Robert Zaragoza Tarragona

3r primària

Serrallonga, el bandolerSerrallonga, el bandoler

Serrallonga fou un bandoler llegendari català, el més Serrallonga fou un bandoler llegendari català, el més recordat des de fa temps per part del poble.recordat des de fa temps per part del poble.

Orígens: Joan Sala i Ferrer

• Nasqué l’any 1594 al “Mas Sala” de Viladrau (Osona).

• Fill de pagesos benestants, fou el cinqué de nou germans, quatre dels quals també es van dedicar al bandolerisme.

• El 1618 es va casar amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós. A partir d’aquell moment se’l començà a conèixer com a Joan de Serrallonga o simplement “Serrallonga”.

Viladrau

On va viureOn va viure

Massís de Les Guilleries

Tavertet

El bandoler més buscat• Eren temps de crisi i les necessitats econòmiques el van portar a

compaginar la seva feina amb petits robatoris per la zona.

• L’any 1622 un veí seu, en Miquel Barfull, amb qui havia tingut alguna discussió , el denuncià per haver ajudat uns lladres de bestiar. Quan foren a detenir-lo va assassinar el seu delator i a partir d’aquell moment es va convertir en un fugitiu de la justícia.

• Es dedicà a robar traginers, cases benestants, a assaltar els carruatges reials i, en general, a la gent amb poder. El fet que assaltés els carruatges reials que recaptaven els impostos despertava moltes simpaties entre el poble.

• El coneixement del terreny li permetia escapar-se amb facilitat de les tropes del lloctinent quan l’assetjaven.

La Banda

• Tallaferro• Toca-son Va arribar a tenir gairebé • Petit Comí 200 bandolers,• Xafarroques entre els quals• Fadrí de Sau• l’Hereu Puig de la Vall • Negre • Vermell

Fugida a França

• Durant 8 anys fou un malson pels lloctinents i el Duc de Feria, però al 1630 un nou lloctinent, el Duc de Cardona, intensifica la persecució .

• Serrallonga fuig a l’altra banda dels Pirineus i fou ben rebut pels senyors Vivers de Nyer i de Durban.

• Malgrat que pertanyien a la facció dels Nyerros (una dels dos bàndols en què estava dividida la noblesa de l’època), no es pot dir que Serrallonga fos un bandoler polític. Sovint ell i la seva banda eren utilitzats amb fins polítics, per a executar venjances i atemptar contra els enemics.

• Guanyaven les simpaties dels contraris al govern de Felip IV

La traició

• L’any 1631 la gent de Serrallonga es traïda pel Senyor de Durban.

• Els va lliurar al lloctinent a canvi de l’aixecament de l’empara reial sobre el lloc de Perellós.

• Bona part de la banda, entre ells membres destacats com el Fadrí de Sau o en Jaume Malianta, van ser detinguts.

• Amb la banda gairebé desfeta, en Joan de Serrallonga es dedicà a vagarejar pels Pirineus.

Una historia d’amor

• Al 1632, en Serrallonga segrestà a na Joana Massissa, una noia de 19 anys d’edad vídua d’un moliner de Castelló d’Empúries.

• Així començà una história d’amor de poc més d’un any en què els dos van conviure fora de la llei.

• El 31 d’octubre de 1633 van ser delatats pel l’hereu del mas Agustí de Santa Coloma de Farners, on havien cercat refugi, i van ser empresonats.

Mort el bandoler, neix la llegenda

• El 8 de gener de 1634, després de dies de tortura, Joan de Serrallonga es executat a Barcelona.

• Joana Massissa va declarar en contra seva per a poder salvar la seva vida i la del fill que portava al seu ventre.

• El principal mèrit de Serrallonga és el d’haver estat l’únic de la seva època a reivindicar el país amb el crit “visca la terra mori el mal govern” que protestava contra el poder reial i qüestionava l’ordre establert.

Torna, Torna, SerrallongaTorna, Torna, Serrallonga

Del cor de les Guilleriessortirà un gran espetecque en farà ressons de guerraa les parets de Tavertet

Des de Sau a La Cellera,des del Far al Matagalls,el trabuc d´ en Serrallongatornarà als amagatalls.

Torna, torna, Serrallonga,que l´ alzina ens cremaran,que ens arrencaran les pedres,que la terra ens robaran.

Robert Zaragoza Tarragona

Tàrrega, 19 de febrer de 2013

FI