socials ud6 activitats

UD 6 – EL REGNE DE MALLORCA A L’EDAT MITJANA

1

UD 6 EL REGNE DE MALLORCA A L’EDAT MITJANA1

1. LES ILLES ORIENTALS D’AL-ANDALUS 1.1. LA CONQUESTA Les primeres incursions musulmanes a les Illes Balears daten del segle VIII. Una flota musulmana procedent del nord d’Àfrica arribà a Mallorca i va aconseguir signar un pacte que garantia la no submisssió del territori a canvi de pagar impostos. Però a l’any 902 Isam al-Hawlani (un cordovès) va conquerir ràpidament les Illes Balears i les va incorporar a Al-Andalus. Aleshores les Balears es varen convertir en les Illes Orientals d’Al-Andalus, una provincia andalusina al capdavant de la qual havia un valí o governador. 1. 2. L’ÈPOCA CALIFAL La incorporació de les Illes a Al-Andalus va comportar:

Una ràpida i profunda islamització de la població. Les Illes depenien econòmicament d’Al-Andalus (i varen ser molt importants pel comerç exterior

del califat de còrdova). Es va afavorir la immigració de musulmans a la Penísnsula. Es va estimular el desenvolupament de l’agricultura. Es va reorganitzar el comerç. Els valís mallorquins varen posar la flota al servei dels califes cordovesos i varen participar en

les expedicions contra Catalunya i les costes franceses de la Mediterrànea. 1.2. LA TAIFA DÈNIA-BALEARS Quan el califat de Còrdova es va desmembrar en els regnes de taifes (1015) Mallorca va passar a dependre de la taifa de Dènia. Gracies a la seva posició estratègica, les Illes Orientals varen ser utilitzades com a base per a les esquadres musulmanes que sacsejaven les costes dels regnes cristians del Mediterrani Occidental (Catalunya, Franca, Itàlia…) LA TAIFA DE LES ILLES BALEARS L’any 1086 la taifa de Dènia va entrar en decadència, el que va permetre a la taifa de les Illes Balears aconseguir uns certa independència (1087-1115). Imatge Wikipedia: Té y Kriptonita Però degut als distints atacs 1115 (pisans, catalans, occitans), el poder ofensiu de les Illes va quedar definitivament anul·lat. Mubasin (rei taifa de Mallorca) va fer una crida d’auxili als almoràvits i, més endavant, arribaren els almohades que varen derrotar als almoràvits i varen posar fi a la taifa mallorquina independent.

1 Apunts i esquemes fets a partir del llibre de Vicens Vives (Com a repàs per a l’exàmen).


2

1. ACTIVITATS: LES ILLES ORIENTALS D’AL-ANDALUS (Fer al quadern) 1. Quan varen ser les primeres incursions musulmanes a les Illes Balears? 2. Per què no varen conquerir les Illes? 3. Quin any va es va dur a terme la conquesta de les Illes Balears? 4. Qui va ser el conqueridor? 5. De què formaren a passar par les Balears? 6. Què va comportar la incorporació de les Illes a Al-Andalus? 7. Quan es varen convertir les Balears en les Illes Orientals d’Al-Andalus? 8. Com va ser? 9. Per què Mallorca va fer un paper important en les expedicions musulmanes

andalusines?

2.ECONOMIA I SOCIETAT A L’ÈPOCA ANDALUSINA 1.3. L’AGRICULTURA I LA RAMADERIA Les activitats econòmiques més importants eren l’agricultura i la ramaderia.

Mallorca Menorca Eivissa (Iebisah) Es varen contruir

Pous, sínies, fonts, canals, etc. Tenía una important xarxa hidràulica que subministrava aigua a les ciutats i a quasi totes les terres conreades.

Població

S’escampava en petits poblats o alqueries, que eren conreades per un clan familiar. Algunes d’aquestes alqueries com Felanitx o Manacor, e svaren convertir en nuclis de població considerables.

Productes conreats

L’agricultura era de regadiu (aprofitava els aqüífers de l’illa). Hortalisses i farratges, arròs i cotó. El blat, la vinya i les oliveres ocupaven un lloc poc important i s’havien d’importar.

Cereals i tota classe de fruita, especialment raïm (no es feia servir per elaborar vi sino panses, un producte molt preciat al món islàmic).

Panses, ametles i figues, encara que basava la seva riquesa en l’explotació de les salines i la fusta de pi.

Altres activitats econòmiques

Petites industries artesanes (sobretot a Mallorca): metal·lúrgia, ceràmica, sederies, calçat.

Comerç.

2.3. MADINA MAYURQA

Nucli urbà principal de les Illes. Desenvolupament màxim: període almoràvit (25000 habitants) ⇒ una de les deu ciutats més poblades

de l’occident europeu.

Almudaina: palau fortalesa amurallada on vivien els governadors o valís (només ha conservat l’arc de les drassanes de l’època musulmana).

La ciutat era un centre administratiu y econòmic important. La seva vida cultural i artística també va florir, i Mallorca es va convertir en un centre d’intercanvi

entre Orient i Occident, entre el món musulmà i el cristià.


3

2. ACTIVITATS ECONOMIA I SOCIETAT A L’ÈPOCA ANDALUSINA 10. Madina Mayurqa. Posa V o F devora les següents afirmacions: Madina Mayurqa era la ciutat més important de les Illes Balears.

L’època en la que la població va ser més gran fou el període almohade.

L’almudaina era una mesquita musulmana.

La vida cultural i artística era molt rica.

Es compartien les idees del món musulmà i del mon cristià.

11. Completa el requadre:

Mallorca Menorca Eivissa (Iebisah)

Es varen contruir…

Població

Productes conreats

Altres activitats econòmiques


4

3. CONQUESTA I REPOBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS 3.1. LA CONQUESTA DE LES ILLES BALEARS Les Illes balears s’incorporen a la Corona d’Aragó.

CAUSES a) Quan els almohades es repleguen després de la derrota de les Navas de Tolosa (1212), Jaume I el

Conqueridor aprofita per llançar-se a la conquesta del pròsper regne musulmà de les balears. b) La conquesta donava més territoris als nobles catalans i era un enclavament important per a la

burgesia (facilitava la navegació cap a L’orient i el nord d’Àfrica).

c) Si ocupaven l’illa, s’acabaria el problema dels atacs corsaris a les naus catalanes.

La conquesta va ser acordada a les Corts de Barcelona del 1228, on el rei Jaume I va rebre el suport humà i econòmic de la noblesa, el clero i de les ciutats de Catalunya.

LA CONQUESTA

Foto: Alicante vivo

MALLORCA Setembre 1229 la flota catalana (formada per unes 150 naus) va desembarcar a Sant Ponça. Els musulmans mallorquins varen intentar rebutjar la invasió, però foren derrotats el 12 de setembre de 1229 al coll de Sa Batalla. Pocs dies desprès l’exèrcit cristià va iniciar el setge de Madina mayurqa (la capital insular), que va oferir una llarga resistència (fins al 31 de desembre de 1229).


5

Els musulmans que s’havien pogut escapar es feren forts a les muntanyes (Serra de Tramuntana i Llevant). Per això el rei va tornar a Mallorca l’any 1231 per acabar de retre els musulmans que encara es resistien als castells de Santueri, Alaró i pollença.

Imatge: Wikipedia Rafax

MENORCA Al 1231 els menorquins varen signar el Tractat de Capdepera, pel qual es convertien en vassalls del rei catalanoaragonès i es comprometien a pagar-li un tribut. El domini definitiu va tenir lloc al 1287, en temps d’Alfons III el Benigne, nét de Jaume I. EIVISSA Va se conquerida l’any 1235.

3.2. EL REPARTIMENT I LES REPOBLACIONS Un cop sotmesa l’illa…

Una bona part quedà en mans del rei i altres porcions es repartiren entre els magnats segons el grau de participació en la conquesta i també entre els ordres religiosos i altres institucions. (Menorca, Eivissa i Formentera foren repartides amb criteris similars). Dels 100.000 musulmans que vivien a Mallorca: Només un petit grup (uns 12.000) van pactar una capitulació que els va permetre quedar-se a l’illa, mantenir les propietats i adaptar-se a la religió i als costums dels conqueridors. La resta de supervivents de la conquesta va emigrar o van ser convertits en serfs. Mallorca va ser repoblada per molts dels soldats catalans participants a la conquesta. La majoria d’aquests soldats eren empordanesos i rossellonesos i varen rebre una porció de terra. La religió cristiana i el català es varen convertir en els signes d’identitat de la nova societat que es formà a les illes després de la conquesta.


6

3. ACTIVITATS: CONQUESTA I REPOBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS

12. Qui va conquerir Mallorca? 13. Quin any? 14. A quina corona es varen incoporar les Illes? 15. Per què varen conquerir les Illes Balears? 16. Qui va guanyar? 17. On varen arribar i desembarcar els vaixells de la flota catalana? 18. Quins varen ser els nous signes d’identitat després de la conquesta? 19. A quines muntanyes es varen amagar els musulmans que s’havien pogut

escapar? 20. Dibuixa el mapa de la conquesta de Mallorca per Jaume I.

AL QUADERN


7

4. EL REGNE PRIVATIU DE MALLORCA (1276-1349) 4.1. MALLORCA, REGNE INDEPENDENT LA CORONA D’ARAGÓ I EL REGNE DE MALLORCA: ELS REIS

JAUME I EL CONQUERIDOR A l’Edat mitjana ers reis consideraven el seu regne com un patrimoni personal: era freqüent que el repartissin entre els fills. En morir Jaume primer:

PERE III EL GRAN (Fill gran de Jaume I) En herència: regne d’Aragó, Principat de Catalunya i el regne de València. ALFONS III

* JAUME II (Fill de Jaume I) Va heretar: Mallorca, Menorca, Eivissa, possessions de la Corona d’Aragó al Migdia Francès. * Coronat rei de Mallorca la mort del seu pare 1276. Com a regne independent, Mallorca va viure els moments més gloriosos de la seva història.

Seg

le

XII

I

JAUME I * SANÇ I

ALFONS IV

* JAUME III Va ser atacat per Pere el Cerimoniós. Organitzà un exèrcit per recuperar les terres, però va ser derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 1349.

PERE IV EL CERIMONIÓS (monarca catalanoaragonès) El regne de Mallorca va tenir moltes dificultats perquè l’existència d’un regne independent no va ser mai ben vista pels reis catalanoaragonesos ni els francesos. La seva presència era un obstacle per als interessos expansionistes dels dos regnes. Per això pere el Cerimoniós va ocupar l’illa de Mallorca el 1343 per ddesposseir-ne Jaume III, el seu rei. Al 1349 va derrotar Jaume III a la batalla de Llucmajor i va incorporar les illes a la Corona d’Aragó. A partir d’aquest moment el regne de Mallorca contribuí amb homes, vaixells i doblers a l’expansió de la corona catalanoaragonesa. JOAN I

S

egle

XIV

MARTÍ I L’HUMÀ

Segl

e

XV

Compromís de Casp CASA DE TRASTÀMARA

* Jaume II is els reis que el varen succeir, Sanç I i Jaume III varen continuar la repoblació de les Illes, hi funadren noves viles y feren contruir nombros edificis gòtics.

Reis de la Corona d’Aragó i Mallorca Reis de la Corona d’Aragó sense Mallorca Reis del regne privatiu de Mallorca


8

4. ACTIVITATS: EL REGNE PRIVATIU DE MALLORCA (1276-1349)

21. Quin era el nom del fill major de Jaume I? 22. Quin era el nom del fill petit de Jaume I? 23. Què va heretar Pere III? 24. Què va heretar Jaume II? 25. Quan va ser coronat rei de Mallorca Jaume II? 26. A qui va atacar Pere el Cerimoniós? 27. Com va morir Jaume III? 28. Quins varen ser els reis del regne privatiu de Mallorca?

5. ECONOMIA I SOCIETAT AL REGNE DE MALLORCA 5.1. ELS ESTAMENTS SOCIALS La manera de repoblar les Illes va originar la seva estructura social. Al regne de Mallorca no hi havia alta noblesa, perquè les terres que es varen repartir després de la conquesta tenien una extensió mitjana. Hi havia una petita noblesa, que posseïa propietats mitjanes y amb el temps es va traslladar a viure a la ciutat. D’aquesta manera es varen formar dos grups molt contrastats: els ciutadans i els pagesos.

La mà major, formada pels cavallers, provinents de la petita noblesa La mà mitjana, integrada pels artesans i els mercaders

1.CIUTADANS habitants de la ciutat, dividits en 3 grups o mans: La mà menor o poble menut,

que era formada pels menestrals.

La mà menor i la mitjana eren els sectors que dominaven econòmica i socialment.

2. PAGESOS

Al camp hi havia els pagesos, que formaven la mà de fora o mà forana. Aquest era el grup que estava més marginat.

Els pagesos, descendents dels repobladors, eren homes lliures. I no hi havia pagesos vinculats a la terra i depenents d’un senyor.

ACTIVITATS

29. Completa la taula:

1.CIUTADANS habitants de la ciutat, dividits en 3 grups o mans:

2. PAGESOS

30. Fes el teu propi esquema dels ciutadans i pagesos (al quadern). 31. D’on provenia la mà major? 32. En quins tres grups es dividien els ciutadans? 33. Quins ciutadans provenien de l’alta noblesa? 34. Qui formava la mà mitjana? 35. Quin era el grup més marginat?


9

5.2. I 5.3. Els dos eixos principals de l’economia de les Illes (després de la conquesta per part de la corona catalanoaragonesa):

AGRICULTURA COMERÇ MEDITERRANI A Mallorca va tenir una transformació important: Es varen abandonar molts dels conreus de regadiu, com l’arròs i el cotó, que varen ser substituïts per l’expansió de la trilogia mediterrània ⇒ oliveres, vinya i cereals.

Les oliveres i la vinya ocupaven la muntanya. Els cereals dominaven el pla. La producció de blat era insuficient per abastar la població, i els anys de sequera acostumaven a comportar l’encariment del pa i els grups socials més pobres passaven fam.

A

GR

ICU

LTU

RA

I

RA

MA

DER

IA

També la ramaderia ovina va tenir un creixement important, sobretot per a la producció de llana, que ocupava una bona part del territori que havia quedat despoblat amb l’expulsió dels musulmans.

Durant el segle XIII i al començament del XIV Mallorca va ser un gran centre comercial del Mediterrani. Motius: Excel·lent situació geogràfica Caràcter insular (que varen afavorir el desenvolupament del comerç). Finalitats principals del comerç mallorquí:

Fer el proveïment de productes necessaris de les Illes (blat, llana, pells, etc.)

Per compensar aquestes sortides, s’exportaven els excedents agrícoles i ramaders (oli, vi, formatge, sal, etc.)

Els mercaders mallorquins compraven a les ciutats del nord d’Àfrica (Barbaria), Alexandria i Constantinoble productes tan diversos com espècies, or, marfil, arròs, armes, teles de luxe etc. Que després distribuïen per diversos ports del llevant Peninsular.

36. En què es basava l’economia a les Illes? 37. On es plantaven les oliveres i la vinya? 38. On es plantaven els cereals? 39. El blat era suficient per a tota la població? 40. Què passava quan el blat no era suficient? 41. Quan va ser Mallorca un gran centre comercial del Mediterrani? 42. Per què Mallorca va ser un centre comercial important? 43. Què importaven a les illes? 44. Què exportaven? 45. On compraven els mercaders mallorquins? 46. Què compraven?

5.4. EL DESENVOLUPAMENT URBÀ Les ciutats de les Illes, sobretot Ciutat de Malorca, es varen convertir en centres artesans, que estaven organitzats en gremis i que tenien el sector tèxtil com el més important.

Es va convertir en un important centre comercial on es redistribuïen els productes a la part forana (els pobles) i dels artesans. Va ser un port importantíssim en les rutes comercials de la Mediterrània ⇒ el desenvolupament del comerç marítim va provocar l’edificació de barris i ravals mariners en què es varen contruir llonges, drassanes i consolats o on s’aplegaven els oficis artesans (velers, corders, boters) relacionats amb la mar.

CIU

TAT

DE

MA

LLO

RC

A

Hi havia el Consolat de Mar i hi regia el llibre de Consolat de Mar.

47. Què es feia a Ciutat de Mallorca? 48. Quins edificis es varen contruir?

socials ud6 activitats

Documents