sÈrie 2 paau. logse. curs 1998-99 fonaments del ......el dissenyador italià bruno munari (milà,...
TRANSCRIPT
Gen
eral
itat d
e C
atal
unya
Con
sell
Inte
runi
vers
itari
de C
atal
unya
Coo
rdin
ació
del
CO
U i
de le
s P
AA
UD
istr
icte
un
ive
rsita
ri d
e C
ata
lun
ya
SÈRIE 2 PAAU. LOGSE. Curs 1998-99 FONAMENTS DEL DISSENY
Escolliu una de les dues opcions (A o B) i resoleu els dos exercicis de què constacadascuna.
OPCIÓ A
Tècnica, funcionalitat i estètica
Exercici 1
El dissenyador italià Bruno Munari (Milà, 1907) proposa en el seu llibre ¿Cómo nacenlos objetos? Apuntes para una metodología proyectual una fitxa d’anàlisi dels objec-tes amb la finalitat que aquesta ajudi el dissenyador i els usuaris en general a valorarels avantatges i els inconvenients dels elements d’ús.
Llegiu les argumentacions següents del mateix Munari:
Hi ha qui mira un objecte que no coneix i diu: m’agrada o bé no m’agrada, i prou.D’altres li busquen semblances... No és així com s’han de mirar, observar, analitzar elsobjectes. Una cosa és el gust personal, una altra molt distinta, la seva semblança ambles coses conegudes. Si un dissenyador vol arribar a entendre per què els objectes sónel que són, haurà d’examinar-los des de tots els aspectes possibles. O sigui, no noméssota l’aspecte de valors personals, sinó també sota l’aspecte de valors objectius, com:la funcionalitat, la manejabilitat, el color, la forma, el material amb què estan construïtsi aspectes similars; observant sempre si el que s’obté resulta encertat o equivocatsegons un criteri objectiu.
Donarem, doncs, una llista d’elements que cal analitzar.
Nom de l’objecte - Autor - Productor - Dimensions - Material - Pes - Tècniques - Cost- Embalatge - Utilitat declarada - Funcionalitat - Soroll - Manteniment - Ergonomia -Acabats - Manejabilitat - Durada - Toxicitat - Estètica - Moda - Valor social -Essencialitat - Precedents - Acceptació per part del públic.
1.1. Definiu cadascun dels conceptes anteriors que configuren la fitxa d’anàlisi con-feccionada per Bruno Munari. Cada definició haurà de ser tan clara i concisacom es pugui. [2 punts]
1.2. Apliqueu aquest esquema d’anàlisi a l’objecte de la imatge següent, tenint encompte que segons el mateix Bruno Munari
No tots els elements serveixen per a tots els objectes, per a alguns n’hi ha prou d’analit-zar uns quants elements, per a d’altres tots, segons el casos. [3 punts]
Exercici 2
2.1 Compareu el model de bolígraf analitzat anteriorment amb un altre que tingueua mà en aquest moment. Tingueu en compte els factors tecnològics, funcionals,comunicatius i estètics.Remarqueu els avantatges i els inconvenients de cada un d’ells.Presenteu les conclusions de la vostra anàlisi amb un esquema comparatiu ques’expliqui amb claredat. [2 punts]
2.2. Dibuixeu en un paper DIN A4 una proposta de disseny d’un bolígraf que reculliles valoracions positives dels dos elements analitzats anteriorment. Argumenteu per escrit el vostre disseny i els canvis introduïts.En el conjunt de dibuixos cal que introduïu una secció de l’objecte proposat aunes mides superiors a les naturals i que permeti una lectura clara.Dibuixeu aquells detalls que en el dibuix de conjunt no quedin explicats clara-ment i introduïu un dibuix de cada component per separat. [3 punts]
Presentació: presenteu de forma ordenada tots els escrits i dibuixos correspo-nents als dos exercicis que componen la prova; adjunteu-los al vostrequadernet de respostes i adheriu el codi de barres a cada full solt.
OPCIÓ B
Les lletres: la forma i el missatge
Exercici 1
Llegiu atentament els dos textos següents:
Primer text
El tipògraf dóna a la paraula la seva forma visible i li confereix la seva naturalesa perenne.[...]El desig de convertir la paraula en forma visible ha fascinat la humanitat des de tempsremots. Des de la invenció de la impremta, la creixent necessitat de llegir s’ha intensi-ficat i ha complicat la relació entre funció i forma. La forma tipogràfica ha conegutperíodes de sobreabundància decorativa sense miraments per les paraules en si; les por-tades del barroc i la tipografia constructivista de la Bauhaus són testimonis d’aquestfenomen. D’altra banda, en certes primeres edicions de Goethe o Schiller es pot obser-var fins a quin punt la forma pot quedar desatesa amb el pretext d’una millor legibilitatdel text.
RUDER, Emil. Manual de diseño tipográfico. Barcelona: Gustavo Gili, 1983.
Segon text
Acrylick.Co desenvolupa els seus treballs amb una forta càrrega estètica, cosa que faque els elements (formes, colors, tintes especials, tipografies...) conformin tots junts unequilibri esteticogràfic, a vegades deixant en un segon pla la major efectivitat comuni-cativa. Es tracta, sens dubte, d’un plantejament arriscat, que fins ells mateixos esqüestionen en cada treball, i que han anat madurant a mesura que els seus treballs vancreixent en complexitat: «És cert que els dissenyadors d’ara oblidem moltes vegades lafuncionalitat de les nostres creacions. Sens dubte, a nosaltres ens interessa una línia detreball molt basada en l’aspecte gràfic, però tractem de no oblidar el que és elemental:si estàs maquetant una revista o il·lustrant-la, s’ha de llegir el text, ha de quedar clar elmissatge».
Article publicat a la revista Visual, número 74, escrit per Diego Ortiz sobre eltreball d’Acrylick.Co, estudi de disseny format per Pablo Ferrer i Javier Nieto.
Observeu detingudament les imatges A, B, C i D, que corresponen a cartells de dife-rents moments històrics.
Imatge A. Campari (17 x 23,5 cm), Bruno Munari, 1965.Imatge B. IBM (91,5 x 61 cm), Paul Rand, 1982.Imatge C. La investigació a Catalunya, repte de futur, Quod, disseny i màr-queting, Josep Maria Trias, 1990.Imatge D. Exposició de la Bauhaus, Joost Schmidt, 1923.
1.1. Analitzeu per escrit, acompanyant les vostres argumentacions amb esquemes idibuixos si cal, la utilització dels elements tipogràfics en cada un dels cartells ivaloreu, en cada cas, el grau de sincronització entre forma i funció, així com elgrau d’eficàcia. [3 punts]
Per resoldre aquest exercici cal que tingueu en compte que en la lletra petita dela part esquerra inferior corresponent a la imatge B diu:
un ull per percepció, agudesa, visióuna abella per industrialització, dedicació, perseverançauna «M» per motivació, mèrit, força moral.
1.2. Responeu concisament i clarament les preguntes següents: [2 punts]
1. Quines característiques defineixen els «caràcters lineals»?2. A què ens referim quan anomenem els termes logotip, cursiva i gràcia?
A
B
C
D
Exercici 2
Llegiu el text següent i seguidament observeu les imatges que adjuntem com a exem-ples per al vostre treball i que fan referència al tema de la unitat entre text i forma.
En la publicitat, al dissenyador-tipògraf se li ofereixen possibilitats il·limitades dedonar al text una interpretació personal. Sovint, el valor suggestiu d’un missatge publi-citari depèn únicament del seu disseny tipogràfic, ja que no va dirigit a un grupdeterminat de lectors. Com que el públic llegeix la informació publicitària desprésd’haver-la percebuda visualment, el que correspon a la tipografia és ressaltar de l’ob-jecte de l’anunci una o més paraules, rarament el text sencer. El tipògraf s’esforçaràaleshores a trobar un equilibri harmoniós entre el significat d’una o diverses paraules ila forma tipogràfica escollida. Existeixen moltíssimes possibilitats de fer-ho; unapodria ser subratllar el significat de la paraula roig emprant tinta roja en la tipografia.
RUDER, Emil. Manual de diseño tipográfico. Barcelona: Gustavo Gili, 1983.
Referència de les imatges:
Imatge E. niedere preise - hohe qualität (preus baixos - qualitat alta).Imatge F. RIRI (marca d’una cremallera).
Dins dels espais delimitats a les pàgines adjuntes (1, 2, 3 i 4) i seguint com amodels els exemples anteriors, jugueu amb les paraules següents: RÀBIA, FIL,BATEC, LLUM i els seus significats.
Dibuixeu, en cada espai, una composició tipogràfica de cada paraula tot buscant launitat entre forma i contingut, a la qual es refereix el text anterior.
Malgrat que les paraules estan escrites amb el tipus arial negreta, és lògic que aixòno pot suposar un condicionant i, per tant, busqueu aquelles formes més adients a lavostra idea; no cal que les formes corresponguin a cap tipus reconegut de lletra.
La composició ha de permetre llegir la paraula, copsar-ne el significat i percebreclarament la relació entre la forma i el sentit de la paraula que proposeu.
Feu el treball a mà alçada utilitzant el blanc, el negre i la gamma de grisos, si cal. No utilitzeu cap altra forma aliena als signes tipogràfics, però aquests poden rebre
totes les transformacions que cregueu convenients.Tingueu en compte la relació entre la forma i l’espai, de manera que aquest sigui
un aspecte important en la solució final. [5 punts]
Presentació: presenteu de forma ordenada tots els escrits i dibuixos correspo-nents als dos exercicis que componen la prova; adjunteu-los al vostrequadernet de respostes i adheriu el codi de barres a cada full solt.
Els dibuixos corresponents a aquesta pregunta s’han de fer en el full derespostes adjunt (rectangles 1, 2, 3 i 4), en el qual heu d’adherir el vostrecodi de barres i adjuntar-los al vostre quadernet de respostes.
E
F
1
2
3
4
Gen
eral
itat d
e C
atal
unya
Con
sell
Inte
runi
vers
itari
de C
atal
unya
Coo
rdin
ació
del
CO
U i
de le
s P
AA
UD
istr
icte
un
ive
rsita
ri d
e C
ata
lun
ya
SÈRIE 5 PAAU. LOGSE. Curs 1998-99 FONAMENTS DEL DISSENY
Escolliu una de les dues opcions (A o B) i resoleu els dos exercicis de què constacadascuna.
OPCIÓ A
Packaging* (redisseny de l’embolcall d’una pastilla de sabó)
Exercici 1
1.1. Observeu i analitzeu, breument i per escrit, les imatges E i I que us adjuntem.Indiqueu les semblances i diferències gràfiques i de color que detecteu entre elsembolcalls del Jabón Maja de Myrurgia i el Jabón Termovital de La Toja. [2 punts]
Per fer-ho llegiu la informació següent:
Imatge C. Josep Masana (1892-1979). Fotografia publicitària per a Myrurgia.170 x 230 mm.
Imatge D. Josep Masana (1892-1979). Retrat de la ballarina Tórtola Valencia.285 x 197 mm. (Algunes de les fotografies preses en aquesta sessió van servir de base pera la il·lustració de l’embolcall del Jabón Maja de Myrurgia.)
Imatge E. Embolcalls originals d’Eduardo Jener (1882-1967), cap a 1920-1930, per a Jabón Maja de Myrurgia. Redisseny de la tipografia per AméricaSánchez. (A Barcelona la firma Myrurgia apostava decididament per Eduardo Jener, undibuixant i pintor d’origen valencià que als vint-i-un anys va establir-se a Barcelona, on va tre-ballar una mica en decoració i il·lustració, però es va passar més de trenta anys al servei dela fàbrica de somnis olorosos que Jener va materialitzar, seguint els passos estilístics d’Erté,en els esplèndids envasos i estoigs d’extrets, colònies, pólvores maquilladores i sabons delsproductes Maderas de Oriente, Orgía, Maja, etc., en col·laboració amb el propietari de l’em-presa i brillant dissenyador d’ampolletes, Esteve Monegal.)
Imatge F. Embolcall original d’Eduardo Jener, cap a 1920-1930, per a JabónMaja de Myrurgia.
Imatge G. Publicitat de Maderas de Oriente, de 1935, per a l’empresaMyrurgia. (Els anys vint, Eduardo Jener va dissenyar l’etiqueta d’un envàs per a pólvorescosmètiques que es convertiria en marca.)
Imatge H. Josep Sala (1896-1962). Fotografia publicitària de Maderas deOriente Moderna, cap a 1930. Myrurgia.
Imatge I. Embolcall actual per al sabó de tocador Termovital de La Toja.
* Teniu en compte que packaging és un mot anglès que fa referència a la part del màrqueting que s’encarrega del disseny d’envasos i
embalatges (contenidors).
1.2. Responeu breument i per escrit la qüestió següent:
Quins elements del fotografisme són comuns en la publicitat de Maderas deOriente de Myrurgia? (Imatges G i H.) Raoneu breument i per escrit la vostra res-posta. [2 punts]
Per fer-ho llegiu el text següent:
El concepte de fotografisme sintetitza elements graficoplàstics, elements tipogrà-fics i elements de la tècnica fotogràfica. Té els seus antecedents en el dadaisme,el surrealisme, el constructivisme i/o l’estructuralisme soviètic (el fotomuntatge),dels quals prové. Desemboca en el cartellisme i la publicitat actual.
Exercici 2 [6 punts]
Redissenyeu l’embolcall de la pastilla de sabó Termovital de La Toja de 125 g que usadjuntem en la imatge I, tenint en compte de no modificar la tipografia de la marca(La Toja) i que les mides de l’embolcall són 132 x 176 mm.
Per fer-ho llegiu la informació següent sobre les sensacions dels colors i la sinestèsia:
Sinestèsia (del grec sun = a la vegada + aisthesis = facultat de percepció pels sentits).s. f. Sensació que es nota en una part del cos com a conseqüència d’un estímul aplicaten una altra part d’aquest cos. Metàfora consistent a atribuir la sensació pròpia d’unsentit corporal a un altre, como ara: so blau, sabor envellutat, etc.
El color en la presentació de productes generals:
Detergents = blau, blanc, verd i, en certs casos, vermells.Sabons = blau turquesa, rosa (sabons de tocador), blau clar, marró (força netejadora),gris, beix (sabons per a homes), etc.Abrillantadors de mobles = tons marrons.Pasta dentifrícia = blau, blanc, etc.Cremes vitaminades = vermell, ataronjat, verd, blanc, etc.Cosmètics = rosa, blau pastel, etc.Perfums = violeta, lila, etc.Higienicosanitaris = blau ultramarí, vermell, blanc.Tonificants = vermell amb blau ultramarí o marró.Insecticides = groc, negre.Enllustradors de calçat = groc, negre.Desinfectants = blau ultramarí, vermell, blanc.
Presentació: presenteu de forma ordenada tots els escrits i dibuixos correspo-nents als dos exercicis que componen la prova; adjunteu-los al vostrequadernet de respostes i adheriu el codi de barres a cada full solt.
OPCIÓ B
Redisseny de marca i aplicació en una furgoneta (imatge corporativa)
Exercici 1
1.1. Analitzeu, breument i per escrit, la relació que pot establir-se entre els colors i latipografia que s’utilitza en les marques comercials de les imatges J i K que usadjuntem. [2 punts]
Imatge J. Pot de Cubitos Maggi. Caldo consomé.Imatge K. Envàs de vidre de Mahonesa Calvé.
Per fer-ho llegiu el text següent:
La imatge de marca es compon de: anagrama + logotip + color.
El color senyalètic. Quan el color s’utilitza en la seva màxima saturació o puresa, sensematisos ni gradacions –el color esquemàtic–, es transforma en superfície. En aquestcas, la variable senyalètica extreu del color tota la seva potència esquemàtica, tota laseva pregnància, per tal de convertir-se en la base del repertori de signes d’un codi for-tament sensitiu.Aquesta variable cromàtica s’aplica exactament per senyalitzar no solament l’entorn oels espais d’acció dels individus, sinó també l’espai gràfic, amb l’objectiu de portar l’a-tenció visual a uns determinats punts clau que obeeixen a una estratègia precisa deldissenyador i que han estat imposats pel grafista en el joc complex i fascinant que s’es-tableix en aquest diàleg entre el fabricant del missatge i el seu destinatari.El color senyalètic i aquesta intenció seva de conduir la mirada establint una puntualit-zació tan aviat s’aplica a l’espai d’acció dels individus (entorn), com als objectes, laindumentària i els complements de la decoració comercial i la cosmètica, que té perobjecte senyalitzar determinats punts del rostre que captiven els ulls de qui el contem-pla. Un bon nombre d’estudis experimentals amb el taquitoscopi revela els recorregutsde l’ull o moviments acàdics.El color senyalètic és el color-matèria en la seva expressió autònoma, tal com el tro-bem dins d’un pot de pintura, a les tintes d’impremta o a les mostres de color delsfabricants de plàstics. També es tracta del color-senyal.
Senyalètica i la seva relació amb:Espai bidimensional. – Disseny gràfic.Espai tridimensional. – Disseny industrial.
– Disseny d’interiors (interiorisme i entorn).
1.2. Responeu la qüestió següent:
Podríeu enumerar cinc exemples d’aplicació del color senyalètic en el mobiliari urbà?Raoneu breument i per escrit la vostra anàlisi. [1 punt]
Exercici 2 [7 punts]
Dissenyeu, en un esbós, l’aparença visual i gràfica d’una furgoneta de repartimentdels productes d’una de les marques comercials de les imatges J o K que us adjun-tem.Per fer-ho heu d’assignar un color a l’uniforme dels empleats i a una de les furgone-tes de les imatges L o M que us adjuntem, i incorporar la imatge d’una de les duesmarques comercials, a escala i amb un color que pot ser l’original o diferent, segonsles vostres necessitats i seguint els criteris de la informació que us hem donat alcomençament (exercici 1). Us podeu ajudar de paper vegetal i de guaixos, llapis decolors, tintes xineses, etc.
Aquestes furgonetes de repartiment han de complir el requisit de ser distingibles iidentificables ràpidament, enmig d’una circulació urbana densa.
Imatge L. Furgoneta Renault Master (les cotes entre parèntesis corresponena la versió de pis llarg).Imatge M. Furgoneta Renault Trafic.
Per a la resolució idònia de l’exercici, llegiu el text següent:
En el disseny gràfic, el color senyalètic es presenta en la màxima intensitat imàxim contrast. Recollim aquí les conclusions dels estudis que han dut aterme Le Duca i Enel.
L’impacte dels colors es classifica segons l’ordre següent:
1r Negre sobre groc. 7è Groc sobre negre. 2n Verd sobre blanc. 8è Blanc sobre vermell. 3r Vermell sobre blanc. 9è Blanc sobre verd. 4t Blanc sobre negre. 10è Vermell sobre groc. 5è Blanc sobre blau. 11è Verd sobre vermell. 6è Negre sobre blanc. 12è Blau sobre verd.
La visibilitat en funció del temps és la següent:
1r Taronja. Posseeix una visibilitat excepcional.2n Groc. Visible a 963/10.000 de segon.3è Blau. Visible a 598/10.000 de segon.4t Gris. Visible a 434/10.000 de segon.5è Verd. Visible a 371/10.000 de segon.6è Vermell. Visible a 225/10.000 de segon.
Presentació: presenteu de forma ordenada tots els escrits i dibuixos correspo-nents als dos exercicis que componen la prova; adjunteu-los al vostrequadernet de respostes i adheriu el codi de barres a cada full solt.
