2016...e f 2016 10 estats financers inorme de l’udior consolid passiu 2016 inaf (nota 4) 2.077...

EstatsFinancers2016

Estats Financers 2016

Vall Banc, SAU i societats dependentsNotes als estats financers consolidats corresponents a l’exercici anual acabat el 31 de desembre de 2016

Estats Financers 2016

BENVINGUDA 4

GOVERN CORPORATIU 5CONSELL D’ADMINISTRACIÓ 5EQUIP DIRECTIU 5

ESTATS FINANCERS 6DADES MÉS SIGNIFICATIVES 6INFORME DE L’AUDITOR CONSOLIDAT 7

ADRECES DE VALL BANC 56

EstatsFinancers2016

BENVINGUDA

4

Benvinguda

L’any 2016 ha estat un any de canvis, d’èxits i també de reptes.

Alguns dels nostres clients que van adquirir accions abans del canvi de propietat a J.C. Flowers s’han trobat amb alguns inconvenients. Les seves posicions estan actualment bloquejades a causa d’acords contractuals dels antics propietaris. Tanmateix, estem avançant per alliberar aquells actius i no estalviarem cap esforç per resoldre aquest problema tan aviat com sigui possible. Les posicions adquirides després del juliol de 2016 no s’hi han vist afectades.

A més, hem decidit associar-nos amb BlackRock, el gestor d’actius més gran del món, per oferir tot el ventall de possibilitats d’inversió internacional als nostres cli-ents. El llançament de carteres d’inversió innovadores ha estat un primer pas en aquesta col·laboració.

Això, juntament amb el nostre pla d’acció estratègic, per-met obrir perspectives molt prometedores per als nostres clients i per al nostre banc. En el futur, els nostres clients es beneficiaran de serveis i tecnologies totalment nous que superen amb escreix els estàndards locals habituals. A més de productes d’inversió altament personalitzats,

disposaran d’una àmplia optimització de carteres i pos-sibilitats de gestió del risc.

Els canvis implementats han comportat que Vall Banc tingui ara una de les participacions de capital bàsic més elevades (un 30% i a l’alça) a Europa i una sòlida ràtio de liquiditat.

El següent informe anual independent del 2016 elaborat per Ernst & Young, SL proporciona els detalls de la situa ció financera actual de Vall Banc i dels seus comptes anuals consolidats auditats. Els nostres resultats per al 2016 de-mostren que seguim el camí correcte. El rendiment de Vall Banc ha superat amb escreix totes les expectatives. Som un banc sòlid i fort, preparat per afaiçonar el futur de la banca privada.

Finalment voldria expressar el meu profund agraïment als nostres clients per la confiança que ens han diposi-tat i als nostres empleats per la seva dedicació i pel seu compromís.

Atentament,

Christoph LieberCEO

EstatsFinancers2016

GOVERN CORPORATIU

5

Govern corporatiu

CONSELL D’ADMINISTRACIÓ

Michael Christner PRESIDENT

Christoph Lieber CONSELLER DELEGAT (CEO)

David Betbesé Aleix CONSELLER

Juan Gortazar Sánchez-Torres CONSELLER

Christian Merle CONSELLER

Xavier Díaz Torres SECRETARI (NO CONSELLER)

DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ

EQUIP DIRECTIU

Christoph Lieber CONSELLER DELEGAT (CEO)

Cándido Romero DIRECTOR DE FINANCES I RISCS (CFRO)

Sergi Pallerola Gené DIRECTOR GENERAL DE L’ÀREA DE NEGOCI

José Antonio Juste Esteban DIRECTOR DE SERVEIS CENTRALS

Xavier Díaz Torres DIRECTOR D’ASSESSORIA JURÍDICA I COMPLIMENT NORMATIU

Marc Cornella Solà DIRECTOR DE GESTIÓ DE PERSONES

Lluís Espinosa Aguareles DIRECTOR DE L’OFICINA DE PROJECTES (PMO)

Gerard Albà Soler DIRECTOR GENERAL (CEO) - VALL BANC FONS

ESTATSFINANCERSDADES MÉS SIGNIFICATIVES

EstatsFinancers2016

6

Dades més significatives(MILIONS D’EUROS)

PRÉSTECS

365

ACTIUS GESTIONATS

2.252ACTIUS

831CAPITAL SOCIAL

122

DIPÒSITS

669

INDICADORS CLAU DE RENDIMENTDes.

RÀTIO DE LIQUIDITAT

54,46%40% LÍMIT LEGAL

RÀTIO DE SOLVÈNCIA

31,19%10% LÍMIT LEGAL

PRÉSTECS-DIPÒSITS

54,53%

EstatsFinancers2016

7

ESTATSFINANCERSINFORME DE L’AUDITOR CONSOLIDAT

Informe de l’auditor consolidat

EstatsFinancers2016

8


EstatsFinancers2016

9


Resum financer consolidat

ACTIU 2016

CAIXA I BANCS CENTRALS DE L’OCDE 20.606

INAF (Nota 4) 210

BANCS I ENTITATS DE CRÈDIT I INTERMEDIARIS FINANCERS (Notes 4 i 5) 243.871

Bancs i entitats de crèdit 193.512

Altres intermediaris financers 50.834

Fons de provisió per a insolvències (475)

INVERSIONS CREDITÍCIES (Notes 4 i 6) 364.591

Préstecs i crèdits a clients 367.280

Descoberts en comptes de clients 89.200

Cartera d’efectes de clients -

Fons de provisió per a insolvències (91.889)

CARTERA DE VALORS (Notes 4 i 7) 142.379

Obligacions i altres títols de renda fixa 96.078

Fons de provisió per a insolvències (1.060)

Fons de fluctuació de valors -

Participacions en empreses del grup 4.607

Fons de fluctuació de valors -

Altres participacions 424

Fons de fluctuació de valors (40)

Accions i altres títols de renda variable 10.830

Fons de fluctuació de valors (2.544)

Organismes d’inversió 34.128

Fons de fluctuació de valors (44)

DIFERÈNCIES POSITIVES DE CONSOLIDACIÓ -

ACTIUS IMMATERIALS I DESPESES AMORTITZABLES (Nota 8) 3.839

Aplicacions informàtiques 10.124

Despeses amortitzables 193

Fons d’amortització (6.478)

ACTIUS MATERIALS (Nota 9) 47.828

Afectes a l’explotació 25.631

No afectes a l’explotació 25.949

Fons d’amortització (3.752)

Fons de provisió per a depreciació de l’actiu material -

COMPTES DE PERIODIFICACIÓ (Nota 14) 3.585

Interessos meritats i no cobrats 3.339

Despeses pagades per endavant 246

ALTRES ACTIUS 3.596

Operacions en curs 3.271

Existències 56

Altres 194

Impostos (nota 15) 75

TOTAL ACTIU 830.505

BALANÇ DE SITUACIÓ CONSOLIDAT A 31 DE DESEMBRE DE 2016(MILERS D’ EUROS)

Les notes 1 a 26 adjuntes formen part integrant dels estats financers consolidats de l’exercici 2016.

EstatsFinancers2016

10


PASSIU 2016

INAF (Nota 4) 2.077

CREDITORS (Nota 4) 676.854

Bancs i entitats de crèdit 91


Dipòsits de clients 668.619

DEUTES REPRESENTATS PER TÍTOLS (Nota 4) 17.110

FONS DE PROVISIONS PER A RISCOS I CÀRREGUES (Nota 10) 1.498

Provisions per a passius contingents 173

Provisions per a impostos 973

Altres provisions 352

FONS PER A RISCOS GENERALS -

PASSIUS SUBORDINATS (Notes 4 i 13) 70.000

COMPTES DE PERIODIFICACIÓ (Nota 14) 2.815

Despeses meritades i no pagades 2.815

Ingressos cobrats per endavant -

ALTRES PASSIUS 8.638

Operacions en curs 4.027

Proveïdors i altres creditors 3.251

Impostos (nota 15) 1.360

INTERESSOS MINORITARIS -

CAPITAL SOCIAL (Nota 12) 30.000

Capital subscrit 30.000

RESERVES (Nota 12) 10.263

Reserva legal -

Reserves en garantia 10.232

Reserves voluntàries -

Reserves de consolidació 31

Diferències de conversió -

RESULTATS (Nota 12) 11.250

Resultat de l’exercici en curs 11.898

Resultats d’exercicis anteriors pendents d’afectació (648)

TOTAL PASSIU 830.505

BALANÇ DE SITUACIÓ CONSOLIDAT A 31 DE DESEMBRE DE 2016(MILERS D’EUROS)


EstatsFinancers2016

11


COMPTES D’ORDRE CONSOLIDATSA 31 DE DESEMBRE DE 2016(MILERS D’EUROS)


COMPTES D’ORDRE CONSOLIDATS 2016

PASSIUS CONTINGENTS (Nota 21) 15.465

Garanties, caucions, fiances i avals atorgats 15.465

COMPROMISOS I RISCOS CONTINGENTS 29.072

Compromisos i riscos de naturalesa operacional 29.072

OPERACIONS DE FUTUR (Nota 18) 16.967

Compravenda no vençuda de divises 3.472

Operacions sobre instruments financers a termini 13.495

DIPÒSITS DE VALORS I ALTRES TÍTOLS EN CUSTÒDIA 2.402.813

Dipòsits de valors i altres títols en custòdia de tercers (Nota 19) 2.336.810

Dipòsits de valors i altres títols en custòdia propis 66.003

ALTRES COMPTES D’ORDRE AMB FUNCIONS EXCLUSIVES DE CONTROL ADMINISTRATIU (Nota 21) 164.388

Altres comptes d’ordre 164.388

TOTAL COMPTES D’ORDRE 2.628.705

EstatsFinancers2016

12


COMPTES DE PÈRDUES I GUANYS CONSOLIDATS DE L’EXERCICI ANUAL FINALITZAT EL 31 DE DESEMBRE DE 2016(MILERS D’EUROS)

COMPTES DE PÈRDUES I GUANYS 2016

INTERESSOS I RENDIMENTS ASSIMILATS 6.218

INAF i intermediaris financers 3

D’inversions creditícies 4.310

D’obligacions i altres títols de renda fixa 1.905

INTERESSOS I CÀRREGUES ASSIMILABLES (661)

INAF i intermediaris financers (184)

De dipòsits de clients (249)

De deutes representats per títols (228)

RENDIMENTS DE VALORS DE RENDA VARIABLE 8

D’accions i altres títols de renda variable 8

MARGE FINANCER 5.565

COMISSIONS PER SERVEIS NETES 12.921

Comissions meritades per serveis prestats 13.607

Comissions meritades per serveis rebuts (686)

RESULTATS D’OPERACIONS FINANCERES 5.484

Dotacions netes al fons de fluctuació de valors (Nota 7) 270

Resultats per diferències de canvi 662

Resultats d’operacions amb valors 5.023

Resultats d’operacions de futur (731)

Participació en pèrdues/beneficis de societatsposades en equivalència (Nota 7)

260

ALTRES RESULTATS ORDINARIS 90

Rendiments d’actius materials 90

MARGE ORDINARI 24.060


EstatsFinancers2016

13


COMPTES DE PÈRDUES I GUANYS CONSOLIDATS DE L’EXERCICI ANUAL FINALITZAT EL 31 DE DESEMBRE DE 2016(MILERS D’EUROS)

COMPTES DE PÈRDUES I GUANYS 2016

MARGE ORDINARI 24.060

DESPESES DE PERSONAL (8.178)

Personal i Consell d’Administració (5.265)

Indemnitzacions (94)

Seguretat social (870)

Dotacions o aportacions ordinàries a altres organismes de previsió (99)

Altres despeses de personal (1.850)

DESPESES GENERALS (8.551)

Material (39)

Serveis externs (8.113)

Tributs (399)

Altres despeses generals -

AMORTITZACIONS D’ACTIUS NETES DE RECUPERACIONS (1.717)

Dotació al fons d’amortització per a actius immaterials (Nota 8) (1.154)

Dotació al fons d’amortització per a actius materials (Nota 9) (563)

PROVISIONS PER A DEPRECIACIÓ D’ACTIUS NETES DE RECUPERACIONS -

MARGE D’EXPLOTACIÓ 5.614

PÈRDUES PER DETERIORAMENT D’ACTIUS -

INGRESSOS PER DIFERÈNCIES NEGATIVES DE PRIMERA CONSOLIDACIÓ (Nota 2.e) 7.920

PROVISIONS PER A INSOLVÈNCIES NETES DE RECUPERACIONS (Notes 5, 6 i 7) (2.853)

Dotacions al fons de provisió per a insolvències (25.966)

Recuperacions del fons de provisió per a insolvències 23.113

PROVISIONS PER A RISCOS I CÀRREGUES NETES DE RECUPERACIONS (Nota 10) (322)

Dotacions al fons de provisió per a riscos i càrregues (352)

Recuperacions del fons de provisió per a riscos i càrregues 30

DOTACIONS AL FONS PER A RISCOS GENERALS -

RESULTAT ORDINARI 10.359

RESULTATS EXTRAORDINARIS (Nota 16) 1.921

RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS 12.280

IMPOST SOBRE SOCIETATS (Nota 15) (382)

RESULTAT CONSOLIDAT DE L’EXERCICI 11.898

RESULTATS ATRIBUÏTS A LA MINORIA -

RESULTATS ATRIBUÏTS AL GRUP 11.898


EstatsFinancers2016

14


ESTATS D’ORIGEN I D’APLICACIÓ DE FONS CONSOLIDAT DE L’EXERCICI ANUAL ACABAT EL 31 DE DESEMBRE DE 2016(MILERS D’EUROS)

ORIGEN DE FONS 2016

RECURSOS GENERATS PER LES OPERACIONS 16.643

Resultat de l’exercici 11.898

Dotacions netes al fons de provisions per a insolvències 2.852

Dotacions netes al fons de depreciació d’actius -

Dotacions netes al fons de fluctuació de valors (270)

Dotacions a altres fons (fons de pensions…) 322

Pèrdues per vendes d’immobilitzat 1.718

Amortització d’actius materials i immaterials -

Altres 382

Resultats aportats per societats posades en equivalència (260)

VARIACIÓ POSITIVA DE PASSIUS MENYS ACTIUS 5.737

INAF i intermediaris financers (Passiu - Actiu) 1.867

Altres conceptes (Passiu - Actiu) 3.870

INCREMENT NET DE PASSIUS 755.729

Creditors: clients 668.619

Deutes representats per títols i passius subordinats 87.110

DISMINUCIÓ NETA D’ACTIUS -

Caixa -

Cartera de valors menys participacions -

VENDES D’INVERSIONS PERMANENTS -

Vendes d’immobilitzat -

RECURSOS GENERATS PER LES ACTIVITATS DE FINANÇAMENT 37.263

Altres partides de fons propis 37.263

TOTAL ORIGEN DE FONS 815.371

APLICACIÓ DE FONS 2016

RECURSOS APLICATS A LES OPERACIONS (101.881)

Aplicacions d’altres fons -

Altres (101.881)

VARIACIÓ POSITIVA D’ACTIUS MENYS PASSIUS 233.432

INAF i intermediaris financers (Actiu - Passiu) 233.432

Altres conceptes (Actiu - Passiu) -

DISMINUCIÓ NETA DE PASSIUS -

Creditors: clients -

INCREMENT NET D’ACTIUS 615.534

Caixa 20.606

Inversions creditícies: clients 456.480

Cartera de valors menys participacions 138.448

COMPRES D’INVERSIONS PERMANENTS 68.286

Compres de participacions 4.991

Compres d’immobilitzat 63.295

RECURSOS APLICATS PER LES ACTIVITATS DE FINANÇAMENT -

Dividends -

Disminució de reserves -

Altres -

TOTAL APLICACIÓ DE FONS 815.371


EstatsFinancers2016

15


Notes als estats financers consolidatscorresponents a l’exercici anual acabat el 31 de desembre de 2016

1. ACTIVITAT DEL GRUPVall Banc, SAU (d’ara endavant, la societat dominant o Vall Banc) és una societat andorrana, l’objecte social de la qual consisteix exclu-sivament a efectuar tota mena d’operacions que siguin permeses a les entitats bancàries per la legislació vigent en cada moment al Principat d’Andorra. El domicili social de Vall Banc és avinguda Car-lemany 119, d’Escaldes-Engodany. Vall Banc és la societat matriu del Grup Vall Banc (d’ara endavant, el Grup), en el qual s’integren diverses societats detallades a la nota 2.e, que han estat adquirides el 21 d’abril del 2016, seguint el pla de resolució de Banca Privada d’Andorra, SA (d’ara endavant, BPA). Conseqüentment, aquests són els primers estats financers que prepara el Grup.

Com a part integrant del sistema financer andorrà, el Grup està sub-jecte a la supervisió de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (d’ara endavant, l’INAF), autoritat del sistema financer andorrà que exerceix les seves funcions amb independència de l’Administració general, i al compliment de determinada normativa andorrana (vegeu la nota 25).

Pla de resolució de Banca Privada d’Andorra, SA i transferència d’ac-tius i passius traspassables a Vall Banc, SAU

De conformitat amb l’article 17.3 de la Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per a l’establiment dels mecanismes de reestruc-turació i resolució d’entitats bancàries, Vall Banc va ser constituïda com una societat anònima el 17 de juliol del 2015, íntegrament parti-cipada per l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (d’ara endavant, l’AREB) amb un capital desemborsat de 3.000.000 d’eu-

ros. En data 21 d’abril de 2016, el Consell d’Administració de l’AREB va emetre la Resolució per la qual s’adoptaven diferents instruments de resolució relatius a BPA. Als efectes que Vall Banc pogués rebre el negoci bancari lícit segregat de BPA, l’AREB va decidir reforçar el seu capital social, augmentant-lo fins a 30.000.000 d’euros, mitjançant l’emissió de 27.000 noves accions, de 1.000 euros de valor nominal cadascuna, d’idèntica classe, sèrie i, per tant, amb els mateixos drets i valor nominal que les existents i en circulació.

Vall Banc és una entitat bancària de nova creació. De conformitat amb el pla de resolució de BPA, i en exercici de la facultat adminis-trativa que li conferia l’article 52- g) de la Llei 8/2015 a l’AREB, en relació amb l’article 17.1 del mateix cos normatiu, el Consell d’Ad-ministració de l’AREB, en data 26 de juny de l’any 2015, va acordar iniciar els tràmits per a la seva creació com a entitat pont destinada a la prestació dels serveis i activitats propis d’una entitat bancària respecte dels actius i passius que li serien transmesos de BPA.

Posteriorment, el 21 d’abril de 2016, el Consell d’Administració de l’AREB va seleccionar el fons nord-americà J.C. Flowers IV L.P. com a adquirent de Vall Banc, considerant aquesta entitat com la més adi-ent, després d’una estricta avaluació de les condicions proposades a cadascuna de les ofertes presentades en un procés públic de subhasta competitiva dut a terme per l’AREB. Amb data 14 de juliol de 2016, l’AREB traspassava el grup Vall Banc a J.C. Flowers IV L.P. un cop obtingudes les preceptives autoritzacions per part de l’INAF i del Go-vern d’Andorra en relació amb l’autorització d’inversió estrangera.

EstatsFinancers2016

16


Per tal de decidir el negoci apte de ser traspassat a Vall Banc, l’AREB, amb el suport d’experts en matèria de prevenció del blanqueig de capi-tals, ha dut a terme una revisió exhaustiva de cadascun dels clients de BPA amb l’objectiu final de disposar de les eines necessàries per decidir els clients (i, per tant, les posicions dels seus comptes) traspassables i no traspassables a Vall Banc. Aquest procés de revisió s’ha basat en una anàlisi de ponderació i avaluació de riscos en matèria de preven-ció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. En concret, aquesta anàlisi s’ha dut a terme des de dos punts de vista: dinàmic i estàtic, i el mateix s’ha sustentat en una anàlisi completa de la infor-mació històrica que, en el seu moment, va ser facilitada pels clients i de les operacions realitzades per aquests, aplicant els estàndards i les polítiques més elevades, refent l’examen que hauria d’haver-se fet a cadascun d’ells en el moment de la seva admissió com a client de BPA.

El procés de revisió s’ha dut a terme en tres nivells que es descriuen a continuació de manera resumida:

i. En primer lloc es va procedir a realitzar una valoració preliminar del risc de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme i a filtrar llistes de sancions; per a això, es va realitzar una anàlisi sobre supò-sits sancionadors i/o llistes negres a escala nacional i internacional en matèria de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.

ii. Seguidament, es va seguir un programa d’identificació de clients i revisió diligent de clients. Per a això, es va procedir a realitzar una anàlisi del nivell de compliment de la documentació continguda a cadascun dels expedients de cada client en relació amb els requeri-ments regulatoris i legals d’aplicació; identificació dels clients i com-pliment d’un nou qüestionari d’identificació, acompanyats de la do-cumentació necessària; es van fer, al seu torn, requeriments de nova informació a l’efecte d’establir el perfil de risc del client en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.

iii. Finalment, es va dur a terme una revisió millorada i una avaluació final: investigació per especialistes per comprovar si el perfil de cada client era acceptable.

Com a conclusió d’aquest procés, l’AREB va acordar transmetre el negoci de BPA identificat com a traspassable i, en particular, de les oficines que eren objecte de transmissió a Vall Banc. El conjunt d’ac-tius i passius que es transmetien de BPA a Vall Banc, valorats a 31 de març de 2016, presentaven un desequilibri patrimonial que justifica-va el lliurament d’un instrument financer com a contravalor, el qual compensava el desequilibri esmentat per un import de 70.000 milers d’euros. El contravalor que es va transmetre a BPA es va concretar en una emissió d’obligacions subordinades necessàriament converti-bles en accions ordinàries de nova emissió de Vall Banc (vegeu la nota 13). Aquestes obligacions foren íntegrament desemborsades per BPA mitjançant la transmissió d’actius i passius i relacions contractuals de BPA a favor de Vall Banc, acordada en virtut de la resolució del 21 d’abril de 2016, del Consell d’Administració de l’AREB.

A continuació es presenta una relació d’aquests actius i passius traspassables:

− Actius, passius i posicions de fora de balanç, dels clients traspas-sables de BPA calculats a 31 de març de 2016.

− Els contractes de gestió d’actius de clients traspassables de BPA, els contractes de gestió de BPA i BPA Fons i BPA i BPA Assegurances.

− Els actius dipositats en custòdia en comptes fora de balanç de BPA que siguin titularitat de clients traspassables.

− La dipositària de les institucions d’inversió col·lectiva de dret an-dorrà gestionades per Vall Banc Fons, SAU.

− Part dels actius de la cartera pròpia de BPA.

EstatsFinancers2016

17


− L’ús dels locals arrendats on estan situades les oficines transme-ses que no són propietat de BPA i respecte dels quals es produirà la seva subrogació o cessió.

− El negoci establert a les oficines transmeses, incloent el relatiu als fons d’inversió i assegurances comercialitzats a través d’aquestes fins al 31 de març de 2016, inclosa l’activitat de mediació en asse-gurances de vida i de comercialització de plans i fons de pensions desenvolupada per les oficines transmeses a l’empara dels con-tractes subscrits per BPA o societats íntegrament controlades per aquesta amb BPA Assegurances.

− Les operacions en comptes d’ordre que BPA mantingui amb els clients traspassables de les oficines transmeses fins al 21 d’abril de 2016, la relació de les quals a aquesta data s’inclou a continua-ció, que BPA haurà d’actualitzar al 31 de març de 2016; els prove-ïdors de serveis de BPA, i Vall Banc se subrogarà en tots els drets i obligacions dels acords o contractes que formalitzin aquestes relacions professionals.

− La posició de caixa de BPA necessària per conciliar el balanç de Vall Banc el 31 de març de 2016.

− Els equips informàtics, mobles, sistemes de comunicació (inclosa la telefonia mòbil), contractes de lísing mobiliaris i immobiliaris, immobles i drets d’utilització d’espais públics o privats, necessa-ris per al desenvolupament de l’activitat de Vall Banc.

− El llistat de clients traspassables i proveïdors, informes, bases de dades dels clients traspassables i qualsevol altra documentació i informació, en qualsevol suport, relativa al negoci traspassable i les oficines transmeses amb què compti BPA, el llistat de clients traspassables les operacions dels quals es transmeten i les dades corresponents a aquests, tot indicant a quin client corresponen

els codis alfanumèrics amb què s’identifiquen les operacions que integren el negoci traspassable.

− Qualsevol garantia relacionada amb obligacions transmeses a Vall Banc també es transmet a Vall Banc.

− Tots aquells béns, drets i elements relatius, pertanyents o re-querits per a l’ús en el negoci i aquells béns, drets i elements del negoci que són necessaris per al manteniment ordenat de l’acti-vitat del negoci encara que no hagin estat descrits en els apartats anteriors, que no constitueixin exclusions (tal com es defineixen en la resolució del 21 d’abril de 2016 del Consell d’Administració de l’AREB) i que es trobin a les oficines transmeses, als serveis centrals i en general a BPA.

− Les accions de BPA Assegurances, SAU que passarà a anomenar-se Vall Banc Assegurances, SAU.

− Les accions de BPA Fons, SAU que passarà a anomenar-se Vall Banc Fons, SAU.

− La transmissió de les esmentades operacions d’actiu comprèn la de les obligacions, els drets i les garanties accessoris, indepen-dentment de la seva naturalesa i el seu abast.

− La transmissió de les operacions de passiu comprèn les domicili-acions que hi pugui haver en els comptes dels respectius clients. Les entitats prestaran la seva màxima col·laboració per atendre les domiciliacions existents, fins i tot d’operacions que conservi l’altra entitat, de manera que s’eviti tot perjudici als clients del negoci traspassat i a elles mateixes.

− Vall Banc se subroga en la posició de BPA en tots els drets i les obligacions inherents als elements patrimonials objecte de trans-missió.

EstatsFinancers2016

18


Addicionalment, per raó de l’apartat 14 de l’article 19 de la Llei 8/2015, Vall Banc no serà responsable de les obligacions tributàries meritades amb anterioritat a aquesta transmissió derivades de la titularitat, explotació o gestió dels actius esmentats per l’entitat transmitent. Les contingències existents amb anterioritat a la data de la primera migració seran assumides per BPA.

En una segona fase, i com a seguiment de la contínua avaluació de clients de BPA, el 10 d’octubre de 2016 l’AREB acordava transmetre una nova remesa d’actius i passius de nous clients traspassables cal-culats a 14 d’octubre del 2016. El conjunt dels actius que es transme-tien de BPA a Vall Banc en aquesta segona fase presentava un valor comptable inferior al valor comptable que presentaven el conjunt dels passius. En una tercera fase, el 12 de desembre de 2016 l’AREB acordava transmetre una nova remesa d’actius i passius de nous clients traspassables calculats a 16 de desembre de 2016. En aquesta tercera fase, el conjunt dels actius que es transmetien de BPA a Vall Banc presentava un valor comptable superior al valor comptable del conjunt dels passius. Ambdues diferències es van suplir amb aportacions d’efectiu entre les dues entitats.

Com a resultat d’aquesta adquisició, Vall Banc no s’ha registrat cap fons de comerç ni actiu intangible, llevat de les aplicacions informà-tiques i despeses amortitzables que provinguessin de BPA, en cap de les tres fases. La valoració dels actius i passius ha estat realitzada a cadascuna de les tres dates que s’indiquen en el paràgraf anterior per estimar el valor raonable del actius i passius transferits.

2. BASES DE PRESENTACIÓ I PRINCIPIS DE CONSOLIDACIÓ

Imatge fidelEls estats financers consolidats adjunts han estat obtinguts dels registres comptables de Vall Banc i de les societats que componen el Grup Vall Banc (les societats dependents) i es presenten d’acord amb els models establerts en el Pla comptable del sistema financer andorrà aprovat pel Govern d’Andorra el 19 de gener de 2000, de forma que presenten la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, dels resultats i de l’origen i aplicació dels fons consolidats del Grup a 31 de desembre de 2016. Els esmentats estats financers han estat aprovats per l’Assemblea General en data 30.03.2017.

Als efectes d’aquests estats financers consolidats, es considera que el Grup existeix des de l’1 de gener de 2016.

Els estats financers consolidats es presenten en milers d’euros. La moneda funcional del Grup és l’euro.

Els estats financers individuals de Vall Banc corresponents a l’exer-cici anual acabat el 31 de desembre de 2016 es presenten de forma separada d’aquests estats financers consolidats. Les principals magnituds que es desprenen dels esmentats estats financers són les següents:

MILERS D’EUROS 2016

Actiu total 824.382

Capital social i reserves 39.584

Resultat de l’exercici 2.040

EstatsFinancers2016

19


Comparació de la informacióAquests són els primers estats financers consolidats que prepara el Grup (vegeu la nota 1) i, en conseqüència, no es presenta informació comparativa referida a l’exercici anterior.

Principis comptablesPer a l’elaboració dels estats financers consolidats s’han seguit els criteris i principis comptables generalment acceptats establerts pel Pla comptable del sistema financer andorrà, descrits a la nota 3. No hi ha cap principi comptable obligatori que, essent significatiu el seu efecte en l’elaboració d’aquests estats financers consolidats, s’hagi deixat d’aplicar.

Aspectes crítics de valoració, estimació de les incerteses i judicis rellevants realitzats en l’aplicació de les polítiques comptablesLa preparació dels estats financers consolidats requereix la utilit-zació d’estimacions comptables rellevants, l’aplicació de judicis i la realització d’estimacions i hipòtesis. En aquest sentit, es resumeix a continuació un detall dels aspectes que han implicat un grau de judici i complexitat més elevat o dels quals les hipòtesis i estima-cions són significatives per a la preparació dels estats financers consolidats:

− Vida útil dels actius materials, immaterials i despeses amortitza-bles (notes 3.i, 3.j, 8 i 9).

− Valor raonable de determinats actius i passius no cotitzats (notes 3.h i 7).

− Càlcul de les provisions realitzades (notes 3.k i 10).

− Estimacions per al càlcul de l’impost sobre societats (notes 3.n i 15).

Principis de consolidacióSegons el Pla comptable del sistema financer andorrà, hi ha una relació de domini d’una entitat dominant sobre una entitat depen-dent quan la primera, de manera directa per si mateixa, o indirecta a través d’altres persones o entitats que actuen pel seu compte o concertadament amb ella:

− posseeixi la majoria dels drets de vot, o pugui disposar, en virtut d’acords convinguts amb altres socis, de la majoria dels drets de vot de la segona;

− tingui la facultat o, de fet, l’hagi exercit, de nomenar o destituir la majoria dels membres de l’òrgan d’administració;

− hagi nomenat, exclusivament amb els seus vots, almenys la meitat més un dels membres de l’òrgan d’administració de la segona, o

− controli l’òrgan d’administració perquè almenys la meitat més un dels membres de l’òrgan d’administració de la segona siguin consellers o alts directius, directament o indirectament, de la primera.

S’entén per entitats dependents aquelles que es trobin en relació amb la dominant en algun dels supòsits establerts, com també les successivament dominades per aquestes.

Constitueixen un mateix grup econòmic les entitats que, amb in-dependència de la seva forma jurídica, activitat o domicili social, constitueixen:

− una unitat de decisió perquè alguna d’elles exerceixi, de manera directa o indirecta, la direcció única de les altres o bé perquè la re-ferida direcció sigui exercida per una o diverses persones físiques que actuen sistemàticament de manera concertada, i

EstatsFinancers2016

20


− una unitat econòmica de risc perquè la seva solvència, capacitat de generació de fons o viabilitat futura depengui estretament d’al-gun dels seus components. S’entendrà en tot cas que existeix una unitat econòmica de risc entre aquelles entitats i titulars en què es produeixi una o més circumstàncies següents:

° relacions de negocis, de capitals o d’administració que permetin a una o més d’elles exercir una influència significativa en les decisions de les altres;

° presumpcions fundades que els crèdits atorgats a una d’elles seran utilitzats en benefici d’altres;

° presumpcions fundades que diverses persones mantenen rela-cions d’una naturalesa tal que, de fet, formen una unitat d’in-teressos econòmics.

En tot cas s’entén com a grup econòmic les entitats dominants i les seves dependents.

Són entitats multigrup aquelles entitats no incloses en el grup econò-mic, però que són gestionades per una o diverses entitats del grup, i que participen en el seu capital social, conjuntament amb una altra o altres que en siguin alienes. S’entén que hi ha gestió conjunta sobre una entitat quan, a més de participar directament o indirectament en el capital, es produeix alguna de les circumstàncies següents:

− que s’hagi establert la gestió conjunta en els estatuts socials, o

− que hi hagi pactes o acords que permetin als socis l’exercici del dret de veto en la presa de decisions socials.

Tindran la consideració d’entitats associades aquelles no incloses en el grup econòmic, però que compleixen els dos requisits següents:

− una o diverses entitats del grup participen directament o indirec-tament en el capital social de l’entitat, i

− hi ha creada una relació duradora contribuent a la seva activitat.

Es presumeix que es compleixen els esmentats requisits quan una o diverses entitats del grup posseeixen una participació directa o indirecta en el capital de l’empresa, d’almenys el 20% o del 3% si aquesta empresa cotitza en mercats reglamentats.

Mètodes de consolidacióS’aplica la integració global quan l’entitat per consolidar té una ac-tivitat no diferenciada (entitat del sistema financer o entitat instru-mental i/o auxiliar, bàsicament) i pertany al grup econòmic.

El mètode d’integració global consisteix a substituir el valor comp-table de la participació i els fluxos derivats d’aquesta situació pels actius i passius, i pels ingressos i despeses de la societat participa-da, és a dir, s’afegeixen o se sumen en el balanç i en el compte de pèrdues i guanys de la societat matriu les partides de les filials per consolidar que formen part del grup, substituint els valors comp-tables de les participacions pels actius i passius de les societats per consolidar.

Tots els saldos significatius de balanç i dels comptes de fora de ba-lanç, és a dir, crèdits, deutes i compromisos existents entre entitats del Grup, han estat eliminats.

Els ingressos i les despeses lligades a operacions significatives entre entitats consolidades s’han eliminat i no afecten el resultat del Grup, els resultats produïts per operacions internes s’han eliminat i diferit fins a la seva realització enfront de tercers.

EstatsFinancers2016

21


La diferència entre el valor comptable de les societats consolidades per integració global i els seus fons propis a final d’any s’incorpora a les reserves de consolidació.Els comptes de les entitats consolidades es regeixen per les mateixes normes de classificació, de valoració, d’amortització i de provisió.

La consolidació dels resultats generats per les societats dependents adquirides en un exercici es realitza prenent en consideració única-ment els relatius al període comprès entre la data d’adquisició i el tancament d’aquest exercici.

En el cas de les consolidacions per integració global, es distingeix en el resultat consolidat la part corresponent al grup, en funció del percentatge de la participació, i la part corresponent a la minoria, és a dir, que no pertany al grup. En el passiu del balanç, la partida “Interessos minoritaris” reflecteix la part que no forma part dels fons propis i que correspon als minoritaris.

S’aplicarà la integració proporcional quan l’entitat a consolidar sigui una societat multigrup i tingui una activitat no diferenciada.

S’aplica el mètode de posada en equivalència quan l’entitat per con-solidar és una societat associada, quan pertany al grup econòmic, però té una activitat diferenciada, i quan sigui una societat multigrup amb activitat diferenciada i que, per consegüent, no es consolidi per integració proporcional.

En el mètode de consolidació per posada en equivalència se substi-tueix el valor comptable de la participació pel percentatge que cor-respon de fons propis de la participada, amb l’ajustament al passiu, si s’escau, de les diferències entre la inversió i els fons propis de la societat posada en equivalència. En consolidacions posteriors, les variacions dels fons propis (si són negatives, fins a la diferència entre els fons propis de l’anterior consolidació i el valor comptable de la inversió) es presenten, segons el que estableix el Comunicat 162/05 de l’INAF, dins l’apartat “Participació en (pèrdues) / beneficis de so-cietats posades en equivalència” del compte de pèrdues i guanys dels estats financers per la part corresponent als resultats de l’entitat participada. En els altres casos, les variacions de fons propis tenen una contrapartida directa al passiu “Reserves de consolidació”.

A 31 de desembre de 2016, totes les societats del Grup presenten el seus respectius estats financers individuals en euros.

EstatsFinancers2016

22


A continuació s’inclou una breu descripció de l’objecte de les soc ie-tats el 31 de desembre de 2016:

Vall Banc Fons, SAU és una societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva. Aquesta societat, així com els organismes d’inversió que gestiona, estan sotmesos a la supervisió i control de l’INAF.

Vall Banc Assegurances, SAU és una societat d’assegurances do-micialiada a Andorra, del ram vida en totes les seves modalitats.

Serveis i Mitjans de Pagament s. XXI, SA és una entitat dedicada a la prestació de serveis vinculats a l’ús de targetes de crèdit i dèbit i altres mitjans de pagament.

Entitats consolidadesAquests estats financers consolidats inclouen les societats partici-pades següents:

SOCIETAT DOMICILI ACTIVITAT CONSOLIDACIÓ % PARTICIPACIÓ

CAPITAL I RESERVES

RESULTAT DE L’EXERCICI

DIVIDENDS A COMPTE

TOTAL FONS PROPIS

Vall Banc Fons, SAU AndorraGestora d’organismes d’inversió col·lectiva

Integració global 100% 4.417 1.472 - 5.889

Vall Banc Assegurances, SAU Andorra AssegurancesPosada en equivalència

100% 4.697 410 (500) 4.607

Serveis i Mitjans de Pagament s. XXI, SA (1) Andorra Serveis i mitjans de pagament

Posada en equivalència

20% 215 29 - 244

(1) Dades a 31 d’octubre de 2016.

Durant l’exercici 2016 els principals canvis en el perímetre de conso-lidació del Grup han estat resultat de la transmissió d’actius i passius de BPA a Vall Banc. En concret el 21 d’abril del 2016, Vall Banc va adquirir Vall Banc Fons, SAU, Vall Banc Assegurances, SAU i Serveis i Mitjans de Pagament s.XXI, SA. L’adquisició de Vall Banc Fons, SAU i Vall Banc Assegurances, SAU ha generat diferències negatives de consolidació de 4.178 i 3.742 milers d’euros respectivament, que, seguint la normativa comptable en vigor, s’han registrat a l’epígraf “Ingressos per diferències negatives de primera consolidació” del compte de pèrdues i guanys consolidat.

El 31 de desembre de 2016 el Grup no ha integrat cap societat pel mètode proporcional.

EstatsFinancers2016

23


3. PRINCIPIS COMPTABLES I CRITERIS DE VALORACIÓ APLICATS

En la preparació dels estats financers consolidats corresponents a l’exercici 2016 s’han aplicat els principis comptables i criteris de va-loració establers per l’INAF en el Pla comptable del sistema financer andorrà. Els principals són els següents:

Principi d’empresa en funcionamentEn la preparació dels comptes consolidats s’ha considerat que la gestió de les entitats incloses en el Grup continuarà en el futur. Per tant, l’aplicació de les normes comptables no ha estat dirigida a determinar el valor del patrimoni net consolidat a efectes de la seva transmissió global o parcial, ni l’import resultant en cas de la seva liquidació.

Principi de meritacióEls ingressos i les despeses es reconeixen comptablement en fun-ció del seu període de meritació, i s’aplica el mètode financer per a aquelles operacions amb termini de liquidació superior a dotze mesos. No obstant això, d’acord amb el que disposa la normativa aplicable, els interessos meritats pels deutors classificats com a dubtosos i molt dubtosos es reconeixen com a ingrés en el moment del seu cobrament.

En aplicació d’aquest principi, els comptes de periodificació recullen els ingressos i despeses meritats i no cobrats o pagats, i els ingressos i despeses cobrats o pagades per endavant.

Principi del registreLes transaccions es registren a la data en què es produeixen, la qual pot ser diferent de la seva data de valor corresponent, que es pren com a base per al càlcul dels ingressos i les despeses per interessos.

Conversió de monedes estrangeresEls actius i passius en altres monedes diferents de l’euro s’han con-vertit a euros utilitzant els tipus de canvi de mercat vigents a la data del balanç de situació consolidat.

El benefici o la pèrdua resultant de la conversió esmentada i els re-sultats de les operacions en divises realitzades durant l’exercici es registren íntegrament pel net com a resultats d’operacions finan-ceres en el compte de pèrdues i guanys consolidat.

En referència a la compravenda de divises a termini, es valoren se-gons la cotització de l’últim dia hàbil de tancament del balanç de situació consolidat pel termini residual de l’operació. Els beneficis o les pèrdues per les diferències de canvi originades es registren íntegrament pel net en el compte de pèrdues i guanys consolidat.

Els productes i despeses en moneda estrangera es converteixen a euros a les cotitzacions prevalents en el moment de registrar les operacions.

Els actius i passius comptabilitzats en divises diferents de l’euro han estat convertits a l’euro a partir dels canvis mitjans de mercat vigents del darrer dia hàbil abans del tancament de l’exercici del balanç, establerts per l’Associació de Bancs Andorrans (d’ara en-davant, ABA). A continuació es detallen els principals tipus de canvi establerts per l’ABA al tancament de l’exercici 2016:

2016

Dòlars EUA 1,0565

Lliures esterlines 0,8541

Iens japonesos 123,37

Francs suïssos 1,0743

EstatsFinancers2016

24


Registre inicial dels actius i passius traspassats de BPATal com s’explica a la nota 1, durant el 2016 Vall Banc ha rebut la part dels actius i passius de BPA qualificats com a traspassables. En el moment inicial del traspàs, els actius i passius han estat registrats per l’import reflectit per les escriptures d’adquisició dels actius i passius esmentats a cadascuna de les tres dates, considerant-se aquest com el seu cost d’adquisició. Subseqüentment a aquest re-gistre inicial, els administradors de Vall Banc han aplicat la resta de polítiques comptables que es detallen en aquesta nota, segons llur naturalesa.

Fons de provisió per a insolvènciesEl fons de provisió per a insolvències té com a objecte cobrir les pèrdues que puguin produir-se en la recuperació de les inversions creditícies i altres riscos de crèdit i contrapartida. El fons s’abona per les dotacions registrades amb càrrec a resultats i es carrega per les cancel·lacions de deutes considerats com a incobrables i per la recuperació dels imports prèviament dotats.

La provisió d’insolvències, d’acord amb el Pla comptable del sistema financer andorrà, es calcula segons els següents criteris:

− La provisió específica, corresponent a tota classe d’actius i parti-des de comptes d’ordre, es determina a partir d’estudis individua-litzats de la qualitat dels riscos contrets amb els principals deutors i prestataris, basats principalment en funció de les garanties i del temps transcorregut des del venciment impagat.

− La provisió genèrica estableix una dotació d’un 0,5% de les inver-sions creditícies netes i títols de renda fixa d’entitats bancàries i l’1% de les inversions creditícies netes a clients i títols de renda fixa, excepte per la part coberta per garanties dineràries contrac-tualment pignorades i els riscos amb garantia pignoratícia de va-

lors cotitzats, amb el límit del valor de mercat d’aquests valors, els crèdits i préstecs hipotecaris i els títols sobre les administracions centrals d’Andorra i dels països de l’OCDE o expressament garan-tits per aquests organismes.

− La provisió de risc país es determina mitjançant l’anàlisi conso-lidada dels esmentats riscos amb criteris de màxima prudència que determinin les cobertures necessàries. Es consideren per a l’apreciació global del risc l’evolució de la balança de pagaments, nivell d’endeutament, càrregues al servei del deute, cotitzacions dels deutes en mercats secundaris internacionals i d’altres indi-cadors i circumstàncies del país.

Des de l’exercici 2010, en compliment del Comunicat tècnic de l’INAF 198/10, s’encarrega a experts independents la renovació de les taxacions de les garanties hipotecàries de la cartera d’inversió creditícia i es constitueixen les provisions d’insolvències addicionals necessàries en funció dels resultats de les taxacions.

Línies de crèdit no disposadesLes línies de crèdit concedides a clients es registren en el balanç de situació per la part disposada, i es comptabilitzen els imports dis-ponibles a comptes d’ordre dins de l’epígraf “Compromisos i riscos contingents – Compromisos i riscos de naturalesa operacional”.

Cartera de valorsRenda fixaEls valors de renda fixa que integren la cartera del Grup es presenten, atesa la seva classificació, segons els criteris següents:

a) Els valors assignats a la cartera de negociació, que són els títols que el Grup en preveu la venda abans del venciment amb la fina-litat de beneficiar-se a curt termini de les variacions en els preus,

EstatsFinancers2016

25


es presenten al seu valor de mercat. Les diferències generades en la valoració d’aquests títols sense tenir en consideració els cupons meritats es registren pel net en l’epígraf “Resultats d’operacions financeres – Resultats d’operacions amb valors” del compte de pèrdues i guanys consolidat adjunt. Els cupons meritats després de l’adquisició es registren en l’epígraf “Interessos i rendiments assimilats – Obligacions i altres títols de renda fixa”.

b) Els valors assignats a la cartera d’inversió a venciment són els títols que el Grup ha decidit mantenir fins a la seva amortitza-ció, en tenir capacitat financera per fer-ho. Aquests valors es presenten al seu preu d’adquisició corregit. El preu d’adquisició es corregeix diàriament per l’import resultant de periodificar la diferència positiva o negativa entre el valor de reemborsament i el seu preu d’adquisició, durant la vida residual del valor. El resultat derivat d’aquesta periodificació, juntament amb els cu-pons meritats després de l’adquisició, es registren a l’epígraf “Interessos i rendiments assimilats – Obligacions i altres títols de renda fixa”.

En les alienacions, les pèrdues que puguin produir-se es porten al compte de pèrdues i guanys com a menyscaptes extraordina-ris. En cas de guany, es periodifica linealment al llarg de la vida residual del valor venut i es registra a l’epígraf “Resultats per operacions financeres – Resultats d’operacions amb valors”.

c) La resta dels valors són assignats a la cartera d’inversió ordi-nària, i es presenten valorats al seu preu d’adquisició corregit. Així mateix, es calcula la diferència entre el valor de mercat i el preu d’adquisició corregit, i es dota, amb càrrec al compte de pèr-dues i guanys, una provisió al fons de fluctuació de valors igual al sumatori de les diferències negatives menys el sumatori de les diferències positives fins a l’import de les negatives.

El valor de mercat dels valors de renda fixa no cotitzats s’ha determinat utilitzant un model. La valoració mitjançant un model es basa princi-palment en la determinació i el registre dels moviments del valor de mercat associats al risc de crèdit; aquests moviments es registren dins la provisió al fons de fluctuació de valors esmentada anteriorment.

Els traspassos de valors de la cartera de negociació a qualsevol altra cartera es realitzen a preus de mercat, i se’n dedueix, si s’escau, el cupó corregut. Els traspassos de la cartera d’inversió ordinària a la d’inversió a venciment es realitzen a l’inferior entre el preu de mercat i el preu d’adquisició, i se sanegen, si s’escau, les pèrdues que es posen de manifest.

Renda variable i organismes d’inversióEls valors de renda variable i parts d’organismes d’inversió que com-ponen la cartera de negociació es presenten al seu valor de mercat.

Els valors de renda variable i parts d’organismes d’inversió que es troben assignats a la cartera d’inversió ordinària es presenten va-lorats al seu cost d’adquisició o al seu valor de mercat, l’inferior, i es registren les diferències negatives de valoració en un fons de fluctuació de valors.

El valor de mercat s’ha determinat d’acord amb els criteris següents:

− Valors de renda variable cotitzats: cotització de l’últim dia de l’exercici.

− Valors de renda variable no cotitzats: valor teòric comptable, obtingut a partir de l’últim balanç de situació disponible.

− Parts d’organismes d’inversió: últims valors proporcionats per les societats gestores i/o entitats dipositàries dels organismes d’inversió.

EstatsFinancers2016

26


Immobilitzat material Els elements de l’immobilitzat material es registren al seu preu de cost, en el seu cas actualitzat, menys el fons d’amortització, que es calcula al llarg de la vida útil de cada actiu considerat a títol indivi-dual. Els terrenys on s’assenten els edificis i altres construccions tenen una vida indefinida i, per tant, no són objecte d’amortització.

Es registra una provisió per depreciació quan es posa de manifest una pèrdua reversible del valor econòmic de l’actiu material.

Les despeses de conservació i manteniment de l’immobilitzat ma-terial que no milloren la seva utilització o allarguen la vida útil dels respectius actius es carreguen al compte de pèrdues i guanys en el moment en què es produeixen, dins de les despeses generals.

Els diferents elements d’immobilitzat material s’amortitzen segons el mètode lineal d’acord amb els terminis següents:

ANYS DE VIDA ÚTIL ESTIMADA

Immobles 50

Instal·lacions 10

Vehicles 3

Equip informàtic i mobiliari 5

Els immobles adquirits per recuperació parcial o total de crèdits es registren dins l’apartat “Actius materials no afectes a l’explotació” i es valoren inicialment per l’import més baix entre el valor comptable dels crèdits recuperats en el moment de l’adquisició i el valor estimat de mercat de l’actiu. En cas que amb posterioritat el valor de mercat (obtingut a partir de taxacions actualitzades) sigui inferior al valor net comptable, es dota una provisió per la diferència amb càrrec al compte de resultats.

Posteriorment, els actius adquirits per aplicació de crèdits proble-màtics que no s’incorporen als edificis i equipaments d’ús propi o que no són venuts en un període de 3 anys es deprecien, a partir de la data inicial de recuperació, en funció dels percentatges d’amor-tització acumulada següents:

ANTIGUITAT AL BALANÇ %

Entre 3 i 4 anys 25%

Entre 4 i 5 anys 50%

Més de 5 anys 75%

No obstant això, el valor net comptable de l’actiu no podrà superar el seu valor estimat de mercat. Per als terrenys i immobles adjudi-cats, el valor estimat de mercat es determina mitjançant taxació actualitzada (com a mínim cada dos anys), realitzada per una entitat de taxació independent. En cas que es produeixin menyscaptes, es doten al compte de pèrdues i guanys..

Immobilitzat immaterial i despeses amortitzablesEls actius immaterials que corresponen bàsicament al cost de les aplicacions informàtiques s’amortitzen en un màxim de 5 anys.

Fons de provisions per a riscos i càrregues

Provisions per a passius contingentsLes provisions per a passius contingents registren els imports l’ob-jectiu dels quals és la prevenció de pagaments o de càrregues con-tingents amb caràcter específic.

Fons per a riscos generalsLa provisió per a riscos generals inclou els imports que el Grup es-tima adient per a la cobertura dels riscos generals i es destina a co-brir riscos inherents a l’activitat bancària i financera no coberts per

EstatsFinancers2016

27


altres provi sions. Les dotacions al fons es reflecteixen a la partida “Dotacions al fons per a riscos generals” del compte de pèrdues i guanys adjunt, i les recuperacions a la partida corresponent dins de “Resultats extraordinaris”.

Derivats financersEl Grup utilitza aquests instruments bàsicament com a operacions de cobertura econòmica dels seus actius i passius, i es comptabilitzen en comptes d’ordre per l’import nominal dels respectius contractes. En el cas de les opcions, l’import de les primes pagades s’inclou dins de l’epígraf “Altres actius – Opcions adquirides” i l’import de les primes cobrades s’inclou dins de l’epígraf “Altres passius – Opcions emeses”, del balanç de situació consolidat adjunt.

Les operacions que han tingut per objecte, i per efecte, eliminar o reduir significativament els riscos de canvi, d’interès o de mercat, existents en posicions patrimonials o en altres operacions, s’han considerat de cobertura. En aquestes operacions de cobertura, els beneficis o pèrdues generats s’han periodificat de forma simètrica als ingressos o despeses de l’element cobert.

Les operacions que no siguin de cobertura —també denominades operacions de negociació— contractades en mercats organitzats es valoren d’acord amb la seva cotització, i les variacions en les cotitza-cions es registren íntegrament en els comptes de pèrdues i guanys consolidats adjunts.

Els resultats de les operacions de negociació contractades fora d’aquests mercats no es reconeixen en els comptes de pèrdues i guanys consolidats fins a la seva liquidació efectiva. Això no obs-tant, al final de cada mes es valoren les posicions i, si s’escau, es provisionen amb càrrec a resultats les pèrdues potencials netes, per cada classe de risc, que hagin resultat d’aquestes valoracions.

Impost sobre societatsD’acord amb la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, la Llei 17/2011, de l’1 de desembre, de modificació de la Llei 95/2010, i el Reglament d’aplicació de la Llei 95/2010, de l’impost sobre societats, i de la Llei 96/2010, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, es crea un impost sobre societats que és un tribut de caràcter directe i que grava la renda de les persones jurídiques. El Grup està subjecte a un tipus de gravamen del 10%.

La despesa per l’impost sobre societats de l’exercici es calcula mit-jançant la suma de l’impost corrent, que resulta d’aplicar el cor-responent tipus de gravamen a la base de tributació de l’exercici, menys les bonificacions i deduccions existents. La base de tributació s’estableix pel mètode de determinació directa i es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes del Pla general de comptabilitat del sector financer, amb l’aplicació dels principis i els criteris de qualificació, valoració i imputació temporal recollits en els preceptes de la Llei de l’impost sobre societats que donen lloc a la pràctica d’ajustos extracomptables. La despesa per impost sobre societats representa la suma de la despesa per impost sobre els beneficis de l’exercici, així com per l’efecte de les variacions dels actius i passius per impostos anticipats, diferits i crèdits fiscals.

Des d’un punt de vista fiscal, els ajustos extracomptables, positius o negatius, poden ser permanents o temporals segons reverteixin o no en períodes impositius posteriors. La despesa per l’impost de societats de l’exercici es calcula en funció del resultat econòmic abans d’impostos corregit per les diferències permanents amb els criteris fiscals, i minorat per les bonificacions i deduccions apli-cables. L’efecte impositiu de les diferències temporals, els crèdits per pèrdues a compensar i els drets per deduccions i bonificacions pendents d’aplicació s’inclouen, en el seu cas, en les corresponents

EstatsFinancers2016

28


partides del balanç de situació, classificats en funció del termini se-gons el període de revisió o realització previst.

Els actius i passius per impostos diferits inclouen les diferències temporals que s’identifiquen com aquells imports que es preve-uen pagadors o recuperables per les diferències entre els imports en llibres dels actius i passius i el seu valor fiscal, així com les bases de tributació negatives pendents de compensació i els crèdits per deduccions fiscals no aplicables fiscalment. Aquests imports es re-gistren aplicant a la diferència temporal o crèdit que correspongui al tipus de gravamen al que s’espera recuperar-los i liquidar-los.

Es reconeixen passius per impostos diferits per totes les diferèn-cies temporals imposables. Per la seva part, els actius per impostos diferits, identificats amb diferències temporals, bases de tributació negatives i deduccions pendents de compensar, només es reconeixen en el supòsit que es consideri probable que el Grup tingui en el futur suficients guanys fiscals contra els quals poder fer-les efectives.

Cada tancament comptable, es revisen els impostos diferits regis-trats (tant actius com passius) amb l’objectiu de comprovar que es mantenen vigents, i s’hi efectuen les oportunes correccions d’acord amb els resultats de les anàlisis realitzades.

L’esmentada despesa es troba dins l’epígraf de “Impost sobre so-cietats” del compte de pèrdues i guanys adjunt, per l’import meri-tat durant l’exercici, i al balanç, en el capítol “Altres passius”, per l’import pendent de liquidar, i en “Altres actius”, per l’import de les retencions i pagaments a compte.

A efectes del càlcul de l’impost sobre societats, el Grup Vall Banc no constitueix un grup fiscal.

Impost general indirecte (IGI)El 21 de juny de 2012 es va publicar la Llei 11/2012, de l’impost ge-neral indirecte, en vigor des del dia 1 de gener de 2013. Aquesta llei, que preveu un tipus de gravamen general del 4,5%, excepte per als productes i serveis de primera necessitat als quals s’aplica un tipus de gravamen superreduït (0%) o reduït (1%), i un tipus incremental del 9,5% aplicable als serveis bancaris i financers, en la seva dispo-sició derogatòria revoca, entre d’altres, la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i de serveis financers, del 14 de maig de 2002.

Amb data 3 de juny de 2014, el Consell General del Principat d’An-dorra va aprovar la Llei 10/2014 de modificació de la Llei 11/2012 de l’impost general indirecte, que va entrar en vigor l’1 de juliol de 2014. Aquesta llei suposa la limitació en la deducció de quotes suportades de l’impost només aplicable al sector financer.

Així, aquest règim especial fixa un import màxim anual de deducció equivalent al 10% de les quotes repercutides amb el límit de l’impost suportat en la seva activitat subjecta, però sense tenir en compte les operacions realitzades amb béns immobles.

El Grup comptabilitza en l’epígraf de l’actiu de balanç “Altres ac-tius”/ “Impostos”/ “Retencions i pagaments a compte” els saldos transitoris corresponents a l’IGI suportat, i en l’epígraf del passiu de balanç “Altres passius”/ “Impostos”/ “Comptes de recaptació”, els saldos transitoris corresponents a l’IGI repercutit mentre no s’hagi produït la liquidació definitiva amb l’organisme corresponent.

El Grup comptabilitza com a despesa en el marge d’explotació en l’epígraf “Tributs” les quotes suportades no deduïbles.

EstatsFinancers2016

29


Impost sobre la renda dels no-residents fiscalsEl 29 de desembre de 2010 es va aprovar la Llei 94/2010 de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, que grava les rendes d’acti-vitats econòmiques desenvolupades a Andorra per persones físiques o entitats no residents fiscals i les rendes del treball percebudes de persones físiques no residents fiscals.

El tipus de gravamen per als obligats tributaris d’aquest impost és de l’1,5% per operacions de reassegurança, del 5% pels cànons i del 10% amb caràcter general.

El Grup comptabilitza en l’epígraf del passiu de balanç “Altres pas-sius”/“Impostos”/“Comptes de recaptació” els saldos transitoris corresponents a la recaptació de l’impost sobre la renda dels no-re-sidents fiscals mentre no s’hagi produït la liquidació definitiva amb l’organisme corresponent.

Llei 11/2005, del 13 de juny, d’aplicació de l’Acord entre el Prin-cipat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos El Consell General del Principat d’Andorra va aprovar en la sessió del 13 de juny de 2005 la Llei 11/2005, d’aplicació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos.

L’Acord estableix l’obligació de practicar una retenció en origen sobre els pagaments d’interessos efectuats per agents pagadors establerts al Principat d’Andorra a beneficiaris efectius, persones

físiques residents en un dels estats membres de la Unió Europea. L’import derivat d’aquesta obligació es transfereix en un 75% als països on resideixin els beneficiaris efectius. Queden fora de l’àm-bit d’aplicació de l’Acord els rendiments derivats dels contractes de pensions i d’assegurances.

El Grup comptabilitza en l’epígraf del passiu de balanç “Altres pas-sius”/“Impostos”/“Comptes de recaptació” els saldos transitoris corresponents a les retencions realitzades sobre el pagaments d’interessos mentre no s’hagi produït la liquidació definitiva amb l’organisme corresponent.

Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiquesAmb data 24 d’abril del 2014, el Consell General del Principat d’An-dorra va aprovar la Llei 5/2014 de l’impost sobre la renda de les per-sones físiques que va entrar en vigor l’1 de gener de 2015. Alhora aquesta llei constitueix un pilar bàsic del procés d’obertura econò-mica del Principat d’Andorra, en la mesura que suposa la creació d’un impost sobre la renda de les persones físiques homologable al que hi ha en altres països del seu entorn, la Unió Europea i l’OCDE.

Aquest impost grava, entre d’altres, l’estalvi dels contribuents per-sones físiques. En concret, interessos i altres rendiments financers (rendiments del capital mobiliari), així com guanys o pèrdues de capital a un tipus de gravamen del 10%.

El Banc comptabilitza en l’epígraf passiu del balanç “Altres pas-sius”/”Impostos”/”Comptes de recaptació” els saldos transitoris corresponents a la recaptació de l’impost sobre la renda de les per-sones físiques mentre no s’hagi produït la liquidació definitiva amb l’organisme corresponent.

EstatsFinancers2016

30


4. VENCIMENT RESIDUAL I DETALLS PER DIVISA DELS ACTIUS I PASSIUS FINANCERS

El venciment residual dels actius i passius financers el 31 de desembre de 2016 és el següent:

MILERS D’EUROS VENÇUTS I DUBTOSOS

FINS A 1 MES

D’1 MES A 3 MESOS

DE 3 MESOS A 1 ANY

D’1 ANY A 5 ANYS

MÉS DE 5 ANYS

SENSE VENCIMENT TOTAL

ACTIUS

INAF - - - - - - 210 210

Bancs i entitats de crèdit, i altres intermediaris financers vista - 94.652 - - - - 149.694 244.346

Inversions creditícies 230.461 631 2.367 58.641 36.921 105.939 21.520 456.480

Obligacions i altres títols de renda fixa - 33.153 896 33.579 15.099 13.351 - 96.078

Total 230.461 128.436 3.263 92.220 52.020 119.290 171.424 797.114

PASSIUS

INAF - - - - - - 2.077 2.077

Bancs i altres intermediaris financers vista - - - - - - 8.235 8.235

Dipòsits de clients a la vista - - - - - - 551.814 551.814

Dipòsits de clients a termini 1.357 57.913 57.520 15 - - 116.805

Deutes representats per títols - - 753 809 13.448 2.100 - 17.110

Passius subordinats - - - - - - 70.000 70.000

Total - 1.357 58.666 58.329 13.463 2.100 632.126 766.041

A continuació es detalla la distribució per divisa de determinats actius i passius el 31 de desembre de 2016:

MILERS D’EUROS EUR USD GBP ALTRES TOTAL

ACTIUS

INAF 210 - - - 210

Bancs i entitats de crèdit, i altres intermediaris financers vista 96.817 133.346 1.382 12.801 244.346

Inversions creditícies 429.409 20.598 56 6.417 456.480

Obligacions i altres títols de renda fixa 70.309 21.546 - 4.223 96.078

Total 596.745 175.490 1.438 23.441 797.114

EstatsFinancers2016

31


PASSIUS

INAF 2.077 - - 2.077

Bancs i altres intermediaris financers vista 3.539 4.567 22 107 8.235

Dipòsits de clients a la vista 352.429 176.943 7.821 14.621 551.814

Dipòsits de clients a termini 88.023 27.655 1.127 - 116.805

Deutes representats per títols 17.005 105 - - 17.110

Passius subordinats 70.000 - - - 70.000

Total 533.073 209.270 8.970 14.728 766.041

Els imports de les dues taules anteriors no inclouen les provisions per deteriorament ni els fons de fluctuació de valors.

5. BANCS I ENTITATS DE CRÈDIT, I ALTRES INTERMEDIARIS FINANCERS

El detall d’aquest capítol de l’actiu del balanç de situació consolidat adjunt a 31 de desembre de 2016 és el següent:

MILERS D’EUROS

COMPTES CORRENTS



DIPÒSITS A TERMINI


Fons de provisió per a insolvències (475)

Total 243.871

Es consideren operacions a termini aquelles amb un venciment ori-ginal superior a un dia hàbil. A 31 de desembre de 2016 no hi havia saldos vençuts ni sense venciment.

El moviment del fons de provisió per a insolvències durant l’exercici 2016 ha estat el següent:

MILERS D’EUROS RISCOS ESPECÍFICS

RISCOS GENÈRICS

SALDO L’1 DE GENER DE 2016 - -

Altes per combinació de negoci - -

Dotacions - 700

Aplicacions - (225)

Recuperacions - -

SALDO A 31 DE DESEMBRE DE 2016 - 475

D’acord amb la normativa vigent, aquesta provisió genèrica té la consideració de fons propis a efectes del càlcul de la ràtio de sol-vència.

EstatsFinancers2016

32


6. INVERSIONS CREDITÍCIES

El detall d’aquest capítol de l’actiu del balanç de situació consolidat adjunt per situació de crèdit, tipus de garantia i tipus de contrapartida, sense considerar la provisió per a insolvències, a 31 de desembre de 2016, es presenta tot seguit:

MILERS D’EUROS NORMAL VENÇUT DUBTÓS TOTAL

SITUACIÓ DEL CRÈDIT

Préstecs i crèdits a clients 209.109 20.015 138.156 367.280

Descoberts en comptes de clients 16.910 20.482 51.808 89.200

Total 226.019 40.497 189.964 456.480

MILERS D’EUROS HIPOTECÀRIA DINERÀRIA VALORS GARANTIA PERSONAL I D’ALTRES TOTAL

TIPUS DE GARANTIA

Préstecs i crèdits a clients 258.219 4.882 57.979 46.200 367.280

Descoberts en comptes de clients 13.374 1.106 38.078 36.642 89.200

Total 271.593 5.988 96.057 82.842 456.480

MILERS D’EUROS ADMINISTRACIONS LOCALS ADMINISTRACIONS CENTRALS SECTOR PRIVAT TOTAL

CONTRAPARTIDA

Préstecs i crèdits a clients 676 122 366.482 367.280

Descoberts en comptes de clients - - 89.200 89.200

Total 676 122 455.682 456.480

El moviment dels fons de provisió per a insolvències durant l’exercici 2016 ha estat el següent::

MILERS D’EUROS RISCOS ESPECÍFICS RISCOS GENÈRICS TOTAL

SALDO L’1 DE GENER DE 2016 - - -

Altes per combinació de negoci 87.206 784 87.990

Dotacions 25.266 - 25.266

Recuperacions (20.642) (725) (21.367)

SALDO A 31 DE DESEMBRE DE 2016 91.830 59 91,889

Les altes per combinació de negoci corresponen al fons de deteriorament associat a la cartera de crèdits de BPA transferida a Vall Banc a la data de cadascuna de les transferències (vegeu la nota 1).

EstatsFinancers2016

33


El saldo del capítol “Provisions per a insolvències netes de recupera-cions” dels comptes de pèrdues i guanys consolidats adjunts corres-pon, principalment, al moviment de la provisió per a insolvències,

7. CARTERA DE VALORS

La composició del capítol “Cartera de valors” de l’actiu del balanç de situació consolidat adjunt a 31 de desembre de 2016, en funció de la naturalesa dels títols i de l’admissió o no a cotització, sense con-siderar el fons de provisió per a insolvències i el fons de fluctuació de valors, és la següent:

MILERS D’EUROS

PER NATURALESA:

De negociació:



D’inversió ordinària:



Organismes d’inversió 34.128

Participacions permanents:

Participacions en empreses del Grup 4.607

Altres participacions 424

Total 146,067

PER COTITZACIÓ:

Cotitzats 99.600

No cotitzats 46.467

Total 146.067

que es mostra en el quadre anterior, més les dotacions netes a les provisions genèriques d’intermediaris financers i cartera de valors.

El cost d’adquisició de la cartera de negociació a 31 de desembre de 2016 és de 10.528 milers d’euros.

El valor a preus de mercat de la cartera d’inversió ordinària a 31 de de-sembre de 2016 no difereix significativament del seu valor comptable.

L’epígraf “Obligacions i altres títols de renda fixa”, a 31 de desem-bre de 2016, inclou 41.857 milers d’euros de deute públic emès pel Principat d’Andorra (amb venciment 2017 i 2019), i 19.457 milers d’euros de deute públic de països de l’OCDE.

L’epígraf “Organismes d’inversió”, a 31 de desembre de 2016, inclou 4.187 milers d’euros corresponents a participacions en organismes d’inversió gestionats directament o indirectament pel Grup.

L’epígraf “Participacions en empreses del Grup” correspon a les societats consolidades pel procediment de posada en equivalència, principalment Vall Banc Assegurances, SAU, per un import de 4.607 milers d’euros.

EstatsFinancers2016

34


El detall dels valors que componen el saldo de l’epígraf “Altres participacions” a 31 de desembre de 2016 s’indica tot seguit:

MILERS D’EUROS

SOCIETAT DOMICILI ACTIVITAT PERCENTATGE DE PARTICIPACIÓ

CAPITAL I RESERVES

RESULTAT DE L’EXERCICI

TOTAL DE FONS PROPIS

VALOR EN LLIBRES(1)

FONS DE FLUCTUACIÓ DE VALORS

Serveis i Mitjans de Pagament s. XXI, SA (2) Andorra

Serveis i mitjans de pagament

20,00% 215 29 244 48 -

Camprabassa, SA (3) Andorra Serveis esportius 0,24% 13.328 (1.711) 11.617 52 (40)

Semtee, SA (3) Andorra Explotació centre lúdic 1,00% 43.926 (969) 42.957 324 -

Total 424 (40)

(1) Inclou el resultat per posada en equivalència de Serveis i Mitjans de Pagament s. XXI, SA de 36 milers d’euros (2) Dades a 31 d’octubre de 2016. (3) Dades a 31 de desembre de 2015.

A 31 de desembre de 2016 no hi ha valors inclosos a la cartera de negociació que superin el 5% de participació en el capital (participacions qualificades).

Fons de fluctuació de valorsA continuació es presenta el moviment del fons de fluctuació de valors per a l’exercici 2016:

MILERS D’EUROS CARTERA D’INVERSIÓ ORDINÀRIA CARTERA DE PARTICIPACIONS PERMANENTS CARTERA DE NEGOCIACIÓ TOTAL

SALDO L’1 DE GENER DE 2016 - - - -

Altes per combinació de negoci 2.858 40 - 2.898

Dotacions 66 - - 66

Recuperacions (336) - - (336)

SALDO A 31 DE DESEMBRE DE 2016 2.588 40 - 2.628

Les altes per combinació de negoci corresponen al fons de fluctuació de valors associat a la cartera de valors de BPA transferida a Vall Banc a la data de cadascuna de les transferències (vegeu la nota 1).

EstatsFinancers2016

35


Fons de provisió per a insolvènciesEl moviment de la provisió genèrica per a insolvències per a l’exercici 2016 ha estat el següent:

MILERS D’EUROS RISCOS ESPECÍFICS RISCOS GENÈRICS TOTAL

SALDO L’1 DE GENER DE 2016 - - -

Altes per combinació de negoci 809 1.772 2.581

Dotacions - - -

Recuperacions (66) (1.455) (1.521)

SALDO A 31 DE DESEMBRE DE 2016 743 317 1.060

Les altes per combinació de negoci corresponen al fons de deteriorament associat a la cartera de valors de BPA transferida a Vall Banc a la data de cadascuna de les transferències (vegeu la nota 1).

8. ACTIUS IMMATERIALS I DESPESES AMORTITZABLES

El moviment dels comptes d’actius immaterials i despeses amortitzables durant l’exercici 2016, i de les seves corresponents amortitzacions acumulades, ha estat el següent:

MILERS D’EUROS SALDO INICIAL ALTES PER COMBINACIÓ DE NEGOCI ALTES I AMORTITZACIONS BAIXES SALDO FINAL

APLICACIONS INFORMÀTIQUES: 75 4,725 (1.128) - 3.672

Cost de l’actiu 76 10.048 - - 10.124

Fons d’amortització (1) (5.323) (1.128) - (6.452)

DESPESES AMORTITZABLES: - 193 (26) - 167

Cost de l’actiu - 193 - - 193

Fons d’amortització - - (26) - (26)

Total 75 4.918 (1.154) - 3.839

El saldo inicial correspon a les aplicacions informàtiques que Vall Banc tenia activades a 1 de gener de 2016. Les altes per combinació de negoci corresponen a les aplicacions informàtiques i despeses amortizables de BPA transferides a Vall Banc a la data de cadascuna de les transferències (vegeu la nota 1).

EstatsFinancers2016

36


9. ACTIUS MATERIALS

El moviment dels comptes d’actius materials durant l’exercici 2016, i de les seves corresponents amortitzacions acumulades, ha estat el següent:

MILERS D’EUROS SALDO INICIAL ALTES PER COMBINACIÓ DE NEGOCI ALTES BAIXES SALDO FINAL

AFECTES A L’EXPLOTACIÓ

Terrenys: - 7.793 - - 7.793

Cost de l’actiu - 7.793 - - 7.793

Edificis: - 13.600 (248) - 13.352Cost de l’actiu - 13.600 - - 13.600

Fons d’amortització - - (248) - (248)

Mobiliari: - 4 - - 4


Fons d’amortització - (97) - - (97)

Instal·lacions: - 297 (50) - 247

Cost de l’actiu - 1.713 - - 1.713

Fons d’amortització - (1.416) (50) - (1.466)

Equips informàtics: - 300 (82) - 218

Cost de l’actiu - 1,434 - - 1.434

Fons d’amortització - (1.134) (82) - (1.216)

Vehicles: - 10 - - 10


Fons d’amortització - (93) - - (93)

Maquinària: - 49 (10) - 39


Fons d’amortització - (449) (10) - (459)

Immobilitzat en curs: - 390 - - 390


Fons d’amortització - - - - -

Total immobilitzat material afecte a l’explotació - 22.443 (390) - 22.053

EstatsFinancers2016

37


MILERS D’EUROS SALDO INICIAL ALTES PER COMBINACIÓ DE NEGOCI ALTES BAIXES SALDO FINAL

NO AFECTES A L’EXPLOTACIÓ

Edificis i terrenys: - 25.949 (174) - 25.775

Cost de l’actiu - 25.949 - - 25.949

Provisió per a depreciació d’actius - - (174) - (174)

Total immobilitzat material no afecte a l’explotació - 25.949 (174) - 25.775

Els actius no afectes a l’explotació inclouen immobles en lloguer per un import de 12.998 milers d’euros, i els terrenys on aquests immo-bles estan ubicats, per un import de 12.950 milers d’euros. Vall Banc compta amb taxacions actualitzades realitzades per una societat de

taxació independent que mostren un valor de mercat superior al cost comptable.

Durant l’exercici 2016 no s’han capitalitzat interessos corresponents a l’actiu immobilitzat.

10. FONS DE PROVISIONS PER A RISCOS I CÀRREGUES

Provisions per a passius contingents L’import de les provisions registrades en aquest epígraf del passiu del balanç de situació consolidat adjunt correspon a les provisions pels avals i caucions prestades pel Grup. A continuació es presenta el seu moviment per a l’exercici 2016.

MILERS D’EUROS PROVISIONS PER A PASSIUS CONTINGENTS

SALDO ’1 DE GENER DE 2016 -

Altes per combinació de negoci 203

Dotacions al fons -

Recuperacions (30)

SALDO A 31 DE DESEMBRE DE 2016 173

Les altes per combinació de negoci corresponen al fons de deterio-rament associat a la cartera d’avals de BPA transferida a Vall Banc a la data de cadascuna de les transferències (vegeu la nota 1).

Altres provisionsTot seguit s’indica el moviment que s’ha produït en els epígrafs “Provisions per a impostos” i “Altres provisions” del passiu del balanç de situació consolidat adjunt, durant l’exercici:

MILERS D’EUROS PROVISIONS PER A IMPOSTOS (NOTA 15)

ALTRES PROVISIONS

SALDO L’1 DE GENER DE 2016 - -

Altes per combinació de negoci 591 -

Dotacions al fons 382 352

Aplicacions del fons i utilitzacions - -

SALDO A 31 DE DESEMBRE DE 2016 973 352

Les altes per combinació de negoci corresponen a la provisió per impost de societats meritat per Vall Banc Fons, SAU en exercicis an-teriors que es trobava pendent de liquidar-se a la data d’adquisició.

EstatsFinancers2016

38


11. DISTRIBUCIÓ DE RESULTATS

La proposta de distribució del resultat corresponent a l’exercici 2016 de la societat dominant, que el Consell d’Administració presentarà a l’accionista únic per a la seva aprovació, és la següent:

MILERS D’EUROS

A DIVIDENDS:

A compte -

A RESERVES:

A reserva legal 204

A reserva voluntària 1.488

Fons de garantia de dipòsits (*) 348

Total resultat de l’exercici (**) 2.040

(*) En compliment de la Llei 1/2011 de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries aprovada pel Consell General del Principat d’Andorra el 2 de febrer de 2011, Vall Banc ha de calcular anualment l’import que li correspongui aportar a aquests fons de garantia i realitzar l’ajustament positiu o negatiu corresponent respecte a l’aportació inicial realitzada (vegeu la nota 25).

(**) Per a l’exercici 2016, el Consell d’Administració de Vall Banc ha acordat no pagar interessos als titulars dels bons convertibles contingents, segons l’establert en l’article 253 de la resolució de BPA de l’AREB que estableixen els termes i condicions dels bons convertibles contingents emesos per Vall Banc (vegeu la nota 13).

Les propostes de distribució de resultats corresponents a l’exercici 2016 de les societats dependents seran aplicades de conformitat amb allò que acordi l’accionista únic.

EstatsFinancers2016

39


12. MOVIMENT DELS FONS PROPIS

Tot seguit es desglossa el detall i moviment dels comptes que com-ponen els fons propis del Grup durant l’exercici 2016:

CAPITAL RESERVA LEGAL RESERVES EN GARANTIA

RESERVA VOLUNTÀRIA

RESERVES CONSOLIDACIÓ

RESULTATS PENDENTS

D’AFECTACIÓ

RESULTAT DE L’EXERCICI TOTAL

SALDO L’1 DE GENER DE 2016 3.000 - - - - - (648) 2.352

Ampliació de capital 27.000 - - - - - - 27.000

Diferències de consolidació - - - - 31 - - 31

Altres moviments - - 10.232 - - - - 10.232

Benefici de l’exercici - - - - - - 11.898 11.898

Distribució del resultat - - - - - (648) 648 -

SALDO A 31 DE DESEMBRE DE 2016 30.000 - 10.232 - 31 (648) 11.898 51.513

Capital socialA 31 de desembre de 2016, el capital social que figura en aquests es-tats financers consolidats correspon al de Vall Banc, SAU, el qual està representat per 30.000 accions de 1.000 euros nominals ca-dascuna, totalment subscrites i desemborsades, que pertanyen al fons nord-americà J.C. Flowers IV L.P., com s’explica a la nota 1.

Reserva legal i reserves voluntàriesD’acord amb la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, aquestes societats han de deduir un deu per cent del resultat positiu de cada exercici per a la constitució de la reserva legal i fins que aquesta assoleixi un import igual al vint per cent del capital social. A 31 de desembre de 2016, Vall Banc, SAU no té dotat cap import en aquest concepte.

Reserves en garantiaEl Consell General del Principat d’Andorra, en la seva sessió del 2 de febrer de 2011, va aprovar la Llei 1/2011 de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries amb la finalitat de garantir la devolució dels fons en efectiu i dels valors dipositats a les entitats bancàries membres d’aquest sistema i per la qual es deroguen, pel que fa a les entitats bancàries, totes les disposicions reguladores del règim de dipòsits de reserves en garantia.

En compliment d’aquesta llei, el Grup té constituïda una reserva en garantia de les seves obligacions operacionals de 10.232 milers d’euros (vegeu la nota 25).

EstatsFinancers2016

40


13. PASSIUS SUBORDINATS

En data 21 d’abril de 2016, el Consell d’Administració de l’AREB va emetre una resolució per la qual s’establia la possibilitat d’emetre fins a 2.000 obligacions necessàriament convertibles en accions de nova emissió de Vall Banc, SAU, amb un valor nominal de 50.000 euros cadascuna d’elles, per un import total de fins a 100.000.000 d’euros. En aquesta mateixa resolució, l’AREB va acordar la subs-cripció incompleta, per un import de 70.000.000 d’euros, desem-borsats com a contraprestació de la primera transmissió d’actius de BPA (vegeu la nota 1). Les obligacions tenen caràcter perpetu i una remuneració anual fixa del 4%, la meritació de la qual serà discre-cional i no acumulable, i està condicionada, en tot cas, a l’existèn-cia d’elements distribuïbles (entesos com la suma dels resultats) i al compliment dels requeriments de recursos propis aplicables en cada moment. Per a l’exercici 2016, el Consell d’Administració de Vall Banc ha acordat no pagar interessos als titulars de les obliga-cions, i així els ha estat comunicat. Així mateix, les obligacions seran necessà riament convertibles, a partir de l’entrada en vigor de la re-gulació de requeriments de capital europea, si es produeix qualsevol dels esdeveniments que es relacionen a continuació:

− Quan l’emissor o la societat consolidable d’entitats de crèdit, del qual l’emissor és societat dominant, presentin una ràtio de capital de nivell 1 ordinari inferior al 5,125% calculat d’acord amb el que preveu la normativa de recursos propis aplicable.

− En cas que canviï la normativa de la Unió Europea, s’aprovi una regulació andorrana o que l’INAF determini la inelegibilitat de les obligacions a efectes del còmput dels recursos propis de Vall Banc com a, almenys, Additional Tier 1.

− En cas que l’emissor incorri en causa de dissolució o liquidació, o en cas de declaració de concurs de creditors de l’emissor.

− En cas que (i) l’autoritat nacional competent decideixi que, sense la conversió, l’emissor seria no viable o bé (ii) es produeixi una injecció de capital públic.

− En cas que l’autoritat nacional competent formalment requereixi una ampliació de capital als accionistes de Vall Banc.

Aquestes obligacions no estan admeses a negociació a mercats re-gulats, si bé sí es poden transferir. Les obligacions contenen una clàusula antidilució per la qual el titular bescanviarà les seves obli-gacions mitjançant la conversió de l’1,5% del nominal de les seves obligacions en l’equivalent en euros a accions de Vall Banc.

14. COMPTES DE PERIODIFICACIÓ – ACTIU I PASSIU

La composició d’aquests capítols de l’actiu i del passiu del balanç de situació consolidat adjunt, a 31 de desembre de 2016, és la següent:

MILERS D’EUROS

ACTIU – INGRESSOS MERITATS I NO COBRATS 3.339

Interessos 301

Comissions 2.630

Altres 408

ACTIU – DESPESES PAGADES PER ENDAVANT 246

Altres 246

PASSIU – DESPESES MERITADES I NO PAGADES 2.815

Interessos 76

Comissions 13

Altres 2.726

EstatsFinancers2016

41


15. SITUACIÓ FISCAL

El detall dels actius i passius fiscals, a 31 de desembre de 2016, és el següent:

MILERS D’EUROS

ACTIU – IMPOSTOS

Retencions i pagaments a compte -

Crèdits fiscals 75

PASSIU – IMPOSTOS

Provisions per impostos (nota 10) 973

Comptes de recaptació 1.360

L’epígraf “Provisions per impostos” inclou la despesa meritada cor-responent a l’impost sobre societats per un import de 973 milers d’euros, que inclou un import de 591 milers d’euros, corresponent a la despesa per impost de societats d’exercicis anteriors de Vall Banc Fons, pendents de liquidar a 31 de desembre de 2016. L’epígraf “Comptes de recaptació” inclou les retencions pendents de liquidar sobre la fiscalitat dels rendiments de l’estalvi, l’impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i professionals, l’impost de persones físiques i l’impost sobre la renda dels no-residents fis-cals, per imports de 347, 865, 53 i 95 milers d’euros, respectivament.

Atès que la societat Vall Banc Assegurances, SAU es consolida mit-jançant el mètode de posada en equivalència, els imports d’actiu (pa-gaments a compte) i passiu (despesa meritada per l’impost sobre societats), per un import de 183 milers d’euros i 46 milers d’euros, respectivament, no figuren en els corresponents epígrafs d’impostos del balanç consolidat.

En opinió dels administradors del Grup, així com dels seus asses-sors fiscals, no hi hacontingències fiscals d’imports significatius

que poguessin derivar-se, en cas d’inspecció, de possibles diferents interpretacions de la normativa fiscal aplicable a les operacions rea-litzades pel Grup.

Càlcul de l’impost sobre societatsLa conciliació entre el resultat comptable de l’exercici i la base de tributació (resultat fiscal) de l’impost sobre societats de l’exercici 2016 és la següent:

MILERS D’EUROS VALL BANC VB FONS

Resultat comptable de l’exercici 2.040 1.472

Despesa de l’impost sobre societats 236 146

Resultat comptable de l’exercici abans de l’impost

2.276 1.618

Diferències permanents 346 (96)

Base de tributació 2.623 1.522

La conciliació entre la despesa de l’impost sobre societats i el resultat de multiplicar el tipus impositiu aplicable a la base de tributació, així com l’impost a liquidar de l’exercici, és la següent:

MILERS D’EUROS VALL BANC VB FONS

Base de tributació 2.623 1.522

Tipus impositiu 10% 10%

Quota de tributació fiscal 262 152

Deduccions i bonificacions (31) (6)

Bonificació quota de liquidació del 50% - -

Quota de liquidació fiscal 236 146

Pagaments a compte - -

Quota diferencial fiscal 236 146

Atès que el càlcul de la quota diferencial és una previsió i l’impost definitiu es presentarà al juliol de l’exercici 2017, Vall Banc i VB Fons

EstatsFinancers2016

42


han registrat, a 31 de desembre de 2016, una quota diferencial, per un import de 236 i 146 milers d’euros, respectivament, a l’epígraf “Fons de provisions per a riscos i càrregues” del balanç consolidat adjunt.

D’acord amb la legislació vigent a Andorra, les bases de tributació negati-ves locals poden compensar les bases de tributació positives locals de tots els períodes impositius que concloguin en els deu anys posteriors. Així mateix, les deduccions previstes no aplicades per insuficiència de quota poden deduir-se de la quota de tributació dels tres exercicis posteriors.

16. ALTRES COMPTES DE PÈRDUES I GUANYS

L’epígraf “Resultats extraordinaris” inclou la recuperació, per un import de 1.491 milers d’euros, de passius contrets amb clients.

17. ACTIUS I PASSIUS EN MONEDA DIFERENT DE L’EURO

A continuació es presenten els actius i passius denominats a 31 de desembre de 2016 en una moneda diferent de l’euro:

MILERS DE EUROS ACTIUS PASSIUS POSICIÓ NETA DE TANCAMENT A 31-12-16

POSICIÓ NETA COBERTA A TERMINI (COMPTES D’ORDRE)

POSICIÓ OBERTA A 31-12-16

Dòlars EUA 215.482 214.346 1.136 (1.003) 133

Lliures esterlines 8.959 8.942 17 - 17

Francs suïssos 8.423 8.529 (106) 112 4

Iens japonesos 3.791 3.892 (101) 101 -

Altres divises 3.606 2.632 974 (518) 456

Total 240.261 238.341 1.920 (1.308) 610

En la nota 4 es detalla la distribució per divisa i naturalesa dels actius i passius financers denominats en moneda diferent de l’euro a 31 de desembre de 2016.

EstatsFinancers2016

43


18. DERIVATS FINANCERS

Tot seguit es detallen els derivats financers vigents, a 31 de desembre de 2016, en funció de la finalitat de la seva contractació:

MILERS D’EUROS COBERTURA NEGOCIACIÓ TOTAL

OPERACIONS FERMES:

Compravenda de divises 3.472 - 3.472

Altres operacions de futur 13.495 - 13.495

Total 16.967 - 16.967

A 31 de desembre de 2016 hi havia 3 futurs contractats en mercats reglamentats.

Aquestes posicions en derivats són utilitzades com a instruments de cobertura econòmica d’actius i passius del Grup.

L’import nominal dels contractes formalitzats no correspon al risc total assumit pel Grup, ja que la posició neta en aquests instruments financers ve determinada per la seva composició i/o combinació. Les posicions obertes per les operacions indicades no suposen un risc significatiu de tipus d’interès, ni de canvi, ni de mercat.

L’estructura de venciments dels derivats financers contractats, d’acord amb el venciment comptat des de la data de tancament de l’exercici, és la següent:

MILERS D’EUROS

COMPRAVENDA DE DIVISES:

Fins a un any 3.472

ALTRES OPERACIONS DE FUTUR:

Fins a un any 13.495

Total 16.967

19. DIPÒSITS DE VALORS I ALTRES TÍTOLS EN CUSTÒDIA

Aquest compte recull el valor de mercat dels valors i altres títols dipositats per clients i custodiats pel Grup. El detall dels dipòsits de valors i altres títols de tercers en custòdia d’acord amb el tipus de valor, a 31 de desembre de 2016, es presenta tot seguit:

MILERS D’EUROS



Participacions d’organismes d’inversió no gestionats pel Grup 514.565

Participacions d’organismes d’inversió gestionats pel Grup 753.892

Altres 36.607

Total 2.336.810

A 31 de desembre de 2016 el patrimoni de clients individuals gestio-nat mitjançant mandat es troba registrat a l’epígraf de “Dipòsits de valors i altres títols en custòdia de tercers” dels comptes d’ordre i comptes creditors del passiu del balanç de situació consolidat adjunt. Els ingressos registrats en concepte de comissions de gestió de pa-trimoni estan inclosos a l’epígraf “Comissions per serveis prestats” del compte de pèrdues i guanys consolidat adjunt.

EstatsFinancers2016

44


20. RECURSOS DE TERCERS GESTIONATS PEL GRUP

Tot seguit, es presenten, en compliment del Comunicat 216/11, els recursos gestionats (de balanç i fora de balanç) de clients, diferen-ciant entre els custodiats pel Grup i per tercers, a 31 de desembre de 2016:

MILERS D’EUROS CUSTODIATS

I/O DIPOSITATS PER L’ENTITAT

CUSTODIATS I/O DIPOSITATS PER TERCERS

TOTAL

TIPOLOGIA DE CLIENT

Organismes d’inversió col·lectiva 613.018 - 613.018

Clients amb mandats de gestió 48.318 - 48.318

Altres clients 1.590.200 - 1.590.200

Total 2.251.536 - 2.251.536

21. ALTRES COMPTES D’ORDRE AMB FUNCIONS EXCLUSIVES DE CONTROL ADMINISTRATIU

La composició d’aquest capítol dels comptes d’ordre consolidats adjunts, a 31 de desembre de 2016, es presenta tot seguit:

MILERS D’EUROS

Garanties i compromisos rebuts 15.465

Garanties, caucions, fiances i avals rebuts en garantia 15.465

Altres comptes d’ordre 164.388

Actius molt dubtosos (incl. productes meritats no cobrats) 8.991

Valors i títols propis no cotitzats 75.777

Fidúcies 70.000

Altres 9.620

Total 179.853

En l’apartat “Fidúcies” s’inclou el nominal dels passius subordinats emessos pel Grup (vegeu la nota 13).

22. ACTIUS CEDITS EN GARANTIA

En compliment de la Llei 1/2011, de 2 de febrer, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries, a 31 de desembre de 2016, per tal de donar cobertura al fons de garantia de dipòsits, el Grup usa un volum de cartera de renda fixa per un import de 10.232 milers d’euros.

23. OPERACIONS AMB ENTITATS I PERSONES VINCULADES I AMB ENTITATS DEL GRUP

A 31 de desembre de 2016, les operacions mantingudes pel Grup amb entitats i persones vinculades, i amb entitats del Grup no consoli-dades per integració global (segons es detalla a la nota 2.e) no exce-deixen al compte de pèrdues i guanys el 5% del resultat de l’exercici o, al balanç, el 10% dels fons propis.

24. GESTIÓ DEL RISC

El control i la gestió del risc és un element clau i un objectiu priori-tari del Grup i constitueix un pilar fonamental del sistema de con-trol intern. En el marc del control de riscos s’inclou un component qualitatiu, relatiu a la definició de polítiques i responsables, i un component quantitatiu associat a l’establiment de límits. El posi-cionament del Grup en termes de gestió del risc es basa a mantenir una política prudent, on l’assumpció de riscos està estretament vinculada a l’exercici d’activitats comercials en banca comercial, banca privada i gestió de patrimonis.

EstatsFinancers2016

45


L’establiment de les polítiques, la determinació dels límits i la super-visió global de riscos és responsabilitat del Departament de Gestió de Risc (DGR). Així, les polítiques generals i els límits específics definits pel DGR es presenten al Consell d’Administració (CA) per a la seva anàlisi i aprovació, prèvia revisió en els comitès pertinents.

Com a responsable de la gestió del risc d’interès, risc de tipus de canvi, de país i el risc de contrapart, risc de liquiditat i risc de mercat, el Comitè d’Actius i Passius (COAP) ha de revisar l’actualització de les respectives polítiques per a la seva posterior aprovació pel CA. Aquest Comitè es reuneix com a mínim amb una periodicitat men-sual. El COAP ha delegat la supervisió al Departament de Gestió de Risc, que reporta als seus membres, segons correspongui, la gestió de la informació relacionada amb els riscos supervisats.

Per determinar els límits de risc atorgats als països o institucions financeres, el Grup es basa en variables relativament estables, com ara el ràting, o, en la seva absència, en una anàlisi de les seves ràtios financeres i variables macro.

Risc de tipus d’interèsEl risc de tipus d’interès es defineix com l’impacte en el valor de mercat dels actius i passius del Grup com a conseqüència dels movi-ments dels tipus d’interès. En la conjuntura actual dels tipus baixos i fins i tot negatius, les mesures que el Grup fa servir per avaluar aquest impacte són la sensibilitat de la cartera d’inversió a despla-çaments cap amunt en la corba de tipus d’interès d’1, 100 i 200 punts bàsics, i el càlcul de la diferència de repreus .

La diferència de les reapreciacions dels actius i passius sensibles als tipus d’interès del balanç és positiu, és a dir, a escala mundial

la reapreciació dels actius és anterior en el temps a la dels passius. Aquesta posició es reflecteix en la cessió de dipòsits interbancaris a molt curt termini i la tinença d’una cartera d’inversió de renda fixa invertida principalment en bons amb uns rendiments vinculats a l’Euribor a 3 o 6 mesos o bons a tipus fix amb venciment a curt i mitjà termini, tot i que part de la cartera es compon de bons a tipus fix amb venciments a llarg termini que permetin generar un marge addicional i augmentar la durada dels actius del balanç.

Risc de mercatEl risc de mercat s’entén com la pèrdua potencial a la qual la cartera de negociació s’exposa com a resultat de canvis en les condicions del mercat, com els preus dels actius, tipus d’interès, la volatilitat i la liquiditat del mercat. La mesura utilitzada pel Grup per gestionar el risc de mercat de la cartera de negociació és la metodologia del valor en risc (value-at-risk o VaR) com un estàndard de mercat general.

El mètode de càlcul del VaR utilitzat és el mètode paramètric. El càl-cul obtingut correspon a la màxima pèrdua esperada en un horitzó de temps determinat i amb un nivell de confiança definit. El Grup calcula el VaR per a un horitzó temporal d’un dia i amb un nivell de confiança del 99%. Durant el 2016, el VaR mitjà calculat per a la cartera de negociació ha estat de 421,92 milers d’euros, amb un màxim de 562,02 milers d’euros i un mínim de 318,80 milers d’euros, mentre que la posició mitjana de la cartera de negociació és 213,42 milers d’euros. En general, la cartera de negociació es compon de bons de bona qualitat creditícia i amb una durada molt curta, el que determina un VaR molt reduït.

Durant el 2016 s’han contractat futurs per tal de cobrir temporal-ment el risc de mercat de les carteres pròpies.

EstatsFinancers2016

46


Risc de crèditEl risc de crèdit es refereix a la pèrdua potencial pel fet que una con-trapart no compleixi amb les obligacions que té compromeses amb el Grup. L’exposició del Grup al risc de crèdit inclou el risc d’impagament:

− derivat de les operacions de tresoreria habituals, que bàsicament inclou préstecs en el mercat interbancari, crèdits i valors repre-sentatius de deute, operacions repo i operacions amb derivats OTC;

− dels emissors de bons en cartera pròpia.

− de la cartera creditícia.

El Grup aplica una política prudent en l’assignació de límits, auto-ritzant l’exposició al risc dels països amb un alt grau de solvència i, dins d’aquests, a les institucions financeres amb una qualificació creditícia de grau d’inversió. En tot cas, l’aprovació de límits de risc per part del Consell d’Administració és anual, tot i que l’actualit-zació dels límits és més freqüent, per tal de reflectir els canvis en la qualitat del crèdit i les tensions en els diferencials de crèdit de les entitats, mantenint així un nivell moderat de risc.

Pel que fa a l’exposició al risc de crèdit per les operacions amb clients, s’estableixen criteris generals i prudents de política de riscos a l’en-titat, amb l’objectiu de mantenir una inversió de crèdit sanejada, i criteris de control en l’exposició al risc, prenent com a principi bàsic l’optimització de la qualitat, la diversificació i la situació conjuntural del mercat en cada moment.

Les polítiques de risc de crèdit s’estableixen en relació amb la conces-sió d’operacions i la gestió del risc de crèdit en les diferents fases (ad-missió, seguiment i recuperació). L’aplicació de la política de riscos es basa en una estructura de poders, responsabilitats i delegacions.

Política de risc de crèditAdmissió: el propòsit és garantir que les operacions compleixin amb els estàndards de risc, amb el següent procediment:

− Canals d’admissió: a través de la xarxa comercial (xarxa d’ofi-cines).

− Documentació: garantir que hi ha suport documental per a l’anà-lisi i la decisió final sobre la concessió.

− Anàlisi: sobre la base de la documentació, anàlisi de l’operació sobre la capacitat de retorn i la solvència.

− Aprovació: en funció del risc de l’operació i de qui té el poder d’aprovar o denegar.

− Formalitzar l’operació.

Seguiment: hi ha procediments de seguiment del risc autoritzat quan es produeixen impagats / excedits / descoberts, així com el seguiment del valor dels col·laterals i els bloquejos correspo-nents, el control sobre les operacions de derivats i assegurances de canvi.

Recuperació: els riscos en situació de mora o precontenciosos es revisen sistemàticament, duent a terme accions per a reclamar, actualitzar, investigar i analitzar la capacitat del deutor per tornar, o transferir el procés contenciós al departament legal.

El risc de liquiditatEl risc de liquiditat es defineix com el risc que suposa que el Grup no sigui capaç de complir els seus compromisos de pagament a curt ter-mini, ja sigui a causa del venciment dels dipòsits, disposar de línies de crèdit concedides o els requeriments de garanties en operacions amb col·lateral, entre d’altres.

EstatsFinancers2016

47


El COAP gestiona el risc de liquiditat, assegurant que la liquiditat serà suficient en tot moment per fer front a la cancel·lació dels pas-sius, mentre es manté un remanent de liquiditat per aprofitar les oportunitats d’inversió en l’actiu.

Per tal de realitzar una correcta gestió de la liquiditat s’analitza el balanç per venciments contractuals. L’entitat compta amb eines informàtiques per realitzar la correcta distribució dels venciments de les partides d’actius i passius en el temps, d’aquesta manera es poden analitzar els fluxos futurs de cobraments i pagaments, i les possibles deficiències es poden identificar.

La major part del finançament prové dels dipòsits de clients, tot i que el mercat interbancari és una font rellevant de finançament.

El Departament de Gestió de Riscos controla la posició de liquiditat de cada dia, verificant que es manté per sobre del mínim de liqui-ditat establert pel Consell d’Administració, que se situa en el 50%. Aquest control inclou el seguiment diari de les posicions líquides de la cartera.

Mensualment es calcula la ràtio de liquiditat establerta per l’INAF, l’organisme supervisor del sistema financer andorrà. Aquesta ràtio compara els actius líquids i fàcilment mobilitzables amb els passius exigibles, i es fixa en un mínim del 40%, és a dir, s’exigeix que com a mínim l’entitat disposi d’un 40% de liquiditat o actius fàcilment convertibles per fer front a la totalitat del finançament rebut amb disponibilitat immediata o en un curt termini.

La ràtio de liquiditat mitjana del Grup per a l’any 2016 va ser del 77,42%, i al final de l’any es va situar en el 54,46%.

Des de l’inici de la crisi financera internacional, anualment s’ha elaborat un pla de contingència de liquiditat i s’ha establert un pla d’acció per a diferents situacions de greu crisi de liquiditat, tant amb origen en la situació financera de la Societat com causada per la falta de liquiditat dels mercats que afecten significativament les operacions de la Societat. El pla descriu el conjunt de procediments a seguir pel banc en situacions crítiques que puguin suposar una amenaça per al desenvolupament de l’activitat del banc. Amb això es pretén sistematitzar els procediments a seguir en situacions de falta de liquiditat i optimitzar les mesures a adoptar.

Risc de canviEl Grup entén el risc del tipus de canvi com l’impacte en el valor de mercat dels actius i passius denominats en monedes diferents de l’euro, com a resultat dels moviments en les taxes d’interès. Diària-ment, es realitza un seguiment de les operacions de canvi al comptat i a termini, perquè la posició oberta de divisa es mantingui dins els límits autoritzats (vegeu la nota 17).

Risc de compliment normatiuEl compliment de la normativa vigent en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i la prestació de serveis d’inversió és un ob-jectiu primordial per al Grup. En aquest sentit, Vall Banc ha adoptat una sèrie de mesures per gestionar els riscos de compliment nor-matiu i reputacional. Per risc de compliment normatiu s’entén la possibilitat de sancionar legalment o reglamentàriament, o pèrdues financeres de caràcter material o reputacional, com a resultat de la manca de compliment de la normativa vigent o dels propis proce-diments interns del Banc. Per tant, el risc de compliment normatiu està estretament vinculat amb el risc reputacional que implica una percepció negativa de la marca Vall Banc per l’opinió pública o dels

EstatsFinancers2016

48


grups d’interès (clients, contraparts, empleats, reguladors) per una actuació incorrecta de l’entitat en el desenvolupament de les nostres activitats.

Vall Banc té una funció de compliment de la normativa alineada amb els objectius estratègics de l’entitat, que exerceix les seves activitats amb independència de les àrees de negoci i està format per profes-sionals especialitzats en les principals qüestions normatives.

Tenint en compte els objectius abans esmentats, s’han dissenyat una sèrie de polítiques globals aprovades pel Consell d’Adminis-tració que es revisen periòdicament, i que s’apliquen per a tot el Grup, així com un conjunt de controls interns per a la gestió del risc normatiu i de reputació. La funció de compliment normatiu de Vall Banc és responsable de l’execució i supervisió de les polítiques i dels procediments que es resumeixen en aquesta secció a totes les so-cietats del Grup.

A continuació es relacionen els principals pilars sobre els quals Vall Banc ha instrumentat la gestió del risc de compliment normatiu i el risc reputacional:

Normes ètiques i de conductaVall Banc adopta mesures que promouen un comportament ètic per part de tots els empleats del Grup. Per a aquest propòsit, Vall Banc entén que el client és un element principal de l’entitat i no es permet que cap negoci pugui generar risc reputacional.

L’entitat compta amb un codi ètic que estableix les normes de con-ducta que han de complir tots els empleats, gerents i administradors, i les vincula a desenvolupar una conducta responsable en l’exercici de les seves funcions per tal de garantir un servei de la més alta

qualitat als seus clients, complint amb les exigències legals i ètiques, així com els millors estàndards de conducta professional entre tots els seus empleats, gerents i administradors.

Prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorismeVall Banc creu que el blanqueig de capitals i el finançament del ter-rorisme són un problema global que afecta totes les entitats que participen en els sistemes financers internacionals arreu del món, causant danys significatius i devastadors per a la reputació de les institucions financeres, el que debilita les seves relacions amb els intermediaris, els reguladors i el públic en general. Amb aquesta finalitat, Vall Banc participa activament en la lluita contra el blan-queig de capitals, el finançament del terrorisme i altres delictes fi-nancers. L’aplicació efectiva dels procediments i normes basats en la premissa “conegui el seu client” (KYC) és fonamental per al Grup.

KYC significa conèixer en detall els individus i les entitats amb les quals opera el Grup (ja sigui una transacció simple o una relació co-mercial a llarg termini), així com aquelles que ofereixen serveis, i saber qui són els beneficiaris finals i les persones amb qui estan relacionades. El KYC és un procés continu que comença amb l’ac-ceptació del client i roman durant tota la relació de negoci.

En el marc de l’activitat de banca privada, la Societat compta amb un model global per a la prevenció de blanqueig de capitals basat en les directrius de la Unió Europea, que incorpora les adaptacions necessàries a les peculiaritats del negoci de cada filial i la seva nor-mativa local, i que està en constant evolució per la seva adaptació als canvis normatius.

Vall Banc no accepta com a clients els vinculats a qualsevol activitat criminal, persones sobre les quals hi ha sospita sobre l’origen dels

EstatsFinancers2016

49


seus fons o hi ha dubtes sobre qui és el beneficiari final, les persones que es neguen a proporcionar informació i / o documentació, bancs pantalla, les institucions financeres sense llicència, etc.

A aquests efectes, Vall Banc aplica una sèrie de mesures de deguda diligència reforçada en l’adopció i el seguiment de les operacions de clients. A partir de la informació facilitada pels clients i la infor-mació obtinguda per la pròpia entitat, tots els clients es classifiquen en funció del seu risc potencial d’acord amb els estàndards inter-nacionals en aquesta matèria (país d’origen, residència, activitat professional, rellevància pública…).

La funció de compliment normatiu se centra a realitzar una revisió independent per donar les garanties suficients en l’inici de relacions amb els nous clients. Aquest procés no es limita a la seva acceptació, sinó que cal realitzar un seguiment continu i permanent per garantir que es coneix de manera adequada el client en tot moment i així es poden detectar operacions contràries al que estableix la normativa.

Per tal de reforçar el bon govern de la Societat en aquest àmbit tan crític per a qualsevol entitat financera, Vall Banc ha establert di-versos comitès en què participa, entre altres, l’Alta Direcció i en què es revisa l’adopció de clients especialment rellevants i es duu a terme un seguiment de les actuacions realitzades per la funció de Compliment Normatiu en aquesta matèria, i s’adopten les decisions que siguin necessàries per complir amb els objectius asssenyalats anteriorment.

La protecció de l’inversorEl compromís del Grup amb els seus clients té dos eixos fonamen-tals: la creació de valor a llarg termini i la màxima transparència informativa. Amb aquesta finalitat, el Grup disposa de polítiques

i procediments integrals adaptats a les peculiaritats de cada juris-dicció en què opera, per tal de garantir el compliment dels requisits establerts per les diferents normatives.

El model establert per Vall Banc per mitigar els riscos de compliment de la normativa i de reputació considera:

− Una estructura organitzativa orientada en la gestió de riscos.

− L’assignació de funcions i responsabilitats dins l’organització.

− Polítiques i procediments transparents.

− Reforç de les normes ètiques i de conducta per protegir més els inversors.

− Procediments per a la distribució de productes financers basats en la categorització dels serveis, tipus de clients i productes que ofereix.

En aquest sentit, el Grup s’assegura l’assoliment i el manteniment de:

− Els serveis financers adaptats a les necessitats dels clients.

− Una relació bilateral transparent amb els drets i les obligacions d’ambdues parts.

− Resolució justa de les queixes dels clients.

La gestió del coneixement i la formacióUna de les accions prioritàries del Grup són les accions de formació, perquè tots els empleats coneguin les exigències derivades de la normativa vigent i les polítiques i els procediments implementats.

El Grup defineix anualment els plans de formació necessaris, que es duen a terme pel mateix Grup o per proveïdors externs qualificats.

EstatsFinancers2016

50


Transmetre la cultura de compliment a tota l’organització és neces-sari per a l’adequada gestió del risc de compliment.

Incidents i reclamacionsVall Banc posa per davant de tot l’interès del client i, per tant, les seves opinions o possibles reclamacions sempre són ateses i con-siderades. Es canalitzen totes les disconformitats que els clients transmeten al Banc a través dels diferents canals de comunicació disponibles. L’objectiu d’aquest departament és aconseguir una re-solució àgil dels incidents i promoure, en cas que fos necessari, els canvis en les polítiques i en els procediments necessaris per mitigar el risc que aquests incidents puguin reaparèixer.

25. COMPLIMENT DE LES NORMES LEGALS

Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeresEl Consell General del Principat d’Andorra, en la seva sessió del 29 de febrer de 1996, va aprovar la Llei de regulació dels criteris de sol-vència i de liquiditat de les entitats financeres.

Aquesta llei obliga les entitats bancàries a mantenir una ràtio de sol-vència, formulada a partir de les recomanacions del Basle Committee on Banking Supervision (BCBS), com a mínim del 10%. Així mateix obliga a mantenir una ràtio de liquiditat, com a mínim del 40%.

Les ràtios de solvència i de liquiditat del Grup, determinades d’acord amb aquesta llei, eren a 31 de desembre de 2016 del 31,19% i 54,46%.

La Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres limita, addicionalment, la concentració de riscos

a favor d’un mateix beneficiari al 20% dels fons propis del Grup. D’altra banda, l’esmentada llei estableix que l’acumulació de riscos que individualment superin el 5% dels fons propis no pot sobre-passar el límit del 400% dels esmentats fons propis. Així mateix el risc mantingut amb membres del Consell d’Administració no pot superar el 15% dels fons propis. Els esmentats riscos són ponderats segons el que estableix l’esmentada llei.

En l’exercici 2016, la concentració neta de risc a favor d’un mateix beneficiari màxima assolida ha estat del 19,94%% dels fons propis del Grup. Els crèdits, o altres operacions que impliquen risc a favor d’un mateix beneficiari, que excedeixin del 5% dels fons propis, no han sobrepassat una acumulació de riscos agregadament del 187,50% durant l’exercici.

Llei de regulació de coeficients d’inversions obligatòriesEl Consell General del Principat d’Andorra, en la sessió de 30 de juny de 1994, va aprovar la Llei de regulació del coeficient d’inversions obligatòries. Aquesta llei obliga a mantenir un coeficient d’inversió en fons públics andorrans a les entitats que tenen dins de les seves activitats la recepció de dipòsits del públic i que els utilitzen en la concessió de crèdits i altres inversions.

Amb data 9 de desembre de 2009, es va aprovar el Decret de modifi-cació del Decret de reglamentació de la Llei de regulació del coeficient d’inversions obligatòries de 22 d’agost de 1994, en què s’obliga les entitats bancàries a mantenir en el seu actiu un coeficient d’inversió del 2% en fons públics.

Deute públicEn compliment d’aquest coeficient, el Grup té subscrit, a 31 de de-sembre de 2016, un import de 41.857 milers d’euros en deute públic

EstatsFinancers2016

51


del Principat d’Andorra. L’import es troba registrat en l’epígraf “Car-tera de valors – Obligacions i altres títols de renda fixa” del balanç de situació adjunt (vegeu la nota 7).

Programa destinat al finançament privilegiat d’empreses i negocis de nova creació, innovació, reconversió i projectes emprenedors

També resulten computables com a fons públics els préstecs conce-dits dins d’un programa qualificat d’interès nacional i social, i desti-nat al finançament privilegiat d’empreses i negocis de nova creació, innovació, reconversió i projectes emprenedors, aprovat pel Govern d’Andorra el 3 de març de 2010. Els préstecs vius per aquest concepte suposaven, a 31 de desembre de 2016, un import de 13 milers d’euros i es registren en l’epígraf “Inversions creditícies – Préstecs i crèdits a clients” del balanç de situació adjunt. Aquests préstecs meriten un tipus d’interès anual de 0% i el Govern actua com a garant o avalador.

Programa destinat al finançament privilegiat per a la rehabilita-ció d’habitatges i edificis d’ús d’habitatgesTambé resulten computables com a fons públics els préstecs con-cedits dins d’un programa qualificat d’interès nacional i social, i destinat al finançament privilegiat per a la rehabilitació d’habitat-ges i edificis d’ús d’habitatges, aprovat pel Govern d’Andorra el 23 de març de 2011. Els préstecs vius per aquest concepte suposaven, a 31 de desembre de 2016, un import de 1.023 milers d’euros, i es registren en l’epígraf “Inversions creditícies – Préstecs i crèdits a clients” del balanç de situació adjunt. Aquests préstecs meriten un tipus d’interès anual del 0,5%.

Reserves en garantiaFins a l’entrada en vigor de la nova Llei 1/2011 de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries, totes les entitats

del sistema financer andorrà estaven sotmeses a la Llei de regulació de reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals a mantenir i dipositar per les entitats enquadrades en el sistema fi-nancer. L’esmentada Llei estipulava que les entitats havien de man-tenir entre els seus recursos permanents unes reserves mínimes de fons propis en garantia de les seves obligacions operacionals de fins al 4% de les inversions totals de les entitats, deduïdes les realitzades amb fons propis i fons d’origen bancari.

D’acord amb l’esmentada Llei, les entitats emmarcades en el siste-ma financer andorrà han de constituir i mantenir invertit obligatò-riament l’import de les reserves en garantia en dipòsits amb l’INAF. A partir de l’entrada en funcionament del nou sistema aplicable a les entitats bancàries, l’import invertit correspon únicament a les reserves en garantia de la societat gestora del Grup.

En compliment d’aquesta llei, a 31 de desembre de 2016, Vall Banc Fons, SAU mantenia un dipòsit de 210 milers d’euros amb l’INAF.

Llei 1/2011 de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàriesEl Consell General del Principat d’Andorra, en la seva sessió del 2 de febrer de 2011, va aprovar la Llei de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries, que té per objecte garantir als beneficiaris el reintegrament de l’import dels seus dipòsits d’efectiu coberts, amb un límit màxim per beneficiari de 100.000 euros, i dels dipòsits de valors coberts, també amb un límit màxim per beneficiari de 100.000 euros i independent del primer. Aquesta llei obliga totes les entitats bancàries autoritzades per operar en el sistema finan-cer andorrà a mantenir inversions en actius líquids i segurs com a contrapartida d’una reserva indisponible, afectada al compliment de les garanties cobertes pel sistema de garantia.

EstatsFinancers2016

52


L’import de les reserves en garantia constituït pel Grup a 31 de de-sembre de 2016 és de 10.232 milers d’euros. El Grup té invertit un import equivalent a les reserves en garantia en títols eligibles se-gons l’article 7.3 d’aquesta llei per a la seva cobertura, classificats en l’epígraf “Obligacions i altres títols de renda fixa – Deute públic dels països de l’OCDE” del balanç de situació adjunt.

Com es detalla en la nota 11, la proposta de distribució del resultat de Vall Banc realitzada pel Consell d’Administració inclou l’aplicació de 348 milers d’euros del resultat de l’exercici 2016 a la dotació de la reserva indisponible en garantia de dipòsits.

Llei sobre el règim jurídic de les entitats operatives del siste-ma financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exer-cici de les activitats financeres al Principat d’AndorraEn la seva sessió del 9 de maig del 2013, el Consell General va apro-var la Llei 7/2013 sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

La finalitat d’aquesta llei és la d’unificar en un únic text normatiu la normativa sobre les entitats operatives del sistema financer dis-persa entre les lleis 24/2008, 13/2010, 14/2010 i la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer de l’any 1996. És per això que aquesta Llei no introdueix modificacions significatives a la regulació existent, sinó que actua com un refós i una reestructuració de les lleis vigents en la matèria per tal d’aportar més seguretat jurídica al marc legislatiu que regula el sistema financer andorrà.

L’aprovació de la Llei 7/2013 comporta la derogació de la Llei de re-gulació de les facultats operatives dels diversos components del sis-tema financer de l’any 1996; la derogació de la Llei 24/2008 sobre el

règim de les entitats financeres no bancàries de crèdit especialitzat; la derogació de la Llei 13/2010 sobre el règim jurídic de les entitats financeres d’inversió i de les societats gestores d’organismes d’in-versió col·lectiva; i la derogació dels articles 8 a 17 de la Llei 14/2010 de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu de les entitats operatives del sistema financer.

Llei sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcio-nament de les entitats operatives del sistema financer, la pro-tecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financeraEn la seva sessió del 9 de maig del 2013, el Consell General va aprovar la Llei 8/2013 sobre els requisits organitzatius i les condicions de fun-cionament de les entitats operatives del sistema financer, la protec-ció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.

La finalitat d’aquesta llei és mantenir un sistema financer estructural-ment i funcionalment sòlid, apostant per un aclariment del marc legal vigent a Andorra que regula el sistema financer, unificant així en un únic text les disposicions de la Llei 14/2010 i les disposicions vigents de la Llei d’ordenació del sistema financer andorrà de 27 de novembre de 1993, alhora que incorpora a la legislació andorrana els compromisos adquirits sobre informació privilegiada i manipulació i abús de mercat amb la signatura de l’Acord Monetari amb la Unió Europea.

Aquesta Llei recull els principis establerts en la Directiva comunità-ria 2004/39/CEE del Parlament Europeu i del Consell, del 21 d’abril del 2004, coneguda com a MiFID (Markets in Financial Instruments Directive), relatius a les normes ètiques i de conducta que han de complir les entitats financeres d’inversió.

L’aprovació de la Llei 8/2013 comporta la derogació dels articles 1 a 7, 18 a 44 i 46 a 55 de la Llei 14/2010 de règim jurídic de les entitats ban-

EstatsFinancers2016

53


càries i de règim administratiu de les entitats operatives del sistema financer; i la derogació de la Llei d’ordenació del sistema financer andorrà de 27 de novembre de 1993.

Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàriesEn la seva sessió del 2 d’abril, el Consell General del Principat d’An-dorra va aprovar la Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries.

Aquesta llei és la resposta del Principat d’Andorra a determinats esdeveniments que han posat de manifest que el sistema financer es troba estretament interconnectat, de manera que la crisi d’una entitat financera pot contagiar-se de forma ràpida a altres enti-tats, i a l’economia de forma global. S’estableixen determinades mesures que permetin respondre de forma flexible a determina-des situacions d’aquest risc sistèmic, incloent l’atribució a una Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) com a autoritat competent en matèria de resolució. També, amb la fina-litat de finançar, en la mesura que calgui, les mesures acordades en aplicació d’aquesta Llei, es crea el Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries (FAREB), entitat sense personalitat jurídica que serà gestionada per l’AREB.

La redacció i el desenvolupament d’aquesta Llei han estat inspirats pels principis de la Directiva 2014/59/UE.

Finalment, la Llei preveu una dotació inicial i extraordinària del FA-REB de trenta milions d’euros que realitzaran les entitats bancàries andorranes i l’obertura d’un programa de finançament de fins a cent milions d’euros destinat al finançament d’empreses i negocis.

Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència in-ternacional i contra el finançament del terrorismeEn la seva sessió del 29 de desembre de 2000, el Consell General va aprovar la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència interna-cional, la qual va ser modificada posteriorment per la Llei 28/2008, de l’11 desembre, per la Llei 4/2011, del 25 de maig, per la Llei 20/2013 del 10 d’octubre i per la Llei 4/2014 de 27 de març.

D’acord amb el que disposa la Llei, el Grup ha establert els proce-diments adequats i suficients de control i comunicació interna, a fi de protegir el secret bancari i de prevenir i impedir operacions relacionades amb el blanqueig de capitals procedents d’activitats delictives. En aquest sentit s’han dut a terme programes específics de formació del personal.

Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea rela-tiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessosEl Consell General del Principat d’Andorra, en la seva sessió del 21 de febrer del 2005, va ratificar l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’in-teressos. Així mateix, en la seva sessió de 13 de juny del 2005, va aprovar la llei d’aplicació de l’esmentat Acord.

En l’exercici present, el Grup, en qualitat d’agent pagador, ha com-plert amb les obligacions contingudes en l’Acord i en la seva llei d’aplicació, i ha liquidat l’import de la retenció seguint el que estableix la legislació esmentada.

EstatsFinancers2016

54


26. ACTUACIONS EN MATÈRIA D’OBRA SOCIAL O SIMILAR

Vall Banc té el ferm convenciment que el treball diari ha de suposar també un benefici per a l’entorn en el qual es troba. Per això, està convençut del valor que aporta la contribució al desenvolupament econòmic, cultural, social i mediambiental d’Andorra.

És per això que hem definit unes línies d’actuació clares que perme-tin tenir una visió i uns valors definits per determinar les nostres actuacions. Així, les futures accions han d’impregnar-se de deter-minats elements. Com a nou banc, la nostra misió és complementar les ajudes institucionals existents en projectes estratègics per a ells. Així, volem aportar el nostre gra de sorra per millorar la vida del col·lectiu que s’ajuda amb la certesa que sense l’aportació de Vall Banc el projecte podria resultar inviable.

Durant aquest 2016 s’han establert nombroses reunions de presen-tació de projectes que han permès concretar el recolzament públic de la Federació Andorrana de Bàsquet per a la celebració del Qualifier 3x3 a Escaldes-Engodany i el seu projecte d’entrenaments per al proper any. De la mateixa manera, Vall Banc s’enorgulleix de ser el principal patrocinador de l’Associació Andorra Contra el Càncer, en fimar un contracte el 13 de desembre que permetrà afrontar totes les despeses del pla d’activitats del Grup durant el 2017.

27. FETS POSTERIORS

Procés de venda de Vall Banc AssegurancesAmb data 26 de gener de 2017, el Consell d’Administració de Vall Banc Assegurances, de conformitat amb els acords presos pel seu Accionista Únic, Vall Banc, va acordar la presentació el dia 30 de març de 2017 al Consell d’Administració de l’accionista únic, un pla de reestructuració i/o desinversió. Fins a la data d’aquests estats financers, Vall Banc manté el 100% de la inversió en la companyia asseguradora.

Transició a les Normes Internacionals d’Informació FinanceraD’acord amb el Decret publicat al BOPA el 28 de desembre de 2016, pel qual s’aprova el marc comptable aplicable a les entitats operati-ves del sistema financer andorrà i als organismes d’inversió col·lec-tiva de dret andorrà de conformitat amb les normes internacionals d’informació financera adoptades per la Unió Europea (NIIF-UE), que han estat adaptades a Andorra, el Grup està obligada a presentar els seus estats financers de l’exercici que finalitzará el 31 de desem-bre de 2017 conforme les NIIF-UE.

La NIIF 1, Primera Aplicació de les Normes Internacionals d’Infor-mació Financera, estableix que els estats financers del Grup cor-responents a l’exercici 2017 necessàriament hauran d’incorporar (a efectes comparatius) un balanç de situació a 31 de desembre de 2016, i un compte de pèrdues i guanys de l’exercici anual finalitzat en aquesta data, elaborats en aplicació dels criteris establerts per les NIIF-UE que es trobin en vigor a 31 de desembre de 2017.

Per tot l’anterior, el Grup està duent a terme un projecte de transició a les NIIF-UE que inclou, entre altres aspectes, l’anàlisi de les dife-rències dels criteris comptables, la selecció de criteris comptables

EstatsFinancers2016

55


El Consell d’Administració de Vall Banc, SAU, en la reunió cel·lebrada el 30 de març de 2017, formula els estats financers consolidats adjunts correspo-nents a l’exercici anual acabat el 31 de desembre de 2016, recollits en els 56 fulls adjunts.

A Escaldes-Engodany, el 30 de març de 2017

a aplicar en els casos en què es permetin tractaments alternatius i la avaluació de les modificacions en els procediments i sistemes d’informació.

A la data de formulació d’aquests estats financers consolitats, el Grup es troba en fase d’elaboració de la informació que permeti estimar, amb objectivitat raonable, en quina mesura el balanç de situació consolidat i el compte de pèrdues i guanys consolidat de l’exercici 2016 diferiran dels que, en el seu dia, s’elaborin en aplicació dels criteris comptables continguts a les NIIF-UE vigents al 31 de desembre de 2017, per a la inclusió als estats financers consolidats corresponents a l’exercici 2017.

Altres fets posteriorsEn data 16 de març de 2017, l’Autoritat Federal de Supervisió dels Mercats Financers (FINMA) de la Confederació Suïssa va publicar que el dia 13 de març de 2017 va decidir el reconeixement a Suïssa de la Resolució del 21 d’ abril de 2016 de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries(AREB) relativa a Banca Privada d’Andorra (BPA).

Com conseqüència d’això, en aquesta mateixa data va decidir també habilitar a l’AREB per reclamar a Credit Suisse (Suisse) S.A la posició que ostentava BPA en actius líquids i en divises a partir de l’entrada en vigor d’aquesta decisió, en finalitzar trenta dies hàbils.

ADRECES DE VALL BANC

EstatsFinancers2016

56

Adreces de Vall Banc

SEU SOCIALAv. Carlemany, 119AD700 Escaldes-EngordanyT. +376 750 700

PRIVATE BANKINGAv. Carlemany, 119AD700 Escaldes-EngordanyT. +376 750 760

OFICINES

Escaldes-EngordanyAv. Carlemany, 119AD700 Escaldes-EngordanyT. +376 750 762

Pas de la CasaC. Sant Jordi, 35AD200 Pas de la CasaT. +376 750 770

Andorra la VellaPl. Rebés, 7AD500 Andorra la VellaT. +376 750 764

La MassanaAv. Sant Antoni, 37AD400 La MassanaT. +376 750 768

2016...e f 2016 10 estats financers inorme de l’udior consolid passiu 2016 inaf (nota 4) 2.077...

Documents