serranova 2.0, número 8, març 2016

Serranova 2.0. Revista digital de l’Institut La Ser ra de Mollerussa , número 8

Equip de redacció:

Alex Asensio, Albert BlanchMercè Casals, Karen CazalillaEllabane, Guillem EzquerGarrancho , Xavier Girón, Rubén Guerrero, Cristina Gutiérrez, Roger Jovells, Victoria Lizana, Tania López, Nil Or tiga, Elisabeth Ortiz, Alba Pacheco, Pérez, Anastasia Pons, Pau Porta, GMeritxell Sánchez, Ramon Sanfeliu, Judit Sanmartí, Genís Sans, Arnau Teixidó

Portada : Olga Cortadellas.Contraportada : Judit Sanmartí, 3r ESO C

Coordinació : Anton Not

Agraïm la col·laboració de vuitè número de la revista de La Serra.

El material que hem extret de la xarxa estava etiqu etat com “que es pot fer servir o compartir”. Publiquem aque sta revista amb una llicència Creative Commons: NoComercial- CompartirIgual. No es permet l’ús comercial d’aquesta publicació ni de les possibles obres deri vades, la distribució de les quals s’hauria de fer amb una ll icència igual que la que regula l’obra original.

Serranova 2.0. Revista digital de l’Institut La Ser ra de , número 8 , març de 2016.

Albert Blanch , Samara Buñales, Lluc CamprubíKaren Cazalilla , Mohammed Douz , Alae Eddine

Ezquer ra, David Fabregat, Joel Garcia, , Xavier Girón, Rubén Guerrero, Cristina Gutiérrez,

Roger Jovells, Victoria Lizana, Tania López, Nil Or tiga, Elisabeth Ortiz, Alba Pacheco, Jordina Peiró , David Pérez, Abril Pérez, Anastasia Pons, Pau Porta, G erard Roig, Jaume Sabaté, Meritxell Sánchez, Ramon Sanfeliu, Judit Sanmartí, Genís

Arnau Teixidó , Jonathan Velasco

Olga Cortadellas. Revisió lingüística : Josep CampsJudit Sanmartí, 3r ESO C .

: Anton Not .

la col·laboració de tothom qui ha fet possible aquest vuitè número de la revista de La Serra.

El material que hem extret de la xarxa estava etiqu etat com “que es pot fer servir o compartir”. Publiquem aque sta revista amb una llicència Creative Commons: Reconeixement

CompartirIgual. No es permet l’ús comercial d’aquesta publicació ni de les possibles obres deri vades, la distribució de les quals s’hauria de fer amb una ll icència igual que la que regula l’obra original.

Serranova 2.0. Revista digital de l’Institut La Ser ra de

Camprubí , , Alae Eddine

ra, David Fabregat, Joel Garcia, Blai , Xavier Girón, Rubén Guerrero, Cristina Gutiérrez,

Roger Jovells, Victoria Lizana, Tania López, Nil Or tiga, , David Pérez, Abril

erard Roig, Jaume Sabaté, Meritxell Sánchez, Ramon Sanfeliu, Judit Sanmartí, Genís

Josep Camps .

ha fet possible aquest

El material que hem extret de la xarxa estava etiqu etat com “que es pot fer servir o compartir”. Publiquem aque sta revista

Reconeixement - CompartirIgual. No es permet l’ús comercial

d’aquesta publicació ni de les possibles obres deri vades, la distribució de les quals s’hauria de fer amb una ll icència igual

Presentació

Benvolguts lectors i lectores de Serranova.

Se’ns acaba el segon trimestre, però abans d’acabar val la pena recordar el que ha passat durant tot aquest temps. Ha sigut molt gratificant i satisfactori tot el que s’ha portat a terme i que ens ha fet créixer com a persones i esperem que el tercer trimestre sigui encara millor.

Però no anem tan ràpid, perquè encara tenim molt a dir del segon trimestre. En aquests tres mesos ens han passat moltes cosses que ara us explicarem, com, per exemple: informació sobre pel·lícules d’estrena, excursions que hem fet, activitats de tot tipus, tutorials per dibuixar manga...

Espero que us agradi aquest número de la revista i que seguiu amb nosaltres.

Elisabeth Ortiz, 3r ESO D

Sumari Sortides

Sortida de batxillerat a Barcelona, TNC i Museu de les matemàtiques per Cristina Duch i Carme Torrent.

Visita al Consell Comarcal: una experiència a repetir, per Teresa Pallàs

XXXI JOUP a Tàrrega, per Albert Fuentes i Adrià Gené

Esquiada de l’alumnat de 3r d’ESO, per Mercè Casals

1r ESO: Treball de síntesi “Les comarques”, reportatge fotogràfic

3r ESO: Treball de síntesi a Alquézar, reportatge fotogràfic

Reportatges, notícies, cròniques, opinió, entrevist es

Celebració del Dia de la Pau, per Núria Borges

Taller “Per estimar-te, m’estimo”, per Tania López i Abril Pérez

Concurs de cristal·lització a 1r de batxillerat, per Laura Bòria i Laura Solsona

Creps per França!

Copa cangur, per Mar Canchal i Ramon Sanfeliu

Fun With English! Pictures by Ana Ballarín

Connectant mons: un projecte per a la igualtat, per Alumnat de 2n ESO E i 4t ESO E

Alumnes de 3r d’ESO fan el Treball de síntesi al centre

La Mequinensa de Jesús Moncada

L’alumnat de batxillerat practica la natació

El Romanticismo en 4º de ESO

L’ètnia gitana, per Pol Cuesta

INS La Serra participa a l’Olimpiada de Geologia, per Joan Fernández, Cinta Mayoral i Guillem Porta

Carnaval a La Serra, per Albert Blanch iPau Porta

Bon cop de falç, per Victòria Porta

Professors en entorns extrems: Hawaii i l’Antàrtida, per Mercè Casals i Pau Porta

Fenòmens paranormals, per Jaume Sabaté i Jonathan Velasco

Multimèdia

Tecnologia

Google Glass, per Mohammed Douz

Smartwatch, el rellotge intel·ligent, per Blai Garrancho i Xavier Girón

Videojocs

Zelda Majora’s Mask 3D, per Victòria Lizana

Cinema

Star Wars. El despertar de la força, per Anastasia Pons

Palmeras en la nieve, per Alba Pacheco i Meritxell Sánchez

Deadpool, per AladdinEllabane

Tendències

Tribus urbanes, per Lluc Camprubí i Guillem Ezquerra

Els tatuatges, per Karen Cazalilla i Roger Jovells

Esports

El futbol australià, per Àlex Asensio i David Fabregat

El polo, per Nil Ortiga

Biografia de CR/, per Allladdin Ellabane

Programa de mediació escolar

ELS ALUMNES DE BATXILLERAT SE’N VAN A BARCELONA

El passat 21 de gener de 2016 els alumnes de primer i segon de batxillerat vam anar d’excursió a Barcelona acompanyats pels professors Josep Camps, Anton Not, Lluís Palau, Carles Folguera i Ignasi Serret.

Al matí, quan vam arribar a Barcelon,a els de primer de batxillerat vam emprendre una ruta literària pel Barri Gòtic de Barcelona conduïda pel professor de català, Josep Camps. Els alumnes i professors corresponents que vam assistir a l’excursió, vàrem fer diverses parades pel Barri Gòtic i en l’aturada, els alumnes llegíem diversos textos i poemes preparats pel professor de català, Josep Camps, i el professor de castellà, Anton Not. En general, el recorregut va agradar molt.

Paral·lelament, els alumnes de segon de batxillerat acompanyats pel professor de matemàtiques i pel director del centre van anar al Museu de Matemàtiques de Barcelona. Un museu diferent als altres ja que l’alumnat va poder participar activament a les diferents activitats que s’hi presenten.

A l’hora de dinar, ens vam desplaçar tots al Barcelona Glòries on alumnes i professors vam tenir temps lliure per dinar i per passejar.

A la tarda, vam assistir al Teatre Nacional de Catalunya a la representació Maria Rosa, d’Àngel Guimerà. Vam tenir el privilegi de veure una obra que havien estrenat una setmana abans.

L’alumnat i el professorat va gaudir molt d’aquesta obra de teatre i generalment, el que va impressionar més va ser que d’un decorat molt senzill, haguessin pogut fer una obra tan meravellosa com la que vam veure. Així que, des de l’Institut la Serra felicitem als actors i actrius per la gran interpretació que van dur a terme i, recomanem aquesta obra.

Text i imatges: Cristina Duch i Carme Torrent, 1r Batxillerat B

VISITA AL CONSELL COMARCAL: UNA EXPERIÈNCIA A REPETIR

Un grup de quinze alumnes de 3r i 4t Aula Oberta acompanyats per tres professores van visitar les instal·lacions del Consell Comarcal del Pla d’Urgell el passat dijous 3 de març.

L’objectiu de l’activitat era conèixer les activitats, actuacions i principals tasques que es duen a terme des del Consell Comarcal, tema d’estudi i anàlisi durant el segon trimestre per a l’alumnat de 3r d’ESO. Aprofitant la visita de l’alumnat de 3r es va considerar interessant que els nois i noies de 4t poguessin entrevistar el seu president i incloure l’entrevista en el projecte “Fem de periodistes” que es du a terme durant el trimestre.

La visita, que va ser molt ben valorada entre l’alumnat i el professorat, es dugué a terme en un ambient distès mentre es recorrien despatxos i dependències amb el guiatge de l’educadora social, la Maria. Va prendre un to més acadèmic, encara que no vol dir seriós, quan a la Sala de Plens van ser rebuts pel President del Consell Comarcal, Il·lustríssim Senyor Josep Maria Huguet Farré.

Els alumnes de 4t de l’Aula Oberta, des dels seients presidencials, anaven desgranant les preguntes de l’entrevista. Es posaren sobre la taula temes com les actuacions es porten a terme actualment a la comarca, els programes de garantia juvenil, l’oficina jove, el futur dels joves al Pla d’Urgell, els projectes en què s’ha d’invertir més diners…

No cal dir que des de l’Aula Oberta, tant de 3r com de 4t, volem agrair les atencions rebudes per part del personal del Consell Comarcal. Activitats d’aquest tipus ens ajuden a conèixer més i millor el nostre territori i, per tant, a valorar-lo com es mereix.

Text i imatges: Teresa Pallàs

SORTIDA DE PRIMER DE BATXILLERAT A

TÀRREGA: XXXI JOUP

social, humanística, científica, artística... Hi havia universitats d’arreu de Catalunya.

Havíem d’assistir a dues xerrades

mati i anar a les que teòricament més ens

interessaven segons el que volem estudiar

després del Batxillerat per saber

informació. Dins de cada xerrada tocàvem

diferents temes, els quals tenien una relació

amb el contingut principal.

Entre xerrada i xerrada teníem temps per

airejar-nos, relaxar-nos fins a la segona

xerrada. A les rodalies de l’institut teníem a l’abast dos bars per poder d

algun refresc.

No ens va agradar massa les rivalitats que ens mostraven les universitats presents en la

trobada: algunes destacaven el seu alt nivell, altres els anys d’esplendor del centre, unes altres

les instal·lacions, etc..

Però deixant de banda aquest tema, recomanem molt aquestes xerrades, et donen molta

informació, ajuden a saber com accedir amb

pregunta t’escoltaven i intentaven ajudar

Així que, si teniu l’oportunitat aprofiteu


TÀRREGA: XXXI JOUP

El dimecres 10 de febrer els alumnes de 1r de

Batxillerat vam anar a l’Institut Manue

Pedrolo de Tàrrega a la XXXI Jornada

d’Orientació Universitària i Professional (JOUP),

per assistir a unes xerrades per orientar

cara a la universitat. Vam poder escollir entre

molts graus diferents de totes les branques,

científica, artística... Hi havia universitats d’arreu de Catalunya.

xerrades durant el

mati i anar a les que teòricament més ens

interessaven segons el que volem estudiar

per saber-ne més

e cada xerrada tocàvem

els quals tenien una relació

Entre xerrada i xerrada teníem temps per

nos fins a la segona

xerrada. A les rodalies de l’institut teníem a l’abast dos bars per poder descansar i prendre



deixant de banda aquest tema, recomanem molt aquestes xerrades, et donen molta

informació, ajuden a saber com accedir amb facilitats als graus presentats. Si tenies alguna

pregunta t’escoltaven i intentaven ajudar-te en tot moment.

’oportunitat aprofiteu-la, us servirà de molt!!!

Text i imatges: Albert Fuentes i Adrià

Gené, 1r Batxillerat B


El dimecres 10 de febrer els alumnes de 1r de

Batxillerat vam anar a l’Institut Manuel de

Pedrolo de Tàrrega a la XXXI Jornada

d’Orientació Universitària i Professional (JOUP),

per orientar-nos de

cara a la universitat. Vam poder escollir entre

molts graus diferents de totes les branques,

científica, artística... Hi havia universitats d’arreu de Catalunya.

escansar i prendre



deixant de banda aquest tema, recomanem molt aquestes xerrades, et donen molta

i tenies alguna

Text i imatges: Albert Fuentes i Adrià

Gené, 1r Batxillerat B

Dia d’esquiada El 19 de febrer els alumnes de 3r d’ESO vam anar a les pistes d’esquí del Port del Comte.

L’autocar marxava de Mollerussa a les 7 del matí i a les 9 va arribar al Port del Comte. No hi havia molta neu i la majoria era artificial, però tot i això es van poder fer totes les activitats previstes. Els alumnes podíem triar dues activitats: esquiar durant 5 hores o fer 2 hores de raquetes i 3 de tubis.

Quan van arribar es van dividir en 2 grups: els que esquiaven se’n van anar amb un grup de monitors cap a buscar el seu material i els que feien raquetes i tubis

se’n van anar a buscar les raquetes.

Els que esquiaven es van dividir en 2 grups: en principiants, que eren els que no en sabien gaire, i els experts que eren els que en sabien una mica més. Els principiants van començar per la pista més fàcil i allí pujaven per la cinta transportadora o també podien pujar mitjançant el teleesquí, que era una mica més complicat. Els experts pujaven pel telecadires cap a dalt de la muntanya i baixaven fins baix de tot per pistes verdes o blaves. I així van estar tot el matí fins l’hora de dinar, quan van dinar juntament amb els que feien raquetes. A les dues van tornar anar cap a les pistes per esquiar.

Els que feien raquetes i tubis al matí van posar-se les raquetes i van pujar fins dalt del cim i allí hi havia un mirador amb unes vistes espectacular del Cadí i de moltes zones de Catalunya. Van estar 2 hores per pujar i baixar el cim. Després de dinar se’n van anar cap a una pista i allí van baixar amb trineu i tubis. Els

tubis són uns flotadors enormes i tu has de pujar al damunt i baixar per un tobogan fet de plàstic. S’ho van passar molt bé.

A les 5 es van anar a canviar i amb l’autocar van tornar cap a casa. A les 7:30 arribaven a Mollerussa.

La majoria ens ho vam passar molt bé i va ser una experiència nova per a alguns.

Text: Mercè Casals, 3r ESO A

Imatges: Mercè Casals i Núria Gros

1r ESO fa un descobriment de les comarques pròximes com a Treball de

síntesi

3r ESO: Treball de síntesi a Alquézar

Celebració del Dia de la Pau Tots els centres escolars de Mollerussa (instituts, escoles, PQPI, UEC, escola d’adults... un total de 11) dins el Pla educatiu d'entorn, vam organitzar, el divendres 29 de gener, l'arbre dels desitjos per commemorar el Dia de la Pau. A tots el centres els vam facilitar unes plantilles de fulles per tal que els alumnes ho fessin amb papers de diferents colors (cada centre tenia un color assignat), i allí hi havien d'escriure un desig relacionat amb la pau i no violència. Aquests desitjos els ho van fer tots els alumnes d'un curs, ja que fer-ho tothom era massa gent. Tant a la Serra com al Terres ho van fer els alumnes de 2n. El divendres, un representant de cada classe (en aquest cas de 2n) van anar a la sala de plens de l'Ajuntament on hi havia l'alcalde, la regidora d'ensenyament, l'inspectora... i allí es va llegir un manifest i els diversos parlaments de les autoritats. Finalment es van ficar les fulles a uns arbres grans. Aquests arbres ens els van facilitar l'Ajuntament, i de moment ens en van donar dos però la intenció és fer-ne uns quants més. Més endavant quan ja tinguem tots els arbres, es ficaran a diferents llocs visibles de Mollerussa per tal de siguin vistosos per a tota la població. El lloc encara està per determinar. Finalment, a tots els centres se'ls va donar uns arbres petits com a "record" d'aquest dia. En representació de l’INS La Serra van assistir a l’acte els delegats de 2n d’ESO.

Text: Núria Borges Imatge: Maria José Santiago

El dia 16 de desembre, els alumnes de 3r ESO A vam participar en un taller (que també van fer

tots els altres alumnes de 3r d’ESO en dies diferents) anomenat ''Per estimar-te m'estimo'' on

vam fer diferents activitats en les quals ens feien prendre consciència dels efectes negatius

que tenen algunes persones, els prejudicis que tenim cap a segons qui, conèixer el nostre cos i

la sexualitat.

Activitat 1

En primer lloc la Sònia (la que ens va fer el

taller) ens va explicar que les coses negatives

que ens passaven les havíem de pagar amb

altra gent. En l’activitat que ens va fer, primer

es va posar a cridar, després va tornar a entrar i

ens va explicar que havia passat un mal dia.

Això ens va fer comprendre que abans de pagar

tot allò dolent que t'ha passat amb una altra

persona és preferible explicar-li per a què et

pugui comprendre.

Activitat 2

Una de les altres activitats que vam fer

consistia que una persona del grup havia de

sortir a fora i representava que s'havia fet un

cop al cap i havia perdut la memòria i

nosaltres l’havíem de descriure. La Sònia ens

va dir que havíem de descriure-la com si fos

una persona homosexual. Nosaltres vam dir

adjectius que pensàvem que el descreien per

ajudar-la descobrir qui era. Després de fer

això, ens va explicar que un estudi recent

havia comprovat que els adolescents érem tots uns egoistes, mal parlats, sense personalitat i

que sol pensàvem en nosaltres mateixos. Nosaltres vam estar-hi en desacord, vam estar

discutint molta estona, però al final, ens va desmentir tot el que en havia dit, nomes eren

prejudicis que la gent tenia sobre els adolescents. Desprès ella ens va dir que havíem fet

exactament el mateix amb els homosexuals. I de tots els adjectius ens va quedar nomes la

meitat de la paraula “discriminats” (“Discri”) .

Activitat 3

A continuació dues persones van sortir

de classe. Mentre ells dos estaven a

fora, la Sònia ens va explicar que

cadascuna de les persones s'asseuria a

una taula sense que l'un pogués veure

l’altre. Els hi donaríem un tros de

plastilina i hauríem d’endevinar la

forma que s’esperava que fessin (en

realitat no havíem pensat cap forma).

A qui s’asseia a la taula de la dreta li

diríem que tot el que fes estava

malament i a qui s'assegués a

l’esquerra li diríem que tot ho estava

fent bé; independentment de la

forma que fes. Vam poder veure la reacció de les dues persones segons si els comentaris

eres positius o negatius.

Activitat 4

Tot seguit vam començar a parlar una

mica sobre la sexualitat: vam parlar

sobre quins òrgans intervenien sobre

el sexe. També ens va explicar una

historia (va agafar un noi i una noia de

la classe). Aquesta historia tractava

d'una parella en què el noi volia tindre

relacions sexuals, però la noia no

volia. Tots els dies el noi li ho

demanava, fins que al final va

acceptar. Quan anaven a tenir la

relació sexual, el noi li va dir que

preferia fer-ho sense preservatiu,

''que ell controlava'', en acabar tot va

anar bé. Però al cap d’uns dies, va venir una noia a la classe d’aquesta noia i li va explicar que

abans del líquid seminal sortia el líquid preseminal i que també et podies quedar embarassada

amb aquest. També ens va explicar que ella no havia gaudit d'aquest acte sexual perquè estava

molt preocupada per si es quedava embarassada. Això ens va fer comprendre que el sexe no

només es basa amb els òrgans reproductors sinó que el cervell hi té un paper protagonista.

Text i imatges: Tània López i Abril Pérez, 3r ESO A

Concurs cristal·lització a 1r de Batxillerat

Aquest any, als alumnes de 1r de Batxillerat que fem l’assignatura de Biologia se’ns ha donat l’oportunitat de concursar al V concurs de cristal·lització organitzat per les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona i Rovira i Virgili juntament amb l’Obra social “La Caixa”.

Aquest concurs consisteix a fer cristalls a partir del mateix compost químic: dihidrogenfosfat d’amoni (ADP). Els alumnes interessats en aquest projecte van quedar d’acord en un dia de la setmana per poder ajuntar-nos i experimentar al laboratori de l’institut, amb l’ajuda de la nostra professora Núria Dalmau que fa de supervisora i ens ajuda en tot moment en el procés.

Tot va començar quan la nostra professora ens va comentar que s’havia apuntat en aquest projecte, i el nostre institut havia sortit seleccionat per poder participar en aquesta nova experiència. La majoria dels estudiants vam considerar que era una nova manera de poder realitzar i plantejar- nos nous objectius en la química així que no vam poder rebutjar participar-hi. Els dies següents abans de començar a fer de “químics i químiques” ens vam haver d’informar una mica de com s’havia de fer, quines maneres hi ha per formar els diferents cristalls.. Tot un repte per a la

nostra classe i la nostra professora.

Encara que sembli una cosa senzilla necessitem una preparació per poder arribar al resultat esperat. Primer hem d’ajuntar una quantitat d’ADP determinada amb l’aigua necessària per aquesta quantitat i s’ha de barrejar fins que es dissolgui, a continuació s’ha de posar aquesta solució dins d’una olla i escalfar-la en un fogonet fins arribar als 100ºC. Un cop comenci a bullir hem de tancar el gas del fogonet i esperar a que la temperatura baixi a uns 70ºC

per posar-ho en un recipient i tancar-ho hermèticament. Al cap d’uns dies podem comprovar com s’han format els cristalls. Cada dia, hem d’apuntar el que hem realitzat.

Cal dir que cada grup ha aportat el seu granet d’arena i cadascú de nosaltres ha intentat buscar i experimentar en una forma diferent per poder crear cristalls, un grup ho fa amb un lent descens de temperatura, un altre intenta fer un cristall únic, mentre que els dos grups restants experimenten amb els colors i les composicions cristal·lines. Algun cop hem tingut alguna anècdota que ens ha ajudat a poder experimentar més amb aquesta substància.

D’aquests grups en sortirà un cristall guanyador, que si és elegit participarà a un concurs que tindrà lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona intentant assolir així un nou repte proposat des de la matèria de biologia. Com em dit cal donar les gràcies a la nostra

professora Núria Dalmau que ens ha inserit en aquest experiment i que sempre està al nostra costat per innovar. És una experiència nova i esperem que inoblidable.

Text i imatges: Laura Bòria i Laura Solsona, 1r Bat xillerat A

Creps per França!

Les alumnes de francès de Batxillerat, amb el suport de la professora de francès Maria Rulló, van organitzar una venda de creps per recollir diners per

fer una escapada a França. Tant les dolces com les salades van agradar a professorat i alumnat. Esperem que repeteixin la iniciativa!

PROVA CANGUR

La prova cangur és una prova matemàtica en la qual uns participants han de solucionar una sèrie de problemes durant una hora.

Les normes de la prova són les següents:

-No es pot utilitzar la calculadora

-Només es pot aixecar de la cadira per anar a entregar la resposta

-No es pot fer molt soroll

-Cada resposta correcta val 20 punts

-Cada resposta incorrecta descompta

-Cada grup comença amb 200 punts inicials

Procediment

1. Els grups estan formats per quatre participants de tercer d’ESO i tres participants de segon d’ESO.

2. Quan comença la prova els participants tenen 15 minuts per escollir el problema que comptarà com a comodí. Aquest problema comptarà el doble de punts si la resposta és correcta, però si la resposta es incorrecta restarà el doble.

3. Quan un participant hagi solucionat el problema haurà de anar a la taula, on estarà una persona a la qual s’entregarà el resultat i ell comprovarà si la resposta és correcta o no.

4. Cada resposta incorrecta resta 10 punts

On es fa?

A tota Catalunya s’ha celebrat en quinze centres. Aquest any la prova cangur s’ha fet al nostre institut, l’INS La Serra, a dalt al menjador. Han vingut grups de Mollerussa, Tàrrega, etc. De l’institut La Serra hi vam participar tres grups. La prova es fa a nivell europeu. Es fa a cada regió.

Qui ha guanyat?

A les Proves Cangur del nostre centre van guanyar els participants de l’institut Terres de Ponent de Mollerussa.

Text: Marc Canchal, 3r ESO C; i Ramon Santfeliu, 3r ESO B

Imatges: Marc Sió

Fun with English! We had lots of fun with an English show!

Pictures: Ana Ballarín

CONNECTANT MONS: UN PROJECTE PER A LA IGUALTAT

Camins cap a la igualtat és un projecte d’Oxfam Intermón que té com a objectiu millorar la igualtat entre homes i dones.

El treball el vam començar a finals de gener i l’hem acabat a la segona setmana de març.

Els alumnes de segon hem reflexionat i hem tret conclusions sobre la necessitat que les dones puguin anar obtenint unes condicions familiars i laborals igual que els homes. El 8 de març, dia de la dona treballadora, vam recordar a l’entrada de l’institut que el camí cap a la igualtat encara s’està construint.

En definitiva, cal fomentar actituds i comportaments cap a una societat igualitària.

Text i imatges: Alumnat de 2n ESO E

Els alumnes de 4 ESO E de l’institut La Serra hem treballat en un projecte per conscienciar-nos de la igualtat de gènere.

Hem anat veient diferents vídeos que parlen sobre el masclisme i com les dones poden aconseguir, si s’ho proposen, les mateixes coses que els homes.

Vam veure un anunci masclista i el Ramon i el Kevin van crear un contra anunci en el qual es buscava que la dona fos respectada.

Ha estat un treball força interessant.

Text i imatges: JUAN NAVARLAZ , RAMON LEON i KEVIN MESA , 4t ESO E

Mural pel 8 de març: dia de la dona

Alumnes de 3r d’ESO fan el Treball de Síntesi al centre

Potenciem el treball per competències i en equip. Els grups preparen treballs sobre temes tan diversos com els conflictes, el manga o la discriminació sexual.

La Mequinensa de Jesús Moncada

Des de mitjans del segon trimestre, hem acollit una exposició de les fotografies que l’escriptor Jesús Moncada va realitzar sobre el poble de Mequinensa, el protagonista de la seva obra literària. Aprofiteu els dies que encara les tindrem al centre per gaudir d’unes imatges magnífiques i per conèixer una mica millor l’obra d’aquest autor excepcional.

L’alumnat de batxillerat practica la natació

El Romanticismo en 4º de ESO En la materia de Lengua castellana y literatura, conducida por la profesora Vanessa Serra, el alumnado de 4º de ESO ha trabajado a lo largo del segundo trimestre el periodo literario conocido como Romanticismo. Además de conocer la obra y la biografía de alguno de los autores más representativos de la época, también han profundizado en cuestiones como la música, las artes plásticas o la moda románticas. Todas estas investigaciones se han transformado en paneles visuales que decoran sus aulas.

L’ÈTNIA GITANA Dimecres 10 de febrer van venir dos gitanos i ens van fer una xerrada sobre l’ètnia gitana: ens van explicar la seva història, d’on provenien els seus avantpassats...

Ens van explicar que els avantpassats, provenien de l’Índia i que van emigrar i que, mentre anaven emigrant, van anar poblant diferents zones fins arribar a la Península Ibèrica, l’any 1425, on van començar a treballar amb la forja; feien de mercaders i domaven animals.

També ens van explicar que no hi havia una religió gitana; els seus avantpassats, allà on anaven, adoptaven una religió. En l’època dels Reis Catòlics, els gitanos havien de demanar un

permís per estar a la Península. Al 1499, els reis de l’època van fer una llei exclusivament per als gitanos, també els deixaven 90 dies per deixar de creure en la seva religió. Durant la II Guerra Mundial van morir molts gitanos als camps de concentració. Ja cap al 1978, el govern va fer una llei que deia que quan es robava alguna cosa o hi havia algun assassinat, els policies podien interrogar l’acusat, registrar casa seva i la seva persona sense cap autorització o, fins i tot, parar-lo al mig del carrer i fer-li les preguntes necessàries.

També ens van explicar que tenen un bandera que els identifica, entre 14 i 16 milions d’habitants en tot el món, i que el 18 d’abril és el dia internacional del Poble gitano. I que posen la bandera al balcó des del 1971.

Per acabar la conferència, ens van explicar que la seva llengua, el Rromano, provenia del sànscrit, la llengua que parlaven els seus avantpassats. També ens van aclarir que ells ara sabien parlar molt poc Rromano i també una mica de caló (un llengua provinent del Rromano). I que la nostra llengua, el català, també té paraules provinents del Rromano.

Text: Pol Cuesta, 2n ESO

Imatge: Marisa Llovera

INS LA SERRA PARTICIPA EN LAS SÉPTIMAS OLIMPIADAS DE GEOLOGÍA

El pasado viernes 26 de febrero de 2016, tuvieron lugar las séptimas Olimpiadas de Geología de Catalunya en la Escuela Técnica Superior de Ingeniería Agraria de la Universidad de Lleida organizadas por la Asociación Española para la Enseñanza de las Ciencias de la Tierra (AEPECT). Participaron ochenta alumnos de diferentes institutos de Lleida y de sus alrededores, incluyendo el instituto de Mollerussa INS La Serra con tres participantes de primero de bachillerato: Joan Fernández, Cinta Mayoral y Guillem Porta; con cinco alumnos de segundo de bachillerato: Joan Matas, Jaume Cases, Arnau Barril, Paula Sarlé y Aina Salvia. Los alumnos asistieron a la prueba acompañados de Núria de Dalmau, la profesora de la materia de Ciencias de la tierra en segundo de bachillerato. La primera prueba tuvo lugar a las diez y media de la mañana y consistía en realizar un examen tipo test individual donde la puntuación máxima era de 50 puntos y cada error restaba 0,2 puntos. Los concursantes disponían de 50 minutos para realizarlo. La segunda prueba, media hora más tarde, se tenía que realizar por grupos de cuatro personas y la puntuación que se obtuviese en esta segunda prueba de grupo, se sumaría a la individual del tipo test hecha anteriormente. Esta segunda parte de la actividad consistía en el análisis de rocas y la realización de un perfil geológico Finalmente nos dieron el resultado a la 13:30 del mediodía y ninguno de los ocho participantes logró clasificarse para la siguiente etapa, aunque Joan, de primero de bachillerato, obtuvo la décima mejor puntuación. Todos los participantes recibieron un diploma acreditativo que ofrecía el AEPECT, como entidad promotora juntamente con el Ilustre colegio oficial de geólogos de Catalunya (COLGEOCAT) y la Sociedad Geológica de España (SGE).

Texto e imagen: Joan Fernández, Cinta Mayoral y Guillem Porta 1º de Bachillerato A

CARNAVAL A LA SERRA A l’institut La Serra, el passat 10 de febrer es va celebrar el

carnaval amb una gran il·lusió.

Hi havia persones que anaven igual, classes que es van decidir a

disfressar-se igual i fins i tot professors.

La gent es va disfressar de rockers, de “Buscant a Wally”, amb

pijames, de frikis i rappers entre altres.

Els professors que van posar-se les millors disfresses, van ser la

Núria Gros, d’educació física, i el Josep Camps, de català, encara

que hi havia altres professors disfressats.

Text i imatges: ALBERT BLANCH I PAU PORTA, 3r ESO B

Bon cop de falç El passat 24 de febrer, els alumnes de quart d'ESO vam anar a veure un

documental dels grups Clack, L'Avenç i Enderrock que es van unir per portar a la pantalla un documental sobre l'origen de l’himne dels segadors a partir de la

composició que el músic barceloní Francesc Alió en va fer el 1892. Aquest documental ha està dirigit per Eloi Aymerich.

En arribar a l'Amistat, vam poder veure el documental on s’explicava l’origen de

l'himne dels segadors amb imatges i petits vídeos que representaven la gent d'aquell temps i amb opinions de gent relacionada amb aquest tema.

Quan el vídeo es va acabar, juntament amb els altres instituts que hi havia, es

va fer una mica de debat sobre què ens havia semblat el documental i què n’opinàvem de les coses que havien passat, si d'aquí uns anys aquest himne seria el mateix o s'hauria de canviar... Tota aquesta sèrie de preguntes ens va portar fins les dotze i, aleshores, vam tornar cap a l'institut per continuar realitzant classe normal.

Text i imatge: Victòria Porta, 4t ESO

L'INSTITUT LA SERRA PARTICIPARÀ A LA FINAL DE VALÈNCIA DE LA LLIGA

DE DEBAT DE SECUNDÀRIA I BATXILLERAT

L'equip de debat de l'institut La Serra del qual en formen part cinc alumnes de 1r i 2n de Batxillerat: Pau Arreaza, Júlia Balcells, Pol Garcia, Lídia Molina i Helena Vallés, i coordinat pel professor Jordi Vallés, va guanyar la fase local de la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat (LDSB) organitzada per la Xarxa Vives d'Universitats que va tenir lloc durant la setmana del 29 de febrer al 4 de març a la Universitat de Lleida. Per tant, l'equip de l'Institut representarà a la UdL a la fase final que tindrà lloc a la Universitat Politècnica de València els dies 29 i 30 d'abril, on s'enfrontarà amb els equips representants de totes les Universitats dels Països Catalans. En la fase territorial, l'equip va enfrontar-se amb alumnes de l'Institut Josep Lladonosa (Lleida), Jesuïtes Lleida-Col·legi Claver, Institut de Ponts, Institut Manuel de Montsuar, Institut Màrius Torres, Maristes Monserrat, i Institut de Seròs.

La LDSB és una competició en la qual diferents equips han de defensar una posició a favor o en contra sobre un tema polèmic i d'actualitat, on el que compta és l’expressió i les paraules com a mitjà de comunicació. A més, s'hi valoren capacitats com el treball en equip, la solidesa de les argumentacions, la fluïdesa en la intervenció i el respecte, entre altres. El tema per a aquesta tercera edició és: Internet ens fa més lliures?

Així doncs, l'objectiu principal de la Lliga és crear un espai de formació on els estudiants aprenguin a parlar en públic, a fer equip i a saber defensar un tema tant a favor com en contra, utilitzant el català com a llengua vehicular.

Esperem tenir molta sort a la fase final a València!

Text i imatges: Júlia Balcells, 1r Batxillerat A

Tota la comunicat educativa de La Serra felicitem l’equip que participa en la Lliga de debat amb els

nostres millors desitjos!!

Professors en entorns extrems:

Hawaii i l’Antàrtida.

Dos professors del centre han participant recentment en activitats en entorns geològics i meteorològics extrems. Ens ha semblat interessant que ens expliquessin la seva experiència. Podreu descobrir més detalls sobre els volcans de Hawai i el glaç de l’Antàrtida!

La professora Núria de Dalmau estudia els volcans de Hawaii.

1.-En què consistí aquesta activitat als volcans de Hawaii?

Consistia en un viatge tipus expedició geològica per conèixer el vulcanisme d’aquestes illes. I estava organitzat per l’AEPECT, Asociación Española para la enseñanza de las Ciencias de la Tierra.

2.-Per què als volcans de Hawaii i no a uns altres?

Els volcans d’aquest arxipèlag tenen la particularitat de pertànyer a un tipus de vulcanisme que no es produeix en els marges de les plaques tectòniques de la litosfera. És un vulcanisme intraplaca o hot spot, semblant al que es produeix en les Illes Canàries.

Se’m va presentar l’oportunitat i......no la vaig deixar escapar.

3.-Per què hi vas voler anar?

Perquè sabia que si no era mitjançant aquesta expedició, jo no l’hauria escollit com a destí turístic. El viatge és llarg, unes 21 hores de vol, i l´únic atractiu que podien tenir per a mi aquestes illes era de caire totalment naturalístic.

4.-Què és el que et va agradar més? Per què?

La naturalesa salvatge que encara pots trobar en algunes illes i en alguns dels seus racons. Em van encantar les platges per la intensitat i la força de les seves onades. Recordo especialment una d’elles en què la sorra és verda a causa que està formada d’oliví. Paratges immensos formats per lava solidificada o zones boscoses humides i plenes de cascades. En alguna d’aquestes platges vaig poder gaudir d’un bany en companyia de tortugues marines (Chelonia mydas).

I una altra experiència meravellosa va ser sentir de prop la remor d’un volcà en actiu.

5.-Quines noves coses vas aprendre?

Vaig aprendre molt sobre vulcanisme però també sobre com es van formar aquestes illes i com van ser poblades pels polinesis, com i quan hi van arribar i es van establir.

6.-Ens aconsellaries anar-hi? Per què?

Des del punt de vista turístic no, ja que tenim llocs molt més bonics a la costa mediterrània. Només ho aconsellaria si volguessis practicar el surf. És el país dels “surferos”!!!!!

7.-Creus que és un viatge més per a adults o per a nens? Per què?

Hawaii és un destí turístic molt important per EEUU i per Corea del Sud i molt familiar, però els queda més a prop que a nosaltres. Per gaudir del Sol i de les platges no cal marxar tant lluny.

8.-Hi tornaries anar en un futur?

No ho crec. Em quedem encara moltíssims indrets per conèixer, tant o més bonics.

Entrevistadora: Mercè Casals, 3r ESO A

Imatges: Núria de Dalmau

UN PROFESSOR A L’ANTÀRTIDA

A l’institut La Serra hi ha un professor que va anar a l’Antàrtida. Es diu

Jordi Seguí i és professor de tecnologia.

Què tal va anar el viatge a l’Antàrtida?

“Doncs el viatge d’anada va ser una mica desastrós, em van perdre les

maletes i l’equipament científic. Sortosament el vaig recuperar un dia

abans d’embarcar cap a la base”.

Et va agradar tant com per tornar-hi?

“Sí, és diferent a qualsevol cosa que es pugui imaginar, i diferent a

qualsevol feina rutinària.”

Explica una mica la teva estada allà.

“És difícil explicar-ho en un parell de línies. Hi vaig anar a estudiar el camp

magnètic terrestre i la ionosfera en un projecte científic de l’Observatori de

l’Ebre.”

Com és l’experiència d’haver de drogar-te per al viatge?

“Ha, ha, ha, bona aquesta. Era un pegat d’escopolamina per no notar el

mareig pel pas de Drake.”

Com són els animals de la zona?

“Els pocs que hi ha són, evidentment, molt salvatges. És l’instint de

supervivència. Procuràvem no interaccionar amb ells respectant el màxim

possible el tractat Antàrtic.”

Hi va haver algun moment en el que desitgessis tornar a casa?

“Quan tens feina no penses en res més. Quan les coses ja van sortir i tot

estava ben fet, aleshores penses en els altres assumptes.”

Quins vehicles vas poder portar?

“Ui, a veure: cotxe, quad, motoneu, zodíac, embarcacions de menys de

12m i aterrar una avioneta.“

On estàveu situats els espanyols?

“A la base Antàrtica Espanyola, la científica, no la militar.”

Vas haver de modificar alguna cosa electrònica o tecnològica?

“Sí, sempre estava fent treballs de camp fent mesures i després feina de

programació i electrònica.”

Aquestes són les preguntes que vam fer al professor i que ell amablement

ens va respondre sobre la seva expedició a l’Antàrtida.

Espanya té dues bases a la Antàrtica situades a les Illes Shetland del Sud

una militar (Base Antàrtica Gabriel de Castella) i una científica (Base

Antàrtica Joan Carles I).

Entrevistador: Pau Porta, 3r ESO B

Imatges: Jordi Seguí

FENÒMENS PARANORMALS

Els fenòmens paranormals o anòmals són aquells que no tenen una base psíquica determinada i que no es poden explicar mitjançant la ciència. Alguns dels fenòmens paranormals són els que presentem a continuació:

El poltergeist és un fenomen el qual està vinculat amb la comunicació de certs éssers paranormals mitjançant sons, ombres i altres alteracions que es poden notar amb els cinc sentits. Solen ser violents i un cop ha passat una vegada, passarà més freqüentment. Es poden contraatacar fent ús de l’ espiritisme.

L’espiritisme és la doctrina que defensa l’existència de certs tipus d’existència inexplicable i que no rep cap suport científic o lògic. Un exemple d’ espiritisme és l’Ouija.

El fantasma és un fenomen que tracta d’una part que es desprèn del cos d’un ésser determinat quan aquest ha mort i que són imprescindibles per als nostres cinc sentits

Text i imatge: Jaume Sabaté,3r ESO A; i Jonathan Velasco, 3r ESO D

Google Glass les ulleres del futur

Google Glass és un dispositiu de visualització semblant a les ulleres de realitat augmentada creades per l’empresa Google. Aquestes ulleres funcionen com un ordinador portàtil amb una pantalla HMD (dispositiu de visualització que es col·loca davant dels ulls, aguantant-se al cap). Les Google

Glass mostren la informació disponible dels usuaris de mòbil intel·ligent, sense haver d’utilitzar les mans; permeten l’accés a internet utilitzant només la veu. El sistema operatiu que utilitza aquestes ulleres és Android. Dins de l’empresa Google hi ha un grup anomenat Google[x]Lab, el qual s’encarrega de desenvolupar aquestes ulleres. El director del projecte va ser Babak Parviz, un enginyer elèctric que ha treballat i investigat introduint pantalles en lents de contacte. També va participar-hi Sebastian Thurn, que va participar també en el cotxe que aparca sol. Les Google Glass tenen una càmera que té 5 MP i pot gravar a 720; també es pot utilitzar amb les mans.

Text i imatges: Mohammed Douz, 3r ESO A

SMARTWACHT (Rellotge intel·ligent)

Què és un smartwatch? Un smartwhatch és un rellotge intel·ligent, ja ho

sabem, però en aquest reportatge intentarem explicar-vos tots els detalls sobre

els smartwhatchs i per fer-ho ens hem centrat en el “Sony Smartwatch” i

“Iwhatch” d'Apple ja que creiem que són els més complexos. No tots els

rellotges intel·ligents tenen les mateixes funcions però sí que tots tenen alguna

de les que tenen aquests dos smartwatch.

Sony SmartWatch

El Sony SmartWatch és un rellotge intel·ligent de la companyia japonesa Sony,

que pot connectar-se a la majoria de telèfons mòbils intel·ligents que

posseeixen el sistema operatiu Android. Pot connectar-se a xarxes socials com

Facebook, Twitter, Whatsapp,... També s'hi poden llegir missatges de correu

electrònic.

-FUNCIONS

El Sony SmartWatch, a part de les funcions típiques d'un rellotge de canell,

ofereix funcions de control remot per a la majoria de telèfons intel·ligents amb

el sistema operatiu d'Android; aquest control abasta des d'aplicacions, xarxes

socials i funcions generals del telèfon, optimitzant i facilitant la manipulació del

mateix des del rellotge intel·ligent.

Iwatch

Amb l'Iwatch pots rebre notificacions i respondre-les a l'instant. Pren nota de

l'exercici físic que fas diàriament. Controla la teva música amb la veu. Amb

l'Apple Watch portes la informació important i les funcions que més fas servir

sempre al teu canell. El seu sistema operatiu és Watch US. Posseeix una

pantalla retina especial flexible (amb protecció diferent per a cada classe de

rellotge) que detecta la pressió sobre la pantalla; per tant, capta la diferència

entre tocs i pressió, tecnologia denominada per Apple com "Force-Touch".

També posseeix un sensor de pols cardíac per monitorar la nostra activitat

física. Entre les aplicacions que venen per defecte hi ha Digital Touch, amb la

qual es podran fer dibuixos a la pantalla del rellotge i enviar-los a altres

contactes que siguin també propietaris d'un Apple Watch. Utilitza la tecnologia

de Siri per dictar missatges de veu i poder enviar-los a través de Facebook,

Twitter, WhatsApp, SMS, correu electrònic o qualsevol altra plataforma de

missatgeria o xarxa social compatible.

-PREUS GENERALS

El preu dels smartwatch va des de 25 euros fins uns 700 euros, depèn de si és

resistent al aigua, si té més Gb o menys, les funcions que té... Com més coses

inclou, més augmenta el seu preu. També depèn de la marca que sigui el

dispositiu.

Text i imatges: Blai Garrancho, 3r ESO A; i Xavier Girón, 3r ESO B

Zelda Majora's Mask 3D

Fa un temps, la companyia Nintendo va llançar al mercat un producte que va tornar-li la vida als clàssics de la saga The Legend of Zelda.

Quan el van presentar, milions de fans es van interessar pel videojoc. La millora de gràfics i la trama de la història en fan un joc interessant. També destaca per ser el joc més obscur i tenebrós de la saga.

El joc gira entorn a Link, un jove heroi que ha de salvar la ciutat del malvat Skull Kid, que està posseït per la màscara de Majora. Skull Kid vol estavellar la Lluna al poble i Link ha d'evitar-ho.

En la meva opinió, m'encanta el joc i m'agrada i fa més divertit el joc el fet de poder veure l'heroi en HD.

Text i imatges: Victòria Lizana, 3r ESO A

La pel·lícula Star Wars ‘‘EL DESPERTAR DE LA FORÇA’’ ha estat dirigida per J.J.Abrams sent la

sèptima entrega de la saga. Ha estat protagonitzada pels següents actors:

La Rei és una noia que busca artilugis de naus estrellades i ferralla pels quals li

d’aliment. Un dia la Rei es troba un droid que és el BB8 que és perseguit per la Primera Ordre.

Llavors coneix el Fin que era un soldat de la Primera Ordre que fuig perquè no vol lluitar ni

assassinar nens, dones, homes i famílies completes s

és de la Resistència.

Junts lluiten per a destruir la Primera Ordre, amb la mítica nau ‘‘El Falcó Mil·lenari’

propietat de qui si no? De Han Solo i Chewbacca.

Hauran de lluitar contra la Primera Ordre i u

PERSONATGES

Rei

Fin (FN-2187)

Han Solo

Leia Organa

Kylo Ren

Luke Skywalker

Poe Dameron

Maz Kanata

Capità Phasma

Supreme Líder Snoke

General Hux

Chewbacca

C3PO

R2-D2


aga. Ha estat protagonitzada pels següents actors:

La Rei és una noia que busca artilugis de naus estrellades i ferralla pels quals li



assassinar nens, dones, homes i famílies completes sense cap motiu. Per tant el Fin li diu que

Junts lluiten per a destruir la Primera Ordre, amb la mítica nau ‘‘El Falcó Mil·lenari’

propietat de qui si no? De Han Solo i Chewbacca.

Hauran de lluitar contra la Primera Ordre i una persona molt propera al Han.

ACTORS

Daisy Ridler

John Boyega

Harrison Ford

Carrie Fisher

Adam Driver

Mark Hamill

Oscar Isaac

Lupita Nyong’o

Gwendoline

Andy Serkis

Domhnall Gleeson

Peter Mayhew

Anthoni Daniels

Kenny Baker


La Rei és una noia que busca artilugis de naus estrellades i ferralla pels quals li donen racions



er tant el Fin li diu que

Junts lluiten per a destruir la Primera Ordre, amb la mítica nau ‘‘El Falcó Mil·lenari’,’ que és

Kylo ren- És l’anomenat personatge que marca la nova trilogia; és un villà obsessionat amb la

figura de Darth Vader ( Anakin Skywaker ),que despertarà la part fosca.

Rei- És la protagonista, els seus pares se suposa que van desaparèixer i es va haver d’espavilar

per a sobreviure. Ella ajudarà el Fin i el BB8 a guardar uns documents molt importants.

Fin (FN-2187)- És el protagonista principal, després de la Rei. Ell abans treballava per a la

Primera Ordre, però no li agradava ser un assassí sense motiu.

Luke Skywalker- En aquesta última entrega només surt un breu moment, perquè ha

desaparegut misteriosament després que...

La Rei salvant el BB8 d’anar directe a la deixalleria

Aquí hi ha un soldat de la Primera Ordre.

Aquí veiem Chewbacca amb la seva súper melena de WOOKIEE.

Text i imatges: Anastasia Pons Sabanés , 3r D

PALMERAS EN LA NIEVE És una pel·lícula espanyola dirigida per Fernando Molina. La van estrenar el dia 25 de desembre del 2015, que coincidia amb la celebració de Nadal. Ha tingut molt èxit entre el públic i ha estat guardonada amb premis.

BANDA SONORA:

- Lucas Vidal - Pablo Alborán.

RESUM:

Dos germans viatgen des dels Pirineus d’Osca fins a la colònia Espanyola, Bioco (illa de Guinea). Van anar cap allí per treballar a una plantació de cacau.

Llavors, una vegada estaven allí, el Kilian s’enamora d’una nativa (amor prohibit).

Mig segle després, Clarence descobreix per accident una carta oblidada durant anys que la porta a viajar des d’Osca a Bioco. L’objectiu de Clarence és visitar la terra on el seu pare Jacobo i el seu tiet Kilian van passar la major part de la seva joventut i, per tant, resoldre enigmes familiars i descobrir els secrets del que ha passat.

En un territori tan exuberant i seductor com perillós, Clarence desenterra un secret d’una història d’amor impossible en unes turbulentes circumstàncies històriques, les conseqüències de la qual arribaran al present.

Text i imatges: Alba Pacheco i Meritxell Sánchez, 3r ESO D

Introducció: Deadpool és un personatge de Marvel creat l’any 1991, i la seva primera aparició va ser de un personatge secundari a la saga de còmics de New Mutants

El nom original d’aquest personatge és ‘’Wade Wilson Winston’’ i en el principi era un anti-heroi, però amb el pas del temps es va anar transformant en heroi.

Crítica: En principi podríem dir que és un pel·lícula per a majors de 18 anys, per l’excés de parts pornogràfiques i de moltes escenes violentes, però a la vegada molt divertida i romàntica perquè es pot notar l’esforç que fa Wade per tornar a trobar-se amb la seva promesa.

Al llarg de la pel·lícula, Deadpool s’enfronta amb el segrestador de la seva promesa. En les primeres escenes es pot apreciar l’aparició de personatges que van intervenir en la pel·lícula X-Men.

Una de les moltes parts que canvia respecte al còmic, és que en la pel·lícula es pot apreciar que Wade té una amiga, que és una dona gran, però al còmic és una dona a qui té segrestada,

Si escrigués més, us faria molt espòiler. Així que us recomano anar a veure-la al cinema, però sense els pares.

Text i imatge: Aladdin Ellabane, 3r ESO C

TIPUS DE TRIBUS URBANES

Per tot el món hi ha molts tipus de tribus urbanes. Us en parlarem d’unes

quantes:

- Canis: És una tribu urbana de barri baix que es creu que són

descendents dels gitanos. Vesteixen d’una forma simple, amb

pantalons caiguts i alguna dessuadora d’alguna marca coneguda,

molts collars i anells, solen portar arracades.

- Cumbiers : Els cumbiers , també anomenats “negres cumbieros” ,

negres “villeros” o simplement “villeros” , són una tribu urbana que

està estretament relacionada amb la cúmbia villera , un subgènere

de la cúmbia argentina, i un estil de música que va néixer en barris

marginals a

començaments del segle

XXI. Mentre la cúmbia

villera creixia i arribava a

tota l'Argentina i ,

després, a gran part de

Llatinoamèrica , van

aparèixer cumbieros en

els barris baixos de

l'Argentina i també en alguns països limítrofs.

- Els emos : l’emo és un gènere musical derivat del hardcore punk que

va néixer a mitjans dels anys 80. Bandes com Rites of Spring i

Embrace comencen un nou so dins el hardcore, trencant

musicalment les seves restriccions bàsiques afegint-hi una nova línia

vocal molt més melòdica, portant el seu so a una direcció més

personal i creant un contrast amb el seu so més lent i melòdic, cosa

que va permetre una sensació més experimental.

- Pelolais : va ser creat per dones i per a dones, però avui en dia

també hi trobem homes. Es preocupen per la seva estètica i el físic:

han de ser rossos, ulls clars, prims, alts i amb cabell llis.

- Floggers : Els floggers són una tribu urbana que està estretament

relacionades amb Fotolog.com, un lloc web on es pugen fotos i on

els seus usuaris poden comentar en elles. La cultura flogger es va

originar a Argentina i després es va expandir a Llatinoamèrica.

La moda flogger es va tornar molt popular entre els joves,

principalment durant els anys 2007 i 2008, transformant-se en

gairebé un hàbit o forma de vida. Per aquesta raó, als seus

seguidors se’ls sol considerar com a tribu urbana.

- Visual: Vesteixen de una manera extravertida i porten molt

maquillatge, tenen com a referència l’agrupació nipona glam, són

bandes de heavy metal japoneses, i destaquen pel seu

individualimse.

- Punk : El punk, també anomenat punk rock, és un gènere musical

dins del rock que va emergir a mitjans dels anys 1970. Aquest

gènere es caracteritza en la indústria musical per la seva actitud

independent i amateur. En els seus inicis, el punk era una música

molt simple i crua, de vegades descurada: un tipus de rock senzill,

amb melodies simples de durades curtes, sons de guitarres

amplificades poc controlats o sorollosos, pocs arranjaments i

instruments, i , en general , de compassos i tempos ràpids.

- Flaites: Va ser creat a Xile per classificar la classe baixa i amb poca

educació. La seva música és el reggaeton, hip-hop, cúmbia i

ranxeres. Vesteixen pantalons baixats i porten sabatilles Nike o

Adidas i sempre van amb gorra.

-

-

- Gòtics : Vesteixen colors foscos i tenen una obsessió amb el color

negre, la mort… Són extremadament obessos o prims i s’uneixen

per la seva angustia i per cridar l’atenció.

Hi ha moltes més tribus urbanes, però hem volgut destacar aquestes com

algunes de les més conegudes i més importants.

Text i imatges: Lluc Camprubí, 3rB; i Guillem Ezquerra 3rA

Un tatuatge és una marca feta a la pell insertant-hi un pigment. Al cos dels humans se

sol fer per motius decoratius, en canvi, als animals se solen fer per a identificar-los. El

tatuatge no és un fet recent sinó que es fan des de fa milers d’anys però no se sap

exactament quan es va fer per primera vegada.

Els exemples més antics de què disposem en l’actualitat són els tatuatges a les

mòmies. A Egipte eren realitzats per

dones i eren símbol de valentia ja que

solia ser un procés dolorós.

Es considera que el primer tatuador

professional va ser C.H. Fellows, però el

1870, Martin Hildebrandt obrí el primer

estudi de tatuatges a Nova York. El 1891

s’inventà la primera màquina de tatuar

patentada per Samuell O’Reilly, que

s’inspirà en els invents de Thomas Edison. Al voltant del 1900 ja existien estudis de

tatuatges a totes les ciutats importants dels Estats Units. Actualment es considera tot

un art i s’ha convertit en un fet molt usual.

Hi ha tatuatges que desapareixen al cap de poc d’haver-se realitzat i n’hi ha que

perduren per a tota la vida ja que es dipositen a la derma, una capa de la pell inferior a

l’epidermis.

També hi ha tatuatges que són

dibuixos fets a la pell preparats

amb alquena, també dit com

“Henna”. El tatuatge dura uns dies,

ja que penetra només a les

cèl·lules mortes de la pell.

Text i imatges: Karen Cazalilla, 3r ESO B; i Roger Jovells, 3r ESO A

EL FUTBOL AUSTRALIÀ El futbol australià és un esport variant del futbol americà, en el que s'enfronten dos equips de 18 jugadors. Es juga amb una pilota de forma esferoïdal i un camp de joc ovalat que pot arribar a fer 180 metres de llarg i 100 d'amplada. A cada banda del camp hi ha quatre pals verticals. Els dos del mig són els pals de gol o goal posts i els dos dels cantons, més curts, són els pals de darrere o behind posts. És un esport originari d'Austràlia, al segle XIX. El joc dura 4 quarts de 20 minuts reals cadascun i el disputen dos equips de 18 jugadors (més 4 possibles intercanvis). El principal objectiu és anotar més punts que el rival, xutant la pilota entre els quatre pals de l'àrea rival.

Els jugadors poden fer avançar la pilota utilitzant qualsevol part del cos, mitjançant passes amb peu o mà. És un esport ràpid ja que la pilota està en joc en tot moment. Aquest esport destaca també pel seu joc físic i de contacte, en el qual es permet placar al rival per aturar l'atac. No existeixen els gols propis, de manera que cap defensor pot marcar un gol als seus pals. Es marca un behind o darrere quan la pilota passa la línia de gol entremig d'un dels pals de gol i un dels de behind. Un gol val 6 punts i en canvi un behind val només 1 punt. Al final, guanya l'equip amb més puntuació. Un marcador de 10 gols i 10 behinds dóna un resultat de 70 punts. Un

marcador de 9 gols i 18 behinds dónaúltima puntuació guanyaria un possible partit tot i el fet d'haver marcat un gol menys. Qualsevol jugador pot córrer quan està en possessió de la pilota, però aquesta s'ha d'anar botant cada 15 metres. Un cop placat, el jude disposar de la pilota netament abans que el seu cos toqui a terra o arriscar-se a ser penalitzat per un tipus de falta que s'anomena ball o retenir la pilota. Si un jugador pren la possessió d'una pilota que ha viatjat més de 15 metres després d'haver sigut xutada per un altre jugador i havent-la agafat a l'aire, s'adjudica una Marca de manera que el jugador té la possibilitat d'un xut lliure o

El futbol australià és l'esport amb major nombre d'espectadors i un dels que més esportistes registrats té a Austràlia, encara que en la resta del món no compta amb gaire implantació. El màxim exponent d'aquest esport a nivell professional és la l'Australian Football League, "AFL".

En aquest vídeo podreu veure escenes d’aquest esport.

Text i imatges: Àlex Asensio i David Fabregat, 3r ESO D

marcador de 9 gols i 18 behinds dóna un resultat de 72 punts. Aquesta última puntuació guanyaria un possible partit tot i el fet d'haver marcat un gol menys. Qualsevol jugador pot córrer quan està en possessió de la pilota, però aquesta s'ha d'anar botant cada 15 metres. Un cop placat, el jude disposar de la pilota netament abans que el seu cos toqui a terra o

se a ser penalitzat per un tipus de falta que s'anomena o retenir la pilota. Si un jugador pren la possessió d'una pilota que ha

res després d'haver sigut xutada per un altre jugador i la agafat a l'aire, s'adjudica una Marca de manera que el jugador té

la possibilitat d'un xut lliure o free kick.

El futbol australià és l'esport amb major nombre d'espectadors i un dels que és esportistes registrats té a Austràlia, encara que en la resta del món no

implantació. El màxim exponent d'aquest esport a nivell professional és la l'Australian Football League, "AFL".

podreu veure escenes d’aquest esport.


un resultat de 72 punts. Aquesta última puntuació guanyaria un possible partit tot i el fet d'haver marcat un gol menys. Qualsevol jugador pot córrer quan està en possessió de la pilota, però aquesta s'ha d'anar botant cada 15 metres. Un cop placat, el jugador ha de disposar de la pilota netament abans que el seu cos toqui a terra o

se a ser penalitzat per un tipus de falta que s'anomena holding the o retenir la pilota. Si un jugador pren la possessió d'una pilota que ha

res després d'haver sigut xutada per un altre jugador i la agafat a l'aire, s'adjudica una Marca de manera que el jugador té

El futbol australià és l'esport amb major nombre d'espectadors i un dels que és esportistes registrats té a Austràlia, encara que en la resta del món no

implantació. El màxim exponent d'aquest esport a nivell


El polo és un esport en el qual

jugadors cadascun, muntats a cavall competei

cap a la porteria del rival

una maça. L'objectiu consisteix a marcar punts.

descansos per poder canviar de cavalls, perquè estan esgotats.

El genet ha de portar

botes, genolleres, espolí, tac, guants i fusta.

Aquest és un joc de

muntant a cavall; tot això

emocionant.

L’exigència mínima per practicar aquest esport és el domini de l’equitació,

perquè cavall i genet han de ser un

El polo és un esport en el qual hi ha dos equips contraris de quatre

muntats a cavall competeixen per a fer entrar la pilota

cap a la porteria del rival que es entremig de dos pals, colpejant

L'objectiu consisteix a marcar punts. Cada partit t

poder canviar de cavalls, perquè estan esgotats.

El genet ha de portar els pantalons blancs i samarreta de l'equip, casc,

botes, genolleres, espolí, tac, guants i fusta.

Aquest és un joc de triple combinació: esport d’equip, amb pi

muntant a cavall; tot això fa del polo una pràctica esportiva molt

ima per practicar aquest esport és el domini de l’equitació,

perquè cavall i genet han de ser un.

EL POLO

Text i imatges: Nil Ortiga, 3r ESO D

dos equips contraris de quatre

r entrar la pilota

colpejant-la amb

Cada partit té els seus

poder canviar de cavalls, perquè estan esgotats.

ntalons blancs i samarreta de l'equip, casc,

triple combinació: esport d’equip, amb pilota i

fa del polo una pràctica esportiva molt

ima per practicar aquest esport és el domini de l’equitació,

Text i imatges: Nil Ortiga, 3r ESO D

Biografia CR7

Cristiano Ronaldo és un jugador de futbol nascut el 5 de febrer del 1985 a Madeira, les illes de Portugal. Ronaldo ara resideix a Madrid i juga al RM. El seu debut al món professional del futbol va ser el 14 de agost del 2002 (S. C. Portugal). L’ equip que va promocionar més amunt a CR va ser el Manchester United el 2003. Aquella temporada hi va guanyar una Champions, el trofeu de la Premier Leage i una pilota d’or. El 2008, el Real Madrid CF el va fitxar per 90million de euros, per tal que Florentino pogués completar els seus ‘’Galácticos’’. Fins ara, el portuguès ha guanyat amb el Real Madrid una lliga, dues copes del rei, una Champions, un mundialet de clubs, tres botes de or i dues pilotes de or.

Cristiano ha protagonitzat molts rumors al llarg de la seva vida, com per exemple, quina és la mare de Cristiano Ronaldo jr. Molts sospiten que és una noia cambrera d’un bar d’Anglaterra a la qui Cr7 li va pagar més d’un milió d’euros perquè ell es quedés a amb la custodia i ella no digues res.

Per ara Cr7 té contracte amb el real Madrid fins el 2020.Cada any cobra més de 22’5 milions d’euros nets.

Text i imatge: Aladdin Ellabane, 3r ESO C

MEDIACIÓ EN ACCIÓ: ACTUACIONS DEL SEGON TRIMESTRE

Taller d’emocions

El 22 de desembre, darrer dia de curs abans de les vacances de Nadal, una vintena d’alumnes mediadors de 3r d’ESO van participar en un taller al voltant de les emocions. El taller, de dues hores de durada, va ser impartit per les Coordinadores del Projecte de Mediació Escolar i Convivencia

en +, M.José Santiago i Teresa Pallàs.

Va ser una jornada eminentment pràctica i de reflexió, amb activitats dinàmiques; amb estratègies i al voltant de l’autoconeixement; i amb la voluntat d’adonar-nos que la diferència en el nostre entorn ens enriqueix; i, que el coneixement dels altres permet entendre més i millor determinades actituds i comportaments dels que ens envolten.

En el taller vam dur a terme tres activitats.

La primera: entre tots vam desenvolupar un mapa de conceptes, un núvol de paraules entrellaçades, seleccionant aquells mots que crèiem que eren més rellevants en qualsevol procés de Mediació; mitjançant un programa informàtica, com més grans es feien les lletres, més significatives en qualsevol procés mediador.

La segona activitat, que es titulava “Fem cadenes”, ens va ajudar a reflexionar sobre valors. A partir d’unes frases seleccionades, es debatia si recollia un aspecte positiu o negatiu. Si era un bon valor, el posàvem per escrit tot

fent baules d’una gran cadena en defensa i coneixement d’aquests valors que tots hauríem de tenir, i especialment els mediadors.

La darrera activitat, més dinàmica, partia del dibuix d’una silueta d’un company a mida real. En post-its de colors ens adonàvem quin rol assumim tots i cadascun de nosaltres tant a casa com amb els companys de la colla. I en quina part del nostre cos (cap, cor, mans, peus…) requeia la funció que portem a terme. La valoració del grup mediador de 3r d’ESO va ser positiva i el taller ens va permetre aprendre una lliçó de tots plegats: conèixer-nos millor és bo i genera més cohesió.

Obrim les portes: fem difusió de la Mediació Escolar en l

El 27 de febrer, coincidint amb la Jornada de Portes Obertes (JPO), un grup d’alumnes mediadors van estar d’acord a presentar el Projecte de Mediació Escolar

i convivencia en + a les famílies.

Per aquest motiu, una colleta es van encarregar d’elaborar una presentació audiovisual sobre els nou anys de Mediació a l’Institut La Serra; un grupet força nombrós es va encarregar de difondre la Mediació durant les hores d’obertura del centre a les famílies; i, encara uns altres alumnes repartiren a les famílies un tríptic informatiu que tam

La participació d’uns vint-Projecte de Mediació a l’Institut La Serra de Mollerussa i la implicació de tots els nois i noies.

En nom de tota la Comunitat Educativa us volem donÉs important la participació de molts per a què el projecte tiri endavant!

Activitats previstes

És costum a l’Institut La Serra, cada dos anys, continuar viva la flama de la Mediació; renovar i ampliar el grupet de voluntprojecte.

Per això, a mitjans del tercer trimestre, l’alumnat de primer i de segon d’ESO podrà participar en el curs de formació de mediadors escolars, un curs de 10 hores teòricopràctiques. Si com a pares o mares, animeu-los a participar-hi.

Obrim les portes: fem difusió de la Mediació Escolar en la JPO

El 27 de febrer, coincidint amb la Jornada de Portes Obertes (JPO), un grup d’alumnes mediadors van estar d’acord a presentar el Projecte de Mediació Escolar

a les

Per aquest motiu, una colleta es van encarregar d’elaborar una presentació audiovisual

bre els nou anys de Mediació a l’Institut La Serra; un grupet força nombrós es va encarregar de difondre la Mediació durant les hores d’obertura del centre a les famílies; i, encara uns altres alumnes repartiren a les famílies un tríptic informatiu que també havien dissenyat.

-i-cinc alumnes en aquesta activitat demostra la vivesa del Projecte de Mediació a l’Institut La Serra de Mollerussa i la implicació de tots els nois

En nom de tota la Comunitat Educativa us volem donar les gràcies per participarÉs important la participació de molts per a què el projecte tiri endavant!

És costum a l’Institut La Serra, cada dos anys, continuar viva la flama de la Mediació; renovar i ampliar el grupet de voluntaris-mediadors engrescats a mantenir el

Per això, a mitjans del tercer trimestre, l’alumnat de primer i de segon d’ESO podrà participar en el curs de formació de mediadors escolars, un curs de 10 hores teòricopràctiques. Si com a pares o mares, penseu que el projecte els és motivador,

hi.

Text i imatges: Teresa Pallàs i Maria José Santiago

cinc alumnes en aquesta activitat demostra la vivesa del Projecte de Mediació a l’Institut La Serra de Mollerussa i la implicació de tots els nois

ar les gràcies per participar-hi. És important la participació de molts per a què el projecte tiri endavant!

És costum a l’Institut La Serra, cada dos anys, continuar viva la flama de la Mediació; mediadors engrescats a mantenir el

Per això, a mitjans del tercer trimestre, l’alumnat de primer i de segon d’ESO podrà participar en el curs de formació de mediadors escolars, un curs de 10 hores teòrico-

penseu que el projecte els és motivador,

Text i imatges: Teresa Pallàs i Maria José Santiago

Il·lustració de Victòria Lizana, 3r ESO A

Il·lustració de Judit Sanmartí, 3r ESOCA

serranova 2.0, número 8, març 2016

Documents