sessiód'informaciósobre les entitats financeres i el...
TRANSCRIPT
Sessió d'informació sobre les entitats
financeres i el seu entorn
Diputació de Barcelona Pau A. Monserrat
@pmonserrat
Coaching financer per a tècnics
Visió general del sector financer
Xifres del desastre financer
Abril 2013 FGD i FROB MEDE Total actual Futur: EPA
Bankia 4.465 17.959 22.424
Catalunya Banc 2.968 9.084 12.052
NCG Banco 3.627 5.425 9.052
Banco de Valencia (CaixaBank)
1.000 4.500 5.500 72,5% (10 anys)
CAM (Sabadell) 5.249 5.249 80% (10 anys)
Liberbank 1.650 124 1.774 2.475 (CCM)
BMN 915 730 1.645
Banco CEISS 525 604 1.129
Unnim (BBVA) 953 953 80% (10 anys)
Cajatres 407 407
Caja Sur (BBK) 392
Banco Gallego (Sabadell)
245
Sareb 2.500 2.500
TOTAL 21.597 41.333 62.930 +-9.000
Fonts: BdE, Frob, CNMV y GVC Gaesco 34% 66% Dades en milions d’euros
Xifres del desastre financer
Font: El Blog Salmón
Recapitalitzacions, emissions creuades de deute i línies de liquiditat
76.264 milions
Avals i ajudes vàries al sector 154.151 milions
230.415 milions
4 anys pressupost nacional de Sanitat
94,4% de les ajudes públiques (2011)
Total d’ajudes als bancs 2008-2012
Ajudes als bancs 2003-2011
Cost del rescat si es perdés tot
271.539 milions d’euros
Font: Roberto Centeno
26,3% del PIB
La responsabilitat política
Per delegació al Banc d’Espanya y CNMV
Decisions polítiques a les Caixes d’Estalvi
Política de liberalització del sòl
Dependència dels tributs relacionats amb el sector immobiliari
La responsabilitat privada dels bancs
Mal aprofiten crèdit barato del BCE. Sobre endeutament
Mala gestió del risc
Concentració excessiva del crèdit en el sector immobiliari
Males pràctiques de comercialització
Culpables del desastre bancari?
Evidentment jo no soc objectiu, no?
Una entitat financera gestiona dos tipus de negocis
Negoci privat
Gestió d’un servei públic: els medis de pagament
Costos extraordinaris i incerts de liquidar una entitat financera
Dipòsits garantits fins a 100.000 euros per titular
Pànics dels clients i desconfiança generalitzada
Un banc es pot liquidar de forma ordenada, però hi ha riscos quantificables i costos imprevisibles
No pot fer fallida una entitat financera?
La darrera visita dels representants del FMI, Comissió i BCE
• Catalunya Banc• NCG Banco• Ceiss
Es poden liquidar entitats no sistèmiques si surt menys car que mantenir-les operatives
La Troika diu que sí, ara
Cost de la liquidació:17.800 milions
Es venen els actius a un altre banc i es realitzen els passius
Font: El Confidencial
Frob aportarà recursos per que Unicaja segueixi amb el procés de fusió
Font: El Confidencial
Els bancaris no són assessors, són venedors
Un bon venedor assessora sobre el producte
Un mal venedor col·loca productes financers
El personal de banca no té incentius econòmics ni de promoció professional per assessorar
Manca de formació financera en determinats productes complexos
Excés de treball, temps insuficient
Clients sense cultura financeraConfiança amb els bancs
Endeutament exagerat de les famílies
Estalvis en productes complexos
Assessors o venedors bancaris?
En caso de que el servicio de inversión se preste en relación con un instrumento complejo según lo establecido en el apartado siguiente, se exigirá que el documento contractual incluya, junto a la firma del cliente, una expresión manuscrita, en los términos que determine la Comisión Nacional del Mercado de Valores, por la que el inversor manifieste que ha sido advertido de que el producto no le resulta conveniente o de que no ha sido posible evaluarle en los términos de este artículo (79 bis de Llei 24/1988)
Los contratos que requerirán la citada expresión manuscrita serán aquellos que se suscriban con un prestatario, persona física, en los que la hipoteca recaiga sobre una vivienda o cuya finalidad sea adquirir o conservar derechos de propiedad sobre terrenos o edificios construidos o por construir, en los que concurra alguna de las siguientes circunstancias:a) que se estipulen limitaciones a la variabilidad del tipo de interés, del tipo de las cláusulas suelo y techo, en los cuales el límite de variabilidad a la baja sea inferior al límite de variabilidad al alza;b) que lleven asociada la contratación de un instrumento de cobertura del riesgo de tipo de interés, o bien;c) que se concedan en una o varias divisas.(6.2 de la Llei 1/2013)
Expressió manuscrita: el legislador no es fia del sistema
Productes d’estalvi tòxics
2008-2012 Import (milions d’euros) Número de clients
Participacions preferents
14.260 185.932
Convertibles i subordinades
9.983 478.604
Quotes participatives (CAM)
292 50.000
Total 24.535 714.536
Fuente: CNMV y GVC Gaesco
Productes de risc col·locats en molts de casos a clientes conservadors de poca cultura financera
•Conversió en altres productes (dipòsits no cancel·lables, obligacions, accions…)•Quitances
Març de 2013
Similar a un dipòsit? No
Saldo viu de preferents maig 2011 (minoristes)
Font: Defensor del Poble Saldo viu a març de 2013: 1/3
Quitances Preferents Sub. perpètues Subordinades Liquiditat
Bankia 38% 36% 13% 70,6%
Catalunya Banc
61% 40% 15% 66,7%
NCG Banco 54% 41% 22% 60,35%
Banco Gallego
50% 39% 11% Obligacions del Banco Sabadell
BMN 27-60,7% 38-70% 10% Acciones
Liberbank 30-61,6% 42-51,3% 10% Bons convertibles: recuperen 100%
Cajatres 30-60% 10% Dipòsits a 4 anys
Banco CEISS 25-61% 25-61% 10% Bons convertibles en accions 2015
Font: FROB
I enlloc de tornar diners, la quitança és en accions:•Liquiditat venent a preu de mercat•Liquiditat venent al FGD: quitança addicional del 13,80%
Preu quitança: 1,35
Preu acció Bankia•30/05/2013: 0,64•08/10/2013: 1,020
10.000 euros
6.200 euros
2.939 euros
Pèrdua del 70,6%
Quitances o la gran ignomínia
4.685 euros
53,15%
Arbitratge: Bankia
Sotmetre's a l’arbitratge. (No invalida l’acció de la Justícia ordinària)
Menors d'edat o incapacitats
Contractes exigibles no firmats
Falta de la informació exigible
Perfil inadequat del client
Patrimoni invertit
Justícia ordinària
Per no haver-se ajustat a la MIFID i demés normativa de transparència
Mala fe al amagar els riscs de les entitats financeres emissores (a partir de 2008)
Manipulació de preus
Opcions dels afectats
LA CNMV ho sabia: no idoneïtat
El Banc d’Espanya també ho sabia
Font: Expansión
Font: El Confidencial
LA CNMV ho sabia: preu fora de mercat
Negociació amb les entitats financeres
Estratègia de jocs
El dilema del presonero quan hi ha incentius per evitar la posició win-win
La jugada del boigi del fals boig
El banc té incentius econòmics per no col·laborar amb els ajuntaments
El banc té la carta del crèdit
La normativa hipotecaria li és molt favorable
Mala premsa
Influència a nivell Estatal per modificar la normativa
Ciutats anti-desnonaments
Normativa contra els habitatges buits dels bancs
Tributs locals
Moure passiu dels ajuntaments
Negociació win-win: només si ambdues parts guanyen
Punts claus de la negociació
Què guanya el banc negociant?
Què guanya el banc no negociant?
Tenir immobles ocupats i cobrar un lloguer social
Minimitzar conflictivitat social: evita un cost reputacional
Reduir costes judicials
Disposar dels immobles per vendre
No reflectir pèrdues comptables ()de la dació en pagament)
Factor coercitiu: efecte cridada
La unió fa la força
La problemàtica dels habitatges buits i la Sareb
Una bona idea
No hi ha incentius comptables per vendre a preu de mercat
Per evitar pèrdues comptables, no s’obtéliquiditat
El consum es desploma por falta de crèdit
S’obté liquiditat i es generen pèrdues, però no a preu real de mercat
Mal aplicada
Els actius pitjors dels bancs nacionalitzats o amb ajudes Es ven molt a poc a poc amb un
horitzó temporal de 15 anys
Preus de transferència superiors als de mercat
Els inversors internacionals no han entrat a l’accionariat
• FROB té un 45%• Bancs espanyols no nacionalitzats: 44%• Asseguradores espanyoles: 11%
Un banc ben dolent
Actiu Passiu
De la banca nacionalitzada:36.567
Bons (92%):46.600
Bancs amb ajudes públiques:14.086
Deute subordinat (6%)3.039
Capital (2%):1.014
50.653 50.653
Font: Sareb Dades en milions d’euros
107.000 immobles
Cap d’ells forma part del Fons Social d’habitatge
Sareb: d’on surten els diners?
76.000 són habitatges
Sareb: balanç
Sareb: accionistes
Total aportacions 5 grans bancs:1.720 milions d’euros
3,4% del balanç total de la Sareb
55% del capital (control privat total)
Font: Expansión
Sareb: compra car i amb els diners de l’Estat
Catedrático de Economía de Escuela de Minas
Font: El Confidencial
La Sareb és una gran immobiliària que gestiona 107.000 actius immobiliaris, dels quals 76.000 són habitatges buits. Actius financers: 90.500 préstecs icrèdits.
Font: Cinco Días
Sareb: una immobiliària /hedge fund que no ven?
Pla de negoci 2013-2027 Vendre 45.000 actius immobiliaris els 5 primers anys
El préstec hipotecari: visió d’un economista
Font: Banc d’Espanya
Crèdits i dipòsits
1.490.315 en crèdits al sector
privat
1.320.751 en dipòsits
169.564 diferencia
Morositat del sector privat
12,12% de morositat
15,02% morositat
real
+ Sareb
Font: Banc d’Espanya y Gurusblog
Bancs i caixes
Concessió de préstecs hipotecaris de forma irresponsable
Adjudicació d’immobles de particulars (per el 50 o 60%) y promotores (dació en pagament)
Es canvia un actiu-deute per un actiu-immoble, fora del preu de mercat
Comptablement no hi ha incentius per vendre a preu de mercat
Per no comptabilitzar pèrdues, no s’obté liquiditat
El consum cau per falta de crèditLa crisis econòmica
empitjora i s’allarga
Concessió de préstecs personals de forma irresponsable a particulars i empreses
Nòmines, ingressos i patrimoni embargat, reunificació de deutes, no renovació de pòlisses…
Les refinanciacions es provisionen de forma voluntària (sub-estàndard)
No hi ha liquiditat per les empreses sanes o amb problemes conjunturals
No es recupera el deute pendent, en molts casos només es guanya temps
Cau l’ocupació
Cercle viciós de la falta de crèdit
Préstec responsable segons la circular 5/2012 del Banc d’Espanya
Actuar honesta, imparcial i professionalment; atendre a la situació personal i financera del client, així com a les seves preferències i objectius
Document a disposició del BdE dels criteris de risc a l’hora de concedir crèdit, així com del sistema d’incentius als empleats i política de comercialització
Oferir la informació adaptada al client que li permeti reflexionar, comparar i prendre una decisió fundada, racional i prudent
Què significa concedir responsablement un préstec
Hipoteca i préstec hipotecari
Article 1.911 del Codi Civil:Del compliment de les obligacions, en respon el deutor amb tots els
seus béns, presents i futurs.
Article 104 de la Llei Hipotecària:La hipoteca subjecta directament i immediatament els béns sobre els quals
s’imposa, sigui qui sigui el posseïdor, al compliment de l’obligació per a la
seguretat dels quals va ser constituïda.
Article 105:La hipoteca es pot constituir en garantia de tota classe d’obligacions i no altera
la responsabilitat personal il•limitada del deutor que estableix l’article 1911 del
Codi civil.
Tipus de préstecs hipotecaris
Segons el tipus d'interès
1. A tipus fixe
2. A tipus variable
3. A tipus mixt
Tipus inicial Tipus primer any Quota
Variable 3,90% 1.102 eur
150.000 euros a 15 anys
• Euribor• IRPH entitats• IRS
Tipus de préstecs hipotecaris (II)
Font: Expansión
Tipus de préstecs hipotecaris (III)
Segons el tipus de quota
1. Quota constant (sistema d’amortització francès)2. Quota final3. Quota creixent4. Quota blindada5. Interest only
Segons la finalitat
1. Compra-venta d’habitatge habitual2. Compra-venta de segona residència3. Auto-construcció4. Canvi de casa: cas UCI i Santander Consumer5. Liquiditat o reunificació de deutes6. Subrogació (par deutora o creditora)
Segons la divisa 1. En euros2. En divises3. multidivises
Segons la naturalesa1. Crèdits hipotecaris2. Préstecs hipotecaris
Crèdit hipotecari problemàtic: cas UCI
Font: Ataque al poder
Anàlisi de risc: bases
Avaluació de l’estabilitat laboral o professional, passada, present i futura
Càlcul de la capacitat d’endeutament en base als ingressos i els tipus d'interès
Endeutament previ a considerar: hi ha deutes que no apareixen en la CIRBE
Avaladors i altres figures que reforcen l’operació
Fincabilitat
No enganar al client: clàusules de sòl, swaps, productes vinculats...
No oferir al client el que no entén: hipoteques multidivisa
Abans de la contractació: anàlisi de riscs
Tenint en compte que no és una ciència exacta...
Anàlisi de riscs
Estabilitat laboral
1. Tipus de contracte: funcionaris, indefinits, temporals, autònoms, societats...
2. Vida laboral3. CV
Capacitat d’endeutament 30 a 40% dels ingressos nets• 3.000 euros nets• 100.000 euros de préstec• 30 anys• 3,90% / euríbor + 1,95
Sou net mínim (35%):
•1350 euros•1063 euros•1890 euros
?
Anàlisi de riscs: la quota imprevisible
Anàlisi de riscs
Endeutament total(directe i indirecte)
1. Deutes a la CIRBE laboral (a partir de 6.000 euros)2. Deutes fora de CIRBE3. La nova quota hipotecària4. Altres despeses periòdiques (parelles divorciades...)
Reforçament de les operacions
Negoci complementari
1. Avaladors2. Hipotecant no deutor: dobles garanties3. Titular del préstec, no propietari
1. Assegurances2. Productes bancaris3. Swaps...4. Familiars o empreses
Resum de mesures
Paralització dels desnonaments fins a maig de 2015, col·lectius “vulnerables”
Interessos de demora: màxim el triple de l’interès legal dels diners
Es potència la venta extrajudicial
Control de les clàusules abusives d’ofici, en el procediment d’execució hipotecària
Major control a les empreses taxadores
Expressió manuscrita del client: clàusules de sòl, swaps o divises
Bestretes si es paga el deute pendent en un determinat termini
Adjudicació al 70% si és habitatge habitual
Fons social d’habitatges en mans dels bancs: bones paraules i poc més
Llei 1/2013: útil però molt insuficient
• Set dies de reflexió abans de la firma del préstec, rebent informaciógeneral i personalitzada (o resolució després de la firma).
• Desnonaments: tolerància raonable abans d’iniciar l’execució hipotecària, es permet pactar la dació en pagament entre les dues parts (voluntària), deure de cercar el millor preu de venta en les subhastes.
• Es reforcen els criteris d’avaluació de la solvència dels futurs hipotecats.• Prohibició d’oferir finançament condicionat a la contractació
d’assegurances o altres productes vinculats. Però poden augmentar el tipus d’interès si no es contracten.
• Flexibilitat per pagar el deute abans de temps.• Enduriment de les condiciones per obtenir un préstec en divises.
Font: El Confidencial
La regulació que prepara la Unió Europea
Informació prèvia a la firma davant notari
FIPRE(Fitxa d’InformacióPrecontractual)
• Informació orientativa• No vinculant
FIPER(Fitxa d’InformacióPersonalitzada)
• Informació específica• No vinculant• Condicions finals del préstec similars
Oferta Vinculant
• L’ha de sol·licitar el client• Condicions exactes• 14 dies de vigència
Font: Guia d’accés al préstec hipotecaria del BdE
L’escriptura de préstec hipotecari: el notari
L’hauria de poder elegir el client
El client pot examinar l’esborrany de l’escriptura 3 dies abans de la firma
Obligacions segons la Ordre EHA/2899/2011
• Correcció formal de l’escriptura• Control de la legalitat• FIPER o Oferta Vinculant• Informar al client del funcionament del
tipus variable• Informar de clàusules sòl, carència,
comissions...
Llei 1/2013 Expressiómanuscrita
• Limitacions a la variabilitat del tipus d'interès
• Instrument de cobertura del risc del tipus d’interès
• Concedit en divises
L’escriptura hipotecària: exemple real
• Compareixents i intervinents• Descripció dels immobles• Taxació• Import i objecte del préstec• Termini• Tipus d’amortització. Possibilitat de quota constant
• Amortització anticipada facultativa• Imputació pagaments fora de termini• Interessos ordinaris: 4,65% i Euribor + 0,39
• Tipus substitutius: IRPH bancs + 0,50 / IRPH entitats +
0,50 / Interès legal + 4
• Comissiones: apertura (0), amortització anticipada o desistiment (0% parcial, 1% total), reclamaciódeute impagat (30,05 euros).
• Despeses• Interessos de demora: Tipus vigent + 6 (mínim 18%).
Màxim legal actual: triple interès legal.• Causes de resolució anticipada• Manifestacions i compromisos especials de la
part prestatària: assegurança d’incendis, lloguer
limitat...• Lloc de pagament
L’escriptura hipotecària: exemple real (II)
• Compensació i aplicació• Compte de préstec• Cessió del préstec: cas fons voltors i dret de retracte.
Font: El diario
• Responsabilitat hipotecària: capital + interessos de 6
mesos + demora de 2 anys al 14% + despeses i costes
judicials + despeses execució extrajudicial + altres
despeses
• Ampliació de la hipoteca: si el valor baixa del 20% de la
taxació inicial
• Execució judicial: preu de taxació com a valor de subhasta
• Venta extrajudicial• Acceptació i sol·licitud d'inscripció de la hipoteca• Jurisdicció• Lloc de notificació i requeriment• Acceptació i firma
L’escriptura de préstec hipotecari: clàusules sòl
Tribunal Suprem 09/05/2013
No es necessari que es compleixi tots els puntsEs pot reclamar quantitats anterior? Article 1.303 C. Civil
Font: Cristina Borrallo
L’escriptura: limitació de la variabilitat de tipus
El que seria millor pel client(més senzill, al manco)
• Tipus mixt (part variable i part fixe) • Període inicial a tipus fixe• Revisions plurianuals, per exemple cada 5
anys (amb l’IRS).• Quota fixe (el que varia és el termini)
El que la Llei 36/2003 “obliga” al banc
I la MIFID per on para?
Font: Guia d’accés al préstec hipotecaria del BdE
No puc pagar les quotes hipotecàries
Però puc pagar una quota menor
• Carència de capital
• Ampliació del termini
• No clàusula de sòl
• Quitança de capital
Mesures addicionals
• Vendre habitatge
• Llogar habitatge / habitacions
• Reduir despeses familiars
Dos codis de bones pràctiques. No puc pagar (II)
Reial Decret-llei 6/2012
• Carència de capital durant 4 anys• Bonificació del tipus d’interès a Euríbor + 0,25 (carència)• Ampliació del termini fins a 40 anys• Reunificació de deutes (voluntària)• Possible quitança (voluntària)• Passats 12 mesos, si la reestructuració no és viable
(quota superior al 60% de los ingressos), es pot sol·licitar la dació en pagament i estar 2 anys d’arrendatari pagant una renta anual del 3% del deute pendent. Interessos de demora del 20%
• Famílies en el llindar d’exclusió• Hipoteques sobre habitatge amb un preu de compra que
no superi:• 200.000 euros en municipis de més d’1 milió
d'habitants.• 180.000 euros en municipis de entre 1 milió i
500.001 hab.• 150.000 euros en municipis de entre 100.001 y
500.000 hab.• 120.000 euros en municipis de fins a 100.000
habitants
Modificació de la Llei 1/2013 del Reial Decret-llei 6/2012
• Carència de capital durant 5 anys. El capital no pagat podrà amortitzar-se en una quota final o prorratejar-se.
• Bonificació del tipus de interès a Euríbor + 0,25 durant la carència
• Ampliació del termini fins a 40 anys• Reunificació de deutes (voluntària)• Possible quitança (voluntària)• Passats 12 meses, si la reestructuració no es viable
(quota superior al 50%) , es pot sol·licitar la dació en pagament i estar 2 anys d’arrendatari pagant una renta anual del 3% del deute pendent. Interessos de demora del 10%
• Famílies en el llindar d´exclusió• Hipoteques sobre habitatge amb un preu de compra que
no superi:• 250.000 euros en municipis de més d’1 milió
d'habitants.• 225.000 euros en municipis de entre 1 milió i
500.001 hab. (més 45.000 euros per persona a càrrec).
• 187.500 euros en municipis de entre 100.001 i 500.000 hab. (més 35.500 euros).
• 150.000 euros en municipis de fins a 100.000 habitants (més 30.000 euros)
Llindar d’exclusió. No puc pagar (III)
Modificació de la Llei 1/2013 del Reial Decret-llei 6/2012
No puc pagar les quotes hipotecàries (IV)
Concurs de creditors per persones físiques
• Quitances del 50%
• Aplaçaments de 5 anys
Aplicable a crèdits ordinaris, no als préstecs hipotecaris
Font: Cristina Borrallo
No puc pagar (V): Dació en pagament
No puc pagar (VI): Al carrer
Font: Tarracogest
Mínim de 3 quotes
Possibilitat d’oposició si hi ha clàusules abusives
70% si es habitatge habitual
Limitats a 3 x interès legal
Llei 1/2013 : Supòsits d’especial vulnerabilitat. Aplaçament desnonaments per 2 anys
No puc pagar les quotes hipotecàries (VI)
Font: Llei 1/2013
No puc pagar i som andalús
Font: RTVE
Expropiació temporal de l'ús d’un habitatge (I)
Font: Decreto-Ley 6/2013 BOJA
Font: Declaració Universal Drets Humans
Fonament
Expropiació de l’ús en el Decret-llei 6/2013 de la Junta d’Andalusia
Expropiació forçosa de l’ús per 3 anys
Instats per bancs, les seves filials immobiliàries o la Sareb
Expropiació temporal de l'ús d’un habitatge (II)
Únic habitatge
Emergència o exclusiósocial
Expropiació per el 2% del preu just
Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg (I)
Font: Ara
Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg (II)
Font: PAH
Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg (III)
Possible infracció del Conveni Europeu del Drets Humans:
Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg (IV)
Font: Ara
No tenim una Llei de Segona Oportunitat
Moltes gràcies per la seva paciència
Barcelona Pau A. Monserrat
@pmonserrat
Els bancs no canviaran voluntàriament