sumari-42_45022.pdf · 2017. 8. 25. · nº 42 juliol - agost 2003 què tenen la possibilitat de...

Un dels objectius d'ACRA é s lapromoció de l'evolució positiva del

sector i la defensa i divulgació d'unmodel professionalitzat d'assistèn-

cia gerià trica i geron-tològica. Aquest motiuens ha portat a la con-vocatò ria dels "IPremis ACRA per a lamillora del benestar iqualitat de vida de lagent gran", que volenser una plataforma dedivulgació de la quali-tat, innovació i aporta-cions professionalsdins el camp de l'aten-ció a les personesgrans. Creiem que unainiciativa d'aquesttipus, que busca laimplicació dels profes-sionals del sector, con-tribueix a fer un saltqualitatiu en l'assistèn-cia a la gent gran.

En marxa la primera edició dels Premis ACRA

Butlletí Informatiu ∙ 1

A Fons 1

Acra es mou 2

El Sector 5

Els socis informen 14

Agenda 16

Breus 16

Canalització de clients 17

Nous Socis 17

Anuncis 18

S U M A R I

A FONS

ACRATravessera de Gràcia, 40, pral. 2a 08021 BarcelonaTelèfon: 93 414 75 52Fax: 93 414 65 26http://www.acra.ese-mail: [email protected]

Butlletí nº 42 Juliol - Agost 2003

2 ∙ Butlletí Informatiu

nº 42 ju l io l - agost 2003

ACRA ES MOU

Segona edició del Concurs de Postals "Gent Gran, Gent Artista"

El concurs, que compta amb lacol∙laboració del Departament deBenestar i Família de la Generalitatde Catalunya, de "la Caixa" i de laCambra de Comerç de Barcelona,estableix tres categories: premi a laqualitat en l'atenció a la gent gran,premi a la innovació en l'atenció ales persones grans i premi a la mil -lor aportació professional dins l'a-tenció a les persones grans.

El termini de presentació dels tre-balls finalitza el 10 de setembre de2003 i els premis s'atorgaran el 8d'octubre en el transcurs d'unsopar a la Casa Llotja de Mar.Podeu trobar les bases completes awww.acra.es.

El passat 9 de maig les patronals ACRA,LARES i FNRPTE i el sindicat CC.OO van sig-nar el III Convenio Colectivo Estatal deResidencias Privadas de Personas Mayores ydel Servicio de Ayuda a Domicilio, que tindràvigència fins a finals del 2005. El text seràpublicat properament en el BOE.

ACRA ha editat el conveni en un llibret, queestà a disposició de tots els associats. A mé s,podeu consultar-lo íntegrament a la pà ginaweb (www.acra.es).

Jornada informativa per als associats

En relació amb el contingut del nou conveni,ACRA va organitzar el passat 23 de maig unasessió informativa a Foment del Treball pertal de repassar exhaustivament les principalsnovetats que inclou el text. La jornada, queva aplegar 110 persones, va concloure ambun torn de preguntes en què es van aclarir elsdubtes que van plantejar els associats.

Se signa el III ConvenioColectivo Estatal deResidencias Privadas dePersonas Mayores y delServicio de Ayuda aDomicilio

Animats per l'èxit de participació iper l'alt nivell dels treballs presen-

tats en la primera edició, ACRAorganitza, per segon any consecu-

tiu, el ConcursPostals de Nadal2003 "GentGran, GentArtista", un cer-tamen que técom a objectiumostrar a lasocietat la tascaque es realitzaen els centresd'atenció a lagent gran i, enespecial, lafeina dels pro-fessionals, quedia rere dia tre-ballen amb elsresidents ivetllen per laseva qualitat devida.

A mé s, elconcurs acon-segueix que to-tes les personesgrans dels cen-


b u t l l e t í

ACRA viatja a Alemanya per conèixer un nou model d'atenció a la gent gran

Una experiè ncia interessant i enriquidora

Entre el 21 i el 26 de març , un grup de19 professionals del sector i socis d'ACRAva viatjar a Alemanya per conèixer sobreel terreny com es desenvolupa l'atenció ala gent gran en aquell país. Les dates coin-cidien amb la celebració de l'Altenplege deNü remberg, la fira mé s importantd'Europa dedicada exclusivament a lespersones grans i a productes per atendrela dependència, i de la HealthCare, uncongré s paral∙lel sobre la cura de la salutde la gent gran.

A mé s d'assistir a aquesta fira, des dela direcció d'ACRA, i d'acord amb els par-ticipants, també teníem com a objectiu

explicar i intercanviar experiències entreambdós països. Per tant, vam visitardiversos centres i vam examinar dife-rents models de gestió i de cura de l'a-tenció sociosanità ria.

Dos models força diferents

La primera visita va ser a la residència"Haus Kohlscheid", ubicada a la petitalocalitat de Kohlscheid, prop d'Aquisgran.De construcció recent, é s pionera a

Alemanya, atès que ha adoptat el modeldels centres privats nordamericans, unmodel que preté n la plena integració de la

residència en l'entorn social i cultural ones troba situada. El centre disposa d'unacollidor menjador-restaurant on elsclients poden compartir amb ciutadans dela població diferents actes, intercanvis ixerrades. Tant les habitacions de laresidència com els pisos tutelats, disposend'estances à mplies, on els interns podentenir el seu propi mobiliari i adequar-lo dela forma mé s personal. Aquesta é s potserla major diferència respecte els centresd'Espanya: a Alemanya, es destinen mé s

metres quadrats a les habitacionsdels residents, que, majorità ria-ment, són individuals.

Despré s, vam veure un centre decaracterístiques i gestió completa-ment diferent, situat a pocs quilòme-tres. Forma part d'un ampli projectede serveis globals de gestió públicade titularitat municipal: Sozial-Holding, a Mönchengladbach. Laresidència per a gent gran cons-titueix tan sols una part d'aquestcomplex holding, que es compond'una xarxa d'empreses que ofe-reixen serveis d'atenció a domicili,cursos de formació continua i espe-cialitzada per al personal i servei decuina, entre d'altres.

L'edifici atrau l'atenció per laseva singularitat. Nomé s creuar laporta, es pot observar que estemdavant d’un projecte particular, onla configuració arquitectò nica, amé s de conceptes pedagò gics ipsicolò gics innovadors, é s un ele-ment essencial que contribueix a

l'èxit del model. Les persones gransingressades s'agrupen en petits nuclisde sis, amb cuina i menjador propi, en

tres associats participin d'una activitatconjunta, que, a mé s, fomenta lesseves potencialitats.

Com l'any passat, la postal guanyadoraserà la que ACRA utilitzi per a felicitar lesfestes de Nadal. L'acte de lliurament depremis se celebrarà , novament, a l'audi-tori de La Pedrera el proper 18 de

novembre, on podrà contemplar-se unaexposició de totes les creacions presen-tades, que, a partir del dia 19, estraslladarà a la seu d'ACRA. Tant els cen-tres participants com els autors de lespostals rebran un diploma acreditatiu.

Enguany, tornarem a comptar amb lacol∙laboració de la Fundació Viure i

Conviure de Caixa de Catalunya i del GrupAlessa, així com de la revista Rediges, deMRW i del prestigiós Cor Vivaldi-Ipsi-Petits Cantors de Catalunya, que ensoferirà una actuació durant l'acte de lliu-rament de premis.

Podeu trobar les bases íntegres awww.acra.es.

L'expedició d'ACRA a Alemanya



què tenen la possibilitat de preparar ali-ments, compartir taula, rentar plats, etc.Aquestes activitats, sempre controlades isupervisades per professionals, servei-xen com a terà pia perquè els residentsfacin tasques quotidianes i trenquinl'aïllament que viuen en molts d'aquestscentres. La coloració diferent i la texturaintermitent de les parets permeten unamillor orientació a les persones ambmalalties senils, així com els mateixostreballs manuals que realitzen, petitsobjectes de roba privats i mobles noestandaritzats (cap planta té el mateixtipus de decoració ni de mobles).

Durant l'estada als centres, vam perce-bre petits detalls de la vida quotidiana aAlemanya que ens van cridar l'atenció:prà cticament, els residents no reben vi-sites de familiars, probablement perquèles famílies deixen de compartir sostrequan els fills són encara molt joves, alvoltant dels 18 anys. També ens va sor-prendre que, en determinats centres, elpersonal no portava uniforme de treball.Al preguntar el motiu, van respondre'nsque així el clima era mé s familiar i menyspropi d'un hospital.

El Home Care de Nüremberg

Per finalitzar el viatge, vam ser convi-dats a conèixer el projecte de xarxa de

consultes de la ciutat de Nü remberg, alland de Baviera. L'anomenat Home Carede Nü remberg é s un projecte que con-sisteix, bà sicament, en la coordinació il'assessorament en forma virtual delsconsultoris privats de medicina de lapart nord de la ciutat, que té uns125.000 habitants. La idea va sorgir dela reflexió i l'anà lisi de la gran dispersiód'ofertes, serveis i institucions diversesque tenen competències i responsabili-

tats sobre el tema de la gent gran. Aaixò , caldria afegir les múltiples i com-plexes instà ncies governamentals(serveis socials, ajudes municipals,mútues mèdiques, situació familiar ijurídica del pacient, etc.), totes ellesamb competències a l'hora d'oferirajudes econòmiques que cobreixin lesdespeses geri à triques i de residències.

L'objectiu del projecte, de carà cterexperimental, é s crear una xarxa racional

i coordinada d'ofertes d'atenció domici-lià ria i de residències per a personesgrans. La xarxa consta dels segü ents ele-ments: banc de dades, TeleCare, asso-ciació de qualitat i un pla d'avaluació i definançament. El banc de dades sistem-atitza la informació sobre els centres derehabilitació, urgències i centres d'asses-sorament d'habitatges per a personesgrans. El TeleCare é s un programad'ofertes mèdiques sobre tècniques de

seguretat per a les cases. Finalment, l'as -sociació de qualitat intenta incorporar elmà xim de qualitat en tot el procé s de curai abasta els serveis mèdics, les consultes iles institucions que participen en el pro -jecte.

L'Home Care de Nü remberg ha guanyatun premi a l'innovació a Alemanya i seràpresentat a Barcelona en el transcurs deles III Jornades Socials i Sociosanità ries,organitzades per ACRA, ACES i UCH, que

b u t l l e t í


De cara a les eleccions catalanes quetindran lloc la propera tardor, ACRA hacelebrat una ronda de reunions ambdiversos representants dels partits políticsper conèixer les seves propostes elec -torals, així com la postura que mantenenen diversos aspectes d'interès vinculatsamb el sector de l'atenció gerià trica.

ACRA va poder parlar amb Manel Jovellsi Neus Munté , de CiU; amb Marina Geli,del PSC; amb Àngels Esteller, del PPC;amb Carme Porta, d'ERC; i amb JesusBatet i Joan Manuel Velasco, d'ICV-EA.Les seves opinions queden recollides enel segü ent qü estionari.

1. Quin balanç fa de les polítiques actualsde l'administració central i autonòmica enmatèria d'atenció a la gent gran?

El balanç de l'AdministracióAutonòmica pel que fa a les polítiques d'a-tenció a la gent gran, el considerem alta-ment positiu perquè el Govern dela Generalitat ha prioritzat aques-ta actuació en la seva acció degovern, i això es visualitza clara-ment si analitzem l'evolució delspressupostos d'aquest últimsanys en aquesta matèria. Perexemple, el Departament deBenestar i Família destinava l'any1999 uns 134 milions d'euros al'atenció a la gent gran i aquest2003 hi destina 229 milions d'eu-ros, el que representa un incre-ment del 70%, increment moltimportant i molt superior al queha tingut el propi pressupost dela Generalitat. Això demostra laimportà ncia que el Govern hadonat a aquest tema.

Aquest increment dels recursosha permès impulsar la creació de 7000places de residència amb finançamentpúblic, signar un acord triennal (2001-2003) amb les principals patronals i sindi-cats del sector que ha suposat una apostaper la qualitat i un important increment de

tarifes del Programa d'AcollimentResidencial, que va comportar un compro-mís pressupostari de la Generalitat de26.000 milions de pessetes en aquellmoment (156.268.782 €).

Altres actuacions significatives dutes aterme han estat les destinades a afavorirque la gent gran pugui envellir a casa. Enaquest sentit, cal destacar la potenciaciódels centres de dia i del Programa Viureen Família pel que fa al suport econ òmica les persones amb dependència queviuen a casa. Ha incrementat l'import del'ajut i ha ampliat l'accé s de les personesque hi poden optar.

Pel que fa al Govern Central, hem de dirque no ha avançat gaire en les polítiquesde protecció de la dependència que s'haviacompromès a tirar endavant en diversosacords del Congré s de Diputats de Madrid.

Les polítiques de l'Estat enrelació amb la gent gran no garanteixenni una suficiència financera de les pen-sions ni han establert un pla estatal per a

l'atenció a les persones grans ambdependència. Els plans cronolò gics previs-tos no s'han complert.

L'Estat ha d'impulsar un marc definançament adequat perquè les personesgrans, dependents o no, puguin viure dig-

nament. Necessitem un nou gran acordentre l'Estat, les comunitats aut ònomes,els sectors empresarials i els sindicats peraconseguir pensions dignes i finan çamentde la dependència.

L'administració autonòmica de Catalunyano ha liderat suficientment l'accé s univer-sal als serveis de suport a la dependènciadurant els darrers 23 anys de govern deCiU. Hi ha iniquitat territorial de qualitat id'accé s als serveis.

Al llarg d'aquests anys, totes lesadministracions han treballat i han fet ungran esforç per cobrir les necessitats quefins ara plantejaven les persones grans.Tot i això , encara resta molt per arribar acobrir la demanda que tenen a tot el terri-tori per tal que puguin accedir amb rapi-desa a qualsevol servei que necessitin enfunció de les seves necessitats, que sónsempre canviants al llarg de la seva vida.

Ara ens trobem davant d'un nou repteque é s l'envelliment, un gran èxit de lasocietat, sens dubte, però també un

fenomen complex que té repercus-sions en l'economia, en el consum,en la vida social, en la vida activa,etcètera. És un fet que exigeix can-vis profunds, respostes decididesper part de totes les administra-cions, per això é s molt importantassumir totes aquestes conseqü èn-cies, que són molt diverses, ambrespostes que siguin realistes, queincideixin en les planificacions, enles infraestructures, en els recur-sos, i anticipar-se, això sí, amb lespolítiques a adoptar per evitar elselements i les connotacions nega-tives que tenen, aquestes, en l'en-velliment de la nostra societat.

Aquests canvis socials requerei -xen polítiques transversals -quefins ara la Generalitat no ha portat

a terme- per tal de fer un tractament inte-gral a les persones grans amb mesureslegislatives i executives que estableixinunes sinèrgies entre les administracions iel tercer sector amb actituds i aptitudsque facin possible donar resposta integral

EL SECTOR

Els partits polítics opinen

PSC: Necessitem un nou gran acord entrel'Estat, les comunitats

autònomes, els sectorsempresarials i els

sindicats per aconseguir pensions dignes i finançament de la dependè ncia



segons les seves necessitats,amb una planificació de recur-sos i serveis adaptats a lesnoves demandes en funció delgrau de dependència.

El sector de la poblaciómajor de 65 anys é s un delsmé s importants quant a l'ac-tuació dels serveis socials, elmé s nombrós quantitativamenti el que té dèficits molt impor-tants des del punt de vista de lagarantia d'accé s a mé s i millorsserveis d'assistència sociosa-nità ria; i la demanda social é sà mplia i important, tenim gaire-bé 1.000.000 de persones que passendels 65 anys.

Perquè viure mé s anys é s un granavenç , però no comporta sempre viure'lsamb la qualitat de vida adequada: l'en-velliment comporta mé s dependència imé s necessitats, que es preveu que si-guin creixents. Les administracions nonomé s han de treballar per cobrir lesnecessitats actuals, sinó també les que espreveuen en un futur mé s proper. Iaquestes necessitats no es poden acararsense una planificació adequada i coordi-nada des de la iniciativa principalmentpública, perquè la intervenció pública é sfeble i tendeix a desviar cap a la iniciati -va privada i cap a les famílies les sevesfuncions i els costos que se'n deriven.

Una part de la gent gran es troba en unasituació frà gil derivada, en part, deldeteriorament físic i, en part, de la condi-ció de ciutadans i ciutadanes que ja hanabandonat la seva activitat en elmercat laboral. I el nostre sis-tema de protecció social é sfeble i els drets que es derivenno són clars ni reconeguts. Delsdrets socials i econòmics de lagent gran i de les seves famílies-actualment, i amb molt pocsuport de l'administració, el90% de persones ambdependència cobreix la pròpiafamília i el 97% de les personescuidadores són dones- podemdir bà sicament que són dèbils ique produeixen, massa ve-gades, situacions d'insatisfac -ció. Els darrers anys hi ha hagutmillores significatives, però lessolucions arriben amb ritme

insuficient. Aquesta é s una de les conse-qü ències que mé s clarament evidencienles limitacions del nostre Estat del benes -tar i, mé s concretament, del nostre sis-tema de protecció social. És evident que elbenestar de les persones, la qualitat devida de ciutadans i ciutadanes ha disminu ït(malgrat que l'economia diuen que va tanbé ) i ens trobem davant de polítiques i depressupostos insuficients tant en la milloradels serveis, com en la creació de serveis ien la redistribució de la riquesa a partirdels serveis i recursos per a la millora de laqualitat de vida.

D'enç à de la dècada dels90 i malgrat els diferents i ambiciosos plansgerontològics, integrals, etc., que no es vancomplir, arrosseguem un dèficit conside-rable que no es cobrirà amb el programaautonòmic que es va iniciar l'any passat. El

Pla d'Acció 2003-2007 de l'IMSERSOque substitueix el Pla Gerontològicdel 1992, que, en la major part,tampoc no es va complir, es troba enfase d'aprovació. Pensem que, comels altres, es quedarà en bones pro-postes i res mé s. S'analitzen i esconeixen els problemes però nos'afronta la realitat.

2. Quines propostes fa, en el seuprograma electoral, relacionadesamb l'atenció a la gent gran?

Pensem fer un programaque estigui centrat, d'una manerapriorità ria, en les persones, mirant

de donar respostes concretes als pro-blemes mé s quotidians, mé s immediats imé s directes que té la gent. I ho fem teninten compte que desprestigia la políticaprometre allò que no es pot donar.

Per tant, posarem mé s èmfasi en aque-lles propostes possibles de fer en elspropers quatre anys, que no pas engrans promeses que es desautoritzin perelles mateixes. I tot això perquè fem unprograma dirigit a gent madura, perquèCatalunya està configurada per unasocietat madura, amb capacitat per feruna anà lisi crítica.

Pasqual Maragall ha presentat elseixos bà sics del seu compromís amb la gentgran amb una proposta de finançament aquatre anys i que inclou: A) Equipaments i ajudes per a la gentgran:

A.1) Casals per a la Gent Gran∙ Potenciar els Casals per a la GentGran i rescatar-los com a centressocials, sense perdre l'activitat ac-tual però ampliant els serveis iequipaments.∙ Apostem perquè aquest equipa-ment depengui del món local o delsector privat sense à nim de lucre. I,a mé s, potenciarem l'autogestió.A.2) Servei Integral Sociosanitarid'Atenció a Domicili: envellir en elseu entorn ∙ Elaborar un protocol, unificat pera tota Catalunya, que reguli laprestació del Servei IntegralSociosanitari d'Atenció a Domicili.∙ Copagament segons el nivell derenda de l'usuari.

ERC: L'atenció a la gentgran ha de sorgir

d'un treball planificat i amb objectius

clarament definits per l'administració amb la participació

dels usuaris i de les entitats

ICV-EA: Cal atorgar prioritat al

desplegament d'unainfraestructura pú blicade serveis per a la gentgran, a partir de criterisde reequilibri i equitat

socioterritorial


b u t l l e t í

-Augmentar la cobertura del servei integrald'atenció a domicili de l'1,7% actual al 6%en quatre-vuit anys. I incrementar en unmínim de 5 hores setmanals l'atenció. Escrearà un lloc de treball per cada set per-sones ateses pel Servei IntegralSociosanitari d'Atenció a Domicili. -Universalitzar, en quatre anys, el servei deteleassistència, lligat a l'atenció a domicili.Per cada 100 terminals de teleassistènciaes crearà un nou lloc de treball. A.3) Habitatges Tutelats ∙ Ampliar la xarxa d'habitatges tutelatsd'oferta pública. L'oferta actual é s de 445places d'habitatge tutelat, de les quals 323són d'oferta pública, amb una coberturamitjana del 0,031%.-Crear un total de 1.000 places d'habitat-ges tutelats d'oferta pública, arribar a unacobertura mínim del 0'13%.A.4) Centres de Dia∙ Ampliar el nombre de places de centrede dia d'oferta pública i assegurar elservei de transport als Centres de Dia.Actualment hi ha 6.730 places de centrede dia, de les quals 2.571 sónd'oferta pública, amb unacobertura mitjana del 0,25%.-Crear, en 4 anys, 2.000 novesplaces d'oferta pública de centrede dia (a raó de 500 places/any)i arribar a una cobertura del0,44% (per cada 100 personesmajors de 65 anys). Per cada sisplaces de centre de dia es creaun nou lloc de treball.-Cost anual de la plaça de centrede dia: 5.409,11 € (900.000 pes-setes).A.5) Residències∙ Augmentar el nombre de places deresidència d'oferta pública. Actualment hiha 41.996 places de residència, de lesquals 16.300 són d'oferta pública, amb unacobertura mitjana de l'1,58%, tot i quemolt desigual a nivell comarcal.-Oferir 10.000 places noves de residènciaen el període de 4 anys (a raó de 2.500places l'any); per arribar a una coberturad'oferta pública del 2,55%. Reservarem el5% de les places per estades temporals.Per cada tres places residencials es crearàun nou lloc de treball. B) Altres mesures:B.1) Acolliment familiar∙ Desenvolupar i executar la Llei 11/2001,de 13 de juliol, d'Acolliment Familiar. I coma mesura proposem un programa pilotd'Acolliment Familiar. Actualment hi ha 0

places d'Acolliment Familiar.-Arribar a les 375 places d'AcollimentFamiliar en 4 anys, amb una cobertura mit-jana del 0,04%. -Es donarà una ajuda d'entre 5.409,11 €anuals (900.000 pessetes) i 6.490 € anuals(1,08 milions de pessetes) segons els graude dependència.B.2) Arranjament d'habitatgesAquest arranjament ha de contemplar: a)la seva conservació; b) el correcte fun-cionament de les instal∙lacions (aigua,llum, gas), dels serveis sanitaris i de lacuina; c) condicions higièniques, venti-lació, desguassos, condicions de segure-tat, evacuació en cas d'incendis i barreresarquitectòniques. -Arreglar una mitjana de 100 habitatgescada any (400 habitatges en 4 anys), 20dels quals hauran de ser habitatges "d'a-colliment familiar".-L'ajuda per arreglar els habitatges serà de6.010,12 € (1 milió de pessetes) per a per-sones amb rendes baixes.B.3) Programa "Viure en Família"

Desenvolupar el programa "Viure enfamília", oferint a les famílies que reuneixinles condicions necessà ries un suporteconòmic, si opten per tenir a casa unapersona dependent.-Crear 4.000 places per "Viure en família"en el període de 4 anys (a raó de 1.000places anuals).-Es donarà una ajuda anual d'entre5.409,11 € (900.000 pessetes) i 6.490 €(1.080.000 pessetes) segons el grau dedependència; per a famílies amb rendesfins a 21.035,42 € anuals (3,50 milions depessetes brutes anuals).B.4) Altres∙ Per a la integració de la xarxa sanità ria isocial dels serveis per a les persones gransamb dependència cal crear un modelsociosanitari d'atenció. Ens dotarem d'un

organisme de gestió. ∙ Crear la figura del Defensor de la GentGran, que estigui lligada a la Sindicatura deGreuges. ∙ Adaptar el sistema sanitari públic a lesdemandes de les persones grans, en espe-cial davant les malalties crò niques.Prioritzar les prestacions sanità ries quepermetin retardar la dependència de lespersones grans.∙ Actualitzar del cost de les places existentsactualment (moltes a precari)

Considerem que cal promourepolítiques i projectes, tant socials comeconòmics, en base a una política d'enve-lliment centrada en dues direccions: peruna banda, estendre i garantir la qualitatde vida de les persones grans procurant-los-hi un paper mé s actiu a la societat, i peruna altra banda, garantir els serveis sufi-cients per a les persones amb dependènciai les seves famílies.Propostes per a millorar l'atenció de les

persones grans ∙ Cal prestar atenció integral i con-tinuada a les persones grans quetenen necessitats canviants al llargdel temps, personalitzant els itine-raris d'atenció per adaptar lesprestacions assistencials i de suportals canvis que es vagin produint,especialment en les persones ensituació de dependència; cal dis-posar de recursos adequats peratendre'ls, d'acord amb les sevesnecessitats, i també intensificar lacooperació eficient entre les dife-

rents institucions, les xarxes d'atenció, elsagents socials, els professionals, les per-sones i les famílies; impulsar la consoli-dació dels serveis socials i millorar-ne laprofessionalització, i potenciar les polí-tiques actives de millora de la qualitat.∙ Cal facilitar l'opció d'elegir, de cada per-sona gran i de la seva família, entre totsels serveis, d'acord amb les seves neces-sitats i preferències.∙ Calen plans d'acord amb les noves neces-sitats socials, que incloguin les necessitatsgenerals i sectorials de la població, les pri-oritats de cobertura els models d'atenció,l'afectació de recursos, amb l'objectiud'establir els nivells mínims de prestacions,garantir l'equitat per evitar desequilibristerritorials, i explicitar els mecanismes decoordinació i de concertació amb les enti-tats i el tercer sector.

PPC: Cal desgravar el cost de contractació

de qualsevol servei assistencial en el tram

autonòmic de l'IRPF



∙ S'han d'incrementar els recursos adreçatsa la formalització de convenis de col∙labo-ració amb associacions, fundacions i altresentitats que tenen com a objecte l'atencióa les persones grans. ∙ L'administració de la Generalitat ha decol∙laborar estretament amb elsAjuntaments per assolir un nivell d'inte-gració real de serveis entre els tres nivellsd'atenció social: primà ria, especialitzada isociosanità ria.Propostes pel que fa a l'oferta de serveis al'atenció primà ria∙ Cal multiplicar per dos la coberturaassistencial de l'ajuda domicilià ria per apersones mé s grans de 65 anys, perarribar al 10% d'aquesta població;establir nous instruments de col∙laboracióamb els consells comarcals i elsAjuntaments amb la finalitat de poderampliar la cobertura a Catalunya. ∙ Les despeses per a la contractació d'as-sistència personal que col∙labori en la curade les persones grans, cal que siguin des-gravables de l'IRPF per tal d'ajudar lesfamílies que, pel fet de tenir persones alseu cà rrec, necessitin contractar algunservei de suport que faci possible l'atencióen el seu entorn afectiu. ∙ Cal promoure programes desolidaritat intergeneracional mit-jançant els quals joves voluntarispuguin col∙laborar en l'atenció ala gent gran, fins i tot la queresideixi en el seu propi domicili.Propostes pel que fa a l'ofertade serveis a l'atenció especia-litzada∙ Cal incrementar la coberturaen els centres de dia correspo-nents al territori fins arribar acobrir les necessitats de lapoblació i així facilitar que lespersones grans puguin roman-dre en el seu entorn. ∙ Cal incrementar la cobertura deplaces residencials fins arribar acobrir les necessitats de lapoblació i situar-les a la mitjanade 500 places per cada 10.000habitants, assegurant l'equitat en la dis-tribució territorial dels recursos. ∙ Calen programes d'habitatge tutelat per apersones grans que no tinguin un grau dedependència alt.Propostes pel que fa a l'atenció sociosa-nità ria∙ Cal reforçar i consolidar les línies assis-tencials dels recursos sociosanitaris, en el

marc del Pla de desplegament de recursos2000-2005, del Programa Vida als Anys, iincrementar d'un 20% el nombre de placesdestinades a llits d'internament, i a placesd'hospital de dia, i també posar en fun-cionament noves unitats d'avaluació ge-rià trica ambulatò ria i pal∙liativa, amb cri-teris d'equitat, a tot Catalunya.∙ Cal estendre els programes d'atenciódomicilià ria programada amb equips desuport, especialment els adreçats a per-sones amb malalties cròniques, en estatd'immobilització i a la gent gran de cadamunicipi, per tal de prestar una atenciósanità ria integral a les persones grans queho requereixin, de manera coordinadaamb els hospitals i amb els diversosserveis socials.∙ Cal aplicar les noves tecnologies com ainstrument de vigilà ncia per a millorar l'a-tenció i l'autonomia de les persones grans,especialment en el seu domicili. I, en a-quest sentit, universalitzar progressiva -ment el servei de teleassistència a travé sde l'ampliació dels programes de teleas-sistència i de l'atenció a la gent gran queho necessiti. Cal duplicar, en el propers dosanys, el nombre de persones ateses mit-

jançant teleassistència domicilià ria.∙ Cal promoure una política sanità ria cen-trada en la prevenció primà ria i l'educacióde la salut, que incideixi sobre els factorsde risc i que promogui els hà bits salu-dables, amb la finalitat de millorar l'espe-rança de vida sense incapacitat i evitar ladependència; reemplaçant així el senti-ment d'envellir amb una acumulació de

capital humà i social.Propostes per facilitar l'accé s a les diferentsprestacions∙ Cal clarificar i harmonitzar les diferentsnormes que regulen el procediment d'accé sals serveis socials i programes d'atenció ala gent gran, gestionats per l'Institut Catalàd'Assistència i Serveis Socials.∙ Cal crear una "finestreta única" com aÒ rgan Administratiu d'Informació Perma-nent dels recursos públics i privats, ambdades actualitzades per incrementar lacapacitat d'elecció dels usuaris.∙ Cal crear un sistema eficaç d'actualitzacióde llistes d'espera de les persones pendentsd'adjudicació de plaça de residència, cen-tres de dia i habitatges tutelats, amb criterisd'inclusió en funció dels graus dedependència, mitjançant sistemes d'avalua-ció que disposin de capacitat predictiva.

Les propostes principals són:A. Pensions. El que pretenem é s igualar entermes reals el poder adquisitiu de tots elspensionistes que cobren teò ricament elmateix. Si el cost de la vida é s mé s alt aCatalunya que a la resta de l'Estat cal que

a iguals drets de rebre prestacionssocials es tingui en compte aquestdiferencial. Aquest é s el sentit de laproposta d'ERC que s'ha aprovatrecentment al Parlament per una-nimitat de fer una llei per comple-mentar les pensions mé s baixes(pensions assistencials no contribu-tives i contributives pensions infe-riors als SMI) amb un complementanual fix.

A mé s, en una de les darrerescomissions de Política Social delParlament, ERC va defensar unaproposició no de llei que instava laGeneralitat a realitzar les gestionsnecessà ries davant el Govern del'Estat per tal d'aconseguir un mi-llor tractament fiscal per a les per-sones que reben pensions de viduï-tat i orfenesa. B. L'atenció a la gent gran ha de

sorgir d'un treball planificat i amb objectiusclarament definits per l'administració ambla participació dels usuaris i de les entitats.S'ha de realitzar un pla que estudiï lesnecessitats actuals i les emergentsderivades de l'envelliment de la poblaciócatalana. Partint de l'anà lisi de les necessi-tats reals de la gent gran del nostre país,doncs, treballar per crear les estructures i

CiU: El sistema actualde finançament és

adequat perquè fa de lapersona amb necessitat

d'atenció i la sevafamília el centre del sistema, amb

potencialitat creixent de decidir sobre

com i quan ser atè s


b u t l l e t í

els recursos necessaris (cal arri-bar al nivell d'inversió de la UE)tenint en compte una visió equili-brada del territori.C. La gent gran ha de poderviure a casa seva, en condicionsdignes, mentre que el seu nivellde dependència els ho permeti:s'ha de crear una xarxa deservei d'ajut domiciliari, coordi-nadament entre el Departamentde Benestar i Família i lesadministracions locals, a fi d'ar-ribar al 15% de les personesmajors de 65 anys; el Servei d'a-tenció domicilià ria (SAD) ha de ser lapeça central de l'atenció a la gent gran iha de donar una major cobertura de lesnecessitats de la gent gran que viu a casaseva, en aspectes com la bugaderia, elsmenjars a domicili, la companyia, etc. iincloure atenció sociosanit à ria i serveissocials i s'han d'establir indicadors pergarantir el servei de qualitat. Per a aque-lles persones que tinguin un nivell alt dedependència, s'ha de garantir una xarxad'apartaments tutelats o de residències, igarantir-ne la qualitat a partir del controld'està ndards i millora dels sistemes d'ins -pecció.D. S'han de crear línies de suport als fami-liars de les persones grans malaltes, quetenen un doble patiment. Entre d'altreslínies d'intervenció, hem de crear centresde curta estada per malalts a fi de que elsfamiliars que en tenen cura puguin gaudird'un temps lliure anual.

Les administracions han de facilitar que lagent gran pugui ser activa i participativa,en funció de les seves capacitats. ElGovern de la Generalitat i les administra-cions locals han de potenciar la partici-pació de la gent gran, tant en les activitatsespecifiques del seu col∙lectiu, com enaquelles d'à mbit general. Igualment hande potenciar les activitats intergenera-cionals especialment amb els col∙lectiusmé s joves. A mé s, tota la gent gran ha detenir garantides les seves vacances, ambuna gestió transparent i de qualitat, laGeneralitat de Catalunya ha de crear el seusistema propi de viatges adreçats a la gentgran, substituint l'actual IMSERSO, millorarels barems d'adjudicació de places, ambuna visió mé s social (ajudant, en funciódels nivells de renda i de les pensions quees percebin, els col∙lectius mé s desfavorits)i amb mé s transparència (publicació de laconcessió de places). Finalment, s'ha de

promoure l'esport per a la gent gran, queha de servir per mantenir el seu estat físici afavorir la seva integració social.

ICV pren amb la societatun compromís de prioritat per a la GentGran; compromís que suposa el reconeixe-ment efectiu del dret de la gent gran aviure amb dignitat i autonomia personal.Aquest objectiu global s'articula a partir dedues dimensions. D'una banda, el dret alsserveis de proximitat i a la participació ciu-tadana: "Que la vellesa es visqui ambautonomia i amb protagonisme social".D'altra banda, el dret a la seguretat en l'in-gré s i a una renda digna: "Que la vellesa,jubilació o viduïtat no siguin mai mé s aCatalunya sinònim de pobresa".

Prenem el compromís d'universalitzaruna oferta diversificada de serveis a lagent gran. Política potent de creació deserveis d'atenció domicilià ria, d'habitatgestutelats i amb serveis i centres de dia quegaranteixin el dret a viure i envellir a casa.

Reclamem augments pressupostaris iestablim escales de prioritat: 1r. Serveisd'atenció integral domicilià ria, incloent-hila necessitat d'ajuts a la família o personacuidadora. 2n. Per als casos en què noexisteixi aquest domicili o no sigui l'ade-quat, i no es disposin dels mitjanseconòmics propis per poder mantenir l'au-tonomia personal, recomanem els aparta-ments tutelats públics. 3r. En tots els casosen que l'estat de salut de la gent gran nopermeti l'assistència abans proposada,apostem com a alternativa per la plaça re-sidencial assistida o especialitzada.Considerem que l'internament ha de serl'últim recurs.

Per últim, assenyalar que reclamem unaPensió Bà sica Universal per als mé s gransde 65 anys.

3. ACRA proposa rebaixar al 4%l'IVA aplicable al preu d'un serveiassistencial i reduir l'IRPF a les per-sones que han de pagar per aquestservei. Quina opinió en té ? Quinesaltres mesures fiscals planteja elseu partit?

Des de CIU estem d'a-cord en rebaixar com a mínim del7% al 4% l'IVA. En aquest sentit,el nostre Grup Parlamentari aMadrid ha presentat en els dar-

rers anys esmenes als pressupostos del'Estat proposant reduccions en aquesttema. Aquestes propostes fins ara no hanestat aprovades.

Cal plantejar deduccions fiscalsper la despesa dels serveis d'atenció a ladependència, que es pot fer en la quotaautonòmica de l'IRPF. Així mateix, si s'a-vança cap a una "assegurança dedependència" amb carà cter universal, potestudiar-se la possibilitat de desgrava-cions fiscals. Els serveis socials han detenir el mateix tractament fiscal que elsanitari (IVA, ...).

Cal rebaixar al mà xim elsimpostos que suporten les personesque requereixen qualsevol servei assis-tencial per tal de reduir la cà rrega quesuposa a les famílies fer front al costd'aquests serveis.

En aquest sentit, considerem que caldesgravar el cost de contractació de qual-sevol servei assistencial -ja sigui atenciódomicilià ria, atenció en residències ocentres de dia- en el tram autonòmic del'IRPF, com hem proposat en diversesMocions presentades i aprovades pelParlament de Catalunya.

No ens sembla malament reduirl'IVA, perquè un servei assistencial d'en-trada no é s un luxe. Les desgravacionsfiscals s'haurien de fer per sistema segonsles competències fiscals de cada adminis -tració a les persones grans amb menysrecursos. Ara, en la línia de les nostresprioritats polítiques, si el que consideremque cal garantir é s que s'atenguin lesnecessitats bà siques de les persones

PSC: L'usuari que ha de pagar la residè ncia,

una substitució a la llar, i atenció a la

dependè ncia ha de tenirun finançament pú blic



grans des del sistema públic, els preuspúblics han de ser ajustats al poderadquisitiu de les persones usu à ries.

ERC des de l'any 1998 ha defensat l'eli-minació de l'IVA a les residències de gentgran. Aquest posicionament l'hem defensatals ajuntaments, al Parlament de Catalunyai al Congré s de Diputats. Enaquesta darrera cambra é s onhem presentat les actuacionsmé s significatives, ja que es trac-ta d'una competència estatal.Despré s de mé s de 5 anys de tre-ball estem a punt d'aconseguir-ne l'eliminació, que tan injusta idiscriminatò ria resulta a les per-sones afectades.

Quant a altres mesures fiscals,a banda del que hem esmentat,en el cas de les pensions deviduïtat i d'orfenesa destaquemla d'equiparar fiscalment lespensions d'orfenesa a les anua-litats per aliments percebudespels pares en virtut de decisiójudicial, per tal de ser conside-rades com a rendes exemptes aefectes de l'Impost sobre laRenda de les Persones Físiques.Igualment, ERC demana que escreï una deducció a la quota íntegraestatal de l'IRPF per despeses en cust ò diade fills i persones dependents a c à rrecequivalent al 15% de les esmentadesdespeses, amb el límit de 142 euros anu-als per declaració. D'altra banda, instem acrear una deducció a la quota íntegraautonòmica per despeses en custò dia defills i persones dependents a c à rrec equi-valent al 5% de les esmentades despeses,en l'Impost sobre la Renda de lesPersones Físiques, amb el límit de 47euros anuals per declaració. Finalment,que la Generalitat realitzi les gestionsnecessà ries davant el Govern de l'Estatper tal de crear els mecanismes neces -saris per a què els vidus i vídues en actiudeclarin, en l'IRPF, els ingressos en con-cepte de Pensió de Viduïtat a part de ladeclaració dels propis rendiments de tre-ball; així com la introducció de mesures enl'IRPF tendents a disminuir la pressió fis-cal de les pensions de viduïtat a travé s del'establiment o bé d'un barem específic detipus impositius per a la Pensió deViduïtat, adequat en funció de cada pen-sió i situació familiar de les personesfísiques d'aquest col∙lectiu, o bé d'unadesgravació específica.

Compartim el criteri derebaixar o suprimir l'IVA o l'IRPF a partirde certs nivells de renda o pensió. Per apensions mínimes, proposem l'extinciótotal de l'IVA i l'IRPF. Fins a 12.000 €, el4% d'IVA i supressió total de l'IRPF.

4. Pensa que el sistema de finançamentdels serveis residencials é s l'adequat? Dequina manera podria pal∙liar-se el desajustexistent entre el preu d'una plaça residen-cial i els ingressos de les persones grans?

El sistema actual de finançamenté s adequat perquè fa de la persona ambnecessitat d'atenció i la seva família el cen-tre del sistema, amb potencialitat creixentde decidir sobre com i quan ser atès. Amé s, el model es basa en la correspon-sabilitat de les persones, les famílies i lesadministracions. Entenem que é s un valorque cal mantenir.

Pel que fa al desajust entre el preu d'unaplaça residencial i els ingressos de les per-sones, cal avançar en l'ampliació de lapoblació coberta amb ajuts públics.

No. Cal revisar el finançamentdels serveis residencials. L'usuari que hade pagar la "residència", substitució a lallar, i atenció a la dependència ha de tenirun finançament públic (sociosanitari).

Creiem que cal replantejar lamodalitat de finançament dels serveisassistencials, doncs é s inferior al cost queha de suportar la pròpia entitat. Per tant,no nomé s cal incrementar els recursos ambla finalitat d'anivellar el cost-preu, sinó que

cal introduir els concerts en la com-pra de serveis amb una autoritzacióde despesa plurianual, per tal degarantir la suficiència financera,l'estabilitat en l'activitat i serveisque presten.

Cal fixar un preu mà ximper plaça residencial privada, i s'hade vetllar perquè les residènciesfetes amb sò l públic no es gestioninprivadament ni amb preus persobre de la renda mitjana del llocon s'ubiquen, encara que esreservin places públiques, com estàpassant en alguns municipis.

Tota persona tédret a veure ateses les sevesnecessitats i, per tant, ha de rebreles ajudes que complementin les

seves possibilitats. Té dret a obtenir la sub-venció total o parcial necessà ria per poderdisposar d'una plaça residencial, assistida oespecialitzada, pública o concertada.

5. Existeix una ampla franja de la poblacióamb un nivell adquisitiu mitjà "massa rica"per accedir a una plaça pública i "massapobra" per pagar una plaça privada. Compot resoldre's aquesta situació?

Insistim en la nostra voluntatd'incrementar la cobertura pública d'a-tenció residencial, rebaixant les barreresd'accé s per motius econòmics tal coms'ha anat fent en el Programa Viure enFamília i en els centres de dia. En aquestsentit, una resolució de la directora ge-neral de l'ICASS de l'11 d'abril d'en-guany, ha ampliat el col∙lectiu de perso-nes que poden accedir al programa d'a-colliment residencial.

La nostra proposta é s quetothom pugui accedir a un servei deresponsabilitat pública (especialmentles classes mitjanes). Cal ampliar els ni-

ICV-EA: La protecció a la dependè ncia és una assignatura

pendent de la nostresocietat. Cal una lleiespecial de carà cter

universal i contributiu i d'atenció

personalitzada en el marc de la sanitat pú blica

b u t l l e t í


vells d'ingressos per poderaccedir als serveis de respon-sabilitat pública fins a arribar ala universalitat de l'accé s alsserveis (lligat a la prestació uni-versal de dependència).

Creiem que calreplantejar els requisitseconòmics per tal d'accedir aqualsevol servei social, doncs laregulació no cobreix les necessi-tats de persones de classe mit-jana que té cà rregues familiarsconsiderables i no pot fer front ales despeses que genera atendrea una persona gran amb qual-sevol grau de dependència, jasigui al seu domicili o en qual-sevol centre residencial.

Per tant, creiem que cal incre-mentar la cobertura i harmonitzarla normativa en aquesta direcció,segons es va aprovar -a iniciativadel Grup Popular- en la Moció197/VI del Parlament de Catalunya.

D'entrada, reiterem les nostresprioritats quant a atenció a la gent grandependent: si es pot atendre la personasense que es mogui del seu domicili, mil-lor. I l'alternança de l'atenció domicilià ria iels centres de dia é s un model que consi-derem bo, com també l'alternança de cen-tre de dia i residència en els casos mé sdependents. La residència é s nomé s unaalternativa en casos de mé s dependència.

Un cop establert aquest a priori, el quecal é s fer mé s places públiques deresidència segons els resultats de l'anà liside necessitats territorials que propugnemen les nostres propostes, i incidir en l'o-bra social de les caixes (per mitj à d'unanova Llei de caixes que fa molt de tempsque demanem) per tal de trobar elfinançament adequat perquè baixin lesllistes d'espera i les restriccions de rendaque hi ha a hores d'ara a causa de lamanca de places i de la gestió errò nia dederivar molts casos de gent gran a lesresidències que no ho necessitariensegons la prèvia que hem fet.

Aquest é s un problemaque s'ha de resoldre amb molta urgència,ja que totes les persones han de tenir els

mateixos drets. L'augment de la dotacióde recursos per part dels poders públics ila recerca d'algun mecanisme de finan ça-ment ha de donar solució a aquestasituació tan real.

6. Les Administracions disposen de pocsrecursos per fer front al procé s d'envelli-ment demogrà fic que viu la nostra socie-tat. Quina solució proposa? El seu partitpromourà una Llei de la Dependènciaque reguli i doni suport a l'atenció a lagent gran?

Per tal de fer front a aquestsnous reptes demogrà fics, les administra-cions han de continuar incrementant elspressupostos destinats a l'atenció a lagent gran, en la línia que ho ha vingutfent el Govern de la Generalitat aquestsúltims anys.

En aquest sentit, el Govern de laGeneralitat va aprovar un projecte de Lleide suport a les famílies que preveu lageneralització de les mesures de suport ala dependència. A hores d'ara, elParlament de Catalunya ja ha aprovatl'esmentada Llei.

Respecte a promoure una Llei dedependència d'à mbit estatal, no nomé s lapromourem, sinó que ja ho hem vingutfent a travé s del nostre Grup Parlamentari

a Madrid, quan va incorporar unaesmena a la Llei d'acompanya-ment dels pressupostos de l'any2000 per la qual s'instava alGovern Central a presentar uninforme relatiu a l'assegurança dedependència, o quan, amb poste-rioritat, va presentar una inter-pel∙lació urgent sobre mesuresprevistes pel Govern per tald'afrontar, des del sistema públic iamb col∙laboració amb el privat,les situacions de dependència.Aquesta interpel∙lació va donar lloca una Moció que va ser aprovada ien la qual s'instava al Govern a,entre altres coses, presentarabans de finalitzar l'any 2002 i peral seu debat en el Ple del Congr é sdels Diputats, una comunicaciósobre la política d'atenció a ladependència a promoure en elspropers anys en el marc delSistema de Protecció Social.

El PSC planteja a nivelld'Estat i a nivell de Catalunya legislarla dependència, i un marc de finança-ment adequat.

Cal aprovar una Llei dedependència que reguli les necessitats icobertura dels serveis en funció delsgraus de dependència per tal d'incremen-tar el suport a l'atenció a la gent gran.

Les propostes que hem fet enresposta a les preguntes anteriors creiemque responen a aquesta pregunta.

La protecció a ladependència é s una assignatura pendentde la nostre societat. Des d'ICV venimreclamant una llei especial de carà cter uni-versal i d'atenció personalitzada. La con-siderem imprescindible i urgent, sobretotpel creixent col∙lectiu que pateix Alzheimer.Una llei de carà cter contributiu i en el marcde la sanitat pública.

7. ACRA va redactar un Codi Deontològicper contribuir a la millora de la qualitat devida de les persones grans. Quines altresmesures suposarien un salt qualitatiu?

CiU: La titularitat de l'equipament i la seva

gestió no tenen perquècoincidir. El que és

important és que elsresultats siguin

satisfactoris pel que faa la qualitat d'atenció a

les persones i a l'eficà cia i l'eficiè nciadel servei, no tant si la gestió és pú blica

o privada



L'existència de codisdeontolò gics que comprometin elsprofessionals ens sembla una ini-ciativa molt oportuna i é s unamostra de l'esforç que està fentaquest sector per a la promoció dela qualitat en la gestió dels serveisd'atenció a les persones.

Però també hi ha altres accions, dediferent tipus, en les quals es tre-balla i s'ha de continuar insistint: ∙ Les que són fruit de l'evolució d'unmodel que prioritza la persona i quees capaç de respondre al que dema-nen els clients:- La major participació de les per-sones i famílies en les decisions queafecten el seu projecte de vida o eldel seu familiar.- L'adaptació dels serveis que espresten a les necessitats individuals,respectant les diferències decadascú, fent possible que elsserveis siguin el mitjà i no el fi. ∙ Les que promocionin la qualitat ieficà cia en la gestió dels serveis:- L'establiment d'està ndards de qualitatque han de ser compartits entre els quepresten els serveis i l'Administració quen'ha de controlar la seva aplicació. - L'evolució dels centres residencials incor-porant a la seva cartera de serveis a lespersones, ofertes de serveis ambulatoris,diü rns, etc.. ∙ Les que promouen el professionalisme: - formació, noves titulacions- establiment de protocols d'ac-tuació - investigació i avaluació de pro-grames específics d'atenció persituacions concretes ...- reconeixement de condicionsprofessionals- ....

Cal establir criteris dequalitat i humanització delsserveis, amb un finançament cor-recte, i un bon acord professional.

Valorem positivamentel Codi Deontològic d'ACRA com a mesuraper a millorar l'atenció i cura de la gentgran que resideix en els diversos centresamb la finalitat de millorar la seva qualitat

de vida. Cal estendre normes d'aquestescaracterístiques en els diversos centrestant públics com privats per tal d'assolir elsestà ndards de qualitat.

Vetllar perquè no nomé s els con-tractes i la formació continuada del per-sonal que treballa en les residències siguicom cal, sinó també que els sous que es

paguen siguin suficients pel tipus de feinaque realitzen.

Promoure no nomé s uns hà bits salu-dables, sinó també les activitats que elspermetin cré ixer personalment, roman-

dre actius/ves i relacionar-seintergeneracionalment.

Treballar amb les famíliesperquè no es desvinculin de lespersones grans que estan enles residències; els professio-nals que treballen amb la gentgran també han de treballaramb les seves famílies, quenecessiten també atenció pro-fessional per fer-los partícips del'atenció que reben els seusgrans i canviar els seus propishà bits adquirits.

Ens semblencorrectes els principis establertsen el seu Codi Deontològic.

8. El seu partit opta per constru-ir residències públiques o prefe-reix concertar-les amb el sectorprivat? Quin pes ha de tenir elsector públic i el sector privat enla prestació de serveis assisten-cials a la gent gran? Les infras-

tructures han de ser finançades per lesadministracions, cedint despré s la gestió amans privades?

Les administracions públiqueshan de promoure l'existència d'una ofertade qualitat a tot Catalunya, basada en unaplanificació que tingui en compte lesnecessitats de les persones i les diferents

realitats del territori.Per assolir aquest objectiu, no-saltres apostem per un modelmixt en el qual la inversió esfaci a travé s de la inversiódirecta de l'Administració, atravé s del foment d'iniciativesd'altres administracions i enti-tats d'iniciativa social i a travé sde la incentivació de projectesprivats mitjançant el compromísde fer-los col∙laboradors delPrograma d'Acolliment Resi-dencial un cop acabats, o d'in-corporar-los a línies de crèditavantatjoses en el marc del

Conveni de la Generalitat amb les caixesd'estalvis de Catalunya.

Cal distingir entre la titularitat de l'e-quipament i la seva gestió, no tenenperquè coincidir. El que é s important é sque els resultats siguin satisfactoris pel

PPC: Convé introduir els concerts amb

autorització de despesaplurianual per

formalitzar els con-tractes amb les entitats

i empreses que tenencom a objecte l'atenció

a les persones gransper tal de garantir la

suficiè ncia de recursoseconòmics, l'estabilitaten l'activitat i serveis

que presten

CiU: L'existè ncia de codis deontològics

que comprometin els professionals enssembla una iniciativa

molt oportuna


b u t l l e t í

que fa a la qualitat d'atenció a les perso-nes i a l'eficà cia i l'eficiència del servei, notant si la gestió é s pública o privada.

El PSC planteja residències deresponsabilitat pública, i aquí les residèn-cies privades hi tenen el seu lloc.La planificació, la sectorització, la inspecciói el finançament d'inversió i mantenimenté s una responsabilitat autonòmica. La per-sona sense ingressos no ha de pagar lasubstitució a la llar.

Cal aprofitar tots els recursosexistents en la prestació de serveis assis-tencials i compatibilitzar la separació entrefinançament -a cà rrec de l'Administració- ila provisió de serveis amb el tercer sectorja sigui privat o d'altre naturalesa.Per això , cal establir el marc nece-ssari per tal que el tercer sectorsiguin oferents de prestacionssocials, tot definint els instrumentsque facilitin les línies de treballentre el sector públic i privat, aixícom la col∙laboració i complemen-tarietat amb l'oferta pública, entota mena de provisió de serveisper tal d'incrementar l'oferta i mil-lorar les prestacions de les per-sones amb dependència.

Ja hem respost a aques-ta pregunta, especialment en lespreguntes número 3 i 4, creiem.

Pensem que esconvenient i necessà ria la presència delstres sectors per arribar a uns objectiusde cobertura satisfactò ria. No ensoposem a la concertació de certesplaces per part de l'administració amb elcompromís de donar prioritat a la cons-trucció de places públiques en atencióde les rendes mé s baixes. És necessà ria una oferta diversificada i

flexible amb la xarxa pública com a eixvertebrador. Cal atorgar prioritat aldesplegament d'una infraestructurapública de serveis per a la gent gran, apartir de criteris de reequilibri i equitatsocioterritorial. Això , però , no ha d'im-plicar el monopoli de l'oferta pública nila uniformitat dels serveis. Cal impulsari regular la iniciativa social, establir

concerts que garanteixin nivells elevatsde qualitat.

9. Catalunya es troba per sota d'altrescomunitats autò nomes (per exemple,Madrid) pel que fa al preu que pagal'administració per una plaça col∙labo-radora. Com pensa resoldre aquestgreuge comparatiu?

Aquesta pregunta parteix d'unapremissa que entenem que no é s correctaquan afirma que Catalunya es troba persota d'altres comunitats autònomes pelque fa al preu que paga l'Administració peruna plaça col∙laboradora, atesa la grandiversitat de serveis i de preus a l'hora decomparar. Per exemple: Catalunya té unprograma sociosanitari (Programa Vida als

Anys) que até n a les persones amb mé scomplexitat i els preus són superiors al deles places col∙laboradores assistides. Pelque fa a aquestes, en aquests darrers tresanys, s'ha incrementat el preu de maneramolt important, com hem dit a la qü estiónúm. 1, i per tant el preu del 2003 é s unabase molt sò lida a partir de la qual milloraren el futur.

Pel que fa a la comparació amb laComunitat de Madrid, insistim en la difi-cultat de comparar preus, però el que síé s diferent é s el nombre de placescol∙laboradores. Segons dades del'IMSERSO del 2002 (publicades en ElPaís del dia 5 de maig de 2003),Catalunya té gairebé el doble de placescol∙laboradores que Madrid, tenint d'al-tra banda un mateix nombre de places

públiques i una població similar.

El PSC-CpC planteja, a mé s decrear nous equipaments per a la gent gran,per exemple 10.000 noves places de residèn-cia de finançament públic, l'actualització delcost de les places existents actualment(moltes a precari), é s a dir, augmentarem elpreu que es paga per les places ja existents.A Catalunya s'ha de tornar a revisar elfinançament de les residències de comúacord amb els municipis i el sector privatcol∙laborador. Som conscients que aquestequipament é s el mé s necessari i el mé simportant perquè va destinat a les persones,generalment, que tenen dependència i queno poden restar a casa seva. Tot aixòrequerirà un nou marc pressupostari.

Cal replantejar lesmodalitats de finançament endues direccions: per una banda,incrementar la dotació econòmicasuficient per cobrir el cost de cadaplaça; i per una altra introduir elsconcerts amb autorització dedespesa plurianual per formalitzarels contractes amb les entitats iempreses que tenen com objectel'atenció a les persones grans pertal de garantir la suficiència derecursos econòmics, l'estabilitaten l'activitat i serveis que presten.

Hi ha molts greugescomparatius, el de les pensions n'é sun, el del preu del bitllet de trans-

port públic n'é s un altre... I el del finança-ment que té Catalunya, el mé s gran de tots:Madrid rep uns recursos per raó de centrali-tat en tots els nivells. Cal canviar el finança-ment que té Catalunya, i no pas amb l'ob-jectiu central d'equiparar els preus de lesplaces col∙laboradores a Madrid, sinó aequiparar-nos en general al nivell d'inversiósocial i per a la gent gran d'Euskadi oNavarra, amb concert econòmic propi.

Hem de passar dels resi-duals recursos actuals a un incrementsubstancial. Cal un gir quantitatiu aCatalunya. El cost agregat de la plenaimplantació de la pensió bà sica mé s larenda garantida se situaria al voltant del4'5% del pressupost de la Generalitat.

ERC: El servei d'atenciódomicilià ria ha de ser

la peça central de l'atenció a la gent gran i ha de donar una major

cobertura de les necessitats de

la gent gran que viu a casa seva

El passat 28 de març el Grup SANITAS va inaugurar una residència per a gent gran a Girona. El centre, que té per nom SANITASResidencial Gerunda, està ubicat al carrer Lluís Pericot. La inauguració va ser presidida per la consellera de Benestar i Família, IreneRigau. Enhorabona.



El Grup SANITAS inaugura una residència a Girona

Tres entitats associades, Aviparc Centrede Dia, Fundació Privada MunicipalEmma i Residencia Colonias Extranjeras,van organitzar sengles jornades deportes obertes.

Aviparc Centre de Dia va celebrar la jor-nada el passat dissabte 22 de març . Durant3 hores, de 10.30 a 13.30, els visitants vanpoder gaudir d'un programa d'actes que

incloïa un espai amb actuacions delsusuaris del centre, contes, un concertd'arpa, un vídeo sobre les activitats delcentre i un aperitiu. A mé s, Aviparc vahabilitar un punt d'informació permanent iva preparar una exposició de treballs delsusuaris. Un mé s despré s, el 22 i 23 d'abril,la Fundació Privada Municipal Emma vaorganitzar la seva jornada de portes

obertes. Pocs dies abans, el 17 d'abril, vainaugurar les obres de reforma exterior iinterior, que inclouen el nou servei deCentre de Dia, en un acte que va comptaramb la presència de la directora general del'ICASS, Montserrat Cervera.

Per la seva banda, la jornada deResidencia Colonias Extranjeras va tenirlloc el 30 d'abril.

Jornades de portes obertes

L'Onada Serveis va inaugurar un nou cen-tre a Ulldecona el passat 7 de maig,despré s que l'ajuntament de la ciutat elsadjudiqué s la concessió administrativa pera la gestió del servei amb subministramentd'equipament quatre mesos abans. El cen-tre té 27 places públiques, 15 de llarresidència i 18 de centre de dia.

L'acte va ser pre-sidit per la con-sellera de Be-nestar i Família,Irene Rigau, jun-tament amb l'al-calde d'Ulldecona,Lluc Raga.

L'Onada Serveis inaugura un centre a Ulldecona

El passat 31 de maig la Residència La Immaculada de Mollet del Vallès va celebrar els actes commemoratius del 25è aniversari.L'esdeveniment va incloure una missa, el descobriment d'una placa en memò ria de la fundadora, Concepció Jofré Torrents i un aperi-tiu final. Moltes felicitats.

Residència La Immaculada fa 25 anys

El mes de març va fer tres anys que elCentre de Dia per a Persones Grans"Vallirana 61" va obrir les portes.

El passat 14 de maig IPSS va celebrarl'aniversari i va organitzar una jornadafestiva, amb un programa d'actesdivers adreçat als usuaris i als fami-liars. Durant tot el matí, van desen-volupar-se activitats intergeneracionals

amb escoles. Per la tarda, elcentre va obrir les portes a lesentitats de gent gran de SantGervasi, tot just abans que elball final, a què van assistirfamiliars, amics, col∙laboradors icompanys del sector, arrodonísla festa. Enhorabona i que encompliu molts mé s.

Tercer aniversari del Centre de Dia Vallirana 61

ELS SOCIS INFORMEN

La Residència Palau de Barcelona va celebrar els seus 10 anys de feina en el sector. La festa d'aniversari, que va tenir lloc al mateixcentre, va incloure un cò ctel de benvinguda i un espectacle de mà gia. Igualment, es va lliurar un record a totes les famílies així comals col∙laboradors del centre. Moltes felicitats!!

La Residència Palau de Barcelona fa 10 anys

b u t l l e t í

Ens presentem! Som la Residència ÍTACA-REUS de Reus. Com cada any des de lainauguració el 1995, el mes d'abril pre-

parem un seguitd'activitats dinsdel cicle de set-mana cultural.

Vam voler co-mençar les festesamb l'elaboraciód'un mural enquè participé stothom. Amb laimplicació de tre-balladors i resi-dents, vam acon-

seguir construir un puzzle de 36 peces, queva completar-se el dia de Sant Jordi.

La festa d'enguany va ser molt especial

perquè una de les nostres residents cele-brava 104 anys. El grup de la Coral "Lesveus d'Ítaca", formada per usuaris del nos-tre centre, va cantar una sardana benconeguda, l'Empordà , i un grup de treba-lladors van posar en escena una adaptacióde la "Llegenda de Sant Jordi".

Dins d'aquesta setmana cultural, vam vi-sitar les parades de llibre i roses el dia deSant Jordi i vam fer el recorregut mo-dernista que ens ofereix la nostra ciutat.També vam poder participar d'una xerradasobre la diabetis, i, per últim, es vapreparar el 6è certamen de poesia de SantJordi, al qual van presentar-se 22 poemes.Fins a la prò xima!!!!

Setmana cultural a l'ÍTACA

Amb l'arribada del solstici d'estiu, ara ja fados anys, vam obrir les portes d'aquestaresidència i centre de dia.

Com l'any passat, hem tornat a organitzarun seguit d'activitats que commemorenaquest aniversari i que són un reflex de lesnostres ganes de dinamitzar i continuarvinculant les persones que aquí vivim i tre-ballem amb el nostre entorn, el nostrepoble i els familiars.

El programa va començar amb la Revetllade Sant Joan el passat 23 de juny i va con-cloure el 2 de juliol amb una missa.Entremig, van celebrar-se activitats tandiverses com un torneig de petanca, una

exposició de manua-litats, un festival musi-cal, uns jocs esportius,una exhibició de balls,una ballada de gegants iuna visita guiada alPalau Falguera.

Volem agrair a tothomla seva col∙laboració i lesseves ganes de man-tenir vius els vinclesentre nosaltres. Grà cies,també , per acompanyar-nos en aquest segonany de vida.

Segon aniversari de la Residència Falguera

La Fundació Obra Social Benèfica deCastellar del Vallès, conjuntament ambRà dio Castellar, va rebre una Menció de

Q u a l i t a td e l sP r e m i sR à d i oAssociacióen l'apartatde millorp rogramade rà diolocal perl'espai querealitza end i r e c t ecada dime-cres a laseu de la

Fundació, dins el magazine "La drecera". El guardó va ser recollit el passat diven-

dres 28 de març en el decurs d'un acte a

l'Auditori Winterthur de l'Illa Diagonal deBarcelona i va comptar amb la presènciadel gerent de l'Obra Social Benèfica,Ramon Montes, de la cap de l'à rea socio-cultural, Meritxell Fabà , i del director de l'e-missora municipal, Eduard Garcia.

Enguany també van ser premiats, entred'altres, Josep Cuní, Sílvia Tarragona,Salvador Escamilla i els programesencapçalats per Albert Om i Toni Clapé s.

L'Obra Social Benèfica ja va rebre l'any2001, de mans de l'actual consellera deBenestar i Família Irene Rigau, el premiGent Gran de la Fundació Caixa deSabadell per aquest mateix espairadiofò nic, en el qual els usuaris iusuà ries de la Fundació (residència, habi-tatges tutelats i centre de dia) són elsveritables protagonistes.

L'Obra Social Benèfica, guardonada als Premis Ràdio Associació




AGENDA

BREUS

Dimarts d'ACRA amb la visió de l'Administració

En el marc dels Dimarts d'ACRA, Elvira Viladrich, responsable del Programa de Recursos Propis de l'ICASS, pronunciar à la xerrada "Lavisió de l'Administració. Aplicació del nou model assistencial".

Dates: 16 de setembre. Barcelona23 de setembre. Tarragona 30 de setembre. Lleida 7 d'octubre. Girona

VI Congreso Nacional de Organizaciones de MayoresAquest cinquè congré s ha triat com a tema central "La protecció social a la

dependència", amb la finalitat d'impulsar d'una vegada per totes una Llei Estatalde Protecció a la Dependència.

Data: 19-21 d'octubre de 2003. Lloc: Feria Internacional de Muestras de Valladolid.Organitzen: CEOMA i Fundación Independiente. Secretaria Tècnica: Siasa Congresos (91 457 48 91 o [email protected])Més informació : CEOMA (91 573 33 36, www.ceoma.org o [email protected])

III Jornades Socials i Sociosanità ries El proper 12 de novembre se celebraran, sota el títol "Els nivells assistencials:

coordinats, integrats o desintegrats?", les III Jornades Socials i Sociosanità riesorganitzades per ACRA, ACES i UCH.

A travé s d'un programa atractiu per a gestors i professionals directius, lajornada vol reflexionar sobre la coordinació dels serveis assistencials.Enguany, com a novetat, s'ha inclò s un debat per fer mé s à gil i activa lacomunicació entre els participants.L'escenari de les jornades serà el Caixa Fò rum.

Data: 12 de novembreLloc: Caixa Fò rum.Organitzen: ACRA, ACES i UCH.Secretaria Tècnica:Grupo 7 Viajes ([email protected])Més informació : ACRA (93 414 75 52 o [email protected]).

∙ A l'adreça web http://imsersomayores.csic.es/estadisticas/informacion/informe2002/ podeu trobar l'interessant document Las per-sonas mayores en Españ a. Informe 2002. El text inclou dos volums, un amb dades estatals i un altre, amb dades per comunitatsautònomes. L'informe repassa exhaustivament tots els aspectes que afecten la gent gran: indicadors demogrà fics, estat de salut, despe-sa en protecció social a la vellesa, condicions de vida i formes de convivència, entre d'altres.

∙ A mé s de les notícies relacionades amb el vostre centre, us animem a enviar articles d'opinió sobre temes d'interès per al sector a lesadreces [email protected] o [email protected]. De ben segur que la vostra col∙laboració contribuirà a enriquir el butlletí.


b u t l l e t í

CANALITZACIÓ DE CLIENTS

La segü ent llista recull les sol∙licituds de demandes residencials fins al 18 de juliol:

Darrerament, hem notat un increment de trucades d'assistentes socials i de metges buscant pla ça per a particulars, així com dedemandes de places residencials a trav é s del correu electrò nic.

Residències fins a 1300 euros......................................40

Residències entre 1300 i 1800 euros............................15

Residències de mé s de 1800 euros................................5

SAR (Suport a l'Acolliment Residencial).........................30

Centres de dia.............................................20

Assistència domicilià ria..................................5

Habitatges tutelats........................................2

Estades temporals........................................10

NOUS SOCIS

Volem donar la benvinguda als nous membres que s'han incorporat a la nostra associació:

Benvinguts!

AIDAR de Barcelona

ASSISTÈ NCIA A DOMICILI BAIX EMPORDÀ

de Palafrugell

IR SERVEIS de Matadepera

CENTRE LA SALUT SAR de Barcelona

EL MIRADOR RESIDÈ NCIA GERIÀ TRICA de Lliç à de Vall

RESSI BONAIRE de Barcelona

HOSPITAL RESIDÈ NCIA VILA DE MOIÀ de Moià

FISIOMED de Cervera

BARÀ -BAHIA de Roda de Barà

GAIETÀ RESIDENCIAL de Roda de Barà

AMMA TEIÀ de Teià

FUNDACIÓ CASA PAIRAL de Vilassar de Mar

RESIDÈ NCIA EL JARDÍ 2000 de Barcelona

OLODUN RESIDÈ NCIA CREU NOVA

de Corbera de Llobregat

SADA CB ASSISTÈ NCIA A DOMICILI de Flix

RESIDÈ NCIA PORTAL DE L'À NGEL de Barcelona

RESIDENCIA FRAY LEOPOLDO de El Prat de Llobregat

RESIDÈ NCIA LESSEPS de Barcelona

PRIORAT RESIDENCIA de Corbera de Llobregat

RESIDÈ NCIA BELLPUIG de Bellpuig

LLAR 3A EDAT MARTAL de Badalona

RESIDÈ NCIA 3A EDAT CAN TARRIDA

de Torrelles de Llobregat

RESIDÈ NCIA LLEVANT de Barcelona

RESIDÈ NCIA MERITXELL de Piera

RESIDÈ NCIA EL CALIU de Barcelona

RESIDÈ NCIA BACUMAR de Barcelona

RESIDÈ NCIA SANTA RITA de Collbató

RESIDÈ NCIA GERIÀ TRICA STAR de Barcelona

RESIDENCIA GERIÁTRICA SAN PEDRO de Barcelona

A.I.A.S RESIDENCIA SAN FRANCISCO de Barcelona

BARCELONA ASISTENCIAL de Barcelona

CASAL VERGE DE MONTSERRAT de Balsareny

CENTRE RESIDENCIAL COLÒNIA GÜELL

de Santa Coloma de Cervelló

BALLESOL de Barcelona

RESIDÈ NCIA PALAU de Palau de Plegamans

CENTRE DE DIA LA VILA de Barcelona

CUIDEM LA MEMÒRIA de Barcelona



ANUNCIS


b u t l l e t í

PETITS ANUNCIS

4 Llogo o venc residència en ple rendiment. 21 places.Zona Vallès Oriental. Ben comunicada i amb un gran jardí. Tel. 609 51 81 26. Sr. Toni.

4 Es traspassa residència gerià trica. 10 anys de funciona-ment. Ple rendiment. 30 places (16 concertades). A Barcelona (cèntrica). 2 pisos (1 amb preciosa terrassa). Preu: 204.344 euros (34 milions de pessetes) per negociar. Contactar amb Sr. Faustino o Sra. Olga. Tel. 93 247 06 84.

Vols posar el teu anunci?

Truca al 93 414 75 52 o envia un email a [email protected]

o a [email protected] t'informarem

Amb la col.laboració de:Grup Alessa

Cor Vivaldi - IpsiPetits Cantors de Catalunya

Fundació Viure i Conviure de Caixa de Catalunya

Rediges - MRW

sumari-42_45022.pdf · 2017. 8. 25. · nº 42 juliol - agost 2003 què tenen la possibilitat de...

Documents