Si nosaltres ho sabem….

- Perquè no ho canviem?

La paradoxa del nostre temps és que: tenim alts edificis

però baixa tolerància, autopistes amples però perspectives estretes.

Gastem més però tenim menys, fem més compres però tenim menys alegria.

...tenim més educació però menys sentit comú, més coneixements però menys comprensió, més experiència, però també més problemes,...

...més medicines però menys salut,

Fumem massa, Bebem molt, Ens riem poc, Conduïm molt de pressa, Caminem ràpid sota la pluja, Anem molt tard a dormir, Ens llevem cansats,Llegim molt poc, Mirem massa la televisió, I quasi bé no resem.

Les nostres posessions creixen però el nostre món s‘encongeix. Quasi bé no ens estimem I ens odiem massa sovint.

Coneixem el nivell de vida dels nostres companys, però no cóm viuen.

Anem a la Lluna, però ja no anem a veure els nostres veïns.

Hem conquerit l‘espai exterior, però no coneixem el nostre interior. Fem coses cada cop més grans, però no millors.

Podem desfer els àtoms però no els nostres prejudicis.

Tenim més informació, Però sabem menys, Planegem millor les coses, Però encertem menys. Hem après a ser ràpids, però no hem après a esperar.

És l‘època de la benzina ràpida i les digestions dolentes, els homes grans i les ànimes petites, el profit ràpid i les relacions difícils.

Es el temps Dels viatges ràpids, Dels bolquers d‘usar i llençar, de la moral d‘usar i llençar,De les relacions d‘una sola nit, i del sobrepés.

No oblidis, Donar més temps als que t‘estimen, perquè ells no sempre hi seran amb tu.

Sigues afectuós amb els teus. Un petó o una abraçada, és un tresor que surt dels nostres cors i que no costen res.

Digues a la gent que t‘estimes: „t‘estimo“, i també pensa-ho.

Que tinguis un bon dia.