Valls 14 gener 2018 N. 937Pg/ Caputxins 24 Tel 977600349 WWW. parroquialledovalls.cat

AMB ELS AVISI ÀVIES

Aquest dimarts passat vamanar amb, l’equip, a la Resi-dència de dia Alba per a cele-brar-hi la santa Missa, comtenim costum un cop al mes.En arribar vam trobar unsamics que en sortien desprésd’haver estat allí una llargaestona fent activitats amb elsancians i sortien contents.Després de fer un servei soli-dari et porta pau al cor i ale-gria al rostre. Entrem i salu-dem tothom que ja ens espe-raven, tots contents i alegresde la nostra presència. Hopreparem tot i celebrem laMissa amb la litúrgia del diu-menge passat, el Baptisme delSenyor. Els recordàvem comdiu la primera lectura d’Isaï-es: T’he agafat de la mà i téconduit. Els deia a aquellesvelletes, que quan acompa-nyaven el fill petit l’agafavende la mà perquè no prenguésmal pel carrer. Era com el Fillestimat en el qual Déu s’hacomplagut, llegíem a l’evan-geli. En tots nosaltres, Déus’ha complagut i ens ha agafatde la mà perquè no prenguemmal. Com la imatge del bonpastor, que ens guia per ca-mins on trobar menjar i beure.Donem gràcies a Déu per lagent que ens acompanya, do-nem gràcies a Déu per la gentque ens estima, donem gràci-es a Déu perquè cada dia ensfa sortir el sol i el vent i lapluja i així experimentem laseva infinita bondat. Peròtambé siguem agraïts als hu-mans de bona voluntat, quecada dia al costat nostre ensvetllen, ens estimen, ensacompanyen. Si quan l’infantés petit necessita de socors,quan ens hem fet grans i apa-reixen els cabells blancs ihem d’agafar un bastó, la me-mòria es va reduint, tambétenim la mateixa necessitat deser acompanyats, mimats iestimats. Aquí rau també larecompensa humana de saberestar amb la gent gran, comels qui han vingut a passaruna estona amb els avis i àvi-es a la residència i junts hanpassat una estona ben agrada-ble. En el rostre d’aquells ve-llets hi ha la imatge del Se-nyor, estimem-los. P. Joan

Aquesta setmana amb el pares i mares,han participat de la catequesi els de pri-mer any amb el P. Helin rebien la cate-quesi: Aquest Jesús que anuncia la BonaNova... Ja hem passat Nadal i ara ens tro-bem amb un Jesús jove que va correntpels pobles i viles portant aquesta notícia,L’EVANGELI i ens convida a seguir-lo.Els de segon any, amb el P. Joan, amb lesfamílies inquietes a veure quin dia elstoca fer la primera comunió. Els hemanunciat els dies i les hores que cadagrup ho podrà fer. Mentre la Catequesiens parla de com comprenem els 10 Ma-naments: d’estimar Déu, d’estimar elsaltres, de respectar les coses i la vidadels altres... Un decàleg, que encara queantic, avui per avui, és un signe de con-ducta humana molt encertat. Una altracosa és si en fem cas o no, ja que a la hu-manitat hi ha qui mata i qui roba, qui teenveja i qui es venja, qui respecta Déu iqui respecta la vida de les persones... Aracaldrà com ho transmetem als nostresfills.

Del 18 al 25 és la Setmana de pregàries per la unitat delsCristians, amb el lema:

«La vostra dreta, Senyor, és forta i gloriosa»(Ex 15,6).

Un any més en aquests dies de gener portem a terme laSetmana de pregàries per a la Unitat del Cristians, és lavint-i-dosena edició. Cal prendre consciència que estracta d’una fita important i des d’aquesta convicció pro-posar-la i realitzar-la.L’objectiu d’aquesta setmana és, sens dubte, el do de laUnitat, d’aquesta Unitat volguda pel mateix Crist en de-manar al Pare que la força de l’Esperit ens faci a tots “u”a imatge i semblança de la Trinitat Santa que és comuniód’Amor i Vida.Per nosaltres que ens proclamem deixebles del Crist su-posa l’anhel irrenunciable de trobar-nos tots ens la co-munió d’una única fe i caritat.Som convidats, doncs, a participar cada dia al vesprea les 19’30h en la Missa vespertina que és on farem lapregària i la reflexió durant aquests vuit dies.

MARE DEDÉU DE LACANDELA

Del 27 de gener al 4de febrer hi ha laNovena de la Marede Déu de la Can-dela que aquest anypredicarà Mn. Igna-si Olivé, conegut detots nosaltres ja queés un Vallenc decor i de vocació.Durant la novenasabem que molts hiassistiu, però alLledó farem la Mis-sa ja que hi ha per-sones que no hi po-dem arribar. El dia

de la festa, el Lledó estarà tancat com cada any.

QUÈ BUSQUEM?Les primeres paraules que Jesúspronuncia en l’evangeli de Joanens deixen desconcertats, per-què van al fons i toquen les ar-rels mateixes de la nostra vida.A dos deixebles del Baptista quecomencen a seguir-lo, Jesús elsdiu: «Què busqueu?». No ésfàcil de respondre aquesta pre-gunta senzilla, directa, fonamen-tal, des de l’interior d’una cultu-ra «tancada» com la nostra, quesembla preocupar-se només delsmitjans, oblidant sempre la fiúltima de tot. Què és el que bus-quem exactament? Per a alguns,la vida és «un gran supermer-cat» (D. Sölle), i l’únic que elsinteressa és adquirir objectesamb els quals poder consolaruna mica la seva existència. Al-tres el que busquen és escaparde la malaltia, la soledat, la tris-tesa, els conflictes o la por. Peròescapar, cap a on?, cap a qui?Altres ja no poden més. El quevolen és que se’ls deixi sols.Oblidar als altres i ser oblidatsper tothom. No preocupar-se perningú i que ningú es preocupid’ells. La majoria busquem sen-zillament cobrir les nostres ne-cessitats diàries i continuar llui-tant per veure acomplerts elsnostres petits desitjos. Però, en-cara que tots ells es complissin,quedaria el nostre cor satisfet?¿S’hauria apaivagat la nostra setde consol, d’alliberament i defelicitat plena? En el fons, nocaminem els éssers humans bus-cant alguna cosa més que unasimple millora de la nostra situ-ació? No anhelem quelcom que,certament, no podem esperar decap projecte polític o social? Esdiu que els homes i les donesd’avui han oblidat Déu. Però laveritat és que, quan un ésser

humà s’in-terroga ambuna micad’honrade-sa, no li ésfàcil esbor-rar del seucor «la nos-tàlgia d’in-finit». Qui

sóc jo? ¿Un ésser minúscul, sor-git per atzar en una parcel·laínfima d’espai i de temps, llan-çat a la vida per desaparèixer deseguida en el no res, d’on sem’ha tret sense cap raó i nomésper patir? Això és tot? No hi hares més? El més honrat que potfer l’ésser humà és «buscar».No tancar cap porta. No rebutjarcap crida. Cercar Déu, potseramb l’última resta de les sevesforces i de la seva fe. Potser desde la mediocritat, l’angoixa o eldesànim. Déu no juga a fet iamagar ni s’amaga de qui elbusca amb sinceritat. Déu és ja al’interior mateix d’aquesta re-cerca. Més encara. Déu es deixatrobar fins i tot pels que gairebéno el busquem. Això diu el Se-nyor en el llibre d’Isaïes: «Jo, elSenyor, he respost als qui no emconsultaven, m’he deixat trobarpels qui no em cercaven. Li hedit: “Aquí em teniu, aquí emteniu!”» (Isaïes 65,1-2)

José Antonio Pagola

SETMANA DE PREGÀRIAPER LA UNITAT DELS

CRISTIANS18-25 de gener de 2018

DIUMENGE II DURANT L’ANY

ORACIÓ INICIALDéu de bondat i etern, que governeu el cel i la terra:escolteu el poble que us suplica i concediu-li la vostrapau al nostre país i als nostres pobles, guieu amb lavostra llum els nostres governants a fi que trobin ca-mins de convivència fraterna, de llibertat i de fraterni-tat. Vós que sou Pare de tots ara i sempre. Amén.

SALM 39Guardeu-me Déu meu, en vós trobo refugi.

Tenia posada l'esperança en el Senyor,i ell, inclinant-se cap a mi,Ha inspirat als meus llavis un càntic nou,un himne de lloança al nostre Déu.

Tu m'has dit a cau d'orellaque no vols oblacions ni sacrificis,que no demanes holocaust ni expiació.

Per això et dic: «A tu em presento,en el llibre hi ha escrit el que has fet per mi.Déu meu, vull fer la teva voluntat:guardo la teva llei al fons del cor.»

Anuncio amb goig la salvacióa tot el poble reunit.No puc deixar d'anunciar-la;tu prou que ho saps, Senyor.

PREGÀRIESSenyor tu fas conèixer la teva veu tot cridant al petitSamuel:Fes que tots nosaltres, escoltant-te, seguim els teusmanaments.

Has cridat Samuel a ser el teu profeta enmig del poble:Desperta, Senyor, la teva crida enmig nostre i desvet-lla els nostres cors a la teva veu.

També has cridat els primers deixebles vora el mar deGalilea:En el món d’avui crida també els teus apòstols perportar la Bona Nova.

Li has dit a Simó, que serà la teva pedra en la nova Es-glésia:Fes que no ens faltin mai pedres vives que som totsnosaltres, construït comunitat.

Et fem presents també les nostres famílies:Que amb la teva gràcia enforteixin l’amor i la solida-ritat.

En aquesta setmana de pregàries per la unitat del cristi-ans:Et preguem Senyor, que tots arribem un dia a formarun sol ramat sota el teu guiatge.

ORACIÓ FINALSenyor, infoneu-nos el vostre esperit de caritat i feuque visquem units de cor els qui heu saciat amb un ma-teix pa. Vós que viviu i regneu per sempre. Amén.

LA MARTAEra gairebé mitja nit i em va sonar el telèfon, demanaven elsservei religió per “la mare” que estava en l’agonia. En dos mi-nuts vaig ser al carrer davant del Lledó que ja m’esperaven.No sé perquè aquell dia (dilluns) que havíem tingut una reuniófins tard, en arribar a casa vaig sopar i no em vaig posar empijama, com de costum i em vaig estar una llarga estona des-cansant al sofà, veient notícies. Això va facilitar el fet d’estar apunt per sortir al carrer tot seguit, agafant els sants olis per ferla santa unció a “la mare”. Vam travessar el carrer i en tresminuts vam ser davant la Marta de 94 anys que respirava ambdificultats. Vaig pregar per ella, impartint-li el sagrament de lasanta unció. En Aquell moment d’imposar les mans sobre elseu cap vaig pregar al bon Déu per ella: Senyor, alleugereix elseus sofriments corporals, purifica el seu cor de tota falta, isigues bondadós amb ella, per la teva infinita misericòrdiaguarda-la de tot mal. L’oració del Parenostre pregat amb fe,amb les filles allí present, i li donava la benedicció del Senyor.De retorn cap a casa vaig continuar la meva pregària i en des-pertar-me al matí vaig tornar a pregar per ella. Després a migmatí vaig rebre el comunicat de la funerària que la Marta ja eraal cel. Allí ha començat no un nou any, sinó una eternitat feliçper sempre. P. Joan.

JOSEP, UN BON COL·LABORADORCada setmana rebia el sagrament de la Comunió del Senyor,acompanyat de la seva esposa, cada any volia rebre també, perPasqua, la Santa Unció, i feia quatre dies vaig visitar-lo al’hospital a petició seva, per portar-li el consol i la pau del Se-nyor, ho va rebre amb fe i confiança. És el Josep Moncunill.Home de casa, espòs, pare, avi i besavi, germà d’una colla degermans, emprenedor, treballador fins el cansament. Gran de-vot de Maria i que s’estimava molt la Mare de Déu del Lledó,pel nostre Santuari feia tot allò que estava al seu abast.Col·laborava sempre en qualsevol projecte per la conservaciódel Santuari i en els últims anys també amb projecte de LaTaulada. Era assidu a les nostres celebracions i quan ja no po-dia venir, cada setmana rebia la santa Comunió a casa sevajunt amb la seva esposa.

La seva neta ha llegit aquest testimoniatge: Padrí, aquestesparaules no són pas de comiat, sinó de vivència plena, perquètu t’has allunyat físicament, però la teva presència quedaràper sempre en el nostre record. Ens has regalat, diàleg d’hu-mor, diàleg respectuosos i mig filosòfics. Ja al final a l’hospi-tal encara em vas dir “pregunta’t què has vingut a fer enaquest món i medita-ho”. Amb la padrina hi has conviscutdurant 67 anys i com en tota convivència, amb llums i ombres.Les llums les heu assaborit i les ombres les heu superat ambesforç i amb l’energia pròpia de tu. La paraula “t’estimo” i elmot “perdó” no eren estranys a casa. Aquest era el teu taran-nà que sempre tindrem present. Padrí et recordem com un ho-me de fe profunda i de pregària senzilla però constant. El ro-sari i la missa eren la teva força. Tenies plena confiança en elSenyor i en la Verge del Lledó. “Déu sobre tot” deies. Lamentida i l’engany mai han fet niu en el teu pensament ni en elteu cor. Treballador i emprenedor incansable, exigent en tumateix fins aconseguir el màxim de perfecció en tot el que por-taves a terme. Ningú et va regalar res, tot va ser el teu esforç.No has marxat pas amb les mans buides. Els teus fills i les te-ves netes eren per a tu una gran alegria. Has tingut errors iencerts, però sobre tot ens has estimat. Et vas acomiadar detots demanant-nos perdó, per tot el que ens podies haver ofès.I que et recordéssim no per les errades sinó perquè ens hasestimat molt. Així ho farem Padrí i tu des del cel ens hi acom-panyes.

De ben segur des del cor del Pare misericordiós, continuaràvetllant per la seva esposa i per tots els de casa seva, perquèel Josep confiava en Aquell que és camí, veritat i vida.

AGENDAGENER 2018Dia 18-25: Setmana pregària unitat cristiansDia 13: Formació de Catequistes a Alcover

Concert del Cor Audite i Orfeó Vilanoví 20h.Dia 14: Missa Familiar 11:30 primer anyDia 15: Trobada de Mossens Arquebisbat

Reunió de l’agrupació de Setmana Santa 20h.Dia 16: Catequesi Familiar infants 1er. Any 18h.Dia 18: Catequesi Familiar 2n. Any. 18h.

Setmana de pregària per la unitat dels cristiansDia 27: Comença Novena a Mare de Déu de la Candela

EXPOSICIÓ A SANT ROC“Ensenya als altres el que tu saps”El servei “MÓN PER ESTIMAR” de la parròquia deSant Joan ha gestionat, mitjançant la delegació diocesa-na de Missions, la presentació a Valls d’una interessantmostra de les activitats que l’associació Ak Benn(“Anar més lluny”) de Dakar, amb la iniciativa delsgermans de Taizé, du a terme, bàsicament amb joves inens, i d’acord amb el lema “Ensenya als altres el quetu saps”, al barri perifèric de Gran Yoff, un barri queels ofereix ben poques perspectives de futur.Aquesta exposició és a la seu de l’Institut d’Estudis Va-llencs i va ser inaugurada divendres 12 de gener amb lapresència del senyor arquebisbe i la visita va ser guiadaper Mima Sant, responsable del muntatge d’aquestaexposició. Us convidem, doncs, a visitar-la, fins al dia28 de gener.

DES DEL PONT D’ARMENTERAEs deia Maria Josepa. Després de morir em van fer arri-bar la seva esquela com ella volia i amb una nota d’agraï-ment per tot el què fem a favor dels altres. A l’esquela estàescrit pel seu net: Nostre Senyor, t’ha guardat un racó al seucostat. Ara reposa i gaudeix d’aquest lloc privilegiat quet’has guanyat en vida i que els àngels i sants, a qui semprehas pregat, t’acompanyin en aquesta nova etapa que aracomences i des d’allà on et trobis recorda’t de nosaltres quemai t’oblidarem. Et durem dins el cor. La nostra Pepi.D’aquesta manera senzilla, però amb fe, deixen el seu testi-moniatge amb una imatge de la Mare de Déu de Montserrat.Al costat hi havia una estampa del Sant Crist del Pont que lapoblació i feligressia hi tenen molta devoció. Sí, confiemsempre en el Senyor que ens estima i ens ha promès a tots lavida eterna al seu costat. P. Joan

L A T A U L A D ADimecres passat fèiem la reunió ordinària de l’Assem-blea General dels Socis de l’Associació Solidària delLledó “La Taulada” a les 20’15h. a la sala Claret comestava anunciat. L’ordre del dia va ser:1.Valoració del quart any de funcionament.2. Renovació part de la junta i presentació de candidats.3. Presentació dels comptes anuals 2017.4. Aprovació dels pressupostos 2018.5. Precs i preguntes.

En el primer punt el P. Joan, com a president de l’as-sociació, va fer una exposició del que ha estat aquestany de trasllat del local del menjador de La Creu Rojaal C/ Balmes 31. El què ha suposat posar en marxa elnou menjador, amb tot els seus equipaments, els cos-tos de l’obra, els ajuts que hem tingut, i els que encaraens falten. Va remarcar el treball del Sr. Arquitecte, ide tot el personal que alguns d’ells ho feien gratuïta-ment. També va agrair la paciència dels industrialsalhora de fer els seus treballs i portar els materials ianar cobrant poc a poc. També va remarcar que duranttot l’estiu no es va deixar d’atendre a ningú oferint ali-ments a tots els qui venien, ja que el primer que es vamuntar van ser les càmeres frigorífiques pels aliments.I fa elogiar el treball dels voluntaris i voluntàries quesempre han estat al peu del canó oferint els seus ser-veis.En el punt segon es va presentar els candidats a lanova junta i es va passar a les votacions, d’aquestamanera la junta queda composada així: President P.Joan, Secretària Sra. Sandra (repeteix) AdministradorSr. Gabriel (repeteix) Vocals: Sres. Montserrat(repeteix) Matilde, Elena i Sr. José Luís. El P. Joan vaagrair els vocals sortints de la junta, Sra. Rosa Maria,Maria i Sr. Josep Maria, pels seus serveis i dedicacióen aquest inicis de La Taulada, que tampoc va ser gensfàcils i van ser un gran puntal i va donar la benvingudaals nous membres desitjant-los un llarg servei, generósi ple d’iniciatives.El punt tres i quatre ja va ser obra de la secretària iadministrador, que van exposar les despeses ordinàriesi extraordinàries que ha causat el nou emplaçament delmenjador... Ens ha quedat un dèficit, a causa de lesobres, de 30mil euros que anirem pagant ens pocsdies que rebrem els ajuts.Finalment es va obrir un diàleg amb tots els socis peraclarir dubtes i noves propostes, sempre amb l’objec-tiu d’estar al servei de totes les persones que demanenel nostre ajut.A les 22’15 es va concloure l’assemblea.

ENLLAÇ SOLIDARIHi ha més calendaris 2018 que hem portat i estan alracó de missions. Recordem que la vostracol·laboració és a favor dels projectes missionersClaretians del Brasil i la Índia. Podeu agafar-ne ideixar la vostra col·laboració a la caixeta que hi haallí mateix.