CAMPAMENTSS.O.S

Una guia sobre sostenibilitat i responsabilitat

amb el medi per a l’associacionisme educatiu

PER QUÈ ÉS NECESSÀRIA AQUESTA GUIA?L’associacionisme educatiu català té una llarga tradició de fer

campaments d’estiu. Afortunadament, però, els temps canvien i

ens adonem que no totes les pràctiques que fem durant aquests

campaments són les més responsables amb l’entorn. La bona

notícia és que l’entorn associatiu és idoni per educar-nos en

l’ecologia i el respecte al medi ambient, i que amb petits canvis a

les nostres acampades podem dur-les a terme reduint el nostre

impacte i respectant la natura que ens envolta. Així, podrem ga-

rantir que els campaments continuïn sent una tradició de l’asso-

ciacionisme català per molts anys més.

COM APLIQUEM AQUESTA GUIA?Cal entendre que aquesta guia és un compromís de màxims i

intenta proposar sempre les solucions òptimes, però les circum-

stàncies no sempre acompanyen. Així doncs, cal entendre que no

sempre podrem actuar de la millor manera, però sempre podrem

escollir l’acció amb menor impacte dins les nostres possibilitats.

A QUI VA DIRIGIDA?

Aquesta guia va dirigida a entitats d’associacionisme educatiu,

com ara els caus i esplais, però també a qualsevol entitat juvenil

que organitzi acampades amb els seus membres, o a persones

joves que acampin en el seu temps lliure.

L’objectiu és que totes les persones joves que vulguin acampar

ho facin de la manera més sostenible possible i deixant el menor

impacte al terreny i a l’ecosistema on acampin. Així doncs, si no

pertanys a cap entitat d’educació en el lleure, no et preocupis,

que de ben segur pots trobar consells i protocols que et serviran

a títol individual.

Materials fungibles

A l’hora d’organitzar uns campaments, hem d’adquirir tant materials fungibles i necessaris per

l’acampada, com aliments i altres productes que necessitarem consumir al dia a dia per satisfer

necessitats bàsiques.

I, com bé has llegit, necessitem adquirir-los, que no vol dir sempre comprar-los. Reutilitzar i reparar

materials ens ajuda a reduir l’impacte al medi ambient i, per tant, potser és millor demanar prestats

alguns dels materials, o buscar-ne de donats, com ara les tendes d’acampada, les piquetes o les

lones.

També podem organitzar un mercat d’intercanvi amb altres esplais i caus. Es trac-

ta de trobar-se totes plegades i detectar què tenen de sobra algunes i que necessiten uns altres.

D’aquesta manera, aconseguim que tothom estigui satisfet sense necessitat de transaccions econò-

miques i, més important encara, sense consumir recursos nous.

Aliments i sabons

Pel que fa als aliments o els sabons, òbviament és impossible reutilitzar-los i cal comprar-ne. En

aquest sentit, sempre és millor per l’economia del nostre entorn comprar en comerços de proximitat,

ajudant així al petit comerç que és el que fa el veïnatge i el que aporta tant econòmica com social-

ment a l’ecosistema del barri. Per tant, és bo tenir certes botigues de referència ens els municipis

a prop de l’acampada on poder proveir-nos dels diferents aliments necessaris, i evitar les compres

massives fetes en grans superfícies o proveïdors a l’engròs, tot i que pugui resultar més barat.

Pel que fa als aliments en sí, és sempre millor consumir productes frescos i, a ser possible, intentarem

comprar aquells que tinguin un menor nombre d’embalatges ja que generen residus innecessaris.

CONSUM

Reparació, intercanvi

Donació, demanar a les famílies

Comprar de nous a comerç de proximitat

Comprar de nous a grans superfícies

Aliments frescos de proximitat sense embalatge

Aliments frescos de proximitat embalats

Aliments perdurables de proximitat

Aliments frescos en grans superfícies

Aliments perdurables a grans superfícies

Pel que fa al transport fins el terreny d’acampada, sempre és millor arribar deixant la menor em-

premta de CO2 possible, doncs els vehicles són molt contaminants. Tot i que òbviament les millors

opcions per no generar C02 són caminar o anar en bicicleta, entenem que els terrenys d’acampada

sovint estan a distàncies massa llargues del lloc d’origen.

Així doncs, abans de reservar un terreny d’acampada és recomanable comprovar la seva accessi-

bilitat en transport públic i, sempre que sigui necessari, evitarem els desplaçaments en vehicles

individuals.

TRANSPORT

En transport públic elèctric o amb combustibles no fòsils

En transport públic convencional

En transport privat compartit

En transport privat individual

En escollir un terreny d’acampada, cal prioritzar aquells on no només es pugui arribar en transport

públic, com hem dit a l’apartat anterior, sinó també aquells que comptin amb les següents facilitats:

· Desguàs: Si el terreny està connectat a un sistema de clavegueram, ens assegurem que tots

els residus que corrin amb l’aigua que fem servir acabin en una estació depuradora. Tot i que hi han

alternatives per filtrar l’aigua, cap és millor que derivar les aigües brutes a la gestió pública de les

mateixes.

· Latrines: Tot i que la construcció de latrines és una possibilitat, és millor tenir unes latrines ja

construïdes i connectades al sistema de clavegueram per desfer-se dels residus. En cas de cons-

truir-ne de noves, cal tenir en compte que no es pot llençar compreses, tampons ni paper higiènic

a les mateixes i que la fosa resultant s’ha de soterrar correctament abans de desfer el campament.

· Recollida d’escombraries: assegurar-nos de la proximitat d’uns contenidors de residus i

escombraries que permetin el reciclatge i la separació dels mateixos és essencial per no acabar

abocant les escombraries conjuntament, el que es considera una pràctica il·legal. Cal parar especial

atenció a la disponibilitat d’un contenidor d’olis utilitzats.

TERRENY

Sabeu que podeu fer el vostre propi compostatge amb els residus orgànics? Tot i que normalment

el compost necessita més de la durada del campament per processar-se, potser podeu compartir un

mateix bidó amb tots els esplais i caus que passin per un mateix terreny al llarg de l’estiu. Només

necessites un bidó impermeable i hermètic i seguir aquestes senzilles passes:

RESTES DE MENJAR I ORGÀNIQUES

OLIS

L’oli cal recollir-lo per separat en alguna ampolla i s’ha de dur a algun centre de deixalles.

Si no fos possible, el llençarem a les escombraries en una ampolla de plàstic ben tancada.

En cap cas el llançarem al terra, a l’aigüera o a un curs d’aigua.

SABIES QUE… 1 LITRE D’OLI ABOCAT

PER L’AIGÜERA CONTAMINA FINS A

1000 LITRES D’AIGUA?

Es posen branques i fulles seques al fons del bidó

Es posa una capa de terra d’un cm aprox

Es llencen restes orgàniques i es cobreixen amb 1cm de terra

Es llencen restes orgàniques i es tornen a cobrir

3 mesos després… COMPOST!

1 2 3

4 5

DEIXALLES

No soterrar mai les escombraries. Les deixalles del cam-

pament s’han de portar a algun punt de recollida i fer

la separació segons els diferents contenidors del lloc

on les portem a llençar. És més fàcil si les baixem quan

anem a comprar. Cal preveure aquest aspecte en l’orga-

nització de l’acampada.

1

!

Assegurar-nos que es recullen els residus dels conte-

nidors disposats més a prop del campament. Ens hem

d’assegurar que se’n fa la recollida ja que moltes ve-

gades és irregular i durant l’estiu no es dóna l’abast.

Si la recollida no funciona correctament, baixarem els

residus a un punt de recollida segur.

2

!

Reduir els residus. A l’hora de comprar i de fer la in-

tendència del campament, hem de pensar en reduir

els residus comprant el mínim d’embolcalls possibles,

i procurar que tots els que generem es puguin reciclar.

3

!

Sempre hem de tenir clar que no s’ha de llençar cap tipus

de residu quan es va d’excursió. Encara podem anar més

enllà i adquirir l’hàbit de recollir part de la brossa que

ens trobem pel camí. Per fer-ho, convé dur prèviament

preparada una bossa d’escombraries.

6

!

Recomanar l’ús de la cantimplora i la carmanyola per tal

d’evitar productes d’un sol ús i els residus innecessaris

o el paper d’alumini. Per reduir els residus de l’excursió,

cal que hi pensem quan la planifiquem.

5

!

Tenir en compte les quatre ‘E’. A l’hora d’abastar el cam-

pament amb materials i aliments, hem de procurar fer

una compra econòmica, ecològica, ètica i energètica.

4

!

LIXIVIATS

El lixiviat és el residu en forma de líquid que s’origina a partir de residus sòlids, degut a la descompo-

sició de la matèria orgànica, o bé a la filtració d’aigua que en passar a través dels sòlids n’absorbeix

part dels components.

Característiques:

Elevades concentracions de matèria orgànica

Concentracions de nitrogen, principalment en forma d’amoni

Elevades concentracions en sals, principalment clorurs i sulfats

Impacte medioambiental:

El principal risc del lixiviat es deu a les seves elevades concentracions de contaminants orgànics i a

una elevada concentració d’amoníac. Aquestes concentracions i contaminants poden variar segons

per on dreni, terra o material emmagatzemat, i pot contenir concentracions significativament eleva-

des de substàncies no desitjades derivades dels materials pels quals ha passat.

Els corrents de lixiviació que entren directament al medi aquàtic tenen un impacte agut i crònic sobre

el medi ambient, que pot ser molt greu i pot disminuir severament la biodiversitat i reduir conside-

rablement les poblacions d’espècies sensibles. Quan es presenten metalls tòxics i orgànics, això pot

conduir a l’acumulació de toxines cròniques tant en poblacions locals com molt llunyanes.

Tot i que el millor és posar un recipient impermeable sota els contenidors que reculli aquest lixiviat

per llençar-lo responsablement en un punt de recollida de residus, amb un parell de bidons pots

ajudar a fer un filtratge dels mateixos en cas que no tinguis accés al punt indicat:

Com fem un filtratge de lixiviats?

A A B

A

B

A

B

1 2 3

4 5

Al fons d’un bidó, posem una capa de grava, una de

sorra i una de carbó

S’afegeix un altra capa de sorra, un tros de tela, i un

de malla metàl·lica

A un segon bidó, posem les mateixes capes i es fan

forats d’1cm al fons

Es llencen els lixiviats

sobre el primer dels bidons

Al fons del segon bidó queda

líquid filtrat i no tòxic

Es col·loca el bidó foradat

sobre el bidó sense forats

6

AIGUA

A l’hora de rentar plats o dutxar-nos, és important utilitzar detergents i sabons biodegradables i lliu-

res de fosfats. Aproximadament només el 10% dels detergents i sabons son biodegradables i lliures

de fosfats. Cal estudiar bé l’etiquetatge del producte per garantir-ne la funció més ecològica evitant

els fosfats i a poder ser, que continguin una ecotetiqueta com:

Etiquetatge ecològic europeu (EEE)

Marca AENOR-Medio Ambiente

Distintiu de Garantía de Qualitat Ambiental de la Generalitat

A més, procurarem rentar-nos allunyats del riu de manera que l’aigua que utilitzem per esbandir-nos

i que porta sabó en cap cas vagi a parar al riu sinó que es retingui a la terra. És important fer-ho així

tot i que els sabons siguin biodegradables. A la zona de bany convé posar grava o alguna fusta per

evitar estar sobre el fang mentre ens rentem, a més que aquesta grava farà un petit filtratge.

Tot i que el més recomanable és reservar un terreny amb clavegueram, sempre podem fer un filtratge

de les aigües brutes com a última opció o, al menys, com a activitat pedagògica. Només has de seguir

les següents passes:

Necessitarem dos recipients. Fem perforacions al fons d’un d’ells

En un tros de tela, emboliquem carbó

En un altre tros de tela, emboliquem sorra

Col·loquem al recipient foradat el carbó, la sorra i,

a sobre, grava

Col·loquem aquest recipient sobre el que no està foradat

Aboquem aigua bruta al recipient de dalt, i el de baix recollirà aigua neta

1

2 3 4

5 6

A B

A

A

B

A

B

LATRINES

La Generalitat de Catalunya prohibeix la construcció de latrines a la natura si no és estrictament

necessari. En cas que calgui construir les latrines, primer heu de comunicar-ho a la propietat del

terreny. Un cop rebuda l’autorització, començarem la seva construcció.

Situarem les latrines en una zona boscosa i discreta, i sempre lluny dels cursos d’aigua (uns 50m

és suficient). Farem un forat ben gran i un cop fetes les necessitats, les soterrarem amb terra de

manera que quedin ben cobertes. Si es tapen bé amb terra, no cal posar-hi res més, però això fa que

de vegades calgui fer diversos forats en un mateix campament.

1 Afegir calç viva en cas de males olors i d’insectes i en cas que la terra no sigui suficient. No és

necessari afegir altres productes agressius. Cal parar atenció a la manipulació de la calç i preveure

les mesures indicades al producte.

2 Evitarem fer les necessitats fora de les latrines, i no llençarem ni compreses, ni tampons, ni

tovalloles ni paper higiènic a les mateixes.

Quan anem de ruta o d’excursió, cal portar un piolet (o alguna altra eina) i fer un forat per tapar bé

els excrements i no deixar-los a l’aire.

Vàter humit

Vàter sec

Vàter químic

REVISIÓ

Un cop acabats els campaments, és molt recomanable que fem revisió de l’impacte que hem tingut.

A nivell organitzatiu, això ens permetrà detectar on hem fallat i quines millores podem implementar

l’estiu següent per ser cada any més sostenibles i responsables amb el medi.

Amb els infants, però, podem fer activitats de revisió dinàmiques al mateix temps que pedagògiques.

Et proposem les següents:

Podem fer fotos de la mateixa zona abans i després

d’acampar per avaluar l’impacte del nostre campament.

Hem de fer 4 o 5 fotos de, per exemple, la zona de tendes,

la cuina, les latrines i les escombraries. L’últim dia, quan ja

haurem desmuntat el campament, tornem a fer 4 o 5 fotos

dels mateixos espais i amb el mateix enfocament.

Més endavant en l’any, o aquell mateix dia com a activitat

de tancament, les podem comentar amb els infants o ado-

lescents i promoure la conscienciació sobre l’impacte que

té la nostra existència en l’entorn, així com incentivar que

sorgeixin propostes des dels nens i nenes per millorar de

cara a l’any vinent.

Una altra opció és acumular les deixalles en uns bidons

o recipients durant tots els dies que duri el campament.

D’aquesta manera, l’últim dia els infants i adolescents po-

den observar el volum que ocupen tots els residus i deixa-

lles generats durant l’acampada i podem promoure com

d’important és reduir els envasos, embalatges i altres

components del que consumim, que no són estrictament

necessaris i perjudiquen el nostre entorn.

Per últim, us proposem encerclar el primer dia de cam-

pament, amb una cinta d’emergència o amb un fil, una

àrea d’uns 4 metres quadrats, o un espai similar utilitzant

quatre arbres com eixos del quadrat. Durant el temps que

durin aquestos campaments, estarà prohibit entrar en

aquest quadrat o llençar-hi res.

L’últim dia, en recollir l’acampada, retirem el fil o cinta i

així podem veure com els metres que hem prohibit utilit-

zar durant la nostra acampada estan en un estat millor

que l’espai que hem fet servir per conviure. Aquesta acti-

vitat permet que els infants i adolescents se n’adonin de

com, inconscient i, de vegades, involuntàriament, destros-

sem el nostre entorn amb la nostra presència.

1 2 3

IMPACTE DEL CO2

Un dels elements que té major impacte ambiental són els desplaçaments en vehicles a motor. Els

cotxes i motos, però també molts busos, trens i altres transports públics generen gasos d’efecte

hivernacle. Per això, és interessant fer un càlcul de quants gasos hem emès un cop finalitzats els

nostres campaments, i intentar reduir-los en properes edicions.

A continuació, tens un exemple de taula

per calcular els gasos emesos

MITJÀ QUANTITAT EQUIVALÈNCIA EMISSIONS

Cotxe, moto o bus gasolina 1 Litre 2’2kg de CO2 x L · 2’2 = y kg CO2

Cotxe, moto o bus dièsel 1 Litre 2’5kg de CO2 x L · 2’5 = y kg CO2

Cotxe, moto o bus gas natural 1 Km 0’083kg de CO2 per passatger x Km · 0’083 · y passatgers = z kg CO2

Ferrocarril FGC 1 Km 0’03kg de CO2 per passatger x Km · 0’03 · y passatgers = z kg CO2

Metro TMB 1 Km 0’04kg de CO2 per passatger x Km · 0’04 · y passatgers = z kg CO2

Tren de rodalies 1 Km 0’04kg de CO2 per passatger x Km · 0’04 · y passatgers = z kg CO2

CONCLUSIONS I COMIAT

Si bé en aquesta guia potser no trobeu consells i instruccions per solucionar tots els problemes amb

els que us trobeu fent acampada, a continuació teniu un llistat de recursos digitals que, de ben segur,

us poden ajudar.

Reciclar, reduir i reutilitzar és important, però no ens podem quedar només en aquesta passa de la

sostenibilitat i la responsabilitat amb el medi. És important que ens repensem les nostres actituds,

que redistribuïm les riqueses i les càrregues, i que reconstruïm la societat en què vivim.

Esperem que aquesta guia sigui només el primer pas en un procés d’anàlisi crítica dels nostres

campaments i activitats com a associacions, i que doni lloc a noves activitats i bones pràctiques per

millorar col·laborant entre totes les persones joves.

ENLLAÇOS I RECURSOS

Campaments i més

www.campaments.cat

• Instal·lacions ambientals als terrenys d’acampada

• Guia per fer descoberta d’aprenentatge servei al medi natural

• Joc “la diana dels vàters secs”

• Joc “la cursa dels vàters secs”

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

www.escoltesiguies.cat

• Test: Quina relació tenim amb la natura durant els campaments?

• Revista El Correu num 64 - La mobilitat sostenible: per un món amb més cames i menys rodes

• Guia de campaments ecològics

• Recursos de natura i muntanya

Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona (CRAJ)

crajbcn.cat

• Activitats i tallers sostenibles

• Fitxa temàtica: Tallers sostenibles per fer campaments

• Guia Som part del canvi (elaborada pel Grup Ecos, Opcions i Servei Civil Internacional)

• Pràctiques sostenibles

Revista Opcions

opcions.org/revista

• Mitja de comunicació especialitzat en consum conscient.

Edita:

www.cjb.cat

LA FONTANA

Tel. 93 265 47 36cjb@cjb.cat

C/Gran de Gràcia, 190. 08012 Barcelona En conveni amb:

Continguts:

Llicència

Creative Commons: Reconeixement - NoComercial – CompartirIgual. No

es permet un ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres

derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual

a la que regula l’obra original.