solucionari del llibre de l'alumne cruilla

Llengua catalanai literatura

1rES

O

SOLUCIONARI DELLLIBRE DE L’ALUMNE

3

Anticipació

pàgina 7

1. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: pensament, au-toexpressió, joc, comunicació, estudi.

Ús i comunicació

pàgina 9

1. a) F, b) V, c) F, d) F, e) V, f ) F, g) V, h) V

2. Resposta oberta. Proposta: fer una recerca sobrela informació que hi manca, per exemple els se-nyals tàctils i elèctrics en el món animal. Caldriabuscar-la a Internet o en algun llibre.

3. Audició 1Senyals visuals: una de les pinces del cranc violi-nista mascle és més gran que l’altra, té colors fortsi la sacseja per atreure les femelles. Els colors i dis-senys de les ales de les papallones i dels masclesde moltes aus atreuen les seves companyes endistàncies curtes. Quan volen de nit, els lampíridsmascles produeixen centelleigs lluminosos ambsenyals característics, mentre que les femellesresponen amb els seus centelleigs des del sòl.Senyals tàctils: aquests senyals estan a l’abast dela mà i tenen una gran importància entre els pri-mats, com una forma d’indicació d’amistat i pertranquil·litzar. El fet que un individu cuidi l’altre, perexemple eliminant-li els paràsits indesitjables, és laseva manera de reforçar els llaços familiars i de pa-rella. Els ratolins talp colpegen el cap contra el sos-tre dels seus túnels subterranis per a comunicar-seamb els seus rivals o amb les seves parelles. Du-rant l’època de reproducció, les femelles dels mos-quits mouen les ales emetent una vibració.Moviments corporals: destaca la gestualitat delssimis. Els ximpanzés i els goril·les expressen la se-va agressivitat amb cops a terra, movent el cap,etcètera. Però destaca especialment l’ús d’expres-sions facials: l’amenaça amb la boca oberta, o elcontacte amb els llavis (petó) que significa neutra-litat. Per mitjà de la postura els simis comuniquenconfiança i seguretat o, al contrari, recel i por; unsimi insegur, s’asseu rígidament, amb les espatllesencongides cap endavant.www16.brinkster.com/mentesymaquinas/llenguat-ge_guio.htm - 3k – (adaptació)

pàgina 10

4. Resposta oberta.5. Resposta oberta.6. Resposta model: a) llenguatge senzill, afectivitat...

b) llenguatge col·loquial, però amb un cert distan-ciament... c) llenguatge col·loquial... d) llenguatgemés acurat, amb respecte.

pàgina 11

7. a) oral, b) tàctil, c) auditiu, d) visual

8. Resposta model:

Dificulten l’acte de comunicació: el soroll, la desco-neixença de la persona, estar lluny del receptor...

Faciliten l’acte de comunicació: el silenci, el paren-tiu, estar sols...

pàgina 13

9. D’esquerra a dreta: felicitat, sorpresa i fàstic.

10. D’esquerra a dreta: justícia, pau, hospital, correuelectrònic, euro i Comunitat Econòmica Europea.

11. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Aneu cap a l’es-querra per arribar a l’hospital. Vigileu, hi ha nens aprop. No podeu passar per aquí. Cal anar tot dret.Cal que us hi atureu i que cediu els pas als altresvehicles. La circulació per aquesta via està reser-vada als vehicles, els vianants no hi poden passar.

pàgina 14

12. Resposta oberta.



pàgina 15

15. a) formal, b) informal, c) formal, d) formal, e) infor-mal.

16. De més informal a més formal: 1a vinyeta, 3a vi-nyeta, 2a vinyeta, 4a vinyeta.


pàgina 16

18. Text 1Missatge: On són els homes?

Emissor: petit príncep

Receptor: la flor

Canal: llengua oral

Context: enmig del desert

Codi: llenguatge verbal

Finalitat: demanar informació

Text 2Missatge: Cleta és el resultat de l’escurçament debicicleta.

Emissor: en Joan

Receptor: la mare i la germana

Canal: llengua oral

Context: a casa


Finalitat: explicar per què la bicicleta es diu Cleta

Text 3Missatge: Fem un tracte, si m’ajuda jo li pago cincvegades més.

Emissor: un home

Receptor: un taxista

Canal: llengua oral

Context: dins un taxi


Finalitat: demanar ajut

1. LA COMUNICACIÓ

4

pàgina 17

19. Audició 2

Les relacions amb la família són prou bones, sino fos per ma germana que em posa histèrica,fins al punt que l’escanyaria. El pare que em ren-ya injustament i la mare que em diu, sense em-buts, que m’he vestit d’una manera ridícula per aun dia de tanta calor, quan el que jo volia era no-més posar-me el jersei nou i els mitjons de rat-lles, també nous. Però res de greu. Tothom dis-cuteix, de tant en tant. Com a mínim aconseguimviure junts.

SUSIE MORGENSTERNH: No hi ha dret!

Estudi de la llengua

pàgina 19

1. a) ànec, batraci, cala, dida, esquena, fill, gelar, hi-vern, incapaç, jota, linx, mill, novembre, nyicris,ona, pelar, queviures, riure, sol, tres, ungla, vida,xocar, zoo.

b) pacient, pagès, pansir, pau, peça, pera, pi, pica,pinça, pineda, pirata, pla, plat, plom, plor, plorar,ploricó, pom, por, pou, prat, primer, prop.

2. Resposta oberta.

3. Cru, fill, adéu, dit, bou, clot, filós.

4. a), d), e), g), h).

5. Resposta model:a) Arriben dos homes molt seriosos.b) Fa mal pensar tant.c) Diu la Maria que vinguis.d) Corregeix les marques que trobis.

6. Resposta oberta.

pàgina 21

7. [p] pis, poc; [t] tronc, tic; [k] cara, quin;

[b] bel, bol; [d] dit, dau; [g] gana, gris.

8. a) sol [s], rol [r], col [k], mol [m], gol [g], dol [d].

b) pèl [p], gel [ε], rel [r], cel [s], mel [m], tel [t], zel [z].

c) toc [t], poc [p], soc [s], roc [r], moc [m], joc [o],lloc [Ï], foc [f].

9. Audició 3

fred [ε], cap [aX], gent [e], mel [ε], sal [aX],

temps [e], fa [aX], res [ε], lleig [e], fet [e], cas [aX], mal[aX], tel [ε], pas [aX], dret [ε].

10. Audició 4

col [ol ], tronc [o], lluç, cop [ol ], sol [ol ], ruc, bony [o],tomb [o], full, fong [o], roc [ol ], joc [o], puny, coll [o].

11. Audició 5

ara, eina [ε], ela [e], òndia [ol ], ós [o], us, indi, ou[ol ], ull, iris, ona [o], estri [ε], ep [e], àngel.

12. Resposta model:sol- dol, Pol, col...ruc- poruc, suc, eunuc...cop- foc, roc, soc...

13. Resposta model:

a) Quan arriba la tardorja no fa tanta calor.

b) Era un noi ben plantat,molt seriós i entremaliat.

c) Si t’agrada molt ballara les festes has d’anar.

d) Qui fa el papallonaperd el temps i perd l’estona.

e) He fet un dibuixetd’un ratolí coixet.

f) Tinc un nas tan grosque ja no puc veure el meu gos.

14. Audició 6.

a) És prim com tu.

b) Jo no tinc por de res.

c) Fa molt que no el veig.

d) Té un bony al cap.

e) Ja no és tan ruc com tu.

f) En Pep és un bon jan.

g) No té bon joc.

h) Fa molt de goig.

15. Sac [sak], foc [fok], gol [gol], pes [pεs], mil [mil].

Lectura i activitats finals

pàgina 24

1. Peixos: aletes, espiracle, llom. Mar: escuma.

2. Proposició: Idea que es dóna per fer una cosa Sinò-nim: proposta.

3. a) prosperar, b) embarrancar, c) estremir-se, d) re-mugar.

4. Els dofins es van enganxar en una xarxa de pescai això els va causar les ferides a les aletes, a la cuai al cap (línies 45 i 46).

5. Feia calor encara que devia estar ennuvolat (línies8, 9 i 10). Els dofins estaven esgotats, no podienrespirar bé, estaven quasi morts.

6. Resposta oberta.

7. Perquè ell és pescador i diu que els dofins li prenenla pesca i li esquincen les xarxes (línia 67).

8. Que les gavines es menjaran els dofins quan mori-ran.

9. Té males puces: Vol dir que té mal caràcter i que ésdolent. Que es rasqui si li piquen: Vol dir que si elmolesten, que s’aguanti.


pàgina 25

11. Gorka: Aquest noi és el protagonista. És el fill del’Antton. No té por de res i fa tot els possibles persalvar els dofins, fins i tot enfrontar-se al Coix.

Antton (pare d’en Gorka) i els operaris: ajuden enGorka a salvar els dofins i sobretot l’Antton i el Ju-lián s’enfronten al Coix i el fan marxar.

5

El Coix: pescador amb fama de malcarat. És l’anta-gonista. S’enfronta a tothom i vol deixar morir elsdofins.

Neus, Marta i Cuqui: amigues d’en Gorka.

12. a) El guionet. b) L’anomena el narrador amb elsverbs dicendi.

13. Fotre: primer significat ‘prendre’; segon significat‘ser indiferent’. Registre informal. És una paraulad’ús àmpliament polisèmic; la seva primera accep-ció és ‘fer l’acte sexual’.

14. «... i es foten el peix», és a dir «se’l mengen» (línia67).

15. Li acaricia el cap, li parla baixet i li passa la mà pelcap i el musell (línies 21 a 24).

16. Acció, cançó, trampós, aquí, gairebé, volgués, això.

17. Acaben en les dotze terminacions: empès, allà, do-fí, podràs, mantén-lo, però.

No acaben en les dotze terminacions: embarran-cats, entrar, salvaran, dofins, volem, estrany.

18. Audició 7

L’onatge els havia empès encara més a prop de laplatja i es distingien clarament. Els cinc homes i enGorka van entrar a l’aigua fins allà on eren els animals.

Quan el dofí va sentir el contacte de les mans delshomes sobre el seu cos, va començar a donar copsde cua i a agitar-se.

–Tranquil, dofí. Jo em dic Gorka i sóc amic teu –lixiuxiuejava el nen–. Ara et girarem i així podràs res-pirar millor.

6

Anticipació

pàgina 27

1. Foscor/vista, cant/oïda, dolçor/gust, fred/tacte, petó/tacte, colors/vista, amargor/gust, cruixit/oïda,coïssor/tacte i miol/oïda.

2. Resposta model:

Paisatge nevat / plaer, soroll, màquina / molèstia,carícia / plaer, olor escombraries / fàstic, sol / ale-gria, estrèpit trons / por, persona atractiva / desig,escarritx guix / molèstia, udol llop / por, la natura ala tardor / malenconia.

3. Audició 8

a) Rugit del vent

b) Màquina (trepant)

c) Remor d’un riu

d) Enrenou

e) Notes musicals

f) Grinyol d’una porta

Ús i comunicació

pàgina 28

Text 11. El mar.

2. Que els nostres records d’infantesa es construei-xen gràcies a moments especials que hem viscut.Quan hi pensem, ens vénen al cap imatges d’a-quells moments tan significatius per a nosaltres.

3. Una infinita làmina de llum i claredat espectral (vis-ta).

El blau elèctric del mar resplendent sota el sol delmigdia (vista).

El vent impregnat de salnitre (olfacte).

4. La “infinita làmina de llum” és una metàfora del re-flex del sol sobre la superfície del mar.

Exemple:Aquell migdia d’agost, el llac li va semblar una infi-nita làmina de llum sota l’immens sol estival.

La “claredat espectral” és una hipèrbole per deno-tar una llum extremament forta, semblant a unaaparició, a un fantasma.

Exemple:Quan es va encendre aquell potent focus hi va ha-ver una claredat espectral.

5. Resposta model:

Estupor-Veu una imatge sobrenatural, com unaaparició, que el deixa anorreat.

Fascinació-De seguida treu el cap per la finestrabuscant més o noves sensacions.

Sorpresa-L’aparició s’esdevé en sortir d’un túnel,per tant hi ha un contrast molt gran entre la foscori la llum.

Text 26. Resposta oberta.

pàgina 29

Text 37. El text ens descriu totes les bones sensacions ol-

factives que experimentava el narrador quan erapetit just abans de menjar un panet de Viena.

8. L’olfacte– Una olor que puja de to en obrir-lo– Una olor dolça i suau– Una olor reclosa a l’aparador– Una olor adorablement pertorbadoraEl gust– Recordo com l’assaboria

Text 49. – El text ens explica l’arribada de dos homes a

l’Everest, el cim més alt el món.

– Després del gran esforç que implica fer aquestcim, barrejat amb la bellesa del lloc i del moment,desencadenen un munt de sensacions agrada-bles que donen sentit a la vida.

10. L’èxtasi-És un moment en el qual les emocionsque ens transmeten els sentits davant la contem-plació ens trasbalsen.

La intemporalitat-El narrador creu que aquest granmoment ha paralitzat el temps.

11. La vista.

12. En sentit figurat aquesta expressió vol dir que etsl’amo, que manes per sobre de tot i que tothomestà al teu servei.

En aquest cas és cert, no és en sentit figurat, jaque es tracta del punt més elevat de la Terra, pertant tot el món es troba als seus peus de debò.

13. Vull impregnar les meves retines amb l’Everest-Ho mira tot minuciosament perquè no vol perdre’sni un detall del que està veient i ho vol enregistrartot en la memòria.

Estem vivint una espècie d’èxtasi- Que els seussentits estan experimentant sensacions increïbles.

pàgina 30

Text 514. a) Es cala foc en un edifici, b) És llançat als braços

d’un policia, c) Rodeja el coll del policia.

15. El tacte. Li provoca sensació de seguretat.


17. De menys a més intens: recel, inquietud, por i ter-ror.

18. – Un bosc

– Un camí

– Arbres

– La tardor

– Tranquil·litat, calma, serenor...

2. LA DESCRIPCIÓ. ELS SENTITS

7

19. Resposta model:

Perquè el significat que tenen les coses l’associemmés ràpidament a les imatges que a les paraules.La percepció visual és més ràpida que la descodifi-cació d’elements abstractes.

pàgina 31

20. Audició 9

La nit era càlida, vam estendre la borrassa i allà es vagitar el pare, nosaltres, un a cada costat, de seguidaens vam arraulir al seu voltant. El cel era meravello-sament estrellat, l’ambient agradable, no feia ni mo-lla de fred, l’aire no corria. Un silenci encisador en-voltava la nit trencat, però, pel cant dels grills i unaflaire de boll i palla omplien l’esperit. Era aquella unanit màgica, una pau i benestar es va apoderar de totstres de tal manera que encara avui recordo aquellacom una de les nits més captivadores de la meva vi-da. Naturalment la sortida del sol ens va tornar a larealitat. Mai més he dormit al ras.

JAUME VALL BORDA: Del poble a la masiaText 6

21. Silenci-absolut, remor-llunyana, so-aspre i espetec-terrible.

22. Fregadís, ressonà, sentit, bramul, ecos i crida.

23. Una llunyana remor d’aigua(Les feres en abeurar-se al riu)Un aspre so que hauria pogut...(Els Pells Roges esmolant llurs ganivets)L’espetec més terrible que havien sentit mai(Un canó anomenat el Gran Tom)

24. Agradable, suau, brusc, fortíssim, greu, agut, im-perceptible i harmoniós.


pàgina 3226. La descripció 1 és objectiva perquè exposa dades

observables, conté informació comprovable i preci-sa: – Espècie subalpina– Una alçada de 20 metres– Diàmetre de 3 metres– Capçada de 3 metres de superfícieLa descripció 2 és subjectiva perquè conté ideespersonals i vol comunicar experiències...:– Venerat per tot el poble– Testimoni dels delits i malaurances de generacions– Es dreçava majestuós

27. a) Subjectiva-objectiva

b) Objectiva-subjectiva

c) Objectiva-subjectiva

d) Subjectiva-objectiva

e) Objectiva-subjectiva

f) Subjectiva-objectiva

pàgina 33

28. Udol-trucada de mòbil:L’udol, que és un crit prolongat de queixa o de dolor, l’associem al so prolongat del timbre deltelèfon.

Batí incolor-espelma sense ble:La manca de color i el desgast del batí s’associenal desgast total de l’espelma, és a dir, quan ja no liqueda ble per seguir encesa.

29. Elements objectius:– El sol damunt del cap

– Els arbres eren gairebé tots de color groc i les fu-lles de color rogenc

– Hi havia tots els colors

– Els fruits eren madurs i queien a terra

Elements subjectius:– No picava com setmanes abans

– Fiblava com un escorpí

– Era tebi i perfumat com un bany d’aigua d’olors

– Queien a terra esberlats de tanta riquesa i supu-raven mel i sucre

– Els corriols eren encatifats de fulles roges

– Semblava un castell engalanat, un poble amb elsbalcons i els carrers plens de flors i draps de co-loraines

– Semblava que el bosc es preparés...


31. Audició 10

Al mig de la sala, hi havia una taula llarguíssima imolt ben parada, amb tovalles blanques, gots i co-pes de cristall, coberts de plata i garlandes de florsharmoniosament disposades. Quan els convidatsvan seure als llocs corresponents, van començar aarribar les viandes: embotits, amanides, racions depeix i de marisc, patés, pastissets salats... Aquellsplats eren una delícia per als sentits, tan exquisi-dament preparats, d’aspecte tan apetitós, tanaromàtics i de sabors tan variats... Tots els comen-sals, ben tips i satisfets, vam coincidir que aquellhavia estat el millor àpat de la nostra vida.

pàgina 35

32. Fragment 1- De dalt a baix

Fragment 2- De particular a general

Fragment 3- De general a particular

Fragment 4- De fora a dintre

33. Resposta model:

El meu poble1 situació

2 casa meva

3 plaça

4 serveis

5 festes

6 valoració personal

El meu avi1 presentació general

2 aspecte físic

3 aspecte psicològic

8

4 aficions

5 manies

6 la meva relació amb ell

La meva classe1 ambient

2 nombre d’alumnes

3 nois i noies

4 amics i amigues

5 relació amb els professors

6 l’aula

34. Resposta model:

Foto 1Muntanya, camí, monument, ciutat i horitzó.

Foto 2Xemeneia, televisor, prestatgeria, finestra, sofà itauleta.

35. Audició 11

Des de la finestra de la cambra on treballo, aquestmatí emboirinat de setembre, veig els xiprers quevas fer plantar el novembre del 1933, molt aviatfarà trenta-cinc anys, llavors mesquins i ara ge-gants i amb un punt de decadència, i els ametllersque ja han perdut bona part de la fulla, i, una micamés avall, la casa massissa, quadrada, del 1922,amb la torre adossada que vas fer-hi bastir l’any 24i el nou pis del 1936...

Enllà, a l’horitzó, veig encara la trinitat muntanyosadels teus paisatges d’estiu: el Sant Llorenç deMunt, el Puig de la Creu i el Farell. La boirina, però,no em deixa veure Montserrat, a ponent; ni, a mig-dia, aquell retall de mar gairebé mític que tu asse-guraves que es veia, els dies clars; poc més realque l’estrella dels Reis que ens pintaves en elscels de gener.


pàgina 36

1. Audició 12

2. Resposta oberta.

pàgina 37

3. Audició 13

a) Al mes de març encara fa fred.

b) El vent bufava fort aquell dia.

c) L’ocell va pondre un ou.

d) Treu-te el xiclet de la boca.

e) Vam veure un ós panda al zoo.

f) No en parlem més, no hi ha res a dir.

4. Resposta model:

a) El cinc de juny en Pep surt sol.

b) En Quim és un pèl prim.

c) El noi té set bous i un gall.

d) Pau, vols més mel?

5. Resposta model:

Pare, cera, festa, mira, cosa, ploma i truja.

6. [a], [u], [e], [ol ], [ε], [i], [o]

7. [e]- Quan el cel té tons vermellosos vol dir que

l’endemà plourà o que hi haurà vent.

[ε]- Perquè un matrimoni sigui profitós cal tenir

fills ben aviat, al cap d’un any.

[e]- La sort canvia de mans.

[ol ]- Compara el porc amb l’avar per dir que nomésun cop morts en podem treure profit: de l’unels diners i de l’altre els embotits.

[o]- Si al gener no plou ho farà al febrer.

pàgina 38

8. Síl·labes tòniques en negreta

a) mare, mareta, marona, marassa, madrastra

b) feina, feinada, feineta, feinejar, feiner

c) mes, mesada, mensual, menstruar, menstrua-ció

d) roc, roqueta, rocam, rocallós, enrocar

e) forn, fornada, fornar, enfornar, fornal

f) peu, peuet, peuàs, petjada

g) casa, caseta, casona, casassa, casota

9.

pàgina 39

10. a) torrent-torrentera b) brut-brutícia

c) sol-assoleiat d) aigua-aiguat e) toll-entollat

g) canya-canyís g) alt-altitud h) joc-jugada

i) estiu-estiuejar j) hivern-hivernal

k) petit- petitesa l) tot-tothom


12. PapallonaRevoles/rosa (rima assonant)

Roser/paper (rima consonant)

Cançó de bressolBlanca/tanca (rima consonant)

Soneta/seda (rima assonant)

[a]

mal

sang

cap

fang

nan

[ə]

de

en

el

amb

per

[ε]

fred

cel

gec

mel

peu

[e]

gent

neu

temps

rem

cent

[i]

pic

mil

fill

ric

tic

[ol ]

poc

or

gol

sol

roc

[o]

llom

forn

tou

tomb

fong

[u]

cuc

mul

suc

juny

full

1

zona

bregar

pare

ase

2

refeta

recremar

caçador

altesa

3

perceptible

margarida

plataforma

reflexiva

4

papereria

rebequeria

esgarrapada

escandalosa

9

Fi/coixí (rima consonant)

Cançó de l’oblitMatí/endins (rima assonant)

Tendra/pineda/vela (rima assonant)


1. Alba i aurora

2. Sentit figurat. Vol dir que estan tan cansats que nopoden ni caminar ni moure’s.

3. a) marginats i innocents

b) infrahumanes i indignes

c) subdesenvolupat i pobre

d) urgent i necessària

4. El terme explotació infantil s’usa per designar l’a-bús laboral sistemàtic de la canalla, amb conside-racions insuficients per al seu desenvolupamentpersonal, seguretat, educació, salut i perspectivesde futur.

• Les regions d’Àsia i el Pacífic posseeixen la xiframés elevada d’infants d’edats compreses entreels 5 i els 14 anys que treballen: 127,3 milions entotal (el 19% dels infants d’aquestes regions tre-ballen). Per exemple, a l’Índia, els infants teixeixencatifes en llocs insalubres, sense descans, enca-denats perquè no s’escapin.

• A l’Àfrica subsahariana s’estima que existeixen48 milions d’infants que treballen. Un de cadatres (el 29%) menors de 15 anys treballa.

• A Llatinoamèrica i al Carib hi ha aproximadament17,4 milions d’infants que treballen (el 16% delsinfants de la regió).

• El 15% dels nens i nenes d’Orient Mitjà i l’Àfricaseptentrional treballen.

• Als països amb economies industrialitzades i detransició existeixen aproximadament 2,5 milionsd’infants que treballen.

Els casos més coneguts són l’agricultura, la fabri-cació de catifes, de pilotes de futbol... (es conside-ra que una gran part de les manufactures de baixpreu que es venen al món han sortit de mans in-fantils), els serveis domèstics, la utilització de la ca-nalla com a captaires o com a soldats, la recerca derestes de menjar i la prostitució infantil.

5. El Pakistan. El 1992, l’Islamabad, el partit del po-der, havia signat la Convenció contra el treball in-fantil poc després d’haver prohibit l’esclavitud perdeutes. Tanmateix, aquestes mesures del Governde Benazir Bhutto, paper mullat en la pràctica, novan aconseguir frenar la cobdícia dels patrons queesclavitzen més de cinc milions de nens pakista-

nesos menors de catorze anys. Però el compte en-rere havia començat.

6. La pissarra representa visualment el deute que hancontret amb l’amo. Porta el nom del treballador iels dies que cal treballar. Cada pal o senyal repre-senta el sou: una rúpia per dia. Estan agrupats decinc en cinc. Quan el deute estarà pagat, aleshoresja no hi quedarà cap pal i serà alliberat.

7. – Fa calor estiu i hivern

– La feina començava amb la sortida del sol

– Està prohibit aturar-se, parlar o distreure’s

– L’aire s’omplia d’escalfor i de pols i de borrallonsde llana, i la remor dels telers era tan forta i ca-denciosa que gairebé ofegava la veu de la ciutat...

– No calia ni que ens vigilessin. Ningú no tenia elcoratge d’escapar-se

8. Les condicions de vida són tan penoses que els faoblidar el seu entorn: la família, els amics, les fes-tes... ja no tenen ni records on refugiar-se. És a dir,que els seus records s’han esborrat com el dibuixd’una catifa trepitjada.

9. Resposta oberta.

10. Es descriu la casa d’en Hussain Khan. És una des-cripció objectiva.

11. a) tacte, b) oïda, c) tacte, d) gust, e) oïda, f) tacte

12. – Situació de la casa

– El deute

– La fàbrica de catifes

– Els records

13.

14. Audició 14

A la pausa del dinar ens arrossegàvem cap a foradel pati, atordits pel cansament, ens assèiem al solal voltant del pou a menjar-nos el xapati amb lesverdures i a beure aigua, perquè teníem la gola ple-na de llana. N’hi havia pocs que encara tinguessinforces per parlar, per riure o per provar de jugaramb un parell de trossos de fusta o el que hi ha-gués. Després entràvem a l’obrador, mentre enHussain Khan i la seva dona es retiraven a casa,per fugir de la xafogor de la tarda.

a

afores

pissarra

paper

e

senyals

estiu

mestressa

verdures

o

cotó

esborrats

costat

xafogor

u

abrusats

pasturar

orgullosos

mesurar

esporuguit

10

Anticipació

pàgina 45

Test de personalitat amb resposta oberta.

Ús i comunicació

pàgina 46

1. Fragment 1

Trets físics– Més de sis peus d’alçada

– Corpulent en proporció

– Rostre rude i enèrgic, bru i solcat de petites arru-gues

– Colrat

– Celles negres i bellugadisses

Trets psicològics– Temperament fort i orgullós

– Mancat de malícia

Fragment 2

Trets físics– Ulls grossos, de color gris

– Cabells de color carbó

Trets psicològics– Seriós

– Mirada ampla, atenta i confiada

– A vegades somreia

– Maco

– Una mica estrany

Fragment 3

Trets físics– Vellesa

– Trets psicològics– Actiu

– Emprenedor

– De conversa àgil i divertida

– Creador de grans il·lusions

2. Fragment 1

Humil-orgullós, abatut-actiu, delicat-fort, pàl·lid-colrat, esquifit-corpulent.

Fragment 2

Distreta-atenta, informal-seriós,

incrèdula-confiada, estreta-ampla.

Fragment 3

Avorrida-divertida, passiu-actiu, mandrós-emprene-dor, confusa-clara, jove-vell.

pàgina 47

Text 13. El conflicte rau en el fet que si fes el seu veritable

autoretrat trencaria la seva fama d’animalot senseescrúpols.

Resposta oberta.

Text 24. El seu bigoti o mostatxo.

– Aterridor

– Espès

– De color taronja

– Li travessava la cara

– Esplèndidament rinxolat

– Apuntava cap amunt

5. Comparacions– Tanca de pèl espès

– Brostava i floria– Estil foca– Com si s’hi hagués fet la permanent– Com si cada matí el caragolessin amb uns molls

escalfats en un fogonet

L’autor compara el bigoti del capità amb un tanca,una planta, una foca i amb cabells permanentats.Aquestes comparacions resulten gracioses perquèsón exageracions o hipèrboles de la realitat.

6. Aquest retrat és una caricatura perquè ha utilitzatla hipèrbole, és a dir, que ha pres els trets més ca-racterístics del mostatxo i tot seguit els ha exage-rat per donar-los un toc humorístic.

7. Resposta model:

Aquest home, pentinat a cops de tramuntana, téuns ulls tan petits que semblen cuques de llum.Els seu somriure ample com un cabàs ressalta so-ta un corpulent bec d’àguila.

pàgina 48

8. Cara-coberta de barba negra

Braços-peluts

Ulls-menuts i penetrants

Els trets del caràcter que podem conèixer

són: que inspira terror i intimida tothom.

Alhora, ell no en té, de por, i sembla

violent.

pàgina 49

9. Resposta model:

Eren molsuts i sensuals i dibuixaven una línia fina.Els seus cabells negres...

Un noi força atractiu.

La cara allargada, les celles arquejades i el nas pun-xegut...

3. LA DESCRIPCIÓ. EL RETRAT

11

Era un home alt i prim. Tenia un aspecte serè i bon-dadós. Sempre semblava que estigués tranquil.

Té un cos atlètic. És rossa i té els cabells llargs i lli-sos. Té un esperit guanyador.

10. Resposta model:

La noia té els cabells castany clar i rinxolats. Portauna samarreta groga amb texans. Sembla una noiaalegre i decidida.

El noi té la cara allargada i sembla alt. Duu els ca-bells llargs i porta uns texans estripats amb un jer-sei gris. Té un aspecte simpàtic i tranquil.

pàgina 50

11. Aspecte físic:

– Disset anys

– Vesteix hippy

– Cara delicada com la porcellana

– Ulls vidriosos, gairebé plorosos

– Cabells rojos

12. a) El conflicte que presenta la noia és que no s’a-grada físicament, aleshores busca en el físic deles seves amigues un model a seguir, però elproblema és que elles també estan en la matei-xa situació.

b) Característiques que té:b) – Té molt pit

b) – Cabells llisos

b) Característiques que voldria tenir:b) – No tenir pit

b) – Cabells arrissats amb tirabuixons

b) – Fer metre vuitanta

b) – Pesar tres quilos menys

pàgina 51

13. a) orgullós, b) fals, c) egoista, d) aviciat.

14. a) totxo, b) bel·licós, c) arrauxat, d) indolent, e) ei-xerit.

15. Una persona sincera és aquella que no és hipòcri-ta, que no és falsa.

Una persona geniüda és aquella que té mal caràcter,propensió a l’enuig, la impaciència, la còlera, etc.

Una persona lleial és aquella que guarda escrupo-losament la fidelitat deguda, que és incapaç de fertraïció.

Una persona generosa és aquella que té noblessentiments, especialment inclinat al perdó, a noabusar de la força i també a donar, a recompensar.

Una persona valenta és aquella que té coratge aemprendre grans afers, a afrontar els perills sensepor.

Una persona enginyosa és aquella que té esperitd’invenció, habilitat a trobar els mitjans d’aconse-guir o d’executar alguna cosa.

Una persona espavilada és aquella que té l’enteni-ment viu, despert, deixondit. És algú que tot ho en-tén de seguida.

Una persona astuta vol dir que és hàbil, enginyosaa aconseguir qualsevol fi, enganyosament, artifi-ciosament.

pàgina 52

16.


pàgina 53

18. a) i b)

c) La lògica l’ha heretada d’ell i la part somiadora dela mare, encara que ella no creu que sigui així.

d) Resposta oberta.

19. En tots dos fragments trobem un personatge (laGeraldine, en el primer, i un noi, en el segon) queté una afecció considerada pròpia o apte nomésper a homes (el rugbi) o només per a dones (tenircura d’un jardí). Aquest fet els provoca un conflictesocial que es reflecteix, en el cas de la Geraldine,a no poder formar part de l’equip de rugbi i, en elcas del noi, a haver-se de barallar amb la gent.

20. Audició 15

Vaig néixer a mitjanit, a la tardor, amb una taca alfront no pas més grossa que una llentia. Quan feiaenfadar la meva mare, deia, mig girada d’esquena,sembles un Caín. En Josep tenia una cicatriu a lacuixa esquerra, a la part de dintre, en forma depeix, que feia riure. En Rossend, el fill del drapaireque ens deixava l’ase i el carretó per anar a dur cla-vells al mercat, tenia la punta del nas vermella i feiariure. En Ramon, el fill del carnisser, tenia les ore-

Elements Descripció

Peces de vestir Samarreta descolorida, armilla, pantalonsestripats

Calçat Sandàlies

Símbols Símbol de la pau

Complements Bossa multicolor, cinta

Text Text principal Expressions

1 Pacífic Tranquil, bon jan, res no li fa perdre el cap

2 Arrauixat Cridaner, impulsiu i simpàtic, inspira des-confiança

3 Malcarat Mirada penetrant i esmolada

4 Busca-raons Malcarat, sarcàstic, fa la guitza, se’l treude polleguera fàcilment

5 Ambiciós Fa patir els altres, trenca cors, absorbeixvoluntats, aconsegueix fidelitats senseesforç

6 Eixerit Frescor d’esperit

Sophie Descripció

Somiatruites i romàntica Té el cap ple de pardals

Lògica i realista Toca de peus a terra

Caparruda i impulsiva És tossuda com una mula

12

lles punxegudes i feia riure. Jo, no feia riure gens.Si alguna vegada feien pinya contra mi i m’ataca-ven perquè no volia seguir-los els seus jocs, elsobligava a recular cridant que el dimoni era el meuoncle, que per poder-me conèixer de seguida, en-cara que estigués barrejat amb altres nois, m’haviamarcat el front abans de néixer.

MERCÈ RODOREDA: Quanta, quanta guerra...

L’Emma és la noia més forta de la classe... i l a mésfeble. Sovint es fiquen amb ella. Ella mateixa con-sidera que el seu aspecte resulta una mica estrany,amb les grenyes que porta i la petita munturametàl·lica de les ulleres. És bastant alta i, segonscom, es veu una mica grassa. Però això els passaa totes les noies. De fet, l’Emma és molt normal icorrent. Escriu versos, es troba amb les amigues ala tarda. I és una de les millors alumnes de la clas-se. De gairebé totes les assignatures treuexcel·lents. Fins i tot de matemàtiques. [...] Elscompanys no perden ocasió de dir-li «la sàvia», ento de burla. No li agrada. Però no hi pot fer res.Tampoc pot fer veure que és curta.

ELISABETH ZÖLLER: La decisió de l’Emmapàgina 55

21. Text 1És objectiu perquè utilitza les paraules precisesamb un registre tècnic (èquids, pelatge, transver-sals, crinera...).

Text 2És subjectiu perquè utilitza un efecte expressiu: lametàfora (pijama=franges fosques de la zebra).

22. a) cérvol-rabent, girafa-cap petit, pingüí-neda comun peix

b) cérvol-vent, girafa-distància, pingüí-peix

23. Recursos:– Ús del verb ser

– Ús de comes

– Presència important de SN i de SAdj

– Ús de la comparació

– Ús de la personificació

24. Audició 16

Ja tenia la seva imatge gravada a la retina, la imat-ge d’un noi alt, de cabells negres, ulls penetrants,nas recte, mandíbules anguloses, llavis molsuts.

JORDI SIERRA I FABRA: L’estel del matíA l’època en què el coneguérem era un home quehavia passat el cap dels cinquanta anys, petit, ra-bassut, però d’una pell molt groga i de faccionsuna mica esborrades. Era rossenc i de cabells rars,d’ulls blaus.

JOSEP PLA: El quadern gris


pàgina 56

1. Vocal neutra en negreta

pàgina 57

2. Ramat, resplendeix, sergent, afaitar, meravella,avaria, avantatges, disfressar, monestir, arracades,assemblea, avaluar.

3. Neteja, terres, brillen, pintura, abrillantador, havia,passar, sala d’actes, directes, sala, plena, cadires,seure, tarima, nova, punta, escenari, home, pre-senta, director, serà, centre, uniforme, comporta-ment.

pàgina 58

4. Cadira, aire, viure, cotxe, balla, omple, classe, es-colten, creure, crides, copa, idioma.

5. La, filla, veïna, treballa, alcalde, nostre, poble.

Mapa, mostra, planeta, Terra, tinta, blava.

Artista, contracte, monarca, pàtria.

Les, mongetes, estofades.

6. Esperances, plaça grega, amiga lletja, pasqüesflorides, llengua clàssica.

7. Esportiu, acordar, calorós, afavorir, fullejar, morir,forner, fumera, embrutar.

8. a) collia, cullo, colliràs, cull, culli, colliria

b) cosiré, cuso, cus, cosint, cosit, cusi

c) surto, sortiries, sortint, surti, sortir

d) tossiria, tus, tusso, tossint, tussi, tossir

pàgina 59

9. Resposta model:

– Vaig passar la meva joventut en un poble demuntanya

– Guarda la ploma i el retolador a l’estoig

– Vaig complir un deure portant-li el correu

– No vaig poder sofrir que deixés anar aquell sospir

– No va poder suportar que el tornessin a subornar

10. a) suportar, sufocava, turment

b) joventut, sospirava, avorriment

c) muntant, correus

NOMS I ADJECTIUS VERBS

Radical Terminació Radical Terminació

cas -a lleg -ir

cont -e salt -ar

fav -es ball -ant

facil itat pens -a

ill -a meng -es

teul -at pesc -ar

arb -ust penj -a

mel -ó jugu -en

13

d) bufetada, atordit

e) complia, honradesa, companys, suborns

f) triomf, embotits, casolans, torró

11. Calaixos, rossos, annexos, esquitxos, rojos, fe-liços, quioscos, concursos, casos, llestos, virus,pretextos.

12. a) lloro, eucaliptus

b) Amadeu, llobarro, llenguado, romesco

c) carro, suro, països, europeus

d) ateneu, pallasso, piano, entusiasme

e) estiu, decorar, porxo, globus


pàgina 62

1. Caixes i paquets.

2. La parsimònia és la moderació o parquedat en lesdespeses, en l’acció, en els moviments. És un tretnegatiu perquè és una mena de mania que té.

3. Escriure-picar a màquina

Desplaçar-se-lliscar

Fixar-clavar els seus ulls negres

Fer de model-posar davant la càmera

Perorar-clavar un sermó

4. S’hi troben bé, com si estiguessin posant davant lacàmera d’un fotògraf.

5. Vol dir que sempre són les mateixes notícies: guer-res, crims... i que no cal llegir el diari per saber queaquestes coses passen cada dia. Per això es treules ulleres, per fer com si el temps s’aturés, com sino sentís res.

6. – Clavar un sermó per no res

– Parlar de desgràcies

– Dictar les cartes ben dret d’esquena i amb veusolemne

7. No ho sabem del cert. Sembla un magatzem ficti-ci: tenen tot el material (caixes, paquets, bàscula) iel personal (el Pesat, el secretari), encara que nos’hi veu cap moviment, a part de les cartes (inútils)que escriuen.

8. Sembla ser que la mare és ballarina als teatres devarietats i potser no li agrada la vida sedentària, amés enyora el seu país. També és possible que s’hagin divorciat i que no li hagin dit res a la nena.

9. El Pesat es pren la vida molt seriosament, en can-vi el pare sembla prendre’s la vida d’una altra ma-nera, sense tantes complicacions, evadint-se delsproblemes mundans.


pàgina 63

11. L’autor aconsegueix que un personatge ens caiguibé o malament fent comentaris a partir de l’omnis-ciència i utilitzant la descripció subjectiva.

12. a) – Punt i coma: Serveix per fer pauses mitjanes

– Cometes: Les cometes serveixen per marcaro per caracteritzar, per motiu de la seva natu-ralesa, de la seva procedèn cia o de la sevafunció, un mot o un conjunt de mots.

– Coma: Serveix per fer pauses curtes

– Dos punts: marquen una pausa breu que ser-veix per introduir una explicació, una dada, unaconseqüència del que s’acaba de dir, una enu-meració, una conclusió o una citació textual.

– Parèntesi: s’utilitza bàsicament per introduir in-formació addicional en una frase o un text.

b) Amb una beneita, una ximpleta.

c) Imperatius: obriu, tanqueu, no es descuidi, po-si’s.

13. Fàcil, empènyer, líquid, pròxim, magnífic, córrer.

14. Acabades en alguna de les 12 terminacions (noporten accent)

Havia, vegades, esquerra, deia, ulleres, acabava

No acabades en cap de les 12 terminacions (cal ac-centuar-les)

Immòbil, vivíem, bellugàvem, conèixer.

15. Audició 17

El senyor Casterade per no res clavava un sermó itambé li agradava parlar de desgràcies. Al matí,s’asseia al despatx i obria el diari amb parsimònia.El pare seia davant seu, a l’altra banda de la taula,i es treia les ulleres. Llavors el senyor Casterade,amb el seu accent del sud, llegia tot el seguit decatàstrofes i crims.

Pare – Prou que ho veu, ens pesem– Li deia el Pesat– El pare l’escarnia– Deixi la nena en pau– I el pare i jo ens vam mirar per sobre les ulleres

Casterade – Es va trencar l’encant– Sense dignar-se a respondre’ns– Lliscava damunt d’uns patins de rodetes– El senyor C per no res...– I com que ho deia amb el seu accent del sud,

jo vinga a riure com una beneita– El Pesat tenia una altra mania– Em va clavar els seus ulls negres– I amb un posat de desdeny.

14

Ús i comunicació

pàgina 67

1. Resposta model:

Visc en un poble petit, que es troba a prop demuntanyes molt altes. Un rierol baixa pels ves-sants com una cinta sinuosa i travessa la vall. Elque més destaca en un poblet tan menut, si el mi-res de lluny, és el campanar de l’església, alt i pun-xegut.

La Mireia es va endinsar en un laberint de carre-rons estrets i foscos. Feia un dia abrusador i la ca-lor es combinava amb l’ombra de les cases. Liagradava molt sobretot al vespre, quan els carrerseren buits i es convertia en el protagonista.

2. Resposta oberta.

pàgina 68

3. Text 1a) Ullastre: Arbust o petit arbre de la família de les

oleàcies.

Menjussar: Fer menjades de no res i amb pocagana.

Tem: També dita farigola de Menorca.

Petit arbust de fulles linears i flors purpúries.

Mansament: De manera suau, dòcil.

Calitja: Calor sufocant que sentim en un am-bient molt calent i encalmat.

b) El paisatge illenc de Menorca.

c) L’aire fresc.

El camp amb vaques que menjussen, olor defems i de terra cremada, de tem florit i d’anísverd de fonoll.

El poble, amb casetes blanques, petit, amb l’es-glésia que hi sobresurt.

El mont Toro, impregnat de liles i morats.

Alaior, amb calitja.

El port de Maó, amb pocs velers.

Ciutadella, perduda entre els pujols, color depedra, amb palaus nobles i cases velles.

d) Vista, olfacte, oïda i tacte.

e) Personificacions:L’aire corria

L’olor pujava

El poble s’arremolinava

L’església pujava l’agulla

El fum dormia

El mont s’impregnava

Alaior badava

Ciutadella dormia

f) A una dotzena de quilòmetres

De més enrere

Allà

Als seus peus

Per sobre dels teulats

Cap a l’esquerra

Una mica més enllà

Més enllà

Cap a la dreta

En direcció al camí de ponent

Perduda entre els pujols

4. No hi ha presència humana.

pàgina 69

5. El recurs utilitzat és la descripció subjectiva.

6. L’autor comunica mesures (longitud, amplada, altu-ra, salinitat i pes).

Es tracta d’una descripció objectiva.

7. És un moment molt important, transcendent i trans-met sensacions positives, de pau i de comunióamb la natura.

8. Resposta oberta.

pàgina 70

9. a) Text 1- Ambient de multitud, de cridòria.

Text 2-Ambient de tranquil·litat, amb sorolls ate-nuats.

Text 3-Ambient de tranquil·litat amb sorolls in-termitents.

b)

pàgina 71

10.

4. LA DESCRIPCIÓ. ESPAIS I AMBIENTS

Text 2 Text 3

Vegetació camps de tabac, blat, desertsègol, arròs plantes eixarreïdes

arenes blanquesarbustosmatolls espinosos

Animals ovelles i cabresleopards

Text 4 Text 5 Text 6

Oïda cridòria plats... la ciutat

Olfacte resina i pollastres ferumrostits

Tacte calor vent humit

Vista tèrbola les estrelles A les fosques

Sons cant, campanada, udol

Sorolls xiuxiueig, tro, cruixit, fragor

15

11. lleó-rugit, be-bel, abella-brunzit, gat-miol, ocell-refi-let, llop-udol, colom-parrup, ase-bram, porc-gruny,gos-lladruc, bou-mugit, cavall-renill.

12. Espetec: feble, sec, bruscRemor: feble, somort, constantGrinyol: intens, estrident, continuatBrogit: alt, penetrant, persistentTerrabastall: fort, estrident, sobtatMurmuri: feble, apagat, secClamor: intens, estrident, constant

13. Audició 18

Mai havia estat en un mercat tan bulliciós comaquell. Les parades se succeïen, enganxades lesunes a les altres, al llarg de tot el carrer. Hi veniende tot: menjar, begudes fredes i calentes, roba desegona mà, joguines, estris de cuina… La gentm’empenyia carrer avall, i jo em desesperavaveient que era impossible sortir d’aquella riuadahumana; però de sobte… el Marçal! El Marçal pug-nava per apropar-se a mi des d’uns quants metresmés enllà.

pàgina 72


pàgina 73

15. Element descrit: Phileas FoggDescripció: subjectivaEstructura:1r paràgraf: Descripció física i psicològica.2n paràgraf: La seva característica principal és serequilibrat, és l’exactitud personificada.3r paràgraf: És una persona matemàticament exac-ta, ho economitza tot.Verbs: ser, semblarTemps verbals: imperfetRecursos expressius: comparació, metàfora

Pàgina 74

1. Llibreta, tinter, solitud, cadira, pantalons, origen,taula, esqueix, calent, rebel, pantalla, esquena, re-cipient, conquista, motxilla, simpatia.

2.

pàgina 75

3.

4.

5. a) ar-re-bos-sar, b) as-cen-dir, c) a-llar-gas-sar, d) met-ge, e) gui-nyol, f ) es-quitx, g) re-buig, h)crei-xe-ment, i) ac-ces-sos, j) col-le-gi, k) re-llot-ge, l)pas-sa-rel-la, m) gre-nya, n) qua-drí-cu-la, o) gar-buix

6. passada, vaig, treballar, passa, aranyes, millor, corro, massa.

7. cotxe, quiosc, peixateria, carnisseria, carro, burro.

pàgina 76

8.

9. aeroplà- perquè hi ha dues vocals fortespaquet, guerrer, lleig i coix- perquè la u no sonarància- feble + forta no fan diftong

pàgina 77

10. a) creixents: feiena) decreixents: aus, piulaven, enrenou, arreub) creixents: quatreb) decreixents: caiguda, bou, autopista, automòbilsc) creixents: no n’hi ha capc) decreixents: sou, dieu, feu, penseud) creixents: no n’hi ha capd) decreixents: paraula, rei, instaurarà, paue) creixents: guanya, qualitat, quantitate) decreixents: cau

11.

Síl·labes

2 tinter, taula, esqueix, calent, rebel 3 llibreta, solitud, cadira, pantalons, origen, pantalla,

esquena, conquista, motxilla4 recipient, simpatia

2 mercat cafè3 finestra, mercadeig, persona, cafeter

finestró, mercantil personal,finestral

4 finestreta, mercaderia impersonal, cafetera,finestrada personatge cafeïna

5 mercantilisme personalitat cafeteria

Àtons Tònics

té, por, tu, no, sé, què, fer de, i,

nas, Pau, és, tort el, del, molt

fa, sol, vent, és, fort I, el

saps, vull, pa, sal que, amb

veig, tronc, va, riu el, que, pel

Diftong creixent

guanyar

pingüí

noies

llengua

quatre

cauen

queia

qüestió

Diftong decreixent

feina

almoina

fauna

moure

peu

viure

nou

fruita

No fan diftong

Fan diftong

vocal feble +vocal forta

vocal forta + vocal forta

gua, güe...qua, qüe...

principi de mot

entre vocals

dualitat, piano, sua-vitat, bústia, viatge,imaginació, pèrdua,pàtria, acció, ràdio,revisió

plaer

aquari, guant, quan,delinqüent, quadre,egua

iogurtera, iot

treien, veuen, joia

16

12. Paraules que contenen diftong:Aigua, lluitar, veure.

13. Rou-re, si-tu-a-ci-ó, au-ri-cu-lar, es-clau, re-bel-lió, il-lu-si-ó, fun-ci-o-nal, eu-ro-peu, qua-li-fi-ca-ci-ó, pro-vi-dèn-ci-a, con-se-qüen-ci-a, i-gual-tat, guàr-di-a,de-lin-qüèn-ci-a, his-tò-ri-a.

14. Diftongs:Meu, taula, quan, mai, duia, aire.


Pàgina 80

1. Resposta oberta.

2. Vessant, turó, prat, terraplè, riba, cavitat

3. àmplia-estreta, petita-gran, molta-poca, civilitzat-salvatge, fàcil-difícil, miserable-afortunada.

4. Un criteri estratègic, perquè li permet veure si arri-ben vaixells i també un criteri d’orientació, perquèla casa mira cap al nord-est i així estarà ben prote-git del terrible sol del tròpic fins que es faci fosc.

5. – Ampliar la cova– Construir una cadira i una taula– Una hamaca– Una cambra a la gruta

6. Al principi no, perquè diu que durant mesos treba-lla com un condemnat; però al final, quan ha aca-bat tota la feina, se’n sent orgullós.

7. Creu que és un escollit de Déu perquè l’ha salvatdel naufragi, li ha deixat provisions per subsistir ino hi ha cap fera ni caníbals a l’illa.

8. Dóna més importància a la raó.

«Tot amb tot, el dolor convida a la reflexió».

9. a) Està completament sol i amb molt poques es-perances de tornar a la civilització.

b) Quan sofrim sempre busquem algun lloc o algu-na cosa on consolar-nos i el nostre esperit de su-pervivència sempre ens n’ofereix un.

10. S’adreça al lector. Perquè escriu una mena de dia-ri.

11. Resposta model:

Avantatges:– Noves maneres de viure– Nous paisatges– Gastronomia

Desavantatges:– Fa molta calor– De vegades cal vacunar-se per no patir malalties

pàgina 81

12. a) La descripció la fa Robinson

b) Objectiva

c) És força detallada

13. a) Construcció de la cabana

b) Ampliació i decoració de la casa

c) Solitud i desesperació

d) Balanç favorable

14. Turó escarpat, sol implacable, roca arenosa, im-mensa solitud, balanç imparcial.

15. Encara, em, quedava, fuster, disposava, el, volia,excavar, muntanya, volia, construir, menjar, poder,còmodament.

16. Església, circumstàncies, família, consciència, àm-plia, Àfrica, pólvora, desgràcia, tàpia, àrea, instàn-cia, esdrúixola, estratègica, ingènua, notícies.

17. Es-glé-si-a, cir-cums-tàn-ci-es, fa-mí-li-a, cons-ci-èn-ci-a, àm-pli-a, À-fri-ca, pól-vo-ra, des-grà-ci-a, tà-pi-a, à-re-a, ins-tàn-ci-a, es-drúi-xo-la, es-tra-tè-gi-ca,in-gè-nu-a, no-tí-ci-es.

18. Audició 19

La consciència de la meva desgràcia m’acompa-nyava a tota hora, i sovint em sumia en una pro-funda tristesa. «És impossible cap situació mésmiserable que la teva, Robinson Crusoe», em vaigdir, i vaig arrencar a plorar com un nen orfe. Totamb tot, el dolor sempre convida a reflexionar, i deseguida vaig pensar que al capdavall era un homeafortunat, perquè jo continuava viu, mentre quetots els meus companys eren morts.

17

Pàgina 84

1. Text 1: objectiva

Text 2: objectiva

Text 3: subjectiva

Text 4: subjectiva

2.

3. Penetrant: profund.

Angulós: en forma d’angle.

Molsut: gruixut.

Costerut: que fa molta costa.

Enrogallat: apagat.

4. fort-feble, saludable-perjudicial, esvelt-rabassut,arrogant-modest, espesses-clares, juntes-separa-des, prims-gruixuts, dolça-salada.

Pàgina 85

5. Resposta oberta.

6. Ús del verb ser, de metàfores, abundància denoms i adjectius.

7. La noia tenia la veu expressiva i clara, la boca me-nuda. Tota ella era rodoneta, fresca.

8. Resposta oberta.

9. Un emissor emet un missatge en un context de-terminat i per mitjà d’un codi i d’un canal perquèarribi al receptor.

10. a) Ortografia: Part de la gramàtica que ensenya larecta escriptura de les paraules i dels altres sig-nes gràfics.

b) Grafia: Símbol o conjunt de símbols amb quèhom representa un so o un mot.

c) Síl·laba: Element mínim d’articulació i la unitatnatural que conforma els significants dels sig-nes lingüístics.

d) Síl·laba tònica: Dit de l’element sil·làbic o fonemà-tic que presenta un accent d’intensitat, per oposi-ció a d’altres elements no tònics o àtons.

f) Dígraf: Grup de dues lletres que representa un so.

g) Diftong: Grup de fonemes vocàlics format per doselements emesos en una seqüència sil·làbica.

11. Carta: Marca de femení

Pensaves: Verbs acabats en vocal àtona + conso-nant o vocal

Saltava: Verbs acabats en vocal àtona

Mare: Excepció

Riure: Infinitiu de la 2a conjugació (-re)

Arbre: Marca de masculí

12. Espai, cadira, tambor, fulla, tinter, llibre, Nsa, fa-vor, finestra, esperança, canvi, matrimoni, simpa-tia, ordinador, tempesta, recipient.

13. Creixents: feina, ou, riu, jeure, sou, reina, mai, fau-na, caure, coure, estiu.

Decreixents: guant, quasi, pingüí, seiem, quantitat.

14. Aeroplà: perquè dues vocals fortes no fan diftong.

Guineu: perquè la u no sona.

Pàtria: perquè la combinació vocal feble-forta no fadiftong.

Paquet: perquè la u no sona.

Nom Adjectiu

Text 1 imatge gravadanoi altcabells negresulls penetrantsnas rectemandíbules angulosesllavis molsuts

Text 2 poblet petit i costerutcases mal repartides

Text 3 veu enrogallada

Text 4 plana bellaplana empordanesaterra vivaterra ricaterra quadradaterra ratllada

AVALUACIÓ

18

Anticipació

Pàgina 87

1. Fa fred i encara no ha sortit el sol.Sol solet,vine’m a veurevine’m a veureSol, solet,vine’m a veureque tinc fred

No m’agrada estar sol.A voltes la soledat és un pou que ennuegaels penyals de l’ànimaHa acabat de ploure i el dia s’ha aclarit.

Acabada la pluja de la tarda,Els núvols lentament s’han esquinçat;s’ha obert el cel blau tendre tot mullat.Els camps llaurats necessiten pluja.

Any plujós, pagès joiós.A l’abril plou molt.

A l’abril, gotes mil.T’estimo.

Tu i jo som U.Les paraules presenten possibilitats inimaginables.

Cada mot, un món.Són vehicles de bona conducció i amb durabilitatgarantida.

Fets per gaudir, fets per durar.En el segon grup hi ha joc lingüístic.

Ús i comunicació

Pàgina 88

1. Audició 20

❶ Boireta del matí,emboira’m la mirada.Ets dolça com l’oblit.Adéu, la vinya clara!Que lluny, l’alè del mari els brucs de la muntanya!

TOMÀS GARCÉS

❷ Ara ve el mes de maig,regalada primavera,floriran totes les flors,els clavells i les roselles.

CANÇÓ POPULAR CATALANA

2. Any de neu, any de Déu.Gep a ponent, quart creixent; gep a llevant, quart minvant.Sol rogent, pluja o vent.Feta la llei, feta la trampa.

3. Qui poques pipes compra, poques pipes menja.Per la carretera un carreterporta un carro amb quatre rodes. Per la carretera un carreterdescarrega i passi-ho bé.

Pàgina 90

4. Són anagrames. Mots o frases formats per latransposició de les lletres d’un altre mot o una al-tra frase.

5. Són palíndroms. Mot, frase, que és igual llegitd’esquerra a dreta que de dreta a esquerra.

6. Resposta oberta.

7. a) Tot i més-t’estimo, b) vellut-et vull, c) Rep mésper Roma-rep més per amor.

8. Resposta oberta.

9. Són palíndroms, també.

10. Són paraules encadenades. La darrera síl·laba decada paraula és la primera síl·laba de la següent.


12. Resposta model:

Menorca, coneguis...

13. Eufòrica, desimboltura, ventríloqua, neguitosa, me-norquina, xerramicòrum, equació, exclouria, pre-caució, reaprofundir, meticulosa, retroactius, deco-ratius, pejoratius, desvirtuador, refutatori.

Pàgina 91


15. Abellot, agost, ajut, clos, adéu.

16. Resposta model:

Est, mot, fort, clot.

17. Resposta model:

L’avi Manel està més avorrit!

18. Resposta model:

Jo sóc un cuc ben ruc.

19. Hi podem llegir les mateixes paraules a l’horitzon-tal que a la vertical.

20. Fragment 1: Conté totes les paraules de l’alfabet.

Fragment 2: anagrama.

Fragment 3: Cadascuna d’aquestes paraules conténomés la lletra e.

Pàgina 92

21. Poema 1: Les paraules de cada vers comencen perla mateixa lletra. Els versos també segueixen l’or-dre alfabètic.

Poema 2: Juga amb paraules monosil·làbiques.

22. Són versos pentasíl·labs (5) amb rima consonant(abba, aba, abba).

5. LA LLENGUA LITERÀRIA

19

Pàgina 93

23. Poema 1Són versos hexasíl·labs (6).

Rima consonant: –matí, camí, endins, oblit

Rima assonant:

–mica, masia, eixida

–tendra, pineda, vela

–mirada, clara, muntanya

Poema 2 Són versos heptasíl·labs (7).

Rima consonant: –sol, revolt, giravolt, gira-sol, sol

–escarlata, mata, escata

24. Les estrofes les destriem entre tornada i tornada.Hi ha quatre quartetes (quatre versos) i tres torna-des amb apariats (dos versos).

Tornada:Adéu clavell morenet!

Adéu, estrella del dia!

La rima és molt variada, assonant i consonant to-tes dues acabades en e,

i + consonant + a.

Pàgina 94

25.

26. Blanc com la neu, negre com el carbó, vermell comun pebrot, dur com una pedra, clar com l’aigua, fosccom la nit, alt com un sant Pau, baix com un tap.

Pàgina 95

27. Resposta model:

a) Els seus ulls són estels llunyans. (per la brillantor)

b) Els seus cabells com un camp de blat.(pel seu color daurat)

c) El meu amor és com una primavera sense fi.(per l’alegria que sentim)

d) Cauen llàgrimes com una pluja de perles.(perquè s’assemblen en la forma)

e) Quan arribi el meu hivern, desapareixeré.(perquè associem la mort a la caiguda de les fulles i el fred).

f) Admiro la vellesa de les paraules.(perquè associem la vellesa a tenir l’experiènciade la vida, el saber)

g) L’alba de la humanitat.(pel naixement del dia)

h) El nostre camí està escrit allà dalt.(perquè els camins comencen i acaben, com lavida)

28. Descoberta: Cada vida és diferent.

Laberint: La vida és complicada.

Mort: El final de la vida és la mort. Viure és moriruna mica cada dia.

Teatre: Ens toca viure un «paper» en la vida.

Enigma: No sabem què és la vida, d’on venim i aon anem quan morim.

Riu: El corrent porta la nostra vida fins a la seva des-embocadura, el mar o la mort.


30. Poema 1: El lligam afectiu de dos enamorats asso-ciat al vincle foc-foscor.

Poema 2: El poeta, creador des del no-res, associatal paleta, com a constructor.

Pàgina 96

31. Mort=un núvol que es desfà, una fulla que cau, unvespre, que acaba el dia, els camins buits.

32. Poema 1: Tenebra clara

Poema 2: mort=vida

Poema 3: fugacitat-persistència

caducitat-resistència

somnis-evidència

Poema 4: glaçat-ardent

adust-en flor

cruel-riu

Poema 5: claror-fosca

33. Resposta model:

a) una nit il·luminadab) un dia foscc) una trista alegriad) una tristor que fa riuree) un amor ple d’odif) un odi amorósg) una calma plena d’agitacióh) una agitació calmosa

Pàgina 97

34.

35.

a b c d

Semblants fred-gelor igual- felicitar- moure’s-semblant elogiar bellugar-se

Contraris fred-calor igual- felicitar- moure’s-diferent censurar aturar-se

Diferents fred- igual- felicitar- moure’s-amargor enamorat recomanar espantar-se

Vista blanc, clar, vermell, resplendent, obscur, blau, fosc,

Olfacte pestilent, aromàtic, olorós, fètid, perfumat, fragant, pudent

Tacte calent, llis, fred, candent, tebi, suau, espinós, tou,arrugat

Oïda sonor, rítmic, eixordador, silenciós, melodiós, bulliciós,estrepitós, ronc, baladrer, clamorós

Gust agre, amarg, salat, dolç, insípid, baladrer

20

36. Resposta model:

Cançó aspra, fruita melodiosa, color insípid, per-fum resplendent, carícia amarga, so lluminós.

37. Llum, color de mel, color d’olor de poma.

38. Audició 21

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau, oh serresdesiguals que allí, en la pàtria mia, dels núvols i delcel de lluny vos distingia per lo repòs etern, per locolor més blau. Adéu tu, vell Montseny, que deston alt palau, com guarda vigilant cobert de boira ineu, guaites per un forat la tomba del jueu i al migdel mar immens la mallorquina nau.

BONAVENTURA CARLES ARIBAU (adaptació)


Pàgina 98

1. Facilitat-agut, canvi-pla, càndida-esdrúixol, arbre-pla, amic-agut, estiu-agut, espai-agut, cosa-pla,esperit-agut, llibre-pla, àguila-esdrúixol, finestra-pla, raval-agut, cinta-pla, carpeta-pla.

2. Poema 1Primavera-pla, arribat-agut, color-agut, plata-pla,ocells-agut, espessos-pla, pinassa-pla, noies-pla,ondulant-agut, flama-pla.

Poema 2Estiu-agut, abrusa-pla, entorn-agut, herba-pla,novella-pla, terra-pla, clivella-pla, migjorn-agut,perdius-agut, corren-pla, esbarts-agut, rostolls-agut, garrigues-pla.

3. Anís, anàlisi, cinturó, arròs, ridícul, música, èxit, pa-té, únic, botó, nadó, bèl·lic, puré, càmera, església.

Pàgina 99

4. a) amor, no s’accentua

b) esclau, no s’accentua

c) Perú, s’accentua perquè és aguda i acaba en vo-cal

d) carrer, no s’accentua

e) pastís, s’accentua perquè és aguda i acaba en -ís.

f) depèn, s’accentua perquè és aguda i acaba en -en.

5. fracàs, fadrí, algú, Jonàs, cuscús, Pequín, català,tapís, ballarí, allà.

6. a) Jesús, arròs, sucósb) arribarà, excursióc) seràd) tindrà, sortiràe) cafè, xinès, és, japonèsf) aniré, gironès, contemplaré, horitzó, maríg) cinturó, marróh) no n’hi ha cap, d’accentuadai) guàrdia, urbà, Matarój) Narcís, té, cosí, mexicàk) Allà, coixí, preciós

l) Després, buscaré, informació, població

7. Audició 22

paper, francès, espès, piquet, sencer, accés,vostè, també, anglès, correu, alè, revés, pagès,mireu, sincer, serè, escocès, puré, estel

cançó, lleó, espòs, ressò, favor, escriptor, millor,això, allò, furiós, amor, segon, futbol, edredó, color,major, agost, juliol, repòs, esclop

Pàgina 100

8. difícil-plana no acabada en cap de les dotze termi-nacions.esquena-plana acabada en vocal.rèptil-plana no acabada en cap de les dotze termi-nacions.tornàveu-plana no acabada en cap de les dotze ter-minacions.àngel-plana no acabada en cap de les dotze termi-nacions.arbre-plana acabada en vocal.

9. ànim, àrab, límit, físic, almívar, veníeu, músic, inú-til, caràcter

10. a) pèsols, tomàquets, avorreixen, mainada

b) caràcter, pagesos, fàcil

c) conflictes, bèl·lics, alerten, pacífics

d) Òrson, Clara, parella, difícil

e) tenien, amoníac, dipòsit, aigua

f) àmbit, automòbil, caràcter, impossible

11. Audició 23

pèsol, créixer, burgesa, ximpanzé, adreça, esfèric,cèntim, abella, brètol, geni, préstec, carpeta, agen-da, compendi, préssec, vèncer

eslògan, abdomen, poma, monòton, trompa, tòrcer,sòlid, cosa, minyona, somni, còmic, rodona, fóssim,molsa, córrer, ombra

Pàgina 101

12. Audició 24

a) àrbitre f) tècnica k) anèmiab) intempèrie g) custòdia l) brúixolac) angúnia h) quilòmetre m) acròbatad) artèria i) ànsia n) assistènciae) brutícia j) àmfora o) anàlisi

13. Mots plans:brètol, trobaven, llengua, filologia, anessin, venien,pianoMots esdrúixols:òndia, asfíxia, sínia, absència, línia, ànsia

14.

aguts plans esdrúixols

Amb accent cosí, capità, públic, químic, pel·lícula, submarí, urbà, príncep, túnel pàgina,pingüí, degà estàtua,

núvia, àrea

Sense accent fatal, remei, febre, vici, pantalons cotxe, festa

21

15. Audició 25

a) gener f) progrés k) esquelet

b) església g) cèntim l) correu

c) llebre h) espècie m) ingrés

d) pèssim i) tretze n) assistència

e) eina j) préssec o) espès

16. Audició 26

a) motor f) òliba k) nebot

b) racó g) tauró l) allò

c) colla h) seriós m) verinós

d) arròs i) concòrdia n) petroli

e) tampoc j) dipòsit o) sòlid


Pàgina 104

1. ullera, baròmetre, andròmina

2. a) trencall, b) altiplà, c) pastura,

d) muntanya, e) turó

3. a) castell antic, ramat esverat, llum esmorteïda,faig ufanós, quincallaire malparlat

4. Sinònims: terror, pànic, basarda, temença, espant,temor

Antònims: alegria, tranquil·litat, confiança, valentia,coratge

5. Aterrir, terroritzar, témer, espantar, atemorir, esca-garrinar-se

6. El faig, com el castell, és vellet, només li quedentres branques perquè n’hi acaba de caure una.

Quan no n’hi quedi cap, el faig morirà i el castell,s’ensorrarà.

7. L’arribada del quincallaire amb els seus estris.

8. Perquè els pastors no necessiten cap estri per sa-ber quin temps farà, ho saben tot mirant els nú-vols.

9. Perquè amb aquest estri pot veure més lluny queamb els ulls. Per a ell té una utilitat.

10. El pastor crida el ramat xiulant.

Pàgina 105


12. La por és un sentiment d’inquietud davant d’un pe-rill, imaginat o no. Aquest sentiment és subjectiu.

13. Resposta b)

14. L’oest, l’horitzó, l’extrem, la ema, l’ungla, l’Índia,l’esquena, l’altiplà, la asimetria, l’objectiu, la uni-versitat, l’institut, l’home, l’obra, l’estructura.

15. Audició 27

En el moment just que els raigs penetraven a tra-vés del trencall de l’oest, Frik es va girar; llavorses va posar la mà mig tancada per visera i ob-servà amb molta atenció. Entre la claror de l’ho-ritzó, a una milla llarga de distància, empetitit perla llunyania, es perfilaven les formes d’un castell.Aquest antic castell ocupava la part superior d’unaltiplà anomenat d’Orgall. Sota els efectes d’unallum esclatant, se’n destacava cruament el relleuamb una gran netedat. De totes maneres, caliaque la vista del pastor estigués dotada d’una granpotència per distingir el més petit detall d’aquellamola llunyana.

22

Anticipació

Pàgina 107

1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

3. El primer text descriu la nit i el cel estelat. Usanoms i adjectius sovint, comparacions, verb sem-blar.

4. Resposta oberta.

Ús i comunicació

Pàgina 108

1. Text 1Ens conta la història d’un nen que va camí de l’es-cola acompanyat per la minyona.

Text 2Ens conta els somnis d’un nen que dorm amb elpare.

Text 3Ens conta el somni de dos nens que volen viatjar aEgipte quan seran grans.

Pàgina 109

2.

3. Tots tres textos tenen en comú que estan escritsen passat.

El text 2 i 3 comparteixen el fet de tenir com a nar-ració un somni i de voler anar a algun lloc a fer des-cobertes (selva-tresor / Egipte-mòmies).

4. Text 1

Aplegar-concentrar, portar-dur, romandre-quedar-me, escollir-triar, atrapar-enxampar.

Text 2

Filar-teixir, penetrar-endinsar-se, descobrir-trobar,envair-emportar-se, somniar-somiar.

Text 3

Descodificar-interpretar, acordar-decidir, bastar-te-nir-ne prou.

5. Sinopsi 1: El tema és la fugida

Sinopsi 2: El tema és l’esport

6. Resposta oberta.

Pàgina 110

7. a) causa-manca de plujaefecte-sequera

b) causa-gran esforçefecte-cansament

c) causa-moltes hores d’estudiefecte-bones notes

d) causa-mala nutricióefecte-desnutrició

8. a) causa-vessaments químicsefecte-contaminació dels rius

b) causa-baixes temperaturesefecte-neu

c) causa-partença d’un amicefecte-tristesa

d) causa-guanyar la loteriaefecte-alegria

e) causa-malaltiaefecte-febre

9. a) causa-malbaratament de l’aiguaefecte-restriccions d’aigua

b) causa-educació adequadaefecte-bona feina

c) causa-forat de la capa d’ozóefecte-canvi climàtic

d) causa-conflictes ètnicsefecte-tragèdia

e) causa-bona planificació d’un viatgeefecte-felicitat

10. D’esquerra a dreta: 2, 4, 1, 3

1-Uns nois arriben a un càmping

2-Munten les tendes

3-Ho endrecen tot i juguen

4-Es posa a ploure i han de quedar-se dins la ten-da

Pàgina 111

Text 411. El tema és el tir lliure del bàsquet. El narrador és

una jugadora d’aquest esport.

12. Trobo, he practicat, puc, m’adono, estic, tinc, vé-nen, sigui, m’empasso, repenjo, faig, llaço, tanco,queda, he fallat, sento, veig, hi ha, arriba, pensen,he fet.

Hi domina el present, però també hi ha algunspretèrits perfets, un present de subjuntiu...

13. La jugadora ha de tirar un tir lliure, té por de fallar-lo, agafa confiança tancant els ulls i el llança, el fa-lla, les companyes criden, l’entrenadora la mira en-furismada, creu que tothom pensa que ho ha fetexpressament.

14. Faltaven-mancaven, agafar-prendre, enganxo-unei-xo, agror-agresa, roben-agafen, esgotat-exhaurit, entrebancar-ensopegar, s’estavella-es trenca, enfuris-mada-enfadada, expressament-intencionadament.

15. Desconfiança, por, valentia, malfiança.

16. Èxit és obtenir un bon resultat, reeixir.

Fracàs és obtenir un resultat del tot dolent, desas-trós.

6. LA NARRACIÓ. LA MEMÒRIA PERSONAL

Temps Espai Personatges Fets

Text 1 passat Portbou un noi realsi l’Hortènsia

Text 2 passat llit un nen ficticisi el seu pare

Text 3 passat Egipte dos nois ficticis

23

Resposta model:

Èxit-confiança, motivació, optimisme...

Fracàs-malfiança, por, pessimisme

17. Resposta model:

La pilota ha entrat!

Sento les companyes i l’entrenadora cridar el meunom. Ara s’hi posa el públic... No puc contenir lesllàgrimes. M’emociono. És el dia més feliç de lameva vida.

Pàgina 112

Text 518. a) Cartago, b) Ponte Sampaio, c) Pòrtic de la Glòria,

d) Incio, e) la patata

Pàgina 113

Text 619. a) El tema dels dos textos és l’educació.

b) En el primer text, hi trobem un professor com-prensiu, amb mètodes d’ensenyament no vio-lents i engrescadors. En el segon, en canvi, enstrobem amb un professor molt rigorós i ambmètodes violents.

c) Resposta oberta.


Pàgina 115

Text 721. a) L’Ignasi i el narrador.

b) Són els germans del narrador.

c) El tercer germà.

d) Un dia d’estiu, molt de temps, mentre, algundia, Quan ja no vaig poder més, mai, al principi,van passar els anys.

e) A la platja.

f) La mort de l’Ignasi ofegat.

g) Que a partir d’aquest succés els germans esti-guin mal avinguts.

22. Plantejament:Els germans decideixen festejar l’aniversari ambun pastís i anant a la platja.

Nus: Tots dos neden i el narrador se’n cansa i decideixsortir de l’aigua, l’Ignasi s’hi queda i més tard s’o-fega mentre el narrador dorm.

Desenllaç:Els germans ja no s’avenen i han oblidat el seugermà.

23. Es pot reaccionar negativament, embogint perquèno hem paït la pèrdua de l’ésser estimat, com enel primer text; o bé prendre’s la mort com un retornal lloc on érem abans de néixer, amb la qual cosapotser no ens afecta tant.


25. Audició 28

Cap a les cinc de la matinada, un dels homes vadesvetllar-lo. El radiogoniòmetre havia copsat algu-

na cosa. L’oncle Gerard va posar-se a l’escolta. Vasentir un senyal lleu, però ben semblant al delmicròfon del Copi. Va ordenar als homes de conti-nuar la ronda per la ciutat amb l’antena rotatòriaengegada. Al cap de poca estona van tornar a re-bre el senyal, aquesta vegada amb molta nitidesa.Una veu masculina prima emetia missatges in-comprensibles, però que delataven una urgència iun nerviosisme evidents.

JOAN RENDÉ: El llegat del príncep de Larsa


Pàgina 117

1. be, be, bébéns, bens, bensdeu, deu, Déudona, dóna, donaes, és,és, és, éses, ésma, mà, màós, os, ossossí, sí, simés, més, mes

Pàgina 118

2. a) És, sé, quèb) Véns, que síc) sé, què, Ésd) dóna, ése) Si, ús, béf) Té, més, te, sé, sig) bé, bé, sé, que, sóch) déus, són, És

3. a) mes, més, son, mésb) mon, mónc) dona, mora, mórad) molt, mòlte) ossos, óssos,f) té, pèl, pel, g) què, què, queh) sé, quèi) si, síj) sóc, socs, són, molt k) sol, sòll) te, tém) us, úsn) véns, venso) sol, sòlp) què, queq) néts, són, més, nets

4. Resposta model:

a) Sí, el món és així de boig.

b) Ell és qui dóna tot el que té.

c) Encara hi és, però es pot escapar.

d) Sí, noia. Té una barra! Em va dir «Què vols que hi faci?»

e) Ells dos ara vénen, la resta ja hi són.

24

5. Text 1:Sí, és, és, dóna

Text 2:Són, té, nét, què, és

Pàgina 111

6.

7. No es poden accentuar:països, oïda, veïna, Suïssa, Lluïsa

Es poden accentuar:Lluís, veí, país

8. freqüent, ensaïmada, transeünt, aïllat, peüc, coïs-sor, diürn, paraigües, aigüera, amoïna, heroïna

9. és, més, més, és, però, és


Pàgina 122

1. casa, garita, cabana

2. Amistat: intimar, adorar, idolatrar, fraternitzar, sim-patitzar, apreciar

Aprofitament del temps: aprofitar, progressar,avançar, guanyar

3. a) Si veus un amic en problemes, ajuda’l.

b) Amb un bon amic et sents segur.

c) A vegades dir la veritat fa mal.

d) A l’amic si el guanyes en el joc, guanya-li poc.

e) D’amics de veritat, no n’hi ha gaires

4. Faltar-li un bull: No ésser-hi tot, tenir poc seny o en-teniment.

No poder dir ni fava: Estar extremament abatut,descoratjat, no poder ni parlar de tan fatigat.

Treure el fetge per la boca: Fatigar-se en extremper causa d’un excés d’activitat, especialment enalgun treball.

5. Perquè sabia que ell ho feia per no dir mentides,per donar un resposta meditada.

6. a) Perquè quan li feien una pregunta no responia ies limitava a somriure.

7. El que compta és acabar la feina, però sense pres-ses i sense deixar-s’hi tota l’energia.

8. Resposta oberta.

Pàgina 123

9. Resposta oberta.

10. En aquest relat importa més la reflexió, no s’expli-ca cap acció, més aviat és un fragment descriptiu,on s’hi fa un retrat psicològic d’en Beppo.

11. El tema és la feina. Els personatges són en Beppoi la Momo. El temps transcorre en el passat, ex-cepte en la part dialogada.

12. Plantejament: El narrador ens presenta els dos personatges i ensmostra la gran amistat que els uneix.

Nus:Reflexions d’en Beppo sobre com s’ha de fer sevafeina.

Desenllaç:Torna a la realitat amb la frase final.

13. Era perquè, sempre que li feien una pregunta, eslimitava a somriure i a no respondre. Es quedavameditabund. Si la resposta li semblava innecessà-ria, callava. Però quan li semblava que calia unaresposta, es quedava rumiant.

14. Audició 29

Hi havia gent que es pensava que a Beppo Es-combriaire li faltava un bull. Era perquè, sempreque li feien una pregunta, es limitava a somriure i ano respondre. Es quedava meditabund. Si la res-posta li semblava innecessària, callava. Però quanli semblava que calia una resposta, es quedava ru-miant. De vegades s’hi estava dues hores, d’altrespassava un dia sencer fins que us contestava.Mentrestant l’altra persona s’havia oblidat de lapregunta i els mots pronunciats per Beppo li sem-blaven una extravagància.

Hiat co-ca-ï-na, pa-ü-ra, re-üll

Diftong au-ca, reu, creu, es-pai, rau-xa, ai-re

25

Anticipació

Pàgina 125

1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

Pàgina 126

Text 11. El tret peculiar és haver nascut en dies diferents

(una les 11.55 h de la nit i l’altre a les 00.10 h de lamatinada).

2. a), d), e)

Pàgina 127

3. Accions en repòs: xerràvem, discutíem, llegíem, ens encantàvem, ob-servant

Accions en moviment: passejàvem, visitàvem

4. Vèncer la nit vol dir que aconseguien passar tota lanit en blanc, sense dormir.

El que feien per suportar-ho era xerrar, discutir, lle-gir, encantar-se, passejar, visitar locals nocturns

5. Resposta oberta.

6. En el primer paràgraf el narrador és un nen apadri-nat pels germans bessons i en el segon paràgrafés un dels bessons.

Se sap que el relat ha canviat de narrador perquèel paràgraf comença amb unes cometes.

Text 27. Llotja: Edifici públic on es reunien els mercaders i

els comerciants per a llurs tractes.

Plegar: acabar la jornada.

Àpat: Cadascuna de les menjades d’una certa im-portància que hom fa diàriament a hores fixes.

8. Moment històric: guerra iranoiraquiana.

Ciutat i país: a la vora d’Arussafa, a la riba del Tigris,a l’Iraq.

9. Té un cafè a la llotja del peix, comença a treballar ales cinc i plega a les deu del matí, va a la taverna is’ho gasta tot en beguda, ja és mort.

a) un noi o una noia

b) el seu fill o la seva filla

c) sí

d) en primera persona

10. Resposta model:

L’Iqbal és un noi fort i ben espavilat, suporta tot ti-pus de situacions inhumanes i se’n surt. També téun esperit de lluita, de rebel·lia que l’ajudarà a tirarendavant. Físicament és de pell fosca, amb unsulls vius i petits.

Pàgina 128

Text 311. a) Un divendres tretze a la nit la mare posa un mi-

rall sota el coixí per poder veure en somnis l’ho-me amb qui es casaria.

b) No recordava haver somiat cap home.

c) La nit de Sant Joan encén una espelma i es plan-ta nua davant un mirall.

d) No, perquè la seva mare la crida i ha d’apagarl’espelma i sortir a corre-cuita.

12. Camp semàntic de la il·lusió:Fantasia, somni, esperança.

Camp semàntic de la decepció:Desengany, desencant, desil·lusió.

13. La mare es veia lletjota i creia que la majoria de lesaltres noies del poble eren més maques que ella.

No es correspon amb la realitat, tothom deia queera molt bonica.

14. El mirall. Era petit i rodó, amb el marc de fusta...

La mare. Gairebé una nena, i tot i que...

15. a) fals, b) fals, c) cert

El narrador és la filla i la protagonista és la seva mare.

Pàgina 129

16. Fragment 1Narrador extern. Tercera persona.

Fragment 2Narrador extern. Tercera persona.

Fragment 3Narrador intern. Primera persona.

17. Punt de vista intern.

Resposta oberta.

18. Narrador intern. El narrador i l’autor són la mateixapersona.

Pàgina 130

Text 419. a) discapacitat-impedit, b) ampla-folgada,

c) recitar-salmodiar, d) divulgar-escampar

20. El text descriu una dona tafanera. Escampen ru-mors i notícies pertot arreu. Mal fet.


Text 522. Anècdota 1: Fugida en un tren.

Anècdota 2: Fugida en un camió.

El tret del caràcter del noi és la inquietud, per aixòvol fugir constantment, no es troba bé enlloc.

23. L’última frase vol dir que, com deia Baudelaire enun vers, mai no aconseguirà estar bé enlloc.

7. LA NARRACIÓ. LA MEMÒRIA SOCIAL

26

24. Quan el narrador no parla s’usen les cometes. “Aveure la iaia” i “Senyor Brabec, sóc aquí”.

Pàgina 131

Text 625. Caracterització del pare: Se li va morir la dona i

s’ha d’ocupar del seu fill amb qui juga molt. Ésmolt trempat. Treballa en una benzinera que tambété un taller.

Caracterització del fill: No té mare, se n’ocupa elpare, viu en una caravana en ple camp, va a l’es-cola i no s’avorreix mai perquè juga molt amb elseu pare.

Relació entre ells: Molt bona, hi ha molta complici-tat entre ells. Ha suplert la mancança de la mareamb un vincle molt fort entre ells.

26. a) descriptiu, b) dialogat, c) narratiu

27. A continuació: després

De llavors ençà: a partir d’aleshores

De cop i volta: sobtadament

28. –Lligar quatre llistons en forma d’estrella.

–Reforçar-los amb dos més al mig.

–Posar una roba ben tensada sobre l’estructura dellistons.

–Afegir-hi una cua feta amb cordill i retalls de roba.

Pàgina 132

29. Imperfet: feia, s’enfadava, m’empaitava, provoca-va, guaitaven

Perfet perifràstic: va pegar, va enviar, vaig co-mençar, va agafar, va engolir

Perfet simple: llançà, tornà, es desplomà

Pàgina 133

30. Van sortir, van continuar, travessava, eren, tenien,estava, era, envoltava.

31. Al cap de poc temps: ben aviat, de sobte: tot d’u-na, després: més tard, de seguida: a continuació,llavors: aleshores.

32. Quan vaig sortir de l’oficina de l’advocat, em vaigdirigir a l’agència. Vaig ficar-me dins d’un taxi i vaiganar-hi a donar una ullada. Després de sortir delcotxe vaig albirar Bob Teale, que venia en direccióa mi. Vaig continuar carrer avall i vaig passar pelcostat de Ledwich i de Bob. A la primera cantona-da em vaig aturar a cargolar un cigarret i a enviaruna mirada furtiva a aquell parell.

33. Algú: (dos punts), individu, (coma), amagar-te’n,(coma), i, (coma), sobretot, (coma), i, (coma), inu-suals, (coma).

34. Audició 30

Era una planura ampla i elevada; xerraven i xerra-ven; Jude tallà una branca i en féu un llarg bastóper a Sue tan alt com ella mateixa, amb una grancorba que la feia semblar una pastora; cap a la mei-tat del camí travessaren una gran carretera ques’estenia d’est a oest, la vella via de Londres alLand’s End; es deturaren, miraren a un costat i al’altre per un moment i, mentre el vent l’escom-brava i n’aixecava la palla i brins de fenàs, s’adona-

ren de la desolació actual d’aquella carretera queen una època havia estat ben transitada.

THOMAS HARDY: Jude, l’obscur (adaptació)


Pàgina 134

1. Són oració: b), e), f ), g)

2. D’esquerra a dreta–El Figueres acaba de marcar!

–El nen vol pa.

–Cal que vagi amb compte!

–No t’entenc!

3. a) el pare, b) alguns pastissos, c) tu, d) l’esport, e)ell, f ) les mercaderies, g) aquest gos abandonat

4.

5. Aquestes oracions no són correctes perquè no te-nen un sentit complet.

Resposta oberta.

6. Resposta model:

a) Aquesta cinta és la guanyadora de tres Oscars.

b) Un roc punxegut llançat amb malícia ha trencatel vidre de la finestra.

c) Li han venut una moto de segona mà sensefrens!

d) Aquesta novel·la tracta d’una història apassio-nant dels indis americans.

Pàgina 136

7. Resposta model:

a) l’aparell, b) els pares, c) en Joan, d) ell, e) aquesttelevisor, f ) l’advocat, g) la Maria, h) la festa

8. Resposta model.

a) és enorme, b) són preciosos, c) no funciona bé,d) és espectacular, e) és dijous, f ) vindrà avui, g)són massa petites

9. a) Li agrada sentir el cant dels ocells.

b) Resol bé els problemes de matemàtiques.

c) Té por de la foscor de la nit.

d) Somnia balcons plens de garlandes.

10. a) i c) No són correctes perquè el subjecte i el verbno concorden.

b) i d) No són correctes perquè les paraules no es-tan ben ordenades.

Subjecte Predicat

Les cartes del joc de la Mari estaven trucadesEl paisatge del Pirineu s’estén a l’horitzóEls acords establerts ja no tenen validesa“El jardí de l’emperador” és el títol d’un conte japonèsen Pau i la Núria faran la feina,El pare i la mare s’han apuntat a un curset de

balls de salóels teus alumnes treballaran junts,La salsa dels macarrons era massa picant

27

11. Resposta model:

D’esquerra a dreta:–Vaig comprar aquesta làmpada al Marroc.

–L’ocell té el pit groc i el cap blanc.

–Els núvols s’allunyen dels camps.

12. –La tasca era difícil de portar a terme.

–Es va decidir a entrar-hi.

–Es va sentir un grinyol.

–S’hi va atansar.

–Vaig caure a terra sense saber què havia passat.

Pàgina 137

13. Audició 31

Són les dotze. Estaven clavats en aquella mateixacanal de les allaus. El vent bufava molt fort. La neuels cobria la cara i els entrava pel coll. Van veureuna canal en forma de xemeneia.

JOSEP FRANCESC DELGADO: Sota el signe de Durga(adaptació)

14. Audició 32

Ei nois, mireu qui ve per aquí!

Fixeu-vos quina pinta d’ensopit!

Ja cal que s’espavili, si no vol que li treguin la sonde les orelles.

Què has fet?

On has estat?

JOAQUIM CARBÓ: La colla dels deu15. Resposta oberta.


Pàgina 140

1. sonatina, piano, faristol, corxeres

2. a) sonar-dringar, b) tocar-interpretar,

c) partitura-escriptura musical,

d) sonatina-sonata, e) estrident-agut

3.

4. a) tecla de piano , b) rellotge, c) campana, d) ester-nut, e) gos, f ) cosa que cau, g) telèfon

5. a) La senyoreta Funkel està enfadada perquè elseu alumne arriba tard i no ha estudiat la lliçó.

b) Perquè és una peça molt fàcil de tocar.

c) S’enfurisma moltíssim amb ell.

6. Les dues primeres vegades no toca bé el fa sos-tingut perquè s’equivoca, la tercera, per culpa delmoc que hi ha enganxat a la tecla.

7. És una professora molt exigent i difícil d’aconten-tar, és irascible i violenta («empenyia l’alumne»,«amb la seva respiració endiablada», «m’escri-dassà», «tocava amb violència la tecla», «nano fas-tigós i podrit! Merdós desvergonyit»).

8. Resposta oberta.

Pàgina 141

9. Resposta oberta.

10. És una descripció del moc de la senyoreta Funkel.

11. Aquests verbs caracteritzen el personatge i en do-nen una visió negativa: –Em xiulà a l’esquena, m’escridassà, em xisclàamb veu de falset...

12. Miserable, oblidat, vegada, núvol, bigoti, seva,ceba, inventar, arribar, vermella, evocar, baixada,possible, equivocar, saben

13. Els trenta segons següents van ser dels més hor-ripilants de la meva vida. Notava com la sang emfugia de les galtes i una suor freda em baixava perla nuca. Tenia les orelles alternativament fredes icalentes i per acabar-ho d’adobar no hi sentia, comsi m’haguessin tapat les orelles. Tenia els ulls benoberts i fixos a la fina tecla negra anterior al sol, allàon hi havia clavades les boles de mocs de Marie-Luise Funkel... «Encara queden nou compassos,encara en queden sis»... Era impossible tocar la te-cla sense posar el dit enmig d’aquella porqueria...

Instruments Notes musicals Estils i composicions

piano do compàssaxo corxeres sonatinaclarinet fa sostingut simfoniaarpa sol jazzfagot negracontrabaix fusa

mi

28

Ús i comunicació

Pàgina 144

Text 11. Els fets: nou avions de la legió Còndor van deixar

caure 12.000 quilos de bombes. El protagonistase’n va lliurar, ja que no va poder ser matriculat enaquesta escola.Temps: a les tres de la tarda del 2 de novembre de1937.Espai: el Liceu Escolar i Lleida.Narrador: intern, en primera persona.

2. a) rasant-que passa ras de terra, b) caça-avió militard’una gran velocitat i d’una elevada cadència defoc, c) metralla-trossos menuts de ferro, coure,zinc, claus, perdigons, etc., amb què hom carregadiversos tipus de peces d’artilleria i determinatsprojectils i artefactes explosius, d) dantesc-que perla seva grandiositat i el seu aspecte terrorífic sem-bla inspirat en Dant, e) pedagog-persona que té alseu càrrec l’educació i l’ensenyament, especial-ment dels infants, f) desgavell-desordre complet.

3. Procedir és venir d’un lloc i precedir és anar davantd’algú o d’alguna cosa o bé estar situat o ocórrerabans.

4. Les bombes, normalment, haurien de caure sobreobjectius militars no pas civils i, en aquest cas, aixòno es va respectar.

5. Resposta model:

La guerra de l’Iraq o la guerra entre palestins i isra-elians.

6. Audició 34 A les sis es va produir el segon atac.No vam estar previnguts pel pas dels caces i elsavions es presentaren damunt nostre sense donar-nos temps de res.El patró va parar la barca, i estengué la fusta ràpi-dament. Però la gent, enfollida, sortí, precipitada-ment, de la barca. Els mariners agafaren en braçosels menuts, altres dos agafaren el meu pare i eldeixaren a terra. Però l’atac fou tan brusc, que no-més vam tenir temps de tirar-nos a terra, i escam-par-se tothom en totes direccions. Jo, abraçadaamb els meus fills, que cobria amb el meu cos, unavegada més vaig esperar la mort.Altra vegada el soroll terrible, el tremolor de la ter-ra, la impressió d’anihilament, feien la sensaciód’una espera eterna.Quan em vaig aixecar i vaig buscar amb la vista elsmeus, el primer que vaig veure fou el meu pare, pas-sejant-se sota les bombes, semiinconscient, amb lamàquina d’escriure a la mà. Aquesta màquina, ambla qual féu vint quilòmetres de marxa pels Pirineus,miraculosament salvada de moltes peripècies poste-riors, és encara la mateixa amb què escric això.

FREDERICA MONTSENY: Cent dies de la vida d’una dona (1939-40)

Pàgina 145

Text 27. –Passa la processó.

–La casa de pagès situada a l’extrem dret enceniala seva foguera.

–La casa de pagès següent també n’encén una i ai-xí cada casa fins a completar el cercle.

Les «llengües de foc» són les flames del foc, jaque tenen una semblança de forma i a més, enaquest cas, comuniquen com la llengua, el llen-guatge que utilitzem per parlar.

8. És ficció, però si el llibre fos una autobiografia nonovel·lada, en aquest cas podrien ser reals.

9. Resposta oberta.

Pàgina 146

Text 3 i text 410. El tema és la segona Copa d’Europa guanyada pel

Barça.

11. El text 1 ens informa de la remuntada gràcies a dosjugadors i que els catalans van sortir a celebrar-ho.

El text 2 en informa de tots els detalls del partit.

Pàgina 147

12. a) Expliquen fets que van succeir.

b) Pretenen informar el lector.

c) Són textos periodístics.

d) Narren fets d’actualitat.

13. a) El 18 de maig de 2006.

b) No.

c) Un dia.

d) Al text 3, en present, i al text 4, en passat.

e) El text 3 utilitza el present històric.

14. Sí, perquè el fet és prou important com per recor-dar-lo sempre més.


16. Es pot justificar pel fet que el gol el marca un juga-dor que acaba d’entrar al terreny de joc i que, amés, és defensa.

17. a) Enumeracions:

–merescut, important, emotiu, just, fantàstic,històric, transcendent...

–equilibri, sorpresa, emoció, tensió, futbol, caràc-ter, passió, gols

b) És descriptiu.

c) Una afecció apassionada vol dir que viu els par-tits amb una emoció molt forta i modèlica queés una afecció que podem prendre com a ob-jecte d’imitació, com un model a seguir.

d) Resposta oberta.

8. LA NARRACIÓ. LA MEMÒRIA COL·LECTIVA

29

Pàgina 148

Text 518. Resposta model:

Planura-pla, frondós-espès, agricultor-pagès, con-rear-cultivar, arreplegar-recollir, engrescar-encorat-jar, tenir-posseir, cura-atenció, enrenou-bullícia, bo-cabadats-meravellats

19. Productes agrícoles del text:cotó, blat, blat de moro, cacauet, arròs, mill, man-dioca...

Pàgina 149

20. a) poble: Doubirou, b) país: Gàmbia, a l’Àfrica, c) re-lleu: planura, d) bosc: extens, frondós i variat, e) ca-ses: de palla i fang o amb troncs i vímet teixit, ro-dones, sostre punxegut.

21. El narrador és un noi africà i s’expressa en prime-ra persona del plural (nosaltres).

22.

23. Arriben dos homes enviats per una cooperativad’agricultors del cotó i volien conèixer les collites.

La situació és humorística perquè els nens mai nohan vist un home blanc.


Text 625. a) Lloc: l’Índia.

b) Els elements de la natura: serp, estació de lespluges, cotorres.

c) Aspectes culturals: vida anterior, swami, reen-carnació, homeocell.

d) La influència es manifesta quan diu: “A l’Índia,tothom creu en la reencarnació”.

26. La reencarnació és la denominació comuna de di-verses creences religioses, sobretot orientals, queconceben l’home subjecte, en successives vides,en diverses existències humanes o animals.

27. Perquè hi té moltes coses en comú.


Pàgina 150

Text 7 i text 829. Creure a ulls clucs-creure en una cosa sense ne-

cessitat de reflexionar-hi ni de considerar-la.

Posar fil a l’agulla-iniciar una actuació, començaruna obra.

Arribar l’hora de la veritat-arribar el moment deci-siu, el moment de prendre decisions...

Mirar de fit a fit-mirar fixament.

Pàgina 151

30. Resum text 7: Hi ha una llegenda que diu que caldefensar els vells marins, si ho fas et casaràs ambun noia o dona de la Lluna. Si els mates, la seva

ànima passa a les dones de l’escuma i de la llunablanca. Elles només estimen els homes que hansalvat els vells marins i se n’enamoren. Però des-prés són cridades pel mar i només poden evitar-hol’amor a qui ha salvat un vell marí.

Resum text 8: Hi ha dos pobles enfrontats pels lí-mits fronterers de les pastures, com que estanfarts de baralles decideixen jugar-s’ho tot a una ba-ralla entre els més forts de cada bàndol. Al finalguanya el bàndol d’Aós.

El més realista és el text 8 perquè és més creïble,ja que no hi ha personatges fantàstics.

31. Text 7Plantejament: La llegenda del fadrí.

Nus: Què passa quan algú caça un vell marí.

Desenllaç: Només aquells que han salvat un vellmarí poden evitar que les dones de l’escuma tor-nin amb els seus avantpassats.

Text 8Plantejament: Pal i Aós de Civís sempre estavenenfrontats

Nus: Se signa un acord de pau, però cal que hi hagi una baralla per tal de decidir qui marcarà lesfronteres. Els lluitadors es preparen físicament illuiten.

Desenllaç: Finalment guanya Aós.

32.

33. A l’absència d’elements temporals.

34. Les dones de la Llunaa) Els vells marins els donen l’ànima perquè han

estat caçats per un mariner.

b) Són les dones més boniques i bones del món.

c) Es presenten quan el pescador n’ha salvat un.

d) Es diuen així perquè s’enamoren d’un pescadorun dia de lluna i de tempesta ran de mar.

e) Apareixen a les esculleres o als penya-segats.

f) L’amor a qui ha salvat un vell marí.

35. Paraules: discutir, disputar

Cops: esbatusar-se, abraonar-se

Ungles: esgatinyar-se, esgarrapar-se

36. a) contendent, b) adversari, c) competidor, d) con-trari, e) enemic, f ) contrincant

El pare La mare Les dones i els nens

conrear, collir, conrear, escombrar, collir llenya, buscar aigua, vendre banyar els nens, xerren, ballen, rentar

preparar el sopar la roba

Espai Temps

Real Fictici Passat Present

Text 7 X X

Text 8 X X

Personatges Narrador

Reals Imaginaris Extern Intern

Text 7 X X

Text 8 X X

30

37. Audició 35

El pare sempre em diu: «Pensa les coses dues ve-gades abans de fer-les». Però jo, no hi ha manera,per més que m’hi esforci acabo pensant: «Ja hipensaré després, ara tinc ganes de fer-ho». I el pa-re s’enfada: «Cada vegada en fas una de més gros-sa!» I la mare: «Nena, que ja et fas gran.» I la tie-ta: «Aquesta nena no té solució, algun dia tindremun disgust!»

Pàgina 152

38. Audició 36

La meva mare coneixia, de forma instintiva, totesles llegendes populars que esmolen la imaginaciódels nens. Així, les estrelles eren un ramat de bensque la lluna (l’home guerxo, segons les faules ira-quianes) treia a pasturar per les prades del firma-ment; i la pluja, els trons i els llampecs eren senyalque el sol volia rentar-se el cap; hi havia també unpersonatge fantàstic anomenat Farij el Calb, que fi-tava els pescadors i els habitants de la ribera i quela meva mare em pintava com un home decrèpit,calb, que tenia el cap vermell i la barba verda.

ABDULKADER EL JANABI: L’horitzó verticalPàgina 153

39. Tema: Els maquis

Síntesi argument: Un grup de maquis arriba a Isil,un petit poble dels Pirineus, per passar la nit i men-jar alguna cosa. L’endemà marxen, però més tardseran detinguts.

Plantejament: Arriben dos maquis per comprovarque no hi ha perill.

Nus: Arriben la resta de guerrillers. Sopen, prepa-ren el pla per l’endemà i dormen. Al matí marxen.

Desenllaç: Són detinguts pels voltants d’Esterrisense poder portar a terme el seu pla.

Personatges: Una cinquantena de maquis, els vellsdel poble. No se’ls descriu físicament i la descrip-ció psicològica només la fan els vells sobre els ma-quis dels qual diuen que són bona gent perquè lesofereixen tabac.

Narrador: Extern, en tercera persona.

Temps narratiu: Passat perifràstic i simple.

Temps històric: Durant la Guerra Civil.

Espai: Isil (Pallars Sobirà).


Pàgina 154

1. a) infant, infant-s, infant-esa, inafant-ar

b) sort-ir, sort-iu, sort-ies, sort-ida

c) taul-a, taul-es, taul-ell, taul-er

2. Morfema derivatiu: casalot, carnisseria, nuvolada, solitud, tristesa.

Morfema gramatical:recitarem, germans, tinguessis, obrim, finestres,mirava, llibres

Pàgina 155

3. Resposta model:

Era un dia gris i humit. Les muntanyes altes es retallaven perfectes a l’horitzó. Una àliga batia lesales esteses amb la seguretat i fermesa d’una deessa grega. Era un paisatge encisador, únic iinoblidable.

4. Resposta model:

Tinc una mare comprensiva però autoritària. Té lesidees molt clares i ningú no li pren el pèl. Li agra-da conversar amb les veïnes i, sobretot, fer enfa-dar el pare. Aquesta és la seva afecció favorita. Ami m’agrada molt el seu caminar elegant i de granm’agradaria ser una dona com ella.

5. Noms

Adjectius

6. Crec, tinc, és, neix, fa, deixa (present); era, agrada-ria (imperfet); va dir (passat perifràstic); hem crida-da, hem dit (pretèrit perfet); visités, vulguis (pre-sent de subjuntiu).

7.

Pàgina 156

8. a) normal, moral, simètric

b) gel, depressió, feixista

c) història, indústria, escola

9. a) a- vol dir no (negació), b) anti- oposa termes o in-verteix el sentit, c) pre- vol dir abans

10. a) arbre, b) cirera, c) casa, d) dent, e) bastó, f) es-combra

11. a) arbreda- conjunt d’arbres

Masculí singular

do, esforç,tauler, moment, pla

Femení singular

habilitat, confiança, jugada, expressió, estratègia

Masculí plural

anys, escacs, adversaris

Femení plural

coses, barreres

Masculí singular

fàcil, infantil, devastador

Femení singular

petita, senzilla

Masculí plural

invisibles

Femení plural

protectores

Noms

plujatardanúvolscelserrallumcampcollalenadanitjorn

Adjectius

acabadablautendremullatnuvoladapardaponentinafangóshumitfredaalegre

Verbs

s’han esquinçats’ha obertjeureneixrossejaverdejavermellejafina

31

b) cirerer-arbre que fa cireres

c) casassa-casa gran

d) dentista-persona que té com a ofici tractar lesdents

e) bastonada-cop de bastó

f) escombriaire-persona que té com a ofici es-combrar

12.

Pàgina 157

13. Professional de, persona que té com a ofici...

14. a) llegible, que es pot llegir

b) inimaginable, que no es pot imaginar

c) avaluables, que es poden avaluar

d) ingovernable, que no es pot governar

e) perdonable, que es pot perdonar

f) esperable, que es pot esperar

h) indomable, que es pot domar

El valor del sufix –ble és ‘susceptible de’.

15. Morfema derivatiu: terrissa, enginyosa, massatge, firaire, ocelleria,peixet, llogaret, braçada

Morfema gramatical:decorar, comerços, paracaigudes, teixirem, ferro,perruca, llenya

16. Empordà, Blanes, Londres, Aran, Israel, Magrib,França, Astúries, Bulgària.

17. gironí, sabadellenc, canadenc, polonès, australià,xinès, francès, montcadenc, anglès, vigatà, af-ganès, mallorquí, eivissenc, valencià, africà, ber-guedà, artanenc, lleidatà, trempolí, indi

18. Resposta model:Barcelona, barceloníTerrassa, terrassencMataró, mataroníEsplugues de Llobregat, espluguíManresa, manresàTarragona, tarragoníSitges, sitgetàBanyoles, banyolíMatadepera, matadeperencPuigcerdà, puigcerdanenc


Pàgina 160

1. Realitat dels sentits:cosidor, pica, abeurador, paller

Realitat abstracta:Retret, amenaça, recel

2. Mandrosament-activament,

dòcilment-rebelment, enfadar-alegrar,

castigar-premiar, cremar-apagar

3. Cosidor-habitació on es cus.

Golfes-cambra sota la teulada que protegeix la ca-sa de la calor i el fred.

Abeurador-lloc perquè els animals hi beguin.

Paller-munt gros de palla.

Bassa-dipòsit rodó i a cel obert on s’emmagatze-men aigua per regar.

4. a) fer, b) donar, c) fer, d) fer, e) fer, f ) fer, g) fer

5. –Va amagar la gata a les golfes

–Va tallar els cabells al seu germà

–Van cremar el camps de baix

6. a) Escolta els sorolls del carrer.

b) Dient a la seva mare que va a fer un pipí.

c) Diu que li ha semblat sentir una gata a baix.

d) Sí, perquè li diu que no té remei.

7. Resposta model:

a) Va fer tota la feina en un obrir i tancar d’ulls.

b) En Pere es va girar amb el cor a la gola. Era laprimera vegada que se sentia tan espantat.

c) Estic segur que ho va fer amb el cor a la mà,ella sempre és sincera.

d) Cada cop que el veu el cor se li escapa.

Pàgina 161

8. Resposta oberta.

9. Resposta oberta.

10. camps de baix, segar, masovers, marge, esparde-nyes, abeurador, rostolls, granotes, bassa

11. a) Narrador extern.

b) Els personatges són la Mercè, la seva mare, elseu pare, un noi i en Joan, el seu xicot. La pro-tagonista és la Mercè.

c) No ho podem saber, però a la casa hi ha un re-llotge de pèndol, i el nen que hi entra porta es-pardenyes, per tant és una època bastant actual,durant el segle XX.

d) El temps utilitzat és el present.

12. Plantejament:La Mercè ha estat castigada i ha d’anar al cosidoramb la mare.

Nus:La Mercè s’avorreix i intenta ocupar el temps decàstig buscant en Joan, recordant antigues malife-

Mot primitiu Sufix Mot derivat

savi -esa saviesa

ruc -ada rucada

xiscle -et xisclet

cirera -er cirerer

manifestar -ció manifestació

boig -eria bogeria

mocar -dor mocador

néixer -ment naixement

32

tes, etc., al final no pot més i busca una excusa peranar a veure en Joan, que ja fa estona que l’espe-ra a baix, amagat.

Desenllaç: Es veuen a baix i en tornar a pujar a casa la mares’ensuma d’on ve i li retreu.

13. a) preciosa, b) bassa, c) tendresa, d) quasi, e) invi-sible, f ) assegués, g) essent, h) casa, i) masover, j)cosidor, k) ressentiment, l) mandrosament

14. a) peces, b) comença, c) esperança, d) caçar, e) re-cels, f ) dolçament, g) preciosa, h) amenaça, i)abraçar

15. Audició 37

La Mercè no ho entén. Tan gros és, el que he fet?Es pregunta. Sí que és veritat que quan van cremarel camp de baix, que era a punt de segar, perquèamb el fill dels masovers volien cremar quatre her-bes del marge però es va girar una mica de vent ien un tancar i obrir d’ulls tot el blat va ser encès, elseu pare li va ventar dos clatellots, però després elli la mare la van abraçar i vinga petons de l’angúniade pensar que podia haver pres mal.

33

Pàgina 165

1. EstructuraPlantejament: la narradora fa un retratsubjectiu del doctor Santos.Nus: És el primer cop que la Sandraiú, la seva germana, és visitada pel doctor. Ploramolt i mentre l’agafa en braços se li fa pipí aldamunt. Desenllaç: Abans de marxar el doctor laSandraiú li fa una ganyota i l’insulta a la sevamanera.

TempsTemps històric: No se sap.Temps de la narració: Passat perifràstic i imperfet.

Espai A casa de la protagonista.

Personatges La Sandraiú, la protagonista, i el doc-tor Santos.

Punt de vistaNarrador internTipus de textNarratiu i dialogat

2. Resum: Una noia recorda la seva experiència ambel doctor Santos just abans que la seva germanapassi pel mateix tràngol. De fet, d’alguna manera,la seva germana petita es venja per totes dues pi-xant-se damunt el metge.

3. Resposta oberta.

4. Mot esdrúixol:Mot en què la síl·laba tònica és l’antepenúltima.

Accent diacrític:Signe per distingir un mot d’un altre de significatdiferent.

Dièresi:Signe ortogràfic que assenyala l’articulació del fo-nema u en els encontres qüe, qüi, güe, güi i indicaun valor vocàlic dels fonemes u, i en posicions enquè funcionen habitualment com a semivocals.

Oració:Unitat mínima de comunicació completa, autòno-ma sintàcticament, que relaciona i concerta unsubjecte (o sintagma nominal) amb un predicat (osintagma verbal).

Predicat:Element sintàctic essencial de tota oració que téper funció dir alguna cosa d’un subjecte.

Lexema:Unitat de significació que constitueix l’arrel o temad’una família de mots.

5. –pastís, cafè (s’accentuen perquè són agudes aca-bades en una de les dotze terminacions)

–ràpida, màgia (s’accentuen perquè són esdrúixo-les)

–difícil, àngel, cantàveu (s’accentuen perquè sónplanes i no acaben en cap de les dotze termina-cions)

–servei (no s’accentua perquè és aguda i no acabaen cap de les dotze terminacions)

6. Accents diacrítics

a) si, sí, b) bé, be c) es, és, d) té, te, e) sóc, sóc,soc, f ) nét, net, g) mes, és, més

7.

8. a) nois dolços, b) pigues fosques, c) gestos francs,d) germans audaços, e) amigues felices.

Substantius Adjectius

noi, edat, nen, cara, cabells, jove, bona, innocent, rossos, somriure, ulls, profunditat, neta, dolç, estranya, delimitatcos, interior, infinit

AVALUACIÓ

34

Anticipació

Pàgina 167

1. No. Perquè en cada context «desastre» i «Ja sócaquí» volen dir coses diferents.

2. D’esquerra a dreta i de dalt a baix:

–Desastre vol dir que no ha resolt bé l’exercici

–Desastre vol dir que l’habitació està desendreçada

–Desastre vol dir que hi ha molt de trànsit.

–Ja sóc aquí vol dir que ja ha nascut

–Ja sóc aquí vol dir que ja ha tornat a casa

–Ja sóc aquí vol dir que ja ha fet el cim

Ús i comunicació

Pàgina 168

Text 1 i text 21. Resposta oberta.

2. Tipus de parlants: un policia i una dona gran que noes coneixen

Lloc: carrer

Finalitat: demanar ajut

Tema: la recollida de caquetes de gos

Canal: auditiu

Tipus de parlants: dos joves que no es coneixen

Lloc: carrer

Finalitat: defensar el seu germà

Tema: fer la guitza al germà (quotidià)

Canal: auditiu

3. Audició 38

–Creieu que enmig del carrer us puc dir que esticenamorat de vós des del primer dia?

–No, realment. Una cosa com aquesta no pot dir-sea mig carrer. Penseu-la bé d’aquí fins a la canto-nada.

–L’he pensada llargament durant un mes i mig.

–I què heu decidit?

–Jo? El que interessa és el que fareu vós mateixa.Com reaccionareu davant la notícia.

–Ja ho heu vist, oi? Estic tota esborronada!

–No em creieu, doncs?

–Per què us hauria de creure? Però em parleu d’u-na malaltia no contagiosa. Jo, venturosament, perara no sento res.

–Què penseu de mi?

–Que sou un tipus trempat, però massa avesat asortir amb la vostra. Interessant a estones. I in-fant, completament infant.

–Tinc quaranta-cinc anys.

–Bon profit us facin. Jo parlava de l’edat mental.

–Quants anys em doneu?

–Entre set i deu, senyor Cummings.

–Andy.

–Senyor Cummings!

–Senyor Cummings de deu anys?

AVEL·LÍ ARTÍS GENER: Prohibida l’evasióPàgina 169

Text 34. Resum:

Una mare demana a la seva filla de no anar mésenllà de la cantonada en bicicleta per poder socór-rer-la si caigués. La nena protesta i la mare li expli-ca que el perquè no ho pot fer està escrit en un lli-bre que ella no pot entendre. La filla enfadada perno poder tenir accés a aquesta informació fuig ata-balada i, efectivament, cau.

Tipus de parlants: mare i filla

Lloc: casa

Finalitat: demanar una cosa i explicar-ne un altra

Tema: la protecció

Canal: auditiu

5.

6. Resposta oberta.

Pàgina 170

7. Text 4En Copi intenta lligar amb una noia i ella li fa veureque en realitat a qui estima és la Dala.

Text 5En Vicent acaba d’arribar d’Espanya i en Knud maino ha vist res que vingui de tan lluny. Després decomparar-lo al Frederik fa mans i mànigues per fer-se entendre i dir-li que ha de dibuixar.

8. Text 4: Veu baixa i insegura, molt desimbolta.

Text 5: Posa en Vicent al costat d’en Frederik, con-trasta amb el dels altres, amb gestos i empentes,a di-bui-xar.

Pàgina 171

9. D’esquerra a dreta i de dalt a baix:

a) Tres nois i una noia xerren al carrer. Un altre noi,fora de la conversa s’està al costat, aparentmentacompanyat d’un gos.

b) Aquesta persona marginada és un noi (a la dre-ta del dibuix) té les mans a les butxaques, està

9. EL DIÀLEG

Emissor Receptor Finalitat Tema Canal

Alumne professora queixar-se conflicte orald’ESO amb un amic

Entrenador jugador renyar-lo tipus de joc oral

President ciutadans felicitar arribada televisióde govern any nou

Client venedor comprar preu d’un telèfonproducte

35

girat de costat, té les espatlles baixes i té el po-sat trist.

c) Els dos nois dels extrems són els que parlen, jaque gesticulen. La conversa deu ser divertidaperquè tos dos riuen amb la noia, en canvi el noisembla prendre-s’ho malament, cal notar que téles mans a les butxaques també.

a) Som en una classe, hi ha uns quants alumnes iel professor. N’hi ha alguns que segueixen lesexplicacions, però n’hi d’altres de problemàtics.

b) El professor té els braços en creu i sembla volerdir que ja està, que ja n’hi ha prou. Fa cara d’es-tar enfadat.

c) Hi ha tes alumnes que segueixen les explica-cions, un d’ells fins i tot fa preguntes al profes-sor. N’hi ha tres, però, que no es comporten co-rrectament. La noia és dempeus al passadís isembla enfadada. Els altres dos juguen ambavions, L’un és al terra agenollat i l’altre semblajugar i escriure al mateix temps.

a) Som en un parc d’atraccions. Hi ha uns quantsnens que han pujat al tren de la bruixa.

b) Hi ha nens que riuen, altres ploren i altres estanmolt més animats. Ens n’adonem perquè tenenles boques obertes, els braços amunt, es veuenles llàgrimes, estan aixecats.

Pàgina 172

10. D’esquerra dreta:sensual, autoritària, cansada, alegre, tendra

11. Audició 39

Veu 1: Has portat les notes?(alegre)

Veu 2: Sí... (feble)

Veu 3: Com dius? (forta)

Veu 4: Que... que... sí..., ara mateix te les ensenyo(tremolosa)

Veu 5: Ui, amb aquesta veu no deuen ser gaire bo-nes! (seca)

Veu 6: És que, saps, pensava que m’havien anatmillor, però no. De fet, no m’hi he esforçat gaireperò tampoc no m’esperava aquests resultats.(trista).

12. El pare de la Carmen li presenta la seva nova pare-lla, amb qui es vol casar, la Lydia, i li presenta tam-bé els seus nous germans: els dos fills que ella te-nia del seu anterior matrimoni, la Krista i el Paul.

Pàgina 173

13. El marquès vol fer entendre a la nova nurse, que ésanglesa i nova, que cal estar sempre en estat d’a-lerta, ja que els lladres saben que és una famíliamolt coneguda i rica, però el cas és que li ho de-mostra de manera teatralitzada i la pobra noias’emporta un bon ensurt.

14. Audició 40

–Faràs la feina per demà?

–No t’ho puc dir!

–No puc de cap de les maneres!

–És un secret, oi?

–Però, per què?

–Sí, sí, és un secret!

–Mira, no ho sé!

–I per què no me l’expliques?

–Però, què tens?

–Perquè ja no seria un secret, no trobes?

15. Situació de comunicació:Una mare li explica a la seva filla que, quan era pe-tita, la seva mare –l’àvia de la noia– li havia dit la bo-naventura només observant el seu aspecte físic(orelles, nas, front...).

Estructura:Obertura (primer paràgraf )

Desenvolupament (la resta menys l’últim)

Tancament (sisè paràgraf )

Pàgina 175

16. Resposta model:

Pàgina 177

17. D’esquerra a dreta:Silenci!, visca!, escolti!

18. Renoi-admiració

Ecs-fàstic

Apa-sorpresa

Ca-negació

Alerta-avís

Oh-desgrat

Oi-afirmació

Ei-crit

Ai-dolor

Au-incitació

19. Resposta model:

–Caram, ja has acabat els deures?

–Sí!

–Renoi, sí que fas via, noia!

–Vinga, anem al parc?

Frases de la Marta!interrogatives ...aquesta vegada?o exclamatives

Interrogatius com? què?Interjeccions eh?Expressions per mira tiocridar l’atenció

Frases curtes estic fins...o inacabades sóc capaç de...Manca de nexes si l’agafo, mira, que no el trobiMots crossa sapsMots genèrics dallonsesFrases fetes fer carn picadaOnomatopeies plif plaf!!!Diminutius nassosi augmentatius

36

–Sí, som-hi!

–Ai!

–Què tens, has pres mal?

–ui, ui, ui

–Vinga, amunt, no ploris.


21. Audició 41

–Mare, he tingut una idea genial! Vols que te l’ex-pliqui?

–Si et dic que no, me l’explicaràs igualment, oi?

–Doncs sí! Tens raó! Mira, he pensat que durantuna temporada tu podries fer de filla i jo de mare.Què me’n dius?

–Vols dir que et convé? Ha, ha, ha! Ser mare ambuna filla com tu no és precisament un regal!

–I tu has pensat mai què vol dir ser filla amb unamare com tu? No t’agradaria provar-ho?


Pàgina 180

1. L’aigua, la infantesa, l’anàlisi, l’oli, la unió, l’àguila,la invenció, l’herba, la imaginació, la iguana, l’auca,l’alba.

2. El nostre paisatge, el nostre museu, la nostra si-tuació, el nostre racó, la nostra vida, el nostre ho-tel, la nostra capacitat, el nostre recipient.

El vostre vehicle, la vostra causa, la vostra pissarra,el vostre joc, el vostre càstig, la vostra amistat, elvostre quadre, la vostra joventut.

Un altre dia, una altra sortida, un altre moment,una altra finestra, una altra rucada, un altre cop,una altra joia, una altra vegada.

3. Divuit, vint-i-quatre, cent vuitanta-nou, tres-centscinc, set mil tres-cents vuitanta-set, vuitanta-dosmil cinc-cents seixanta-sis, dos-cents trenta mildos-cents trenta-un, un milió cinc-cents seixanta-nou mil quatre-cents cinquanta-sis.

4. a) 4t, 2a b) 5è, 8a c) 2n, 4a

5. a) gaire, b) molta, bastants, c) prou, massa,

d) molts, bastants, e) força

6. a) els demés, la resta; b) algo, alguna cosa;

c) varios, alguns; d) ningun, cap; e) algo, quelcom

Pàgina 181

7. a) la meva-possessiu, el-article, aquell-demostratiu

b) qualsevol-indefinit, aquesta-demostratiu

c) mateix-indefinit, més-quantitatiu, altre-indefinit

d) prou-quantitatiu, cinquanta-numeral

e) primera-numeral, la teva-possessiu, la meva-pos-sessiu

f) el vostre-possessiu, quarta-numeral, aquell-demostratiu

g) gaire-quantitatiu, altres-indefinit

h) molta-quantitatiu, gaire-quantitatiu

8. La-article, cada-indefinit, el-article, el-article, qua-tre-numeral, més-quantitatiu, les-article, tota-inde-finit, la meva-possessiu, moltes-quantitatiu, altres-indefinit, un-article, molts-quantitatiu

10. Fragment 1el-article, set-numeral, la-article, l’-article

Fragment 2primeres-numeral, la-article, els-article, la vostra-possessiu

Fragment 3la-article, els-article, mil-numeral, els-article, les-ar-ticle, l’-article

Fragment 4les-article


Pàgina 184

1. Poden qualificar una casa:antiga, àmplia, lluminosa, confortable, assolellada

Poden qualificar una persona:

Simpàtica, ximple, distreta, riallera

2. alt: d’alçada considerable

cepat: que és fort

pàl·lid: de cara blanca

barbanegre: amb la barba fosca

3. Antònim:pàl·lid-vigorós, antiga-nova, blanca-negra, plena-no-va, estany-normal.

4. El professor agrada als nens perquè havia viatjat unmunt i sabia històries.

5. L’escola era a prop de Londres, instal·lada en unacasa gran i força antiga: un edifici blanc, tot envol-tat de magnífics terrenys.

6. En McLeod s’espera perquè vol fer una frase méselaborada.

7 Va posar-se dret, va deixar anar un so estrany perla gargamella i va precipitar-se a la porta.

8. a) McLeod desperta el seu company perquè volque l’acompanyi.

b) Diu que ha vist un lladre entrant per la finestradel professor.

c) El caràcter sobrenatural el dóna el fet que l’ho-me que ha vist a la finestra no semblava viu.

d) L’endemà en Sampson havia desaparegut.

9. Resposta oberta.


Pàgina 185


12. Les parts dialogades: S’indica amb un guió llarg.

Emissor: un home

Receptor: un altre home

37

S’indica amb les cometes.

Emissor: un dels homes quan era petit

Receptor: McLeod

13. a) El narrador és un dels dos homes, aquell que vaviure l’experiència.

14. Situacions de por o angúnia: b), c), d), f)

15. Obertura: Dos homes es troben i parlen d’histò-ries de fantasmes en els temps de l’escola.

Desenvolupament: Un dels homes n’explica una.

Tancament: El narrador diu que és l’única històriade fantasmes que coneix.

16. Diftong:Diu, veure, noi, paraula, mai, nou, seus.

Hiat:Història, relacionada, paella, referència, condicio-nals, havia, produir, dia.

17. Audició 42

En veure’l venir, caminant a poc a poc, vaig ende-vinar que hi havia hagut algun problema. «Bé, i quèt’ha dit Sampson?» «Doncs mira, ha fet un posattot estrany. Només llegir la frase, s’ha aixecat de lacadira, s’ha acostat a la llar de foc i ha restat unabona estona sense dir paraula, d’esquena a mi.»

Encara va produir-se un altre incident semblant alque li acabo d’exposar: un dia vam haver de revisarles frases condicionals. Vam presentar a Sampsonels paperets amb les frases, que es va posar a exa-minar. Tot d’una va posar-se dret, va deixar anar unso estrany per la gargamella i va precipitar-se a laporta que tenia al costat de l’escriptori.

38

Anticipació

Pàgina 187

1. a) Els interlocutors són un periodista i Ela Gandhi.

b) Els temes de què parlen són la violència i el terrorisme.

c) Entrevista.

2. Sobre el terrorisme diu que no sap què és exacta-ment, però que si el fan els govern no se l’anome-na així.

Sobre la violència diu que no és la manera de re-soldre els conflictes i que s’ha d’eliminar co-mençant per desterrar-la de casa. Hem d’aprendrea resoldre els problemes sense violència i duent unestil de vida no violent.

3. Resposta model. Al meu parer només és correctala 4, però n’hi ha que ho serien amb matisos.

Ús i comunicació

Pàgina 189

1. Tipus de diàleg:

a) conversa, b) enquesta, c) tertúlia

Pàgina 190

2. Preguntes i respostes a l’entrevista a Dani Pedro-sa:1-f, 2-g, 3-d, 4-a, 5-b, 6-e, 7-c, 8-h, 9-i

Resposta model.

Ordre de les preguntes:9, 3, 8, 1, 2, 7, 4, 5, 6

Pàgina 191

3. Resposta oberta.

Pàgina 193

4. El text és un xat.–Com estàs?–Bé, bé.–I tu?–Què tal les notes?–Doncs, només n’he suspès una, eh!–Uouo!–I què, què m’expliques?–Vas anar a l’entrenu dijous?–Sí–I què tal va anar?–Ah, per cert, aquest finde tenim partit.–Doncs va anar molt bé, ha, ha... va ser divertit.–Sí, tenim partit.–I buenu, com et va tot?–Ha, ha.–Aquell noi què? Res, oi?–No, no, res.–Buenu, nena, piru ja, adéuu!–Cuida’t. Ens veiem.

5. Això són missatges de mòbil. El primer sembla unaespècies de cita. El segon és un missatge per de-sitjar feliç aniversari a la parella i el tercer un mis-satge d’amor mentre la parella treballa.

a) Bon dia petits letxuguins! Que teniu son? Ja m’he llevat! Ara estudiaré una estoneta i capallà a les 12.45 h, o així, em passaré, val? Au, nous avorriu! Muà! Nere.

b) Amor! Com estàs? Moltíssimes felicitats guapa,avui que és el teu cumple. Bueno desitjo quesiguis molt feliç i tinguis un somriure molt gran.Disset petonassos. Luli.

c) Preciosa com va? Molt de curro? Tu pren-t’hoamb calma, eh? I disfruta d’aquelles petites coses que fan els dies siguin especials, comaquest SMS! T’estimo.

6. Resposta oberta.

Pàgina 195

7. a) Vam anar tots a la platja i vam collir petxines perfer un collaret.

b) A quina hora he d’anar al mercat amb l’àvia?

c) L’estimo perquè és el millor tiet del món.

8. Audició 43

1. Ah!, sí... Com dius? Mira, ara t’explicaré què vapassar, perquè..., saps?, només t’han dit menti-des, sí, moltes mentides..., i m’han deixat comun drap brut, sí, com un drap brut.

2. Ostres, tu! Quin ensurt que m’has donat, tia...Mira que de poc de poc caic aquí mateix..., sí,aquí mateix, et dic. I mira, ja n’estic tipa, peròque molt tipa de les teves brometes.

9. Resposta model:

De text espontani a carta formal:Benvolguda Carme,

He tingut la pensada de preparar-li una festa sor-presa a la Laia, però sé exactament quin lloc seriael més adient. Aleshores se m’ha acudit pensar enel teu garatge del poble. Era espaiós i força bufó.Què en penses? Digues-me si et sembla bé. Emfaria molt goig que acceptessis perquè seria l’oca-sió ideal per estar tots junts. Respon-me aviat jaque hem de pensar en el regal i la preparació de lafesta, a més d’avisar tothom amb antelació.

Atentament,

Júlia

10. Audició 44

–Hi aniràs?

–Sí.

–Com?

–No ho sé... En tinc ganes, però...

–Passa res?

–No, no...

–Ai, noia, em sembla que tens mal d’amors...

–Hi aniràs?

10. LA CONVERSA. GÈNERES

39

–Sí.

–Com?

–No ho sé... En tinc ganes, però...

–Passa res?

–No, no...

–Ai, noia, em sembla que tens mal d’amors...


Pàgina 196

1. Resposta oberta.

2.

3. Per què un nom abstracte no el podem associar auna imatge en particular.

Pàgina 197

4. Resposta oberta:

De dreta a esquerra i de dalt a baix:una torre moderna, unes cases precioses, un ani-mal ferotge, uns nois esportius, una joguina infan-til, un paisatge muntanyós.

5. Substantius: espelma, vi, remor, flor, llibre, pel·lí-cula, gos.

Adjectius: simpàtica, sorda, rabiós, terror, pansida,agre, encesa.

6. Espelma encesa, vi agre, remor sorda, flor pansida,llibre antic, pel·lícula terror, gos rabiós.

7. Poema 1Substantius: cigne, por, fang, neu

Adjectius: blanc, negre, verge

Poema 2Substantius: egipcis, cantó, por

Adjectius: antics, vells

Poema 3Substantius: regerrecs, pedres, triptraps, ventador

Adjectius: punxents, fosques, valents

8. Resposta model:

girafa africana, gos petit, mosquit pesat, papallonaacolorida, lleó tranquil, serp fugissera.

Pàgina 198

9. Plural: llacs, boniques, homes, envans, peres,agrestos, esquitxos, camins.

10.

Pàgina 199

11. Uns camions plens, uns discos durs, unes trenesllargues, uns pins rojos, uns gossos rabiosos, unesbicicletes veloces, uns pulmons malalts, uns des-patxos grisos, uns calaixos grocs, unes escolestristes, uns gustos agres, uns gestos dolços, unesmúsiques antigues, unes races amigues.

12. Una dona lletja, una noia feliç, una mare intolerant,una lloba perillosa, una monja benedictina, unaalumna llesta, una neboda tranquil·la, una heroïnaexperta, una gossa malaltissa, una bruixa emotiva.

13. Substantius:

Adjectius:

14.

Noms comuns gat, món, ram, núvol, banda, cadira, bicicleta, formiguer

Noms propis Caputxeta vermella, Sagrada Família

Noms individuals gat, món, núvol, Sagrada Família, cadira, Caputxeta vermella, bicicleta

Noms col·lectius ram, banda, formiguer

amarg amarga amargs amargues

roig roja rojos roges

ros rossa rossos rosses

gris grisa grisos grises

delicat delicada delicats delicades

fresc fresca frescos fresques

antic antiga antics antigues

feroç feroç feroços feroces

nom túnica romans branquetes

dragonet protecció serpents mossegades

estragó creença croats arrels

drac planta herbes

fill mort formes

sabor Sibèria

Hipòlit Europa

Teseu

famós, reflectida rus ocultes

robust francès serpejants

picant aromàtiques

utilitzat originària

Noms comuns nom, dragonet, estragó, drac, fill, sabor, túnica, protecció, creença, planta, mort, romans, serpents, croats, branquetes, mossegades, arrels, herbes, formes

Noms propis Hipòlit, Teseu, Sibèria, Europa

Noms individuals nom, dragonet, estragó, drac, fill, sabor, túnica, protecció, creença, planta, mort, romans, serpents, croats, branquetes, mossegades, arrels, herbes, formes, Hipòlit, Teseu, Sibèria

Noms col·lectius Europa

40

15.

16. Resposta model:

a) He trobat en Joan, en Josep, la Maria, l’Antò-nia...

b) Avui ha fet l’esmorzar, el dinar, el berenar, elsopar...

c) M’ha dit que dibuixi un elefant rosa, verd, groc,blau...


Pàgina 202

1. Sensació de calor:xafogor, escalfor, insolació, fervor, sufocació.

2. Llista d’oficis: cotxer, contista, fada, manyà, mestre.

3. Pessigollejar-fer pessigolles. En aquest context, voldir que sentia estimació per ell, que l’estimava.

4. Resposta model. Totes són certes, per tant, cadas-cú ha de justificar-les com pugui.

5. a) La relació entre ells: La fada és qui li ha permèsde poder explicar totes les seves llargues histò-ries. Sempre ha estat al seu costat inspirant lesparaules que sortien de la seva boca.

b) La relació s’acabarà aviat perquè es jubila.

c) La fada intercedeix davant del rei perquè sem-pre ha estimat molt en Salim.

6. Els amics estan preocupats per la salut mentald’en Salim perquè no entenen per què els convocaa tots a casa seva sense parlar, amb moviments demans.

7. Arriben a la conclusió que el regal són les set histò-ries perquè el manyà diu que mai a cap dels setamics se’ls havia acudit de convidar-lo ni una solavegada, i aleshores el manyà proposa d’alliberarSalim amb les set invitacions que li deuen, però elmestre proposa la solució final: explicar-li set histò-ries.

8. Resposta oberta.

Pàgina 203

9. Resposta oberta.

10. Resposta model:

Vista: «Era fosc com la gola del llop.»

Tacte: «el cotxer va sentir la mà petita...»

Oïda: «aquella veu no l’havia sentida mai...»

11. a) recel, b) incredulitat, cautela, confiança

12. La erra sona suau:cor, per, paraula, ministre

La erra sona forta:regal, arrencat, rondalla, rei, arriba, narració

La erra no sona:contemplar

13. Audició 45

No em preguntis més. Els regals els hauràs dedescobrir tu mateix, perquè el rei de les fades nitan sols me’ls ha volgut descobrir a mi...

«Sí, sí», deia, «prou que ho sé, des de sempre hasestat enamorada d’aquest cotxer tan estrany, vés ili comuniques les nostres condicions.»

–Bé, vaja, anem al gra: què et passa, germà Salim?–va fer trencant el silenci un amic que era exminis-tre.

ple plena plens plenes

dur dura durs dures

llarg llarga llargs llargues

rabiós rabiosa rabiosos rabioses

veloç veloç veloços veloces

malalt malalta malalts malaltes

groc groga grocs grogues

trist trista tristos tristes

agre agra agres agres

dolç dolça dolços dolces

antic antiga antics antigues

amic amiga amics amigues

41

Pàgina 207

Text 11. El fet: l’Eva, amb l’ajut i la força de l’Ögut i en Phi-

lipp, humilia la Dorothee forçant-la a fer-li un petó alpeu.

Caràcter del personatges: Dorothee (és una noia bastant normal, ni covardani valenta, intenta aixecar-se o no fer-li un petó,però acaba cedint, no els oposa gaire resistència).

–Es vol posar dreta

–Mira d’aixecar-se un altre cop

–Alça els ulls, no l’hi vol fer (el petó al peu)

–Li fa el petó

Eva (és una noia molt orgullosa, despectiva i vio-lenta, es creu molt superior i té dos nois que, ambla seva força, l’ajuden a ser-ho).

–Posa el peu esquerre damunt de la Dorothee.

Victoriosa

–Fes-me un petó... al peu

–Haurem d’esperar gaire?

–La vencedora, la reina

–S’allunya amb el seu seguici

Ögut (és un noi que abusa de la seva força, és vio-lent. No té personalitat, està totalment anul·lat pelseu cap, l’Eva, que el dirigeix, ell li té molt de res-pecte).

–Agafa la Dorothee i la fa caure

–La immobilitza posant-li el peu al ventre

–L’Ögut es fa enrere

–Diu genial!

Philipp (és el mateix perfil que l’Ögut).

–Li dóna una empenta amb el peu

2. El text 2 dóna a entendre que el text 1 forma part del2. És a dir que a classe han estat llegint el text 1 iara el comenten. A més, s’escau que hi ha tres per-sonatges del text 1 que són alumnes d’aquesta clas-se, la Dorothee, l’Eva i en Philipp. El que fa el text 2És comentar els fets i la reacció de la Dorothee.Hi ha dues posicions totalment oposades quant al’ús de la violència per combatre la violència.

3. Els que defensen l’ús de la violència com a defen-sa:La Dorothee, l’Emma, en Jupp, en Julius i en Töfty.Els que no la defensen de cap manera:La senyora Witzigmann, en Philipp i l’Eva.La senyora Witzigmann és bastant tenaç, insisteixen els seus arguments i intenta justificar-los. De-fensa la no-violència a tot preu.Adopten una actitud hipòcrita: l’Eva i en Philipp,perquè ara defensen la no-violència, i la Dorothee,perquè diu que cal defensar-se.

La resta defensen la violència per lluitar contra elsque els ataquen perquè se senten indefensos iperquè estan convençuts que hi ha gent que ho faper molestar els altres, com a diversió.

Pàgina 208

Text 3 i text 45. Resposta oberta.

6. La Ruth va dir que li havia explicat moltes coses,però que se n’havia saltat una: si li havia fet petons.Ella li va contestar que sí, però la Ruth volia sabercom havia anat tot i ella li va respondre que tot ha-via anat molt bé. Mentre la Ruth esperava més de-talls, ella li va dir que havia anat més que bé, peròque no podia donar-li més detalls perquè era unaqüestió íntima i privada.

7. Els incisos transmeten informació sobre qui estàparlant en aquell moment o sobre l’actitud dels in-terlocutors.

Pàgina 209

8. Informació dels incisos:

Fragment 1

–Que en Miquel és tímid

–Que en Pau li prem el braç amb els ulls desorbi-tats

–Que la Dala ja no té por

–Que està tensa.

–Que en Pau crida

Fragment 2

–Que en Marc sospira

–Que està tranquil

Fragment 3

– Que en Jeroni està pensarós perquè té massacoses al cap

Pàgina 210


10. Plantejament:

Un home vol comprar una planta que creixi ràpid.

Nus:

El venedor li mostra un munt de plantes, però capcreix prou ràpidament per al comprador. L’únicaque compleix els requisits demana una signaturade responsabilitat.

Desenllaç:

La planta creix i creix sense mesura fins que gai-rebé no pot caminar.

11. Les parts del text que no són diàlegs són les aco-tacions (nota explicativa referent a la disposició del’escena, al moviment o l’actitud dels personatges,etc. Sol anar entre parèntesis i en cursiva per dis-tingir-lo dels diàlegs).

11. LA CONVERSA. LA LITERATURA

42

Pàgina 211



Pàgina 212

Text 7 i text 8

14. Tema en comú: l’amor.

Situació: En el text 7 és una declaració d’amor i enel text 8 és una noia que es espera neguitosa la tru-cada del seu xicot.

15. Text 7, monòleg dirigit a un interlocutor, text 8, di-versos monòlegs simultanis.


Pàgina 213

Text 917. a) Hi ha interlocutors, i són en Nat i la Mort

b) L’acotació transmet l’esbalaïment d’en Nat.

c) La Mort, personificada en un ésser vestit de ne-gre i amb la cara emblanquinada, va a casa d’enNat per endur-se’l ja que li ha arribat l’hora, en-cara que ell no hi està gaire d’acord..

18. Elements absurds:

–Les queixes de la Mort

–La seva manera de parlar

–Que vulgui una tònica

–La manera que té de fer-li veure que és la mort dedebò (carnaval)

Són còmics i se’ls anomena humor negre.


20. Audició 46

Mare. –Però, Abel, què et passa avui? (Abel nosap què fer ni què dir.) Apa, esmorza, que ja t’heportat una altra tassa. I ara no et distreguis, quefaràs tard, i el mestre es fa vell. (Pausa.) Per quètens el cap tan buit, eh? (Li passa la mà pels ca-bells.) Quan t’acostumaràs a pensar una mica?(Surt.)

Pàgina 214


Pàgina 215

22. Tipus de diàleg:Obra de teatre, monòleg dirigit a un interlocutor.Interlocutors:Una senyora i un policia.Context: Un policia truca a una senyora des de la comissa-ria. Canal: Oral, telèfon.Finalitat:Comunicar-li que han enxampat el seu fill.

Grau de formalitat:Molt informal, col·loquial.

Tema:La incomunicació.

Estructura:–Un policia truca a casa de la senyora

–La dona no entén per què li truquen

–Li diuen que vénen a casa seva.


Pàgina 216

1. a) té, és, b) estalviant, comprar, c) Dóna’m, t’hasmenjat, d) vaig llegir, e) fes, estic, f ) he somiat, corria

2. a) M’arrapo, aguanto, em menjo, dono

b) veieu, està pujant

c) vaig tenir, vaig comprovar, eren, podia equivocar-se, s’equivocava, és, va dir, vaig anar, va ser, pas-sada, havia anunciat

Pàgina 217

3. a) torn-ar, torn-aré, torn-aven, torn-em

b) esti-mar, estim-o, estim-aves, estim-i

c) agaf-ar, agaf-eu, agaf-essis, agaf-aràs

d) vigil-ar, vigil-a, vigil-aré, vigil-és

e) escamp-ar, escamp-at, escamp-arem, escamp-i

f) salt-ar, salt-a, salt-aven, salt-és

g) dorm-ir, dorm-issis, dorm-irem, dorm-ieu

4. mostr-à, agaf-és, sóc cans-at, mir-ar, sospir-a,llu-en, salt-en, fent

Pàgina 218

5.

6. Escampa’t-escampar-se, esborra-esborrar, amaga-amagar, atura-aturar, allunya-allunyar, mullar-mullar.

Infinitiu Conjugació

Tornaré tornar 1a

Arribi arribar 1a

Escrigui escriure 2a

Creiem creure 2a

Aixafaràs aixafar 1a

Venia venir 3a

Moria morir 3a

Suspenc suspendre 2a

Naixem néixer 2a

Aprovaré aprovar 1a

Perdia perdre 2a

Sento sentir 3a

43

Pàgina 219

7.

8. Frases fetes:

Treure el geni-Mostrar un caràcter fort.

Tocar el rebre-Ésser objecte de l’acció d’una cosaque causa dolor, dany, ofensa; patir.

Anar mal dades-Desavenir-se, renyir.

Buscar raons-Baralles de paraules.

Tenir la mà trencada-Estar-hi molt versat, tenir-himolta experiència.

Fer la guitza-Molestar a algú, destorbar-lo de ferallò que vol fer, de reeixir, etc.

Empassar-se-Pair un tort, un dany, etc.

Deixar anar un devessall de llàgrimes-Plorar molt,com una pluja de llàgrimes.

Lectura i activitats complementàries

Pàgina 222

1. comensal-convidat, discòrdia-discrepància, banquet-festí, escampar-dispersar, calamitat- desgràcia, apla-nar-aixafar, xiuxiuejar- mormolar, atorgar-donar.

2. Verbs que fan referència al verb dir:

Reclamava-dir exigint

Reivindicava-dir demanant

Preguntà-dir demanant informació

3. discussió, conflicte, van descendir, disputant- se,s’indignaren, trenats

4. Hera-com a esposa de Zeus i reina de tots ells.

Atena-té l’encant de la seva saviesa.

Afrodita-per ser dea de la bellesa mateixa.

5. Perquè creu no veu que hi hagi cap discussió pos-sible. Veu lògic que sigui ella la més bella.

6. Perquè el pastor no les coneix i d’aquesta manerael judici serà més imparcial.

7. Hera-li promet grans béns, poder i honors.

Atena-suprema saviesa.

Afrodita-una esposa tan bella com ella.

Paris escull Afrodita.

8. Atena i Hera es van enrabiar molt amb ell i es vanindignar amb Afrodita. Sí, perquè és ella qui ha pro-vocat tot l’embolic amb la poma.

9. Resposta oberta.

Pàgina 223


11. Resposta model.

Qualitats: simpatia, intel·ligència, paciència,

altruisme...


13.

14. Eris deixa la poma sobre de la taula.

Les tres dees li llancen la poma a Paris.

15. Hera-el poder

Atena-la saviesa

Afrodita-la bellesa

16. Comparacions:

–ulls tan blaus com les aigües profundes del mar

–cabells com d’or filat

Metàfora:

–somrient amb la dolçor de la mel

17. Platges, metges, taronges, fetges, jutges, natges,mitges, esponges, lletges, petges.

18. Audició 47

En els antics i il·lustres dies quan els homes erenherois i caminaven amb els déus, el rei Peleu pren-gué per esposa una nimfa marina anomenada Te-tis, Tetis dels peus argentins.

Molts convidats anaren al seu banquet de noces, ienmig dels convidats mortals arribaren els déus del’alt Olimp.

Però mentre seien celebrant el festí, algú que nohavia estat convidat aparegué de sobte entre elscomensals.

Verb Model Regular Irregular

Va parlar X

Embruten X

Toquen tocar X

Formen X

Es veuen X

Empeses empènyer X

Bufen X

Arrepleguen arreplegar X

Transporten X

Plou X

arrossega X

dóna X

coneixem X

Noms propis Peleu, Tetis, Olimp, Eris

Noms comuns dies, homes, herois, déus, rei, esposa, nin-fa, peus, convidats, banquet, noces, festí,comensals, dea, discòrdia, calamitat, llu-nes, ofensa

44

Anticipació

Pàgina 225

1. Tots els textos tenen en comú el tema: parlen dela desaparició a un ritme elevat de moltes de lesllengües minoritàries del món. Cada paràgraf parlad’un continent diferent (Estats Units, Canadà, Mè-xic, Àfrica i Oceania).

2. Aquestes quatre llengües presenten semblancesperquè són llengües romàniques, és a dir que pro-venen totes quatre del llatí.

Ús i comunicació

Pàgina 226

Text 1 i text 21. Sembla una família tipus clan (o grup social de ba-

se, intermedi entre la família i l’estructura tribal, ala qual pertany).

A casa nostra el model és més aviat la família, en-cara que hi poden haver altres membres, com elsavis i més rarament els cosins i els oncles.

2. Climes:Text 1- tropicalText 2- polar

3. Resposta model:

La llengua es desenvolupa a partir de les necessi-tats humanes de comunicació. El vocabulari de ca-da llengua, doncs, s’hi adapta. Si en un indret hi hamolta diversitat d’alguna cosa, la llengua s’encar-regarà de crear nous mots per poder distingir ambprecisió aquests matisos.

Pàgina 227

Text 3 i text 44. Text 3

Relació festa-religió:Cristiana. No hi ha oracions o celebracions religio-ses.Text 4Relació festa-religió:Musulmana. Va molt lligada a la religió.

5. Punts en comú:–La festa és a la nit–És una reunió familiar–Es canta i es balla–La celebració dura uns quants dies

6. Text 3–Cada nit un regalet fins Nadal–Abans de la nit de Nadal, guarnir l’arbre–Quan tots han rebut els regals, es balla–A partir del dia de Nadal, els pares Noel tornen acasa

Text 4–De bon matí, resar

–Després tornem a casa

–A partir d’aquest moment, la festa

–Tot el dia cantant i ballant

–Dura entre tres i cinc dies

7. Audició 48

Aquí no es fa tot això del Tió. La família de la Danavan a una tree farm, on un es pot tallar el pi que liagradi. La nit de Nadal, Santa Claus baixa per la xe-meneia i deixa regals a dins dels mitjons, que espengen a la llar de foc i sota l’arbre. Santa Claus vementre tothom és a la cerimònia familiar de la nitde Nadal, que es fa a la llum de les espelmes i ambChristmas carols (semblant a les caramelles).

Jo sóc dels Estats Units d’Amèrica8. vida pròspera: vida amb sort

anciana venerable: molt respectable

exhalar el darrer sospir: morir

la vetlla del cos: passar la nit al costat del difunt, re-sant, acompanyant la família...

seguici mortuori: la gent que acompanya la famíliafins al cementiri

venerar la memòria: tenir respecte per al difunt

el més enllà: la mort

cotxe fúnebre: el cotxe que transporta el difunt finsal cementiri

9. a) pregària

b) taüt

c) dol

d) comitiva

10. Exhalar: sinònim-desprendreantònim-inspirar

Romandre: sinònim-quedar-seantònim-marxar

11. –Els primers preparatius

–La vetlla del cos

–El segellat del taüt

–La comitiva fins al cementiri

–L’enterrament

–El dol


13. El color vermell simbolitza la felicitat.

El canelobre simbolitza l’ànima de la difunta.

Segellar el taüt simbolitza la separació definitivadel món dels vius.

La tela blava simbolitza el dol.

14. Audició 49

1. El pare del marit, el cap masculí de la família, hamort. Quan un home de tal prestigi acaba la vi-da, es lliga el cos a una estaca perquè romangui

12. LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA

45

assegut. Aleshores, tots els familiars i amics s’a-propen per lamentar-se, les dones al davant i elshomes més enrere. Porten fulles verdes a lesmans i, plegats, canten. Després, vesteixen eldifunt amb el vestit propi del ritual i li fan sump-tuosos regals entre els quals hi ha una miniatu-ra d’una canoa pintada de color ocre. Quan arri-ba el moment de l’enterrament, la roba i elsregals es guarden en una caixa que la famíliaconservarà com a relíquia sagrada. El cos s’en-terra completament nu. L’endemà, uns homesmarxen del poblat per caçar un petit ocell ano-menat kokata. Col·loquen l’ocell mort sobre lasepultura i el sacerdot hi afegeix unes miquesd’una planta anomenada toetoe. Així el mortpodrà guiar-se a través del més enllà.

LUIS MELGAR: Ritos y costumbres exóticas. Los maoríes (adaptació)

2. Fa mig any es va morir l’avi de l’Edmon, un veínostre. Ja van fer una cerimònia en la qual vamplorar molt i ara farem una festa. Aquí, quan esmor alguna persona gran fem les cionuuiuà, hocelebrem: ballem, bevem i mengem. Perquè,aquí, creiem que quan es mor algú gran vol dirque aviat naixerà algun nen. «Si es mor algú,neix algú altre», diu sempre la meva àvia.

Jo sóc de BenínPàgina 230

Text 6 15. Cada grup humà crea i enriqueix la seva llengua a

partir de l’entorn que li ha tocat viure.16. Perquè la seva vida està vinculada al mar i en

depèn. Les expressions són fruit de l’experiència ide l’observació de l’entorn.

17. Resposta model:Aquest text té en comú amb l’anterior que ensmostra com aquestes llengües, anomenades mino-ritàries, tenen un vocabulari molt ampli, al contraridel que se sol pensar. El que succeeix simplementés que el vocabulari s’adapta a les necessitats de lacomunitat.

18. Aquestes necessitats són evidentment les econòmi-ques. Has de dominar el vocabulari de la feina que fas.

Pàgina 231

Text 719. La noció de mal i de bé és molt important en la

nostra societat, de fet, tot està basat en aquestsconceptes, començant per la religió, la justícia, etc.

20. Conceptes difícils de traduir:–El seny català–La morrinha gallega–El depaysement francès–El feeling anglès

21. a) El camp preparat per plantar suggereix que estànet, sense cap nosa o destorb: pedra, malesherbes...

b) Resposta model:Deixar la ment com una bassa d’oli.

22. Similituds:

–En tots dos casos trobem que l’home destrueixallò que calgui per tal d’enriquir-se.

–Sempre acaben pagant els plats trencats les co-munitats més febles o desprotegides.

Pàgina 233

Text 8

23. Els noms són bàsicament objectes o subjectes,per tant representa una visió del món estàtica;mentre que el verb és sobretot acció, procés en-cara que també estat o existència, i per això dónauna visó del món molt més dinàmica que el nom.

24. moviment

sinònims: acció, trànsit, marxa

antònims: quietud, calma, aturada

estàtic

sinònims: immòbil, inactiu, fix

antònims: dinàmic, canviant, actiu

25. a), b), c), d)

26. Audició 50

La mare deia: «Mira, escolta bé tot el que jo faig:cada nit explico contes als nens, els porto al den-tista, contracto el cangur quan sortim, compro elsbitllets quan sortim de viatge... Digues, et semblapoc?» I el pare responia: «No entenc per què diusque tot ho fas tu.»


Pàgina 234

1.

2. Resposta model:

a) Teníeu por

b) Faig un croquis

c) Sentien la veu

d) No ho deixeu

e) Ja sé on aniràs

f) No tenies ni idea

g) No crec que funcionem sols

h) Ho fareu sense presses

3. Resposta oberta.

Verb Persona Nombre

tenies 2a plural

farem 1a plural

senties 2a singular

deixis 2a singular

anirem 1a plural

teníem 1a plural

creuen 3a plural

faré 1a Singular

46

Pàgina 235

4.

5.

6. Resposta oberta.

7.

Pàgina 237

8.


Pàgina 240

1. Llibres escolars, mestre, alumnes, curs, aula, clas-se, pissarra, guix, tinta, paper.

2. Olors materials: de guix, tinta, paper, carn crua i bu-llida, llet, melmelada, pa, bugada humida, pipí denadó.Olors immaterials: calma, silenci, neu, soroll, re-bombori, calor estival.

3. a) Llum amb metxa, b) pujar en un lloc, c) narracióinventada.

4. Mestre-professor, escola-col·legi, alumnes-estu-diants, aula-classe, hort-horta, enfilo-pujo, veig-contemplo, dret-recte.

5. El poblet no té ni estació, ni electricitat, ni aiguacorrent, ni telèfon.

6. La classe té tots els nivells, de primer a sisè.Sempre hi ha llocs lliures. Els grans s’asseuen al darrere.

7. Quan per culpa del temps no poden anar a jugar afora, quan el nadó crida més fort que normalment,quan el seu germà i ella fan massa soroll.

8. Es va aficionar de petita sense adonar-se’n i per atzar.9. a) Vol dir que quan ets fas gran i comences a tenir

problemes i a viure situacions terribles aquest «nú-vol de felicitat» se’n va en orris.

10. Resposta oberta.Pàgina 241

11.

Infinitiu Gerundi Participi

semblava semblar semblant semblat

tornaries tornar tornant tornat

temeu témer tement temut

serviran servir servint servit

treu treure traient tret

saltava saltar saltant saltat

sortien sortir sortint sortit

perdreu perdre perdent perdut

moria morir morint mort

cobrem cobrar cobrant cobrat

xiules xiular xiulant xiulat

partiré partir partint partit

creixin créixer creixent crescut

Forma Forma Tipuspersonal no personal

dormir X infinitiu

venir X infinitiu

era X

volien X

separar X infinitiu

estaven X

discutint X gerundi

tenien X

agradava X

sortir X infinitiu

estava X

acostumat X participi

sentir X infinitiu

cridar X infinitiu

entristien X

arribat X participi

eren X

semblava X

anaven X

vingut X participi

acabaven X

rient X gerundi

tornava X

Simples Compostos

trobava havia dormit

estava va insistir

podia havia preparat

confonien va ficar

prengués havia ficat

veure infinitiususpendrem futur morien imperfetcompris present subjuntiuhavia tornat plusquamperfettrobés imperfet subjuntiuhe anat perfethagis esperat perfet subjuntiusortiria condicionalhauré menjat futur perfethagués ferit plusquamperfet subjuntiumarxant gerundicarregada participideixo presentvan venir passat perifràstic

llegeixo presentva ser passat perifràsticportarà futurquedava imperfetcau presentvaig contraure passat perifràsticm’ha agradat perfetdiria condicionaltinc presentmireu presenthem sentit perfetingressaria condicionaltrobo presentescolteu presentsereu futur

47

12. Perquè passa del present al passat i del discurs di-recte al narrador.

13. cru, crua, crus, crues

bullit, bullida, bullits, bullides

humit, humida, humits, humides

estival, estival, estivals, estivals

14. L’autor utilitza cometes en «castigar» perquè real-ment no és cap càstig, només es tracta d’anar a laclasse del pare i llegir un llibre d dibuixos.

15. Caixa, mateixos, deixant, calaix, disbauxa, guix,apareixen, vaixell, xauxa, dibuixos, a fluixa, prefix,llegeixo, així, abaixo.

16. Audició 51

Llegeixo. De manera gairebé malaltissa.

Llegeixo tot el que em cau a les mans, tot el quetinc a la vista: diaris, llibres escolars, cartells, tros-sos de paper que trobo pel carrer, receptes de cui-na, llibres infantils.

Qualsevol cosa impresa.

Tinc quatre anys. La guerra acaba de començar. Enaquest moment vivim en un poblet que no té ni es-tació, ni electricitat, ni aigua corrent, ni telèfon.

Els personatges apareixen, moren o desapareixen.N’hi ha de bons i de dolents, de pobres i de rics, devencedors i de vençuts.

48

Pàgina 245

1. Resposta oberta.2. Resposta oberta.3. Resposta oberta.4. a) determinant: són paraules que acompanyen el

nom i en limiten el significat.b) lexema verbal: és la part del verb que es manté

igual en totes les formes del verb, generlamentno canvia.

c) terminació verbal: és la part del verb que canviaa cada forma verbal, s’afegeixen al lexema perexpressar el temps, el mode, el nombre, la per-sona gramatical...

d) conjugació i tipus: és el conjunt de totes les for-mes que té un verb. N’hi ha tres (1a, 2a i 3a).

e) verb irregular: el que s’aparta de la conjugaciómodel.

f) temps verbal: expressa el moment en què es re-alitza l’acció.

g) persona gramatical: fan referència als elementsbàsics que intervenen en l’acte comunicatiu.

h) formes no personals: són aquelles que no esconjuguen (infinitiu, gerundi i participi).

5. Determinants:

a) aquest-demostratiu, la meva-possessiu

b) segon-numeral, molta-quantitatiu

c) pocs-quantitatiu, tots-indefinit

d) força-quantitatiu, aquesta-demostratiu

e) mateix-indefinit, la meva-possessiu

f) altres-indefinit, la teva-possessiu

g) tres-numeral, setena-numeral

6. Formes personals:se’n va anar, baixà, s’assegué, parla, dóna, amaga,podia, fracassa, cau, s’escapa, agafen, intenta,se’n surt, hi hauria, va espatllar

Formes no personals:pedalant, poder, pensar, posar, haver, vista, mort,dur, haver, anat

7.

8. saltaves-2a persona del singular de l’imperfetd’indicatiu del verb saltar (1a conjugació)

treballo: 1a persona del singular del present d’indi-catiu del verb treballar (1a conjugació)

tenint: gerundi del verb tenir

veuria: 3a persona del singular del condicional delverb veure (2a conjugació)

sentissis: 2a persona del singular del present delsubjuntiu del verb sentir (3a conjugació)

AVALUACIÓ

Infinitiu Gerundi Participi

trobar trobant trobat

sentir sentint sentit

perdre perdent perdut

escapar escapant escapat

reclamar reclamant reclamat

49

1.Veïns i amicsPàgina 246

� Les diferències bàsiques en els homes són físi-ques (alçada, pes, aspecte físic...).

� Les capacitats que diferencien els homes delsanimals són el llenguatge, la racionalitat...

Pàgina 247

� S’assemblen en el fet que parlen diferents llen-gües, que són joves i nascuts a Catalunya. Es di-ferencien en el fet que tenen orígens molt dife-rents, que alguns tenen germans i d’altres no,en el curs que estudien, en els trets físics.

� Resposta oberta.

Pàgina 248

1. Llengua d’origen: sànscrit

Llengües de l’Índia: hindi, bengalí i panjabi

Llengua dels gitanos: romanó

Llengua del gitanos espanyols: caló

2. –lujdives (lunes, en castellà)

–januàra (janvier, gener en francès)

–manus (man, en anglès home)

–mácina (cotxe, a Sud-amèrica)

–karavàna (caravana en català)

3. Resposta oberta.

2. Ens posem de modaPàgina 249

1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

Pàgina 250



Pàgina 251



Pàgina 252

1. Funcions de la indumentària segons el text:

–Comunica actituds i formes de pensar de les per-sones.

–Estableix relacions amb el nostre entorn.

–Expressa i reforça la identitat pròpia de cadascú.

–Fa que ens sentim més a gust amb nosaltres ma-teixos.

2. Actituds que indicarien que una persona és escla-va de les modes:

–Rebutja una peça de roba perquè no és de marca.

–Rebutja una peça de roba perquè és de l’any passat.

–Compra una peça de roba que no li agrada perquèés l’última moda.

3. Resposta oberta.

Pàgina 253

1. a) Es diferencien en tot: en els cabells, en la formade vestir...

b) D’esquerra a dreta:– La noia punk porta els cabells de punta i de color

blau, amb pírcings i una samarreta de quadresvermella. Porta els ulls pintats. Deu ser estudianti no podem saber la classe social a què pertany.

– La noia i el noi semblen estudiants de classe mit-jana, vesteixen bastant normal, però van benarreglats.

– L’home i la dona semblen executius, de classe al-ta. Tenen un maletí i una agenda. També portenun vestit tots dos, amb ulleres de sol i l’homeporta una cua de cavall, a més són al costat d’unavió.

– Les dues dones que veiem d’esquena semblenmagribines, porten mocador al cap i gel·laba.

c) La noia punk és qui utilitza la vestimenta per ex-pressar el seu desacord amb les normes socials.

d) Les que utilitzen la vestimenta com a símbolcultural són les dues senyores magribines.

e) Resposta oberta.

3. Casa meva és casa vostra

Pàgina 254



Pàgina 255


� No, perquè no hi ha les mínimes condicions d’higiene ni electricitat.... A més, atesa la fragili-tat de la construcció potser en cas de fortes plu-ges o molt vent no en quedaria res.


Pàgina 256

1. Resposta oberta:

2. –És una casa al camp.

–Hi viuen moltes famílies.

–Hi ha llum elèctrica.

–A la sala principal, s’hi menja i s’hi reuneix la gent.

–A la sala hi ha una taula i un sofà.

PROJECTES LINGÜÍSTICS

50

3. a) Al Marroc.

b) A l’interior. El paisatge: camps, boscos i mun-tanyes.

c) L’activitat principal és l’agricultura i la cria d’aus.

d) És un poble petit.

e) Els únics avenços són: la placa fotovoltaica, queels proporciona una mica de llum i un tub deplàstic que els baixa aigua de la muntanya.

4. Resposta oberta.

4. Menjar bé per viure bé

Pàgina 257

1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

3. Resposta oberta.

Pàgina 258

� Els aliments que s’han de consumir amb mésmoderació són: mantega, sucre, oli, formatge,carn, peix, ous.


Pàgina 259



Pàgina 260

1. Països mediterranis:Espanya, França, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Sèrbia,Albània, Grècia, Turquia, Malta, Xipre, Israel, Síria,Líban, Egipte, Líbia, Tunísia, Algèria, Marroc

2. Dieta mediterrània:–Utilitzar oli d’oliva.–Incrementar el consum de verdures i fruites fres-ques i seques.

–Reduir el consum d’ous i carn.3. Resposta oberta.

Pàgina 261

1. Resposta oberta.2. Resposta oberta.

Pàgina 262

� Companyia: gos, gat, ocellMatèries primeres: ovella, cabra, gall, gallina, toro, Aliments: ovella, gallina, ànec, peix, conill, porc,truja, vacaForça de treball: cavall

� Els animals tenen drets, com les persones, jaque són éssers vius i encara que no tenen la ca-pacitat humana de raonar, poden sentir dolor, te-nen instint, etc.

Pàgina 263

� Es consumeix llet de la vaca, la cabra, l’ovella.Es consumeix carn de vedella, bou, xai, porc,estruç, cavall, conill.

� Els animals de càrrega o transport més utilit-zats són el cavall, el bou, el ruc, la mula.

5. Els millors amics

Pàgina 264

1. Espècie protegida-Espècie en perill d’extinció.

Tractar a cos de rei-Tractar molt bé.

Animal de companyia-Animal domèstic que gau-deix de la companyia humana.

Colgar-se-Anar al llit.

2. La segona foto (enmig) correspon a la tortuga me-diterrània.

3. Costums alimentaris: mengen trossos de tomà-quet, fulles d’enciam.

Costums de vida: canviar l’aigua sovint, sorra, fu-llaraca per colgar-s’hi.

4. Els incendis, l’extensió cada cop més gran delscamps conreats i el fet que la gent les tanqui enpatis i jardins.

5. Tasques principals del centre:

–Cria en captivitat de la tortuga mediterrània

–Cria en captivitat de les altres dues espècies prò-pies de Catalunya

–Acolliment de tortugues exòtiques

–Estudis científics

–Educació ambiental i pedagogia

–Recuperar poblacions d’aquesta espècie que s’havien extingit de Catalunya

–Coordinar accions, actuacions i estudis pel que faa la conservació de les tortugues a la conca de lamediterrània

6. Resposta oberta.

solucionari del llibre de l'alumne cruilla

Documents