Revista del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears SETEMBRE

VETERINÀRIA38

AVEPA # jubilats # VSF # cas clínic # assessoria # els nostres centres # perfil # actualitat # col·legi

Els veterinaris de toros: Una altra vessant de la professió

COVIB i Govern firmen un conveni marc de col·laboració

Menorca eligeix els seus representants al Col·legi Els controls de qualitat en la llet crua

3

editorial

sumari

Contra les malaltiestransmissibles a l'homeLes malalties transmissibles dels animals a les persones generensempre un important impacte mediàtic i social, quan es mani-festen a qualsevol indret del nostre planeta. Si a més van asso-ciades a letalitat, el problema assoleix dimensions considera-bles: les encefalopaties espongiformes i la grip aviària són elsexemples més recents i coneguts.La tendència observada arreu del món en la actualitat és l’aug-ment significatiu d’aquests problemes, increment derivat delsgrans canvis socials, econòmics, poblacionals, climàtics icomercials que s’estan produint al món i que no ens són aliens.De fet, estudis recents demostren que el 75% de les malaltiestransmissibles emergents o re-emergents que apareixen arreudel món, són zoonosis. Aquest escenari previsible proporciona als veterinaris unaoportunitat única, pel fet de ser els professionals sanitaris quetenim assignada de manera específica la tasca de prevenir i llui-tar contra les malalties animals, particularment les zoonosi, ievitar els riscos que en l’home poden produir la vida animal iles seves malalties (Llei d’Ordenació de les ProfessionsSanitàries).La signatura del conveni marc de col•laboració entre el COVIBi la Conselleria de Salut i Consum i de l’annex sobre zoonosipermet al col•lectiu veterinari de les illes adquirir un protago-nisme fonamental en l’estudi i abordatge d’aquestes malalties,que al mateix temps ens permetrà interaccionar amb la resta deprofessions sanitàries per tal de prevenir i promoure la salutpública de la nostra comunitat.

Edita: Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears (COVIB). Direcció veterinària: Francesc Solà. Direcció periodística: Dirkom.

Consell editorial: Jesús Martínez, Tolo Palou, Lluís Riera, Mireia Mayol, Jorge Cañellas i José Manuel Alanzor. Fotografia: Jaime Reina. Publicitat: COVIB

(Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Impressió: Gràfiques Planisi. Dipòsit legal: LE-920-1998

El Comité de Redacció recorda als col·laboradors de la revista que poden utilitzar tant el català com el castellà en l’elaboració dels seus articles.Veterinària no es fa responsable ni s’identifica amb les opinions que els seus col·laboradors expressen a través dels treballs publicats. Reservats tots els drets. Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol informació gràfica o escrita per qualsevol mitjà sense el permís escrit del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears.

# AVEPA:

Cursos • Coneguem els nostres socis 4

# Seguretat alimentària:

Dictamen de l’EFSA sobre la clonació animal 5

# Veterinaris Sense Fronteres 6

# Portada: Veterinaris de places de toros 7

# Col·legi • Cas clínic: Presentació 10

# Perfil col·legial: Sebastià Cruellas 11

# Actualitat: Eleccions Menorca • Curs Eivissa 12

# Actualitat:

Conveni de zoonosi • Conveni AVESA 13

# Actualitat:

Residus Menorca • Plataforma pel finançament 14

# Ibabsa: Controls de qualitat en la llet crua 16

# Els nostres centres veterinaris: Oftalvet 18

# Actualitat: Jornada de COPEMA 19

# Col·lectiu de Veterinaris Jubilats 20

# Pintura al COVIB · Assessoria Jurídica 21

# Cas clínic: Resolució 22

Nom: Rosa Fàbregas Ferrer.

Edat: 47.

Estat civil: Casada.

Fills: Dos.

Aficions: Pilates.

Quin és el teu menjar preferit? Vegetarià. I el que mésavorreixes? La carn.

Quin llibre tornaries a rellegir? ’LaBruixola interior’,d’Àlex Rovira.

A quin lloc del món t’agradaria perdre’t uns dies? al’Àfrica. Amb qui hi aniries? Amb el meu home.

D’aquells ideals juvenils, què en queda? Encara en quedenmolt i espero que durin.

Quin animal t’agradaria ser? Un llop.

De no ser veterinari, a què t’hauries dedicat? Veterinària.

Fa anys que ens veiem a cada curs i moltes vegades no sabem ni el nom d’aquella persona que se’ns seu sempre al davant.AVEPA Balears us proposa un breu qüestionari que ens ajudarà a conèixer-nos una mica més a tots plegats.

CONEGUEM ELS NOSTRES SOCIS

S’acaba l’estiu i comença el curs escolar;de la mateixa manera, també comencemde nou amb les activitats d’AVEPA a lavocalia. Cada any intentem que dosponents de les illes ens facin una xerra-da i, malgrat que no sempre ho aconse-guim, el proper 20 de Setembre enTomàs Camps, de la Clínica VeterinàriaBalmes, i n’Adolfo Herrando, del’Hospital Veterinari Calandrí, ens faranuna xerrada sobre problemes bàsicsd’etologia i comportament. Vos animema tots a assistir-hi, ja que segur que n’a-

prendrem moltes coses. Per altrabanda, el mes de Novembre, concreta-ment el cap de setmana del 29 i 30, ten-drem la formació continuada d’actualit-zació en medicina interna, amb MariaSuárez, Jordi Giné i Ignacio Menes.

Activitats 2009De cara a l’any que ve, tenim progra-mats un taller de monitoritzacióanestèsica, una xerrada de fisioteràpia irehabilitació, i casos clínics de trauma-tologia. També un seminari d’hospitalit-

zació per auxiliars, i alguna cosa mésque hem d’acabar de concretar. Ja vosanirem informant de les dades de totesaquestes activitats.

Per finalitzar, tan sols fer-vos saber que elGEVO (Grup d’Especialistes Veterinarisen Traumatologia i Ortopedia) d’aquestany es farà a Menorca. El nostre companyTolo Cardona i el comitè organitzadordel GEVO estan treballant de valent per-què tots els assistents puguin gaudir deles excel·lències de l’illa.

4

avepa

Intens ‘inici de curs’ per a lavocalia de l’Associació, ambun bon grapat d’activitats

Nom: Laura Gomila Marquès.

Edat: 27.

Estat civil: Fadrina.

Fills: No.

Aficions: Viatjar.

Quin és el teu menjar preferit? La paella. I el que mésavorreixes? Les verdures bollides.

Quin llibre tornaries a rellegir? ’Los Pilares de la Tierra’,de’n Ken Follett.

A quin lloc del món t’agradaria perdre’t uns dies? Sud-Amèrica. Amb qui hi aniries? Amb la meva parella.

D’aquells ideals juvenils, què en queda? Encara en quedenmolts.

Quin animal t’agradaria ser? Un ca.

De no ser veterinari, a què t’hauries dedicat? Hauriaestudiat biologia o química.

5

seguretat alimentària

La clonación es una forma de reproduc-ción asistida. La técnica que se sueleemplear es conocida como transferen-cia nuclear (SCNT), mediante la cual seproduce una copia genética de un ani-mal sustituyendo el núcleo de un óvulono fecundado por el núcleo de una célu-la del cuerpo del animal para formar unembrión. El embrión se transfiere a unahembra para que se desarrolle en elútero hasta su nacimiento.

La Comisión Europea, en previsión deque en un futuro los productos alimen-tarios originarios de animales clonadospudieran convertirse en una realidad,requirió de la Autoridad Europea deSeguridad Alimentaria (EFSA) la elabo-ración de un dictamen científico en elque se expresaran las posibles implica-ciones sobre la seguridad alimentaria, lasalud y el bienestar animal, y el medioambiente. En vista de la naturaleza mul-tidisciplinar de este tema la tarea fueasignada al Comité Científico de laEFSA. El 24 de julio de 2008 el dictamense ha hecho público. Aquí reproduci-mos un breve extracto:

Aunque la clonación por transferencianuclear (SCNT) se ha aplicado a diver-sas especies animales, con los conoci-mientos actuales y los datos disponiblessólo ha sido posible realizar una evalua-ción del riesgo en clones de bovino, deporcino, y de sus progenies.

Las incertidumbres en la evaluación delriesgo se producen por el número limi-

tado de estudios disponibles, la dimen-sión reducida de las muestras investiga-das y la ausencia de un modelo unitarioque permita tratar todos los conceptospertinentes en este dictamen.

El dictamen considera los aspectos desalud animal relativos a las hembrasreceptoras, a los clones y su progenie.Con respecto a las hembras receptoras,se ha observado un aumento en la inefi-cacia de la gestación en ganado y porci-no, y se ha detectado un incremento enlas frecuencias de hidropesía y distociaespecialmente en ganado. Esto, juntocon el aumento de las dimensiones delprogenie (síndrome del descendientemayor) hace más frecuentes las cesáre-as en ganado que tiene un clon que enlas gestaciones convencionales. Dichosefectos también se han observado enreceptoras con gestaciones provocadascon tecnologías de reproducción asisti-da que no implican la SCNT, pero confrecuencias mucho más bajas.

Se han observado efectos adversos enuna proporción significativa de los clo-nes, principalmente dentro del periodojuvenil para bovinos y en el periodoperinatal en el porcino, a menudo graves

y con un desenlace mortal. La mayoríade los clones que sobreviven al periodoperinatal son normales y sanos, como seha demostrado mediante determinacio-nes fisiológicas y exámenes visuales y clí-nicos. No se han observado efectosadversos en la progenie sexualmentereproducida de bovinos o de cerdos clo-nados. Aun así, no se han llegado a estu-diar todavía los clones y su progenie a lolargo de toda su vida natural.

Por lo que respecta a la evaluación de laseguridad de la leche bovina y de la carnede ganado y de cerdos obtenida de clo-nes o de su progenie, se han considera-do los siguientes aspectos: datos decomposición nutricional, probabilidad dela presencia de nuevos componentes, ydatos disponibles de toxicidad y alergeni-cidad. Con los conocimientos actuales, yconsiderando el hecho de que la secuen-cia de la estructura primaria del ADNesté inalterada en los clones, no hay nin-guna indicación de que existan diferen-cias en cuanto a la seguridad alimentariaentre los alimentos originados de clonessanos de ganado y de cerdos y su proge-nie, en comparación con los animalessanos criados convencionalmente.

Actualmente no hay ninguna indicaciónque los clones o su progenie presentenriesgos ambientales nuevos o adiciona-les si los comparamos con los animalescriados convencionalmente.

El dictamen completo de la EFSA puedeconsultarse en: www.efsa.europa.eu

Dictamen final de la EFSA sobre la clonación animal y su impacto sobre la seguridad alimentaria, la salud animal y el medio ambiente

El documento, hecho público el pasado 24 de julio, considera los aspectos de salud animal relativos a las hembras receptoras, a los clones y su progenie

Aunque la clonación por transferencia nuclear (SCNT) se ha aplicado a diversas especies animales, con los conocimientos actuales y los datos disponibles sólo ha sido posible realizar una evaluación del riesgo en clones de bovino, de porcino, y de sus progenies

veterinaris sense fronteres

6

VSF inicia la seva activitat a Eivissa

El divendres dia 6 de juny va tenir lloc a la ciutat d’Eivissa la pre-sentació de Veterinaris Sense Fronteres. Aquest gran esdeveni-ment comptà amb la presència de la vocal de la Junta Directiva,Sònia Resina Navarro, i del Delegat de l’ONG a les Illes Balears,Xavier Farrés Wünsch. Sònia, que és membre de l’ONG des defa més de 10 anys, va oferir una clara conferència d’introduccióa l’organització a la seu del Club Diario de Ibiza.

La jornada, però, va començar amb una entrevista a la cade-na SER, on els oients eivissencs van poder conèixer la histò-ria de l’ONG, els seus objectius i principis, així com els prin-cipals països amb els quals aquesta coopera. Posteriorment, jaal Club Diario de Ibiza, els gairebé trenta assistents, entrealtres, veterinaris, mestres i membres del Fons Pitiús deCooperació, van poder viure a través de les imatges i lesexplicacions de la ponent, l’evolució de l’ONG des dels seusinicis fins a l’actualitat.

Sònia va començar parlant de la fundació de l’ONG, fa ja mésde vint anys, i de les dues línies d’actuació de VSF, els projec-tes de desenvolupament i els d’educació i sensibilització,remarcant també la transcendència de la comunicació i difu-sió. Va dedicar especial èmfasi al concepte de SobiraniaAlimentària, creat per Plataforma Campesina al 2002, com undels principis primordials de l’ONG.

A l’anterior principi va sumar l’aposta de VSF per la defensadels models agroecològics versus els models industrials, essentels primers més justos i respectuosos amb el medi ambient, iafavorint sempre el desenvolupament local i l’autosuficiència. Amés, va recalcar el treball que efectua VSF des de la perspec-tiva de gènere i l’ús de la incidència política com a eina perconscienciar la societat i els partits polítics, així com perimpulsar polítiques justes i solidàries. Per exemplificar elsefectes massius que pot arribar a tenir aquesta eina es va pro-jectar al final de la conferència el vídeo de “La PaellaGlobalitzada”, que no va deixar indiferent ningú.

Per finalitzar, s’explicà breument el projecte de desenvolupa-ment que finança el Govern Balear a la República Dominicana,amb una aportació de 273.000 euros, i el projecte d’activitatsd’educació i sensibilització que la Delegació de Balears ha pre-sentat per al 2008. En aquest últim s’inclou el desenvolupamentd’uns contarondalles per als infants de l’Illa d’Eivissa, l’objectiudels quals és transmetre els valors de la justícia i la solidaritataixí com introduir els més menuts als conceptes de llavorstransgèniques, dret als recursos i sobirania alimentària, essentaquest el començament de l’activitat de l’ONG a l’Illa.

Yolanda MéndezVoluntària de VSF a Eivissa

Durant la setmana del 21 al 25 de juliol,va tenir lloc a la UIB, el Curs d'Estiu"Energia, Territori i Sostenibilitat: lesmirades del Nord i del Sud" organitzatper Veterinaris sense Fronteres, GOB,Grup d’Investigació i sostenibilitat delTerritori de la UIB i Enginyeria SenseFronteres, amb la col•laboració de laUIB, Fons Mallorquí de Solidaritat i elGovern de les Illes Balears a través de laconselleria d’Agricultura.

El curs pretenia aportar una perspectivaglobal en la comprensió de les causes dela crisi energètica actual, entenent la inte-rrelació existent entre energia, ús delterritori i models agroalimentaris, totstres factors modelats d’una maneradeterminant pel sistema econòmic globa-litzat; ajudar a entendre com el model de

desenvolupament del Nord impactad’una manera clara en els sistemesecològics i socioeconòmics del Sud,comprometent d’una manera clara lespossibilitats de desenvolupament d’a-quells països i plantejar alternatives vàli-des entre elles el paradigma de laSobirania alimentària, en la resolució dela crisi energètica, el canvi climàtic i endefinitiva per a l’establiment d’un desen-volupament humà universal i sostenible.

El curs comptà amb un total de cin-quanta participants, de diferents estudis,així com mestres i fins i tot participa-cions puntuals a algunes de les ponèn-cies que es varen dur a terme. La set-mana de formació s’estructurà en dife-rents mòduls per tal d’anar oferint unaullada i un recorregut a les causes i efec-

tes de la problemàtica energètica assegu-rant la comprensió dels assistents icomptant amb la presència d’un seguit deprofessionals experts i estudiosos en lamatèria que donaren un punt qualitatiuexcel·lent en el decurs de les jornades.

‘Energia, territori i sostenibilitat: Les mirades del Nord i del Sud’

Fotos cedides per VSF.

7

portada

Veterinaris de plaça de toros: els grans desconeguts

La festa dels toros no gaudeix en l’actualitat a les Illes de la‘sagrada’ consideració que té en altres indrets de l’Estat. Estracta, possiblement, d’una activitat addicional que s’afegeix alcalendari festiu de determinades poblacions i que, al marge deles particularitats i tradicions concretes de cada lloc, serveixper donar un valor afegit a les festes populars. Actualment, lesplaces de toros existents a Balears són les d’Inca, Muro,Eivissa, Ciutadella, Alcúdia, Felanitx i Palma, sent aquesta

darrera la de més alta categoria (de segona) i, també, la mésutilitzada, amb diversos cartells durant l’època estiuenca. Laresta de places, tret d’alguna excepció, romanen abandonades364 dies a l’any i s’engalanen únicament per a les festes. Siguicom sigui, els toros sí que han viscut èpoques més esplendo-roses a les Illes, i d’elles es deriva una notable afició que avuien dia roman en determinades zones. Dins la festa dels toros,més enllà de la popularitat i interès mediàtic del torero, els

Són professionals especialitzats en espectacles taurins que, regint-se per la Llei Taurinadel 92, assessoren l’autoritat de la plaça de toros en matèria sanitària, morfològica i deseguretat, abans, durant i després de les corrides

Es tracta d’una figura que, malgrat passar un tant desapercebuda per al gran públic,desenvolupa un paper molt important en el món de la tauromàquia i que és bàsica per a la correcta celebració de la festa dels toros

8

portada

moviments de capota, l’estoc, el picador o les banderilles,existeix tot un seguit d’activitats o rituals que, a l’ampar de latradició i la llei, esdevenen en els trets fonamentals sobre elsque se sustenta l’activitat taurina. Per damunt de tots sorgeixl’animal: el toro. L’eix de la festa. I darrere, el veterinari, l’ei-na que determina el seu estat. No se posa davant el toro, nitalla orelles, ni surt per la porta gran, ni –tan sols- ocupa uneslínies a la premsa, però la seva feina fa possible que la Festa escelebri amb les màximes garanties.

Què fa el veterinari de la plaça de toros? Quines són les sevesfuncions? Quan comencen? Fins on arriben? Existeixen un bongrapat de qüestions que molts de nosaltres desconeixemsobre la seva activitat i que a continuació se detallen.

Per començar, el veterinari de toros és un professional espe-cialitzat en espectacles taurins que té la funció d’assessorarl’autoritat de la plaça de toros abans i durant una corrida, tantpel que respecta a qüestions tècniques, com, principalment,pel que es refereix a l’estat de l’animal (morfologia, condi-cions sanitàries, sacrifici, escorxament...) i les instal·lacionsque l’albergaran. El Consell General de Col·legis Veterinarisd’Espanya organitza periòdicament des de 1989 cursos d’es-pecialització en espectacles taurins. Els veterinaris que apro-ven aquests curs entren a formar part d’unes llistes en les quecada membre té un barem en el que es comptabilitza l’expe-riència i els cursos realitzats, entre altres, i forma part del’Associació de Veterinaris Especialistes en espectacles tau-rins. En el passat, abans que aquests cursos entrassin en vigor,l’assessor veterinari era el veterinari titular del poble.

A dia d’avui els manescals que treballen a les places de torosde Mallorca són quatre (intercanvien torns i fan feina en grupsde tres). Un d’ells, el de major experiència, es situa a la llot-ja, al costat del president, i els demés es col·loquen a peu d’a-rena per seguir la feina. La seva funció bàsica és la d’assesso-rar l’autoritat, la persona que té la darrera paraula sobre lacorrida, la que autoritza o no, depenent de les valoracionstècniques que emeten els assessors veterinari i taurí. A lesIlles, l’autoritat recau en la Conselleria d’Interior, que solenviar un delegat governatiu a la plaça, normalment un mem-bre de la Guàrdia Civil. No s’ha de confondre autoritat ambpresidència, que és un càrrec de caire simbòlic i que, pernorma general, a les places de tercera categoria és el batlle dela localitat (en el seu defecte, recau en un regidor delConsistori). La presidència a les places de primera i segona,per la seva banda, la forma alguna personalitat de reconegutprestigi dins el sector del toreig i que, a més, formi part delCos Nacional de Policia.

Les tasques del veterinariEl veterinari de toros comença la seva feina uns dies abans dela corrida. En primer lloc ha d’analitzar les característiquesdels animals i l’estat de les instal·lacions a les que ha de

romandre el ramat. És obligatori que es tracti de toros dequatre anys d’edat com a mínim que, a més, han d’estar ins-crits en el llibre genealògic de bous de toreig, entre altrestrets. Així mateix, el manescal ha de comprovar que els ani-mals siguin transportats segons els protocols que estableix lallei, és a dir, en caixons de fusta precintats i en unes condi-cions adequades d’espai i sanitat. També ha de comprovar elscertificats sanitaris dels toros i decidir si s’han de desparasi-tar. Igualment, el manescal ha d’estar en coordinació directaamb la Conselleria d’Agricultura per possibles requerimentsen casos de qualsevol malaltia o problema sanitari. Els animalsarriben a la seva destinació entre tres o quatre dies abans dela festa. Per norma general, el veterinari supervisa diàriamentel ramat i fa un seguiment del seu estat.

El dia de la corrida, realitza una tasca de reconeixementzootècnic i sanitari per ordre de l’autoritat i elabora un infor-me a partir del qual se prendrà la decisió definitiva sobre laconveniència o no de celebrar la corrida. Per regla general elsanimals arriben en condicions òptimes ja que els promotorsen són els primers interessats, i les ramaderies es juguen elseu prestigi i compten amb professionals que vetllen pelcorrecte compliment de la llei i pel bon estat dels toros. Noobstant, en tractar-se d’un informa no vinculant, de vegadeshi ha hagut casos de corrides defectuoses, amb animals coi-xos, malalts o que presentaven qualque problema a les ban-

9

portada

yes. Paral·lelament, el manescal també desenvolupa una feinade reconeixement sanitari dels cavalls dels picadors (un altreelement important de la Festa), que habitualment és rutinarien tractar-se de cavalls que es troben dins el circuit taurí.

Durant el toreig, com s’ha dit, un veterinari acompanya lapresidència i altres dos se situen a la tanca, des d’on seguei-xen la ‘faena’. La seva activitat, més passiva durant el toreig,es reprèn després de l’estoc, amb l’animal ja mort. Els toros

són dessagnats en el passadís d’arrossegament, unadependència annexa a l’arena. Després es traslladen els cos-sos fins a una sala de tractament prèviament autoritzada perla Conselleria de Salut i Consum, on el veterinari certifica ladocumentació i identificació dels animals (realitza una inspec-ció post mortem), que finalment són emportats a l’escorxa-dor. Una vegada allà, després de la corresponent anàlisi, lacarn s’allibera per al consum i s’integra amb normalitat dins lacadena alimentària. Cercle tancat.

Joan Oliver: “La festa dels toros hauria d’evolucionar un poc per evitar un excessiu sofriment de l’animal”

Joan Oliver és murer i veterinari.Aficionat als toros des de petit -“éscomplicat no ser-ho a Muro”, diu-,compagina la seva feina de veterinariclínic i a l’Administració amb la tascade veterinari de toros, feina quedesenvolupa des de fa més de 20anys. Forma equip amb els seuscol·legues Bernat Sastre, ClaudiaJiménez i Miquel Rosselló, els qualssupervisen la vessant veterinària detotes les corrides de toros que secelebren a Mallorca. Oliver qualificaels toros de “festa tradicional”, però

també és el primer que considera que“hauria d’evolucionar per evitar tantde sofriment en l’animal”. El manescalexplica que “la gent, de cada vegadamés, tolera manco el sofriment, i peraixò els toros han anat perdent afició.El patiment de l’animal durant lacorrida és un factor determinant perevitar que la gent senti certa curiosi-tat per a aquesta activitat”. En aquestsentit, Joan Oliver es mostra contun-dent a l’hora de respondre a la qües-tió de si el toro sofreix durant eltoreig: “Sofreix... i molt. Les inspec-

cions post mortem, tant a la plaçacom a l’escorxador, són suficientsper veure el grau de patiment quesuporta el toro durant la corrida. Peraixò, és indignant que hi hagi gent quenegui les evidències per defensaraltres valors de la Festa, com la tradi-ció, el negoci, l’estètica, etcètera. Ésmolt lloable que els protaurins vul-guin defensar l’activitat, i hi ha moltsd’arguments per fer-ho. El que no sepot fer, emperò, és mentir”.Aquestes paraules d’Oliver surten alpas d’un recent estudi elaborat perJuan Carlos Illera, director i profes-sor del Departament de FisiologiaAnimal de la Facultat de Veterinàriade la Universidad Complutense deMadrid, en el qual se diu que el toro,davant el dolor, allibera unes hormo-nes (betaendorfines) que contrarres-ten el sofriment, el qual arriba a sernul. “Que el doctor Illera digui quel’animal no sofreix és una barbaritat.No es discutible que se digui que elstoros no sofreixen”.

10

col·legi

Se presenta en consulta del HV Calandrí el día 22 de Febrerode 2008 el animal de nombre “Vicky” de 9 años de edad, deraza persa, hembra castrada, de 3 kg. por lesiones periocula-res ulceradas, costrosas y pruriginosas de 3 meses de dura-ción. Además presentaba descarga ocular mucosa y eritemaen pabellones auriculares. El proceso comenzó con el cúmu-lo de restos cerosos, negros que enredaban el pelo alrede-dor de los ojos pero luego comenzó un prurito intenso desa-rrollándose las lesiones descritas.

Mireia Mayol • José Marín Xisca Rosselló • Adolfo Herrando Esther Riera • Manuel Ruiz

- ¿Cuál es tu Diagnóstico diferencial?

- ¿Qué pruebas complementarias realizarías?

- ¿Qué tratamiento instaurarías de primera elección?

- ¿Cuál es la prueba diagnóstica definitiva?

- ¿Cuál es tu diagnóstico en base a los resultados de las pruebas complementarias realizadas?

- ¿Qué opciones terapéuticas a largo plazo te plantearías?

(Resolució a la pàgina 22)

cas clínic

Presentat per HOSPITAL VETERINARI CALANDRÍ

Altes:

789 - Elena Lage Bernárdez Des de l’1 de juliol de 2008

790 - Laia Camps AlejoDes de l’1 de juliol de 2008

791 - Luz Romero GonzálezDes de l’1 de juliol de 2008

792 - Amanda Figueroa OlíasDes de l’1 d’agost de 2008Telf: 636 28 03 23

793 - Ricard Miquel Farriols GarauDes de l’1 d’agost de 2008Telf: 651 13 11 38

794 - Ma. Magdalena Pizà MatemalesDes de l’1 de setembre de 2008Telf: 630 27 15 56

600 - Margarita Gomis FrauDes de l’1 de setembre de 2008Telf: 678 84 59 39

Baixes:

602 - Stefanie Dorothee Wolters Des del 21 de juliol de 2008Trasllat a una altra Comunitat

768 - Carlos Ulises Abellanet LlullDes del 31 de juliol de 2008Trasllat a una altra Comunitat

762 - Fernando Mir PrietoDes del 19 d’agost de 2008Trasllat a una altra Comunitat

546 - Jordi Tarrés CallDes del 3 de setembre de 2008Trasllat a una altra Comunitat

Altes de centres:

OftalvetC/ Caro, 37. 07013. PalmaTelèfon: 617 43 06 15Titular: Amparo Jover Casasnovas

Consulta VeterinariaC/ Jardiel Poncela, 2. 0718. Son Caliu. Palmanova Telèfon: 639 60 01 78 Titular: Karina Pirron

Traspàs:

Clínica Veterinària Isabel Noguerapassa a ser Centro VeterinarioPitiuso. C/ del Mar. 11. esq.07840. Santa Eulàlia. Telf: 971 31 96 96Nous Titulars: Laura Lasuén Hdez.

Silvia Guerrini

11

perfil col·legial

“La feina de veterinari requereix unadedicació, no diré de 24 hores, però símolt plena. T’ha de fer feliç a tu, peròles persones que tens al costat tambéhan d’entendre el teu món. Això no hosuporta tothom”. Amb aquests argu-ments Sebastià Cruellas aconsellà laseva filla major a l’hora d’escollir entrela carrera de veterinària o alguna altraespecialitat. I és que Cruelles consideraque aquesta professió és molt vocacio-nal i que si no ho sents de veritat ésmillor seguir per un altre camí, ja quesempre hi ha temps per tornar enrere.De fet, ell mateix va començar la carre-ra d’enginyeria de camins i al cap d’unany va fer el canvi a allò que realment liatreia: la veterinària.

Sebastià Cruellas es defineix a ell mateixcom “una persona normal amb les sevesvirtuts i els seus defectes”. Està casat ité dues filles, de 18 i 13anys. Va néixera Palma, on ha viscut sempre, llevat del’època d’estudiant, que el va portar perSaragossa i Alemanya. Tot i viure a lacapital, de petit, Cruellas residia en unafinca en el que aleshores era la perifèriade la ciutat, amb terres i cavalls: “A casameva teníem cavalls trotons i una pistaper treure’ls cada dia; per això es potdir que pràcticament des de petit heestat una mica relacionat amb l’agricul-tura i el món del cavall. Vaig tenir la sortde viure a Palma, però en una zona onpodia gaudir de l’agricultura”. Això el vaportar a plantejar-se el seu futur com aveterinari. “De petit ja m’agradava dedi-car-hi temps. Recordo que si venia elmanescal a veure els cavalls de casa m’a-gradava preguntar-li si feia això o allò iestar al seu costat observant. A més,l’endemà de la visita m’encarregava defer les cures i ajudar a sanar l’animal”.Malgrat que actualment està dedicat al100% a la veterinària equina, duent juntamb dos socis l’Hospital VeterinarioEquino de Mallorca, Sebastià ha exercittambé altres branques de la veterinària,sobretot en els seus anys d’estudiant i

els primers anys després d’acabar lacarrera: “Quan acabes, és típiccomençar a treballar del que sigui i fasuna mica el que va sortint. Jo vaigcomençar fent campanyes de saneja-ment coordinades per la Conselleriad’Agricultura a través de l’Institut deBiologia Animal. Després vaig tenir lasort de posar-me a treballar també enuna clínica a Palma, en el centre, d’unsmanescals amb els que havia estat fentfeina durant les vacances dels meus anysd’estudiant. Poc després d’haver acabatla carrera hi va haver una vacant a laconsulta dels horabaixes, on vaig treba-llar amb petits animals. Compaginava lescampanyes de sanejament amb els petitsi grans animals; una mica el que sortia”.

Tot i treballar en una clínica durantdiversos anys, el que realment atreiaSebastià era la feina a fora, al camp, iamb els cavalls en particular. A més, comque sempre havia estat relacionat amb elmón de les carreres, tenia una mica mésde “bon entrar”, assegura. Va suplir lamanca de formació especialitzada encavalls amb moltes hores de pràctiques iexperiència: “Jo crec que ara la gent surtmolt més preparada del que sortíemnosaltres, ja que hi ha moltes més pràc-tiques durant els darrers anys de carre-ra i, vulguis o no això, t’ensenya.Nosaltres teníem les pràctiques justes isi no t’espavilaves una mica pel teucompte en períodes de vacances, mala-ment. Estic segur que molts dels meuscompanys acabaven la carrera sensehaver posat ni tan sols una injecció”.Cruellas, per exemple, recorda unaanècdota de quan era estudiant en pràc-tiques: “A l’expulsió de la placenta lidiuen ‘fer el segon part’. Jo inicialmentpensava que això del segon part era queen venia un altre. La primera vegada vaigestar esperant una bona estona a veuresi venia el segon. Realment quan noestàs avesat al vocabulari d’un lloc etsorprèn. Per això és important tenir unamínima experiència abans de sortir”.

Durant els seus primers anys de gra-duat, Sebastià va conèixer els dos socis(Isidre i Pep Ignasi) amb els que va mun-tar, l’any 1995, l’Hospital VeterinarioEquino. És un espai on es pot fer cirur-gia amb unes certes garanties, sensehaver d’estar pendent del temps i ambtots els estris a mà. També buscavenreduir el nombre d’hores que arriben apassar sobre la carretera i reduir lesestones poc productives: “És quecomences a fer visites a hipòdroms,particulars, granges, etc. i acabes fentgairebé 200 quilòmetres amb el cotxe.Per fer tants quilòmetres es necessitatemps. Per això la jornada de treball s’a-llarga segons la feina. Jo normalmentcomenço quan acompanyo les mevesfilles a l’escola, a les 7.30, i acabo quanacabo. Hi ha vegades que arribo i elles jadormen i d’altres que arribo i sopemplegats. No tens un horari”.

Fa un temps que Sebastià es mostrainteressat per l’acupuntura i, de fet, faun curs de dos anys sobre aquesta espe-cialitat per tenir una mica d’idea i poderaplicar, en un futur no molt llunyà,aquestes tècniques als cavalls que trac-ta: “Vaig suposar que si per a les perso-nes es trobava millora en segons quinespatologies, l’acupuntura podia ser unbon món a explorar. Realment és untipus de visió de la medicina totalmentdiferent a la medicina occidental i has decanviar, per dir-ho d’alguna manera, unamica el ‘xip’ del que estàs acostumat atractar. Si no desconnectes de la medi-cina tradicional, és complicat que puguisarribar a un diagnòstic a través de lesdues medicines”. Sebastià dedica granpart de la seva vida a lluitar per ajudarels seus pacients i, tot i que reconeixque amb el temps s’ha enfortit, veurepatir i morir un cavall el fa marxar a casaamb molt mal sabor de boca.

Sebastià Cruellas Munar,

veterinari vocacional, de cavalls i acupuntura

12

Els veterinaris Marian Huguet, JoanSimó Seguí y Estrella Sintes són els nousrepresentants de Menorca en el Col·legiOficial de Veterinaris de Balears. Laterna, que concorria com a única candi-data a l’elecció, ha estat l’escollida pels44 veterinaris de l’Illa per substituir enel càrrec a Sergi Cruz, anterior delegatcol·legial a Menorca. L’acte d’elecció vatenir lloc el passat 5 de juliol a EsMercadal, amb motiu de l’AssembleaExtraordinària, i va comptar amb lapresència del president i del secretaridel COVIB, Ramon Garcia i JesúsMartínez, respectivament.

Joan Simó Seguí i Estrella Sintes (MarianHuguet no hi pogué assistir) agraïren elsuport rebut pels seus col·legues i pro-meteren feina “en relació directe” ambel COVIB. Així mateix, els nous repre-sentants col·legials explicaren que exigi-ran “un reforçament” de les relacionsamb el Col·legi, i apostaren per incre-

mentar els cursos de formació conti-nuada que tenen lloc a l’Illa. Igualmentsenyalaren que s’ha de potenciar elprestigi de la figura del veterinari aMenorca i que s’han de enfortir els con-venis amb l’Administració. Garcia, per laseva part, explicà els nous objectiusmarcats per la Junta del Col·legi, entreels quals destaquen “el treball per asso-lir un major reconeixement de la figuradel veterinari”, o “l’impuls de projectesa nivell autonòmic”, així com “posar leseines necessàries per millorar la comu-nicació interna” i per intensificar les fei-

nes entre Illes. L’Assemblea clogué ambun dinar, on se posaren en comú lesopinions dels assistents.

Menorca tria els seus representants

actualitat

Marian Huguet, Estrella Sintes i Joan Simó Seguí, nousdelegats del COVIB a l’Illa

Fotos cedides per Jesús Martínez.

El cap de setmana del 13 i 14 de setembre el Col·legi Oficialde Veterinaris de les Illes Balears realitzà a Eivissa el cursd’Actualització de Dermatologia Canina i Felina a càrrec delprofessor Juan Rejas López, de la Universitat de Lleó.

La pràctica totalitat de veterinaris que es dediquen a la clíni-

ca de petits animals a les Pitiüses assistiren al curs, 24 pro-fessionals, més una companya de Menorca.

Les jornades tingueren lloc a la seu del Col·legi Oficial deMetges de Balears. En la primera sessió es tractà sobre lespiodermes canines i les proves complementàries, mentre queen la jornada dominical el ponent dissertà sobre prurigens encans i en moixos.

Fotos cedides per Joan Riera.

Curs de dermatologia a Eivissa

13

actualitat

La Conselleria de Salut i Consum delGovern Balear i el COVIB han signat unconveni marc de col·laboració en matè-ries com la formació continuada, pre-venció de riscos laborals, seguretat ali-mentària, desenvolupament de l’ex-cel·lència en els serveis, entre altres.Com a resultat d’aquest conveni, s’hasubscrit també un annex específic desti-nat a desenvolupar un projecte comú enl’àmbit de la Salut Pública amb la creaciód’un grup de treball que estudiarà aBalears les malalties transmissibles decaire zoonòtic. L’objectiu de l’acord,signat el passat 4 d’agost, és la creaciód’un sistema de recollida i processatd’informació epidemiològica sobre leszoonosis presents a les Illes Balears,especialment les no alimentàries, quepermeti un millor coneixement de lasituació real de les mateixes en la comu-nitat autònoma i, en conseqüència, con-tribuir a una millor vigilància epide-miològica veterinària.

El conseller de Salut i Consum, VicençThomàs, explicà que, segons un recentestudi de la Universitat d’Edimburg, “el75 per cent de les malalties transmissi-bles emergents a Europa se deuen a lazoonosi i al contacte entre animals ihumans”, citant com a exemples la malal-tia de les vaques boges, el síndrome res-piratori agut o la malaltia de la grip avià-ria. Thomàs afegí que existeix una reco-

manació de la UE per obtenir informaciód’aquest tipus de cara a la prevenció demalalties transmeses pels animals, irecordà que Balears “és terra de gentque viatja molt a països exòtics i un puntde trobada de milions de persones”.

Per la seva banda, el president delCOVIB, Ramon Garcia, agraí el conse-ller la firma i afegí que “l’aparició denoves zoonosis és inevitable, fet pel qualel projecte que iniciam és imprescindi-ble per afrontar el futur amb garanties”.Actualment, a les Illes, la informacióobtinguda pels veterinaris clínics enexercici lliure, uns 300 dels 400col·legiats que hi ha en total en actiu, noés disponible. El projecte pretén laincorporació dels professionals veteri-naris en el sistema sanitari, creant uncanal de comunicació entre aquests i lesadministracions sanitàries, organitzat icoordinat pel COVIB, i amb la finalitatde dissenyar polítiques de Salut Públicadestinades a la prevenció i control d’a-questes malalties.

Per assolir l’objectiu, el conveni preveula creació d’un grup de treball constituïtper professionals amb ampla experièn-cia, els quals determinaran les zoonosisobjecte de vigilància i els procedimentsde recollida d’informació, i realitzaranl’anàlisi de les dades obtingudes. A més,també quedarà constituïda una xarxa de

veterinaris col·laboradors que participa-ran en la vigilància i obtenció d’informa-ció, i se dissenyaran activitats de forma-ció tècnica per a tots els participants.Així, la informació recollida pels veteri-naris determinarà la incidència de leszoonosis en l’estructura de les pobla-cions animals, així com la seva ubicacióterritorial i trets sanitaris. En una sego-na fase se contempla l’elaboració d’unaguia i d’un mapa epidemiològic de leszoonosis de les Illes. Finalment, el pro-jecte està encaminat a ser l’embriód’una futura xarxa veterinària de vigilàn-cia epidemiològica que permeti disposarpermanentment d’informació actualitza-da i, a la vegada, anar incorporant altresprofessions sanitàries relacionades.

El conveni, d’un any de durada i prorro-gable fins 2010, compta amb una dota-ció inicial de 20.180 euros per enguany,dels quals el Govern n’aportarà 12.108,i el COVIB, els 8.072 restants.

Conveni pioner per a l’estudi de les zoonosis a les Illes

El president del COVIB, Ramon Garcia,i el vocal regional d'AVESA, Gabriel deJuan, han signat un conveni decol·laboració pel qual el Col·legi donaràun suport material i humà a les activitatsde l’Associació a Balears. El convenitendrà una vigència fins a final d’any iobre la porta a futures col·laboracionsentre els dos organismes. S’afegeix aaltres iniciatives semblats del COVIB,que té convenis amb l’Associació deManescals de Camp o l’Associació deVeterinaris de Petits Animals (AVEPA),entre altres. A Balears, un bon nombre

de veterinaris que treballen en el campde la seguretat alimentària són socisd’AVESA, una associació que ja trià lanostra comunitat per a la celebració delXVII Congrés anual de seguretat ali-mentària i qualitat de la carn, una citaque reuní el 2006 a Palma els principalsprofessionals espanyols i europeussobre la matèria.

AVESA neix com a idea l'any 2002, apartir d'ADITSIC, fruit de la inevitablenecessitat de donar resposta professio-nal a les demandes de la societat en

matèria de Seguretat Alimentària i seconstitueix com una associació de cairecientífic i tècnic sense ànim de lucre iamb l’objectiu de ser d’utilitat pública.

Conveni de col·laboració COVIB - AVESA

El passat dia 28 de juliol va tenir lloc ala seu de la Cambra de Comerç l’actepúblic de firma de les noves adhesionsa la Plataforma “Pedimos a los partidospolíticos un gran acuerdo de financia-ción para Baleares”. L’acte comptà ambla presència d’Alejandro Forcades Juan,president del Cercle d’Economia de

Mallorca, i del catedràtic GuillemLópez Casasnovas, el qual aportà ambla seva intervenció les darreres nove-tats produïdes sobre finançamentautonòmic. El COVIB, així com altresentitats i col·legis professionals de lanostra Comunitat, procedí a la firmad’adhesió.

Aquesta Plataforma cívica, que és inde-pendent i no té cap filiació política, vefuncionant des de fa ja quatre anys iconstitueix un orgue de representacióde la societat civil de les Illes. El seupaper consisteix en realitzar funcionsd’observatori i seguiment de les actua-cions dels partits polítics amb l’objectede aconseguir un model de finança-ment autonòmic que corregeixi l’actualsituació, clarament perjudicial per a lesfinances de Balears.

El COVIB ja fa feina ‘per un finançament just per a les Illes’

actualitat

L’ADS Boví Menorca posà en funciona-ment l’any 2006 una xarxa de recollida igestió de residus perillosos per a les dife-rents explotacions ramaderes de l’Illa. Lainiciativa, que nasqué per la necessitat degestionar els residus biològics i químicsque generen les explotacions ramaderes,es consolidà el passat any i posterior-ment amplià la seva activitat a l’àmbit pri-vat de les clíniques de petits animals.Com explica l’impulsor de la iniciativa, elveterinari Antoni Nicolàs, “la idea sorgíper la necessitat de fer complir la Llei.Les explotacions ramaderes duen aterme una pràctica preventiva i terapèu-tica que és generadora de residus, tantbiològics com químics. La Llei obliga atractar i eliminar aquests residus d’acorda criteris de Salut Pública i MediAmbient, però el procés resultava real-ment costós i inviable per als pagesos.

Per això, decidírem contactar amb unaempresa de Lleida, Veterpack, perquègestionàs i establís uns protocols d’ac-tuació, i poder aplicar així la normativa”.

Els pagesos i els veterinaris d’ADS dipo-siten els residus derivats de la seva acti-vitat en contenidors especials facilitatsper l’ADS, i els duen a les cooperativesagrícoles, on dues vegades a l’any sónrecollits per l’empresa Veterpack ienviats a Tarragona, a la planta de des-trucció de residus.

Afegeix Antoni Nicolàs que la campanyade gestió de residus s’estengué a finalsdel passat any a l’àmbit clínic, aprofitantla logística creada per a les explotacionsramaderes. Set clíniques de l’Illa s’inte-ressaren pel sistema (la resta no ha dit nipiu) i a hores d’ara ja funcionen a ple

rendiment. L’ADS i Veterpack han ges-tionat el tràmit administratiu, han signatun contracte individual amb cada centre,han gestionat la corresponent inscripcióen el Registre de Petits Productors deresidus Perillosos i han repartit dos con-tenidors a cada clínica, un per dipositarels residus sòlids i un altre per alslíquids). A més, els contenidors de lesclíniques també són enviats a Tarragona.El principal entrebanc amb què s’hantrobat els responsables de la campanyaha estat “la poca claredat” que té laInstitució competent (Conselleria deMedi Ambient) en aquesta matèria, aixícom algunes traves de finançament (lesexplotacions han rebut les ajudes delConsell de Menorca i del Fons Europeucorresponent, el Programa Leader Plus),mentre que les clíniques, com a entitatsprivades, s’han autofinançat.

L’ADS Boví Menorca posa en marxa un sistema degestió de residus perillosos per a les explotacionsramaderes i diferents clíniques de l’Illa

Aquests darrers mesos el sector lleter hatingut un cert protagonisme motivat pelsinformes poc favorables de la inspecciócomunitària i les adaptacions legislativesque s’han hagut d’implementar ràpida-ment (R.D. 1728/2007, traçabilitat i con-trols de la llet crua). Si bé els informesincideixen en una sèrie de punts com sónla falta de protocols d’actuació i manca decoordinació, que ja estan en part resolts,al Laboratori de Lactologia d’Ibabsa hemcregut convenient fer un petit esbós de lahistòria i l’evolució que ha tingut el con-trol de qualitat de la llet crua, amb lamotivació de fer veure que aquest és uncamp en què s’ha evolucionat molt i d’unamanera molt forçada i continuada en elsdarrers 20 anys. De fet, podem constatarque encara que hi ha aspectes millorabless’ha avançat molt, amb la qual cosa esdemostra que el sector lleter manté unnivell de control comparativament elevat,especialment si es pren en consideracióquina era la situació de partida.

Podem començar la història de lesexigències de qualitat a la llet crua amb elDecret 2478 de 1966, decretd’aprovació d’un nou reglament de lescentrals lleteres. Abans, el 1952, jas’havia publicat el primer decret decreació de les centrals lleteres per anuclis de població de més de 25.000habitants. La finalitat era, sobretot, la deregular i assegurar el subministrament dela llet, considerada com un aliment bàsicde la població, eren els temps del “desar-rollismo” en què ja s’apuntava un fortcreixement demogràfic i l’important eral’increment de les produccions. Erentemps en què les Indústries Lleteress’establien com una concessió adminis-trativa i en els quals també era prioritariassegurar la higienització de la llet.

En aquest decret es fixava una qualitatestàndard de la llet (que després va ser

la mateixa del Codi Alimentari de 1967),tant en composició química com de qual-itat bacteriològica, encara que permètodes indirectes. Aquesta qualitatmínima exigida era per exemple d’unmínim de 3% de matèria grassa i unaacidesa màxima de 0.2 grams d’àcid làc-tic per 100 ml, que vindria a ser el límitd’acidesa ja perceptible al gust.

També es regulava un sistema de fixacióde preus, tant mínim de compra alramader com màxim de venda al públic,i es va parlar per primera vegada de lapossibilitat d’ajustar aquest preu amb unsmecanismes de primes i descomptes enbase a la qualitat estàndard.

Durant molt de temps es va mantenir elsistema de primes/descomptes en base alcontingut de greix, determinat pels resul-tats analítics dels laboratoris de la indús-tria. Però l’any 1985, i amb l’entradaimminent de l’estat espanyol a la CEE, esva veure la necessitat de començar aincidir també en la qualitat higiènica de lallet, i es va publicar l’Ordre de 27 de juny1985, on, d’una manera encara volun-tària, s’establia el sistema de pagamenttambé per qualitat higiènica.

En aquesta Ordre del MAPA s’establienquatre “classes” de llet en funció de laseva càrrega microbiana i la tolerància,abans d’aplicar descomptes, era de fins a 2milions de bacteris per mil·lilitre de llet. Sí,no és una equivocació, la tolerància era demilions i s’ha de tenir en compte que, enaquelles dates, encara hi havia moltesgranges lleteres que no disposaven detancs d’emmagatzematge en fred de la llet,i tot just començava la nostra adaptació ala futura integració a la CEE.

En aquesta Ordre Ministerial encara noes parla del recompte de cèl·lules somà-tiques, ni dels inhibidors, ni del punt

crioscòpic, però sí que s’hi parla, perprimera vegada, dels LaboratorisInterprofessionals. Com ja hem ditabans, les analítiques en què es fonamen-tava el pagament per qualitat es feien alslaboratoris de les indústries, amb les mal-fiances que inevitablement es donaven.L’estructura d’una xarxa de LaboratorisInterprofessionals ja tenia molts anysd’història als altres països europeus(varen començar a França al final delsanys 60 ) i, si era necessari incentivar lamillora de la qualitat de la llet, es vaveure necessari implantar aquí una xarxade laboratoris cogestionats per les duesparts implicades, la indústria lletera i elsector ramader, que donessin garantiaplena d’imparcialitat dels resultatsanalítics.

A partir de l’1 de gener de 1986, data del’entrada efectiva a la nova CEE delsdotze, el sector lleter en el seu conjuntinicia una fortíssima adaptació als noustemps i les noves exigències, que suposenla integració a una Europa excedentàriaen llet i amb una estructura industrial i delsector ramader molt més avançada que lanostra. Europa també ajuda econòmica-ment per dur endavant les milloresnecessàries, i una part d’aquesta ajuda esva destinar a la creació dels laboratorisinterprofessionals, que comencen a fun-cionar d’una manera efectiva els primersanys de la dècada dels 90.

Les exigències inicials eren les de l’ordreministerial de l’any 1985 ja esmentada,fonamentada en un sistema de

16

Els controls de qualitaten la llet crua

Placa microtiter Eclipse 100. Test qualitatiuper a la detecció de substàncies inhibidoresde la llet, amb cultiu d’espores deGeobacillus stearothermophilus. Després dela incubació a 65 ºC, el microorganisme creixacidificant el mitjà i produint el viratge delcolor blau del medi a un color groc.

Foto cedida per Ibabsa.

17

primes/descomptes que se suposavaincentivaven la millora, i amb legislacióespecífica que afectava només els inter-canvis intracomunitaris.

Però Europa avançava ja molt ràpida-ment cap a la constitució del MercatÚnic i, quasi sense haver tingut tempsper aconseguir millores efectives de laqualitat, es va publicar la Directiva92/46/EEC, que establia les normesd’higiene comunes per la producció i lacomercialització de la llet crua, la llettractada i dels productes làctics. El límitde transposició al dret propi es va fixarpel 01/01/1994 i el R.D. 1679/1994 es vapublicar el 22 juliol, i no crec que foscasualitat, fora del termini de transposi-ció al dret espanyol.

En aquesta Directiva de l’any 1992 jas’estableixen les exigències actuals dequalitat de la llet crua, com són entred’altres:• Control del punt crioscòpic de la llet,per tal d’evitar-ne l’adulteració ambaigua. • Control de la càrrega microbiana, ambun límit de 100.000 bacteris permil·lilitre, mitjana de dos mesos.• Control dels residus d’inhibidors,segons el Reglament 2377/90.• Control del contingut cel·lular, amb unlímit de 400.000 cèl·lules per mil·lilitre,de mitjana trimestral.• Uns límits mínims de composició enrelació a la proteïna i extracte sec magre.

Bé, com veureu, les noves exigèncieseren molt altes en relació a la situació departida, aquí ja s’estableix com un requi-sit legal el compliment d’una sèrie deparàmetres de qualitat de la llet que, fins

aleshores, només havien tingut uninterès privat (per així dir-ho) entre laindústria compradora i el ramader pro-ductor de llet.

Per exemple, el requisit de no sobrepas-sar un límit de recompte de cèl•lulessomàtiques tenia interès per les duesparts implicades, per part de l’industrial,perquè hi ha una relació directa entreels casos de mamitis i la baixa qualitat dela llet, i també pel ramader productor dela llet, ja que també hi ha relació entre elscasos de mamitis i el baix rendimentlleter del ramat; a les dues parts els inter-essa mantenir baix el recompte cel·lular.

El mateix es pot dir del límit de càrregamicrobiana, que si bé no són valor abso-luts, sí són una exigència de tendència, il’objectiu dels 100.000 bacteris permil·lilitre és, per exemple, el que s’exigiaa la llet pasteuritzada.

Respecte al tema dels residus d’an-tibiòtics, que és un dels camps on encaraqueda camí per recórrer, direm que aramateix s’està controlant entre el 20 i el100 % de la llet recollida a les granges i,comparativament, deu ser el sector de laproducció primària amb més control.

El nou paquet de legislació comunitàriaen matèria d’higiene alimentària, en vigèn-cia des de l’1 de gener de 2006, manté elsmateixos requisits mínims de qualitathigiènica de la llet crua i l’obligació d’in-cloure’ls dins els plans d’autocontroldels operadors del sector làctic.

Finalment, m’agradaria comentar que,malauradament, tot aquest esforç de mil-lora de la llet com a matèria primera, en

realitat serveix de poc si el consumidorfinal és incapaç d’apreciar-lo en el pro-ducte que compra. S’ha de dir que elmercat espanyol de la llet líquida estàdominat quasi completament per la lletenvasada de llarga durada: UHT i esteril-itzada. Es tracta d’uns tipus de tracta-ment de la llet que facilita molt la sevacomercialització, però que tendeixen ahomogeneïtzar les seves característiquesorganolèptiques i fan que siguin pràctica-ment indistingibles les unes de les altres.

Amb aquesta característica del nostremercat, al final resulta que és molt mésimportant el disseny de l’envàs, l’estratè-gia de marketing i de preus que la quali-tat inicial del producte. Som un país pocconsumidor de llet líquida, (menys de 90litres per persona i any) i, històricament,poc acostumat al gust de la llet pasteu-ritzada (que, de fet, molts consumidorsrebutgen) i és precisament aquest camí,el de la llet pasteuritzada i el de la lletcrua apta pel consum directe, el que enspermetria aprofitar de veritat les mil-lores qualitatives de la produccióprimària de la llet, a la vegada que donar-ia un impuls a les produccions locals.

Però el consumidor és finalment quimana, i sembla que tractar d’educar itransformar els seus gustos és una missióforça difícil, molt més que fer una bonacampanya publicitària.

Fins i tot, ara es veu clarament que lespreferències del mercat (o del market-ing?) s’allunyen encara més de la lletsencera, que passa a ocupar un espaicada vegada més reduït als lineals delssupermercats, i és substituïda per llets ipreparats làctics, afegits amb allò o senseallò altre, i/o amb funcions que afavor-eixen no sé quina funció fisiològica (fins itot ara, s’han atrevit a dissenyar pro-ductes làctics amb propietats de la der-mocosmètica!), que són de cada vegadamés complexos, més dependents delmarketing i la publicitat, i menys de laqualitat objectiva de la matèria primera.

Martí Ques JordàVeterinari de l’IBABSA

Responsable del Laboratori de Lactologia

Crioscòpic que determina el punt de congelació de la llet, per tal d’evitar l’adul-teració amb aigua.

Tècnic de laboratori treballant amb elMilkoscan 4000. S’analitza la composicióquímica i el recompte de cèl·lules somàtiquesen la llet.

18

coneguem millor les cliniques veterinàries de Balears

Oftalvet és l’únic centre especialitzat idedicat en exclusiva a l’oftalmologiaveterinària de Balears. Oberta des deljuliol passat, la clínica està situada alcarrer Caro, a prop del centre neuràlgicde Palma. Petita i acollidora, disposad’una sala d’espera, una consulta, unquiròfan, un pre-quiròfan, o una zona demagatzem, entre altres estàncies.Amparo Jover, la seva propietària, ésdoctora en veterinària i especialista enoftalmologia. De moment la clínica obridues tardes fixes a la setmana, dilluns idijous, a més d’atendre cites concerta-des prèviament i urgències.

Una porta i dues finestres blanques iopaques configuren l’aparença exteriord’Oftalvet. També el blanc predominaen l’interior tot i que alguns quadresencara per penjar trencaran en un futuramb el color uniforme de les parets. I ésque, tal com assegura la doctora, enca-ra falta acabar d’equipar-la i decorar-la.

La doctora Jover va veure la necessitatd’obrir un centre propi perquè fins araanava amb els seus aparells d’oftalmolo-gia de clínica en clínica i cada vegada seli feia més feixuc: “Em vaig començar aplantejar aquest tema perquè cada vega-da necessitava més aparells i anar decentre en centre es feia més complicat.

Al final em vaig decidir afer el salt i muntar unaclínica. Ara és molt méscòmode perquè els meuscompanys em remetenels casos aquí, on jo hitinc tots els aparells.Passo consulta i desprésretorno els animals a laclínica de procedència.És més còmode per a mii per ells perquè crec queels hi dono un servei méscomplert”. De totamanera la doctora Joversegueix atenent urgèn-cies, fent col·laboracionsa l’Hospital Delícias deMadrid un cop al mes itreballant amb grans animals. Això l’o-bliga a sortir de la clínica sovint i a des-plaçar-se arreu de l’illa, una feina que,assegura, li agrada molt.

Amparo Jover va estudiar veterinària ala Universidad Complutense de Madridi presentà el doctorat amb una tesisobre el teixit nerviós. Al mateix tempsfeia col·laboracions amb el departamentd’oftalmologia de l’Hospital San Carlos iamb l’Instituto Oftálmico, els dos deMadrid. Arrel d’això va començar aespecialitzar-se i a interessar-se peraquesta especialitat, primer aprenent del’oftalmologia humana i derivant despréscap a l’oftalmologia veterinària. Cursà ladiplomatura a Tolouse (França), on s’es-pecialitzà. Posteriorment, passà unsanys pràcticament sense exercir l’oftal-mologia clínica i dedicada més a la famí-lia, tot i que seguia en contacte ambveterinaris ajudant-los de tant en tantamb algun cas. Fa uns tres anys decidítornar a reciclar-se perquè, amb els fillsgrans, podia dedicar-s’hi més.Actualment només exerceix l’oftalmo-

logia, perquè, segonsassegura, li agrada i creuque “és l’únic amb el quepuc ser competitiva.Prefereixo especialitzar-me perquè així em sentomés col•laboradora ambels meus companys. Finsara el que feia era anar ales seves clíniques a trac-tar pacients, però ara jano em cal perquè tinc uncentre propi”.

Encara que Oftalvet ésl’únic centre especialitzaten oftalmologia deBalears, existeixen altresclíniques de referència en

l’especialitat amb contrastada experièn-cia i renom. L’únic que ha volgut ferAmparo Soler és intentar reunir en unsol espai tots els aparells necessaris perpoder tractar patologies oftalmològi-ques còmodament i amb totes les garan-ties. A més, poder recolzar així la feinad’altres negocis menys especialitzades.La clínica atén des de les patologies méshabituals, com la conjuntivitis, fins a ope-racions de parpelles, de l’aparell llagri-mall, còrnia, cataractes o glaucoma. “Éshabitual diagnosticar patologies generalsa través d’un problema ocular. El quefaig és tractar localment l’ull i seguida-ment remeto l’animal al seu veterinariperquè el tracti. Per això em continuosentint una col·laboradora”, comenta.

Xerrant sobre el nivell dels professio-nals veterinaris de les Illes, la doctoraJover creu que és “bastant elevat” i quela gent està força preparada, tant enpetits com en grans animals. Asseguraque s’ha trobat amb bons companys ique té la sort de poder-se portar béamb tothom.

Voleu que els vostres col·legues coneguin com i on feisfeina? Si estau interessats en que la vostra clínica surti a

la revista VETERINÀRIA, no heu de fer res més que posar-

vos en contacte amb el Col·legi mitjançant la pàgina webwww.covib.org

Oftalvet

19

actualitat

El pasado día 18 de septiembre, COPEMA Balear y VIRBACEspaña S.A., organizaron en el Hotel Nixe Palace de Palma deMallorca, una conferencia sobre la Hiperplasia Benigna dePróstata a la que asistieron aproximadamente 40 veterinariosde la zona.

En esta ocasión el ponente invitado fue Vicenç Morell,Secretario del Grupo de estudio y Reproducción de Pediatríaen Pequeños Animales, además de reconocido experto en elárea de Reproducción Veterinaria.

Se estima que el 80% de los perros no castrados mayores de5 años, padecen algún grado de HPB (Hiperplasia Benigna dePróstata). Con la edad, la incidencia aumenta a casi un 100%.Si consideramos que España tiene una tasa de castración enperros muy inferior a la de otros países, la HPB canina es,probablemente, una de las enfermedades más frecuentes einfradiagnosticadas en España.

Según los especialistas, todos los perros sin castrar mayoresde 5 años deberían someterse a una revisión anual de prós-tata de forma sistemática. El tacto rectal es sencillo y norequiere ningún equipamiento. Y para el veterinario que dis-ponga de un ecógrafo, la próstata es ideal para poderlo utili-zar de forma regular. Si hay Hiperplasia, los expertos reco-miendan el tratamiento precoz incluso en ausencia de sínto-mas, para evitar al animal posibles molestias y, sobretodo,para prevenir complicaciones como prostatitis, quistes yabcesos. A partir del primer tratamiento, se debe revisar al

animal como mínimo cada 6 meses, y volverlo a tratar en casonecesario o de forma regular dos veces al año. La HBP es unaenfermedad fácilmente reconocible por el propietario, queacepta bien el tratamiento.

COPEMA Balear i VIRBAC España S.A.organizan una conferencia sobre la hiperplasia benigna de próstata

Según Vicenç Morell, el 80 por ciento de los perros no castrados mayores de 5 añospadecen algún grado de HPB

La Asamblea de A.M.A. decide que alegarácontra las resoluciones de la DG de Seguros

La Asamblea General de la AgrupaciónMutual Aseguradora (AMA), la mutuade los profesionales sanitarios, ha rati-ficado por mayoría absoluta la gestióndel Consejo de Administración y lascompensaciones realizadas a sus con-sejeros, que habían sido cuestionadas

por cuatro resoluciones de laDirección General de Seguros yFondos de Pensiones (DGS).

Los mutualistas han refrendadoademás el informe extraordinario delpresidente de AMA, Diego Murillo, en

el que se afirma que “la actuación de laDGS contra AMA es disconforme aDerecho porque presenta vicios y faltade ajuste a la Ley, y porque toda ellaresponde a una finalidad espuria comoes la de buscar la dimisión o remociónde sus administradores”.

20

Como última actividad celebrada por el colectivo deVeterinarios jubilados, antes del periodo vacacional veranie-go, se realizó el pasado 10 de Junio, una visita a la Unidad dePolicía Montada que el Ayuntamiento de Palma tiene ubicadaen el bosque que rodea el Castillo de Bellver.

Su finalidad era conocer de cerca la formación hípica quereciben sus miembros, la plantilla de caballos de qué dispo-nen, así como la actividad de doma que se realiza sobre losmismos para cumplir con las misiones que tiene encomenda-da por el Ayuntamiento dicha Unidad.

En la actualidad disponen únicamente de ejemplares de PuraRaza Española y de Pura Raza Mallorquina, raza ésta que vasustituyendo de forma progresiva a la primera con notableaceptación, según manifestó el profesor de doma de laUnidad.

Durante la visita se pudo contemplar la exhibición realizadapor dos de sus miembros, que hicieron las delicias de losasistentes, los cuales premiaron su actuación con un fuerteaplauso.

Al final, y como es ya costumbre, el nutrido grupo de jubila-dos, acompañados la mayoría por sus esposas, se reunieronen un restaurante cercano para celebrar una comida de com-pañerismo.

jubilats

Los jubilados visitan la unidad de PolicíaMontada del Ayuntamiento de Palma

21

Nascut a Palma l’any 1944 ha participaten nombroses exposicions i les sevesfotografies il·lustren un bon grapat depublicacions. Entre aquestes darrerespodem destacar el llibre sobre el pintor“John Ulbritch” (1974) de l’Ed. Rayuela,el llibre sobre el pintor “Carlos Mensa”(1975), amb text de Camilo José Cela,o ‘Patis de Palma’ en els fascicles I i II de2006 i 2007, respectivament, deGuillermo Canals editor. El seu treballfotogràfic s’ha mogut en els camps de lapublicitat , la il·lustració de catàlegs i lli-bres d’art. Sobre artistes com : JoanMiró, Eusebio Sempere, Carlos Mensa,Matti Klarwein, Guillem Nadal, HoracioSapere, Guinovart, Pep Llambias, RafaForteza, Labra, Manolo H. Mompóentre d’altres.

També destaquen les exposicions‘Retrats’ (1975) a Galearies Costa;‘Gent de Teatre’ (1975) a la Sala Rialto;‘Guinovart’, exposició de 30 fotos delprocés de la creació de la mostra delpintor. Es va incloure dins l’exposicióde Guinovart al Palau Solleric; ‘La otraPalma’ (1982) a Viena; ‘Memòries urba-nes, set fotògrafs’ (1987). Reportatgede la marginació a Ciutat. Palau Solleric.Palma. Exposició col·lectiva;‘Arquitectura i paisatge’ (1989-1990).Reportatge del poblat de Son Banya.Col·legi oficial Arquitectes de lesBalears. Itinerant; o ‘Fotografia contem-porània a Mallorca’ (2000-2002).Itinerant, Mallorca, Menorca, Eivissa,Barcelona, Alemanya i Moscou.Col·lectiva, entre altres.

assessoria jurídica

Joan Ramon Bonet Verdaguer, en el Col·legi

Atendiendo exclusivamente al marco jurídico de SeguridadSocial, frente a la pregunta que se ha planteado sobre si seríaposible desde un prisma legal, que un veterinario colegiadopero jubilado, llevara a término aún esporádicamente algunaactuación veterinaria, se puede responder en términos gene-rales que no, siendo la respuesta afirmativa la excepción. Y larazón de ello la encontramos -insistimos, como regla general-en el artículo 165.1 de la Ley General de la Seguridad Social,que establece que, en su modalidad contributiva, el disfrutede la prestación de jubilación será incompatible con el traba-jo por cuenta propia o ajena del pensionista. Ahora bien, ellodebe matizarse, pues si bien es cierta la incompatibilidadentre pensión de jubilación y la prestación de servicios porcuenta ajena o por cuenta propia, hay que aclarar que aqué-lla no se produce por la realización de cualquier actividad,sino sólo por aquella que determine la obligatoria inclusióndel beneficiario de la pensión de jubilación en alguno de losdistintos regímenes de la Seguridad Social (Régimen General,Régimen Especial de Trabajadores Autónomos, etc.), que seproduce cuando existe dedicación profesional por cuentapropia o por cuenta ajena.

En consecuencia y simplificando la respuesta para una mayorfacilidad en su comprensión, siempre que el acto veterinariojubilado se realice por cuenta propia y no por cuenta de untercero (como la actividad que realiza un trabajador ordina-

rio por cuenta ajena) ni en un establecimiento veterinario decualquier tipo, y se trate en todo caso de una actuación muyesporádica, puntual, extraordinaria y ocasional (no se dé elrequisito legalmente establecido en el Decreto 2530/1970 dela “asiduidad”), se podrá llevar a cabo sin contravenir las nor-mas señaladas de Seguridad Social. En definitiva, no conlle-vando la inclusión en ninguno de los regímenes de laSeguridad Social previstos, será compatible la mencionadaactividad con el percibo de la pensión de jubilación, advir-tiendo no obstante de la necesariedad de interpretar lo ante-rior de forma muy restrictiva, y de la susceptibilidad con laque se guía la Inspección de Trabajo y Seguridad Social cuan-do trata esta materia, pues no olvidemos que apreciada larealización de la actividad de que se trate por un Inspector deTrabajo, se deberán ofrecer explicaciones y acreditar la oca-sionalidad por el veterinario jubilado, añadiéndose la rigurosi-dad de la presunción de veracidad de los hechos contenidosen la eventual acta de infracción que se levantara. Quedandode esta forma el supuesto de hecho enormemente limitado,es por lo que concluimos de la forma en que hemos iniciadoeste comentario, aseverando la incompatibilidad entre la con-dición de jubilado perceptor de la oportuna pensión, y la acti-vidad esporádica veterinaria, en términos generales, siendo lacompatibilidad la excepción.

BUFETE ANTONIO FONT ABOGADOS

art al COVIB

Si un veterinari jubilat (col·legiat), esporàdicament, fa exercici de la professió (una cirurgia, unavacunació, etcètera)... Pot veure’s implicat en qualque mena de problema legal si transcendeix?

22

resolució

¿CUÁL ES TU DIAGNÓSTICO DIFERENCIAL?

El diagnóstico diferencial incluye:- Dermatitis facial del gato persa.- Demodicosis.- Dermatofitosis.- Dermatitis por Malassezia. - Foliculitis bacteriana.- Otras causas de seborrea secundaria de origen alérgico (ej.Hipersensibilidad alimentaria), endocrino (DM), nutricional(ej. Dermatosis sensible a la vitamina A), inmunomediado(ej. Penfigo, lupus o adenitis sebácea), metabólico (ej.Dermatitis necrolítica superficial) o neoplásico (ej. Linfomaepiteliotrófico).

¿QUÉ PRUEBAS COMPLEMENTARIAS REALIZARÍAS?

1. Raspado cutáneo: negativo.2. Impronta: cantidad de polimorfo nucleares algunos conbacterias intracelulares, población bacteriana pleomórfica(cocos, diplococos).3. Scotch test: no Malassezias spp.4. Cultivo y Antibiograma: Staphylococcus spp. en la resiem-bra, no creciento de levaduras. Sensibilidad a Ac. Fusídico,Amikacina, Amoxicilina + Clav., Cefadroxilo, Cefovecina,Cefpodoxine, Doxiciclina, Eritro y Estreptomicina,Enrofloxacina, Gentamicina, Marbofloxacina, Rifampicina,Trimetroprim-Sulfametoxazol.5. Cultivo DTM: negativo.6. Examen otoscópico y estudio microscópico del cerumen:nada reseñable.7. CBC: ligera neutrofilia. 8. Bioquímica sérica: sin alteraciones remarcables.9. Electrolitos sanguíneos: dentro del rango.

¿QUÉ TRATAMIENTO INSTAURARÍAS DE PRIMERAELECCIÓN?

1. Limpieza de las lesiones bajo sedación.2. Administración de antibiótico al menos un mes dado quehay presencia de pioderma profunda, en nuestro caso debi-do a la dificultad para la administración de comprimidos y enbase al antibiograma elegimos Cefpodoxine (Convenia ®)durante dos meses. 3. Metilprednisolona a razón de 4 mg. cada 12 horas, debi-do al autotraumatismo causado por el intenso prurito.4. Control de pulgas con productos spot-on cada 3 semanas.5. Dieta hipoalergénica durante al menos 3 semanas, y segúnrespuesta continuar hasta 2 meses.

¿CUÁL ES LA PRUEBA DIAGNÓSTICA DEFINITIVA?

Biopsia cutánea.

Aprovechando las sedaciones para las limpiezas de las lesio-nes se procedió a la toma de muestra para biopsia con untrocar y se envió para su estudio histopatológico siendo elresultado: -“Hiperplasia moderada de la epidermis conhiperqueratosis, así como extensas áreas de erosión.Infiltrados perivasculares con predominio de mastocitos, lin-focitos, células plasmáticas y esosinófilos. La inflamación seacompaña de edema”.

¿CUÁL ES TU DIAGNÓSTICO SOBRE LOS RESULTADOSDE LAS PRUEBAS COMPLEMENTARIAS REALIZADAS?

La dermatitis facial del gato persa o Síndrome de la carasucia es una enfermedad cutánea facial de la que no se cono-ce bien la causa. Es de poco común a rara en los gatos deraza persa e himalaya y tiene una mayor incidencia en ani-males mayores o adultos jóvenes.

El pronóstico es reservado por la mala respuesta al trata-miento y porque muchas veces el animal se vuelve refracta-rio al tratamiento, especialmente si las infecciones secunda-rias no se identifican o no se controlan. Los gatos afectadosno deben reproducirse.

¿QUÉ OPCIONES TERAPÉUTICAS A LARGO PLAZO TE PLANTEARÍAS?

Ciclosporina al principio una cápsula cada 24 horas por víaoral mínimo durante un mes e ir disminuyendo hasta alcan-zar la dosis de una cápsula cada 72 horas.

En nuestro caso combinamos Metilprednisolona a 4 mg. alprincipio cada 12 horas combinado con Ciclosporina(Atópica 25 ®) una cápsula al día y fuimos reduciendo ladosis paulatinamente de ambos medicamentos. A día de hoysu tratamiento consiste en una cápsula de ciclosporina cada72 horas y el prurito y las lesiones han desaparecido.

Foto cedida per Hospital Veterinari Calandrí.