya i que, en la seva onzena

edició, celebrada el passat 30 d’abril, va comptar amb la

participació d’un nombrós grup de bikers del Club Espor-

tiu de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Tot i les dolentes

previsions pel cap de setmana, el temps va aguantar i no-

més van haver de patir per la pols que les 3.000 bicicle-

tes dels participants aixecaven al pas per les pistes are-

noses de la zona. Tots els companys del ceGUB van de-

mostrar estar a un bon nivell, finalitzant la marxa en uns

temps propers a les 5 hores. Després de provar l’experièn-

cia, alguns ja pensen en tornar l’any vinent per baixar

temps. D'altres, s'ho pensaran una mica més. �

L’aplicació de laLlei del Tabac

El passat 2 de gener va entrar en vigor la Llei42/2010, que endureix la legislació sobre la ven-da, subministrament, consum i publicitat delsproductes derivats del tabac. La Instrucció 43/10regula l’aplicació d’aquest nou marc legal en latasca diària dels agents.

Per Joan Rabaixet

La nova Llei 42/2010 inclou com a llocs lliures

de fum “tots els locals tancats d’ús públic o

col·lectiu”. La principal novetat és la prohibició

total de fumar a l’interior dels bars, restaurants

i locals d’oci, independentment de la seva superfície, i

l’abolició de les “zones de fumadors” que fins ara es po-

dien habilitar dins d’alguns d’aquests establiments (ai-

xò també afecta hotels, terminals de ports i aeroports i

qualsevol recinte a cobert). A l’àmbit de l’hostaleria, no-

més es permet el tabac a les zones a l’aire lliure (terras-

ses, patis i vetlladors), considerant com a tals qualsevol

espai no cobert o tot espai cobert envoltat lateralment

per un màxim de dues parets, murs o paraments.

També a l’aire lliureLa normativa fa extensiva la prohibició de fumar als recin-

tes a l’aire lliure dels parcs infantils i de les zones de jocs

específicament destinades als menors, així com a la tota-

litat dels recintes sanitaris, incloent els accessos i les zo-

nes de pas i d’espera a l’aire lliure. També es prohibeix fu -

mar a l’entorn dels centres educatius, excepte als espais

a l’aire lliure de les universitats i dels centres de formació

d’adults, sempre que no siguin accessos immediats als

edificis o les voreres circumdants. Igual que fins ara, la

prohibició de fumar segueix regint per a tots els centres

de treball tancats (incloent

despatxos d’ús individual)

i per a totes les depen -

dències de les administra-

cions públiques.

L’única excepció que contempla la Llei són els clubs pri-

vats de fumadors, sempre que es fumi a l’interior de la

seva seu social i només hi siguin presents membres del

club. En cap cas es pot permetre l’entrada de menors.

SancióEs consideren infraccions lleus, entre d’altres, la de fu-

mar en llocs prohibits o fora de les zones habilitades, o

no informar a l’entrada dels establiments de la prohibició

de fumar. Els propietaris incorren en infracció greu si per-

meten fumar en llocs on existeix la prohibició de fer-ho,

o si habiliten zones per fumar quan no estigui permès.

Les infraccions lleus se sancionen amb multa de 30 a

600 euros, les greus amb multa de 601 a 10.000 euros

i les molt greus amb multa de 10.002 a 600.000 euros.

Les infraccions que es puguin detectar en aplicació d’a-

questa normativa són denunciables d’acord amb el no-

menclàtor d’infraccions incorporat a la Instrucció 43/10.

Pel que fa a la venda de tabac, les màquines expenedo-

res dels bars, restaurants, locals d’oci, tendes de les es-

tacions de servei, hotels i establiments anàlegs han d’es-

tar sota la vigilància directa del titular o dels treballadors

del local. La venda de tabac està prohibida en espais a

l’aire lliure, i en el cas de quioscos situats a la via públi-

ca, les màquines han d’estar a l’interior. �

La normativa prohibeix fumar en qualsevol local d’úspúblic tancat i als recintes a l’aire lliure de les zonesinfantils, centres educatius i instal·lacions sanitàries

31

Marc legal

Aprèn a cuidar-te

Un accident de trànsit greu, una agressió, un

sinistre amb víctimes, un enfrontament vio-

lent... Actuem, auxiliem, protegim; però aquí

no acaba el servei. És possible que mentre

tornes a la unitat, continues amb la patrulla o et canvies

de roba al final de la jornada, les imatges del que has

viscut et rondin pel cap, els records t’angoixin o t’en-

vaeixi un sentiment de tristesa, sobretot si has intervin-

gut en una situació en la que hi havia ferits molt greus

o morts. Aquest tràngol és el que, clínicament, s’ano-

mena trauma. Després de viure una situació traumàtica

pots patir una sèrie d’alteracions físiques, cognitives i

conductuals relacionades amb l’estat d’estrès que has

viscut: sentiment de culpabilitat, confusió, insomni, mal

d’estómac, irritabilitat... Tots aquests símptomes, que es

poden perllongar fins a quatre setmanes, són conside-

rats normals i habituals, i en sí mateixos no impliquen

que necessitis ajuda professional.

32

Com detectar si patim unTrastorn per Estrès PostrAlguns serveis especial-ment durs poden provocarcanvis en l’estat d’ànim imalestar. Uns sentimentsque són normals sempreque no superin certs límits.Aquest article et donaràles pautes per reconèixersi un trauma entra dinsd’aquesta normalitat o siha derivat en un trastornque cal tractar.

“No m’ho puc treure del cap”Si fa més d’un mes que pateixes els símptomes descrits

al quadre, has posat en marxa les estratègies descrites i,

tot i així, continues sentint-te angoixat i desbordat; o si

els símptomes es manifesten d’una manera severa, ne-

cessites ajuda professional. En aquests casos, és molt

possible que no hagis pogut gestionar l’estrès derivat de

la vivència traumàtica i que aquest hagi derivat en un

Trastorn per Estrès Postraumàtic (TEP). Normalment, el

TEP apareix dins dels tres mesos posteriors al trauma,

però també es donen casos d’inici endarrerit en què els

símptomes apareixen passats sis mesos en endavant. �

33

aumàtic

Com pots combatre aquests símptomes?- No controlis en excés les teves reaccions. Permete’t

sentir-te malament i no te n’avergonyeixis.

- Parlar-ne és un dels millors remeis per alleujar tensions.

- Busca companyia, passa temps amb altres persones i,

sobretot, no t’aïllis.

- Ajuda altres companys i companyes compartint senti-

ments i escoltant-los.

- Fes un exercici físic moderat, alternant-lo amb exercicis

de relaxació.

- Ocupa el teu temps. Fes-te un horari que reguli les ho-

res de menjar, fer feina i descansar.

- No prenguis decisions dràstiques. No és el moment.

- Descansa les hores suficients. Si no pots dormir, escriu

durant les hores d’insomni.

- Els somnis i els malsons recurrents sobre la situació vis-

cuda són normals. No intentis combatre’ls. Disminueixen

amb el pas del temps i es fan menys dolorosos.

34

El Tauler

FELICITACIONS A LA GUB• De la Unitat d’Hospitalització Domiciliària de l’Hospital delMar a la Guàrdia Urbana, en agraïment a la seva col·laboraciódurant la Marató de Barcelona del 6 de març, ajudant a lesdotacions a creuar els carrers tallats al trànsit en cas necessari.• Del ciutadà Javier Boluda, del carrer Consell de Cent, a totsels agents de l'Eixample que realitzen tasques de Proximitat i, enespecial, a l'agent número 25.931 per la seva implicació enresoldre un conflicte veïnal.• De la directora de l'Escola Font d'en Fargas a la GUB per latasca que realitza al barri, destacant molt especialment la labor deproximitat que els agents fan a l'escola.• De l'Eix Comercial de Sant Andreu i de l’Eix Maragall a les UT deSant Andreu i d'Horta Guinardó, respectivament, per la seva tasca enla campanya de Nadal, realitzada amb una excel·lent coordinació iun resultat molt satisfactori per als comerciants.• De la comunitat de propietaris del carrer Escultor Llimona 18, a laUT de Nou Barris i, en especial, al caporal Ponce per l'interès i efectivitaten solucionar els problemes a la plaça Álvaro Cunqueiro.• De l'Associació de Comerciants del carrer Portaferrissa, Cucurulla iBoters a la GUB per l'èxit de la campanya de patrulles mixtes entreagents de Mossos i de Guàrdia Urbana durant la campanya de Nadal,que ha representat una millora en la seguretat.• De l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) a la Guàrdia Urbana perla seva col·laboració durant la Cavalcada de Reis.• De la coordinadora de Prevenció de l'Escola Joan Miró, Eulàlia Comas,als dos agents que van participar en el simulacre d'evacuació del centre.• Del ciutadà Luis Buendía als caporals número 23.088 i 25.151per la labor realitzada amb èxit en un expedient que tenia obert.

• Del comissari dels Mossos

d’Esquadra Manel Castellví, cap

del Pla Director de Seguretat del IX

Campionat del Món d’Snowboard La

Molina 2011, a totes les persones de

la Guàrdia Urbana de Barcelona que

van treballar en aquest dispositiu, en

agraïment a l’esforç i a l’actitud que

van demostrar en tot moment. Un

projecte d’aquestes dimensions no

s’hauria pogut dur a terme sense el

bon treball d’equip, la col·laboració

i el compromís de tots els

organismes que han

participat.

L’Organització de la Maratóde Barcelona ha atorgatenguany el seu premi a laCo ope ració Institucional ala Guàrdia Urbana, enreconeixement a la qualitatdel servei i a la dedicaciódemostrada a l’hora degestionar l’esde veniment quela policia municipal haesmerçat any rere any. Un guardó que alaba el treballde tots els agents que van participar en el dispositiu idel conjunt de l’organització, i que l’intendent majoren cap de la GUB, Francesc Xavier Vilaró, varecollir el passat dia 4 de març (a la imatge).

JUBILACIONSJorge Valero Zolle

Rogelio Cano NavarroJosé M. Porto CánovasManuel Muñoz CabezaAntonio Casaponsa FígolsAlonso Aparicio BlancoFrancisco Cumplido CariñenaCarlos Rivali AlonsoJaume Lladosa RibesJosé Martín-Moreno Urda

DEFUNCIONSCarlos Cuscó ColladoRafael Cumelles EstrellaConrad García Mandado

Al rebre la Revista reviuen en ma memòriaels dies orgullosos de ser un guàrdia urbà;comprendre-la i llegir-la, un fet que farà història,tal com parlem nosaltres: ben clar i ben català.

Que lluny són aquells dies, en què jo escriviael text de les denúncies talment en català!Llavors m'exposava que els “jefes” que hi haviapoguessin sancionar-me pel nostre bell parlar.

Un somni és la Revista, que sols vèiem en somnis,i cada dia guanya en gust i qualitat.I aquí llegint-la a Reus, tot ella fa que t'omplisd'aquests companys més joves que guarden la Ciutat.

Flavià Mateu Cluet,guàrdia urbà jubilat

Premi pel dispositiu de la Marató

Desconnecta

35

Història10 anys del traspàs de Trànsit. L’1 de desembre del 2000 la Ge-neralitat va assumir de l’Estat les competències en matèria detrànsit. Un fet que va ser el preludi de l’assumpció de les compe-tències en seguretat pública, que permetrien consolidar els Mos-sos. Des que Catalunya gestiona les polítiques públiques de tràn-sit, els morts a les carreteres s’han reduït un 60%, tot i que en lamillora també han influït decisivament iniciatives d’àmbit esta-tal com el carnet per punts o l’enduriment del Codi Penal.

BarcelonaUn barri amb menys de mig miler de veïns. Amb 451 habitantscensats, el barri de La Clota és el menys poblat de Barcelona. Estroba situat en una depressió entre el Carmel i el passeig de la

La imatgeLes Unitats Centralitzades de Suport Operatiu compten des de març amb una nova seu dins del complex

policial de la Zona Franca. A la imatge, el nou edifici de la Guàrdia Urbana de Barcelona vist des de la torre del

parc de bombers que hi ha al costat de les instal·lacions.

Vall d'Hebron, al mig del districte d’Horta-Guinardó. El creixementurbà de la Clota no ha estat gens intens, i ha mantingut fins avuiun aire semi-rural en què coexisteixen cases baixes i masies ambhorts, amb un petit nucli format per edificacions autoconstruïdes.

Món policialKamikazes condemnats a patrullar en ambulància. Un jutjat deMadrid obliga als conductors que van matar algú mentre anavenbeguts a complir part de la pena acompanyant a les ambulànciesdel SAMUR que atenen accidents de trànsit. 11 reclusos ja hanparticipat en aquest projecte, com a pas obligat per obtenir la con-dicional. Els psicòlegs asseguren que “produeix un autèntic canvid’actitud”, i alguns participants valoren fins i tot fer-se voluntarisdel SAMUR un cop hagin completat la condemna.

Sabies què...