Joc “Les cadenes tròfiques a La Planassa”

Informació complementària

INDEX

1. Introducció

2. La natura a l'entorn del terreny d'acampada de La Planassa

3. Conceptes biològics que surten al joc

4. Contingut del joc

5. Fitxes de les espècies del joc

6. Possibles ampliacions

1. Introducció

El projecte d'interpretació ambiental interactiva pretén dotar diversos terrenysd’acampada de la xarxa de Campaments i Més de diferents instal·lacions ambinformació sobre la fauna, la flora i els hàbitats de l’entorn de cada terrenyd’acampada, així com de la relació home-natura i les problemàtiques ambientals locals.Cada instal·lació està pensada en forma de joc interactiu, a través del qual els nois inoies es sensibilitzaran de forma lúdica.

Per a la confecció dels continguts de les instal·lacions, cerquem la col·laboració dels ensgestors dels espais naturals o bé de les entitats ambientals presents a l’entorn de cadaterreny d’acampada. En el cas del plafó de La Planassa, hem comptat amb l'assessoriadel GEDENA (Grup de Defensa de la Natura del Ripollés).

El joc es pot integrar dins d’activitats organitzades pels grups tipus gimcanes, jocs depistes o visites comentades, però el fet d’estar dins del terreny d’acampada permetràtambé l’ús espontani i reiteratiu dels infants durant els dies d’acampada, la qual cosacontribuirà a l’assentament i la interiorització de la informació aportada.

L’objectiu general d’aquest projecte és la implicació ciutadana en la defensa dels valorsnaturals a l’entorn dels terrenys d’acampada de la nostra xarxa. Per a apropar-nos aaquest objectiu global ens plantegem tres objectius específics:

- Informar els usuaris dels terrenys d’acampada de les característiques biològiques isocio-ambientals de l’entorn.

- Sensibilitzar sobre les problemàtiques ambientals locals.

– Fomentar l’estima dels elements naturals a través de la contemplació de lesinstal·lacions i de la simpatia a través de jocs interactius.

A més de La Planassa, trobareu altres instal·lacions d'interpretació ambiental interactivaals terrenys de Riugréixer i de Sant Joan de l'Avellanet (Bagà), de Casa Macià(Roní-Rialp), de La Planta (Sant Aniol de Finestres), de Poblenou del Delta (Amposta) id'El Molí i La Farga de l'Olivet (Maçanet de Cabrenys).

En aquest dossier us aportem informacions addicionals per si voleu aprofitar el joc pertreballar més a fons el tema de la natura a l'entorn del terreny d'acampada. Esperemque el joc us sigui profitós!

Per qualsevol dubte, opinió o proposta en referència als plafons d'interpretacióambiental interactiva, us podeu posar en contacte amb el servei Campaments i Més:

info@campaments.catTel. 93.590.27.00

2. La natura a l'entorn del terreny d'acampada de La Planassa

El municipi de Les Llosses es troba a l’eix que forma la riera de Les Llosses, afluent del Ter per la dreta. Aquesta vall és delimitada al nord per la serra de Matamala (1.366 m) i la del Catllar (1.118 m) i, al sud, per les de Comià, de Serrallonga (1.062 m), del puig Cornador (1.212 m), de Santa Margarida de Vinyoles (1.223 m) i del Massagalls. El Puig Cornador presenta una magnífica miranda que domina àmplies panoràmiques, del Puigmal al Montseny i la Mola, i del Pedraforca a les serres de Milany i de Cabrera.

Al costat del terreny d'acampada de La Planassa hi ha la Penya del Roquer, turó en el qual és possible que hi hagi hagut el Castell del Roqueramb. Aquest turó té una interessant natura i una bona visibilitat.

El clima és mediterrani de muntanya mitjana, amb hiverns freds i nevades freqüents, degut a la seva situació als Pirineus axials. El paisatge es caracteritza pel seu caràcter eminentment forestal i pel seu baix grau d’urbanització. El municipi està format per diversos nuclis consolidats, derivats de diverses agregacions municipals. D’aquesta forma, a grans trets es pot diferenciar dos tipus d’ambients, el propi del fons de vall dominat pel principal curs vertebrador del municipi, la Riera de les Llosses, i les vessants muntanyoses al nord i sud de la riera, coberts per la vegetació pròpia de mitjana i alta muntanya.

Les principals zones segons el tipus de vegetació predominants al municipi són:

Espais agroramaders

Vegetació: els més típics són els conreus herbacis de secà, que es concentren prop del curs de la Riera de Les Llosses. També hi ha prats i herbassars, tot i que ocupen una superfície molt més reduïda que la dels conreus. Als prats trobem força orquídies; de fetLes Lloses és un municipi especialment ric en aquestes.Fauna: les zones agrícoles s’utilitzen com a zona d’alimentació i cria. A les basses que hiha a les zones agrícoles pertanyents a masies, abeuradors o conreus, s’hi poden trobar espècies com el tritó verd, la reineta meridional i nombroses espècies d’espiadimonis. Referent als ocells, cal anomenar la presència d’aloses, els pinsans i la guatlla. En prats i pastures hi nidifiquen ocells com el cotoliu, la perdiu roja o l’enganyapastors. Alguns dels principals mamífers terrestres són el conill, la llebre europea, el ratolí mediterrani,el ratolí de bosc, el talp comú o la musaranya vulgar. Al sòl nu hi viuen aus representatives de l’ecosistema, com el falcó pelegrí, el duc, el xoriguer comú, el ballester i la merla blava.

Boscos de ribera

Vegetació: al torrent de Baborers, que passa pel terreny d'acampada de La Planassa, trobem avellanoses. A la riera de Les Lloses hi trobem vernedes i pollancredes. Fauna: al municipi hi ha diverses espècies d’amfibis, entre les quals destaca el tritó pirinenc. També trobem el gripau comú, el gripau corredor, el gripau d’esperons o el gripau puntejat, tòtils, salamandres, granotes roges, i el llangardaix verd. D’aquests, la salamandra és la més abundant en boscos humits, mentre que el gripau d’esperons, el gripau puntejat i la reineta, són les espècies més rares i amb distribució més reduïda i localitzada. Hi ha dues espècies de tortugues d’aigua, la tortuga de rierol i la tortuga de Florida, aquesta última invasora. Referent a les serps, n’hi ha tres d’incloses a l’annex

IV de la Directiva d’Hàbitats: la serp d’Esculapi, la serp verd-i-groga i la colobra llisa septentrional. N’hi ha d’altres més comunes com la serp d’aigua, la colobra llisa meridional, la serp verda, la serp blanca o l’escurçó. En aigües amb bon estat, hi són presents espècies com la bagra, el barb comú, com a endemisme ibèric; mentre que la carpa apareix en trams fluvials amb baixa qualitat de l’aigua. A les rieres de muntanya més netes hi ha la truita i el barb de muntanya. A banda d’aquestes, també es poden trobar exemplars de truita arc-iris, procedent d’antigues repoblacions, el barb cua-roig, el gobi, el barb roig, la perca, el peix sol i la perca americana. També és important anomenar els problemes que està patint el cranc de riu autòcton , degut a la invasió progressiva i les infeccions d’afanomicosi del cranc senyal; la riera de les Lloses és una de les poques a on encara queda cranc autòcton. Associades als boscos de ribera es poden trobar espècies d’aus com la cuereta torrentera, la merla d’aigua, el bernat pescaire, el blauet, inclòs a l’annex I de la Directiva Hàbitats, i la xivitona vulgar. Les més abundants són l’ànec collverd i la polla d’aigua. També es pot trobar la rata d’aiguacom a micromamífer representatiu.

Pinedes de pi roig

Vegetació: el bosc més abundant a Les Llosses. L’estrat arbustiu està format per espècies com l’auró blanc, el tortellatge, el lloreret, l’aranyoner, l’arç blanc, el sanguinyol i el boix. Fauna: Referent a les espècies que viuen a les pinedes, cal destacar la presència d’ocells com la mallerenga emplomallada, el picot garser gros, el picot negre i l’astor com a depredador característic. En determinats boscos hi nidifiquen l’àliga marcenca i també l'àguila calçada, que ha utilitzat Les Lloses com a un dels primers llocs on tornar a niuar després d'uan època extingida de la zona. El gall fer també es troba en boscos deconíferes, però viu en cotes més elevades. Per altra banda, al vessant nord de Les Llosespodem trobar el cérvol.

Fagedes

Vegetació: la segona espècie més comuna a Les Llosses és el faig que es localitza sobretot a la zona sud del terme municipal, a Santa Margarida de Vinyoles, i al centre al Serrat de Matamala i a Viladonja. Mostra una preferència per l’orientació nord i es trobaen cotes d’entre 800 i 1.600 metres. Es tracta d’una espècie d’arbre caducifoli amb una fusta molt preuada i la seva distribució es va veure minvada degut a una sobreexplotació. Actualment es troba en expansió, en detriment del pi roig, a causa de la seva facilitat de regeneració en aquests tipus de boscos. L’estrat arbustiu i herbaci que presenten les fagedes són relativament pobres, degut a la forta competència existent per la llum del sol que hi arriba. Fauna: A les fagedes hi ha espècies d’ambients centreuropeus com l’aligot vesper, el picot negre, la mallerenga d’aigua, el pica-soques blau, el lliró gris i el lepidòpter Aglia tau. Els invertebrats que viuen en aquest ambient són el banyarriquer del faig, un coleòpter triquí anomenat Osmoderma eremita i l’escanyapolls, una espècie rara i gairebé desapareguda.

Rouredes

Vegetació: una altra espècie amb gran representació és el roure de fulla gran. La seva distribució es dóna entre les cotes 200 i 1.800, per tant, el fa competir amb moltes altres espècies. D’altra banda, el roure martinenc és una altra espècie present a la zona sud del terme municipal. Es tracta d’una espècie que regenera bé sota els vols de

diferents espècies com el pinastre, el pi pinyer, la pinassa, el pi roig, el pi blanc, l’alzinasurera, l’alzina i fins i tot el faig. El sotabosc que presenten les rouredes és molt similar al de les pinedes.

Alzinars

Vegetació: L’alzina és de les espècies amb menor representació al Ripollès , tot i que és present a gairebé totes les comarques de Catalunya. Aquesta esclerofil·la forma boscos molt densos poc permeables al pas de la llum, fet que dificulta el desenvolupament d’unestrat arbustiu dens i la presència d’espècies que necessiten llum, entre les que es pot trobar l’arboç, el marfull i el bruc. Al terme municipal, únicament es troben alzinars i carrascars a l’enclau de Boatella. Fauna: Malgrat que els alzinars siguin poc comuns a la zona de Les Llosses, s’hi troben ocells propis d’aquesta comunitat com el bruel, la mallerenga cuallarga o el mosquiter pàl·lid.

Espais urbans

Fauna: Un gran nombre d’espècies de quiròpters habiten en diversos ambients del termemunicipal. Algunes d’aquestes d’especial interès són el rat-penat de ferradura gran, el rat- penat de ferradura petit, el rat-penat de musell llarg, el rat- penat de musell agut i el rat-penat de bosc. A les zones urbanes hi trobem un gran nombre de tudons establertsarreu del nucli, associats a la problemàtica del seu continu creixement poblacional. També hi viuen ratolins casolans i gats domèstics, que habiten al carrer, així com d’altres espècies comuns de zones urbanitzades.

Per altra banda, cal esmentar la presència de voltor comú, associats a un espi urbà d'un altre municipi perquè que mengen a l'aborcaodr d'Orís. Aquests animals no són molt ben vistos i han rebut falses acusacions d'haver matat animals a la zona.

Espais d’interès natural

Al municipi de Les Llosses hi ha dues zones incloses al Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN): la Riera de Merlès i la Serra del Catllaràs.

Riera de MerlèsÉs un espai protegit amb una fauna rica i variada; un total de 70 ha, 1,56 de les quals es troba dins el terme de Les Llosses, més concretament al límit sud de l’enclau de Boatella. És una de les úniques mostres dels sistemes naturals de la conca del Llobregat en un bon estat de conservació per la seva qualitat ecològica en les aigües. Hi trobem una vegetació aigualosa i de ribera i també diverses algues. Els seus hàbitats fluvials estan declarats Reserva natural parcial per a la protecció de la llúdriga. Al llarg de la riera hi trobem diversos gorgs i zones de platja que conviden al bany en determinades èpoques de l’any. En alguns trams hi ha vedats de pesca de truita. També s’hi troben espècies botàniques característiques d’aquest hàbitat com romaní, timó, roure martinenc i pinassa. Arreu del recorregut hi ha restes d’antics molins fariners, masies i esglésies d’orígens medievals com St. Esteve de Comià, St. Martí de Boatella i Sta. Mariade Salselles. La Riera de Merlès és un espai natural on hi podem trobar peixos com la truita, el barb i la bagra. També una mostra d’amfibis com el tritó pirinenc, la salamandra, i la granota. Rèptils com l’escurçó, el llangardaix verd i el comú, la sargantana cuallarga, i les serps verdes, blanca, llisa i la d’aigua. Els ocells lligats a aquest entorn aquàtic són la merla d’aigua i el blauet. També cal destacar-ne l’aligot

vesper, el pigot negre i la becada. L’àguila daurada i el falcó pelegrí fan els seus nius a les cingles del Catllaràs on també hi és present el gall fer.

Serra de CatallaràsDe 5.587 ha, 216,63 es troben a Les Llosses, al límit nord de l’apèndix que s’endinsa al Berguedà. Aquest massís calcari té la particularitat que en un espai relativament petit hitrobem una gran diversitat geològica i biològica. Hi trobem vegetació típica dels vessants obacs i solells del Pre-pirineu oriental, des de l’alzinar fins a la roureda, la pineda i la fageda amb boix –força rara a l’Alt Berguedà. S’hi poden observar espècies, tant de flora com de fauna, de notable interès per la seva raresa i vulnerabilitat, com la flor de neu i el cérvol. Com a llocs concrets d’interès natural dintre d’aquest espai podem citar el Roc de la Lluna, el joc de la Pilota, el Roc del Catllaràs, el Roc de la Clusa, el Pla del Catllaràs o la Serra del Catllaràs. Convé mencionar el xalet del Catllaràs, d’inspiració gaudiniana, tot i que actualment els elements modernistes dels seus orígens han desaparegut.

Per altra banda, al municipi de Les Llosses hi ha 4 zones incloses a la Xarxa Natura 2000 que són , a més de la Riera de Merlès i la Serra de Catllaràs, els Rasos de Tubau i el Sistema Transversal Català.

Impactes ambientals

Com a impactes significatius associats al sòl no urbà que es produeixen o es poden produir a Les Llosses cal anomenar:

• L’accés motoritzat a determinats espais naturals i l’augment de la seva freqüentació. • La pèrdua de superfície agrícola, que provoca una homogeneïtzació del paisatge i una pèrdua de la qualitat ecològica i paisatgística. • L’eliminació dels marges del conreus degut a la seva concentració i intensificació, ambel que també s’han desplaçat les espècies arvenses. Cal considerar que tant els marges com les espècies arvenses tenen un paper important en la funcionalitat ecològica i en la connectivitat. • Les activitats extractives en domini públic hidràulic per la afectació sobre els ecosistemes fluvials. • La pèrdua del bosc de ribera i la introducció d’espècies al·lòctones a la llera, així com la introducció d’espècies foranies de peixos com a conseqüència de la pesca recreativa oper accident. • La proliferació de la instal·lació de línies elèctriques a través dels espais naturals.

3. Conceptes biològics que surten al joc

A continuació teniu les definicions dels conceptes biològics que apareixen en el joc:

Cadena tròfica:També coneguda com a cadena alimentària, és la ruta de l'aliment des d'un consumidor final fins el productor. Com a exemples, posem els del joc:

– àliga calçada - picot negre – formiga -orquídia magenca– àliga marcenca - serp d’esculapi - conill de bosc - orquídia borinot

Productor:També anomenats consumidor primaris. Organismes capaços de transformar la matèria inorgànica en orgànica gràcies a l'energia de la llum del sol (o d'altres reaccions d'oxidació en casos especials). Són els vegetals (plantes, algues i fitoplancton) i alguns bacteris. En els exemples del joc de La Planassa, són les orquídies magenca i borinot.

Herbívor:També anomenats consumidors primaris. Són animals herbívors, que s'alimenten dels productors. En els exemples del joc de La Planassa, són la formiga i el conill de bosc.

Predador:També anomenats consumidors secundaris. Són els animals carnívors (i alguna que altra planta carnívora), que s'alimenten dels herbívors. En els exemples del joc de la Planassa,són el picot negre i la serp d'esculapi.

Superpredador:També anomenats consumidors terciaris. Són els animals carnívors que s'alimenten dels predadors. En els exemples del joc de La Planassa, són les àligues calçada i marcenca.

Descomponedors:Tot i que no apareixen al joc per tal de no fer-lo massa complex, cal tenir en compte que també existeixen els organismes descomponedors, que s'alimenten de les restes de matèria orgànica d'altres éssers vius i les transformen en matèria inorgànica. Són bàsicament els bacteris i alguns fongs. Tenen un paper vital en els ecosistemes, perquè el.liminen els cadavers i la fullaraca i retornen al sòl la matèria inorgànica que en el seumoment els productors van extreure per poder fer la fotosíntesi, tot tancant el cicle de la matèria. Si no hi haguessin descomponedors, els sòls s'anirien quedant sense sals minerals i al final les plantes moririen per la qual cosa també desapareixeria tot l'ecosistema.

Xarxa tròfica:El món real és molt més complicat que una simple cadena tròfica. La majoria d'espècies s'alimenten de més d'una espècie, i s'estableixen llavors xarxes tròfiques. Una xarxa tròfica és el conjunt de cadenes tròfiques d'un ecosistema. Aquest concepte tampoc no apareix en el joc per no fer-lo massa complexe.

4. Contingut del joc

Text del plafó:

Ens trobem a la vall de la riera deles Lloses, envoltats de peitesàrees de pastura i, sobretot, deboscos humits de pi roig, rouremartinenc, faig i d’arbres deribera com els del torrent deBaborers que passa pel terrenyd’acampada. En aquests hàbitats,una munió d’espècies de fauna iflora es relacionen entre ellesalimentant-se unes de les altres,formant cadenes tròfiques. Si usvoleu transformar en habitantsd’aquests ecosistemes iendinsar-vos en les seves cadenestròfiques, podeu fer-ho ambaquest joc, pensat per a dosjugadors/jugadores o per dosequips:

Objectiu: Cada equip had’aconseguir fer arribar totes lesseves peces amb espècies defauna i flora des d’un extrem deltaulell fins a l’altre, abans queho aconsegueixi l’altre.

Joc: Feu a sorts qui comença.Cada equip mou una peça unasola casella cada torn, en ladirecció que vulgui. Quan estrobin 2 peces contrincants a la mateixa casella, la que tingui menys puntuació ha de tornar al punt d’inici (si tenen la mateixa puntuació, no passa res, però no podeu avançar per sobre de l’altre, i per tant algú ha de tirar enrere). Les puntuacions són en funció de la ubicació de l’espècie en la cadena tròfica (superpredador 4 punts, predador3 punts, herbívor 2 punts, productor primari 1 punt).

Final: El joc acaba quan un equip fa arribar totes les seves peces fins a l’extrem contraridel taulell.

5. Fitxes de les espècies del joc

Les dues cadenes tròfiques que apareixen en aquest joc són les següents:

– equip 1:– Superpredador: àliga calçada – Predador: picot negre– Herbívor: formiga– Productor primari: orquídia magenca

– equip 2:– Superpredador: àliga marcenca– Predador: serp d’esculapi– Herbívor: conill de bosc– Productor primari: orquídia borinot

Aquestes són cadenes tròfiques que es poden donar realment a La Planassa, ja que estanformades per espècies presents a la zona. A continuació teniu les fitxes de cada una de les espècies, per si voleu aprofitar el joc per aportar una mica més d'informació, per si els i les noies us pregunten alguna cosa sobre aquestes espècies que no sapigueu, o per si voleu crear vosaltres nous jocs a partir de les mateixes espècies.

Nom català Àliga calçada

Nom castellà Águila calzada

Nom llatí Aquila pennata

Hàbitat Boscos, principalment de pi, o bé prats o conreus prop de zones arbrades

Alimentació Ocells, llangardaixos, mamífes, amfibis i insectes

Estat conservació a Catalunya

En expansió a tot el territori. Actualment força extesa per la franja central de Catalunya

Nom català Picot negre

Nom castellà Pito negro

Nom llatí Dryocopus martius

Hàbitat Fagedes i boscos muntanyencs de coníferes (pins i avets) del Pirineu

Alimentació Formigues, cireres i llavors

Estat conservació a Catalunya

Tot i que es veu afectat per la degradació dels boscos alpins, sembla que la població a la Catalunya occidental esa prosperant

Nom català Formiga

Nom castellà Hormiga

Nom llatí Myrmica specioides

Hàbitat Prats de mitja muntanya al Pirineu

Alimentació Nèctar de flors, llavors, petits insectes i aranyes

Estat conservació a Catalunya

Molt comuna

Nom català Orquídia megenca

Nom castellà Orquídea de mayo

Nom llatí Dactylorhiza majalis

Hàbitat Prats humits, fonts, marges de rierols, boscos poc densos.

Alimentació Com totes les plantes, absorveix sals minerals i aigua del terra i capta l'energia del Sol per les fulles.

Estat conservació a Catalunya

Relativament comuna. Presència a tots els Pirineus i al Montseny

Nom català Àliga marcenca

Nom castellà Águila culebrera

Nom llatí Circaetus gallicus

Hàbitat Zones obertes amb boscos propers on hi fa el niu

Alimentació Serps i llangardaixos

Estat conservació a Catalunya

Poblacions en molt bon estat, presents a tota Catalunya sempre que disposin d'espais on caçar

Nom català Serp d'esculapi

Nom castellà Culebra de esculapio

Nom llatí Zamenis longissimus

Hàbitat Boscos humits, fins els 1400 m d'altitud

Alimentació Ratolins, talpons, mussaranyes, ous, ocells i sargantanes

Estat conservació a Catalunya

Espècie en perill d'extincó. A Catalunya només es troba a l’Albera, Garrotxa, Pla de l’Estany, Guilleries, Collsacabra, Montseny, Montnegre, Ortedó, Montsec, Andorra i Vall d’Aran.

Nom català Conill de bosc

Nom castellà Conejo común

Nom llatí Oryctolagus cuniculus

Hàbitat Boscos i camps amb matolls a on pugui amagar-se. També se'l troba a parcs urbans i a conreus.

Alimentació Plantes lleguminoses i gramínies. A l'hivern, tiges i escorces d'arbusts.També menja arrels, bulbs i llavors.

Estat conservació a Catalunya

Tot i que es troba distribuit per tot el territori, diverses causes han fet reduir o desaparèixer les poblacions de conill a moltes zones: deteriorament de l'hàbitat, malalties, caça i predació.

Nom català Orquídia borinot

Nom castellà Abejera catalana

Nom llatí Ophrys catalaunica

Hàbitat Herbeis, brolles obertes, matollars, marges de boscos, prats secs i pedregosos

Alimentació Com totes les plantes, absorveix sals minerals i aigua del terra i capta l'energia del Sol per les fulles.

Estat conservació a Catalunya

Endèmica a Catalunya. No està amenaçada i és relativament freqüent.

6. Posssibles ampliacions

Joc de la cadena tròfica

Existeixen moltes variants d'aquesta dinàmica; podeu veure dues versions al Rebost, el racó dels recursos educatius i pedagògics del web de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya:http://elrebost.escoltesiguies.cat/

Joc de la cadena tròficaJoc de la cadena tròfica-versió 2

Altres activitats lúdiques

Trobareu més propostes d'activitats relacionades amb les cadenes tròfiques a la Guia Hàbitat. A l'apartat “Suggeriments” de cada una de les fitxes d'activitats de la Guia Hàbitat trobareu més propostes d'ampliació de la temàtica treballada.http://80.33.141.76/habitat/

6. Cuiner, què pots cuinar?15. Les sabates màgiques (per treballar els descomponedors)24. Una parcel·la llaminera35. Cucs i llangardaixos

Jocs sobre els vàters secs

Podeu tractar el tema dels descomponedors aplicat al cicle de la matèria al propi terreny d'acampada del qual en formem part, tot aprofitant que a La Planassa hi ha vàters secs. Al Rebost teniu dos jocs per treballar el tema dels vàters secs:http://elrebost.escoltesiguies.cat/

La cursa del vàters: vàter sec, letrina i vàter normalLa diana dels vàters secs

Fonts d'informació sobre la natura a Les Llosses

Agenda 21 de Les Llosses. Document de diagnosi i Pla d'Accióhttp://www.cilma.cat/recursos/agenda-21-de-les-lloses/

Itinerari naturalístic Matamala-Santa Margarida de Vinyoles (Les Llosses)www.raco.cat/index.php/annalsCER/article/viewFile/225912/307445

Flora del Ripolléshttp://floradelripolles.blogspot.com/

Orquídies al Ripollèshttp://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/204285

Consorci d'Espais d'interès natural del Ripollèshttp://www.ceinr.cat/

Itineraris de natura al Ripollèshttp://www.alt-ter.org/itineraris.htm#49