sessio1

L’EDUCACIÓ INFANTIL : UNA ETAPA AMB ENTITAT PRÒPIACurs adreçat a educadores i mestres de l’Etapa.

1

“L’aprenentatge no succeeix com quelcom aïllat dels sentiments dels nens”.

D.GOLEMAN, Inteligencia emocional, 1996

Emocions & Sentiments

2

LOE. Llei Orgànica d’Educació 2/2006

L’ educació infantil constitueix l’ etapa educativa amb identitat pròpia que atén nenes i nens des del naixement fins als sis anys d’edat.

L’ educació infantil té caràcter voluntari i la seva finalitat és la de contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social i intel·lectual dels nens.

Amb l’objecte de respectar la responsabilitat fonamental de les mares i pares o tutors en aquesta etapa, els centres d’educació infantil cooperaran estretament amb ells.

PRINCIPIS GENERALS

3

Decret 181/ 2008,de 9 de setembre

• han desenvolupar unes capacitats.

• han de viure unes relacions estables i afectives amb si mateixos i amb els altres.

• han de conèixer i interpretar l’entorn.

• han d’adquirir uns instruments d’aprenentatge.

• han d’aconseguir un grau d’autonomia.

• que els permetran anar formant part d’una societat culturalment organitzada.

COM DEFINEIX L’EDUCACIÓ INFANTIL?

COM UNA ETAPA EDUCATIVA EN LA QUE ELS INFANTS :


educació comuna i coeducadora.

atenció a la diversitat.

relació amb les famílies.

desenvolupament integral de l’alumnat.

integrarà les diverses experiències i aprenentatges.

s’adaptarà als ritmes de treball dels infants.

es garantirà la coordinació amb el cicle de llar d’infants i amb el cicle inicial de l’educació primària.

PRINCIPIS GENERALS

5


- contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social i cognitiu dels infants, proporcionant-los un clima i entorn de confiança on es sentin acollits i amb expectatives d'aprenentatge, encol·laboració amb les seves famílies.

FINALITAT

Educació infantil

6


CAPACITATS

els han de permetre créixer integralment com a persones en el món d’avui, en uns aprenentatges continuats i progressius .

el desenvolupament de les capacitats és el resultat del què s’aprèn.

7


OBJECTIUS

precisen les capacitats que els infants han d’haver desenvolupat en acabar el cicle de parvulari, en relació als continguts de les àrees i els criteris d’avaluació.

8

Els infants hauran d’anar desenvolupant les CAPACITATS a l’entorn dels EIXOS següents:

1.Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma

aprendre a conèixer

2. Aprendre a pensar i a comunicar

aprendre a fer

3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa aprendre a ser

4. Aprendre a conviure i habitar el món

aprendre a viure junts


9

Aprenentatges fonamentals que potencia el

desenvolupament global de l’infant

1 Aprendre a conèixer, és a dir, adquirir els instruments de la comprensió i la curiositat intel·lectual

2 Aprendre a fer, per a posar en pràctica els coneixements i poder actuar sobre l’entorn

3 Aprendre a ser, contribuint al desenvolupament total de la persona, en quant a cos i esperit, intel·ligència, sensibilitat, sentit estètic, responsabilitat personal

4 Aprendre a viure junts, per a participar i cooperar amb els demés en totes les activitats humanes


9(1)

Aprenentatges fonamentals que potencia el

desenvolupament global de l’infant

És fent que es pren consciència de com s’és. És fent que es va coneixent. El conèixer porta al fer, al conviure i al ser. El ser respon a sentir-se persona, sentir-se únic. El sentir-se bé com a persona facilita el conviure.


10


LES ÀREES DE CONEIXEMENT I EXPERIÈNCIA

DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS ALTRES

DESCOBERTA DE L’ENTORN

COMUNICACIÓ I LLENGUATGES

Les àrees s’interrelacionen per crear uns espais d’aprenentatge GLOBALITZATS , on es contribueixi al desenvolupament integral dels infants,

acostant-los a la interpretació del món, donant significat i facilitant-ne la participació activa.

11


. QUÈ VOL DIR APRENDRE EN AQUESTA ETAPA ?

• construir nous significats de la realitat que l’envolta.

• enriquir els propis coneixements prèviament adquirits.

• permetre la seva aplicació a les noves situacions cada vegada més complexes.

12


ELEMENTS CLAUS QUE CAL VALORAR.

• espais d’aprenentatge globalitzats.• aprenentatges continuats i progressius .• desenvolupament de capacitats• enriquir els propis coneixements prèviament adquirits • construir nous significats de la realitat que l’envolta permetre la seva aplicació a les noves situacions cada vegada més complexes

13

Plantejament didàctic : què sabem del les noves propostes curricularsar?

11. Activitat oral.Explicar tot allò que recordeu del nou canvi curricular de l’escolaritat obligatòria

3. Fes un esquema amb causes que han provocat el canvi sistema educatiu.

4. Organismes que han intervingut en les propostes.

5. Quines necessitats de formació genera aquest canvi de model.

6. Quins organismes tenen responsabilitat de decidir?

7. Classificar les finalitats de l’educació obligatòria.

8. Fes un esquema amb els diferents tipus de sabers.

9. Compara amb els plantejament anterior a aquest canvi.

10. Concreta les característiques de les competències.

11. Cercar informació en fonts diverses sobre el canvi curricular..

12. Processar la informació establint els avantatges i inconvenients del canvi..

13. Respondre el mateix qüestionari inicial.2. Qüestionari individual

- Quines són les causes que han provocat els canvis en el sistema escolar?

-Quins són els canvis més evidents?

-Quines són les resistències més importants al canvi?

- Gràcies a aquest canvi podran millorar els resultats escolars?

14. Redactar un text argumentatiu final sobre el canvi del sistema educatiu .

A. Exploració d’idees prèvies

B. Introducció nou coneixement

C. Estructuració del coneixement

D. Aplicació (transferència coneixem.)

Seqüència didàctica: què sabem de la nova proposta curricular?

14

La cultura del canvi

La finalitat de l’educació és :

Aconseguir que els nois i noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món .

Posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica en la societat plural, diversa, i en continu canvi.

15

Què sabem de la nova proposta curricular?

Competències bàsiques

Currículum

Societat

16

Nous reptes que l´educació té plantejats en el marc del segle XXI

Els canvis i transformacions de la societat anomenada de la informació

i el coneixement

Canvis en les relacions de poder Canvis en l'economia global

Canvis en la producció

Irrupció de les TIC (internet)Societat del consum i el benestar

i la seva sostenibilitat

Canvis en les formes de viure i de conviure. Consolidació de sistemes democràtics

17

El currículum ha de donar resposta als nous reptes que l´educació té plantejats en el marc del segle XXI

Demanen replantejar les finalitats de l'educació envers

l’obtenció, selecció i interpretació de la informació per a construir coneixement, comunicar-lo i contrastar-lo amb els dels altres.

La construcció de coneixements i la seva aplicació en contextos propers a la vida real

El desenvolupament de competències: aplicació dels coneixements, habilitats i actituds a la resolució de problemes en contextos diferents.

L’educació en els valors democràtics.

18

Què s’entén per competència?

La capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles; es recolza en coneixements, però també en valors, habilitats, experiència...”

(Eurydice, 2002)

20

Història recent

COMPETÈNCIA: la manera en què una persona fa servir les seves possibilitats de decisió.

COMPETÈNCIA : l’habilitat per afrontar demandes externes o desenvolupar activitats i projectes de manera satisfactòria en contextos complexos, implica dimensions cognitives i no cognitives: coneixement, habilitats cognitives, habilitats pràctiques, actituds, valors i emocions.

Els països de la Unió Europea .La UNESCO i l’OCDE APORTACIONS dels estudis socioculturals i constructivistes sobre el desenvolupament i

els aprenentatges humans .Programa DeSeCo (Definició i Selecció de Competències) l’any 2003.

20

Què entenem per currículum?

• Article 6 de la LOE• Article 7 del Decret 142/2007 i del

143/2007

• S'entén per currículum de l'educació primària i secundària“el conjunt de competències bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació”.

21

Perquè ara es parla de competències?

Necessitat de replantejar les finalitats de la formació en funció de la irrupció de les TIC i, especialment, d’internet. La informació està a l’abast de tothom.Noves necessitats de formació derivades del sistema econòmic actual. Les persones han d’estar preparades per participar en l’anàlisi de problemes col.lectius i globalitzats. Noves necessitats de formació derivades de la vida en una societat democràtica.

23

Què entenem per competència?

Article 8 del Decret 142/2007 i del 143/2007

• S'entén per competència “la capacitat d'utilitzar els coneixements (sabers) i habilitats (procediments), de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació” (actituds i valors).

24

Competències bàsiques

25

a) Aprendre a ser i actuar de manera autònoma.b) Aprendre a pensar i comunicar.c) Aprendre a descobrir i a tenir iniciativa.d) Aprendre a conviure i a habitar el món

ELS DECRETS CURRICULARS ESTABLEIXEN QUE CALCONSIDERAR FONAMENTALS QUATRE GRANS EIXOSEN ELS PROCESSOS DE FORMACIÓ DE L’ALUMNAT:

26

Relació de competències en el currículum de primària

http://www.xtec.cat/estudis/primaria/nou_curriculum_pri.htm



27

Les competències bàsiques en imatges

28

Les finalitats de l’educació obligatòria

Cal revisar, actualitzar i replantejar...Cal revisar, actualitzar i replantejar...

• Els coneixements que són rellevants• Les metodologies i estratègies d’aula • La coherència pedagògica a través del

treball en equip del professoratFont Roser Canals

Les finalitats de l’educació obligatòria

i infantil

educar persones que Tinguin coneixement sobre el món Disposin de

Les eines perComprendre’l

Puguin habitar-lo

I millorar-lo

29.VD

Què s’entén per competència?

http://www.youtube.com/watch?v=IGRIROx5tik&feature=player_embedded












13(bis)1

Plantejament didàctic : què sabem del les noves propostes curricularsar?

11. Activitat oral.Explicar tot allò que recordeu del nou canvi curricular de l’escolaritat obligatòria

3. Fes un esquema amb causes que han provocat el canvi sistema educatiu.

4. Organismes que han intervingut en les propostes.

5. Quines necessitats de formació genera aquest canvi de model.

6. Quins organismes tenen responsabilitat de decidir?

7. Classificar les finalitats de l’educació obligatòria.

8. Fes un esquema amb els diferents tipus de sabers.

9. Compara amb els plantejament anterior a aquest canvi.

10. Concreta les característiques de les competències.

11. Cercar informació en fonts diverses sobre el canvi curricular..

12. Processar la informació establint els avantatges i inconvenients del canvi..

13. Respondre el mateix qüestionari inicial.2. Qüestionari individual

- Quines són les causes que han provocat els canvis en el sistema escolar?

-Quins són els canvis més evidents?

-Quines són les resistències més importants al canvi?

- Gràcies a aquest canvi podran millorar els resultats escolars?

14. Redactar un text argumentatiu final sobre el canvi del sistema educatiu .

A. Exploració d’idees prèvies

B. Introducció nou coneixement

C. Estructuració del coneixement

D. Aplicació (transferència coneixem.)

Seqüència didàctica: què sabem de la nova proposta curricular?

13(bis)2

Seqüència didàctica:

2. Introducció nous continguts

Abstracte

Concret

SimpleComplex

Tracta d’evindenciar quines són les idees prèvies i descobrir les estructures d’acolliment a partir de les quals es podran introduir nous coneixements.

També permet explicitar i negociar els objectius d’aprenentatge perquè l’alumnat se’ls representi.

Presentació de nous coneixements com a més útils de forma provocadora i participativa.Es tracta que l’alumnat obtingui nova informació “significativa” per afavorir la construcció de nou coneixement.

Es pot intentar qüestionar les idees prèvies provocant el dubte per aconseguir un canvi conceptual o aconseguir reestructurar el coneixement incorporant nous elements.

Integració del nous coneixements a la xarxa existent mitjançant explicacions i activitats estructurades.

S’estableixen noves connexions entre conceptes que permeten elaborar idees més complexes i originals

Transferència del coneixement après i aplicar-lo a la resolució d’un problema o una situació pràctica en diferents contextos.

Es consoliden els nous aprenentatges i es reconeix la seva utilitat.

1. Exploració idees prèvies

4. Aplicació del coneixement

3. Estructuració coneixements

30

L’EDUCACIÓ INFANTIL: UNA ETAPA EDUCATIVA AMB IDENTITAT PRÒPIA

UNA PRIORITAT EDUCATIVA UNIVERSAL.

IMPORTÀNCIA I TRANSCENDÈNCIA

DESENVOLUPAMENT NORMATIU

IDEES FORÇA QUE ORIENTEN EL CURRÍCULUM. OPORTUNITAS QUE SUGGEREIX.

L’EDUCACIÓ INFANTIL

30(1)

L’educació infantil, una prioritat educativa universal.

L’any 1979 va ser declarat per les Nacions Unidesl’Any Internacional de l’Infant.Es van iniciar els treballs d’una comissió d’expertsque, deu anys més tard, el 20 de novembre de 1989,a la ciutat de Ginebra, van permetre aprovar laConvenció sobre els Drets de l’Infant.El text es va convertir en un dels instrumentsinternacionals bàsics per a la protecció dels dretshumans. Els drets dels infants van passar a formar part delsistema de drets humans i l’acompliment d’aquestsva esdevenir una responsabilitat de tots els nivellsde govern, també del local.

30(2)

L’educació infantil, una prioritat educativa universal

La iniciativa d’aquest treball es deu al Bureau InternationalCatholique de l’Enfance. BICE.

Fundat a París el 1948, amb la consciència que els problemes de lainfància tenen una dimensió universal.

Quins avenços s’han assolit en els vint anys de la Convenció?

Quines situacions més inquietants encara perduren ?

Quins són els principals desafiaments en l’actual context demundial.

Per donar resposta a aquestes preguntes un comitè internacionalelaborarà una crida, el juny del 2009, al Palau de les Nacions deGinebra.

La Crida de Ginebra, ha de ser una interpel·lació als governs, a totesles organitzacions d’infància, als professionals i responsablesd’infància, a l’opinió pública en general.

30(3)


• Efectes positius que la Convenció ha tingut:c– Creació progressiva d’una cultura dels drets de l’infant.Les

disposicions de la Convenció s’han integrat progressivament en les legislacions nacionals i regionals, en gran part perquè aquest tractat és més conegut que els altres tractats de dret internacional sobre els drets humans, i també gràcies a la defensa que n’han fet nombroses institucions.

– Iniciatives en favor de l’infant. La cultura dels drets de l’Infant que s’ha desenvolupat progressivament es deu en gran part al treball del Comitè, de l’UNICEF i de les ONG. Reformes al sector de la justícia juvenil, la creació de defensors dels drets de l’infant o d’institucions independents semblants de protecció de la infància.

– Una nova mirada sobre la infància. els infants ja no es consideren «éssers per sota de» que no assoleixen la maduresa fins al futur, sinó persones de ple dret, veritables subjectes -i no solament objectes- de drets.

30(4)


– El Consell de Ministres Europeus d’Educació de 29 països varen fer la següent declaració l’any 1999, a Bologna, amb la mirada posada a l’any 2010 : Igualtat d’expectatives, equitat educativa

– El Ministeri d’ Educació i Ciència, a partir d’aquests principis ha elaborat un document anomenat “ Objetivos educativos europeos y españoles, puntos de referencia 2010”.

Els tres blocs contemplen els següents acords:– Augmentar l’escolarització en les edats primerenques– Aconseguir l’èxit de tots els alumnes a l’ensenyament

obligatòria.– Promoure l’aprenentatge al llarg de tota la vida, la

ciutadania, la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.

30(5)


A CATALUNYA :

El Parlament de Catalunya, tenint present la Declaració universal dels Drets de l’Infant, del 20 de novembre de 1959,la Resolució 37/I del Parlament de Catalunya, sobre els Drets de la Infància, del 10 de desembre de 1981, i la Convenció sobre els Drets de l’Infant, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, proposa 17 principis de política de proteccióla infància.

• El Programa 2004-2008 del Departament d’Educació estableix els objectius generals i les actuacions principals amb l’horitzó d’avançar cap a la millora de l’educació per a tota la població escolar.

• El Departament d’Educació fa la presentació del Mapa de Llars d’Infants 2004-2008 al gener 2009 .

31

L’educació dels infants en les primeres etapes de la vida hadespertat, en els últims anys, un interès creixent en les societatsoccidentals.

factors que han incidit :

Els canvis experimentats en les condicions de vida i treball de lapoblació adulta han comportat noves necessitats pel que fa a lacura dels més petits.

Els avenços en el terreny de la psicologia i de la pedagogia hanemfatitzat l’atenció educativa precoç com una manera d’afavorirsignificativament el desenvolupament integral dels infants.

Els govens han apostat amb claredat per la inversió adreçada al’atenció de la primera infància com una acció positiva queafavoreix la incorporació de la dona al treball, així com un suportper fer compatibles les responsabilitats laborals o socials amb lesfamiliars, dues qüestions d’una gran ranscendència pel que fa alsosteniment de l’estat del benestar.

IMPORTÀNCIA I TRANSCENDÈNCIA

32

Decret181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del cicle de

parvulari de l’educació infantil

Decret 282/2006, de 4 de juliolpel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els

requisits dels centres

DESENVOLUPAMNET NORMATIU

33

Decret 282/2006, de 4 de juliolpel qual es regulen el primer cicle de l’educació

infantil i els requisits dels centres

DESENVOLUPAMNET NORMATIU

34

Decret 282/2006, de 4 de juliolpel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels

centres

COMPETÈNCIES EDUCATIVES PRINCIPIS

OBJECTIUS

33


pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del cicle de parvulari de

l’educació infantil

36

DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació

infantil.

• CAPACITATS /EIXOS

• OBJECTIUS

• ÀREES

• CRITERIS D’AVALUACIÓ

37

a) Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.

b) Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres.

c) Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.

d). Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les

habilitats matemàtiques bàsiques.e) Progressar en la comunicació i expressió ajustada als

diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

f) Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb

una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals

g) Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar en conseqüència.

h) Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els

altres i en la resolució pacífica de conflictes.i) Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència

que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

.

a) Dominar progressivament el propi cos, les seves necessitats i les habilitats que va adquirint, identificant-se ell mateix com a persona i esforçant-se per manifestar i expressar les pròpies emocions, sentiments i necessitats.b) Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d'alimentació, repòs, higiene i neteja personal iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals. c) Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn immediat, iniciant-se en l'adquisició d'hàbits de comportament social i en la integració en el grup. d) Comprendre el llenguatge adult i el dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral. e) Representar objectes i accions de la vida diària mitjançant el joc simbòlic i els diferents llenguatges: corporal, verbal, matemàtic, musical i plàstic. f) Actuar sobre la realitat immediata i establir relacions entre els objectes segons les seves característiques perceptives i les pròpies vivències

DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil

CAPACITATS

Decret 282/2006, de 4 de juliol , pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres

COMPETÈNCIES EDUCATIVES

38

Relació de competències en el currículum de primària




39

Relació entre capacitats i competències

Personals

Comunicatives

Metodològiques

Convivencials

Com

petè

nci

es

bàsi

qu

es

Ser i actuar

Pensar i comunicar

Descobrir

Conviure

Cap

aci

tats

Desenvolupament integral

INFANTIL PRIMÀRIA

40

IDEES FORÇA QUE ORINTEN EL CURRÍCULUMIDEES FORÇA QUE ORINTEN EL CURRÍCULUM

IDEES FORÇA QUE ORIENTEN EL CURRÍCULUM

L’ACCIÓ EUCATIVA RESPECTARÀ AQUESTS PRINCIPIS BÀSICS:

• Les diverses maneres d’aprendre dels infants.• Les característiques personals i socials que condicionen l’aprenentatge.• La selecció i organització dels continguts que s’han d’aprendre. • L’activitat de classe ha d’afavorir un ambient que faciliti que l’Infant s’esforci per aprendre, raonar i expressar el que sap,per plantejar els dubtes i per reelaborar el que coneixement i l’Infant actuï amb autonomia i responsabilitat.• L’establiment de mitjans perquè els infants se sentin atesos, orientats i valorats, sense discriminació.

41

IDEES FORÇA QUE ORINTEN EL CURRÍCULUMIDEES FORÇA QUE ORINTEN EL CURRÍCULUM


Les capacitats es troben precisades en forma d’objectius els quals es troben en relació amb els continguts i els criteris d’avaluació Els objectius de cicle precisen i ajuden al desenvolupament de les capacitats de l’alumnat.Els criteris per a l’avaluació del procés d’aprenentatge, tenen com a referència els objectius de cicle.

Què ha de permetre als infants assolir les capacitats?

Desenvolupar-se i crèixer integrament com a persones en el món d’avui (autonomia) utilizant els coneixements de manera transversal i interactiva en contextos i situacions diferents,(funcionalitat) aprenent continguts continuats i progressius (transversalitat)que seguiran en l’atapa de primària amb el treball de les competències que han assolit en finalitzar l’etapa d’educcació obligatòria

42

• L’infant construeix la seva personalitat en un procés dinàmic de relació interactiva amb les seves condicions d'existència. Aquesta interacció evolutiva és susceptible de ser analitzada i modificada en el procés educatiu.

• El procés evolutiu durant els primers anys de vida, va de la dependència cap a l’autonomia, de la impulsivitat cap a la reflexió, de les respostes incondicionades cap a les respostes associades, reflexives, conscienciades, de la globalitat en la percepció del món cap a processos més diferenciats.

• Aquesta evolució implica: sempre tota la persona de l’infant i es concreta en un procés d’individualització i de socialització estretament imbricats.

COM HO CONCRETEM EN LA PRÀCTICA EDUCATIVA Per afavorir un progrès en el desenvolupament de les capacitats

Ja puc¡tu també¡

Jo sol ¡

Soc feliç¡

Adaptació “LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES A INFANTIL, ELS QUATRE PILARS DE L’EDUCACIÓ I LA

PRÀCTICA MUSICA”. I. Amorós

43

FUNCIONSPRIMÀRIES

UNIVERSALS

PROCEDIMENTS

S’APRENEN TÈCNIQUES

MODIFIQUEN EL CERVELL

Canvien les formes de pensar

HABILITATS / CAPACITATS

CONJUNT D’OPERACIONS FÍSIQUES, MENTALS DIRIGIDES A UNA FITA.

LES HABILITATS S’APRENEN GRÀCIES ALS PROCEDIMENTS

ESTRATÈGIA

SUPOSA PRENDRE CONSCIÈNCIA

DE LES MEVES DECISIONS

COM I PERQUÈ PENSO

FAIG O DIC UNA COSA

SUPOSA ACTIVITAT METACOGNITIVA

COMPETÈNCIA

SUPOSA UN CONJUNT INTEGRAT D’ESTRATÈGIES INTEGRADES I COORDINADES.

REPERTORI D’ESTRATÈGIES PER A RESPONDRE A UNA DEMANDA DEL CONTEXT

S’APRENEN

es desenvolupen en un context

físic i social

PRÀCTICA

S’ENSENYEN

PAPER DE L’EDUCACIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES

Adaptació professor Monereo

44

Més enllà de l’adquisició de determinats coneixements i habilitats, les capacitats impliquen la possibilitat d’utilitzar aquests coneixements i habilitats de manera transversal i interactiva en contextos i situacions diferents.

Aconseguir un bon nivell d’autoestima i ajustament personal

“Ésser feliç” Font: adaptació Monereo

CONTEXT PERSONAL

Accedir al món laboral

“Ésser un professional eficaç”

CONTEXT PROFESSIONAL

Conviure i establir relacions interpersonals

“Ésser un ciutadà responsable i solidari”

CONTEXT FAMILIAR

Gestionar el coneixement i l’aprenentatge

“Ésser un aprenent permanent”

CONTEXT EDUCATIU

TIPUS DE CONTEXTOS (ESCENARIS SOCIALS ON LA PERSONA ES DESENVOLUPA)

45

Més enllà de l’adquisició de determinats coneixements i habilitats, les capacitats impliquen la possibilitat d’utilitzar aquests coneixements i habilitats de manera transversal i interactiva en contextos i situacions diferents

.

COMPETÈNCIA: és el conjunt de recursos potencials (saber què, saber com,quan i per què) que posseeix una persona per enfrontar-se a problemes propis de l’entorn on es desenvolupa. La competència suposa la capacitat real d’aplicar un saber.Les competències presuponen capacitats, però aquestes capacitats potencials es manifiesten mitjançant les accions o tasques que fa una persona en una situació o context determinat.

CAPACITAT: es la facultat, l’aptitud que té una persona per fer alguna cosa i que al llarg de la seva vida pot desenvolupar-la contínuament.Les capacitats no son evaluables; pel contrari, les competències sí son verificables y avaluables.

Aquesta manera d’entendre les capacitats i les competències permiten relacionar-las i diferenciar-las: una persona sense capacitats no pot ser competent, però es pot demostar que si es tenen capacidats en la mida en que es tradueixen en competències, i alhora que l’assolimnet de les competències va desenvolupant capacidats (Roegiers, 2003 y 2004).

APTITUD: disposició o capacitat natural o adquirida per fer alguna cosa.HABILITAT: es la capacitat se ser realment eficient en una tasca.


43 46


LA PERSONA COMPETENT L’INFANT COMPETENT

TENIR COMPETÈNCIA SER UNA PERSONA COMPETENT

porta a la idea de PROGRÉS, EVOLUCIÓ I CREIXEMENT

L ’infant que progressa en autonomia, reflexió i empatia, i és capaç

d ’anar aplicant assertivament els seus aprenentatges com a resposta a situacions quotidianes

que se li presenten

Fa un bon ús d'allò que té, d'allò que és, d'allò que sap, d'allò que sent…

Un bon ús de la seva pròpia experiència. Per tant, sap aplicar allò que ha adquirit en els moments en que es fa necessària

una resposta

Adaptació “LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES A INFANTIL, ELS QUATRE PILARS DE L’EDUCACIÓ I LA PRÀCTICA MUSICA”. I. Amorós

47


AFAVORIR:• un progrès perquè les pugui anar aplicant a situacions quotidianes,• el contacte directe amb la realitat, • uns aprenentatges que el preparen per la vida,• l’experiència social dins la quotidianitat, • fer-lo sentir-se respectat i valorat ,• fer-lo sentir-se capaç i confiat en les seves possibilitats

Què ha de fer l’Escola?

48

COM HO CONCRETEM EN LA PRÀCTICA EDUCATIVA Per afavorir un progrès en el desenvolupament de les

capacitats• Les àrees s’interrelacionen per crear uns

espais d’aprenentatge GLOBALITZATS , on es contribueixi al desenvolupament integral dels infants,

acostant-los a la interpretació del món, donant significat i facilitant-ne la participació activa.

• Globalització: es refereix a la manera d’apropar-nos al coneixement de la realitat i com aquesta és percebuda.L’aprenentatge significatiu , perquè es produeixi requereix establir moltes relacions entre allò que ja es coneix i els nous aprenentatges, això provocarà la integració dels coneixements i permetrà aplicar allò après en altres situacions i contextos. Caldrà que l’Infant disposi d’una actitud positiva vers a l’aprenentatge i estigui motivat per aprendre, voldrà dir que els aprenentatges tinguin sentit pels infants, connectin amb els seus interessos responguin a les seves necessitatsL’organització dels continguts en els projectes curricularshan de tenir una perspectiva globalitzadora, entesa com a la manera d’apropar als infants als coneixements que han d’aprendre des d’una perspectiva integrada i diversa.

49


• Interdisciplinarietat : es refereix a les diferents

maneres de relacionar-se les disciplines.

La seva funció consisteix

en oferir-nos els mitjans i instruments per

arribar-hi al seu coneixement.• La transversalitat dels continguts ,

s’aconsegueix cercant les connexions

existents entre les diferent àrees i permet

la integració dels coneixements.• La funcionalitat dels aprenentatges es

fomenta amb l’aplicació dels aprenentatges

en situacions pràctiques. Contextualitza l’aplicació

en relació amb els interessos de l’Infant i a la seva realitat.• L’autonomia en l’aprenentatge s’aconsegueix potenciant el treball cooperatiu,

l’aprenentatge basat en situacions quotidianes, i en el treball amb projectes.

50

Mai no vaig creure que poguéssimtransformar el món, però crec que tots elsdies es poden transformar les coses.François Giroud (1916-2003)

sessio1

Education