sempre en el record - plansdesio.comla seva única germana petita, la maria dolors. el 1979 fou...

MONOGRAFIESMONOGRAFIES2

Sempre en el record...

El present monogràfic que s’edita des del’Ajuntament del Plans de Sió vol ésser un

homenatge més a la figura del nostre alcalde, queens va deixar el 16 de setembre, i del qual tenimun record inesborrable.

Francesc Buireu fou el prototip d’alcalde que vaestimar el seu municipi, que va interessar-se perles més petites de les nostres coses i, també, percercar les obres d’infraestructures bàsiques perquèes pugui desenvolupar el nostre municipi. A mésva esdevenir un gran president del Consell Comar-cal de la Segarra, com ho van demostrar lesinnombrables mostres de condol rebudes d’arreude la comarca i, perquè no dir-ho, de tot Catalunya.

També nosaltres li retrem homenatge, com es potcomprovar. Ho fem per fer justícia a l’hora dedestacar tot allò pel que tant va lluitar i que,modestament, no volia que ningú li atribuís, aixín’era de generós. Que hom pensi que quancoordinàvem tot el material o el conjunt defotografies amb què hem treballat, també ensemergien sensacions i situacions no tan llunyanesque feien que la confecció d’aquest monogràficfos un plaer i una emoció continuada.

Una figura com la de Francesc Buireu mereix totel reconeixement per part dels qui el coneixèrem.I ara, amb el present recull, iniciem un seguitd’actuacions que han de culminar a servar el seurecord en un indret del municipi, on poder retre-li un homenatge permanent. ■

Ajuntament dels Plans de Sió

Però, si els 24 anys últims de la seva vida els vadedicar gairebé en exclusiva a l’activitat política,no podem oblidar els seus orígens, la seva infan-tesa i joventut, per així conèixer millor tota la sevatrajectòria vital. Hem cercat múltiples col·la-boradors seus en la tasca política, social i tambéamics personals o altres que el conegueren il’apreciaren. Ells, bàsicament, són els que hanomplert les pàgines d’aquest monogràfic, que desde la Comissió de Cultura hem coordinat. A tots,els volem agrair la seva aportació que, d’altra ban-da, ha estat efectuada amb gran disponibilitat, jaque la figura d’en Francesc bé s’ho mereixia.

Hem dividit el monogràfic en diferents capítols,cadascun vol ser una fita, un temps concret o unesdeveniment important, per concloure en l’actemultitudinari del dia del seu funeral i enterrament,el 17 de setembre. També, com a cloenda, afegimtot l’aportat en els homenatges que, benmerescuts, es van succeint per honorar la figurade Francesc Buireu.

Francesc Buireu fou el proto-tip d’alcalde que va estimarel seu municipi, que va inte-ressar-se per les més petitesde les nostres coses...

MONOGRAFIESMONOGRAFIES 3


L'home, la família, el poble...

El Francesc Buireu i Rovira va néixer a lesPallargues, el dia 20 de juny de 1950. Fill d’en

Vicenç Buireu i Solé i de Ramona Rovira i Solà.

La seva etapa escolar, la va emprendre al col·legide les Pallargues amb el mestre Sr. Guillermo. Als10 anys va anar a estudiar a Guissona, al centreque hi havia dels maristes, sota la tutoria del'Hermano Feliciano.

Va ser un alumne excel·lent, i destacà amb lesmatemàtiques. També jugava com tots els nois, liagradava el ping-pong. Va fer estudis de comerç.Complí amb l’obligació del servei militar en elcampament d’Alcalà d’Henares.

La seva afició predilecta era llegir, i llegia tot elque li queia a les mans. També li agradavaescriure, però quan podia passava unes bonesestones amb la colla, jugant a la placeta a pilota amà, i quan arribava la temporada, buscant boletsi fent alguna cacera. Sempre era molt metòdic iordenat, tant dins com fora de casa.

Va captivar i conservar bons amics de totes lesetapes de la seva vida, de les Pallargues, deGuissona, de la mili, i darrerament de Sanaüja id’Oliana, però el seu cercle d’amistats ha estat

molt més ampli, ja que com que es movia en di-versos terrenys, coneixia gent de tots els estatussocials.

Fins al darrer moment va estar molt unit ambla seva única germana petita, la Maria Dolors.

El 1979 fou elegit Alcalde de l’Ajuntament delsPlans de Sió, càrrec que ostentà fins a la seva mort.

El 1988 fou elegit Conseller Comarcal.

Des del 12 de juliol de 1994 fins al 6 d’agost de2003, ostentà la Presidència del Consell Comar-cal de la Segarra.

Va pertànyer a diferents comissions a nivell deCatalunya, com:

– Comissió de Cooperació Local de Catalunya.– Fòrum Comarcal.– Associació Catalana de Municipis.– President de la Col·lectivitat de Regants núm.

8 del Canal Segarra-Garrigues.– Consell de Direcció de la Regió Sanitària de

Lleida.

Mor a les Pallargues el dia 16 de setembre de2003. ■

Vicenç Buireu Solé.

Ramona Rovira Solà.

Francesc Buireu Rovira, als 16 anys.


Francesc Buireu,als 3 anys.

Amb la sevacosina Maria.

Amb la seva germana M. Dolors. Amb els companys de l'escola de les Pallargues.

Un dia de lleure i futbol.

Amb els Reis recollint un regal. Any 1982.



Si la memòria no em falla, eldia en què es commemo-

raven els 25 anys de la Cons-titució vam haver de dir un adéuforçat al Sisco de cal Bernat.

Si fem un simple càlcul, ensadonem com s’ha passat gairebémitja vida com a batlle. Hanestat 24 anys. El que més m’hacridat l’atenció és que sempres’ha declarat pagès, com el seuofici principal, mentre anavaguanyant durant aquests anysresponsabilitat política. Envàries entrevistes havia declaratque, abans de tot, se sentiallaurador de la terra.

La feina de llaurar, tot i elscanvis que actualment s’estanproduint amb els nous sistemesde cultius, és fer solcs al campde conreu amb l’arada o la reuper girar la terra i preparar-laper a la nova collita. Amb elllaurat la terra adquireix unanova imatge, una sèrie de líniesparal·leles s’estenen per tot elcamp i, com per art de màgia,el camp es converteix en unespai geometritzat. És una feinapacient i dura, tant per l’èpocaen què es fa, com per la duresadel camp, que no sempre esdeixa llaurar si les pluges no han

El llaurador Josep Mora

fet acte de presència i enaquesta època acostumen a es-tar de vacances.

El Sisco ha practicat aquestafeina de llaurar la terra –que havist realitzar des de ben jove– ide llaurar entre la gent, amb eltracte amb les persones, amb eldiàleg –com el solc– , per cuidarel veïnatge, per mantenir lesseves amistats i per preparar elsfuturs projectes. I quan tocavaprendre alguna decisió utilit-zava l’adagi de fer llaurar dretalgú.

El seu tarannà no podia serd’altra manera. Era de formaciópràctica, encara que per unaaltra banda tenia un componentmés idealista, com per exempleamb l’organització del concursde pintura, que va servir perconèixer indrets i pobles i ini-ciar-nos al món de la pintura.

Ja abans, amb l’Adrià, haviacreat la revista Coses Nostres,el 1982, per donar a conèixer lesnotícies dels onze pobles disper-sos del municipi. A partir de1994, s’inicien les trobadesd’artistes i les jornades literàriesi donà suport a les activitats. Pertant, quan hom pensa en calmaen el seu escrit, ens adonem com

els temes culturals li eren coml’apunt per aprendre, admirar ipoder ensenyar el patrimoni quetenim en el municipi a la comar-ca i a les comarques veïnes. Erafeliç ensenyant les pintures,comentant els indrets querepresentaven. En el fons erauna manera de fer municipi,d’aglutinar aquests pobles queformen els Plans de Sió.

Si pensem en alguna accióbeneficiosa que va portar aterme, ens podríem adonar demoltes, que en aquest momentsno puc sintetitzar. Ara bé, joem quedaria amb la construccióde la Sala d’actes de les Pallar-gues, en aconseguir reunir elpoble al voltant d’un centre cul-tural format pel bar –ja existent–i la sala –de nova construcció–,que tantes aplicacions estàtenint.

Per això, era un llauradordel camp i de les persones. Coma bon pagès sabia de laproximitat que hi havia entre lacultura i l’agricultura, que elconreu de la terra i el conreu del’home es basa en el coneixe-ment i el diàleg que ajuden atrobar una major felicitat entreels homes. ■

Així escrivia i relacionava pagesia, futur, sequera iesperança Francesc Buireu

(del llibret "Onze visions dels Plans de Sió")

En arribar la tardor, i quan l'any fuig migd'amagat i temorenc pels primers freds, i envoltatper la boira que cobreix els camps de la Ribera delSió, les nostres famílies s'acosten a les llars,s'ajusten portes i portalons, i amb la dolça calorde la xemeneia es passa balanç a les vicissitudsdels dies que lentament van caient com fulles delsarbres de les nostres places i carrers.

Certament no ha estat un any gaire gratificantper a la pagesia, però així s'ha d'acceptar iadmetre, tant com ja feren els nostres pares enaquells temps on també la sequera minvava elsesforços i neguits de la tasca dura, soferta i conti-nuada del pagès d'antany.

Però, la confiança i l'esperança que els fruitsseran millors el proper any no la podem perdre, iamb aquesta fe hem de començar el camí de 1990...


La meva dona i jo recordem aquell dia del mesde setembre de 1983 quan, després d'ésser

nomenat metge del partit mèdic de les Pallargues,preguntàvem a un treballador de la benzinera deCervera per on dimonis havíem d'anar per arri-bar-hi. La primera casa que vam trobar és onvisquérem quatre anys, temps en què tot va sermés fàcil perquè al costat hi vivien la Ramona i elFrancisco de cal Bernat, els quals des del primermoment ens van obrir les portes, naixent l'amistatque ha anat creixent.

En Francisco i la seva mare van donar-nos afectei suport. Moltes nits sopàvem junts a casa seva,mentre passàvem les hores i fluïa la conversa. Ellsens van ensenyar molt. Ara que vivim a St. HilariSacalm, on plou uns mil litres l'any, recordemque a cal Bernat vàrem aprendre a mirar el celi a esperar la pluja. El rostre somrient d'enFrancisco sempre ens comunicava la seva ama-bilitat.

Ha estat un home de Catalunya, un dignerepresentant dels Plans de Sió i de la Segarra.Sentia un batec quotidià de les persones, era críticquan calia ser-ho i sempre constructiu. Vatreballar per millorar la qualitat assistencial, eramolt conscient del problema que suposava la nopotabilitat de l'aigua. Recordo la guerra perdudaperquè funcionés el clorador que, dia sí i dia

Joan Castells Roca

també, reparava en Josep Maria, el ferrer. Quanes va fer la inauguració de la depuradora de laCooperativa de Guissona, davant del presidentPujol va ser valent i va demanar que el riu Siódeixés de ser un clavegueram. Més tard, amb ventsen contra, apropà el despatx de farmàcia a lapoblació.

Amb la Mercè Valls, la infermera, ens vamproposar vacunar la població adulta del tètanus,va costar suor punxar el Francisco, les agulles lifeien molta por; però, més tard, amb l'excel·lentajut de tota la seva família, sobretot de la sevagermana, la Maria Dolors; de la seva metgessa, laMaria Carme, i la Mercè, aquesta por estransformà en valentia i serenor que va mantenirdurant tota la llarga malaltia.

Cada cop que ens retrobàvem a l'hospital o ales Pallargues, sempre volia veure els nostres fills:la Montserrat, de vuit anys, i el Francesc, de sis;tenia bon cor, li agradaven els infants... Poc abansde morir, va voler acariciar els seus caps i jo en-cara sento l'escalfor de les seves mans quem'agafaven el braç fortament en un silenciós illarg comiat tot mantenint el somriure i la miradaferma.

Tots els de casa enyorem la seva presència isentim el buit, però tenim la joia d'haver-loconegut i de rebre el seu bon fer. ■

Francesc Buireu,envoltat dels veïnsde les Pallargues,en una fotografiafeta el dia de Nadalde 2000.



Estimat Francesc,

Són les vuit del matí d’un diade setembre. Sona el telèfon. Emcomuniquen que vas a em-prendre un llarg viatge, fins i totl’hora, sis del vespre. El teu destí:un lloc al que anomenen“ETERNITAT”. Ens separencinc-cents quilòmetres. La mevaesposa i jo emprenem el viatge,serà una anada i tornada, t’homereixes!

Quan arribem hi ha tanta gentque no aconseguim veure’t, peròhi som amb la teva mare i la tevagermana perquè et transmetinels nostres millors desitjos.

Feia poc que ens havíem vist,uns mesos. Estaves malalt, undiagnòstic una mica obscur queel teu rostre no podia amagar.No obstant això, vares saberafrontar la situació amb ente-resa. Quina fortalesa la teva!,mantinguda durant molt detemps des de l’inici dels primerssímptomes: trasllats continus aBarcelona, tractaments agres-sius, dolor físic i psíquic, ali-mentació defectuosa... En capmoment abandonares el teu lloc:polític de cap a peus, defensantla teva Catalunya, la teva comar-ca, el teu poble. EL NOSTREPOBLE DE LES PALLARGUES IAGREGATS, amb sofriment peròamb energia. Aconseguires, ambel teu equip de govern, milloresimpensables, tant materials comculturals, de relacions polí-tiques...

Devies ser conscient de la tevamalaltia, del teu possible viatge,però mai no s’esborrà el teusomriure ni la teva contribucióal bé comú, ni per un momentflaquejaren els teus ideals.

Ets com un germà petit per anosaltres. Als nostres viatges, uno dos per any sense faltar-ne acap, gaudies comentant i mos-trant-nos les millores aconse-guides: l’ajuntament, la cons-trucció i acabament del consul-tori mèdic, les visites de nome-

Manuel Estomell Girones, exmetge de les Pallargues

nats polítics, les exposicionsde pintura (a les quals jo vaigcontribuir amb modestaaportació)...

Amic Francesc, ets un per-sonatge divertit, cordial,enginyós, eminentmentsimpàtic i un poc “bromista”(com ton pare, descansi enpau), veritat que sí?

Recordo que havies acabatel servei militar, contra elqual estaves. Les nostresfamílies estaven unides perestima i veïnat. Hi havia unarbre, recordes? Entre lateva casa i la nostra. Queiala nit i em convidares a caçarocells, en aquell arbre, ambuna llanterna i un rifle d’airecomprimit. Em carregavesl’arma i amb l’ajuda de lallum m’indicaves el blanc.Carregares i vàrem disparartres o quatre vegades, comsi res. Rialles. Em carregavesel rifle sense introduir elsbalins o projectils. Crec queens acompanyava el Jaumede cal Cayetano.

Un somriure entre llàgri-mes.

Sentim el dolor i la ràbiaper la teva partida, admi-ració per la teva estoica pos-tura davant l’adversitat.Saps que t’estimem. Us esti-mem a tots.

Bon viatge. Feliç estada.

T’acomiadem amb unes lletresdel poeta barceloní Miquel Martíi Pol:

Arribaràs a ser una part tan íntimade mi mateix que al capdavall la mortse t’endurà de nou quan se m’endugui.

Dues visions del poble de les Pallargues (de quadresprocedents del Concurs de Pintura "Els Plans de Sió".


Fa un temps que ja no ensveiem, ni tampoc podem

parlar, però avui vull recordarles nostres vivències en veu alta,i per això t’envio aquesta carta.

Ens vam conèixer l’estiu de1976, en el meu primer destícom a metge i des de llavors maino hem deixat de ser amics id’estimar-nos. A les Pallarguesvaig ser molt feliç, un poble degent meravellosa i acollidora,però vas ser tu qui em vaensenyar a estimar-lo, igual quel’estimaves tu. Quan tenial’oportunitat de tornar a lavostra vila, m’ensenyaves totesles millores que es feien al poble,que en els darrers anys hanestat moltes i interessants, peròel fantàstic sempre ha estatque encara no n’havies acabatuna que ja planificaves lasegüent. Gràcies a tu, Francesc,estava tan al dia del que passa-va a les Pallargues que emdonava la sensació que, en certamanera, en continuava formantpart.

Però la felicitat no és duradorai la fatalitat es va creuar en elteu camí amb una malaltia, queés l’últim que ens podíem ima-ginar. A partir d’aquell moment,la teva vida anava succeint en-tre exploracions mèdiques,hospitals, metges... i de nou emvas impressionar per la tevaenteresa, pel teu saber estar,afrontant el dur destí que et vatocar de viure, sense que mai,almenys en la meva presència,fessis un mal gest, una enfada-da, sempre et vas caracteritzarper ser un pacient cordial amb

En record al meu amicFrancesc Buireu i Rovira

Josep Gaya Freixes

les infermeres, els metges... maino vas exigir un tracte de dife-rència, mai no vas demanar unfavor a ningú, tot i ser conscientque ningú no s’hi hagués negat;sempre vas voler ser atès comun malalt més.

En els últims mesos de la tevavida, jo venia a veure’t sempreque em resultava possible. Lamalaltia avançava, jo ho veia itu també, però mai no et vasqueixar, mai no em vas demanarque et portés a un altre centre oque t’exploressin altres espe-cialistes. Quan marxava, baixavales escales de casa teva amb elsulls plens de llàgrimes. Mentre,tu et guardaves en el teu inte-rior el dolor i l’amargura, però

callaves i lluitaves, tot i saberque t’enfrontaves en una bata-lla perduda.

Una altra de les moltes cosesque vas saber fer de formabrillant, va ser envoltar-te d’ungran equip de col·laboradors al’Ajuntament; persones, toteselles, que vas tenir en lesdiferents legislatures i les queens has deixat, tots han begut enles mateixes fonts d’honradesa,de saber estimar el poble; ambtot el que això significa. Al cap ia la fi persones que, com tu,dignifiquen la política, que tannecessitada n’està.

FRANCESC, aquí estem bé,però FALTES TU. ■

Jugant a bitlles, l'any 1996.



Avui tiet ens has deixat.Avui ens sentim tots més sols,Sentim el teu buit.La padrina, la teva mare, el pare, el meu germà, jo mateixa i tota la família, trobarem a faltarla teva companyia, el teu somriure, el teu consell...Trobarem a faltar estar al teu costat.Trobarem a faltar tantes coses...Tiet, has estat pal de paller de tots nosaltres, tots ens hem recolzat en els teus consells, en el teubon fer.Des de dalt, des del cel, avui ben segur que veus que tots t’estimem: família, veïns, companys...El teu record ens acompanyarà sempre i ens enfortirà a tots: familiars i amics, a l’hora decontinuar el camí de la vida.Sempre estaràs entre nosaltres, ens has deixat, malauradament, però continuaràs estant presenten la nostra memòria i en el nostre cor.

En nom de la família vull agrair la presència de tots vosaltres, que és el millor signe i expressióde l'estima i amistat que sentíeu envers el nostre tiet i padrí Francesc.

Moltes gràcies a tots.

Lectura feta per la nebota de F. Buireu,Gisel Mallol, en l'acte de funeral

Acte de nomenament de fill il·lustre i predilecte dels Plans de Sió, en presència de la família de Francesc Buireu, el dia 17 de setembre de 2003.


Des de l'Ajuntament

Ajuntament dels Plans de Sió.

Encara amb l’ànim ple de recança per lapèrdua irreparable de l’Alcalde i amic

Francesc Buireu, voldria expressar amb poquesparaules el que ha significat pels qui elconeguérem, tot el positiu que ens ha aportatdurant la seva dilatada trajectòria política i tambéels records de la seva preuada amistat.

Des de 1979, any d’inici dels reinstauratsajuntament democràtics, el Francesc ha estat alcapdavant del municipi dels Plans de Sió com aalcalde. La seva carrera s’inicia, doncs, d’unamanera endògena, de dins l’àmbit local per anarascendint cap al comarcal i també nacional. Fou,la seva, una cursa progressiva vers l’assolimentde prolífiques realitzacions, obres i projectes quesón difícils d’enumerar. Només a tall d’exemple,citaré la contribució en la portada d’aigua alspobles de la Segarra, procedent del canal d’Urgell,solucionant un problema endèmic, i també la sevadefensa aferrissada per una dotació d’aigua peral marge esquerre del Canal Segarra-Garrigues,del qual fou un exigent impulsor. També en

Adrià Marquilles i Bernaus Alcalde de l’Ajuntament dels Plans de Sió

l’aspecte cultural va donar suport a moltesiniciatives que avui són realitats inqüestionables.

Compromès com estava amb el seu municipi icomarca, va saber afrontar-se a situacions avegades complicades i difícils; va aconseguir elsseus objectius amb la tenacitat i perseverança queel caracteritzaven. Sempre, això sí, amb esperitde diàleg i concòrdia.

Els Plans de Sió, durant vint-i-quatre anysd’alcalde, i la Segarra, durant vuit de presidentdel Consell Comarcal, van gaudir d’aquest esperitde servei que només la mort ha pogut trencar. Enl’àmbit nacional destacaria la seva participacióen diferents comissions, on va deixar també unestil propi i una manera peculiar d’entendre i ferpolítica.

Per tot l’esmentat i per tantes coses més, hanestat innombrables les mostres de condol rebudes,les quals palesen la gran estima que la seva per-sona havia adquirit al llarg i ample de totCatalunya.



En el caire més pròxim voldria expressar, tambéara, el vessant d’amic i veí de tota la vida. Era enaquest aspecte, el Sisco, l’amic dels amics i és aquíon trobem a faltar en sobremanera la presènciade la qual malauradament ja sols en restenrecords; però records entranyables, dels qualssobresurten la seva bonhomia, la seva cordialitat,la seva franquesa, el seu somriure sincer, el seucaràcter extravertit i amable...

Des d’aquells llunyans temps d’escola, oncompartíem jocs i pupitres, passem als de joventut,aquells interminables partits de futbol i els ballsde les festes majors, fins als ja més propers delsinicis del món sindical i polític. Fou sempre lapersona en qui confiar, el company lleial i el puntd’equilibri on cercar la raó i el seny quan enpodíem estar necessitats.

Records, records... Records que estan benpresents. Records per emmirallar-nos, per sabertrobar-hi la solució als molts problemes en quèhom pugui estar immers. Records per contrastarsituacions i actuar en conseqüència. Recordsinesborrables del seu estil i forma d’entendre iveure les coses. Records, en definitiva, perquèesdevinguin per sempre més, font on apaivagarles nostres incerteses i poder continuar enl’aspecte municipal sent el referent del municipiemprenedor i modern que ell volia queesdevingués els Plans de Sió.

Servem, doncs, aquest records com a valorpreuat. Conscients que contribuiran a consolar-nos de la seva absència i segur que ens servirantambé per marcar-nos el camí, i aconseguir lesfites a què aspiràvem junts i il·lusionats. ■

Veritablement se’m fa molt difícil expressar, enunes simples i poques ratlles, el que ha estat

i representat per a mi la figura d’en Francesc,amb qui he tingut el goig i l’honor de col·laborar,treballant colze a colze durant gairebé vint anys,com a secretari del seu ajuntament, els Plans deSió.

Cal diferenciar, com és natural, el seu vessantpolític, al servei del seu poble, de la seva comarcai del seu país, i el seu vessant personal, lògicamentmés íntim i amagat, però ple de sensibilitat i afec-te per tot allò que representava el seu cercle mésproper, familiar, amb els seus amics, veïns, etc.

En la seva tasca al front de l’ajuntament, i pelque conec per raó del meu càrrec, pràcticamenttotes i cada una de les seves actuacions, les sevesresolucions i decisions sempre han estat adreçadesa la consecució del bé comú, i això ho puc afir-mar amb rotunditat i amb el millor coneixementde causa, així com per propi convenciment.

El seu caràcter obert, franc i senzill, li va obrirles portes de les institucions i de la restad’administracions. Ha estat un polític de consens,compromès sempre amb els seus principis, ambels seus ideals. Un acèrrim defensor de la sevaterra, del seu territori, de la seva comarca i de la

seva pagesia, en definitiva, valedor i garant onfos i davant de qui fos de la seva gent, de la sevacomarca.

Era optimista i positivista com el que més, virtutsque gaudia a transmetre’ns. Aquest tarannà oactitud li permetia cercar i aconseguir sempreaquell punt de qualsevol plantejament que fos mésfavorable i que més convingués al territori. I comno, vull manifestar i posar de relleu que en elsmoments més delicats i en les decisions mésespinoses, que apareixen a la vida i sobretot lesque es produeixen en qualsevol afer públic,sempre va assumir la seva responsabilitat políti-ca pròpia i en cap cas ni en cap moment acceptàcompartir-la.

Ha treballat al servei del poble en el lloc mésnoble on l’home ho pot ser, al servei de la sevacomunitat, al servei de la “res pública”, imalauradament quan començava un camí prome-tedor, ens va deixar com a conseqüència d’unamalaltia que minvà el seu cos, però mai, el seuesperit, fins al darrer moment, en sóc testimoni.

La Segarra ha perdut un bon president.L’Ajuntament dels Plans de Sió, un millor alcalde.I jo he perdut un dels tresors més preuats, l’amici a la vegada company, Francesc Buireu. ■

Francesc Gómez i Sánchez Secretari de l’Ajuntament dels Plans de Sió


Escriuen, de Francesc Buireu, elsregidors i delegats d'alcaldia alspobles dels Plans de Sió

Vaig conèixer al Francescl’any 1979, quan em van

oferir participar en la llista perles primeres eleccions democrà-tiques municipals.

La veritat és que em va agafarper sorpresa, ja que la demo-cràcia feia molt de temps que noexistia en els nostres pobles,millor dit, nosaltres no l’havíemconeguda mai.

El primer dia, quan em vanconvocar per conèixer tots elparticipants de la llista queestava formada per un membrede cada poble que configuravael nostre municipi, en conèixerel Francesc, tot i ser dels mésjoves, ja em va donar la impres-sió que portava fusta de líder.

En reunir-nos tots, altre cop,després d’uns dies, per perfilartots els detalls de la candidatu-ra, vaig conèixer realment elFrancesc, que fou el qui portà laveu cantant malgrat no tenir capexperiència en política.

Tots vam tenir clar que ellhavia de ser el nostre alcalde.

I així fou. L’any 1979, en Fran-cesc Buireu i Rovira encapçalàl’única llista d’independents perles eleccions municipals delsPlans de Sió.

D’en Francesc, com alcalde,em va sorprendre la seva ràpidaadaptació al medi, la seva acti-tud envers nosaltres, i la sevatasca determinant en totes lesàrees municipals, amb gransolvència i humilitat.

D’ell va sortir la iniciativa detenir un representant per ca-dascun dels onze pobles, fet ques’ha portat a terme en cada le-gislatura.

Una de les moltes aportacionsque voldria destacar, fou la gransensibilitat que tenia per la cul-tura, que el portà a creardiferents activitats relacionadesamb aquesta i per a tots benconegudes.

Tot i ser, el nostre municipi, undel més grans en quilòmetresquadrats i en nombre de poblesde la comarca de la Segarra, enFrancesc se’l coneixia de pam apam, doncs el visità tantesvegades com fou necessaricreant amistat amb cadascundels seus veïns.

Més endavant ens comunicà,en un ple, l’oferta de la pre-sidència del Consell Comarcal dela Segarra, i un cop més ens vadonar un vot de confiança comu-nicant-nos-ho i demostrant-nosque, per damunt de tot, ell eraalcalde. Naturalment i com erad’esperar, tot el ple en pes li va

donar suport, ja que se sabia queportaria el nou càrrec amb lamateixa dedicació i esforç quel’alcaldia.

El seu tarannà cordial idialogant, la seva capacitat detreball, la seva disponibilitat i elseu interès envers els nostrespobles i la seva gent, forenmotius suficients perquè jom’il·lusionés en aquesta tasca iel seguís, una i altra legislaturafins al dia d’avui.

Tots aquests anys convivint alseu costat, m’han aportat unmunt de coses positives que hed’agrair-les hi, com el seu esforç,la seva constància i la sevagenerositat.

La seva forma de treballar i elfet que no hi hagués cap fronte-ra entre la seva vida privada i elseu càrrec com alcalde i presi-dent, ens ha portat a la immi-llorable situació d’avui en elsPlans de Sió i comarca.

En els moments més difícils deles nostres vides la nostraamistat es va reforçar, doncs avegades les adversitats ensajuden a enfortir-nos i retrobar-nos.

La teva actitud dels últims diesfou per a mi, una lliçó de valentiai superació.

Francesc, jo he perdut un amici el món una de les poques per-sones bones i transparents.Realment amb gent com tu, lapolítica seria de veritat, unaaltra cosa.

Et recordo i et recordaré sem-pre.

Gràcies per tot.

Isidre Gomà Gabernet

Torre del castell de l'Aranyó.



Francesc!! La barana de Ratera, des de lacarretera es veu. És l’últim que ens vas

concedir.Que sigui un homenatge a la teva memòria.Molt ens havies ajudat... gràcies.Francesc!! Quants anys has estat el nostre

batlle, 24!!. Molt has fet per Plans de Sió!!Molt!!

Josep Anguera

A les Pallarguesse’t troba a faltar

Sempre t’he vist, Francisco, com un bonveí, discret, afable i agraït; un home actiu,

un home sempre al davant de la feina. Not’agradava improvisar, s’havia de parlar, ne-gociar i deixar-ho tot ben lligat.

No vas parar de lluitar pel benestar i perla unitat de la gent, (la Segarra, els Plans deSió...), amb dedicació gairebé plena. Parlantde tot això, un dia em vas comentar: “jo, dequin poble sóc?”, vas deixar ben clara la tevaprioritat, sempre era les Pallargues.

En el teu poble has deixat una petjadainesborrable.

Per portar a terme aquesta nova tasca, enquè tu em vas iniciar, et tinc i et tindrépresent. Gràcies per tot.

Joan Boncompte Ribera

Què us puc dir del Francisco que nosapigueu ja. En els quatre anys que vam

coincidir a l’Ajuntament, va ser per a mi unapersona serena i de pau, amant del seu poblei dels seus amics, dedicat a treballar inten-sament pel nostre municipi i comarca.

Dolors Brescó

Ratera.

El nostre poble de Montcortès, sempre etrecordarà i t’agrairà els 24 anys de

dedicació al municipi per millorar la qualitatde vida de tots els habitants.

Sisco, gràcies per dedicar aquest quasiquart de segle al municipi dels Plans de Sió,mai no t’oblidarem!!!

Ramon Elies

Muller.

Parlar de Francesc Buireu és recordarl’alcalde, la persona, que durant tants

anys ha estat dedicat al servei del seus veïnsamb la voluntat de millorar i engrandir elsnostres pobles. Es pot dir que ho va acon-seguir, a més de deixar un gran record a totsels que el coneguérem. Per això, en nom meui de tota la gent de Mont-roig, un fort agraï-ment.

Josep Miralles Campadabal


El que recordo d’en Francesc Buireu és elgran coneixement que tenia del municipi

i la seva gent. Així com la forma reposada,responsable i eficaç d’actuar pel bé delmunicipi i de la comarca.

Antonio Avellana i Sala

Amic Francesc, Avui no ens disposem a parlar o discu-

tir sobre cap tema. Els esdeveniments enshan portat a una situació angoixant. Però elbon record de la teva tasca pel que fa a lagestió dels nostres pobles, ens fa reviure lateva presència. Vas tenir una ensopegadadissortada amb la salut, però el caliu i l’ajudade la teva germana i la família varen ser elcoixí on ofegares el teu sofriment. Un amic.

Bartomeu Rialp Vilalta

Del Francesc Buireu, destacaria tresvessants:

La primera, la d’un home de família, moltamant dels seus, obert, alegre i sempre afa-ble.

La segona, el veí, home de parla fàcil isenzilla, sempre disposat a donar un cop demà als veïns i sempre amb el somriure a laboca.

La tercera, la del polític, respectuós idialogant amb tothom, tant amb els que erenafins a les seves idees, com els quediscrepàvem d’elles.

Resumint-ho tot, un home bo.

Francesc Solà i Mas

El dia 16 de setembre ens va deixar elnostre Alcalde, Francesc Buireu i Rovira,

que durant vint-i-quatre anys va fer tot i mésper al nostre municipi, els Plans de Sió.Trobarem a faltar la seva manera de fer, lesseves paraules sempre amables i la sevadedicació als pobles de la comarca.

El seu acomiadament multitudinari va serel millor homenatge que els seus veïns i amicsli van poder fer.

Jaume Jovell Albareda

M’han encarregat, com a representant dePelagalls, que faci una exposició breu

del Francisco de cal Bernat:Francisco, home dialogant.Francisco, home receptiu.Francisco, persona sensible amb les

inquietuds de tots.Francisco, persona observadora amb les

necessitats dels veïns del poble.Francisco, persona afable i disposada a es-

coltar fins i tot els que no tenien res a dir.Francisco, de cal Bernat... que es pot dir

en quatre o cinc ratlles?Gràcies per tot!

Josep M. Llobera Balcells

El Canós.

Concabella.



Amic Francesc,

Ara que has marxat; ara que els arbres esdespullen i el fred ha retornat a la nostra terra;ara que la fredor de l’hivern convida a arrupir-nos a l’entorn de l’escalf de les llars de foc i fixemla mirada a través de la finestra –incapaços deveure què hi ha a l’exterior–, els nostres ullss’omplen de llàgrimes que rodolen galtes avallsense que les puguem aturar, a l’igual que les gotesde la pluja que rodolen vidres avall, envaïts per latristesa i els records que s’aglutinen a la nostrament, sense cap ordre, sense sentit.

En pujar, de nou, les escales de l’Ajuntament éscom si no les haguéssim pujades mai, com si els

nostres ulls ho veiessin tot per primera vegada. Ifins i tot el quadre que presideix l’entrada se’nsfa estrany.

Un amarg i profund sentiment de tristesa ensenvaeix i, com no, una sensació de buidor éspresent en tots i cadascun dels moments i raconsde l’Ajuntament.

Tarda rere tarda, cada cop que s’obre la portade la secretaria, és com si t’haguéssim d’escoltarde nou; el familiar toc-toc a la porta seguit del’”hola, què tal?”, acompanyant-ho tot amb larialla a la cara, aquella que mai no se t’esborrava.

És com si d’un moment a l’altre haguessis desortir del despatx per demanar-nos a l’un o al’altre:

– “Quan puguis hauries de trucar a...”.

O bé:– “Què trobaríem...?”

O també:– “Què em podries passar a màquina aquest

escrit?”

Són tants els records que ens vénen a la memòriaque necessitaríem pàgines i pàgines per recollir-los tots, seria impossible.

I és que tu, Sisco –que així era com acostumàvema dir-te–, Sisco de cal Bernat, has estat pernosaltres molt més que un alcalde, has estat uncompany i, sobretot, un amic.

Ara que has marxat; ara que els dies s’escurceni els moixons han alçat el vol buscant terres méscàlides; ara que els camps han deixat enrere elsgrocs de després de la sega; ara que la pluja hadonat pas a un cel d’un blau net intens, un tímidsomriure es dibuixa als nostres llavis mentrerecordem els molts moments passats i agraïts. Almateix temps, per haver tingut l’oportunitat deconèixer-te i treballar al teu costat i fer-te saber,també, que la teva amistat i el teu recordperdurarà entre nosaltres.

Fins sempre. ■

Boldú, Dolors i Gemma

Despatx de l'ajuntament on Francesc Buireu va passar 24 anys treballantper als Plans de Sió.


Des dels Consells Comarcalsde la Segarra i de l'Urgell

El passat mes de setembreens va deixar un gran

company i amic, en FrancescBuireu i Rovira.

La seva pèrdua va suposar uncop molt dur per a tots i totes, jaque l’admiràvem per la sevagran talla personal i política.

En Francesc era una d’aque-lles persones que t’ajudava enels moments difícils, que t’en-coratjava a continuar caminantquan el camí estava ple d’obs-tacles i d’indecisions. La sevail·lusió i empenta s’encomanavaen cada una de les seves pa-raules i, sens dubte, la seva grancategoria ètica i moral ens feia,a tots plegats, lluitar dia a diaper tal de ser millors.

En el vessant polític, enFrancesc Buireu sempre fou unexemple a seguir. Ell era unapersona humil i la seva únicavoluntat era servir el seu mu-nicipi i a la seva comarca. Es valliurar en cos i ànima a treballarper a nosaltres, sense tenir capmés aspiració política que la de

Salvador Bordes i BalcellsPresident del Consell Comarcal de la Segarra

Paer en Cap de Cervera

Salvador Bordes, el dia 17 de setembre, glossantF. Buireu en ser nomenat fill il·lustre de la Segarra.Al seu costat, Antoni Esqué, secretari del ConsellComarcal.

La personalitat d’en FrancescBuireu ha estat a bastament

destacada per totes les personesque el vam conèixer. No és un tòpicparlar de la seva personalitat, en-tranyable, amb una gran bon-homia, curós dels detalls i llunyàa tot tipus d’estridències.

Blanca Cuñé Consellera comarcal

fer-nos viure una vida més justai més solidària.

Tot i el lament que suposa elseu traspàs, podem sentir-noscontents i orgullosos. Contents

pel fet de saber que la sevaempremta en cada una de lesseves accions és forta i marca-da, per la qual cosa, entre totsl’hem de continuar i vetllarperquè els grans i petitsobjectius que es va marcar norestin en l’oblit. I, tal i comtambé he dit, ens hem de sentirorgullosos de saber que ensdeixa un gran llegat i sobretot,el que és més important, unexemple a seguir. Ell ens hamarcat el camí, un trajecte ontot es pot aconseguir si sabemlluitar amb il·lusió i entusiasmesense mai defallir.

Gràcies, Francesc, pel teutreball, el teu esforç, la tevadedicació a tots i a totes, els teussacrificis i la teva empenta.Gràcies, Francesc, per ser unveritable amic, per ser uncompany al qual semprerecordarem. Confiem que allà onestiguis, ens ajudis, com semprehas fet. ■

Amb aquestes ratlles de recordvoldria fer ressaltar de la sevaactivitat política, la vinculada ambla Cultura, per a mi una de les mésdestacades, com a alcalde ipresident del Consell Comarcal.Ser el responsable màxim d’unmunicipi amb un catàleg patrimo-nial molt notable el va fer sensi-ble respecte al valor de testimonide temps passats i, alhora, al po-

tencial que significava si de totesles edificacions i els elementsemblemàtics dels pobles se’n feiauna bona promoció turística. Vaser dels primers a creure que lacultura podia ser un actiu dins dela promoció econòmica de la co-marca.

A més, també es va preocuparde potenciar l’activitat cultural enel seu municipi. Considero molt



Estimat Francesc,

Tenim el cor profundamentcavat en ombres i en dolor. La vidaens dóna cada etzibada que nom’avinc a conviure amb la tevaabsència, i no me’n puc fer enca-ra a la idea perquè et tinc amb mien tants moments!

Treballar amb tu i gaudir de lateva amistat ha estat per a mi comun do que m’ha aportat tantessatisfaccions! i alhora ara, el teurecord se’m fa present i m’in-terpel·la en tantes situacions!

Només cal dir-te que moltsmatins quan sento algú que pujales escales del Consell amb ritmeviu i amb un peculiar sonar detalons, t’imagino a tu amb la tevaalegria contagiosa donant-nos elbon dia amb el somriure semprea flor de llavis.

Aquest optimisme tranquil ensdesarmava tot sovint. Recordoquan et plantejàvem temes queens preocupaven i que vèiemrellevants per al Consell i tu ambaquella flema ens deies: “Nomésés això, ja ens en sortirem”.

Ens deixaves amb els argumentscapgirats perquè ens donaves totala confiança amb aquella pinze-llada d’optimisme innat. I aquestaactitud teva no era en cap cas perdeixadesa o improvisació, era lamanera de ser d’una persona ambuna gran qualitat humana i plenade valors.

Els valors es manifesten en lesnostres accions i omissions, en lesnostres paraules i en els nostres

important el Concurs de Pintura(aquest any arriba a la 14a edició),el fons pictòric que han anatrecopilant és de molta qualitat iamb autors reconeguts. La Tro-bada d’Artistes, la JornadaLiterària, la publicació de llibres...

aquesta relació de propostesculturals no la tenen moltes ciu-tats, i menys amb una trajectòriade tants anys. Queda patent quela seva tasca no va ser ni efímerani supèrflua. Va treballar dins lacultura partint d’unes propostes

molt vàlides i ambicioses, irecolzant propostes que sortien dela pròpia ciutadania, i en elmoment de fer memòria quedaevidenciat.

...queda el record, i queda lafeina feta. ■

silencis. En definitiva, sónreferents que orienten la nostravida vers un determinat sentit; ien tu, Francesc, eren tants i tanmagnànims! Entre molts voldriaesmentar-ne alguns.

Hi ha coses que no s’ensenyen ala universitat perquè són conna-turals en l’ésser humà, unad’aquestes és el tacte. No entès enel sentit físic de tocar sinó en elsentit metafòric de “tenir tacte”.És saber estar, saber dir, sabercallar, saber marxar a temps, sa-ber, en definitiva, el que s’ha defer i el que no s’ha de fer en cadamoment. Aquesta saviesa pràcticat’era innata i es palesava en tantsviatges, converses, reunions...

Una altra de les teves gransvirtuts era el diàleg. Buscar lasolució i la veritat a través de laparaula. Quantes vegades en lesreunions ens desmuntaves a totsamb la teva capacitat inesgotablede diàleg ! La gent no es podia en-fadar amb tu ni volent!

Els que hem compartit tantesbones estones amb tu sabem quequan esclafies en una granriallada, aquella expressió since-ra del teu somriure sincopat iesplèndid era mostra de la tevagenerositat. Generositat entesacom a voluntat de compartir-ho totcomençant pel teu propi temps.Això tan aparentment senzill dededicar temps als altres, de ser-hial costat, d’escoltar-los.

En tu, Francesc, costava sovintdiferenciar entre els teus vessantspersonal i públic perquè haviesoptat per assumir la vida com uncompromís. Compromís entèscom a prendre part en la realitat,implicar-s’hi, mirar de canviar lesestructures negatives i transfor-

mar-les en positives. El teucompromís amb la realitat que etva tocar de viure es concretavaamb una clara vocació de serveivers els teus veïns, la comarca, elpaís. I no ho manifestaves amb caparrogància ni orgull perquè crecque fins i tot tu no n’eres niconscient, ja que aquest valor era,com tants d’altres, innat i emergiaamb força de dins la teva perso-na. Aquest compromís el varesvehicular a través de la políticaentesa com a vocació i comactivitat que ennobleix l’ésserhumà i la comunitat a qui dónaservei.

I finalment, Francesc, en elsdarrers mesos ens vas donar unalliçó de dignitat. Si no és fàcilviure amb dignitat menys ho éspreparar la mort amb dignitat, i afe que ho vas aconseguir amb lacompanyia serena i íntegra de lateva família.

Cada estona que compartíemamb tu en les darreres setmanesera una lliçó d’humanitat. Tot i leslimitacions que tenies, et preocu-paves pels temes del municipi i dela comarca com si estiguessisplenament al peu del canó. Voliesque ens preocupéssim pel Conselli per l’Ajuntament abans que perla teva salut. Tu eres plenamentconscient del destí que t’albiravai a cada comiat, amb la teva mira-da i el teu sentit estrènyer demans, ens anaves alliçonant i dientadéu.

Francesc, no és fàcil imaginarel futur i ben just el presentamb la teva absència, però és bencert que el teu record i la tevaamistat hi seran presents. L’es-perança i la teva memòria fa queno t’oblidem. ■

Toni Pallès i Riera Gerent Consell Comarcal


Joan Salat i TarratsExpaer en Cap de Cervera

Expresident del Consell Comarcal de la Segarra

Es fa difícil concentrar en poques ratlles lapersonalitat de Francesc Buireu. Bon conver-

sador, atent a qualsevol situació que es pugui pre-sentar, servidor del poble, enamorat de la sevafeina, tant quan es dedicava a les tasques agrícolescom al quefer polític que li comportaren elsdiferents càrrecs que malgrat la seva joventuthavia anat ocupant.

Potser la paraula més definidora fóra la del seuhumanisme i la seva responsabilitat. Amic delsamics, servidor atent a tota circumstància,preocupat pel benestar de la comunitat.

Ens vàrem conèixer en la primera campanyaelectoral. Guanyà l’alcaldia dels Plans de Sió, peròprompte va sobresortir entre la comarca pel seutreball i dedicació. Constituïts els consellscomarcals, en fou elegit conseller. Vaig ocupar laPresidència de dit Consell Comarcal en les duesprimeres legislatures. Trobava en ell un grancol·laborador i vaig proposar-lo com a vice-president.

Desenvolupàrem una important tasca, sobretotper tirar endavant la solució al problema aiguade “boca” a tots els nuclis de la Segarra, tant enel vessant del Sió com en el de Cercavins. Havíempatit tots els pobles, inclosa Cervera, laproblemàtica de la falta d’aigua. S’intentarenperforacions o bé fer portar camions cuba, peròaquesta no era la solució. Aquesta passava perobtenir una dotació del Canal d’Urgell. Calguétreballar molt. Finalment, el 16 de març de 1991,se signava a la Casa Canal, a Mollerussa, amb lapresència del conseller de Governació, el Sr. JosepGomis, el conveni pel qual es concedia aigua perals pobles de la ribera del Sió i de la de Cercavins,tant per la comarca d’Urgell com de la Segarra.Importants obres es realitzaren des de la presad’aigua entre Agramunt i Santa Maria deMontmagastrell, per elevar-la i conduir-la perbastir tots els pobles de la zona. Francesc Buireuhi tingué la seva tasca, ja que calgué construirimportants dipòsits reguladors amb elcorresponent pas de les canonades de conducciói la instal·lació de les casetes impulsores.Finalment, arribà el dia històric per a tota la co-marca, a les Pallargues s’inaugurava la portada

d’aigua del Canal d’Urgell fins als nostres pobles,el juliol de 1993. Una bella aspiració d’anys i mésanys es convertia en realitat. Presidí els actesl’expresident de la Generalitat de Catalunya, a quiacompànyarem en Buireu com a alcalde dels Plansde Sió i vicepresident del Consell Comarcal i jomateix, com a paer en cap de Cervera i presidentdel Consell Comarcal de la Segarra. En els nostresdiscursos, confirmats amb la intervenció del’expresident Pujol, assenyalàrem aquell dia coma altament històric. Segles de penúria d’aiguaacabaven de resoldre’s. Donàrem per benempleats els treballs, problemes i dificultatsviscudes fins a poder arribar aquell moment.

El 1995, Buireu era elegit president del ConsellComarcal de la Segarra, càrrec que va ocupar finspoc abans del seu traspàs. Totes les caracte-rístiques que he intentat assenyalar del bon amicFrancesc Buireu, es posaren de manifest el dia16 de setembre de 2003 en la gran participació alvoltant de les seves despulles mortals, en què elspobles del municipi varen voler testimoniar l’últimadéu, d’una manera emotiva i participada. Eral’adéu a l’ home servidor, a l’home bo que fins alsseus darrers moments va voler seguir estant alcapdavant de les coses municipals i comarcals.Era un amic de soca-rel, fou un segarrencenamorat de la seva terra. ■

Joan Salat, el dia en què va donar el relleu a Francesc Buireu com apresident del Consell Comarcal de la Segarra.



En el moment en què se’m va encomanar laresponsabilitat de presidir el Consell Co-

marcal de l’Urgell, vaig tenir el plaer de conèixeren Francesc Buireu, president de la comarcaveïna i posseïdor d’un gran bagatge polític quees remunta als inicis de la creació de lescomarques.

De la seva tasca al capdavant del Consell, caldestacar la seva gran dedicació i il·lusió per lacomarca, que naixia de l’íntim lligam que l’unia ala seva terra i a la seva comunitat. En Francescvolia una comarca ferma i forta, com la gent de laSegarra, i amb aquest objectiu va treballar ambconvicció, amb una actitud dialogant i una voluntatde servei que el va caracteritzar sempre i que vafer possible fer front als difícils reptes d’impulsarla seva comarca i dur a terme projectes i serveisque ara són una realitat.

Rosa M. Mora i Valls Presidenta del Consell Comarcal de l’Urgell

La Segarra li deu molt. Des de l’aigua que haarribat als pobles de la Vall del Sió, fins a les rutesdels castells, l’atenció als pobles més petits perals quals en Francesc era un bon puntal. En defi-nitiva, va aconseguir fer de la institució quepresidia una eina útil per servir, buscar recursosi fer realitat la millora en la qualitat de vida delssegarrencs.

Com a persona, tant bon punt el vaig conèixer,vaig adonar-me de la seva gran qualitat humanai després vaig poder comprovar com n’era de fàcilapropar-s’hi, mantenir-hi relacions de treball enreunions, etc.

I ara que no és present entre nosaltres, calque el seu record ens animi a continuar enda-vant. Catalunya s’ha fet d’homes com en FrancescBuireu, polítics responsables que han portatla flama del país endavant amb fermesa i con-vicció. ■

El Consell Comarcal de la Segarra presidit per F. Buireu, el dia de la seva constitució. 12 de juliol de 1994.


Els homenatges

Escric aquestes ratlles en re-cord i homenatge a l'amic

Francesc Buireu. Han passatunes quantes setmanes, des queens va deixar, i encara esticcorprès per la seva enteresa idignitat, en la malaltia que vapatir.

Vaig conèixer en Francesc,arrel de la política, a partir del’adveniment de la democràcia,des de Convergència Demo-cràtica de Catalunya, cercavenpersones perquè es presentessinamb el nostre suport a leseleccions municipals.

Buscàvem persones quetinguessin neguit per millorar elsseus pobles, però a la vegadatambé tinguessin clar que caliatreballar per la recuperació na-cional de Catalunya.

Preguntaves als amics i co-neguts, les persones que acadascú dels nostres municipispodien complir al seu criteriaquests requisits, i així va sercom vaig contactar amb enFrancesc Buireu. No va ser gensdifícil de convèncer per presen-tar-se per Convergència i Unió ales nostres llistes. La primeravegada com a independent,vàrem sovintejar les nostres con-verses respecte si es feia militantdel nostre partit, jo insistia i ellva demanar un temps per pen-sar-ho.

Un bon dia ens va comunicarque s’ho havia rumiat i que creiaque ens ajudaria més sentmilitant.

Des d’aquell dia, en Francescva ser un membre de Conver-

Francesc Xavier Marimon i SabatéSenador per Lleida

Exconseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca

gència Democràtica de Cata-lunya modèlic. Interessat perla política general de Catalu-nya, preocupat per la políticaestatal i de la manera que afec-tava en bé o mal a Catalunya.Compromès, en definitiva, ambl’activitat política. Quantes iquantes hores dedicades a ferpropostes per millorar la políti-ca municipal. Quantes horestreballant per organitzar el nouconsell comarcal de la Segarradel que anys després en seriapresident.

En Francesc va ser una perso-na voluntariosa, que no esca-timava temps ni esforços a laseva activitat política i amb unagran virtut, tot i que al llarg dela seva vida ha ocupat diferentscàrrecs, mai ningú no podria dirque treballava per aconseguirquelcom per a ell.

M’agrada especialment ressal-tar aquesta virtut, doncs és unexemple per a tothom.

En Francesc deia sovint quedefensant els interessos delsnostres pobles, era com millorconstruíem Catalunya. Vas pre-dicar amb l’exemple, vas servirCatalunya d’una forma eficaç,com alcalde, com a president delConsell i com a militant deConvergència, d’una manera ala vegada entusiasta i senzilla.

Com a company teu de partitet dic que t’enyorem, com aconsol tenim el teu record imissatge, sempre romandràsamb nosaltres. ■Francesc X. Marimon signant al Llibre d'Honor de l'Ajuntament.



Josep Grau i SerisDiputat per Lleida al Parlament de Catalunya

Exconseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca

Fa no gaire temps, el 16 desetembre passat, ens deixa-

va l’amic Francesc Buireu, quifou alcalde dels Plans de Sió desde 1979 fins l’hora de la sevamort i qui, a més, presidí elConsell Comarcal de la Segarradurant vuit anys.

En Francesc ha estat tot unexemple d’home compromèsamb la seva terra, amb el seuideari, amb el seu país, amb laseva gent. Un home que sempreva demostrar un gran coratgeper dur el progrés al seu poblei a la seva comarca. Aquestesperit de lluita ha deixat a horesd’ara un bon grapat de millo-res i de feines ben fetes, de les

quals se’n podrà seguir gau-dint tot i la seva malauradaabsència.

D’ell hauríem de tenir semprepresent la seva capacitat detreball i d’entrega, per tald’aconseguir atendre les deman-des del seu poble. És així quesempre va mostrar una notòriasensibilitat cap a les necessitatsde primer ordre, socials i cul-turals de tots els seus conciu-tadans.

També em vénen a la memòriaels esforços que va dedicar pertal de proveir d’aigua la Segarra,la seva estimada comarca, o perubicar la nova seu del Consell

Comarcal. Però sobretot recordola seva aposta ferma pel CanalSegarra-Garrigues i la sevaempenta perquè aquest projecteesdevingués, com ja és, unarealitat.

Els que l’han conegut bé iaquells que han treballat colzea colze amb ell al llarg de la sevatrajectòria, estaran d’acord ambmi que en Francesc ens deixa atots plegats una herència decoratge i tenacitat que mereixésser continuada per tots els quihan de prendre les regnes de ladura tasca de servir un poble iuna comarca per contribuir a fermés gran el nostre país. ■

Josep Grau va ser un altre dels polítics que també va signar al Llibre d'Honor.


Una franja negra separada per un gruix de fer-ro. Una gradació de blau en la part superior

que amaga una textura formada per llavors decereal. La part inferior és format per un color càlidbarrejat de llumins, amb la representació realis-ta d’una clau i una mà. Al mig una porta texturadade roba de sac amb un pany. Tot una combinacióde formes i colors, amb una simbologia migamagada. Tot això i tot el que hi ha en el fons ésper fer un homenatge al Francesc Buireu.

Es pot explicar una pintura? Si la contemplacióestà lligada a les sensacions i aquestes sónpersonals, cal interpretar un quadre en públic?

En aquest cas, el que es pretén és fer unesreflexions personals en veu alta amb l’objectiudidàctic d’apropar aquests tipus d’obres al’espectador, ajudar-lo que pugui interpretar-lesa la seva manera i, en el fons, redescobrir el sa-ber veure.

La pintura té un aire ple d’optimisme pels colorsutilitzats.

Deixa a un costat el color de la mort, fins i toten aquesta petita part apareixen uns quadratsblancs, amb un llumí, com a fragments del passat,del record de moments singulars de la via, ambel foc de llumí que il·luminava moments quecadascú de nosaltres recordem del Sisco de ma-nera singularitzada. En la part baixa hi ha unquadrat blanc ple de llavors que ens ha deixat–curiosament disposats inversament a l’altra ban-da en què el color envaeix el quadre.

El costat del llum, ocupat per 4/5 parts delformat de l’obra, sembla estar en moviment. Unbiòleg hi podria veure espermatozoides; unaventurer s’imaginaria un desert amb un perfilmuntanyenc, al fons un cel net i estrellat; un cons-tructor possiblement s’imaginaria un fragmentd’una façana on queda una resta d’una porta...

La porta és realitzada amb roba de sac, un teixitmolt propi de la nostra zona, del sac de blat, quetots hem traginat, sobretot abans de l’arribadade la “cosetxadora” i de les carrosses que portenel gra a granel.

El pany, la clau i la mà són tres imatges, una

real i les altres representades que poden indicar,si les sabem combinar, la porta que ens obre capal futur, o el camí per passar per aquest desert, através del que ens ha deixat. Aquest futur éssimbolitzat amb la llavor que ens ha deixat i quehem de saber plantar perquè tinguem una pri-mavera plena de fruits. També el futur éssimbolitzat pels llumins, un element contraposat,que pot fer mal a la llavor si no s’utilitzacorrectament, però ben usat, ens escalfa, ens dónaenergia i ens il·lumina.

Gràcies a la llum podem veure els colors. És moltinteressant com, des de la religió, en l’art gòtic lallum s’associava a la salvació de la persona i comen l’art modern, el vidre de grans dimensions, comque proporcionava molta llum, era el símbol demés modernitat, en considerar-lo com l’objectemés pur.

Aquests dos invents, un de la natura i l’altre dela persona, sintetitzen el que hem rebut del passati ens obren les portes d’un futur. Les claus estanal nostre voltant, si les utilitzem ens podrà ajudara ser més feliços i més solidaris. Per això aquestapintura és optimista i plena de futur. ■

HOMENATGE, de Ramon Guixé

Anàlisi pictòrica



Quan hom tracta de fer un recorregut pelsesdeveniments culturals succeïts sota l’empara

de l’Ajuntament dels Plans de Sió i a propòsit deltraspàs del seu alcalde, l’entranyable FrancescBuireu, cal d’entrada fer un parell de pun-tualitzacions. Primera: personalitzem en l’alcalde–per a bé o per a mal, a vegades segons el color delmoment– aquelles activitats que duu a terme unajuntament; ara bé, és innegable que al seu costat,

Faig donació a l’Ajuntament dels Plans de Sió d’una escul-tura dedicada a l’ex alcalde Francesc Buireu.

Aquesta escultura simbolitza la unió de la gent dels poblesi el nen representa les noves generacions. Està feta deterracuita.

Durant tots aquests anys, he format part del jurat delconcurs de pintura dels Plans de Sió, que en Francesc vafundar. Amb els anys, vaig tenir la sort d’anar coneixent enFrancesc i sempre em va impactar la qualitat humana i lasensibilitat que tenia amb totes les qüestions ciutadanes ihumanes. Era un home del poble, senzill, però amb una grancapacitat de marcar-se reptes. És una llàstima que ja noestigui amb nosaltres. Crec que tenia moltes ganes de córrermés camí, però la vida és així i no ens toca més remei queacceptar els esdeveniments per durs que aquests siguin.

Ens ha deixat una bona herència i un bon record de la sevapersona. ■

A FRANCESC BUIREU

Tonet Anguera

Avui em toca donar,a un gran batlle l’adéu,en aquesta trista diadaserà data recordadala mort de Francesc Buireu.

Ja vaig escriure, fa uns anys,el pensament que tenia,i és que les persones, passem,però l’empremta deixem,amb tot el que hem fet en vida.

Aquí, el "Sisco" ha deixatla seva empremta inesborrable,havent fet tot el possible,per millorar el municipi,d'una forma insuperable.

Fruia en aquest treball,era la seva obsessió,gaudia de la influència,tenia la intel·ligència,i en fer-ho era curós.

Difícil serà de trobar,(crec que molts pensem així)cap altre, que al recordar,amb obres, pugui deixar,aquesta empremta al morir.

Si el mirem, com a persona,(defectes, tots en tenim)era per tots estimada,serà per tots recordada,com un amic molt sovint.

És un pèrdua sentida,crec, que en nom de tots, puc dir,que acompanyem la família,de la tristor que aquest dia,la seva mort, fa sentir.

millor dit, a l’ombra, hi ha també totes aquelles per-sones que formen l’equip de govern o hi col·laboreni, per tant, també és a ells a qui cal atribuir tots elsèxits culturals assolits al llarg del mandat d’un al-calde, en aquest cas concret des de 1979 fins al 2003.I segona: és indubtable que no pretenem fer untreball exhaustiu que reculli tots i cadascun dels actesculturals duts a terme en tots aquests anys, perquèsi volguéssim fer-ho primer hauríem de deixar molt

Antoni Boleda

L'herència culturalJosep M. Pinós

Coordinador de la 4a Jornada Literària


clar què entenem per “acte o fet cultural” i, és clar,aquest és un punt que ara no toca.

Poso la distància, física i generacional, com a ex-cusa per si em deixo al calaix esdeveniments cultu-rals que el lector voldria veure reflectits en aquestfull. Penseu que qui signa aquestes quatre ratllestot just acabava l’EGB quan en Francesc Buireu eraelegit per primer cop alcalde dels Plans de Sió.

Sense dubtes, crec que la fita cultural més importantha de ser Coses Nostres. Lluny queden les dificultatsper iniciar aquest Full d’informació municipal un gèlidhivern de 1980. Qui l’ha vist i qui el veu, superats elscanvis, incorporacions, baixes i aniversaris, apostaràa ulls clucs per 200 números més.

Una altra fita destacada data precisament del 10èaniversari de Coses Nostres. Aquell any varenproduir-se dos esdeveniments importantíssims, persi mateixos i per haver de posar en solfa granquantitat de persones. Per un costat la publicaciódel llibre Els Plans de Sió. Aproximació a lageografia, la història, els costums i l’art, que vamoure més d’una quarantena de col·laboradors i,per l’altre, la realització d’una Jornada de treballdel Grup de Recerques de les Terres de Ponent ales Pallargues el maig de 1990, que també veuria lallum en forma de publicació a partir d’onze ponènciesi amb una quinzena de participants.

Aquests actes, per bé que únics i aïllats, no sónestèrils perquè a partir de 1994 i fins als nostresdies s’han anat succeint una sèrie d’esdeveniments

culturals prou significatius: em refereixo a laTrobada d’Artistes, a la Jornada Literària i al Cursetd’Arquitectura Popular (aquest últim en connivènciaamb altres ajuntaments de la Segarra i l’Urgell). Finsal moment, totes aquestes activitats han vist la llumen forma de publicació. Sembla fàcil dir-ho, però aixòvol dir que ja comptem amb més d’una desena depublicacions i totes o quasi totes amb la Salutació es-perada d’en Francesc Buireu, uns cops en qualitatd’Alcalde dels Plans de Sió i altres com a presidentdel Consell Comarcal de la Segarra.

En una d’aquestes publicacions ens deia:“En moltes ocasions, ens afanyem per descobrir i

cercar interpretacions de corrents artístics queneixen o veuen la llum a ciutats allunyades quecompten ja amb tot un bagatge cultural i una infra-estructura adient, tant financera com d’equipaments,i no ens adonem del fet que aquí, a casa nostra,comptem, ja per se, amb una cultura mil·lenària ques’assenta en les arrels de la vella sabiduria populari en els coneixements ancestrals d’una pagesia inte-grada i integradora d’un territori, un paisatge i untemps que ens aporta, sens dubte, uns valors artísticsque, com a mínim, ens han de fer reflexionar res-pecte a la seva importància i la innegable necessitatd’estudiar-los, donar-los a conèixer i preservar-losper a noves generacions. Amb el convenciment queaquesta tasca ens ha de garantir, sens dubte, podercontinuar tenint la nostra pròpia identitat com apoble i comarca.”

Ens queda parlar del tema de les nostres arrels.Aquestes les trobem estudiades amb treballs inèditsals Monogràfics de Coses Nostres. Ja en portem 28amb aquest.

Art, literatura, història i arquitectura sóm com elsquatre pilars bàsics per nostra cultura.

Segurament trobaríem pocs municipis com el nostre,mutatis mutandis de rigor, amb tanta solvència cul-tural contrastada. És clar que al darrere de tot això hiha molta gent treballant i molta gent col·laborant-hi,però també és ben cert que tot això s’ha esdevingutdurant el mandat d’en Francesc Buireu.

Aquí caldria fer esment, també, de totes les confe-rències, taules rodones, ponències, homenatges, con-cursos, lliuraments de plaques, etc., que s’han anatdesenvolupant en aquests més de vint anys llargs demandat.

Per tot això, gràcies per haver volgut fer de laCULTURA, en majúscules, un puntal important del’obra de govern de tots aquests anys. ■

1a. La Segarra i l’Urgell com a fonti marc de creació. 1994.2a. Intercanvi artístic entre poble iciutat. 1996.3a. Educar-nos per a l’art. 1998.4a. Com difondre l’art. 2000.5a. Art, per a què? 2002.

Publicacions més recents:

TROBADA D’ARTISTES JORNADA LITERÀRIA ARQUITECTURA POPULAR

1a. Jornada Literària als Plans de Sió.Homenatge a Rosa Peres. 1997.2a. Del fons i de la forma. Homenatgea Manuel de Pedrolo. 1999.3a. Del temps, de la memòria. Home-natge a Guillem Viladot. 2001.4a. Temps d’escola. 2003. (En premsa)

1r. Les cabanes i els marges.2000.2n. El territori i la casa. 2001.3r. L’arquitectura dels oficis.2002.4t. L’arquitectura de l’aigua.2003. (En premsa)

Francesc Buireu inaugurant la 1ª Jornada Literària a les Pallargues el 1997.



El concurs de pintura“Els Plans de Sió”

Diferents obres premiades del concurs de pintura “Els Plans de Sió”.

Entregant premis als guanyadors.

L'exposició dels quadres durant les festes de Nadal.

Ramona Rovira, mare d'en Francesc Buireu, entregant un premi del concursdedicat a la memòria de l'alcalde promotor del concurs de pintura. Any 2003.


L'aigua, la seva obstinació

Els pobles abastits per camions cisternes, l'any 1987.

Fotos esquerra i superior:Construcció de la canonada de la Vall del Sió.

Estació de bombeig de Ratera.El president Pujol inaugura, als Plans de Sió, la portadad'aigües a la Segarra. Maig de 1993.



El canal Segarra-Garrigues

Inici del procés deconcentració parcel·làriaals Plans de Sió.

El canal Segarra-Garrigues.

Francesc Buireu va con-tribuir decisivament en

el projecte del canal Se-garra-Garrigues. Fou pre-sident de la col·lectivitatnúm. 8 i defensà aferrissa-dament la dotació d'aiguapel marge esquerre del ca-nal, que ha de regar 10.000hectàrees de la Segarra.


Com pensava i escrivia F. Buireu

El Consistori, en sessió celebradael passat dia 6 dels corrents, adoptàentre d’altres, iniciar en aquestmunicipi la publicació d’InformacióMunicipal, per mitjà de COSESNOSTRES, i que avui arriba a lesseves mans.

Full d’informació obert a tothom,perquè es puguin aportar totes lesnoves que siguin propostes per tot elveïnat, amb l'única finalitat que elspobles del nostre Municipi dels Plansde Sió, tinguin coneixement del quepassa i que la nostra tasca, les nostresobres i les nostres opinions siguin itinguin un gust d’acceptació per partde tots els contribuents, amb una sanadisposició i acceptació de la crítica, laqual rebrem amb el desig de millorar-la, dins de les nostres possibilitats...

...L’obertura d’aquest Full es fa dinsde les Festes Nadalenques i d’entradaen un any nou, desitjant-vos a tothomque passeu unes bones festes; tambéquedaríem molt agraïts que els nos-tres pobles ho assenyalessin als seuscarrers i places amb diversos motiuspropis d’aquests dies de joia ja queamb molts escassos recursos podríemampliar la nostra pròpia alegria.

Desitjaria que aquesta iniciativa fosdel vostre grat.

Desembre 1980

El nostre municipi dels Plans de Sióestà d’enhorabona. A les acaballes delmes d’octubre, ja podem dir que haestat un any ple d’esdevenimentsculturals i la quotidianitat i senzillesade la vida camperola s’ha vist sorpre-nentment trasbalsada per actes queens han omplert i enriquit espiri-tualment, doncs fets com la Trobadadel Grup de Recerques de les Terresde Ponent, la presentació del llibre ElsPlans de Sió, aproximació a lageografia, història, costums i art, ola celebració del 10è aniversari delfull Coses Nostres són un exponentclar de com sortosament la culturaretorna als nostres pobles.

La 25 Trobada del Grup de Re-cerques de Ponent, que va tenir lloca les Pallargues, ha estat sens dubteun dels actes més importants, ens vadeixar un inesborrable record a tots

els que vàrem assistir i escoltar lesexposicions dels treballs presentatsper estudiosos. A tots ells el nostrereconeixement, i la millor manerad’expressar aquest agraïment,creiem des de l’Ajuntament, és lapublicació de totes les ponènciespresentades en el present volum.

La rigorositat i objectivitat de lesexposicions on s’han reflectit fetslocals, concrets o genèrics, fan quetingui tot l’interès per a nosaltres isigui una eina o font de consulta peral nostre jovent, al mateix temps queben segur serà l’espill que esperonil’esperit d’investigació i estima de lanostra història en tots ells.

Octubre 1990

...voldria posar l’èmfasi en l’agraï-ment i reconeixement a la tasca queestan portant a terme tots aquells queamb tota la il·lusió treballen is’esforcen per tirar endavant aqueststipus d’iniciatives, ja sigui en l’àmbitliterari, en l’art o, com en aquest cas,en la recuperació i el coneixementmés aprofundit de l’arquitectura po-pular, aquí a casa nostra, a la nostraterra. Arquitectura que ens parlad’un temps pretèrit, on amb elselements més simples, senzills i bàsicsque la natura oferia als nostresavantpassats, vàrem portar a termeaquests tipus de construccions ihabitatges que han conformat, ambunes característiques tan peculiars,els nostres nuclis. O bé les cabanes opletes esteses al llarg i ample delsnostres termes. El curs d’arquitecturapopular que es va celebrar l’estiupassat a la Segarra i l’Urgell ésl’exponent gràfic de la voluntat derecuperar i preservar aquest tipusd’arquitectura...

Agost 2000

No cal que us digui el que repre-senta per a l’Ajuntament dels Plansde Sió i per a tot el municipi el fet depoder donar continuïtat a aquestesjornades literàries, que van néixeranys enrere, fruit de l’empenta iil·lusió dels nostres, en aquell tempsjoves estudiants i avui bons i magní-

fics professionals, que demostrarenamb aquest esforç continuat per ferpresent la cultura en general i la lite-ratura en particular, aquí a les Pallar-gues, la seva estima i amor peraquesta terra i el seu respecte peraquesta cultura nostra de la Cata-lunya de terra endins....

Novembre 2001

...la fotografia, en aquest cas, esconverteix en el notari més rigorós ifidel d’un temps i d’un país, en elfedatari públic de què ha estat i harepresentat la nostra ben estimadacomarca de la Segarra des de ladarreria del segle XIX fins als recentsanys setanta.

Com si fos una exhalació o unsospir, podem gaudir d’aquesta visióretrospectiva, la qual, paradoxal-ment, ens ha de fer enfortir en elsentiment que formem part de lacomunitat segarrenca. I avui, a l’inicidel nou segle, som el que som i estemon estem mercès al nostre esforç i altreball dels nostres avantpassats, quesempre han estat fidels a la terra ihan donat testimoni d’estima i amorpel seu país, que és el nostre, Catalu-nya, conformant una història que ésben pròpia i ben nostra, i garantint,així mateix, unes tradicions ques’arrelen i neixen en la nit del temps.

Per això, entenc que aquest volumrepresenta el millor testimoni per hon-rar i reconèixer tot l’esforç, tota l’em-penta i tota la voluntat d’aquells queun dia ens precediren en el camí de lavida i que avui mercès a aquest llibre,en certa manera, se’ns tornen a ferpresents en reviure un model desocietat de la qual som hereus, i és elnostre deure recordar-los i honrar-los.

Com a president del Consell Comar-cal de la Segarra agraeixo públi-cament l’esforç de les institucions,dels professionals del món de lafotografia i de tots aquells que hancol·laborat d’alguna manera possibleque la Història Gràfica de la Segarravegi la llum i sigui una realitat quepermeti atansar-nos, recordar i fer-nos present la història segarrencamés immediata.

2001



La seva acció política

Amb el president del Parlament,Heribert Barrera, a Sisteró i Pelagalls.

A Hostafrancs, durant una conferència de la Fundació Jordi Cases.Alguns llibres del seu llegat cultural.

En aquestes dues imatges, junt amb els esportistes.



Al castell de les Pallargues.

Homenatge a Manuel de Pedrolo, al castell de l'Aranyó.

Música als castells.

Visites institucionals als Plans de Sió.

Amb la gent dels nostres pobles.




Amb MartaFerrusola i ungrup de donesdel municipi.Maig de 1991.

11 de Setembrede 2000.Ofrena floral alMonument de laGeneralitat deCervera.

Trobadasardanista.

Homenatges.



Exposició de la Segarraal Palau Robert (21-9-99).

Presentació de la Guia Gastronòmica de la Segarra. Any 2002.

Al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona (2-10-99).

Lliurant premis als artesans de la Segarra.

Inaugurant la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Cervera. Inaugurant un tram de l'Eix Transversal de Catalunya.



El comiat... 17-9-2003

Ple extraordinari a l'ajuntament,amb la presència dels consellersde Relacions Institucionals id'Agricultura, Hbles. Srs. Josep M.Pelegrí i Josep Grau respectivament.La cadira del centre restà buida, enmemòria de l'alcalde difunt.

Moment del lliuramentde la placa on figura lainscripció de fill il·lustredels Plans de Sió.

El Plenari del Consell, també es vareunir a la sala consistorial per declararF. Buireu fill il·lustre de la Segarra.

Dos moments de la sortida del fèretre de la Casa de la Vila, portat permembres de l'Ajuntament i el president del Consell Comarcal.


El comiat... 17-9-2003

Arribada de la comitiva fúnebreal local social de les Pallargues.

Autoritats i familiarsal capdavant del dol.

El local social va resultarinsuficient per encabir lagernació vinguda d'arreu,per retre l'últim adéu alnostre alcalde.



Gràcies

Des del record del sempre estimat i enyoratFrancisco, el nostre fill i germà, volem amb

aquestes ratlles expressar el nostre sentimentd'agraïment i de reconfortament per totes lesmostres d'estima, d'efecte, de solidaritat icomprensió que hem rebut de vostès, de totsvosaltres, en aquests darrers llargs mesos en quèpatí amb resignació la malaltia que el va durirreversiblement al darrer trànsit, malaltia a laqual va fer front amb tota serenitat i enteresa.

En primer lloc, volem agrair les tantes i tantesmostres de suport que hem rebut dels veïns delmunicipi i comarca, de tots els seus companys iamics, que finalment s'aplegaren per acomiadar-se, en l'acte del sepeli, íntim i solemne al mateixtemps, i el que és més important, tant i tant sentit,doncs en el mateix esclataren els més altssentiments d'amistat, de suport i de compa-nyerisme que es reflectiren al llarg de la celebracióde la cerimònia.

Mitjançant aquestes ratlles, volem agrair a lacorporació municipal dels Plans de Sió, companystots ells del nostre fill i germà Francisco, els qualses "bolcaren" i acolliren amb sincer amor i afectea la casa consistorial, la llar de tots i que tantestimava el Francisco, perquè l'acollís en cospresent en la capella ardent que s'instal·là en lamateixa, reconeixent i agraint de tot cor, l'acordmunicipal de nomenar-lo fill predilecte i il·lustredel municipi dels Plans de Sió. Agraïment quetambé fem extensiu al Consell Comarcal de laSegarra pel seu nomenament com a fill il·lustrede la comarca.

El record, la memòria i l'enyorança d'en Fran-cisco ens acompanyarà sempre, però trobarem afaltar la seva companyia, el seu alè, el seu suporti, en definitiva, tota la seva humanitat i bonhomia.Ell, que ens va estimar tant, a la seva família, vatenir igual estima i treballà amb aquest esperitper al seu poble, per al seu municipi, per al seuajuntament, al qual va dedicar anys i anys de la

Família de Francesc Buireu Rovira

seva vida, i com no, per la seva comarca la Segarrai pel seu país Catalunya, va abocar-hi tota la sevaenergia, tots els seus esforços amb una voluntatúnica que era la d'ajudar i col·laborar a redreçarel seu país i la seva terra.

Nosaltres, la seva família, hem estat testimonisi fedataris de la seva dedicació, dels seu afany, dela seva voluntat i esperit de servei vers els Plansde Sió, la Segarra i Catalunya. Hem estat testi-monis que, fins i tot quan la malaltia colpia mésseverament el seu cos, ja molt malmès per lesdarreres observacions, en la seva ànima i en elseu interior bullia l'esperit de servei, interessant-se i preocupant-se pel desenvolupament dels afersmunicipals i comarcals, en definitiva preocupant-se per la seva gent.

Ell, que va estimar tant i gaudí de tot allò quel'envoltava, família, amics i veïns, es va endinsaren les arrels més profundes d'aquest país nostre,d'aquesta terra aspra però agraïda i d'aquestentorn que coneixia pam a pam, que treballà permillorar-lo en tots els àmbits culturals, socials...ben segur, avui se sentiria honrat i creiem quesincerament un xic afalagat.

El trobem i el trobarem a faltar, però aquestatrista enyorança l'omplim, en part en serconeixedors que la seva tasca i la seva dedicacióal municipi i a la comarca, que ho va fer de totcor, amb l'esperit més obert, per amor i estima alseu poble i al seu país, ha tingut aquest reco-neixement, que com a família d'en Francisco,l'agraïm profundament i la publicació d'aquestamonografia n'és un exemple.

A tots vosaltres que l'heu conegut, que heucompartit el seu treball, les seves vivències i expe-riències, la seva família avui, us vol correspondreamb aquestes senzilles paraules agraint totes lesmostres d'afecte i suport rebudes.

Moltes gràcies.

sempre en el record - plansdesio.comla seva única germana petita, la maria dolors. el 1979 fou...

Documents