selección de listados

Selección de listados

muro me7 Fecha: v9

Página 5

Referencia: Muro: nuevo (muro me7)

Comprobación Valores Estado

- Intradós:

Calculado: 28 cm

Cumple

Separación máxima entre barras:

Norma EHE, artículo 42.3.1

Máximo: 30 cm

- Armadura vertical Trasdós:

Calculado: 30 cm

Cumple

- Armadura vertical Intradós:

Calculado: 30 cm

Cumple

Comprobación a flexión compuesta:

Comprobación realizada por unidad de longitud de muro

Cumple

Comprobación a cortante:

Artículo 44.2.3.2.1 (EHE-98)

Máximo: 12.34 t/m

Calculado: 4.56 t/m

Cumple

Comprobación de fisuración:

Artículo 49.2.4 de la norma EHE

Máximo: 0.3 mm

Calculado: 0.132 mm

Cumple

Longitud de solapes:

Norma EHE-98. Artículo 66.6.2

- Base trasdós:

Mínimo: 0.44 m

Calculado: 0.45 m

Cumple

- Base intradós:

Mínimo: 0.2 m

Calculado: 0.2 m

Cumple

Comprobación del anclaje del armado base en coronación:

Criterio J.Calavera. Muros de contención y muros de sótano.

- Trasdós:

Mínimo: 25 cm

Calculado: 25 cm

Cumple

- Intradós:

Mínimo: 0 cm

Calculado: 26 cm

Cumple

Área mínima longitudinal cara superior viga de coronación:

J.Calavera (Muros de contención y muros de sótano)

Mínimo: 2.2 cm²

Calculado: 2.2 cm²

Cumple

Se cumplen todas las comprobaciones

Información adicional:

- Cota de la sección con la mínima relación 'cuantía horizontal / cuantía vertical' Trasdós: -3.00 m

- Cota de la sección con la mínima relación 'cuantía horizontal / cuantía vertical' Intradós: -3.00 m

- Sección crítica a flexión compuesta: Cota: -3.00 m, Md: 5.83 t·m/m, Nd: 2.62 t/m, Vd: 5.59 t/m, Tensión

máxima del acero: 2.375 t/cm²

- Sección crítica a cortante: Cota: -2.69 m

- Sección con la máxima abertura de fisuras: Cota: -3.00 m, M: 3.26 t·m/m, N: 2.62 t/m Referencia: Zapata corrida: nuevo (muro me7)


Comprobación de estabilidad:

- Coeficiente de seguridad al vuelco:

Valor introducido por el usuario.

Mínimo: 2

Calculado: 2.15

Cumple

Canto mínimo:

- Zapata:

Norma EHE. Artículo 59.8.1.

Mínimo: 25 cm

Calculado: 45 cm

Cumple

Tensiones sobre el terreno:


Referencia: Zapata corrida: nuevo (muro me7)


- Tensión media:

Máximo: 1 kp/cm²

Calculado: 0.419 kp/cm²

Cumple

- Tensión máxima:

Máximo: 1.25 kp/cm²


Cumple

Flexión en zapata:

Comprobación basada en criterios resistentes

- Armado superior trasdós:

Mínimo: 1.44 cm²/m

Calculado: 4.52 cm²/m

Cumple

- Armado inferior trasdós:

Mínimo: 0 cm²/m


Cumple

- Armado inferior intradós:



Cumple

Esfuerzo cortante:

Norma EHE. Artículo 44.2.3.2.1.

Máximo: 12.71 t/m

- Trasdós:

Calculado: 1.69 t/m

Cumple

- Intradós:

Calculado: 5.76 t/m

Cumple

Longitud de anclaje:

Norma EHE-98. Artículo 66.5.

- Arranque trasdós:

Mínimo: 16 cm

Calculado: 37.6 cm

Cumple

- Arranque intradós:

Mínimo: 15 cm

Calculado: 37.6 cm

Cumple

- Armado inferior trasdós (Patilla):

Mínimo: 11 cm

Calculado: 11 cm

Cumple

- Armado inferior intradós (Patilla):

Mínimo: 0 cm

Calculado: 0 cm

Cumple

- Armado superior trasdós (Patilla):

Mínimo: 11 cm

Calculado: 11 cm

Cumple

- Armado superior intradós:

Mínimo: 15 cm

Calculado: 45 cm

Cumple

Recubrimiento:


- Inferior:

Mínimo: 3.5 cm

Calculado: 5 cm

Cumple

- Lateral:

Mínimo: 7 cm

Calculado: 7 cm

Cumple

- Superior:

Mínimo: 3.5 cm

Calculado: 5 cm

Cumple

Diámetro mínimo:


Mínimo: Ø12

- Armadura transversal inferior:

Calculado: Ø12

Cumple

- Armadura longitudinal inferior:

Calculado: Ø12

Cumple

- Armadura transversal superior:

Calculado: Ø12

Cumple

- Armadura longitudinal superior:

Calculado: Ø12

Cumple


muro me7 Fecha: v9

Página 6

Referencia: Zapata corrida: nuevo (muro me7)



Norma EHE. Artículo 42.3.1 (pag.149).

Máximo: 30 cm


Calculado: 20 cm

Cumple


Calculado: 25 cm

Cumple


Calculado: 25 cm

Cumple


Calculado: 25 cm

Cumple

Separación mínima entre barras:

J. Calavera, 'Cálculo de Estructuras de Cimentación' 4ª edición, INTEMAC. Apartado 3.16 (pag.129).

Mínimo: 10 cm


Calculado: 20 cm

Cumple


Calculado: 25 cm

Cumple


Calculado: 25 cm

Cumple


Calculado: 25 cm

Cumple

Cuantía geométrica mínima:

Criterio de CYPE Ingenieros.

Mínimo: 0.001


Calculado: 0.001

Cumple


Calculado: 0.001

Cumple


Calculado: 0.00125

Cumple


Calculado: 0.001

Cumple

Cuantía mecánica mínima:


Norma EHE. Artículo 56.2.

Mínimo: 0.00031

Calculado: 0.001

Cumple



Mínimo: 0.00025

Calculado: 0.001

Cumple



Mínimo: 0.00113

Calculado: 0.00125

Cumple



Mínimo: 0.00045

Calculado: 0.001

Cumple



- Momento flector pésimo en la sección de referencia del trasdós: 1.94 t·m/m

- Momento flector pésimo en la sección de referencia del intradós: 5.35 t·m/m

13.- MEDICIÓN

Referencia: Muro B 400 S, CN Total

Nombre de armado Ø10 Ø12 Ø16

Armado base transversal Longitud (m) Peso (kg)

34x3.21 34x1.98

109.14 67.29

Armado longitudinal Longitud (m)

Peso (kg) 11x9.86

11x8.75 108.46

96.29


34x3.19 34x5.03

108.46 171.18



Armado longitudinal Longitud (m) Peso (kg)

11x9.86 11x8.75

108.46 96.29

Armado viga coronación Longitud (m) Peso (kg)

2x9.86 2x8.75

19.72 17.51

Armadura inferior - Transversal Longitud (m) Peso (kg)

51x1.96 51x1.74

99.96 88.75

Armadura inferior - Longitudinal Longitud (m) Peso (kg)

9x9.86 9x8.75

88.74 78.79

Armadura superior - Transversal Longitud (m) Peso (kg)

41x1.03 41x0.91

42.23 37.49

Armadura superior - Longitudinal Longitud (m) Peso (kg)

3x9.86 3x8.75

29.58 26.26

Arranques - Transversal - Izquierda Longitud (m)

Peso (kg)

34x0.87

34x0.54 29.58

18.24

Arranques - Transversal - Derecha Longitud (m)

Peso (kg) 34x1.12

34x1.77

38.08

60.10

Totales Longitud (m) Peso (kg)

138.72 85.53

497.15 441.38

146.54 231.28

758.19

Total con mermas (10.00%)

Longitud (m) Peso (kg)

152.59 94.08

546.87 485.52

161.19 254.41

834.01

Resumen de medición (se incluyen mermas de acero)

B 400 S, CN (kg) Hormigón (m³)

Elemento Ø10 Ø12 Ø16 Total HA-25, Control Estadístico Limpieza

Referencia: Muro 94.08 485.52 254.41 834.01 19.50 2.00

Totales 94.08 485.52 254.41 834.01 19.50 2.00


muro me7 Fecha: v9

Página 7

PROJECTE CONSTRUCTIU D'UN CARRIL BICI A LA CARRETERA ME-15, ENTRE ELS PK4+850 I 6+400, I D'INCORPORACIÓ I CONNEXIÓ DEL CARRIL BICI A LA CARRETERA ME-7

FINS A LA FINCA DE SES SALINES DE LA CONCEPCIÓ SITUADA AL PK 21+700, AL T.M. DE MERCADAL

ANNEX NÚM. 7.- ESTRUCTURES

Càlcul obres de fàbrica Me-15

ÍNDICE

1.- NORMA Y MATERIALES 2

2.- GEOMETRÍA 2

3.- TERRENOS 2

4.- ACCIONES 2

5.- MÉTODO DE CÁLCULO 3

6.- RESULTADOS 4

7.- COMBINACIONES 11

8.- DESCRIPCIÓN DEL ARMADO 13

9.- COMPROBACIÓN 13

10.

-

MEDICIÓN 15


PASOS DE GANADO Fecha: v9

Página 2

1.- NORMA Y MATERIALES Norma: EHE-08 (España)

Hormigón: HA-25, Control Estadístico

Acero de barras: B 500 S, Control Reducido

Recubrimiento exterior: 3.5 cm

Recubrimiento interior: 3.5 cm

2.- GEOMETRÍA

Plano superior módulo: Por gálibo (2.00 m)

MÓDULO Espesores Hastiales: 25 cm

Losas: 25 cm

3.- TERRENOS Módulo de balasto: 9000.0 t/m³

Tensión admisible base: 20.00 t/m²

Densidad aparente: 2.0 kg/dm³

Ángulo rozamiento interno: 37 grados

Cohesión: 0.00 t/m²

Porcentaje de rozamiento terreno-muro: 0 %

Ángulo de transmisión de las cargas: 45 grados

4.- ACCIONES Sin sobrecarga superior

Sobrecarga uniforme inferior: 0.40 t/m²

Sin sobrecarga hidráulica

CARGAS EN BANDA

Ancho: 5.00 m, Carga: 0.40 t/m²




PASOS DE GANADO Fecha: 02/06/15

Página 3

CARROS DE CARGA

3 Carros IAP-98

3 Carros IAP-98

5.- MÉTODO DE CÁLCULO El modelo de cálculo utilizado es por elementos finitos triangulares tipo lámina gruesa tridimensional, que considera la deformación por cortante. Están formados por seis nodos, en los vértices y en los puntos medios de los lados, con seis grados de libertad cada uno. Se realiza un mallado del marco en función de las dimensiones

(espesores y luces). En cada nodo se obtienen, mediante un análisis elástico y lineal, ocho esfuerzos con los que se comprueba y dimensiona la sección de hormigón y el armado. A partir de los desplazamientos se comprueba la flecha, tensiones sobre el terreno, despegue de la losa de cimentación, etc.



Página 4

6.- RESULTADOS Módulo

Hastial izquierdo.

Abreviatura Significado Unidades

Nx Axil X t/m

Ny Axil Y t/m

Nxy Axil XY t/m

Mx Flector X t·m/m

My Flector Y t·m/m

Mxy Flector XY t·m/m

Qx Cortante X kp/m

Qy Cortante Y kp/m

Dx Desplazamiento X mm

Dy Desplazamiento Y mm

Dz Desplazamiento Z mm

Gx Giro X mRad

Gy Giro Y mRad

Gz Giro Z mRad PESO PROPIO

Esfuerzos Desplazamientos

Nudo Nx Ny Nxy Mx My Mxy Qx Qy Dx Dy Dz Gx Gy Gz

1 -1.94 -1.22 0.75 -0.18 -0.01 0.03 228.92 -362.34 0.00 0.00 -0.33 -0.03 0.01 -0.00

3 -2.02 -0.35 0.00 -0.19 -0.03 -0.00 223.59 0.00 -0.00 0.00 -0.33 -0.03 -0.00 -0.00

5 -1.94 -1.22 -0.75 -0.18 -0.01 -0.03 228.92 362.34 -0.00 0.00 -0.33 -0.03 -0.01 0.00

11 -1.08 -0.06 0.05 -0.08 -0.00 -0.02 76.44 -18.14 -0.00 0.01 -0.34 0.00 0.00 -0.00

13 -1.29 -0.15 -0.00 -0.09 -0.01 -0.00 98.81 0.00 -0.00 0.01 -0.34 0.01 0.00 -0.00

15 -1.08 -0.06 -0.05 -0.08 -0.00 0.02 76.45 18.14 0.00 0.01 -0.34 0.00 0.00 0.00

21 -0.47 -0.43 -0.21 -0.01 0.02 -0.02 35.60 -119.93 -0.00 0.00 -0.34 0.02 -0.00 -0.00

23 -0.53 -0.06 0.00 -0.01 0.00 0.00 17.28 0.00 -0.00 0.00 -0.34 0.02 -0.00 -0.00

25 -0.47 -0.43 0.21 -0.01 0.02 0.02 35.60 119.93 0.00 0.00 -0.34 0.02 0.00 0.00 EMPUJE DE TIERRAS



1 -1.36 1.96 -0.34 -0.42 -0.28 -0.00 1875.88 156.96 -0.00 -0.01 -0.11 0.07 -0.01 0.02

3 -1.41 0.11 0.00 -0.44 -0.16 -0.00 2274.11 0.01 -0.00 -0.01 -0.11 0.07 -0.00 -0.00

5 -1.36 1.96 0.34 -0.42 -0.28 0.00 1875.91 -156.94 0.00 -0.01 -0.11 0.07 0.01 -0.02

11 -1.12 -0.10 0.03 0.65 0.29 0.01 -117.92 -316.06 -0.00 -0.07 -0.11 -0.01 0.00 -0.03

13 -1.08 -0.03 0.00 0.68 0.12 0.00 -272.82 -0.00 0.00 -0.07 -0.11 -0.01 0.00 0.00

15 -1.12 -0.10 -0.03 0.65 0.29 -0.01 -117.93 316.06 0.00 -0.07 -0.11 -0.01 0.00 0.03

21 -1.25 1.60 0.29 -0.43 -0.23 0.03 -1352.28 123.35 -0.00 -0.01 -0.12 -0.05 0.01 0.02

23 -1.34 0.01 -0.00 -0.44 -0.14 -0.00 -1580.24 0.00 0.00 -0.01 -0.12 -0.05 -0.00 0.00

25 -1.25 1.60 -0.29 -0.43 -0.23 -0.03 -1352.28 -123.35 0.00 -0.01 -0.12 -0.05 -0.01 -0.02 SOBRECARGA INFERIOR



1 -0.01 0.06 -0.02 0.01 0.00 -0.00 -15.08 17.26 -0.00 -0.00 -0.03 0.00 -0.00 0.00

3 0.00 0.01 -0.00 0.01 0.00 0.00 -15.02 -0.00 0.00 -0.00 -0.03 0.00 0.00 0.00

5 -0.01 0.06 0.02 0.01 0.00 0.00 -15.08 -17.26 0.00 -0.00 -0.03 0.00 0.00 -0.00

11 -0.01 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 -6.27 0.92 0.00 -0.00 -0.03 -0.00 0.00 0.00

13 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 -0.00 -8.11 -0.00 0.00 -0.00 -0.03 -0.00 0.00 0.00

15 -0.01 0.00 -0.00 0.00 0.00 -0.00 -6.27 -0.92 -0.00 -0.00 -0.03 -0.00 0.00 -0.00

21 -0.00 0.01 0.00 -0.00 -0.00 0.00 -6.10 1.74 -0.00 -0.00 -0.03 -0.00 0.00 0.00

23 -0.00 -0.00 0.00 -0.00 -0.00 -0.00 -5.06 -0.00 0.00 -0.00 -0.03 -0.00 -0.00 0.00

25 -0.00 0.01 -0.00 -0.00 -0.00 -0.00 -6.10 -1.74 0.00 -0.00 -0.03 -0.00 -0.00 -0.00 CARGA EN BANDA 1



1 -0.19 -0.11 0.08 -0.02 -0.00 0.00 34.12 -49.06 -0.00 -0.00 -0.03 -0.00 0.00 -0.00

3 -0.19 0.04 0.00 -0.02 -0.00 -0.00 19.52 -5.36 -0.00 0.00 -0.03 -0.00 -0.00 0.00

5 -0.17 -0.11 -0.08 -0.01 0.00 -0.00 14.57 43.67 -0.00 0.00 -0.02 -0.00 -0.00 0.00

11 -0.10 -0.01 0.02 -0.01 0.00 -0.00 9.07 -2.43 -0.00 -0.00 -0.03 0.00 0.00 0.00

13 -0.23 -0.02 0.01 -0.01 -0.00 -0.00 -3.33 0.10 -0.00 0.00 -0.03 -0.00 0.00 0.00

15 -0.09 -0.01 -0.02 -0.01 -0.00 0.00 3.39 1.76 -0.00 0.00 -0.03 -0.00 0.00 0.00

21 -0.06 -0.10 -0.03 -0.00 0.00 -0.00 -5.53 -21.06 -0.00 -0.00 -0.03 0.00 -0.00 0.00

23 -0.25 -0.10 0.00 -0.02 -0.00 0.00 -33.53 2.89 -0.00 0.00 -0.03 0.00 -0.00 0.00

25 -0.06 -0.10 0.03 -0.00 0.00 0.00 -0.87 23.82 -0.00 0.00 -0.03 0.00 0.00 0.00 CARGA EN BANDA 2



1 0.01 0.01 0.01 -0.01 -0.00 0.00 20.77 1.70 0.00 -0.00 0.01 0.01 0.00 0.00

3 -0.00 -0.02 0.00 -0.02 -0.00 -0.00 53.77 0.00 -0.00 -0.00 0.01 0.01 -0.00 -0.00

5 0.01 0.01 -0.01 -0.01 -0.00 -0.00 20.77 -1.70 -0.00 -0.00 0.01 0.01 -0.00 -0.00

11 0.02 0.00 0.00 0.00 0.00 -0.00 11.47 -2.34 0.00 -0.02 0.01 0.01 0.00 -0.00

13 -0.01 -0.02 0.00 0.01 0.00 0.00 13.75 0.00 0.00 -0.02 0.01 0.01 0.00 -0.00

15 0.02 0.00 -0.00 0.00 0.00 0.00 11.47 2.34 -0.00 -0.02 0.01 0.01 0.00 0.00

21 0.02 0.02 0.00 0.01 0.00 -0.00 9.91 6.79 0.00 -0.03 0.01 0.01 0.00 -0.00

23 -0.00 -0.03 -0.00 0.00 0.00 -0.00 -25.93 -0.00 0.00 -0.03 0.01 0.01 -0.00 0.00

25 0.02 0.02 -0.00 0.01 0.00 0.00 9.91 -6.79 -0.00 -0.03 0.01 0.01 -0.00 0.00 CARGA EN BANDA 3





Página 5



1 -0.01 0.01 -0.01 0.01 0.00 -0.00 -16.12 8.54 -0.00 0.00 -0.01 -0.01 -0.00 0.00

3 -0.00 0.01 -0.00 0.01 0.00 0.00 -16.32 -0.00 -0.00 0.00 -0.01 -0.01 0.00 0.00

5 -0.01 0.01 0.01 0.01 0.00 0.00 -16.12 -8.54 0.00 0.00 -0.01 -0.01 0.00 -0.00

11 -0.02 -0.00 -0.00 0.00 0.00 0.00 -11.48 0.31 -0.00 0.02 -0.01 -0.01 0.00 0.00

13 -0.00 0.02 0.00 0.00 -0.00 -0.00 -13.64 -0.00 0.00 0.02 -0.01 -0.01 0.00 0.00

15 -0.02 -0.00 0.00 0.00 0.00 -0.00 -11.48 -0.31 0.00 0.02 -0.01 -0.01 0.00 -0.00

21 -0.02 0.00 -0.00 -0.01 -0.00 -0.00 -14.59 3.47 -0.00 0.03 -0.01 -0.01 -0.00 0.00

23 -0.01 0.02 0.00 -0.01 -0.00 -0.00 -11.18 0.00 -0.00 0.03 -0.01 -0.01 -0.00 0.00

25 -0.02 0.00 0.00 -0.01 -0.00 0.00 -14.59 -3.47 0.00 0.03 -0.01 -0.01 0.00 -0.00 CARRO 1 POSICIÓN 1



1 -0.09 1.11 -1.00 1.28 0.25 -0.04 -1632.42 674.60 0.01 0.40 -0.63 -0.87 -0.03 -0.02

3 -0.57 0.25 -0.13 1.03 0.21 0.01 -1251.85 161.35 0.01 0.31 -0.58 -0.86 -0.01 -0.03

5 -0.79 0.84 0.44 0.80 0.17 0.04 -893.35 -291.16 0.02 0.22 -0.53 -0.88 0.00 -0.03

11 -1.24 -0.03 -0.48 0.03 0.00 0.38 -1156.12 33.87 -0.00 1.40 -0.63 -1.06 0.00 -0.03

13 -0.53 0.68 -0.25 0.04 -0.00 0.01 -1099.05 -1.03 0.00 1.30 -0.58 -1.04 0.00 -0.03

15 -1.02 -0.04 0.17 0.01 0.00 -0.23 -621.13 -16.51 0.00 1.18 -0.53 -0.99 0.00 -0.04

21 -1.72 0.31 -0.24 -1.17 -0.29 0.01 -1424.21 89.07 -0.02 2.42 -0.63 -0.89 -0.02 -0.02

23 -0.81 1.11 -0.32 -0.91 -0.21 0.01 -979.12 -349.55 -0.01 2.30 -0.58 -0.90 -0.01 -0.04

25 -0.96 0.03 0.08 -0.75 -0.20 0.01 -785.82 -183.98 -0.01 2.14 -0.54 -0.89 -0.00 -0.05 CARRO 1 POSICIÓN 2



1 -2.35 -0.34 0.71 -0.30 -0.10 0.06 671.86 -262.70 -0.01 0.00 -0.32 -0.02 -0.03 0.00

3 -1.68 0.50 -0.13 -0.25 -0.06 -0.01 946.30 30.34 -0.00 -0.00 -0.19 0.00 -0.04 -0.00

5 -0.45 -0.13 -0.27 -0.07 -0.03 -0.02 126.41 71.24 -0.00 0.00 -0.05 -0.00 -0.04 -0.00

11 -1.37 -0.12 0.24 0.09 0.09 -0.00 34.60 -131.87 -0.04 -0.00 -0.32 0.00 0.00 -0.01

13 -2.13 -0.03 -0.15 0.22 0.02 -0.00 -135.47 75.25 -0.04 -0.01 -0.19 -0.01 0.00 0.01

15 -0.04 -0.03 -0.03 0.01 0.02 0.01 35.05 41.27 -0.04 -0.00 -0.05 0.00 0.00 -0.00

21 -1.01 -0.74 -0.35 -0.26 -0.09 -0.04 -562.86 -177.01 -0.08 0.00 -0.32 0.01 -0.04 0.00

23 -2.54 -1.01 0.07 -0.52 -0.11 0.01 -1400.52 53.00 -0.08 0.00 -0.20 0.03 -0.04 -0.00

25 0.06 -0.02 0.03 0.01 -0.02 0.00 28.87 -69.91 -0.08 -0.00 -0.05 -0.00 -0.04 -0.00 CARRO 1 POSICIÓN 3



1 -2.06 0.80 1.02 -1.80 -0.56 0.09 3207.43 -399.66 -0.02 -0.40 0.39 0.92 0.00 0.05

3 -1.12 0.04 0.07 -1.60 -0.36 -0.06 3806.62 -271.71 -0.02 -0.32 0.45 0.95 -0.02 0.02

5 0.46 0.32 -0.30 -0.95 -0.32 -0.07 1368.66 -158.72 -0.02 -0.22 0.52 0.90 -0.03 0.02

11 0.21 -0.10 0.77 0.58 0.25 -0.40 1250.04 -309.42 -0.04 -1.47 0.39 1.06 0.00 -0.01

13 -1.28 -0.64 0.08 0.91 0.18 -0.01 1183.46 197.13 -0.04 -1.41 0.45 1.04 0.00 0.05

15 0.94 0.00 -0.16 0.23 0.12 0.23 631.03 165.90 -0.04 -1.21 0.52 0.99 0.00 0.05

21 0.99 1.96 0.94 0.88 -0.00 -0.04 187.70 670.65 -0.05 -2.42 0.39 0.82 0.00 0.05

23 -1.63 -1.74 0.23 0.48 0.08 0.04 -1369.50 126.49 -0.06 -2.31 0.45 0.80 -0.02 0.04

25 0.85 1.29 -0.39 0.63 0.05 0.02 346.79 -402.95 -0.06 -2.15 0.53 0.86 -0.03 0.04 CARRO 2 POSICIÓN 1



1 -0.79 0.84 -0.44 0.80 0.17 -0.04 -893.34 291.16 -0.02 0.22 -0.53 -0.88 -0.00 0.03

3 -0.57 0.25 0.13 1.03 0.21 -0.01 -1251.85 -161.36 -0.01 0.31 -0.58 -0.86 0.01 0.03

5 -0.09 1.11 1.00 1.28 0.25 0.04 -1632.44 -674.61 -0.01 0.40 -0.63 -0.87 0.03 0.02

11 -1.02 -0.04 -0.17 0.01 0.00 0.23 -621.12 16.51 -0.00 1.18 -0.53 -0.99 0.00 0.04

13 -0.53 0.68 0.25 0.04 -0.00 -0.01 -1099.05 1.03 -0.00 1.30 -0.58 -1.04 0.00 0.03

15 -1.24 -0.03 0.48 0.03 0.00 -0.38 -1156.14 -33.88 0.00 1.40 -0.63 -1.06 0.00 0.03

21 -0.96 0.03 -0.08 -0.75 -0.20 -0.01 -785.82 183.98 0.01 2.14 -0.54 -0.89 0.00 0.05

23 -0.81 1.11 0.32 -0.91 -0.21 -0.01 -979.11 349.55 0.01 2.30 -0.58 -0.90 0.01 0.04

25 -1.72 0.31 0.24 -1.17 -0.29 -0.01 -1424.22 -89.07 0.02 2.42 -0.63 -0.89 0.02 0.02 CARRO 2 POSICIÓN 2



1 -0.45 -0.13 0.27 -0.07 -0.03 0.02 126.41 -71.23 0.00 0.00 -0.05 -0.00 0.04 0.00

3 -1.68 0.50 0.13 -0.25 -0.06 0.01 946.30 -30.34 0.00 -0.00 -0.19 0.00 0.04 0.00

5 -2.35 -0.34 -0.71 -0.30 -0.10 -0.06 671.87 262.70 0.01 0.00 -0.32 -0.02 0.03 -0.00

11 -0.04 -0.03 0.03 0.01 0.02 -0.01 35.05 -41.27 0.04 -0.00 -0.05 0.00 0.00 0.00

13 -2.13 -0.03 0.15 0.22 0.02 0.00 -135.47 -75.26 0.04 -0.01 -0.19 -0.01 0.00 -0.01

15 -1.37 -0.12 -0.24 0.09 0.09 0.00 34.59 131.87 0.04 -0.00 -0.32 0.00 0.00 0.01

21 0.06 -0.02 -0.03 0.01 -0.02 -0.00 28.87 69.91 0.08 -0.00 -0.05 -0.00 0.04 0.00

23 -2.54 -1.01 -0.07 -0.52 -0.11 -0.01 -1400.52 -53.00 0.08 0.00 -0.20 0.03 0.04 0.00

25 -1.01 -0.74 0.35 -0.26 -0.09 0.04 -562.86 177.01 0.08 0.00 -0.32 0.01 0.04 -0.00 CARRO 2 POSICIÓN 3



1 0.46 0.32 0.30 -0.95 -0.32 0.07 1368.64 158.74 0.02 -0.22 0.52 0.90 0.03 -0.02

3 -1.12 0.04 -0.07 -1.60 -0.36 0.06 3806.61 271.74 0.02 -0.32 0.45 0.95 0.02 -0.02

5 -2.06 0.80 -1.02 -1.80 -0.56 -0.09 3207.48 399.70 0.02 -0.40 0.39 0.92 -0.00 -0.05

11 0.94 0.00 0.16 0.23 0.12 -0.23 631.02 -165.89 0.04 -1.21 0.52 0.99 0.00 -0.05

13 -1.28 -0.64 -0.08 0.91 0.18 0.01 1183.45 -197.12 0.04 -1.41 0.45 1.04 0.00 -0.05

15 0.21 -0.10 -0.77 0.58 0.25 0.40 1250.05 309.43 0.04 -1.47 0.39 1.06 0.00 0.01

21 0.85 1.29 0.39 0.63 0.05 -0.02 346.79 402.95 0.06 -2.15 0.53 0.86 0.03 -0.04

23 -1.63 -1.74 -0.23 0.48 0.08 -0.04 -1369.50 -126.50 0.06 -2.31 0.45 0.80 0.02 -0.04

25 0.99 1.96 -0.94 0.88 -0.00 0.04 187.70 -670.65 0.05 -2.42 0.39 0.82 -0.00 -0.05



Página 6

Hastial derecho.


Nx Axil X t/m

Ny Axil Y t/m

Nxy Axil XY t/m

Mx Flector X t·m/m

My Flector Y t·m/m


Qx Cortante X kp/m

Qy Cortante Y kp/m




Gx Giro X mRad

Gy Giro Y mRad




1 -1.94 -1.22 0.75 -0.18 -0.01 0.03 228.92 -362.34 -0.00 -0.00 -0.33 0.03 -0.01 -0.00

3 -2.02 -0.35 0.00 -0.19 -0.03 -0.00 223.59 0.00 -0.00 -0.00 -0.33 0.03 -0.00 -0.00

5 -1.94 -1.22 -0.75 -0.18 -0.01 -0.03 228.92 362.34 0.00 -0.00 -0.33 0.03 0.01 0.00

11 -1.08 -0.06 0.05 -0.08 -0.00 -0.02 76.44 -18.14 0.00 -0.01 -0.34 -0.00 0.00 -0.00

13 -1.29 -0.15 -0.00 -0.09 -0.01 -0.00 98.81 0.00 -0.00 -0.01 -0.34 -0.01 0.00 -0.00

15 -1.08 -0.06 -0.05 -0.08 -0.00 0.02 76.45 18.14 -0.00 -0.01 -0.34 -0.00 0.00 0.00

21 -0.47 -0.43 -0.21 -0.01 0.02 -0.02 35.60 -119.93 0.00 -0.00 -0.34 -0.02 0.00 -0.00

23 -0.53 -0.06 -0.00 -0.01 0.00 0.00 17.28 0.00 -0.00 -0.00 -0.34 -0.02 0.00 0.00

25 -0.47 -0.43 0.21 -0.01 0.02 0.02 35.60 119.93 -0.00 -0.00 -0.34 -0.02 -0.00 0.00 EMPUJE DE TIERRAS



1 -1.36 1.96 -0.34 -0.42 -0.28 -0.00 1875.88 156.96 0.00 0.01 -0.11 -0.07 0.01 0.02

3 -1.41 0.11 -0.00 -0.44 -0.16 -0.00 2274.11 0.01 -0.00 0.01 -0.11 -0.07 -0.00 -0.00



5 -1.36 1.96 0.34 -0.42 -0.28 0.00 1875.91 -156.94 -0.00 0.01 -0.11 -0.07 -0.01 -0.02

11 -1.12 -0.10 0.03 0.65 0.29 0.01 -117.92 -316.06 0.00 0.07 -0.11 0.01 0.00 -0.03

13 -1.08 -0.03 -0.00 0.68 0.12 0.00 -272.82 -0.00 -0.00 0.07 -0.11 0.01 0.00 0.00

15 -1.12 -0.10 -0.03 0.65 0.29 -0.01 -117.93 316.06 -0.00 0.07 -0.11 0.01 0.00 0.03

21 -1.25 1.60 0.29 -0.43 -0.23 0.03 -1352.28 123.35 0.00 0.01 -0.12 0.05 -0.01 0.02

23 -1.34 0.01 -0.00 -0.44 -0.14 -0.00 -1580.24 0.00 -0.00 0.01 -0.12 0.05 0.00 0.00

25 -1.25 1.60 -0.29 -0.43 -0.23 -0.03 -1352.28 -123.35 -0.00 0.01 -0.12 0.05 0.01 -0.02 SOBRECARGA INFERIOR



1 -0.01 0.06 -0.02 0.01 0.00 -0.00 -15.08 17.26 0.00 0.00 -0.03 -0.00 0.00 0.00

3 0.00 0.01 -0.00 0.01 0.00 0.00 -15.02 -0.00 0.00 0.00 -0.03 -0.00 0.00 0.00

5 -0.01 0.06 0.02 0.01 0.00 0.00 -15.08 -17.26 -0.00 0.00 -0.03 -0.00 -0.00 -0.00

11 -0.01 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 -6.27 0.92 -0.00 0.00 -0.03 0.00 0.00 0.00

13 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 -0.00 -8.11 -0.00 0.00 0.00 -0.03 0.00 0.00 0.00

15 -0.01 0.00 -0.00 0.00 0.00 -0.00 -6.27 -0.92 0.00 0.00 -0.03 0.00 0.00 -0.00

21 -0.00 0.01 0.00 -0.00 -0.00 0.00 -6.10 1.74 0.00 0.00 -0.03 0.00 -0.00 0.00

23 -0.00 -0.00 0.00 -0.00 -0.00 -0.00 -5.06 0.00 0.00 0.00 -0.03 0.00 -0.00 0.00

25 -0.00 0.01 -0.00 -0.00 -0.00 -0.00 -6.10 -1.74 -0.00 0.00 -0.03 0.00 0.00 -0.00 CARGA EN BANDA 1



1 -0.19 -0.11 0.08 -0.02 -0.00 0.00 34.12 -49.06 0.00 0.00 -0.03 0.00 -0.00 -0.00

3 -0.19 0.04 0.00 -0.02 -0.00 -0.00 19.52 -5.36 0.00 -0.00 -0.03 0.00 0.00 0.00

5 -0.17 -0.11 -0.08 -0.01 0.00 -0.00 14.57 43.67 0.00 -0.00 -0.02 0.00 0.00 0.00

11 -0.10 -0.01 0.02 -0.01 0.00 -0.00 9.07 -2.43 0.00 0.00 -0.03 -0.00 0.00 0.00

13 -0.23 -0.02 0.01 -0.01 -0.00 -0.00 -3.33 0.10 0.00 -0.00 -0.03 0.00 0.00 0.00

15 -0.09 -0.01 -0.02 -0.01 -0.00 0.00 3.39 1.76 0.00 -0.00 -0.03 0.00 0.00 0.00

21 -0.06 -0.10 -0.03 -0.00 0.00 -0.00 -5.53 -21.06 0.00 0.00 -0.03 -0.00 0.00 0.00

23 -0.25 -0.10 0.00 -0.02 -0.00 0.00 -33.53 2.89 0.00 -0.00 -0.03 -0.00 0.00 0.00

25 -0.06 -0.10 0.03 -0.00 0.00 0.00 -0.87 23.82 0.00 -0.00 -0.03 -0.00 -0.00 0.00 CARGA EN BANDA 2



1 -0.01 0.01 -0.01 0.01 0.00 -0.00 -16.12 8.54 0.00 -0.00 -0.01 0.01 0.00 0.00

3 -0.00 0.01 -0.00 0.01 0.00 0.00 -16.32 -0.00 0.00 -0.00 -0.01 0.01 0.00 0.00

5 -0.01 0.01 0.01 0.01 0.00 0.00 -16.12 -8.54 -0.00 -0.00 -0.01 0.01 -0.00 -0.00

11 -0.02 -0.00 -0.00 0.00 0.00 0.00 -11.48 0.31 0.00 -0.02 -0.01 0.01 0.00 0.00

13 -0.00 0.02 0.00 0.00 -0.00 -0.00 -13.64 -0.00 0.00 -0.02 -0.01 0.01 0.00 0.00

15 -0.02 -0.00 0.00 0.00 0.00 -0.00 -11.48 -0.31 -0.00 -0.02 -0.01 0.01 0.00 -0.00

21 -0.02 0.00 -0.00 -0.01 -0.00 -0.00 -14.59 3.47 0.00 -0.03 -0.01 0.01 0.00 0.00

23 -0.01 0.02 -0.00 -0.01 -0.00 -0.00 -11.18 0.00 0.00 -0.03 -0.01 0.01 0.00 0.00

25 -0.02 0.00 0.00 -0.01 -0.00 0.00 -14.59 -3.47 -0.00 -0.03 -0.01 0.01 -0.00 -0.00 CARGA EN BANDA 3



1 0.01 0.01 0.01 -0.01 -0.00 0.00 20.77 1.70 -0.00 0.00 0.01 -0.01 -0.00 0.00



Página 7



3 -0.00 -0.02 0.00 -0.02 -0.00 -0.00 53.77 0.00 -0.00 0.00 0.01 -0.01 -0.00 -0.00

5 0.01 0.01 -0.01 -0.01 -0.00 -0.00 20.77 -1.70 0.00 0.00 0.01 -0.01 0.00 -0.00

11 0.02 0.00 0.00 0.00 0.00 -0.00 11.47 -2.34 -0.00 0.02 0.01 -0.01 0.00 -0.00

13 -0.01 -0.02 -0.00 0.01 0.00 0.00 13.75 0.00 -0.00 0.02 0.01 -0.01 0.00 -0.00

15 0.02 0.00 -0.00 0.00 0.00 0.00 11.47 2.34 0.00 0.02 0.01 -0.01 0.00 0.00

21 0.02 0.02 0.00 0.01 0.00 -0.00 9.91 6.79 -0.00 0.03 0.01 -0.01 -0.00 -0.00

23 -0.00 -0.03 0.00 0.00 0.00 -0.00 -25.93 -0.00 -0.00 0.03 0.01 -0.01 -0.00 0.00

25 0.02 0.02 -0.00 0.01 0.00 0.00 9.91 -6.79 0.00 0.03 0.01 -0.01 0.00 0.00 CARRO 1 POSICIÓN 1



1 0.46 0.32 0.30 -0.95 -0.32 0.07 1368.64 158.73 -0.02 0.22 0.52 -0.90 -0.03 -0.02

3 -1.12 0.04 -0.07 -1.60 -0.36 0.06 3806.62 271.74 -0.02 0.32 0.45 -0.95 -0.02 -0.02

5 -2.06 0.80 -1.02 -1.80 -0.56 -0.09 3207.48 399.70 -0.02 0.40 0.39 -0.92 0.00 -0.05

11 0.94 0.00 0.16 0.23 0.12 -0.23 631.02 -165.89 -0.04 1.21 0.52 -0.99 0.00 -0.05

13 -1.28 -0.64 -0.08 0.91 0.18 0.01 1183.46 -197.12 -0.04 1.41 0.45 -1.04 0.00 -0.05

15 0.21 -0.10 -0.77 0.58 0.25 0.40 1250.05 309.43 -0.04 1.47 0.39 -1.06 0.00 0.01

21 0.85 1.29 0.39 0.63 0.05 -0.02 346.79 402.95 -0.06 2.15 0.53 -0.86 -0.03 -0.04

23 -1.63 -1.74 -0.23 0.48 0.08 -0.04 -1369.50 -126.50 -0.06 2.31 0.45 -0.80 -0.02 -0.04

25 0.99 1.96 -0.94 0.88 -0.00 0.04 187.70 -670.65 -0.05 2.42 0.39 -0.82 0.00 -0.05 CARRO 1 POSICIÓN 2



1 -0.45 -0.13 0.27 -0.07 -0.03 0.02 126.41 -71.23 -0.00 -0.00 -0.05 0.00 -0.04 0.00

3 -1.68 0.50 0.13 -0.25 -0.06 0.01 946.30 -30.34 -0.00 0.00 -0.19 -0.00 -0.04 0.00

5 -2.35 -0.34 -0.71 -0.30 -0.10 -0.06 671.87 262.70 -0.01 -0.00 -0.32 0.02 -0.03 -0.00

11 -0.04 -0.03 0.03 0.01 0.02 -0.01 35.05 -41.27 -0.04 0.00 -0.05 -0.00 0.00 0.00

13 -2.13 -0.03 0.15 0.22 0.02 0.00 -135.47 -75.26 -0.04 0.01 -0.19 0.01 0.00 -0.01

15 -1.37 -0.12 -0.24 0.09 0.09 0.00 34.59 131.87 -0.04 0.00 -0.32 -0.00 0.00 0.01

21 0.06 -0.02 -0.03 0.01 -0.02 -0.00 28.87 69.91 -0.08 0.00 -0.05 0.00 -0.04 0.00

23 -2.54 -1.01 -0.07 -0.52 -0.11 -0.01 -1400.52 -53.00 -0.08 -0.00 -0.20 -0.03 -0.04 0.00

25 -1.01 -0.74 0.35 -0.26 -0.09 0.04 -562.86 177.01 -0.08 -0.00 -0.32 -0.01 -0.04 -0.00 CARRO 1 POSICIÓN 3



1 -0.79 0.84 -0.44 0.80 0.17 -0.04 -893.34 291.16 0.02 -0.22 -0.53 0.88 0.00 0.03

3 -0.57 0.25 0.13 1.03 0.21 -0.01 -1251.85 -161.36 0.01 -0.31 -0.58 0.86 -0.01 0.03

5 -0.09 1.11 1.00 1.28 0.25 0.04 -1632.44 -674.61 0.01 -0.40 -0.63 0.87 -0.03 0.02

11 -1.02 -0.04 -0.17 0.01 0.00 0.23 -621.12 16.51 0.00 -1.18 -0.53 0.99 0.00 0.04

13 -0.53 0.68 0.25 0.04 -0.00 -0.01 -1099.05 1.03 0.00 -1.30 -0.58 1.04 0.00 0.03

15 -1.24 -0.03 0.48 0.03 0.00 -0.38 -1156.14 -33.88 -0.00 -1.40 -0.63 1.06 0.00 0.03

21 -0.96 0.03 -0.08 -0.75 -0.20 -0.01 -785.82 183.98 -0.01 -2.14 -0.54 0.89 -0.00 0.05

23 -0.81 1.11 0.32 -0.91 -0.21 -0.01 -979.12 349.55 -0.01 -2.30 -0.58 0.90 -0.01 0.04

25 -1.72 0.31 0.24 -1.17 -0.29 -0.01 -1424.22 -89.07 -0.02 -2.42 -0.63 0.89 -0.02 0.02 CARRO 2 POSICIÓN 1





1 -2.06 0.80 1.02 -1.80 -0.56 0.09 3207.43 -399.66 0.02 0.40 0.39 -0.92 -0.00 0.05

3 -1.12 0.04 0.07 -1.60 -0.36 -0.06 3806.62 -271.71 0.02 0.32 0.45 -0.95 0.02 0.02

5 0.46 0.32 -0.30 -0.95 -0.32 -0.07 1368.66 -158.72 0.02 0.22 0.52 -0.90 0.03 0.02

11 0.21 -0.10 0.77 0.58 0.25 -0.40 1250.04 -309.42 0.04 1.47 0.39 -1.06 0.00 -0.01

13 -1.28 -0.64 0.08 0.91 0.18 -0.01 1183.46 197.13 0.04 1.41 0.45 -1.04 0.00 0.05

15 0.94 0.00 -0.16 0.23 0.12 0.23 631.03 165.90 0.04 1.21 0.52 -0.99 0.00 0.05

21 0.99 1.96 0.94 0.88 -0.00 -0.04 187.70 670.65 0.05 2.42 0.39 -0.82 -0.00 0.05

23 -1.63 -1.74 0.23 0.48 0.08 0.04 -1369.50 126.49 0.06 2.31 0.45 -0.80 0.02 0.04

25 0.85 1.29 -0.39 0.63 0.05 0.02 346.79 -402.95 0.06 2.15 0.53 -0.86 0.03 0.04 CARRO 2 POSICIÓN 2



1 -2.35 -0.34 0.71 -0.30 -0.10 0.06 671.86 -262.70 0.01 -0.00 -0.32 0.02 0.03 0.00

3 -1.68 0.50 -0.13 -0.25 -0.06 -0.01 946.30 30.34 0.00 0.00 -0.19 -0.00 0.04 -0.00

5 -0.45 -0.13 -0.27 -0.07 -0.03 -0.02 126.41 71.24 0.00 -0.00 -0.05 0.00 0.04 -0.00

11 -1.37 -0.12 0.24 0.09 0.09 -0.00 34.60 -131.87 0.04 0.00 -0.32 -0.00 0.00 -0.01

13 -2.13 -0.03 -0.15 0.22 0.02 -0.00 -135.47 75.25 0.04 0.01 -0.19 0.01 0.00 0.01

15 -0.04 -0.03 -0.03 0.01 0.02 0.01 35.05 41.27 0.04 0.00 -0.05 -0.00 0.00 -0.00

21 -1.01 -0.74 -0.35 -0.26 -0.09 -0.04 -562.86 -177.01 0.08 -0.00 -0.32 -0.01 0.04 0.00

23 -2.54 -1.01 0.07 -0.52 -0.11 0.01 -1400.52 53.00 0.08 -0.00 -0.20 -0.03 0.04 -0.00

25 0.06 -0.02 0.03 0.01 -0.02 0.00 28.87 -69.91 0.08 0.00 -0.05 0.00 0.04 -0.00 CARRO 2 POSICIÓN 3



1 -0.09 1.11 -1.00 1.28 0.25 -0.04 -1632.42 674.60 -0.01 -0.40 -0.63 0.87 0.03 -0.02

3 -0.57 0.25 -0.13 1.03 0.21 0.01 -1251.85 161.35 -0.01 -0.31 -0.58 0.86 0.01 -0.03

5 -0.79 0.84 0.44 0.80 0.17 0.04 -893.35 -291.16 -0.02 -0.22 -0.53 0.88 -0.00 -0.03

11 -1.24 -0.03 -0.48 0.03 0.00 0.38 -1156.12 33.87 0.00 -1.40 -0.63 1.06 0.00 -0.03

13 -0.53 0.68 -0.25 0.04 -0.00 0.01 -1099.06 -1.03 -0.00 -1.30 -0.58 1.04 0.00 -0.03

15 -1.02 -0.04 0.17 0.01 0.00 -0.23 -621.13 -16.51 -0.00 -1.18 -0.53 0.99 0.00 -0.04

21 -1.72 0.31 -0.24 -1.17 -0.29 0.01 -1424.22 89.07 0.02 -2.42 -0.63 0.89 0.02 -0.02

23 -0.81 1.11 -0.32 -0.91 -0.21 0.01 -979.12 -349.55 0.01 -2.30 -0.58 0.90 0.01 -0.04

25 -0.96 0.03 0.08 -0.75 -0.20 0.01 -785.82 -183.98 0.01 -2.14 -0.54 0.89 0.00 -0.05 Losa superior.


Nx Axil X t/m

Ny Axil Y t/m

Nxy Axil XY t/m

Mx Flector X t·m/m

My Flector Y t·m/m


Qx Cortante X kp/m

Qy Cortante Y kp/m




Página 8




Gx Giro X mRad

Gy Giro Y mRad




1 0.49 0.02 0.23 0.01 -0.04 0.03 -205.56 304.74 0.00 -0.00 -0.34 0.02 0.00 0.00

3 0.10 -0.04 0.00 0.00 -0.03 -0.00 -0.00 403.08 -0.00 -0.00 -0.34 0.02 -0.00 -0.00

5 0.49 0.02 -0.23 0.01 -0.04 -0.03 205.55 304.75 -0.00 -0.00 -0.34 0.02 -0.00 -0.00

11 0.12 -0.02 0.00 -0.10 -0.18 0.00 111.42 0.00 0.00 -0.00 -0.35 0.00 -0.01 0.00

13 0.14 -0.04 0.00 -0.03 -0.18 0.00 0.00 0.00 -0.00 -0.00 -0.35 0.00 0.00 0.00

15 0.12 -0.02 -0.00 -0.10 -0.18 -0.00 -111.42 0.00 -0.00 -0.00 -0.35 0.00 0.01 0.00

21 0.49 0.02 -0.23 0.01 -0.04 -0.03 -205.56 -304.75 0.00 0.00 -0.34 -0.02 0.00 -0.00

23 0.10 -0.04 -0.00 0.00 -0.03 -0.00 -0.00 -403.08 -0.00 0.00 -0.34 -0.02 0.00 0.00

25 0.49 0.02 0.23 0.01 -0.04 0.03 205.56 -304.75 -0.00 0.00 -0.34 -0.02 -0.00 0.00 EMPUJE DE TIERRAS



1 -2.09 -1.40 -1.07 0.08 0.52 0.13 304.96 868.65 -0.00 -0.00 -0.11 -0.05 -0.01 -0.02

3 -0.10 -1.14 0.00 0.11 0.50 -0.00 -0.00 1072.18 -0.00 -0.00 -0.11 -0.05 -0.00 0.00

5 -2.09 -1.40 1.07 0.08 0.52 -0.13 -304.97 868.66 0.00 -0.00 -0.11 -0.05 0.01 0.02

11 -0.79 -1.35 -0.00 -0.13 0.27 -0.00 563.69 0.00 0.00 -0.00 -0.10 -0.00 -0.02 0.00

13 -0.36 -1.20 -0.00 0.04 0.27 0.00 0.00 0.00 -0.00 -0.00 -0.10 -0.00 -0.00 0.00

15 -0.79 -1.35 -0.00 -0.13 0.27 0.00 -563.69 -0.00 -0.00 0.00 -0.10 -0.00 0.02 0.00

21 -2.09 -1.40 1.07 0.08 0.52 -0.13 304.96 -868.66 -0.00 0.00 -0.11 0.05 -0.01 0.02

23 -0.10 -1.14 0.00 0.11 0.50 -0.00 -0.00 -1072.19 -0.00 0.00 -0.11 0.05 0.00 0.00

25 -2.09 -1.40 -1.07 0.08 0.52 0.13 -304.96 -868.66 0.00 0.00 -0.11 0.05 0.01 -0.02 SOBRECARGA INFERIOR



1 -0.01 -0.01 -0.01 0.00 0.00 0.00 3.74 1.78 -0.00 -0.00 -0.03 -0.00 -0.00 -0.00

3 -0.00 -0.00 -0.00 0.00 0.00 -0.00 0.00 1.90 0.00 -0.00 -0.03 -0.00 -0.00 0.00

5 -0.01 -0.01 0.01 0.00 0.00 -0.00 -3.74 1.78 0.00 -0.00 -0.03 -0.00 0.00 0.00

11 -0.00 -0.01 -0.00 0.00 0.00 -0.00 1.87 0.00 -0.00 0.00 -0.03 -0.00 -0.00 0.00

13 -0.00 -0.00 -0.00 0.00 0.00 0.00 -0.00 -0.00 0.00 0.00 -0.03 -0.00 -0.00 0.00

15 -0.00 -0.01 0.00 0.00 0.00 0.00 -1.87 -0.00 0.00 0.00 -0.03 -0.00 0.00 0.00

21 -0.01 -0.01 0.01 0.00 0.00 -0.00 3.74 -1.78 -0.00 0.00 -0.03 0.00 -0.00 0.00

23 -0.00 -0.00 0.00 0.00 0.00 -0.00 0.00 -1.90 0.00 0.00 -0.03 0.00 -0.00 0.00

25 -0.01 -0.01 -0.01 0.00 0.00 0.00 -3.74 -1.78 0.00 0.00 -0.03 0.00 0.00 -0.00 CARGA EN BANDA 1



1 0.09 -0.01 0.03 0.01 -0.00 0.01 -49.23 41.97 -0.00 0.00 -0.03 0.00 0.00 0.00

3 -0.06 -0.05 0.00 0.00 0.01 -0.00 -3.24 190.81 -0.00 -0.00 -0.03 0.00 -0.00 0.00

5 0.08 -0.01 -0.02 0.01 -0.00 -0.01 45.92 39.45 -0.00 -0.00 -0.03 0.00 -0.00 0.00

11 0.02 -0.00 0.00 -0.02 -0.02 -0.00 35.76 1.55 -0.00 0.00 -0.03 0.00 -0.00 0.00



13 -0.06 -0.06 0.00 -0.01 -0.06 -0.00 0.00 0.00 -0.00 -0.00 -0.03 0.00 0.00 0.00

15 0.02 -0.00 0.00 -0.02 -0.02 -0.00 -35.76 -1.55 0.00 -0.00 -0.03 -0.00 0.00 0.00

21 0.08 -0.01 -0.02 0.01 -0.00 -0.01 -45.92 -39.45 0.00 0.00 -0.03 -0.00 0.00 0.00

23 -0.06 -0.05 0.00 0.00 0.01 -0.00 3.24 -190.81 0.00 0.00 -0.03 -0.00 0.00 0.00

25 0.09 -0.01 0.03 0.01 -0.00 0.01 49.23 -41.97 0.00 -0.00 -0.03 -0.00 -0.00 0.00 CARGA EN BANDA 2



1 -0.03 0.01 -0.00 -0.00 -0.01 0.00 0.88 -17.09 -0.00 -0.03 0.01 0.01 -0.00 0.00

3 -0.02 -0.02 -0.00 0.00 0.00 -0.00 0.00 0.50 0.00 -0.03 0.01 0.01 -0.00 0.00

5 -0.03 0.01 0.00 -0.00 -0.01 -0.00 -0.88 -17.09 0.00 -0.03 0.01 0.01 0.00 -0.00

11 -0.00 0.00 0.01 0.00 0.00 0.00 0.50 -17.27 0.00 -0.03 0.00 0.01 0.00 0.00

13 0.00 -0.02 -0.00 0.00 0.01 0.00 0.00 -8.37 0.00 -0.03 0.00 0.01 0.00 0.00

15 -0.00 0.00 -0.01 0.00 0.00 -0.00 -0.50 -17.27 -0.00 -0.03 0.00 0.01 -0.00 0.00

21 0.00 -0.01 0.01 0.00 0.01 0.00 7.86 -17.35 0.00 -0.03 -0.01 0.01 0.00 0.00

23 0.02 -0.01 0.00 0.00 0.01 -0.00 -0.00 -8.85 0.00 -0.03 -0.01 0.01 0.00 0.00

25 0.00 -0.01 -0.01 0.00 0.01 -0.00 -7.86 -17.35 -0.00 -0.03 -0.01 0.01 -0.00 -0.00 CARGA EN BANDA 3



1 0.00 -0.01 -0.01 0.00 0.01 -0.00 7.86 17.35 0.00 0.03 -0.01 -0.01 0.00 -0.00

3 0.02 -0.01 0.00 0.00 0.01 -0.00 -0.00 8.85 -0.00 0.03 -0.01 -0.01 -0.00 0.00

5 0.00 -0.01 0.01 0.00 0.01 0.00 -7.86 17.35 -0.00 0.03 -0.01 -0.01 -0.00 0.00

11 -0.00 0.00 -0.01 0.00 0.00 -0.00 0.50 17.27 0.00 0.03 0.00 -0.01 0.00 0.00

13 0.00 -0.02 -0.00 0.00 0.01 0.00 -0.00 8.37 -0.00 0.03 0.00 -0.01 -0.00 0.00

15 -0.00 0.00 0.01 0.00 0.00 0.00 -0.51 17.27 -0.00 0.03 0.00 -0.01 -0.00 0.00

21 -0.03 0.01 0.00 -0.00 -0.01 -0.00 0.88 17.09 -0.00 0.03 0.01 -0.01 -0.00 -0.00

23 -0.02 -0.02 0.00 0.00 0.00 -0.00 -0.00 -0.50 -0.00 0.03 0.01 -0.01 -0.00 0.00

25 -0.03 0.01 -0.00 -0.00 -0.01 0.00 -0.88 17.09 0.00 0.03 0.01 -0.01 0.00 0.00 CARRO 1 POSICIÓN 1



1 0.04 -0.69 -0.53 0.15 0.57 0.00 302.60 885.43 -0.01 2.25 -0.43 -0.89 -0.00 -0.05

3 0.96 -0.91 -0.48 0.16 0.76 0.01 283.97 959.77 -0.02 2.41 -0.47 -0.90 -0.01 -0.04

5 0.33 -1.29 0.80 0.24 1.01 0.02 -483.19 1634.91 -0.02 2.53 -0.52 -0.89 -0.02 -0.02

11 -0.25 -0.10 -0.43 0.01 0.11 -0.11 46.95 860.54 -0.04 2.25 0.00 -0.84 -0.02 0.00

13 -0.51 -1.03 -0.57 0.07 0.35 0.01 -16.11 1130.60 -0.04 2.41 -0.05 -0.81 -0.01 0.00

15 -0.54 -0.31 0.87 0.03 0.26 0.22 -153.00 1574.08 -0.04 2.53 -0.10 -0.80 -0.02 0.00

21 -1.82 0.38 0.27 -0.14 -0.37 -0.00 134.86 839.86 -0.06 2.25 0.42 -0.86 -0.03 -0.04

23 -1.65 -0.89 -0.18 -0.05 -0.09 0.03 -201.12 459.45 -0.06 2.41 0.35 -0.80 -0.02 -0.04

25 -3.60 0.23 -0.90 -0.18 -0.51 0.07 70.90 1432.68 -0.05 2.53 0.29 -0.82 0.00 -0.05 CARRO 1 POSICIÓN 2



1 -0.09 0.04 -0.13 0.01 -0.02 0.02 -167.04 -52.62 -0.09 0.00 -0.05 -0.00 -0.04 -0.00

3 -0.97 -1.36 -0.01 0.09 0.37 0.09 -57.70 2911.44 -0.09 -0.00 -0.20 0.03 -0.04 -0.00

5 0.28 -0.61 0.06 0.13 0.18 -0.27 63.40 1024.68 -0.08 -0.00 -0.32 0.01 -0.04 0.00



Página 9



11 -0.03 0.07 0.00 -0.06 0.07 0.00 235.82 0.00 -0.09 -0.00 -0.05 0.00 -0.03 0.00

13 -1.03 -1.73 0.00 -0.07 -0.71 0.00 276.91 0.01 -0.09 0.00 -0.22 0.00 -0.05 0.00

15 -0.07 -0.43 -0.00 -0.42 -0.30 -0.00 -964.80 0.00 -0.08 0.00 -0.33 0.00 0.01 0.00

21 -0.09 0.04 0.13 0.01 -0.02 -0.02 -167.04 52.62 -0.09 -0.00 -0.05 0.00 -0.04 0.00

23 -0.97 -1.36 0.01 0.09 0.37 -0.09 -57.69 -2911.46 -0.09 0.00 -0.20 -0.03 -0.04 0.00

25 0.28 -0.61 -0.06 0.13 0.18 0.27 63.41 -1024.69 -0.08 0.00 -0.32 -0.01 -0.04 -0.00 CARRO 1 POSICIÓN 3



1 -1.82 0.38 -0.27 -0.14 -0.37 0.00 134.86 -839.84 -0.06 -2.25 0.42 0.86 -0.03 0.04

3 -1.65 -0.89 0.18 -0.05 -0.09 -0.03 -201.11 -459.44 -0.06 -2.41 0.35 0.80 -0.02 0.04

5 -3.60 0.23 0.90 -0.18 -0.51 -0.07 70.93 -1432.68 -0.05 -2.53 0.29 0.82 0.00 0.05

11 -0.25 -0.10 0.43 0.01 0.11 0.11 46.95 -860.54 -0.04 -2.25 0.00 0.84 -0.02 0.00

13 -0.51 -1.03 0.57 0.07 0.35 -0.01 -16.10 -1130.60 -0.04 -2.41 -0.05 0.81 -0.01 0.00

15 -0.54 -0.31 -0.87 0.03 0.26 -0.22 -152.97 -1574.08 -0.04 -2.53 -0.10 0.80 -0.02 0.00

21 0.04 -0.69 0.53 0.15 0.57 -0.00 302.60 -885.44 -0.01 -2.25 -0.43 0.89 -0.00 0.05

23 0.96 -0.91 0.48 0.16 0.76 -0.01 283.97 -959.78 -0.02 -2.41 -0.47 0.90 -0.01 0.04

25 0.33 -1.29 -0.80 0.24 1.01 -0.02 -483.17 -1634.91 -0.02 -2.53 -0.52 0.89 -0.02 0.02 CARRO 2 POSICIÓN 1



1 0.33 -1.29 -0.80 0.24 1.01 -0.02 483.17 1634.88 0.02 2.53 -0.52 -0.89 0.02 0.02

3 0.96 -0.91 0.48 0.16 0.76 -0.01 -283.97 959.77 0.02 2.41 -0.47 -0.90 0.01 0.04

5 0.04 -0.69 0.53 0.15 0.57 -0.00 -302.61 885.44 0.01 2.25 -0.43 -0.89 0.00 0.05

11 -0.54 -0.31 -0.87 0.03 0.26 -0.22 152.99 1574.07 0.04 2.53 -0.10 -0.80 0.02 0.00

13 -0.51 -1.03 0.57 0.07 0.35 -0.01 16.10 1130.60 0.04 2.41 -0.05 -0.81 0.01 0.00

15 -0.25 -0.10 0.43 0.01 0.11 0.11 -46.96 860.55 0.04 2.25 0.00 -0.84 0.02 0.00

21 -3.60 0.23 0.90 -0.18 -0.51 -0.07 -70.91 1432.68 0.05 2.53 0.29 -0.82 -0.00 0.05

23 -1.65 -0.89 0.18 -0.05 -0.09 -0.03 201.12 459.45 0.06 2.41 0.35 -0.80 0.02 0.04

25 -1.82 0.38 -0.27 -0.14 -0.37 0.00 -134.86 839.86 0.06 2.25 0.42 -0.86 0.03 0.04 CARRO 2 POSICIÓN 2



1 0.28 -0.61 -0.06 0.13 0.18 0.27 -63.41 1024.66 0.08 -0.00 -0.32 0.01 0.04 -0.00

3 -0.97 -1.36 0.01 0.09 0.37 -0.09 57.67 2911.44 0.09 -0.00 -0.20 0.03 0.04 0.00

5 -0.09 0.04 0.13 0.01 -0.02 -0.02 167.04 -52.62 0.09 0.00 -0.05 -0.00 0.04 0.00

11 -0.07 -0.43 0.00 -0.42 -0.30 0.00 964.79 0.00 0.08 0.00 -0.33 0.00 -0.01 0.00

13 -1.03 -1.73 -0.00 -0.07 -0.71 0.00 -276.91 0.01 0.09 -0.00 -0.22 0.00 0.05 0.00

15 -0.03 0.07 -0.00 -0.06 0.07 0.00 -235.82 0.00 0.09 -0.00 -0.05 -0.00 0.03 0.00

21 0.28 -0.61 0.06 0.13 0.18 -0.27 -63.40 -1024.68 0.08 0.00 -0.32 -0.01 0.04 0.00

23 -0.97 -1.36 -0.01 0.09 0.37 0.09 57.68 -2911.46 0.09 0.00 -0.20 -0.03 0.04 -0.00

25 -0.09 0.04 -0.13 0.01 -0.02 0.02 167.04 52.62 0.09 -0.00 -0.05 0.00 0.04 -0.00 CARRO 2 POSICIÓN 3



1 -3.60 0.23 -0.90 -0.18 -0.51 0.07 -70.91 -1432.65 0.05 -2.53 0.29 0.82 -0.00 -0.05

3 -1.65 -0.89 -0.18 -0.05 -0.09 0.03 201.12 -459.44 0.06 -2.41 0.35 0.80 0.02 -0.04



5 -1.82 0.38 0.27 -0.14 -0.37 -0.00 -134.85 -839.86 0.06 -2.25 0.42 0.86 0.03 -0.04

11 -0.54 -0.31 0.87 0.03 0.26 0.22 152.99 -1574.07 0.04 -2.53 -0.10 0.80 0.02 0.00

13 -0.51 -1.03 -0.57 0.07 0.35 0.01 16.11 -1130.60 0.04 -2.41 -0.05 0.81 0.01 0.00

15 -0.25 -0.10 -0.43 0.01 0.11 -0.11 -46.94 -860.55 0.04 -2.25 0.00 0.84 0.02 0.00

21 0.33 -1.29 0.80 0.24 1.01 0.02 483.18 -1634.91 0.02 -2.53 -0.52 0.89 0.02 -0.02

23 0.96 -0.91 -0.48 0.16 0.76 0.01 -283.97 -959.78 0.02 -2.41 -0.47 0.90 0.01 -0.04

25 0.04 -0.69 -0.53 0.15 0.57 0.00 -302.60 -885.44 0.01 -2.25 -0.43 0.89 0.00 -0.05 Losa inferior.


Nx Axil X t/m

Ny Axil Y t/m

Nxy Axil XY t/m

Mx Flector X t·m/m

My Flector Y t·m/m


Qx Cortante X kp/m

Qy Cortante Y kp/m




Gx Giro X mRad

Gy Giro Y mRad




1 1.16 -0.32 -0.54 -0.08 -0.03 0.14 -207.61 -1233.70 -0.00 -0.00 -0.33 -0.03 0.01 -0.00

3 0.23 -0.46 0.00 0.34 0.48 0.00 463.27 -0.00 -0.00 0.00 -0.32 -0.00 -0.04 0.00

5 1.16 -0.32 0.54 -0.08 -0.03 -0.14 -207.60 1233.71 -0.00 0.00 -0.33 0.03 0.01 0.00

11 0.20 -0.32 -0.00 -0.04 -0.04 -0.00 -0.01 -1551.16 -0.00 -0.00 -0.33 -0.03 -0.00 -0.00

13 0.26 -0.34 0.00 0.09 0.48 -0.00 0.00 -0.00 0.00 0.00 -0.32 -0.00 -0.00 0.00

15 0.20 -0.32 -0.00 -0.04 -0.04 0.00 -0.00 1551.17 0.00 0.00 -0.33 0.03 -0.00 -0.00

21 1.16 -0.32 0.54 -0.08 -0.03 -0.14 207.59 -1233.72 0.00 -0.00 -0.33 -0.03 -0.01 0.00

23 0.23 -0.46 0.00 0.34 0.48 -0.00 -463.27 -0.00 0.00 0.00 -0.32 -0.00 0.04 0.00

25 1.16 -0.32 -0.54 -0.08 -0.03 0.14 207.59 1233.72 0.00 0.00 -0.33 0.03 -0.01 -0.00 EMPUJE DE TIERRAS



1 -2.71 -1.95 1.39 -0.10 -0.61 0.15 556.28 -967.24 0.00 -0.00 -0.12 0.07 -0.01 0.02

3 -1.02 -1.86 0.00 0.12 -0.35 -0.00 616.59 -0.00 -0.00 -0.00 -0.13 0.00 -0.02 0.00

5 -2.71 -1.95 -1.39 -0.10 -0.61 -0.15 556.28 967.25 0.00 0.00 -0.12 -0.07 -0.01 -0.02

11 -0.23 -1.71 0.00 -0.13 -0.61 -0.00 -0.00 -1176.62 0.00 -0.00 -0.12 0.07 -0.00 -0.00

13 -0.58 -1.80 0.00 -0.05 -0.36 -0.00 0.00 -0.00 0.00 -0.00 -0.13 0.00 -0.00 0.00

15 -0.23 -1.71 0.00 -0.13 -0.61 0.00 -0.00 1176.63 -0.00 0.00 -0.12 -0.07 -0.00 -0.00



Página 10



21 -2.71 -1.95 -1.39 -0.10 -0.61 -0.15 -556.29 -967.25 -0.00 -0.00 -0.12 0.07 0.01 -0.02

23 -1.02 -1.86 0.00 0.12 -0.35 0.00 -616.58 -0.00 0.00 0.00 -0.13 0.00 0.02 0.00

25 -2.71 -1.95 1.39 -0.10 -0.61 0.15 -556.29 967.25 -0.00 0.00 -0.12 -0.07 0.01 0.02 SOBRECARGA INFERIOR



1 -0.05 0.02 0.02 0.00 0.00 -0.01 -1.51 74.47 0.00 0.00 -0.03 0.00 -0.00 0.00

3 -0.01 0.02 -0.00 -0.02 -0.03 -0.00 -27.97 0.00 0.00 -0.00 -0.03 0.00 0.00 0.00

5 -0.05 0.02 -0.02 0.00 0.00 0.01 -1.51 -74.47 0.00 -0.00 -0.03 -0.00 -0.00 -0.00

11 0.00 0.02 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 93.46 0.00 0.00 -0.03 0.00 0.00 0.00

13 -0.00 0.02 -0.00 -0.01 -0.03 0.00 -0.00 0.00 -0.00 -0.00 -0.03 0.00 0.00 0.00

15 0.00 0.02 0.00 0.00 0.00 -0.00 0.00 -93.46 -0.00 -0.00 -0.03 -0.00 0.00 0.00

21 -0.05 0.02 -0.02 0.00 0.00 0.01 1.51 74.47 -0.00 0.00 -0.03 0.00 0.00 -0.00

23 -0.01 0.02 -0.00 -0.02 -0.03 0.00 27.97 0.00 -0.00 -0.00 -0.03 0.00 -0.00 0.00

25 -0.05 0.02 0.02 0.00 0.00 -0.01 1.51 -74.47 -0.00 -0.00 -0.03 -0.00 0.00 0.00 CARGA EN BANDA 1



1 0.12 -0.05 -0.06 -0.01 -0.01 0.01 -42.61 -125.36 -0.00 -0.00 -0.02 -0.00 0.00 -0.00

3 0.02 -0.06 0.01 0.03 0.04 -0.00 45.59 -9.93 -0.00 -0.00 -0.02 -0.00 -0.00 0.00

5 0.12 -0.03 0.06 -0.01 0.00 -0.01 -44.54 105.50 -0.00 -0.00 -0.02 0.00 0.00 0.00

11 0.09 -0.03 -0.01 -0.00 -0.00 -0.00 -4.80 -146.57 -0.00 -0.00 -0.03 -0.00 -0.00 0.00

13 0.11 -0.03 -0.01 0.01 0.05 0.00 0.00 -0.00 0.00 0.00 -0.02 -0.00 -0.00 0.00

15 0.09 -0.03 -0.01 -0.00 -0.00 -0.00 4.80 146.57 0.00 0.00 -0.03 0.00 0.00 0.00

21 0.12 -0.03 0.06 -0.01 0.00 -0.01 44.54 -105.50 0.00 0.00 -0.02 -0.00 -0.00 0.00

23 0.02 -0.06 0.01 0.03 0.04 -0.00 -45.59 9.93 0.00 0.00 -0.02 0.00 0.00 0.00

25 0.12 -0.05 -0.06 -0.01 -0.01 0.01 42.61 125.37 0.00 0.00 -0.02 0.00 -0.00 -0.00 CARGA EN BANDA 2



1 -0.01 -0.02 0.01 -0.00 -0.01 -0.00 4.31 -16.97 0.00 -0.00 0.01 0.01 0.00 0.00

3 -0.00 0.00 0.01 -0.00 -0.00 -0.00 0.61 -30.36 -0.00 -0.00 0.00 0.01 0.00 0.00

5 -0.02 0.02 -0.00 0.00 0.01 -0.00 4.40 -16.83 -0.00 -0.00 -0.01 0.01 -0.00 -0.00

11 -0.02 -0.05 -0.00 -0.00 -0.02 -0.00 -0.00 -28.66 -0.00 -0.00 0.01 0.01 -0.00 -0.00

13 -0.00 -0.02 -0.00 -0.00 -0.01 0.00 -0.00 -53.82 -0.00 -0.00 -0.00 0.01 -0.00 0.00

15 0.02 0.02 0.00 0.00 0.01 -0.00 0.00 -18.05 -0.00 -0.00 -0.01 0.01 0.00 0.00

21 -0.01 -0.02 -0.01 -0.00 -0.01 0.00 -4.31 -16.97 -0.00 -0.00 0.01 0.01 -0.00 -0.00

23 -0.00 0.00 -0.01 -0.00 -0.00 0.00 -0.61 -30.36 0.00 -0.00 0.00 0.01 -0.00 0.00

25 -0.02 0.02 0.00 0.00 0.01 0.00 -4.40 -16.83 0.00 -0.00 -0.01 0.01 0.00 0.00 CARGA EN BANDA 3



1 -0.02 0.02 0.00 0.00 0.01 0.00 4.40 16.83 -0.00 0.00 -0.01 -0.01 -0.00 0.00

3 -0.00 0.00 -0.01 -0.00 -0.00 0.00 0.61 30.36 -0.00 0.00 0.00 -0.01 0.00 0.00

5 -0.01 -0.02 -0.01 -0.00 -0.01 0.00 4.31 16.97 0.00 0.00 0.01 -0.01 0.00 -0.00

11 0.02 0.02 0.00 0.00 0.01 -0.00 0.00 18.05 0.00 0.00 -0.01 -0.01 0.00 0.00

13 -0.00 -0.02 0.00 -0.00 -0.01 -0.00 0.00 53.82 0.00 0.00 -0.00 -0.01 0.00 0.00



15 -0.02 -0.05 -0.00 -0.00 -0.02 0.00 -0.00 28.66 0.00 0.00 0.01 -0.01 -0.00 -0.00

21 -0.02 0.02 -0.00 0.00 0.01 -0.00 -4.40 16.83 0.00 0.00 -0.01 -0.01 0.00 -0.00

23 -0.00 0.00 0.01 -0.00 -0.00 -0.00 -0.61 30.36 0.00 0.00 0.00 -0.01 -0.00 0.00

25 -0.01 -0.02 0.01 -0.00 -0.01 -0.00 -4.31 16.97 -0.00 0.00 0.01 -0.01 -0.00 0.00 CARRO 1 POSICIÓN 1



1 -1.65 1.68 0.08 0.37 1.23 0.24 150.59 1839.41 0.01 0.29 -0.52 -0.87 -0.03 -0.02

3 -0.52 -0.73 -1.13 0.12 -0.07 0.27 364.30 3411.21 -0.00 0.29 -0.12 -0.77 -0.03 0.00

5 -0.88 -3.23 -1.12 -0.47 -1.82 0.08 419.09 3253.83 -0.01 0.29 0.28 -0.92 0.00 -0.05

11 1.00 1.22 0.22 0.17 0.98 -0.00 101.52 1154.25 0.01 0.20 -0.47 -0.86 -0.01 -0.03

13 0.18 -1.09 0.20 -0.05 -0.22 0.00 -51.74 4052.40 0.00 0.20 -0.08 -0.77 -0.02 0.00

15 -0.41 -3.22 0.41 -0.34 -1.71 0.02 -153.03 2600.35 -0.01 0.21 0.33 -0.95 -0.02 -0.02

21 -0.88 0.88 0.07 0.24 0.72 -0.14 -134.13 815.40 0.01 0.11 -0.42 -0.88 0.00 -0.03

23 -0.26 -0.15 0.55 0.02 -0.08 -0.09 -122.46 1826.24 0.00 0.11 -0.01 -0.82 -0.01 0.00

25 -0.73 -1.28 0.73 -0.26 -0.93 -0.10 -211.20 1016.27 -0.01 0.11 0.41 -0.90 -0.03 -0.02 CARRO 1 POSICIÓN 2



1 0.20 -0.76 -0.16 -0.09 -0.20 0.15 -123.38 -1509.57 -0.00 -0.00 -0.31 -0.02 -0.03 0.00

3 -0.16 -0.89 0.00 0.35 0.38 0.00 581.01 -0.00 -0.00 0.00 -0.30 -0.00 -0.08 0.00

5 0.20 -0.76 0.16 -0.09 -0.20 -0.15 -123.38 1509.59 -0.00 0.00 -0.31 0.02 -0.03 -0.00

11 0.89 -0.82 0.00 -0.07 -0.23 -0.04 83.83 -1309.93 0.00 -0.00 -0.19 0.00 -0.04 -0.00

13 0.95 -0.87 0.00 0.02 0.16 -0.00 -133.24 -0.00 0.00 0.00 -0.19 -0.00 -0.03 0.00

15 0.89 -0.82 -0.00 -0.07 -0.23 0.04 83.84 1309.94 0.00 0.00 -0.19 -0.00 -0.04 0.00

21 0.05 -0.16 0.09 -0.03 -0.04 -0.05 152.16 -314.21 0.00 -0.00 -0.05 -0.00 -0.04 -0.00

23 -0.07 -0.22 0.00 0.12 0.09 -0.00 -233.68 -0.00 0.00 -0.00 -0.05 -0.00 -0.03 0.00

25 0.05 -0.16 -0.09 -0.03 -0.04 0.05 152.16 314.21 0.00 0.00 -0.05 0.00 -0.04 0.00 CARRO 1 POSICIÓN 3



1 -0.88 -3.23 1.12 -0.47 -1.82 -0.08 419.09 -3253.78 -0.01 -0.29 0.28 0.92 0.00 0.05

3 -0.52 -0.73 1.13 0.12 -0.07 -0.27 364.30 -3411.21 -0.00 -0.29 -0.12 0.77 -0.03 0.00

5 -1.65 1.68 -0.08 0.37 1.23 -0.24 150.59 -1839.44 0.01 -0.29 -0.52 0.87 -0.03 0.02

11 -0.41 -3.22 -0.41 -0.34 -1.71 -0.02 -153.03 -2600.33 -0.01 -0.21 0.33 0.95 -0.02 0.02

13 0.18 -1.09 -0.20 -0.05 -0.22 -0.00 -51.74 -4052.40 0.00 -0.20 -0.08 0.77 -0.02 0.00

15 1.00 1.22 -0.22 0.17 0.98 0.00 101.52 -1154.26 0.01 -0.20 -0.47 0.86 -0.01 0.03

21 -0.73 -1.28 -0.73 -0.26 -0.93 0.10 -211.20 -1016.27 -0.01 -0.11 0.41 0.90 -0.03 0.02

23 -0.26 -0.15 -0.55 0.02 -0.08 0.09 -122.46 -1826.24 0.00 -0.11 -0.01 0.82 -0.01 0.00

25 -0.88 0.88 -0.07 0.24 0.72 0.14 -134.14 -815.40 0.01 -0.11 -0.42 0.88 0.00 0.03 CARRO 2 POSICIÓN 1



1 -0.88 0.88 -0.07 0.24 0.72 0.14 134.14 815.38 -0.01 0.11 -0.42 -0.88 -0.00 0.03

3 -0.26 -0.15 -0.55 0.02 -0.08 0.09 122.46 1826.22 -0.00 0.11 -0.01 -0.82 0.01 0.00

5 -0.73 -1.28 -0.73 -0.26 -0.93 0.10 211.19 1016.27 0.01 0.11 0.41 -0.90 0.03 0.02

11 1.00 1.22 -0.22 0.17 0.98 0.00 -101.50 1154.25 -0.01 0.20 -0.47 -0.86 0.01 0.03



Página 11



13 0.18 -1.09 -0.20 -0.05 -0.22 -0.00 51.74 4052.40 -0.00 0.20 -0.08 -0.77 0.02 0.00

15 -0.41 -3.22 -0.41 -0.34 -1.71 -0.02 153.01 2600.35 0.01 0.21 0.33 -0.95 0.02 0.02

21 -1.65 1.68 -0.08 0.37 1.23 -0.24 -150.57 1839.44 -0.01 0.29 -0.52 -0.87 0.03 0.02

23 -0.52 -0.73 1.13 0.12 -0.07 -0.27 -364.29 3411.25 0.00 0.29 -0.12 -0.77 0.03 0.00

25 -0.88 -3.23 1.12 -0.47 -1.82 -0.08 -419.12 3253.84 0.01 0.29 0.28 -0.92 -0.00 0.05 CARRO 2 POSICIÓN 2



1 0.05 -0.16 -0.09 -0.03 -0.04 0.05 -152.17 -314.21 -0.00 -0.00 -0.05 -0.00 0.04 0.00

3 -0.07 -0.22 0.00 0.12 0.09 0.00 233.68 -0.00 -0.00 0.00 -0.05 0.00 0.03 0.00

5 0.05 -0.16 0.09 -0.03 -0.04 -0.05 -152.17 314.21 -0.00 0.00 -0.05 0.00 0.04 -0.00

11 0.89 -0.82 -0.00 -0.07 -0.23 0.04 -83.85 -1309.93 -0.00 -0.00 -0.19 0.00 0.04 0.00

13 0.95 -0.87 0.00 0.02 0.16 0.00 133.24 -0.00 -0.00 -0.00 -0.19 -0.00 0.03 0.00

15 0.89 -0.82 0.00 -0.07 -0.23 -0.04 -83.85 1309.94 -0.00 0.00 -0.19 -0.00 0.04 -0.00

21 0.20 -0.76 0.16 -0.09 -0.20 -0.15 123.37 -1509.60 0.00 -0.00 -0.31 -0.02 0.03 -0.00

23 -0.16 -0.89 0.00 0.35 0.38 -0.00 -581.01 -0.00 0.00 0.00 -0.30 -0.00 0.08 0.00

25 0.20 -0.76 -0.16 -0.09 -0.20 0.15 123.37 1509.60 0.00 0.00 -0.31 0.02 0.03 0.00 CARRO 2 POSICIÓN 3



1 -0.73 -1.28 0.73 -0.26 -0.93 -0.10 211.19 -1016.25 0.01 -0.11 0.41 0.90 0.03 -0.02

3 -0.26 -0.15 0.55 0.02 -0.08 -0.09 122.46 -1826.22 -0.00 -0.11 -0.01 0.82 0.01 0.00

5 -0.88 0.88 0.07 0.24 0.72 -0.14 134.15 -815.40 -0.01 -0.11 -0.42 0.88 -0.00 -0.03

11 -0.41 -3.22 0.41 -0.34 -1.71 0.02 153.01 -2600.32 0.01 -0.21 0.33 0.95 0.02 -0.02

13 0.18 -1.09 0.20 -0.05 -0.22 0.00 51.74 -4052.40 -0.00 -0.20 -0.08 0.77 0.02 0.00

15 1.00 1.22 0.22 0.17 0.98 -0.00 -101.50 -1154.26 -0.01 -0.20 -0.47 0.86 0.01 -0.03

21 -0.88 -3.23 -1.12 -0.47 -1.82 0.08 -419.12 -3253.83 0.01 -0.29 0.28 0.92 -0.00 -0.05

23 -0.52 -0.73 -1.13 0.12 -0.07 0.27 -364.30 -3411.25 0.00 -0.29 -0.12 0.77 0.03 0.00

25 -1.65 1.68 0.08 0.37 1.23 0.24 -150.57 -1839.44 -0.01 -0.29 -0.52 0.87 0.03 -0.02

7.- COMBINACIONES

HIPÓTESIS 1 - Peso propio

2 - Empuje de tierras

3 - Sobrecarga inferior

4 - Carga en banda 1



7 - Carro 1 posición 1






COMBINACIONES PARA ESTADOS LÍMITE ÚLTIMOS Hipótesis

Combinación 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1 1.00 1.00

2 1.35 1.00

3 1.00 1.50

4 1.35 1.50

5 1.00 1.00 1.50

6 1.35 1.00 1.50

7 1.00 1.50 1.50

8 1.35 1.50 1.50

9 1.00 1.00 1.50 1.50 1.50

10 1.35 1.00 1.50 1.50 1.50

11 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50

12 1.35 1.50 1.50 1.50 1.50

13 1.00 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50

14 1.35 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50

15 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

16 1.35 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

17 1.00 1.00 1.50

18 1.35 1.00 1.50

19 1.00 1.50 1.50

20 1.35 1.50 1.50

21 1.00 1.00 1.50 1.50

22 1.35 1.00 1.50 1.50

23 1.00 1.50 1.50 1.50

24 1.35 1.50 1.50 1.50

25 1.00 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50

26 1.35 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50

27 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

28 1.35 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

29 1.00 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

30 1.35 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

31 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

32 1.35 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

33 1.00 1.00 1.50

34 1.35 1.00 1.50

35 1.00 1.50 1.50

36 1.35 1.50 1.50

37 1.00 1.00 1.50 1.50

38 1.35 1.00 1.50 1.50

39 1.00 1.50 1.50 1.50

40 1.35 1.50 1.50 1.50

41 1.00 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50

42 1.35 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50

43 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

44 1.35 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

45 1.00 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

46 1.35 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

47 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50



Página 12

Hipótesis

Combinación 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

48 1.35 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

49 1.00 1.00 1.50

50 1.35 1.00 1.50

51 1.00 1.50 1.50

52 1.35 1.50 1.50

53 1.00 1.00 1.50 1.50

54 1.35 1.00 1.50 1.50

55 1.00 1.50 1.50 1.50

56 1.35 1.50 1.50 1.50

57 1.00 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50

58 1.35 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50

59 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

60 1.35 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

61 1.00 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

62 1.35 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

63 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

64 1.35 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

65 1.00 1.00 1.50

66 1.35 1.00 1.50

67 1.00 1.50 1.50

68 1.35 1.50 1.50

69 1.00 1.00 1.50 1.50

70 1.35 1.00 1.50 1.50

71 1.00 1.50 1.50 1.50

72 1.35 1.50 1.50 1.50

73 1.00 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50

74 1.35 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50

75 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

76 1.35 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

77 1.00 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

78 1.35 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

79 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

80 1.35 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

81 1.00 1.00 1.50

82 1.35 1.00 1.50

83 1.00 1.50 1.50

84 1.35 1.50 1.50

85 1.00 1.00 1.50 1.50

86 1.35 1.00 1.50 1.50

87 1.00 1.50 1.50 1.50

88 1.35 1.50 1.50 1.50

89 1.00 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50

90 1.35 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50

91 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

92 1.35 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

93 1.00 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

Hipótesis

Combinación 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

94 1.35 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

95 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

96 1.35 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

97 1.00 1.00 1.50

98 1.35 1.00 1.50

99 1.00 1.50 1.50

100 1.35 1.50 1.50

101 1.00 1.00 1.50 1.50

102 1.35 1.00 1.50 1.50

103 1.00 1.50 1.50 1.50

104 1.35 1.50 1.50 1.50

105 1.00 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50

106 1.35 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50

107 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

108 1.35 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

109 1.00 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

110 1.35 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

111 1.00 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

112 1.35 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50 1.50

COMBINACIONES PARA ESTADOS LÍMITE DE SERVICIO Hipótesis

Combinación 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1 1.00 1.00

2 1.00 1.00 1.00

3 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00

4 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00

5 1.00 1.00 1.00

6 1.00 1.00 1.00 1.00

7 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00

8 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00

9 1.00 1.00 1.00

10 1.00 1.00 1.00 1.00

11 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00

12 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00

13 1.00 1.00 1.00

14 1.00 1.00 1.00 1.00

15 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00

16 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00

17 1.00 1.00 1.00

18 1.00 1.00 1.00 1.00

19 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00

20 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00

21 1.00 1.00 1.00

22 1.00 1.00 1.00 1.00

23 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00

24 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00



Página 13

Hipótesis

Combinación 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

25 1.00 1.00 1.00

26 1.00 1.00 1.00 1.00

27 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00

28 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00 1.00

8.- DESCRIPCIÓN DEL ARMADO

MÓDULO Paño Posición Dirección Armado base

Losa superior

Superior

Longitudinal Ø10c/30, patilla=25cm

Transversal Perpendicular hastial derecho

Ø12c/30, patilla=34cm

Inferior




Losa inferior

Inferior




Superior




Hastial izquierdo

Trasdós Vertical

Ø10c/15, patilla=80cm - Espera=0.35 m - Longitud patilla en arranque=25 cm

Horizontal Ø12c/15, patilla=60cm

Intradós Vertical


- Espera=0.42 m

- Longitud patilla en arranque=25 cm


Hastial derecho

Trasdós Vertical



Intradós Vertical



9.- COMPROBACIÓN

Referencia: Módulo


Losa superior: - Armado (Longitudinal):

- Cuantía mínima superior:

Cumplimiento al 100%

Cumple

- Cuantía mínima inferior:


Cumple

- Flexocompresión momento positivo:


Cumple

- Flexocompresión momento negativo:


Cumple

- Armado (Transversal):

Referencia: Módulo




Cumple



Cumple



Cumple



Cumple

- Cortante máximo:


Cumple

- Desplazamiento máximo.

Perpendicular al plano del paño:

Máximo: 50 mm

Calculado: 1.02 mm

Cumple

- Distorsión angular máxima:

Mínimo: 150

Calculado: 1060

Cumple

- Flecha relativa:

Mínimo: 250

- Longitudinal:

Calculado: 6859

Cumple

- Transversal:

Calculado: 979

Cumple

- Esbeltez mecánica:

Máximo: 100

Calculado: 20

Cumple

- Longitud de anclaje:


- Armado base transversal exterior:

Mínimo: 34 cm

Calculado: 34 cm

Cumple

- Armado base transversal interior:

Mínimo: 9 cm

Calculado: 9 cm

Cumple

- Armado base longitudinal exterior:

Mínimo: 25 cm

Calculado: 25 cm

Cumple

- Armado base longitudinal interior:

Mínimo: 25 cm

Calculado: 25 cm

Cumple

- Separación mínima entre barras:

Norma EHE-98. Artículo 66.4.1.

Mínimo: 3.1 cm


Calculado: 28.8 cm

Cumple


Calculado: 29 cm

Cumple


Calculado: 29 cm

Cumple


Calculado: 24 cm

Cumple

- Armado exterior - interior:

Calculado: 13.8 cm

Cumple

- Separación máxima entre barras:


Máximo: 30 cm


Calculado: 30 cm

Cumple


Calculado: 30 cm

Cumple


Calculado: 30 cm

Cumple


Calculado: 25 cm

Cumple

Losa inferior: - Armado (Longitudinal):



Página 14

Referencia: Módulo




Cumple



Cumple



Cumple



Cumple

- Armado (Transversal):



Cumple



Cumple



Cumple



Cumple

- Cortante máximo:


Cumple



Máximo: 50 mm

Calculado: 1.02 mm

Cumple


Mínimo: 150

Calculado: 1019

Cumple

- Flecha relativa:

Mínimo: 250

- Longitudinal:

Calculado: 979

Cumple

- Transversal:

Calculado: 6857

Cumple


Máximo: 100

Calculado: 20

Cumple



Calculado: 45 cm


Mínimo: 21 cm

Cumple


Mínimo: 21 cm

Cumple


Mínimo: 30 cm

Cumple


Mínimo: 30 cm

Cumple



Mínimo: 3.1 cm


Calculado: 13.8 cm

Cumple


Calculado: 13.8 cm

Cumple


Calculado: 13.8 cm

Cumple


Calculado: 13.8 cm

Cumple


Calculado: 13.2 cm

Cumple



Máximo: 30 cm


Calculado: 15 cm

Cumple


Calculado: 15 cm

Cumple


Calculado: 15 cm

Cumple


Calculado: 15 cm

Cumple

Referencia: Módulo


Hastial izquierdo: - Armado (Vertical):

- Cuantía mínima interior:


Cumple

- Cuantía mínima exterior:


Cumple



Cumple



Cumple

- Armado (Horizontal):



Cumple



Cumple



Cumple



Cumple

- Cortante máximo:


Cumple



Máximo: 50 mm

Calculado: 2.43 mm

Cumple


Mínimo: 150

Calculado: 818

Cumple

- Flecha relativa:

Mínimo: 250

- Vertical:

Calculado: 2878

Cumple

- Horizontal:

Calculado: 822

Cumple


Máximo: 100

Calculado: 34

Cumple



- Armado base vertical exterior:

Mínimo: 12 cm

Calculado: 80 cm

Cumple

- Armado base vertical interior:

Mínimo: 0 cm

Calculado: 80 cm

Cumple

- Espera armado base exterior:

Mínimo: 12 cm

Calculado: 25 cm

Cumple

- Espera armado base interior:

Mínimo: 0 cm

Calculado: 25 cm

Cumple

- Armado base horizontal exterior:

Mínimo: 43 cm

Calculado: 60 cm

Cumple

- Armado base horizontal interior:

Mínimo: 43 cm

Calculado: 60 cm

Cumple

- Longitud de solapes:



Mínimo: 35 cm

Calculado: 35 cm

Cumple


Mínimo: 28 cm

Calculado: 42 cm

Cumple



Página 15

Referencia: Módulo




Mínimo: 3.1 cm


Calculado: 14 cm

Cumple


Calculado: 9.2 cm

Cumple


Calculado: 13.8 cm

Cumple


Calculado: 13.8 cm

Cumple


Calculado: 13.8 cm

Cumple



Máximo: 30 cm


Calculado: 15 cm

Cumple


Calculado: 10 cm

Cumple


Calculado: 15 cm

Cumple


Calculado: 15 cm

Cumple

Hastial derecho: - Armado (Vertical):



Cumple



Cumple



Cumple



Cumple

- Armado (Horizontal):



Cumple



Cumple



Cumple



Cumple

- Cortante máximo:


Cumple



Máximo: 50 mm

Calculado: 2.43 mm

Cumple


Mínimo: 150

Calculado: 818

Cumple

- Flecha relativa:

Mínimo: 250

- Vertical:

Calculado: 2878

Cumple

- Horizontal:

Calculado: 822

Cumple


Máximo: 100

Calculado: 34

Cumple




Mínimo: 12 cm

Calculado: 80 cm

Cumple

Referencia: Módulo



Mínimo: 0 cm

Calculado: 80 cm

Cumple


Mínimo: 12 cm

Calculado: 25 cm

Cumple


Mínimo: 0 cm

Calculado: 25 cm

Cumple


Mínimo: 43 cm

Calculado: 60 cm

Cumple


Mínimo: 43 cm

Calculado: 60 cm

Cumple

- Longitud de solapes:



Mínimo: 35 cm

Calculado: 35 cm

Cumple


Mínimo: 28 cm

Calculado: 42 cm

Cumple



Mínimo: 3.1 cm


Calculado: 14 cm

Cumple


Calculado: 9.2 cm

Cumple


Calculado: 13.8 cm

Cumple


Calculado: 13.8 cm

Cumple


Calculado: 13.8 cm

Cumple



Máximo: 30 cm


Calculado: 15 cm

Cumple


Calculado: 10 cm

Cumple


Calculado: 15 cm

Cumple


Calculado: 15 cm

Cumple

Terreno: - Despegue:


Cumple

- Tensión admisible:

Máximo: 20 t/m²

Calculado: 9.18755 t/m²

Cumple


10.- MEDICIÓN

Referencia: Módulo B 500 S, CR Total


Armado losa superior - Interior - Transversal Longitud (m) Peso (kg)

24x1.58 24x0.97

37.92 23.38

Armado losa superior - Exterior - Transversal Longitud (m)

Peso (kg) 24x2.05

24x1.82

49.20

43.68



Página 16

Referencia: Módulo B 500 S, CR Total


Armado losa superior - Interior - Longitudinal Longitud (m) Peso (kg)

4x7.42 4x4.57

29.68 18.30

Armado losa superior - Exterior - Longitudinal Longitud (m) Peso (kg)

5x7.42 5x4.57

37.10 22.87

Armado losa inferior - Exterior - Transversal Longitud (m) Peso (kg)

47x2.27 47x2.02

106.69 94.72

Armado losa inferior - Interior - Transversal Longitud (m) Peso (kg)

47x2.27 47x2.02

106.69 94.72

Armado losa inferior - Exterior - Longitudinal Longitud (m)

Peso (kg) 7x7.82

7x6.94

54.74

48.60

Armado losa inferior - Interior - Longitudinal Longitud (m) Peso (kg)

9x7.82 9x6.94

70.38 62.49

Armado hastial izquierdo - Exterior - Horizontal Longitud (m) Peso (kg)

16x8.12 16x7.21

129.92 115.35

Armado hastial izquierdo - Interior - Horizontal Longitud (m)

Peso (kg) 14x8.12

14x7.21

113.68

100.93

Armado hastial derecho - Exterior - Horizontal Longitud (m) Peso (kg)

16x8.12 16x7.21

129.92 115.35

Armado hastial derecho - Interior - Horizontal Longitud (m) Peso (kg)

14x8.12 14x7.21

113.68 100.93

Armado hastial izquierdo - Exterior - Vertical Longitud (m) Peso (kg)

46x2.99 46x1.84

137.54 84.80

Armado hastial izquierdo - Exterior - Vertical - Espera Longitud (m) Peso (kg)

46x0.79 46x0.49

36.34 22.41

Armado hastial izquierdo - Interior - Vertical Longitud (m) Peso (kg)

70x2.99 70x1.18

209.30 82.59

Armado hastial izquierdo - Interior - Vertical - Espera Longitud (m) Peso (kg)

70x0.86 70x0.34

60.20 23.76

Armado hastial derecho - Exterior - Vertical Longitud (m) Peso (kg)

46x2.99 46x1.84

137.54 84.80

Armado hastial derecho - Exterior - Vertical - Espera Longitud (m)

Peso (kg) 46x0.79

46x0.49 36.34

22.41

Armado hastial derecho - Interior - Vertical Longitud (m) Peso (kg)

70x2.99 70x1.18

209.30 82.59

Armado hastial derecho - Interior - Vertical - Espera Longitud (m) Peso (kg)

70x0.86 70x0.34

60.20 23.76


539.00 212.70

452.46 278.97

874.90 776.77

1268.44



592.90 233.97

497.71 306.87

962.39 854.44

1395.28


B 500 S, CR (kg) Hormigón (m³)

Elemento Ø8 Ø10 Ø12 Total HA-25, Control Estadístico

Referencia: Módulo 233.97 306.87 854.44 1395.28 12.25

Totales 233.97 306.87 854.44 1395.28 12.25



Página 17



ANNEX NÚM. 7.- ESTRUCTURES

Càlcul mur Me-15, entrada platges de Fornells

ÍNDICE

1.- NORMA Y MATERIALES 2

2.- ACCIONES 2

3.- DATOS GENERALES 2

4.- DESCRIPCIÓN DEL TERRENO 2

5.- GEOMETRÍA 2

6.- ESQUEMA DE LAS FASES 2

7.- CARGAS 2

8.- RESULTADOS DE LAS FASES 2

9.- COMBINACIONES 3

10.- DESCRIPCIÓN DEL ARMADO 3

11.- COMPROBACIONES GEOMÉTRICAS Y DE RESISTENCIA 3

12.- MEDICIÓN 5


murete Playas de Fornells Fecha:

Página 2

1.- NORMA Y MATERIALES Norma: EHE-08-CTE (España)

Hormigón: HA-25, Control Estadístico

Acero de barras: B 500 S, Control Normal

Tipo de ambiente: Clase IIa

Recubrimiento en el intradós del muro: 3.0 cm

Recubrimiento en el trasdós del muro: 3.0 cm

Recubrimiento superior de la cimentación: 5.0 cm

Recubrimiento inferior de la cimentación: 5.0 cm

Recubrimiento lateral de la cimentación: 7.0 cm

Tamaño máximo del árido: 30 mm

2.- ACCIONES Empuje en el intradós: Pasivo

Empuje en el trasdós: Activo

3.- DATOS GENERALES Cota de la rasante: 0.00 m

Altura del muro sobre la rasante: 0.00 m

Enrase: Intradós

Longitud del muro en planta: 10.00 m

Separación de las juntas: 5.00 m

Tipo de cimentación: Zapata corrida

4.- DESCRIPCIÓN DEL TERRENO Porcentaje del rozamiento interno entre el terreno y el intradós del muro: 0 %

Porcentaje del rozamiento interno entre el terreno y el trasdós del muro: 0 %

Evacuación por drenaje: 100 %

Porcentaje de empuje pasivo: 50 %

Cota empuje pasivo: 0.00 m

Tensión admisible: 2.00 kp/cm²

Coeficiente de rozamiento terreno-cimiento: 0.60

ESTRATOS

Referencias Cota superior Descripción Coeficientes de empuje

1 - Arena suelta 0.00 m Densidad aparente: 1.80 kg/dm³

Densidad sumergida: 1.00 kg/dm³ Ángulo rozamiento interno: 30.00 grados Cohesión: 0.00 t/m²

Activo trasdós: 0.33

Pasivo intradós: 3.00

5.- GEOMETRÍA

MURO Altura: 1.20 m

Espesor superior: 20.0 cm

Espesor inferior: 20.0 cm

ZAPATA CORRIDA Con puntera y talón

Canto: 30 cm Vuelos intradós / trasdós: 25.0 / 35.0 cm Hormigón de limpieza: 10 cm

6.- ESQUEMA DE LAS FASES

Fase 1: Fase

7.- CARGAS

CARGAS EN EL TRASDÓS

Tipo Cota Datos Fase inicial Fase final

Uniforme En superficie Valor: 0.4 t/m² Fase Fase

8.- RESULTADOS DE LAS FASES Esfuerzos sin mayorar.

FASE 1: FASE

CARGA PERMANENTE Y EMPUJE DE TIERRAS CON SOBRECARGAS Cota (m)

Ley de axiles (t/m)

Ley de cortantes (t/m)

Ley de momento flector (t·m/m)

Ley de empujes (t/m²)

Presión hidrostática (t/m²)

0.00 0.00 0.00 0.00 0.13 0.00

-0.11 0.06 0.02 0.00 0.20 0.00

-0.23 0.12 0.05 0.00 0.27 0.00

-0.35 0.18 0.08 0.01 0.34 0.00

-0.47 0.24 0.13 0.02 0.41 0.00

-0.59 0.30 0.18 0.04 0.48 0.00

-0.71 0.35 0.24 0.07 0.56 0.00

-0.83 0.41 0.31 0.10 0.63 0.00

-0.95 0.47 0.39 0.14 0.70 0.00

-1.07 0.53 0.48 0.20 0.77 0.00


murete Playas de Fornells Fecha

Página 3

Cota (m)

Ley de axiles (t/m)





-1.19 0.59 0.58 0.26 0.84 0.00

Máximos 0.60 Cota: -1.20 m

0.59 Cota: -1.20 m

0.27 Cota: -1.20 m

0.85 Cota: -1.20 m

0.00 Cota: 0.00 m

Mínimos 0.00 Cota: 0.00 m

0.00 Cota: 0.00 m

0.00 Cota: 0.00 m

0.13 Cota: 0.00 m

0.00 Cota: 0.00 m

CARGA PERMANENTE Y EMPUJE DE TIERRAS Cota (m)

Ley de axiles (t/m)





0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00

-0.11 0.06 0.00 0.00 0.06 0.00

-0.23 0.12 0.02 0.00 0.14 0.00

-0.35 0.18 0.04 0.00 0.21 0.00

-0.47 0.24 0.06 0.01 0.28 0.00

-0.59 0.30 0.10 0.02 0.35 0.00

-0.71 0.35 0.15 0.04 0.42 0.00

-0.83 0.41 0.20 0.06 0.50 0.00

-0.95 0.47 0.27 0.08 0.57 0.00

-1.07 0.53 0.34 0.12 0.64 0.00

-1.19 0.59 0.42 0.17 0.71 0.00

Máximos 0.60 Cota: -1.20 m

0.43 Cota: -1.20 m

0.17 Cota: -1.20 m

0.72 Cota: -1.20 m

0.00 Cota: 0.00 m

Mínimos 0.00

Cota: 0.00 m

0.00

Cota: 0.00 m

0.00

Cota: 0.00 m

0.00

Cota: 0.00 m

0.00

Cota: 0.00 m

9.- COMBINACIONES

HIPÓTESIS 1 - Carga permanente

2 - Empuje de tierras

3 - Sobrecarga COMBINACIONES PARA ESTADOS LÍMITE ÚLTIMOS

Hipótesis

Combinación 1 2 3

1 1.00 1.00

2 1.60 1.00

3 1.00 1.60

4 1.60 1.60

5 1.00 1.00 1.60

6 1.60 1.00 1.60

7 1.00 1.60 1.60

8 1.60 1.60 1.60

COMBINACIONES PARA ESTADOS LÍMITE DE SERVICIO Hipótesis

Combinación 1 2 3

1 1.00 1.00

2 1.00 1.00 0.60

10.- DESCRIPCIÓN DEL ARMADO

CORONACIÓN

Armadura superior: 2 Ø12

Anclaje intradós / trasdós: 11 / 11 cm

TRAMOS

Núm. Intradós Trasdós

Vertical Horizontal Vertical Horizontal

1 Ø10c/30 Ø8c/30 Ø10c/25 Ø8c/30 Solape: 0.25 m Solape: 0.35 m

ZAPATA

Armadura Longitudinal Transversal

Superior Ø12c/20 Ø12c/30 Patilla Intradós / Trasdós: 20 / 20 cm

Inferior Ø12c/20 Ø12c/30 Patilla intradós / trasdós: 15 / 11 cm

Longitud de pata en arranque: 30 cm

11.- COMPROBACIONES GEOMÉTRICAS Y DE RESISTENCIA

Referencia: Muro: murete (murete son vilar)


Comprobación a rasante en arranque muro:

Máximo: 21.16 t/m

Calculado: 0.94 t/m

Cumple

Espesor mínimo del tramo:

Jiménez Salas, J.A.. Geotecnia y Cimientos II, (Cap. 12)

Mínimo: 20 cm

Calculado: 20 cm

Cumple

Separación libre mínima armaduras horizontales:


Mínimo: 3.7 cm

- Trasdós:

Calculado: 29.2 cm

Cumple

- Intradós:

Calculado: 29.2 cm

Cumple

Separación máxima armaduras horizontales:


Máximo: 30 cm

- Trasdós:

Calculado: 30 cm

Cumple

- Intradós:

Calculado: 30 cm

Cumple

Cuantía geométrica mínima horizontal por cara:


Mínimo: 0.0008

- Trasdós (-1.20 m):

Calculado: 0.00083

Cumple

- Intradós (-1.20 m):

Calculado: 0.00083

Cumple

Cuantía mínima mecánica horizontal por cara:

Criterio J.Calavera. Muros de contención y muros de sótano. (Cuantía horizontal > 20% Cuantía

vertical)

Calculado: 0.00083

- Trasdós:

Mínimo: 0.00031

Cumple

- Intradós:

Mínimo: 0.00026

Cumple

Cuantía mínima geométrica vertical cara traccionada:



Mínimo: 0.0009

Calculado: 0.00157

Cumple



Página 4



Cuantía mínima mecánica vertical cara traccionada:


Norma EHE, artículo 42.3.2 (Flexión simple o compuesta)

Mínimo: 0.00153

Calculado: 0.00157

Cumple

Cuantía mínima geométrica vertical cara comprimida:



Mínimo: 0.00027

Calculado: 0.0013

Cumple

Cuantía mínima mecánica vertical cara comprimida:


Norma EHE, artículo 42.3.2 (Flexión simple o compuesta)

Mínimo: 0

Calculado: 0.0013

Cumple

Cuantía máxima geométrica de armadura vertical total:

- (0.00 m):

EC-2, art. 5.4.7.2

Máximo: 0.04

Calculado: 0.00287

Cumple

Separación libre mínima armaduras verticales:


Mínimo: 3.7 cm

- Trasdós:

Calculado: 23 cm

Cumple

- Intradós:

Calculado: 28 cm

Cumple



Máximo: 30 cm

- Armadura vertical Trasdós:

Calculado: 25 cm

Cumple

- Armadura vertical Intradós:

Calculado: 30 cm

Cumple

Comprobación a flexión compuesta:

Comprobación realizada por unidad de longitud de muro

Cumple

Comprobación a cortante:

Artículo 44.2.3.2.1 (EHE-98)

Máximo: 7.19 t/m

Calculado: 0.73 t/m

Cumple

Comprobación de fisuración:


Máximo: 0.3 mm

Calculado: 0.029 mm

Cumple

Longitud de solapes:


- Base trasdós:

Mínimo: 0.35 m

Calculado: 0.35 m

Cumple

- Base intradós:

Mínimo: 0.25 m

Calculado: 0.25 m

Cumple

Comprobación del anclaje del armado base en coronación:

Criterio J.Calavera. Muros de contención y muros de sótano.

Calculado: 11 cm

- Trasdós:

Mínimo: 11 cm

Cumple

- Intradós:

Mínimo: 0 cm

Cumple

Área mínima longitudinal cara superior viga de coronación:

J.Calavera (Muros de contención y muros de sótano)

Mínimo: 2.2 cm²

Calculado: 2.2 cm²

Cumple



- Cota de la sección con la mínima relación 'cuantía horizontal / cuantía vertical' Trasdós: -1.20 m



- Cota de la sección con la mínima relación 'cuantía horizontal / cuantía vertical' Intradós: -1.20 m

- Sección crítica a flexión compuesta: Cota: -1.20 m, Md: 0.43 t·m/m, Nd: 0.60 t/m, Vd: 0.94 t/m, Tensión máxima del acero: 0.784 t/cm²

- Sección crítica a cortante: Cota: -1.04 m

- Sección con la máxima abertura de fisuras: Cota: -1.20 m, M: 0.23 t·m/m, N: 0.60 t/m Referencia: Zapata corrida: murete (murete son vilar)


Comprobación de estabilidad:


- Coeficiente de seguridad al vuelco:

Mínimo: 2

Calculado: 2.11

Cumple

- Coeficiente de seguridad al deslizamiento:

Mínimo: 1.5

Calculado: 1.58

Cumple

Canto mínimo:

- Zapata:


Mínimo: 25 cm

Calculado: 30 cm

Cumple

Tensiones sobre el terreno:


- Tensión media:

Máximo: 2 kp/cm²


Cumple

- Tensión máxima:

Máximo: 2.5 kp/cm²


Cumple

Flexión en zapata:

Comprobación basada en criterios resistentes


- Armado superior trasdós:


Cumple

- Armado inferior trasdós:

Mínimo: 0 cm²/m

Cumple

- Armado superior intradós:

Mínimo: 0 cm²/m

Cumple

- Armado inferior intradós:


Cumple

Esfuerzo cortante:

Norma EHE. Artículo 44.2.3.2.1.

Máximo: 9.01 t/m

- Trasdós:

Calculado: 0.5 t/m

Cumple

- Intradós:

Calculado: 0 t/m

Cumple

Longitud de anclaje:


- Arranque trasdós:

Mínimo: 15 cm

Calculado: 22.6 cm

Cumple

- Arranque intradós:

Mínimo: 17 cm

Calculado: 22.6 cm

Cumple

- Armado inferior trasdós (Patilla):

Mínimo: 11 cm

Calculado: 11 cm

Cumple

- Armado inferior intradós (Patilla):

Mínimo: 15 cm

Calculado: 15 cm

Cumple

- Armado superior trasdós (Patilla):

Mínimo: 11 cm

Calculado: 20 cm

Cumple


murete Playas de Fornells Fecha

Página 5

Referencia: Zapata corrida: murete (murete son vilar)


- Armado superior intradós (Patilla):

Mínimo: 15 cm

Calculado: 20 cm

Cumple

Recubrimiento:


- Inferior:

Mínimo: 3.5 cm

Calculado: 5 cm

Cumple

- Lateral:

Mínimo: 7 cm

Calculado: 7 cm

Cumple

- Superior:

Mínimo: 3.5 cm

Calculado: 5 cm

Cumple

Diámetro mínimo:


Mínimo: Ø12


Calculado: Ø12

Cumple


Calculado: Ø12

Cumple


Calculado: Ø12

Cumple


Calculado: Ø12

Cumple



Máximo: 30 cm


Calculado: 30 cm

Cumple


Calculado: 30 cm

Cumple


Calculado: 20 cm

Cumple


Calculado: 20 cm

Cumple

Separación mínima entre barras:

J. Calavera, 'Cálculo de Estructuras de Cimentación' 4ª edición, INTEMAC. Apartado 3.16

(pag.129).

Mínimo: 10 cm


Calculado: 30 cm

Cumple


Calculado: 30 cm

Cumple


Calculado: 20 cm

Cumple


Calculado: 20 cm

Cumple

Cuantía geométrica mínima:

Criterio de CYPE Ingenieros.

Mínimo: 0.001


Calculado: 0.00188

Cumple


Calculado: 0.00188

Cumple


Calculado: 0.00125

Cumple


Calculado: 0.00125

Cumple

Cuantía mecánica mínima: - Armadura longitudinal inferior:


Mínimo: 0.00031

Calculado: 0.00188

Cumple



Mínimo: 0.00031

Calculado: 0.00188

Cumple

Referencia: Zapata corrida: murete (murete son vilar)




Mínimo: 0.00012

Calculado: 0.00125

Cumple



Mínimo: 0.00015

Calculado: 0.00125

Cumple



- Momento flector pésimo en la sección de referencia del trasdós: 0.32 t·m/m

- Momento flector pésimo en la sección de referencia del intradós: 0.25 t·m/m

12.- MEDICIÓN




34x1.26 34x0.78

42.84 26.41


5x9.86 5x3.89

49.30 19.45


41x1.26 41x0.78

51.66 31.85


5x9.86 5x3.89

49.30 19.45

Armado viga coronación Longitud (m) Peso (kg)

2x9.86 2x8.75

19.72 17.51

Armadura inferior - Transversal Longitud (m)

Peso (kg) 34x0.91

34x0.81

30.94

27.47

Armadura inferior - Longitudinal Longitud (m) Peso (kg)

5x9.86 5x8.75

49.30 43.77

Armadura superior - Transversal Longitud (m) Peso (kg)

34x1.05 34x0.93

35.70 31.70

Armadura superior - Longitudinal Longitud (m) Peso (kg)

5x9.86 5x8.75

49.30 43.77

Arranques - Transversal - Izquierda Longitud (m) Peso (kg)

34x0.77 34x0.47

26.18 16.14

Arranques - Transversal - Derecha Longitud (m) Peso (kg)

41x0.87 41x0.54

35.67 21.99


98.60 38.90

156.35 96.39

184.96 164.22

299.51



108.46 42.79

171.99 106.03

203.46 180.64

329.46


B 500 S, CN (kg) Hormigón (m³)

Elemento Ø8 Ø10 Ø12 Total HA-25, Control Estadístico Limpieza

Referencia: Muro 42.79 106.03 180.64 329.46 4.80 0.80

Totales 42.79 106.03 180.64 329.46 4.80 0.80



Página 6



ANNEX NÚM. 8.- PLA D’OBRES

PRGRAMA DE TREBALLS

REPLANTEIXOS I PREPARATIUS

EXCAVACIONS

TERRAPLENS

CUNETES I BERMES

OBRES DE DRENATGE

ADECUACIÓ SERVEIS AFECTATS

SENYALITZACIÓ VERTICAL

FERMS DEL CARRIL BICI

AGLOMERAT CARRIL BICI

SENYALITZACIO HORIZONTAL

SEGURETAT I SALUT

PROJECTE CONSTRUCTIU D'UNCARRIL BICI I PEATONAL A LA CARRETERA ME-15, ENTRE

ELS PK4+850 I 6+400, I D'INCORPORACIÓ I CONNEXIÓ DEL CARRIL BICI A LA CARRETERA

ME-7 FINS A LA FINCA DE SES SALINES DE LA CONCEPCIÓ SITUADA AL PK 21+700, AL

T.M. DE MERCADAL.

1º MES 2º MES 3º MES 4º MES 6º MES5º MES



ANNEX NÚM. 9.- ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT



ANNEXE Nº 9 ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT Pàgina 1

ESTIUDI DE SEGURETAT I SALUT

PROJECTE CONSTRUCTIU D'UNCARRIL BICI I PEATONAL A LA

CARRETERA ME-15, ENTRE ELS PK4+850 I 6+400, I

D'INCORPORACIÓ I CONNEXIÓ DEL CARRIL BICI A LA CARRETERA

ME-7 FINS A LA FINCA DE SES SALINES DE LA CONCEPCIÓ

SITUADA AL PK 21+700, AL T.M. DE MERCADAL.




1 MEMÒRIA. .................................................................................................................................. 4

1.1 OBJECTE D’AQUEST ESTUDI. ........................................................................................................... 4 1.2 ÀMBIT D’APLICACIÓ. ....................................................................................................................... 4 1.3 VARIACIONS DEL ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. ........................................................................ 4 1.4 DADES DE L’OBRA. .......................................................................................................................... 4

1.4.1 DESCRIPCIÓ DE L’OBRA ........................................................................................................... 4 1.4.2 DADES DE L’OBRA .................................................................................................................... 4 1.4.3 PRESSUPOST DE L’OBRA .......................................................................................................... 4 1.4.4 TERME D’EXECUCIÓ ................................................................................................................. 4 1.4.5 MÀ D’OBRA A OCUPAR. ........................................................................................................... 4 1.4.6 PRESSUPOST DEL ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. ................................................................. 4 1.4.7 AUTOR DEL ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. ........................................................................... 4

1.5 PREVENCIÓ DELS RISCOS PROFESSIONALS. .................................................................................... 5 1.5.1 PROTECCIONS INDIVIDUALS .................................................................................................... 5 1.5.2 PROTECCIONS COL·LECTIVES ................................................................................................... 5

1.6 ANÀLISI DE LES UNITATS CONSTRUCTIVES. .................................................................................... 6 1.6.1 TREBALLS DE REPLANTEJAMENT ............................................................................................. 6 1.6.2 TREBALLS D’ESBROÇAMENT .................................................................................................... 6 1.6.3 DEMOLICIÓ DEL PAVIMENT ..................................................................................................... 7 1.6.4 OBRES DE DRENATGE ............................................................................................................... 7 1.6.5 FARCIMENT I COMPACTACIÓ ................................................................................................... 8 1.6.6 FERM I PAVIMENTACIÓ ............................................................................................................ 8 1.6.7 SENYALITZACIÓ HORITZONTAL- VERTICAL .............................................................................. 9

1.7 INSTAL·LACIONS ALIENES A L’OBRA. .............................................................................................. 9 1.7.1 RISCOS. ..................................................................................................................................... 9 1.7.2 MESURES PREVENTIVES. .......................................................................................................... 9

1.8 POSSIBLES D’ANYS A TERCERS ...................................................................................................... 10 1.8.1 RISCOS. ................................................................................................................................... 10 1.8.2 MESURES PREVENTIVES. ........................................................................................................ 10

1.9 ANÀLISI DE LA MAQUINÀRIA DE L’OBRA. ..................................................................................... 11 1.9.1 MARTELL TRENCADOR. .......................................................................................................... 13 1.9.2 RETROEXCAVADPRA. RETROEXCAVADORA MIXTA. .............................................................. 13 1.9.3 PALA CARREGADORA. ............................................................................................................ 13 1.9.4 CAMIÓ DE TRANSPORT. ........................................................................................................ 14 1.9.5 CAMIÓ FORMIGONERA. ........................................................................................................ 14 1.9.6 ESTENEDORA D’AGLOMERAT. ............................................................................................... 14 1.9.7 COMPACTADORA DE PNEUMÀTICS. ...................................................................................... 15 1.9.8 RODETS VIBRANTS AUTOPROPULSATS. ................................................................................. 15 1.9.9 TROSSEJADORA DE FUSTA. .................................................................................................... 15

1.10 PLANIFICACIO DE L’ACTIVITAT PREVENTIVA. ............................................................................ 17 1.10.1 ÒRGANS DE SEGURETAT EN L’OBRA .................................................................................. 17 1.10.2 FORMACIÓ. ......................................................................................................................... 17 1.10.3 VIGILÀNCIA DE LA SALUT ................................................................................................... 18 1.10.4 SEGUIMENT I CONTROL DE L’ACTIVITAT PREVENTIVA. ...................................................... 18

2 PLEC DE CONDICIONS PARTICULARS. .......................................................................................... 20

2.1 DISPOSICIONS LEGAL D’APLICACIÓ. .............................................................................................. 20 2.2 CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ. ................................................................................ 21

2.2.1 PROTECCIONS PERSONALS. .................................................................................................... 21 2.2.2 PROTECCIONS COL·LECTIVES. ................................................................................................. 21

2.3 SERVEI TÈCNIC DE SEGURETAT SALUT .......................................................................................... 21 2.4 INSTAL·LACIONS D’SALUT I BENESTAR .......................................................................................... 22

3 PLÀNOLS ................................................................................................................................... 24

4 PRESSUPOST. ............................................................................................................................ 26

5 EMERGENCIA, MEDICINA I PRIMERS AUXILIS. ............................................................................ 26

5.1 EMERGENCIA. ................................................................................................................................ 26 5.2 MEDICINA I PRIMERS AUXILIS. ...................................................................................................... 26

6 CONTINGUT I FIRMES ................................................................................................................ 26




MEMÒRIA.

OBJECTE D’AQUEST ESTUDI.

El present estudi de Seguretat i Salut té per objecte establir durant l’execució de les obres, les previsions respecte a la prevenció de riscos d’accidents i malalties professionals, en compliment del R.D. 1627/97 de 25 d’octubre sobre les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.

ÀMBIT D’APLICACIÓ.

El present estudi té vigència a partir del moment en que es produeixi la seva aprovació per part del Coordinador de Seguretat Salut durant l’execució de redacció del projecte.

VARIACIONS DEL ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT.

El present estudi podrà ser actualitzat en el moment que les diverses fases d’obra ho vagin requerint com a conseqüència de variacions o incidències que puguin produir-se i siguin de difícil previsió. Totes les variacions i/o ampliacions del present Estudi, una vegada definit el risc generat i efectuada la seva quantificació econòmica es sotmetrà a aprovació del Coordinador de seguretat i salut durant l’execució de l’obra o de la Direcció d’Obra, incorporant-se a continuació al pla de Seguretat i salut com annex.

DADES DE L’OBRA.

Descripció de l’obra

Ens dirigint a la memòria del projecte

Dades de l’obra

Promotor: CONSELL INSULAR DE MENORCA

Pressupost de l’obra

El pressupost d’execució de l’obra es :

Terme d’execució

El terme d’execució previst per a la realització de l’obra es de 150 DIES.

Mà d’obra a ocupar.

Per a la realització de les obres es considera un màxim de VINT-I-CINC treballadors.

Pressupost del Estudi de Seguretat i Salut.

El pressupost del Estudi de Seguretat i Salut és de dotze mil sis cents cinc euros amb dinou cèntims.

Autor del Estudi de Seguretat i Salut.

L’autor del Estudi de Seguretat i Salut és Manel de Febrer, EITO, col·legiat nº 13.303 L’autor del Projecte és Manel de Febrer, EITO, col·legiat nº 13.303 El coordinador en fase de redacció del Projecte és Manel de Febrer, EITO, col·legiat nº 13.303

PEM 591.526,63 € PEM.

25

TREBALLADORS

12.605,19 € PEM




PREVENCIÓ DELS RISCOS PROFESSIONALS.

Proteccions individuals

Les proteccions seran les següents:

- casc de seguretat homologat classe E-AT, per a tot el personal de l’obra, inclòs els visitants. - ulleres antipols. - ulleres antiprojeccions. - pantalla de seguretat per a soldador de sustentació manual. - ulleres de seguretat per a soldadura autògena - protector auditiu - mascareta antipartícules amb filtre recanviable - filtre per a mascareta antipols. - cinturó de seguretat - cinturó de seguretat esmorteïdor de caigudes - cinturó anti-vibracions - granota o bus de treball - vestits impermeables - davantals de cuir per a soldadors - maniguets per a soldador - polaines per a soldador - guants per a soldador - guants dielèctrics - guants de goma fins - guants de cuir - botes impermeables a l’aigua i a la humitat - botes de seguretat homologades classe III, per a tot el personal de l’obra, inclòs subcontractes

Proteccions col·lectives

En el seu conjunt són els més importants, i es fan servir d’acord amb les diferents unitats o treballs a realitzar. També aquí podem distingir: uns d’aplicació general, és a dir, que estan o han d’estar presents durant tota l’obra, citem senyalització, instal·lació elèctrica, extintors, etc., i altres que es fan servir només en determinades feines: bastides, baranes, tanques, etc. Anem a comentar els primers, en ordre cronològic a la seva utilització. A. Senyalització. Té una utilització general a tota l’obra.

- Senyals de prohibició - Senyals d’obligació - Senyals d’advertència L’ús correcte d’aquestes senyals i el compliment de les seves indicacions evitarà les situacions perilloses i nombrosos accidents. La senyalització complirà amb el R.D 485/1997 del 14 d’abril.

B. Mesures de seguretat contra el foc. Designació d’un equip especialment ensinistrat en el maneig d’aquests mitjans d’extinció quan el nivell del risc i la possible càrrega del foc així ho exigeixi. Es tallarà el corrent des de el quadre general, per evitar curtcircuits, una vegada finalitzada la jornada laboral. Es prohibirà fumar en zones de treball on existeixi un perill evident d’incendi, degut als materials que es facin servir. Es prohibirà el pas a persones alienes a l’Empresa.

C. Generals

En tot moment es mantindran les zones de treball netes i ordenades.

En el cas de dubte sobre les mesures de seguretat a adoptar, es consultarà amb el Coordinador de

seguretat i Salut, direcció facultativa, o al tècnic de seguretat.

Quant sigui obligatori el trànsit per zones de treball de personal, aquestes es delimitaran convenientment, sindicant-se els diferents perills amb les corresponents senyals de limitació de velocitat, maquinaria pesada, etc.

No ha de situar-se cap operari en la vertical de les carregues suspeses ni en la zona de batuda de carregues, barres d’acer, fustes puntals, panells, etc. I la descarrega d’elements longitudinals s’efectuarà aixecant-los de dos punts distants, mitjançant balancí penjat del ganxo de la grua.

No es permetrà la presencia de personal aliè a l’obra, per lo qual es delimitarà i senyalitzarà convenientment el perímetre de l’obra.




El personal empleat per el desenvolupament dels diferents treballs i activitats coneixerà perfectament el mètode constructiu i els riscos del mateix.

Aquells treballs realitzats en les immediacions de la línia fèrria electrificada (catenària), mantindrà la distància de seguretat i quant existeixin línies elèctriques en les immediacions i puguin interferir en el desenvolupament dels treballs, s’estudiarà el procés a seguir, reflectint-se per escrit.

(Veure Prescripcions de seguretat per treballs i maniobres en instal·lacions elèctriques, redactades per la comissió tècnica permanent de l’associació de medicina i seguretat en el treball de UNESA per la indústria elèctrica AMYS)

No s’eliminarà mai una protecció col·lectiva: enclaus, baranes, carenats, senyalització, etc.

En treballs a prop de l’aigua ja sigui del riu, de canal o del mar, s’extremaran les mesures de seguretat per evitar possibles caigudes a l’aigua i ofegaments.

Els treballs que requereixin il·luminació, s’efectuaran mitjançant torretes amb presa de terra i projectors d’intempèrie alimentats des d’un quadre secundari.

Esta prohibit expressament la connexió de cables elèctrics a quadres de alimentació sense la utilització d’endolls mascle femella.

ANÀLISI DE LES UNITATS CONSTRUCTIVES.

TREBALLS DE REPLANTEJAMENT

A. Riscos. - Atropellaments per màquines i vehicles. - Caigudes al mateix nivell o diferent. - Cops i projeccions - Electrocucions - Pols - Sorolls B. Protecció dels riscos i mesures de Seguretat i Salut. - En cas de treballs pròxims a zones de tràfic de vehicles es realitzarà, amb la suficient antelació, la senyalització escaient per a talls, desviacions, etc.. - Als treballs al costat de línies elèctriques aèries, es tindrà en compte les distàncies de seguretat

marcades a l’apartat de treballs al costat de instal·lacions alienes a l’obra. - Als treballs d’alçada, es tindrà en compte que s’hauran de realitzar des de llocs dotats de baranes, protegits mitjançant xarxes, o en últim cas mitjançant cinturó de seguretat fixat a un lloc rígid. Les plataformes d’accés seran segures. - Es farà servir roba de treball amb elements refractats. - El calçat de seguretat serà de la classe III i amb turmentar reforçada. - No es faran servir elements metàl·lics (mires, cintes,...) a prop d’instal·lacions elèctriques. C. Proteccions individuals. - Granota de feina - Ulleres contra impactes - Mascarada antílops - Guants - Bota de protecció de puntera

- Protector auditiu.

TREBALLS D’ESBROÇAMENT

A. Riscos.

- Cops i atrapaments amb arbres i vegetació. - Bolcada de vehicles. - Contactes amb línies elèctriques. - Atropellaments per màquines i vehicles. - Caigudes al mateix nivell o diferent. - Cops i projeccions - Pols - Soroll

B. Protecció dels riscos i mesures de Seguretat i Salut.

- Abans de l’inici dels treballs es realitzarà una inspecció amb la finalitat de detectar possibles accidents geològics en el terreny que puguin donar lloc a moviments del terreny.

- Tanmateix s’efectuarà una inspecció dels fronts i paraments verticals que puguin existir en la traça de l’obra amb la finalitat de detectar possibles despreniments de materials provocats per la pròpia excavació de l’obra.

- En l’enderroc d’arbres, qualsevol que sigui el procediment utilitzat, ja sigui per mitjans manuals o mecànics, o be per empenta amb maquinaria pesada, s’haurà de planificar el treball al objecte de que els treballadors no ocupin en cap moment la zona o lloc del enderroc dels arbres.

- S’haurà de prohibir la circulació, de persones por la zona de treball en la que es trobi la maquinaria realitzant els treballs d’esbraonament.

- Es abalisarà la zona d’obra en la que existeixi risc de bolcada de màquines per talussos o desnivells pronunciats.




- S’abalisaran totes les zones per on hagin de circular operaris i existeixi risc de caiguda d’alçada. - Abans de l’inici dels treballs es farà un sanejament dels talussos, amb la finalitat d’eliminar totes

aquelles pedres, arbres, etc., que puguin caure durant les operacions de esbraonament. - En cas d’interferències amb serveis aeris o subterranis, es compliran les disposicions que tinguin

les respectives companyies.

C. Proteccions individuals. - Casc - Granota de feina - Ulleres contra impactes - Mascareta antipols - Guants - Bota de seguretat

DEMOLICIÓ DEL PAVIMENT

A. Riscos. - Caigudes a igual i diferent nivell - Caiguda de materials i objectes. - Cops i projeccions. - Caiguda de materials sobre el operari de les màquines. - Atropellament per maquinària i vehicles. - Sobreesforç - Lesions per trencament de les barres o punters del trepant. - Lesions per trencament de les manegues neumàtiques. B. Protecció dels riscos i mesures de Seguretat i Salut. - Se efectuarà un reconeixement previ del elements a demolir, així com del seu entorn. - A continuació se establirà un estudi coordinat, acotant-se las àrees de treball en previsió de danyós

a persones o vehicles. - Habilitar accessos obligats a les zones de treball, degudament protegits. - Se efectuarà la corresponent senyalització tant de àrees de treball com de zones de pas. - Se acotaran les conduccions que puguin presentar interferències, deixant les sense servei, en cas

necessari, d’acord amb les companyies subministradores. - Per la utilització de la maquinaria, es tindré en conte les normes especificades en l’apartat de

maquinaria. - En la demolició amb martell manual serà obligatori l’ús de cinturó antivibrador, calçat de seguretat

i proteccions oculars.

C. Proteccions individuals. - Vestit o bus de treball. - Ulleres contra- impactes. - Mascaretes. - Guants. - Botes de seguretat. - Protector auditiu. - Cinturó antivibratori.

OBRES DE DRENATGE

A. Riscos. - Caigudes de personal al mateix o diferent nivell. - Talls i ferides. - Despreniments de terres. - Cops per objectes. - Trepitjades sobre materials. - Treballs en ambients humits i/o enfangats. - Sobreesforços. - Cremades i electrocucions. B. Protecció dels riscos i mesures de Seguretat i Salut. - Es realitzarà una revisió prèvia de l’estat del terreny (talussos, bermes o apuntalaments), abans de procedir a la realització de qualsevol feina. - L’accés i sortida d’una rasa es realitzarà mitjançant una escala sòlida fixada a la vora superior de la rasa i estarà recolzada sobre una superfície sòlida de repartiment de càrregues. L’escala sobrepassarà 1m. la vora de la rasa. - Si els treballs requerissin il·luminació aquesta es realitzarà mitjançant torretes aïllades amb presa de terra, en les quals s’instal·larà projectors d’intempèrie alimentats mitjançant un quadre elèctric general de l’obra. - Els tubs per a les conduccions es reuniran en una superfície el més horitzontal possible, sobre jaient en un receptacle delimitat per diferents peus que impedeixin que per qualsevol circumstància els conductes llisquin o rodin. - S’observaran per a l’hissa de tubs les normes de seguretat sobre grues automotrius. - En el maneig i reunió dels tubs es faran servir els estris adequats en previsió d’enganxades d’extremitats. C. Proteccions individuals. - Casc de seguretat.




- El personal que transporti i col·loqui els tubs farà servir guants i botes amb puntera reforçada. - Quan les condicions del treball així ho requereixin, es farà servir: - Ulleres antipartícules. - Mascareta antipols. - Cinturons antivibracions. - Taps auditius, etc..

FARCIMENT I COMPACTACIÓ

A. Riscos. - Atropellament de persones per maquinària. - Atrapament de persones per material de farcit - Bolcades de maquinària. - Caigudes al mateix nivell. - Sorolls. - Vibracions. - Pols ambiental. B. Protecció dels riscos i mesures de Seguretat i Salut. - Es delimitaran les zones de treball per evitar la presència de personal que no sigui el estrictament necessari. - Abans de començar el farciment de rases, es comprovarà que no hi ha cap personal al seu fons. - Es mantindran les proteccions, passarel·les i senyalització fins que la rasa s’hagi omplert totalment, i per tant es suprimeixi el risc. - No es permetrà la presència de persones sota el radi d’acció de les màquines. - Es regarà amb la freqüència necessària per evitar la formació de pols. C. Proteccions individuals. - Casc de polietilè - Calçat de seguretat. - Guants. - Mascareta. - Roba de feina. - Cinturó elàstic antivibracions.

FERM I PAVIMENTACIÓ

A. Riscos.

- Atropellament per maquinària i vehicles. - Atrapaments per maquinària i vehicles. - Col·lisions i bolcades. - Interferència amb línies elèctriques aèries o soterrades. - Interferència amb conduccions d’altres tipus. - Per utilització de productes bituminosos. - Esquitxades. - Pols. - Soroll. B. Protecció dels riscos i mesures de Seguretat i Salut. - Els vehicles i maquinària seran revisats abans del començament de l’obra i durant el desenvolupament d’aquesta es portaran a terme revisions periòdiques a fi i efecte de garantitzar el seu bon estat de funcionament i seguretat. - No es sobrepassarà la càrrega especificada per a cada vehicle. - Es regaran els talls convenientment i amb la freqüència necessària per evitar la formació d’ambients amb pols. - En quant als riscs derivats de la utilització de maquinària, seran d’aplicació les directrius establertes als apartats corresponents al moviment de terres i excavacions. - Es mantindrà en tot moment la senyalització viària establerta per al desviament de camins i carreteres. - Durant l’execució d’aquesta fase de l’obra serà obligatori el manteniment de les proteccions necessàries en tots aquells desnivells o zones de risc que existeixin. - No es permetrà la presència sobre l’estenedora d’asfalt o de formigó en marxa a persona diferent del conductor, per evitar accidents per caigudes. - Les maniobres d’aproximació i abocament de productes asfàltics o de formigons en la tremuja estaran dirigides per un especialista , en previsió de riscs per imperícia. - Per a l’extensió de l’aglomerat o del formigó amb estenedora el personal auxiliar d’aquestes maniobres farà servir únicament i exclusiva les plataformes que aquesta màquina disposa, i es mantindran en perfecte estat les baranes i proteccions que impedeixin el contacte amb els cargols sense fi de repartiment d’aglomerat o de formigó. - La resta del personal quedarà situat a la cuneta o vorera dels carrers en construcció per davant de la màquina, durant les operacions de farciment de la tremuja, en prevenció de riscos d’atrapament i atropellament. - Les vores laterals de l’estenedora, en prevenció d’atrapaments, estaran senyalitzades amb bandes pintades en colors negre i groc alternativament. - Es prohibeix expressament l’accés de personal a la regla vibradora durant les operacions d’estesa

d’aglomerat o de formigó. -Sobre la màquina, al costat dels llocs de pas i en aquells amb risc específic s’adheriran les següents senyals:

PERILL, SUBSTÀNCIES CALENTES NO TOCAR, ALTA TEMPERATURA




-Es vigilarà permanentment l’existència d’extintors d’incendis adequats a bord de la màquina, així com l’estat d’aquests, de forma que el seu funcionament quedi garantit. - Durant l’execució i enllosat de voreres es mantindran les zones de treball en perfecte estat de neteja. - El tall de peces haurà de realitzar-se per via humida, per evitar d’afeccions respiratòries. - En cas de fer-se servir serra de disc pel tall de peces, s’aplicarà les normes establertes per al seu ús. - Per tal de minimitzar els riscs d’accidents per Sobreesforços, es farà servir per al moviment de voreres els útils existents per aquesta feina. - Totes les arquetes, pous, registres, etc.. existents s’han de mantenir amb la seva tapa posada, i en defecte d’això amb tapes provisionals, baranes o com a mínim delimitació de les zones de risc amb cordó de abalisament. C. Proteccions individuals. - Casc de seguretat. - Botes de seguretat impermeables. - Granota de feina. - Guants impermeables. - Davantal impermeable. - Ulleres de seguretat.

SENYALITZACIÓ HORITZONTAL- VERTICAL

A. Riscos.

- Atropellaments per màquines o vehicles. - Caiguda al mateix nivell. - Pols. - Sorolls. - Cops i projeccions. B. Protecció dels riscos i mesures de Seguretat i Salut.

- Es senyalitzarà amb la suficient antelació la zona de pintar sobre la vorera, així com la zona d’obra per la col·lecció dels pals de senyalització vertical, acollint-se a la norma 8.3.IC als casos de voreres amb circulació.

- No es treballarà sobre llocs als que existeixin riscos de caigudes d’alçada, si aquests no estan degudament protegits (pont, etc..).

- Pels casos de senyalització de tipus elèctric es tindrà en compte les esmenes de l’apartat d’enllumenat.

- Per la manipulació de materials pesants mitjançant grues es tindrà en compte les normes específiques per grues de l’apartat de maquinària, i pels cables de fixació l’apartat de medis auxiliars.

- En la utilització de pintures i dissolvents, atenint-se a la naturalesa de tipus químic, es seguirà allò especificat pel fabricant sobre el seu ús i magatzematge, utilitzant en tot cas com a proteccions personals guants de goma, mascareta respiratòria i ulleres de seguretat.

C. Proteccions individuals.

- Casc. - Guants. - Cinturó de seguretat. - Botes de seguretat. - Mascareta respiratòria - Ulleres de protecció.

INSTAL·LACIONS ALIENES A L’OBRA.

Riscos.

Riscos d’atropellaments i xocs, ja sigui de persones com de vehicles i trens, produïts per la proximitat a les vies de circulació terrestre i del ferrocarril, i rocs fonamentalment d’electrocució, cremades, arrossegaments per aigua i asfíxia, deguts a les interferències amb:

- Línies elèctriques aèries. - Línies elèctriques subterrànies. - Línia del ferrocarril amb subministraments elèctrics mitjançant catenària. - Rieres naturals i conduccions de sanejament. - Instal·lació de gas. - Instal·lacions d’aigua i sanejament. - Instal·lacions de telèfon.

Mesures preventives.

Si es preveuen interferències amb instal·lacions alienes a l’obra, abans del començament d’aquesta es demanarà informació prenent, si fos necessari, les mesures que estableixin les companyies propietàries dels serveis.

Tota normativa de seguretat que es detalla a continuació estarà supeditada a les instruccions generals i específiques que subministri per escrit la companyia propietària dels serveis intervinguts i només en cas que en cap cas les exigències de seguretat fossin inferiors a les aquí indicades es faran prevaler aquestes.




A. Treball a les proximitats de línies elèctriques aèries. A.1. Actuacions prèvies.

- Identificació de la companyia, així com de les característiques de la línia a la zona de treball. - Tensió. - Alçada dels recolzaments. - Distància mínima entre conductors i el terra. - En cas que les distàncies entre la línia elèctrica i la zona de treball o maquinària i vehicles que

passin per sota d’elles siguin inferiors a les corresponents de les indicades a l’esquema gràfic corresponent, es realitzaran les gestions oportunes per aconseguir el corresponent descarregament o desviament de la línia, o existeixin dubtes raonables sobre el tall de tensió realitzat pe la companyia (indefinició del començament i final del descarregament, absència de justificació documental sobre la manera de realització des descarregament, etc..), es considerarà a tots els efectes que la línia continua en tensió, per la qual cosa en cas que ineludiblement s’hagi de treballar a l’àrea afectada pe la línia s’hauran de tenir en compte els següents procediments:

A.2. Procediments d’operació:

- Aïllar els conductors d’us: l’aïllament només és possible per a tensions de fins a 1.000 volts. La col·locació i el treure de l’aïllament s’ha de fer pel propietari de la línia.

- Limitar el moviment de translació, rotació i elevació de les màquines d’elevació o moviment de terres per dispositius de parada mecànics.

- Limitar la zona de treball, de les màquines d’elevació o moviment de terres per barreres de protecció.

- Si, en casos particulars, cap de les mesures citades és aplicable, proveir als ingenis de canastres de protecció aïllada. La forma i rigidesa dielèctrica dels aïlladors de recolzament a en qualsevol cas, discutir-se amb el propietari de la línia.

A.3. Barreres de protecció.

- Les barreres de protecció són construccions formades generalment per perxes col·locades verticalment i amb el peu sòlidament arrelat al terra, i contrarestades, unides per travessers o taulons.

- L’espai vertical màxim entre els travessers o taulons no ha d’excedir de 1 metre. - En lloc i col·locació de travessers o taulons es poden fer servir cables de retenció proveïts de

cartrons de senyalització. Els cables han d’estar ben tensats. L’espai vertical entre els cables de retenció no ha de ser superior a 50 cm.

- Entre els travessers, taulons o cables, es col·locaran xarxes amb una obertura de les malles no superior als 6 cm. Per evitar que elements metàl·lics de les bastides, màquines, etc.. puguin penetrar a la zona perillosa.

- Les barreres de protecció, anelles de protecció, cables de retenció i xarxes metàl·liques han de ser posades a terra segons les prescripcions.

- Si les barreres de protecció són pel pas de màquines o vehicles, la part superior podrà estar composta mitjançant un sol cable col·locat a l’alçada i distància adequada de manera que eviti la possibilitat de contacte o arc elèctric.

- L’alçada de pas màxim ha de ser senyalitzada per panells adequats fixats a les perxes. Les entrades del pas han de ser senyalades als dos costats.

A.4. Recomanacions a observar en cas d’accident. a. Caiguda de línia. -S’ha de prohibir l’accés del personal a la zona de perill, fins que un especialista comprovi que està sense tensió. Només en cas que hi hagi un accidentat i es tingui la seguretat que es tracta de una línia de baixa tensió s’intentarà separar-lo de la línia mitjançant elements no conductors, sense tocar-lo directament. b. Contacte a la línia amb màquines. - Si qualsevol màquina, o la seva càrrega, entra en contacte amb una línia

elèctrica, s’han d’adoptar les següents mesures: - Mantenir la calma i romandre al seu lloc de comandament intentant retirar la màquina de la

línia, situant-la fora de la zona. El conductor haurà d’advertir al personal pròxim a la zona que s’allunyi d’aquesta.

- En cas de no ser possible separar la màquina de la línia elèctrica i que aquesta comenci a cremar, etc.., el conductor haurà d’abandonar-la, saltant amb els dos peus junts a una distància el més lluny possible d’ella.

POSSIBLES D’ANYS A TERCERS

Riscos.

Riscos d’atropellaments, xocs de màquines i vehicles, cremades i cops, etc.. produïts per.

- Diferents enllaços i interseccions amb vies de ferrocarril, carreteres i carrers que actualment

creuen el que serà l’obra. - Riscos de caigudes al mateix nivell, a diferent nivell i atrapaments a rases.

Mesures preventives.

S’assenyalaran els accessos naturals a l’obra i es prohibirà el pas a tota persona aliena, col·locant els tancaments o senyalitzacions necessàries.

La senyalització serà mitjançant:




- Avisos al públic col·locats perfectament verticals i en consonància amb el seu missatge. - Banda de fitament destinada al fitament i limitació de rases, així com a la limitació i indicació de

passos peatonals i de vehicles. - Pals suport per a banda de fitament, perfil cilíndric i buit de plàstic rígid, color butà de 100 cm.

de longitud, amb una clivella a la part superior del pal per rebre la banda de fitament. - Adhesius reflectants destinats per a senyalitzacions de valles de fitament, pannells de

abalisament, maquinària pesada, etc... - Tanca plàstica tipus masnet de color taronja, per al fitament i limitació dels pas de vianants i de

vehicles, rases, i com a tanca de tancament a llocs poc conflictius. - Tanca metàl·lica simple torsió de 2 m. d’alçada com a tanca de tancament a llocs conflictius. Tots els desviaments, itineraris alternatius, estretament de calçada, etc.. que es puguin produir durant el transcurs de l’obra es senyalitzaran segons la Norma de Carreteres 8.3-IC del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme de 31 d’agost de 1987. Les senyals utilitzades podran ser dels tipus següents: - TP, senyals de perill. - TR, senyals de reglamentació i prioritat. - TS, senyals de indicació. - TM, senyals manuals. - TB, elements de balissament reflectants. - TL, elements lluminosos. - TD, elements de defensa.

A més s’haurà de tenir en compte: A. Abocaments. - Restes i rentats de plantes o vehicles de transport de formigons i asfalts, o productes

bituminosos i els seus possibles additius. - Detergents i altres productes químics fets servir en construcció - Pintures, dissolvents i olis. - Escombraries. Per a la retirada d’aquestes restes de l’obra es classificaran d’acord amb la normativa a l’efecte de la Junta de Residus de la Generalitat, que expendrà el corresponent justificant de retirada pel seu arxiu en obra.

B. Fums. Es prohibirà cremar materials a l’obra, per la qual cosa només pot produir-se fum per fugides de màquines i vehicles. Avui tothom sap que és antieconòmic retardar el canvi de filtre i posada a punt d’un vehicle per la seva pèrdua de potència i augment del consum de combustible, circumstàncies que augmenten la producció de fums.

C. Sorolls. Es cuidarà que les màquines de l’obra productores de soroll, com per exemple compressors, grups electrògens, tractors, etc.. mantinguin les seves carcasses amorteidores a la seva posició, i s’evitarà en tot el possible el seu treball nocturn. F. Enlluernades Encara que no es considera un agent contaminant, la llum intensa i malament orientada pot afectar l’usuari de les vies públiques i provocar accidents de tràfic. Els focus d’enllumenat intens han de situar-se a una alçada i posició adequada i el seu millor emplaçament és sobre les torres d’elevació hidràulica tipus “Girafa” amb pannell movible de 6 làmpares de 1.5 kW. que permet il·luminar un tall de moviment de terres des d’una alçada d’uns 8 metres a 12 m. G. Escombraries. L’experiència indica que no és suficient disposar un contenidor (tipus bidó amb tapa) al costat del menjador de l’obra. Per mantenir neta l’obra serà necessari col·locar alguns més per a aquells talls de llarga duració com obres de fàbrica i túnels, on és freqüent trobar personal que prefereix menjar a l’aire lliure. H. Fang. En tota obra de moviment de terres és fàcil trobar fang després d’un dia de pluja. Tenint en compte el risc de pèrdua de control d’un vehicle al passar sobre el fang és molt important la seva eliminació, sobre tot tenint en compte la possibilitat que vehicles de l’obra traslladin als seus pneumàtics el fang als vials públics. S’adoptaran les mesures oportunes per eliminar aquest risc.

ANÀLISI DE LA MAQUINÀRIA DE L’OBRA.

Tota la maquinària mòbil, abans de la seva entrada a l’obra, disposarà de certificat del seu correcte estat




de seguretat. A més la maquinària mòbil matriculada haurà d’haver passat la I.T.V. corresponent.

COMPROBACIONS A EFECTUAR:

Copia del permís de conducció (conductor) Copia de la fitxa tècnica Copia del rebut de l’assegurança Copia de l’informe de la inspecció tècnica ITV Copia del llibre de manteniment i reparacions. Proteccions dels riscos generals i mesures de Seguretat i Salut. - Els vehicles i maquinaria utilitzats seran revisats abans de l’inici de l’obra i durant el desenvolupament d’aquesta es portaran a terme revisions periòdiques a fi de garantir el seu bon estat de funcionament i seguretat. - Periòdicament es passarà revisió a la maquinaria d’excavació i transport, amb especial atenció a l’estat del mecanisme de frenat, direcció, elevadors hidràulics, senyals acústiques i il·luminació. - Els vehicles hauran d’estar provistos d’extintor situat en la cabina del conductor. - Tot vehicle o maquinaria de moviment de terres, haurà de disposar d’un mecanisme que automàticament faci sonar la botzina, al iniciar la marxa enrera. - Tant els mitjans d’elevació ( grues i camió-grua ) com els elements auxiliars d’içat (eslingues, ganxos, “perillós”, grapes, etc...) compliran amb els coeficients de seguretat necessaris. - Es vigilarà el perfecte estat dels elements de seguretat i proteccions mecàniques de les màquines d’excavació. - Per a la manipulació de la bomba de formigó, s’atendrà a lo especificat en l’apartat corresponent. - Totes les maquines accionades elèctricament, tindran les seves corresponents proteccions a terra i interruptors diferencials, mantenint en bon estat totes les connexions i cables. - No es permetrà la presencia de persones sota el radi d’acció de les maquines. - Es prohibeix transportar a persones sobre les maquines en prevenció de riscos de caigudes (excepte quan disposi de places destinades a tal efecte.) - totes les eines elèctriques hauran de ser de classe II amb doble aïllament i connectades als quadres d’obra mitjançant la seu corresponent endoll normalitzat. - La il·luminació mitjançant portàtils, es farà amb portalàmpades estancs amb mànec aïllant i xarxa de protecció de bombeta. - Es prohibeix expressament el connexionat de cables elèctrics a quadres d’alimentació sense la utilització de endolls mascle-femella.

REQUERIMENTS DE CERTIFICACIN DE MAQUINARIA:

CONDICIONS DE MAQUINARIA SI NO

A FABRICADES ABANS DEL 21/02/1987. (No existeix reglamentació de màquines. Segons R.D. 1215/97, l’empresa propietària haurà d’adequar les màquines).

A1 i A2

B

A1 Procedir a l’adequació. Segons R.D. 1215/97

A2 Elaborar expedient tècnic i manual d’instruccions.

B FABRICADES ENTRE EL 21/02/1987 I el 31/12/1992. (Regulat pel R.D. 1495/86. Reglament de seguretat en màquines).

B1 i B2

C

B1 Es disposa de certificat d’homologació. OK B3

B2 Es disposa de manual d’instruccions en espanyol. OK B4

B3 Procedir a l’adequació. Segons R.D. 1215/97

B4 Elaborar un expedient tècnic de la màquina i manual d’instruccions.

C FABRICADES ENTRE EL 01/01/1993 I EL 31/12/1994. (Conviuen el R.D. 1495/86 i el R.D. 1435/92. Reglament de seguretat en màquines).

C1 i C2

D

C1 Es disposa de certificat d’homologació, expedient tècnic i manual d’instruccions.

OK C2

C2

Es disposa de declaració de conformitat CE: - Marcat CE en màquina. - Declaració de conformitat en espanyol. (Firmada per persona física). - Manual d’instruccions amb còpia en espanyol.

OK C3 i C4

C3 Procedir a l’adequació. Segons R.D. 1215/97

C4 Elaborar un expedient tècnic i manual d’instruccions.

D FABRICADES A PARTIR DEL 01/01/1995 D1 A, B ó C

D1

Es disposa de declaració de conformitat CE: - Marcat CE en màquina. - Declaració de conformitat en espanyol. (Firmada per persona física). - Manual d’instruccions con copia en espanyol.

OK D2

D2 Demanar el fabricant la declaració de conformitat i el manual.

TIPUS DE CERTIFICACIO

1 CERTIFICAT DE CONFORMITAT: Autocertificació per part del fabricant. (No es vàlida per a màquines del annex VI).




2 CERTIFICAT D’ADECUACIO: Es remiteix a l’expedient tècnic a un laboratori acreditat, acusant rebut.

3 Examen "CE" de tipus: Es remiteix l’expedient tècnic i una màquina a un laboratori acreditat que ho verifica. (Màquines d’annex VI, o aquelles que no es fabriquin d’acord a normes armonitzades.

MARTELL TRENCADOR.

A. Riscos.

- Tombades del vehicle. - Cops i contusions. - Col·lisions i atropellaments. - Projecció d’objectes o partícules.

B. Protecció dels riscos i mesures de Seguretat i Salut. - S’extremarà el compte al circular per terrenys irregulars o sense consistència. - El maquinista serà sempre una persona qualificada. - S’utilitzaran senyals acústiques de marxa enrere i es vigilarà el bon funcionament de les llums.

C. Proteccions individuals. - Serà obligatori l’ús del cas fora de la màquina. - Cinturó elàstic antivibracions. - Sempre que les condicions de treball exigeixin altres elements de protecció es dotarà els

treballadors d’aquests. - Protectors auditius. - Guants de cuir.

RETROEXCAVADPRA. RETROEXCAVADORA MIXTA.

A. Riscos.

- Bolcades de màquina. - Xocs.

- Atropellaments. - Els derivats de les operacions de manteniment. - Projeccions. - Caigudes de terres. - Vibracions. - Soroll. - Pols ambiental. - Caigudes al pujar i baixar de la màquina. - Trepitjades en mala posició. B. Protecció dels riscos i mesures de Seguretat i Salut. - Les màquines per als moviments de terra a fer servir a aquesta obra estaran dotades de fars de

marxa endavant i de retrocés, servofrens, fre de mà, botzina automàtica de retrocés, retrovisors a tots dos costats, pòrtics de seguretat antibolcades i antiimpactes i un extintor.

- Es prohibeix treballar dins del radi d’acció de la maquinària per evitar riscos d’atropellament. - Abans de l’abandó de la cabina, el maquinista haurà deixat en repòs, en contacte amb el terra (la

ganiveta, el cassó, etc..) posat el fre de mà i parat el motor treien la clau del contacte. - Les passarel·les i esglaons d’accés per a conducció o manteniment romandran nets de greix, fang

i olis. - Es prohibeix el transport de personal sobre la maquinària. - La pressió dels pneumàtics dels tractors serà revisada i corregida al seu cas diàriament. - Es prohibeix la realització de treballs de replantejament, mesures, a les zones on estigui operant

la màquina de moure terres. - Es senyalitzaran els camins de circulació. C. Proteccions individuals. - Serà obligatori l’ús del casc fora de la màquina. - Guants de cuir (conducció i manteniment). - Cinturó elàstic antivibracions. - Sempre que les condicions de treball exigeixin altres elements de protecció es dotarà els

treballadors d’aquests.

PALA CARREGADORA.

A. Riscos.

- Bolcades de màquina. - Xocs. - Atropellaments. - Atrapaments. - Els derivats de les operacions de manteniment. - Projeccions.




- Caigudes de terres. - Vibracions. - Soroll. - Pols ambiental. - Caigudes al pujar i baixar de la màquina. - Trepitjades en mala posició. B. Protecció dels riscos i mesures de Seguretat i Salut.

- Les màquines per als moviments de terra a fer servir a aquesta obra estaran dotades de fars de marxa endavant i de retrocés, servofrens, fre de mà, botzina automàtica de retrocés, retrovisors a tots dos costat, pòrtics de seguretat antibolcades i antiimpactes i un extintor.

- Es prohibeix treballar dins del radi d’acció de la maquinària per evitar riscos d’atropellament. - Abans de l’abandó de la cabina, el maquinista haurà deixat en repòs, en contacte amb el terra,

(la ganiveta, el cassó, etc..) posat el fre de mà i parat el motor treien la clau de contacte. - Les passarel·les i esglaons d’accés per a la conducció o manteniment romandran netes de greix,

fang i olis - Es prohibeix el transport de personal sobre la maquinària. - La pressió dels pneumàtics dels tractors serà revisada i corregida al seu cas diàriament. - Es prohibeix la realització de treballs de replantejament, mesures, a les zones on estigui operant

la màquina de moure terres. - Es senyalitzaran els camins de circulació. C. Proteccions individuals.

- Serà obligatori l’ús del cas fora de la màquina. - Guants de cuir (conducció i manteniment). - Cinturó elàstic antivibracions. - Sempre que les condicions de treball exigeixin altres elements de protecció es dotarà els

treballadors d’aquests. .

CAMIÓ DE TRANSPORT.

A. Riscos.

- Caigudes a diferent nivell (a l’entra i sortir de la cabina) - Atropellament de persones (entrada i circulació interna i sortida). - Atrapaments (obertura o tancament de la caixa.) - Els derivats de les operacions de manteniment. - Bolcades del camió. - Xoc contra altres vehicles. - Caigudes d’elements hissats.


- Els camions estaran en perfectes condicions de manteniment, en prevenció de risc mecànic. - L’accés i circulació interna de camions a l’obra es realitzarà pels llocs indicats a tal efecte, amb

menció especial al compliment de les Normes de Circulació i a la senyalització disposada. - Abans d’iniciar les maniobres de descàrrega del material, a més de la instal·lació del fre de mà,

s’instal·laran tascons d’immobilització de les rodes. - L’ascens i descens de les caixes dels camions es realitzarà mitjançant escaletes metàl·liques, mai

“per qualsevol costat”.

C. Protecció individual.

- Serà obligatori l’ús del casc fora del camió. - Guants de cuir (conducció i manteniment). - Sempre que les condicions de treball exigeixin altres elements de protecció es dotarà als

treballadors d’aquests.

CAMIÓ FORMIGONERA.

A. Riscos.

- Col·lisions i atropellaments. - Cops amb la canaleta d’abocament del formigó. - Bolcada del vehicle. B. Protecció dels riscos i mesures de Seguretat i Salut.

- S’extremarà el compte al circular per terrenys irregulars o sense consistència. - Es faran servir senyals acústiques de marxa enrere i es vigilarà el bon funcionament de les llums. C. Proteccions personals.

- Casc. - Guants. - Botes. - Sempre que les condicions de treball exigeixin altres elements de protecció es dotarà els

conductors d’aquests.

ESTENEDORA D’AGLOMERAT.

A. Riscos.

- Els derivats dels treballs realitzats a altes temperatures.




- Els derivats de la inhalació de vapors del betum asfàltic. - Atropellament de persones. - Atrapaments. - Cremades. - Sobreesforços. - Caigudes de persones des de la màquina. - Els derivats de les operacions de manteniment.


- No es permetrà la permanència a l’extenedora en marxa a persona diferent al conductor. - Les vores laterals de l’extenedora, en prevenció d’atrapaments, estaran senyalitzades a bandes

grogues i negres. - Es prohibeix l’accés d’operaris a la regla vibrant durant les operacions d’estesa. C. Proteccions personals.

- Casc. - Guants impermeables. - Botes de mitja canya, impermeables. - Davantal i polaines impermeables. - Sempre que les condicions de treball exigeixin altres elements de protecció es dotarà als


COMPACTADORA DE PNEUMÀTICS.

A. Riscos.

- Els derivats dels treballs realitzats a altes temperatures. - Els derivats de la inhalació de vapors del betum asfàltic. - Atropellament de persones. - Derivats de les operacions de manteniment. - Bolcada de la màquina. - Xoc amb altres vehicles. B. Protecció dels riscos i mesures de Seguretat i Salut.

- La màquina estarà en perfecte estat de funcionament. - L’accés i circulació interna es realitzarà pels llocs indicats, amb menció especial al compliment de

les Normes de circulació i la senyalització disposada. - Abans de començar a treballar es comprovarà l’estat i la pressió dels pneumàtics. - Està prohibit fumar al carregar combustible i al comprovar el nivell de bateria. - L’ascens i el descens de les caixes de la màquina es realitzarà mitjançant escala metàl·lica.

- Es prohibeix romandre o realitza treballs dins del radi d’acció de la màquina. - S’utilitzaran senyals acústiques de marxa enrera i es controlarà el bon funcionament de les llums. C. Proteccions individuals.

- Serà obligatori l’ús del casc fora del camió. - Guants de cuir (conducció i manteniment). - Sempre que les condicions de treball exigeixin altres elements de protecció es dotarà als


RODETS VIBRANTS AUTOPROPULSATS.

A. Riscos.

- Caigudes a diferent nivell al pujar i baixar de la màquina. - Atropellament de persones. - Derivats de les operacions de manteniment. - Bolcada de la màquina. - Xoc amb altres vehicles. B. Protecció dels riscos i mesures de Seguretat i Salut.

- La màquina estarà en perfecte estat de funcionament. - L’accés i circulació interna es realitzarà pels llocs indicats, amb menció especial al compliment de

les Normes de circulació i la senyalització disposada. - L’ascens i el descens de les caixes de la màquina es realitzarà mitjançant escala metàl·lica. - Es prohibeix taxativament transportar persones a la màquina. - Es prohibeix romandre o realitzar treballs dins del radi d’acció de la màquina. - S’utilitzaran senyals acústiques de marxa enrera i es controlarà el bon funcionament de les llums. C. Proteccions individuals.

- Serà obligatori l’ús del casc fora del camió. - Guants de cuir. - Sempre que les condicions de treball exigeixin altres elements de protecció es dotarà als

conductors d’aquests. - Es revisaran diàriament les mànegues i els elements de subjecció.

TROSSEJADORA DE FUSTA.

Els riscos derivats de la utilització de la serra circular per a fusta son:

- Contacte amb el disc en moviment.




- Retrocés i/o projecció de partícules. - Projecció del disc o part d’ell. - Atrapament amb les corretges de transmissió. - Contacte elèctric.

La serra circular normalment utilitzada en la construcció és una màquina reconeguda com a perillosa, per a garantitzar un us segur de la mateixa s’han de seguir les següents normes generals de seguretat:

1.- La màquina no haurà de ser utilitzada per persona diferent al treballador que la tingui al seu càrrec. 2.- La utilització correcta dels dispositius protectors haurà de formar part de la formació que tingui l’operari. 3.- MAI inutilitzar els dispositius de protecció de la màquina (ganivet divisor, carcassa protectora superior, resguard inferior, resguard de la corretja de transmissió, etc.). 4.- La ubicació de la màquina serà la més idònia per tal que no existeixin interferències amb altres treballs, de trànsit ni obstacles. A més, la màquina estarà perfectament anivellada abans de començar el seu treball. 5.- En tot moment es mantindrà l’àrea i la taula de treball neta de restes i desperdicis d’altres talls.

6.- Abans d’iniciar els treballs amb la màquina es comprovarà: l’esmolament del disc, el seu estat de conservació, la seva fixació, sentit de gir i anivellació. Es substituirà tota fulla que presenti defectes com esquerdes, dents trencats, alteracions per friccions excessives o quan el diàmetre original s’hagi reduït 1/5. 7.- El disc utilitzat en la màquina serà l’adequat, d’acord amb les dimensions i distancies màximes al ganivet divisor, resguards i tenint en compte el nombre de revolucions de la màquina.

8.- Per tal de realitzar el canvi de disc es desconnectarà prèviament la màquina de la seva font d’alimentació. 9.- Es convenient posar oli a la serra de tant en tant per tal d’evitar que es desvií al trobar cossos durs o fibres. 10.- Comprovar l’absència de nusos durs altres defectes en la fusta, si es detecten, és millor canviar de fusta. 11.- No es tallarà fusta que porti en el seu interior parts metàl·liques o materials abrasius.

12.- S’utilitzaran altres accessoris (empentadors per peces petites, etc..) segons el que requereixi el treball a desenvolupar. 13.- MAI s’empentarà la peça a tallar amb els dits pulgars de les mans exteses, i al acabar el tall de la peça longitudinalment s’ajudarà d’un empentador auxiliar.

14.- L’operari que utilitzi la màquina haurà d’utilitzar ulleres antiprojeccions, casc de seguretat, guants de cuir i mascareta.

15.- En cas d’avaria o mal funcionament es desconnectarà la màquina de la seva font d’alimentació. Es disposarà de cartells d’avis. La reparació la portarà a terme personal qualificat. 16.- Per tal d’evitar riscos de tipus elèctric:

Comprovar que l’interruptor sigui de tipus embotit i que estigui situat fora de l’abast de les corretges de transmissió.

Comprovar que l’interruptor i les bases d’endoll estiguin en perfectes condicions d’us.

Realitzar connexions SEMPRE amb els connectors adequats, MAI amb els cables pelats.

Situar la màquina en llocs secs, evitant les zones humides o mullades.

En cas de pluja paralitzar els treballs en l’exterior, cobrir la màquina i resguardar la.

ANEXE: DESCRIPCIÓ DE LA MAQUINA 1.- DOCUMENTACIÓ Les màquines posades en servei després del 1/1/1.995 han de complir a nivell de documentació amb els següents requisits:

- Certificat d’adequació emes per un Organisme de Control Notificat. - Declaració CE de conformitat. - Manual d’instruccions en l’idioma oficial de l’Estat.

Les màquines posades en servei abans del 1/1/1.995 s’han d’adequar en quant als seus dispositius de seguretat a lo establert en el R.D. 1215. 2.- DISPOSITIUS DE SEGURETAT Els dispositius de seguretat en la tronçadora per fusta són:




- Protecció superior del disc de tall. La seva funció és la d’evitar el contacte de l’operari amb el disc, a la vegada que impedir que l’operari pugui ser agafat per fragments emesos en la utilització.

- Ganivet divisor. La seva funció és la de permetre que les dues parts tallades de la peça es

separin i es produeixi un tall molt més còmode. La distancia entre el ganivet i el disc estarà sempre entre 3 i 8 mm.

- Fre motor. La seva funció és la de aturar el disc entre 5 i 10 segons després de treure

l’alimentació. El temps de parada ha de ser sempre inferior a 10 segons.

- Resguard inferior del disc de tall. En el cas de proteccions mòbils, l’encorvament del resguard inferior del disc ha de garantitzar que la màquina no es pugui posar en marxa si no s’ha col·locat en la seva posició. Si la protecció es fixa, el disc se canviarà per la part superior de la taula. Per aquest motiu, la ranura de la taula mesurarà com a mínim 80 mm d’amplada en el costat del suport no fix, per permetre un canvi segur del disc .

- Empentador auxiliar. Ha de anar junt amb la màquina per tal d’ajudar al tall de l’últim tram de

la peça. 3.- NORMES D’US DE LA MÀQUINA Per tal d’evitar riscos innecessaris, l’ús de la tronçadora contemplarà sempre les següents mesures. La màquina s’usarà amb:

- Amb una protecció diferencial i una protecció tèrmica en la xarxa elèctrica. - Connectada a un endoll amb la presa de terra. - Amb la protecció superior i el ganivet divisor posades. - Amb el resguard inferior posat. - Per tallar únicament fusta desprovista de nusos, materials abrasius o puntes. - S’usarà en un lloc on no interfereixi amb altres treballs. - En llocs amb la suficient il·luminació. - Amb la màquina perfectament anivellada. - L’operari tindrà posats els equips de protecció individual.

PLANIFICACIO DE L’ACTIVITAT PREVENTIVA.

Òrgans de seguretat en l’obra

Supervisor de seguretat.

- Es nomenarà un supervisor de seguretat. - El seu nomenament es comunicarà per escrit al Servei Territorial del Treball, amb acusament de

recepció. - El nomenament del supervisor de seguretat estarà permanentment exposat al Taulell de

Seguretat i Salut. La seva missió és la de fer eficaços els mitjans de seguretat, prevenint les necessitats amb antelació, fent complir el programa establert a aquest Pla i a les seves possibles actualitzacions.

Reunions de Seguretat i Salut.

- Es constituirà segons l’art. 39 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

Comissió de Coordinació d’Activitats Empresarials.

- Aquesta Comissió permetrà establir les mesures de seguretat necessàries per a coordinar

adequadament les activitats de totes i cadascuna dels subcontractes en l’obra. - Aquesta Comissió es composarà pel cap de l’obra, tècnic de prevenció (si existeix), aquelles

persones de l’empresa principal que el cap d’obra cregui convenient, més un representant qualificat de cada una de les subcontractes.

Comissió de Seguretat i Salut.

- Aquesta comissió, mentre estigui vigent l’actual conveni provincial de la construcció, serà paritari havent d’existir igual número de representants nomenats pels treballadors que membres de l’empresa adjudicatària de les obres. Aquesta comissió es constituirà quan el número de persones sigui igual o superior a 20.

- El nomenament dels components dels comitès i comissions, actualment vigents, es presentarà al Servei Territorial de Treball, recaptant acusament de recepció. La documentació generada s’exposarà al Taulell de Seguretat i Salut.

- Tots els documents relacionats amb Seguretat i Salut s’arxivaran a una carpeta arxivador de Seguretat i Salut.

Formació.




Informació: tot el personal haurà de rebre, al entrar a l’obra, una exposició dels mètodes de treball i dels risc que aquests poguessin comportar, juntament amb les mesures de seguretat que haurà que fer servir.

Formació: tots els treballadors que entrin a l’obra hauran de rebre un formació Teòric – Pràctica en matèria preventiva, tant en el moment de la subcontractació com en el transcurs de l’obra que permeti un grau de coneixement i conscienciació de les matèries preventives que permeti un grau òptim de seguretat a l’obra.

Cursos

Generals: - Riscos generals en construcció - Aspectes bàsics de la llei 31/95

Específics: - Primers auxilis: escollint el personal més qualificat, s’impartiran cursets de socorrisme i

primers auxilis de forma que tots els talls disposin d’algun socorrista. - Riscos elèctrics - Caigudes d’alçada - Manipulació de carregues

Vigilància de la salut

Emergències

Dins del taulell d’informació, haurà d’existir una llista amb telèfons d’emergència als que poder recórrer en cas d’accident i que inclourà els següents telèfons: AMBULANCIES: 061 BOMBERS 080 POLICIA LOCAL 092 POLICIA NACIONAL 091 Així com d’altres que puguin ésser d’interès.

Medicina i primers auxilis.

Centres assistencials més pròxims:

- HOSPITAL TEL.

- HOSPITAL - TEL.

Farmacioles:

- Es disposarà d’una farmaciola que contingui el material especificat a la Ordenança General de

Seguretat i Salut al treball. Aquestes es situaran en funció de la planificació dels treballs a realitzar.

- Les farmacioles es revisaran periòdicament i es reposarà immediatament el material consumit. - Hi haurà un manual de primers auxilis en cadascun de les farmacioles, que estaran a càrrec de la

persona més idònia.

Assistència als accidentats.

- S’haurà d’informar a l’obra dels emplaçaments dels diferents Centres Mèdics (serveis propis,

Mútues Patronals, ambulatoris, etc..), on hauran de traslladar-se els accidentats per al seu tractament ràpid i efectiu.

- Es disposarà al Taulell de Seguretat i Salut de l’obra i en un lloc visible, una llista dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc.. per poder garantir un ràpid transport dels possibles accidentats als centres d’assistència.

- S’elaborarà, amb la major brevetat possible, un informe tècnic de l’accident per evitar les situacions anàlogues, i impedir que pugui tornat a repetir-se.

Reconeixement mèdic.

- Tot el personal que comenci a treballar a l’obra haurà de passar un reconeixement mèdic previ al

treball. -

Seguiment i control de l’activitat preventiva.

Seguiment.

- Hi haurà reunions periòdiques del Comitè de Seguretat i Salut en les quals es tindrà en compte els següents punts.

1. Instal·lacions mèdiques.

- La farmaciola es revisarà mensualment i es reposarà el material consumit.




2. Proteccions personals.

- Es comprovarà l’existència, ús i situació de les proteccions personals les quals tindran fixades un període de vida útil, desfent-se d’elles al seu final.

- Quan per les circumstàncies de treball es produeixi un deteriorament més ràpid d’una determinada peça, es reposarà aquesta independentment de la duració prevista o data d’entrega.

- L’entrega de les peces de protecció personal es controlarà mitjançant unes fitxes personals d’entrega de material, controlant a la vegada les reposicions efectuades.

3. Proteccions col·lectives.

- De la mateixa manera que les proteccions personals, quan per les circumstàncies de treball es produeixi un deteriorament més ràpid d’un determinat equip, es reposarà aquest, independentment de la duració prevista.

4. Instal·lacions del personal.

- Per a la neteja i conservació d’aquests locals, es disposarà d’un treballador amb la dedicació necessària.

5. Investigació d’accidents. -Es realitzarà la investigació de l’accident al lloc d’aquest, amb l’interessat i testimonis. S’estudiarà a fons l’informe tècnic prenent-se les mesures oportunes per a que no es repeteixi.

Control.

- Es realitzarà un seguiment del Pla de seguretat i salut realitzat a partir d’aquest Pla de Seguretat i

Salut. - El control el realitzarà el President del Comitè de Seguretat i Salut.

Evolució de l’activitat preventiva

Durant el transcurs de l’obra, en cas de produir-se situacions noves no contemplades en el present Pla de Seguretat, es desenvoluparan tants annexes al mateix com siguin necessaris, identificant i analitzant els riscos presents en cada moment, així com les normes de seguretat i procediments de treball a seguir.

1.1.1.1 Planificació de las visites de seguretat

PLANIFICACIO DE LES VISITES DE SEGURETAT

INICI DE L’OBRA

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SET OCT NOV DIC

* * * * * * * * * * * *

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SET OCT NOV DIC

* * * * * * * * * * * *

FI DE L’OBRA 12-12-02

OBSERVACIONS

Es realitzaran visites setmanals a l’obra amb els informes corresponents.

Mensualment es redactarà un resum de les visites efectuades,

En aquest resum s’inclouran les medicions elèctriques i higièniques efectuades.




PLEC DE CONDICIONS PARTICULARS.

DISPOSICIONS LEGAL D’APLICACIÓ.

- Reglament de Seguretat i Salut al treball (OM 20.5.52) (BOE 15.6.52). Modificació del Article 115

(OM 10.12.53) (BOE 22.12.53). - Reglament de Línies Aèries d’Alta Tensió (OM 28.11.68).

- Ordenança de Treball a la Construcció, Vidre i Ceràmica (OM 28.8.70) (BOE 9.9.70). Modificació

(Ordre 27.07.73) (BOE 31.07.73).

- Ordenança General de Seguretat i Salut al Treball (OM 9.3.71) (BOE 16.3.71), excepte els Títols I, III i els capítols I, II, III, IV,V,VII i XIII del Títol II.

- Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (OM 20.9.73) (BOE 9.10.73)

- Reglament d’aparells elevadors per a obres (OM 23.5.77) (BOE 14.6.77). Modificació article 65

(OM 07.03.81) (BOE 14.03.81)

- Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en centrals elèctriques i centres de transformació (BOE 1012082).

- Ordre de 31 d’octubre de 1984 sobre les treballs amb risc d’amiant (BOE 07.11.84), i Normes

complementàries (OM 07.01.87) (BOE 15.01.87). Modificació dels articles 2, 3 i 13 de a Ordre de 31 d’octubre de 1984 i el article 2 de la Ordre de 7 gener de1987 (OM 26.07.93) (BOE 07.08.93).

- Llei 8/1988 de 7 d’abril de Infraccions i sancions a la’ Ordre Social (BOE 15.14.88)

- Ordre de 6 de maig de 1988 sobre els requisits i dades de les comunicacions de obertura prèvia o

represa d’activitats d’empreses i centres de treball (BOE 16.05.88)

- Instrucció Tècnica Complementària MIE-AEM2 “Grues desmuntables per a obres”. (OM 28.06.88) (BOE 05.10.88). Modificació (OM 16.04.90) (BOE 24.04.90).

- Resolució de 4 de novembre de 1988 sobre el compliment de les distàncies reglamentàries

d’obres i construccions a línies elèctriques (DOGC 30.11.88).

- Norma de senyalització en carreteres 8.3-ICS de Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme.

- Protecció dels Treballadors enfront als riscos derivats de l’exposició al soroll durant el treball (Reial Decret 1316/1989, 27.10.89) (BOE 2.11.89).

- RD 108/1991 de 1 de febrer sobre Prevenció i Reducció e la contaminació del Medi Ambient produïda per l’amiant (BOE 06.02.91).

- Resolució de 4 de maig de 1992 sobre el conveni Col·lectiu General del Sector de la Construcció (BOE 20.05.92).

- Reial Decret 1407/92 de 20 de novembre sobre regulació de les condicions per a la

comercialització i lliure circulació intracomunitària dels equips de protecció individual (BOE 28.12.92). Modificació R.D. 159/95 de 3 de febrer (BOE 08.03.95).

- R.D. 1435/92 de 27 de novembre sobre maquinària (BOE 11.12.92).

- Ordre de 29 de juliol de 1994 sobre modificació de la Instrucció Tècnica Complementària

10.03.01 “Explosius i Voladures Especials” del capítol X “Explosius” del Reglament General de Normes Bàsiques de Seguretat Minera.

- R.D 56/95 de 20 de gener (BOE 08.02.95)

- Instrucció Tècnica Complementària MIE-AEM4 “Grues mòbils autopropulsades usades” R.D..

2370/1996 de 18 novembre (BOE 24.12.96).

- Llei 31/1995 de 8 de novembre de Prevenció de Riscos Laborals (BOE 10.11.95)

- Reial Decret 39/1997 de 17 de gener pel que s’aprova el reglament dels Serveis de Prevenció.

- Reial Decret 485/97 de 14 d’abril sobre “Disposicions mínimes en matèria de Senyalització de Seguretat i Salut al treball”

- Reial Decret 486/97 de 14 d’abril sobre “Disposicions mínimes de Seguretat i Salut als llocs de

treball”.

- Reial Decret 487/97 de 14 d’abril sobre “Disposicions mínimes de Seguretat i Salut relatives a la manipulació manual de càrregues que comportin riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors”

- Reial Decret 488/97 de 14 d’abril sobre “Disposicions mínimes de Seguretat Salut relatives al

treball amb equips que incloguin pantalles de visualització”

- Reial Decret 773/97 de 30 de maig sobre “Disposicions mínimes de Seguretat i Salut relatives a la utilització per part dels treballadors dels equips de protecció personal”

- Reial Decret 665/97 de 12 de maig sobre proteccions dels treballadors contra els riscos

relacionats amb la exposició a agents cancerígens durant el treball (BOE 12.06.97).

- Reial Decret 1215/97 de 18 de juliol sobre les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització dels treballadors dels equips de treball (BOE 07.08.97)

- Reial Decret 1389/97 de 5 de setembre sobre les disposicions mínimes destinades a protegir la

seguretat i salut dels treballadors en les activitats mineres (BOE 07.10.97)




- Ordre de 14 d’octubre de 1997 de Normes de Seguretat per a l’exercici d’activitats subaquàtiques.

- Reial Decret 1627/97 de 24 d’octubre sobre “Disposicions Mínimes de Seguretat i Salut en les

Obres de Construcció”

- Ordre de 12 de gener de 1998 per la que s’aprova el model del Llibre de Incidències en obres de construcció (DOGC 27.01.98).

- Reial Decret 230/98 de 16 de febrer sobre Reglament d’Explosius.

- Codi de Circulació

- Text refós de la Llei de L’Estatut dels Treballadors.

- Conveni Col·lectiu Provincial de la Construcció.

CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ.

- Totes les peces de protecció personal o elements de protecció col·lectiva tindran fixats un període

de vida útil, desfent-se’n al seu termini. - Quan per les circumstàncies del treball es produeixi un deteriorament més ràpid en una

determinada peça o qui, es reposarà aquesta, independentment de la duració prevista o data d’entrega.

- Tota roba o equip de protecció que hagi sofert un tractament límit, és a dir el màxim per al que va ser concebuda (per exemple per un accident) serà llençat i reposat al moment.

- Aquelles peces que pel seu ús hagin adquirit més amplades o toleràncies de les admeses pel fabricant, seran reposades immediatament.

- L’ús de una peça o equip de protecció mai representarà un risc en sí mateix.

Proteccions personals.

Tots els elements de protecció personal hauran de complir amb l’establert al R.D 773/97 de 30 de maig.

Proteccions col·lectives.

Es disposaran proteccions col·lectives eficaces per evitar accidents de personal, tant propi com

subcontractat i inclòs aliè a l’obra. Les proteccions en qüestió són les següents:

- Pòrtics limitadors de gàlib; disposaran de dentell degudament senyalitzat. - Tanques autònomes de limitació i protecció; tindran com a mínim 90 cm d’alçada, estant

construïdes a base de tubs metàl·lics. Disposaran de potes per a mantenir la seva verticalitat. - Topalls de lliscament de vehicles; es podran realitzar amb un parell de taulons embriats, fixats al

terreny mitjançant rodons ancorats a aquests o d’altre forma eficaç. - Cables de subjecció de cinturó de seguretat, els seus ancoratges tindran suficient resistència per

a suportar els esforços als que estiguin sotmesos d’acord amb la seva funció protectora. - Interruptors diferencials i preses de terra; la sensibilitat mínima dels interruptors diferencials serà

de 30 mA per a il·luminació i de 300 mA per a força. Les resistències de les preses de terra no serà superior a la que garanteixi d’acord amb la sensibilitat de l’interruptor diferencial, una tensió màxima de 24V. Es mesurarà la seva resistència i almenys en l’època més seca de l’any.

- Extintors; seran adequats en agent extintor i mida al tipus d’incendi previsible, i s’hauran de verificar i mantenir amb regularitat.

- Mitjans auxiliars de topografia; aquests mitjans com poden ser cintes, jalones, mires, etc, seran dielèctrics, donat el risc d’electrocució de les línies elèctriques.

- Recs; les pistes per a vehicles es regaran convenientment per evitar aixecament de pols pel trànsit d’aquests.

- Ordre i neteja; en tot moment es mantindran les zones de treball netes i ordenades.

- Il·luminació; els llocs de treball que no disposin de llum natural es dotaran d’il·luminació artificial la intensitat mínima dels quals serà de 100 lux.

- Baranes; seran resistents amb una alçada mínima de 90 cm, i disposaran d’un bordell de protecció, un passamans i una protecció intermitja que impedeixi el pas o lliscament dels treballadors.

- Xarxes; tindran les característiques definides a la norma UNE 1263-1 i 1263-2 del 20 de Novembre de 1977, tant la corda de malla, corda perimetral, elements de lligat i fixació.

SERVEI TÈCNIC DE SEGURETAT SALUT




L’obra disposarà del recolzament continu del servei de prevenció, la missió del qual serà la prevenció de riscos que puguin presentar-se durant l’execució dels treballs i assessorar al cap de l’obra sobre les mesures de seguretat a adoptar. De la mateixa manera investigarà les causes dels accidents succeïts, per modificar els condicionant que es van produir per evitar la seva repetició. Per realitzar una actuació prèvia en matèria de prevenció de riscos, l’equip tècnic realitzarà les següents actuacions: - Revisions i inspeccions diàries. - Control de seguretat d’equips i màquines. - Controls higiènics. - Investigació d’accidents .

INSTAL·LACIONS D’SALUT I BENESTAR

En base a l’establert al R.D. 1627/97 de 25 d’Octubre, Annex IV article 15, s’estableix que: - Quan els treballadors hagin de portar roba especial de treball, hauran de tenir a la seva

disposició vestuaris adequats, els quals disposaran de dimensions suficients i de seients i instal·lacions que permetin a cada treballador posar a assecar, si fos necessari, la seva roba de treball.

- Quan les circumstàncies ho exigeixin, la roba de treball s’haurà de poder guardar separadament de la roba del carrer i dels efectes personals.

- Quan els vestuaris no siguin necessaris, cada treballador haurà de poder disposar d’un espai per col·locar la seva roba i els seus objectes personals sota clau.

- Quan els tipus d’activitat o la salubritat ho requereixin s’haurà de posar a disposició dels treballadors dutxes apropiades i en nombre i dimensions suficients, disposaran d’aigua corrent, freda i calenta.

- Quan les dutxes no siguin necessàries, hi hauran d’haver lavabos suficients i apropiats amb aigua corrent, calenta si fos necessària prop dels llocs de treball i dels vestuaris.

- Els locals de descans, vestuaris, dutxes, lavabos, i locals equipats amb wàters hauran d’estar les proximitats dels llocs de treball.

- Els vestuaris, dutxes, lavabos i wàters estaran separats pels homes i dones o s’haurà de preveure una utilització per separat d’aquests.




PLÀNOLS

1

ESCALA: S/E

FECHA: MAYO 2015

PROJECTE CONSTRUCTIU D'UNCARRIL BICI I PEATONAL A LA CARRETERA

ME-15, ENTRE ELS PK4+850 I 6+400, I I DEL

CARRIL BICI A LA CARRETERA ME-7 FINS A LA FINCA DE SES SALINES DE LA

SECTOR DEL TERME MUNICIPAL DE MERCADAL

CRTA ME-1

HOSPITAL MATEU ORFILA

CRTA ME-7

ME-1

L'hospital de primers auxilis correspon a l'Hospital Mateu Orfila, situat a laronda de l'Hospital, que s'accedeix des de la carretera Me-8 o des de la ronda de

situat al carrer de Metge Capms

UNITAT SANITARIA MERCADAL

DETALLES DE SEGURIDAD DETALLES DE SEGURIDAD

2

ESCALA: S/E

FECHA: MAYO 2015

DETALLES DE ESCALERAS




DETALLES DE SEGURIDAD DETALLES DE SEGURIDAD

3

ESCALA: S/E

FECHA: MAYO 2015

DETALLES DE VALLAS




4

EQUIPOS DE PROTECCION INDIVIDUAL Y

ANCLAJES

ESCALA: S/E

FECHA: MAYO 2015




INFORMATIVOS

pictograma complementado con un texto, un mensaje que

se debe tener en cuenta para reducir los riesgos en el

depende de la oportunidad en el momento y luegar en

cuidado que se ponga en su colocacion y conservacion.

Debe colocarse de forma adecuada en los lugares de trabajo, siempre que haya riesgos, que no puedan

evitarse o limitarse suficientemente con medios de proteccion colectiva o con medidas, metodos o

procedimientos de organizacion del trabajo.

mantenida adecuadamenta, sustituyendola cuando sea necesario de forma que se conserve en todo

momento sus cualidades y cumplan plenamente su finalidad.

colocarse sobre soportes autoestables de madera o metalicos, con lo que se facilita su traslado y

colocaion en los lugares donde se precisen.

cm)

a) POLIESTER RIGIDO

b) ADHESIVO FLEXIBLE

variante, rigida o flexible, que se precisa.

5

ESCALA: S/E

FECHA: MAYO 2015




MAQUINARIA

6

ESCALA: S/E

FECHA: MAYO 2015




Presupuesto: CARRIL BICI FORNELLS(ESTUDI DE SEGURETAT)

1.1 UD ud de armilla reflectora d’alta intensitat 25,000 8,66 216,50

1.2 UD ud de mono protector 25,000 38,27 956,75

1.3 UD ud de casc d’obra civil norma UNE 25,000 9,71 242,75

1.4 UD ud de parell de sabates de seguretat 25,000 33,03 825,75

Total presupuesto parcial nº 1 PROYECCIONS INDIVIDUALS: 2.241,75

Presupuesto parcial nº 1 PROYECCIONS INDIVIDUALS

Num. Ud Descripción Medición Precio (€) Importe (€)

CARRIL BICI FORNELLS(ESTUDI DE SEGURETAT) Página 1

2.1 M_. ml. tanca de 2 m t’alçaria i 3.5 de llarg, de planxanervada d’acer galvanitzat, pals de tub d’acergalvanitzat col•locats cada 3.5 m sobre daus deformigó i amb el desmuntatge inclòs 100,000 21,72 2.172,00

2.2 U_. ud. placa reflectora d’intensitat normal triangular, de70 cm de costat, per a senyals de transit, fixadamecànicament 20,000 52,80 1.056,00

2.3 U_. ud. placa reflectora d’intensitat normal circular, de 50cm de diàmetre, per a senyals de transit, fixadamecànicament 20,000 56,46 1.129,20

2.4 U_. u_. placa no reflectora rectangular de 40x60 cm, pera senyals de transit, fixada mecànicament 20,000 93,29 1.865,80

2.5 U_. u_. placa de senyalització de seguretat laboral, deplanxa d’acer llisa xerografiada, de 40x33 cm, fixadamecànicament i amb el desmuntatge inclòs 2,000 39,37 78,74

2.6 U_. u_. con de plàstic reflector de 30 cm t’alçaria 50,000 6,37 318,50

2.7 U_. u_. llum amb làmpada intermitent de color ambre,amb energia de bateria de 12 v i amb el desmuntatgeinclòs 50,000 28,52 1.426,00

2.8 ud Lloguer de caseta vestidor, per mes, segonsespecificació pla de seguretat. Cost valorat per cadames. 6,000 352,15 2.112,90

2.9 U Botiquín de obra instalado, con contenidos mínimosobligatorios 1,000 153,50 153,50

2.10 H Formación de seguridad y salud en el trabajo 2,000 25,40 50,80

Total presupuesto parcial nº 2 PROTECCIONS COL-LECTIVES: 10.363,44

Presupuesto parcial nº 2 PROTECCIONS COL-LECTIVES

Num. Ud Descripción Medición Precio (€) Importe (€)

CARRIL BICI FORNELLS(ESTUDI DE SEGURETAT) Página 2

Presupuesto de ejecución material Importe (€)

1 PROYECCIONS INDIVIDUALS 2.241,75

2 PROTECCIONS COL-LECTIVES 10.363,44

Total .........: 12.605,19

Asciende el presupuesto de ejecución material a la expresada cantidad de DOCE MIL SEISCIENTOS CINCO EUROS CON DIECINUEVE

CÉNTIMOS.

MENORCA ABRIL 2015MANEL DE FEBRER




PRESSUPOST.

EMERGENCIA, MEDICINA I PRIMERS AUXILIS.

Emergencia.

Dins del taulell dínformació, haurà déxistir una llista amb teléfons démergencia als que poder recorrer en cas dáccident i que inclourà els següents teléfons:

CENTRAL DÉMERGENCIES 112 AMBULANCIES: 061 BOMBERS 080 POLICIA LOCAL 092 POLICIA NACIONAL 091

Així com dáltres que puguin esser dínterés.

Medicina i primers auxilis.

Centres asistencials:

Hospital mateu orfila

CONTINGUT I FIRMES

El present estudi de Seguretat i Salut consta de: - Introducció - Memòria - Plec de Condicions Particulars - Planos - Pressupost.

Firma del present document: MANEL DE FEBRER. ITOP 13.303 Abril 2015



ANNEX NÚM. 10.- ESTUDI DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ

I DEMOLICIÓ



ANNEXE Nº 10 RESIDUS D’OBRA Pàgina 1

ÍNDEX

1 CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA ........................................................................................ 2

1.1 DESCRIPCIÓ DE L'OBRA I SITUACIÓ ......................................................................................... 2 LES OBRES CONSISTEIXEN EN ELS SEGÜENTS PUNTS: .................................................................. 2

2 MESURES DE PREVENCIÓ DE RESIDUS A L'OBRA ........................................................... 2

2.1 OPERACIONS DE REUTILITZACIÓ, VALORACIÓ O ELIMINACIÓ ............................................. 2 2.2 MESURES PER A SEPARACIÓ DE RESIDUS ............................................................................. 2 2.3 INSTAL·LACIONS PREVISTES PER A APILAMENT I MANEIG DE RESIDUS ............................ 2

3 IDENTIFICACIÓ DELS RESIDUS GENERATS ....................................................................... 3

4 RESIDUS DE DEMOLICIÓ, EXCAVACIÓ , PAVIMENTS I SENYALITZACIÓ ....................... 4

4.1 ESTIMACIÓ DE LA QUANTITAT DE CADA TIPUS DE RESIDU .................................................. 4 4.2 MESURES DE PREVÉNCIÓ I MINIMITZACIÓ .............................................................................. 4 4.3 PREVISIÓ DE MESURES DE REUTILITZACIÓ ............................................................................ 7 4.4 PREVISIÓ D’OPERACIONS DE VALORITZACIÓ ......................................................................... 8 4.5 DESTÍ PER RESIDUS NO REUTILITZABLES, RECICLABLES O VALORITZABLES ................. 11 4.6 PLÀNOLS D’INSTAL.LACIONS AUXILIARS ............................................................................... 13

5 PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES. .......................................................................... 13

6 CARACTERÍSTIQUES TÉCNIQUES EN CADA FASE D'OBRA .......................................... 14

7 CONTROL DE LA CORRECTA EXECUCIÓ DE LA GESTIÓ DEL RESIDUS ...................... 15

8 CONTROL DE LA CORRECTA EXECUCIÓ DE LA GESTIÓ DEL RESIDUS PERILLOSOS 15

8.1 INVENTARI DE RESIDUS PERILLOSOS. .................................................................................. 16

9 GESTORS DE RESIDUS ....................................................................................................... 17

9.1 GESTIÓ DE RESIDUS INERTS. ................................................................................................. 17 9.2 GESTORS DE RESIDUS PERILLOSOS ..................................................................................... 17 9.3 DIPÒSIT CONTROLAT ............................................................................................................... 17

10 PRESSUPOST DEL PLA DE GESTIÓ DE RESIDUS ........................................................ 17

11 FITXA DE RESIDUS ........................................................................................................... 18




ESTUDI DE GESTIÓ DE RESÍDUOS DE CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ

1 CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA

1.1 Descripció de l'obra i situació

Les obres consisteixen en els següents punts:

• La retirada de la vegetació existent i desbrossament de la zona afectada

• Execució d'excavació i retirada del material amb apilament en els voltants. El volum d'excavació serà

aproximadament de 2.386 m3. I un volum aproximat de 2.990 m3 de terra vegetal

• Encofrat: El volum de residus generat es considera que correspon a restes de fusta, i es preveu la

col·locació d'un contenidor per a fusta de rebuig, durant els 2 o 3 mesos que es treballi a aquest feina.

• Ferrallat: el material que es necessita, i donat la situació d'obra, s'entén que vindrà tallat i conformat en

taller, amb el que se suposa que no hi haurà restes en obra.

• Formigonat: no es preveu un volum de residus apreciable. Ja que l'obra permet aportar des de planta i

amb volum que es necessita a obra. En cas de la neteja de les camions cuba, es pot executar en la seva

pròpia planta.

• Pavimentació i el seu fressat: s'estima un volum de residus d'uns 27 m3. Procedent dels condicionaments

al carril bici. És a dir, que es generaran unes 64.8 Tn

• Demolicions de formigó armat: Està previst dos punts de demolició de formigó, corresponent a les

ampliacions de les obres de fàbrica, estimant-se un volum de 1.2 m3, que procedeix de la rectificació del

pas inferior i l’altre punt corresponent a l'antiga fonamentació de la senyalització tipus pòrtic d'entrada a

la rotonda de la Me-15 .

• Demolicions de formigó en massa: Esta previst diferents punts, com són rectificacions de les voreres,

rectificacions del mur de les aletes de les obres de fàbrica, etc. S'estima un volum deduït de projecte de 4

m3.

• Senyalització: S'estima que pràcticament tota la senyalització afectada sigui rebutjada i restituïda per

nous senyals, per a tal efecte, es preveu que hi hagi un total de 1000 kg de ferro que requeriran

emmagatzematge i tractament de gestor autoritzat.

2 MESURES DE PREVENCIÓ DE RESIDUS A L'OBRA

Donades les característiques de l'obra, està previst que la major part del volum de l'excavació s'aprofiti en

els voltants de l'obra con a capes de terraplè, ja que els volums es compensen

2.1 Operacions de reutilització, valoració o eliminació

El producte de l'excavació, es recollirà en l'obra per al seu ús posterior com a material de terraplè en la

capa de terres i en a condicionament de les zones costat de l'eix me-15.

2.2 Mesures per a separació de residus

Donades les característiques de l'obra, no són necessàries, ja que tot el material es considera homogeni.

Tan sols cal separar les restes del desbrossament, amb el volum excavat.

Les restes de desbrossament, con a brossa o restes vegetals seran aprofitades per la restitució del

terraplens del sector del eix de la Me-15 , en el seu lateral oest

2.3 Instal·lacions previstes per a apilament i maneig de residus

Es preveuen en obra en el sector de domini públic de la antiga carretera de la Me-7, a la resta de la traça

no es preveuen en obra per falta d'espai per les característiques de les obres.




3 IDENTIFICACIÓ DELS RESIDUS GENERATS

La codificació LER (Llista Europea de Residus) numera els residus segons la seva tipologia i procedència. La

majoria dels residus generats en obra són els denominats residus de la construcció i demolició (inclosa la

terra excavada en zones contaminades).

No obstant això, en l'obra no sols es generaran residus procedents de la demolició i la construcció. En la

taula que es mostra a continuació es detallen les tipologies de residus que es generaran a l'obra.

L.E.R DESCRIPCIÓN ORIGEN

170411 Cables Instal·lacions

150102 150104 150107

Envasos i embalatges de vidre, plàstic i metalls

Embalatges de productes industrialitzats

X 170101 Formigó

Demolicions, restes d’execució (estructures)

170103 Materials ceràmics

Demolicions, restes d’execucions

170203 Plàstics Embalatges, restes de tubs

X

170107

Residus de construcció i demolició sense substàncies tòxiques perilloses

Demolicions, residus en general

191202 Restes metàl·lics Restes de ferro (estructures)

X 170504 Terres, sorres i pedres Moviments de terres

160505

Aerosols (gasos en recipients a pressió que no contenen substàncies perilloses)

Pintures

200110 200111

Draps de neteja bruts, roba bruta, absorbents bruts

Residus generals

X

150101 150103

Envasos i embalatges de paper, cartró i fusta

Embalatges varis

X 200101 Paper i cartró

Embalatges varis, material d’oficina

L.E.R DESCRIPCIÓN ORIGEN

200138

Restes de fustes, aglomerades, etc. No tractades a pressió amb substàncies tòxiques

Preparació d’ encofrats, residus diversos

X 20201

Restes vegetals (residus biodegradables)

Esbrossar, poda, jardineria

160601 Bateries de plom Reposició de bateries

150110

Envasos que contenen restes de substàncies perilloses o estan contaminades per elles

Pots de pintura, olis, substàncies plaguicides

200121 160603

Fluorescents, piles, llums de vapor de mercuri

Oficines

0302

Residus dels tractaments de conservació de la fusta

Preparació d’encofrats, residus varis

X 160113 1302

Olis hidràulics, lubricants, líquids de frens utilitzats

Manteniment de maquinària

200113 200127

Pintures, tints, resines, coles, vernissos, dissolvents, àcids, bases, anticorrosives, desencofrats

Restes de materials

X 160103 Neumàtics fora de servei Manteniment de maquinària

160507 160508

Residus perillosos en petites quantitats (productes químics orgànics e inorgànics

Processos d’obra varis

200304 Fang de fosses asèptiques Manteniments sanitaris

170506

Fangs i altres residus de perforacions que contenen substàncies perilloses

Processos d’ excavació sense hinca

170302

Barreges bituminoses que no contenen quitrà de hulla

Processos de demolició

X 170405 Ferro i acer Restes d’execució

010409 Residus de sorra i argila Processos d’ excavació

X 170201 Fusta Restes d’execució

010408

Residus de grava i roques triturades diferents dels anomenats en el codi 010407

Processos d’excavació, restes de execució

A continuació es descriuen les diferents fases de les obres en què es generaren els residus definits en la




taula anterior.

D'això es dedueix, segons el REAL DECRET 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió

dels residus de construcció i demolició, que no serà necessari separar en obra dels residus.

S'adjunta fitxa de residus d'excavació.

4 RESIDUS DE DEMOLICIÓ, EXCAVACIÓ , PAVIMENTS I SENYALITZACIÓ

En les etapes de demolició i excavació prèvies a la construcció es generen grans quantitats de residus. En

realitat, és en aquestes etapes, quan s'origina la major quantitat de residus, compostos generalment de

materials de naturalesa pètria. Són pedres naturals i artificials, en el nostre cas són els generats en la

neteja de les cunetes.

Els materials de demolició són aquells materials i productes de construcció que s'originen com resultat de

les operacions de desmuntatge, desmantellament i petites demolicions. Els residus que es van a produir

són els generats en les accions de demolició y reconstrucció de les partes seques.

Els residus procedents de les activitats d'excavació procedeixen directament dels treballs d'excavació,

generalment previs a la fase de construcció. La composició d'aquests residus és menys variable que en les

categories anteriors, ja que és més homogènia i són de naturalesa pètria: argiles, arenes, pedres i

formigons. Els residus es poden produir en les fases de rebuig i desbrossament del terreny, excavació, ...

4.1 ESTIMACIÓ DE LA QUANTITAT DE CADA TIPUS DE RESIDU

La quantitat total estimada de residus que es poden generar en obra, es presenta el següent quadre

Separació selectiva per codis CER específics

M3 Kg

Esbrossar, poda, jardineria 20201 5.1 7.55

Enderrocs 170107 18.75 28.12

TOTAL 23.85 35.67

4.2 MESURES DE PREVÉNCIÓ I MINIMITZACIÓ

La millor opció per a minimitzar els costos de gestió dels residus consisteix en la reducció de la producció

dels mateixos en origen i la seva reutilització. És per això que les primeres actuacions a aplicar en l'obra

seran la prevenció i la minimització per a disminuir la quantitat i/o perillositat dels residus que es puguin

generar, reduint al mateix temps els costos ambientals i econòmics que el tractament comporta.

Les mesures de minimització proposades per a ser aplicades en el projecte depenent si es tracta de la fase

de demolició o de construcció són:

Fase de demolició:

Organitzar reunions informatives entre la Direcció Facultativa i l'empresa constructora per a

determinar aquells aspectes del projecte de construcció susceptibles de ser millorats per a

aconseguir minimitzar i millorar la gestió dels residus.

Planificar l'obra orientant-la a una disminució en la generació de residus. D'aquesta manera es

pretén que el destí final d'alguns residus sigui la pròpia obra. Per exemple: s'intentarà incorporar

àrids procedents del reciclatge per mitjà d'insistència dels residus de naturalesa pètria.

Arreplegar terra vegetal per a ser reutilitzada en la millora ambiental al final d'obra.

Fase de construcció:

Optimitzar de la quantitat de materials, ajustant-los als estrictament necessaris per a l'execució de

l'obra. Un excés de materials, a més de ser més car, és origen de més residus sobrants d'execució.

Evitar que els materials es danyin durant els processos d'emmagatzemament i manipulació perquè

aquests no es converteixin en residus inclús abans de ser utilitzats.

Els residus originats en l'obra han de ser gestionats de la manera més eficaç per a reduir la

quantitat i millorar la seva valorització.

Proposar alternatives o limitar l'ocupació de tècniques que generen una gran quantitat de residus

de difícil valorització o que perjudiquen els altres sobrants.

Optimitzar les seccions resistents dels elements constructius que formen el gros de l'obra amb

l'objecte de fer servir i, per tant, produir menys residus.

Evitar la compra de materials en excés.

Demanar les proteccions adequades en el transport de materials per a evitar ruptures o

desperfectes.




Quant als productes perillosos, en especial a la execució dels ferms:

Es pretén limitar i controlar la utilització dels materials potencialment tòxics com els desencofrant o

els líquids de curat del formigó.

Per a minimitzar la producció de residus potencialment perillosos haurà de fer-se un càlcul el més

exacte possible de la quantitat que s’hagi de necessitar per a produir la menor quantitat de residu

sobrant.

Assegurar que els envasos on es troben els materials perillosos tinguin unes dimensions mitjanes –

grans segons la tipologia per a així produir una menor quantitat d'envasos contaminants perillosos.

Previsió de mesures de segregació in situ

Generalment en les obres de construcció i demolició es produeix una gran varietat de tipologies de residus.

L'objectiu de la segregació és maximitzar la reutilització i les possibilitats de reciclatge. En conseqüència, és

necessari preveure contenidors individuals per a cada tipus de material segons les possibilitats de valoració

que tinguin. Es preveu que la segregació es dugui a terme des de l'inici de la generació dels RCD.

La segregació en origen consisteix en emmagatzemar els residus en diferents contenidors en funció de la

seva naturalesa. Així, se separarien les restes considerades per les seves característiques més innocus per

al ser humà i el medi ambient (residus petris, paper i cartó, fusta, ferro, alumini i altres metalls, vidre, etc.) i

els classificats com a tòxics i perillosos (vernissos, material aïllant, pintures, minerals pesats, dissolvents,

tubs fluorescents, desencofrats, etc.) cada grup en el seu corresponent contenidor, amb la finalitat que no

es barregin uns amb els altres i dificultin, la seva posterior gestió.

La separació en origen reporta, a més dels avantatges ambientals, certes avantatges econòmiques. La

notable diferència existent en les taxes d'abocament o recollida segons els residus hagin estat o no

classificats en origen es deu precisament a la menor o major complexitat que respectivament implica per al

seu tractament. Per tant, la segregació in situ dels residus que es generen en l'obra suposa un estalvi en el

cost de la seva gestió.

El personal d'obra juga un paper fonamental perquè el sistema de segregació de residus en la pròpia obra

sigui fructífer. Per aquesta raó, és indispensable que el personal d'obra estigui informat sobre l'existència,

ubicació i comesa dels diferents contenidors, com ha de realitzar-se la manipulació dels diferents tipus de

residus i sobre la necessitat neteja i orde en les zones de recollida selectiva de residus. Segons marca el

Reial Decret 105/2008 en l'article 5.5 i en la seva Disposició Final Quarta, els residus de construcció i

demolició s’hauran de separar en fraccions quan, de forma individualitzada per cada una d’aquestes

fraccions, la quantitat prevista de generació per el total de l’obra superi les següents quantitats:

Per obres iniciades passats 2 anys des de l’ entrada en vigor del RD 105/2008

- Formigó: 80 t - Maons, teules, ceràmics:40 t - Metalls: 2 t. - Fusta: 1 t

- Vidre 1 t - Plàstic: 0.5t - Paper i cartró: 0.5 t

Independentment de la data en què s’iniciï l'obra, s’ha d’intentar que en ella es realitzi una segregació de

residus més exhaustiva si és possible que la que estableix el RD 105/2008.

El quadre que es presenta a continuació mostra una classificació dels residus que previsiblement es

generaran en aquesta obra, remarcant com a distinció especial els residus tòxics i perillosos:

Classificació de residus Origen Contenidor

Maó Maó

Petri

Formigó Formigó

Zahorra Zahorra

Sorres Sorres de riu, de quarcita, de sílice…

Terres Terres d’excavació per rases i ciments

Metalls

Claus, malles metàl·liques, filferro, restes de materials de acer, alumini retall i tuberies de coure

Metalls barrejats

Paper i cartró Embalatges Paper i cartró

Plàstics Embalatges, envasos, restes de resina epoxi, polipropilè, PVC

Plàstics i envasos




Classificació de residus Origen Contenidor

Vidre Envasos Vidre

Fustes Palets, panells d’ encofrat, envasos

Fustes

Restes de poda Restes de desbrossar Restes vegetals

Orgànics i restes (banals)

Restes, orgànics

Tòxics i perillosos

Esmalts sintètics i envasos, pintures, vernissos i envasos, fibrociment de tuparia, altres productes químics i envasos

Residus perillosos

Senyalització dels residus

A continuació es llisten les condicions en què s'ha de dur a terme el procés de segregació de residus en

l'obra

Els contenidors i zones on s'emmagatzemaran els residus hauran d'estar clarament senyalitzats i

aniran acompanyats de panells informatius per a cada un dels grups de residus.

Es mantindrà una separació suficient entre els diferents residus per a evitar confusions. D'aquesta

manera es facilita la identificació dels residus i del seu contenidor corresponent per part del

personal de l'obra i es disminueix la possibilitat que sorgeixi un problema ambiental greu.

El format de full informatiu a disposar junt amb els contenidors en els diferents residus es compon

de dues zones:

Situada a l'esquerra i disposarà d'un quadrat farcit del color que caracteritza al residu.

Situada a la dreta disposarà del nom genèric del residu seguit d'una enumeració de subproductes,

derivats o diverses formes de presentació del material apte per al seu abocament en el contenidor

a què acompanyen.

Ubicació dels residus

S'haurà de preveure i optimitzar la ubicació per a les zones d'emmagatzemament dels residus per a facilitar

l'accessibilitat tant per a dipositar els residus com per a retirar-los en el moment de ser transportats per al

seu tractament.

Es preveu que en les ubicacions de residus on es col·loquen els diferents contenidors, hi hagi un nombre de

contenidors i tipus en funció de la fase d'obra i requeriments. En la ubicació més pròxima a les

instal·lacions auxiliars hauran de romandre almenys un contenidor de cada tipus i en les altres ubicacions

es disposarà dels contenidors depenent dels residus que es vagin a produir en major quantitat en funció de

la fase d'obra.

Per a evitar un possible vessament que contamini la resta de residus s'establiran, com a mínim, dos zones

ben diferenciades de dipòsit de residus. Aquestes zones són:

Zona destinada als residus tòxics i perillosos.

Zona destinada a la resta de residus.

Emmagatzematge dels residus

Les restes de terra vegetal, hauran d’emmagatzemar-me en una zona clarament identificada i amb una

alçada no superior als 2m. És recomanable acumular-la en cordons al llarg del perímetre de l'obra en bones

condicions d'humitat perquè no perdi les seves característiques i pugui ser reutilitzada o bé servir per a

produir compost.

Els residus especials o perillosos suposen la fracció de menor volum del total de RCD produïts en una obra,

però s'han de gestionar de forma adequada i controlada ja que aquesta mínima quantitat pot contaminar

la resta de residus o els abocadors a què són destinats. La correcta gestió en obra dels residus perillosos

haurà de considerar els punts que s'exposen a continuació:

S'haurà de definir una zona específica, complir amb la normativa tècnica d'aplicació i no superar els

6 mesos d'emmagatzemament (segons estableix l'article 15 del RD 833/1988, de Residus

Perillosos).

S'haurà de disposar de contenidors o recipients necessaris, específics per a cada tipus de residu

perillós i seran individuals (llevat que existeixi compatibilitat). Hi ha contenidors especials per a

cada tipus de residu: fixos, mòbils, soterrats, aeris, per a residus líquids, etc.

Els contenidors o recipients per a residus perillosos hauran d'estar perfectament identificats i

etiquetats, i seran de materials homologats i concebuts per a evitar qualsevol pèrdua del contingut.

Com a prevenció davant d'un possible abocament, els envasos hauran de disposar d'una cubeta de




recollida amb capacitat suficient o d'un rastell per a vessaments amb alçada suficient, o qualsevol

altre sistema que asseguri el confinament.

Els recipients en si mateixos mereixen també un maneig i evacuació especials: s'han de protegir de

la calor excessiva o del foc, ja que contenen productes fàcilment inflamables.

S'haurà d'evitar el contacte dels residus perillosos amb els no perillosos, per a evitar la seva

contaminació.

Es separarà adequadament i no es barrejaran entre si ni es diluiran els residus perillosos, ja que es

pot augmentar la seva perillositat i es dificulta el seu posterior tractament. Veure Apèndix III.

La zona d'emmagatzemament de residus perillosos haurà d'estar resguardada de la pluja, ubicada

en aquest cas en l'exterior sota una coberta. A més, s'ubicarà sobre una superfície impermeable

(ciment, formigó) i allunyada de la xarxa de sanejament.

Els punts nets o d'abocament, zones fixes d'emmagatzemament temporal, es localitzen pròxims a àrees

destacables per una activitat important i prolongada o per qualsevol altre motiu raonable, i consisteixen en

un conjunt de contenidors.

En principi, és aconsellable la instal·lació de punts nets en el parc de maquinària, zones d'instal·lacions

auxiliars, oficines i tallers, sempre en el recinte de l'obra.

El punt d'abocament reunirà almenys les condicions següents:

Serà accessible al personal de l'obra, i està convenientment indicat en cas necessari.

Serà accessible per als vehicles que retiraran els contenidors.

No interferirà el desenvolupament normal de l'obra, ni l'accés i trànsit de maquinària pel recinte de

la mateixa.

S'assenyala, com orientativa, la següent relació de contenidors a utilitzar en l'obra:

Contenidors de restes de ferralla, metalls i recipients metàl·lics

Contenidors de restes de fusta procedents d'encofrats, puntals i envasos industrials

Contenidors de residus d'envasos industrials (plàstics, palès, etc.)

Altres contenidors:

Contenidor estanc per a embalatges de paper i cartó.

Contenidor estanc per a recipients de vidre

Contenidor estanc per a restes orgàniques.

Contenidor per a olis

Els contenidors seran de diferents tipus depenent del tipus de rebuig que contingui, davant de cada tipus

de contenidor s'instal·larà un senyal identificatiu del tipus de residu que conté i, de ser necessari, s'indicarà

la ubicació dels punts d'abocament.

Es disposarà en obra de material absorbent (tipus serradura, sorra, etc.) per a contenir i arreplegar els

vessaments de residus i productes líquids perillosos que puguin produir-se.

4.3 PREVISIÓ DE MESURES DE REUTILITZACIÓ

La prevenció i la minimització són sempre les primeres opcions a tenir en compte per a reduir el impacte

ambiental generat pels actuals sistemes de gestió dels residus de construcció. Les següents opcions a tenir

en compte són, en primer lloc, la reutilització i, en segon lloc, el reciclatge. Aquestes estratègies són

fonamentals per a aconseguir la sostenibilitat en el sector de la construcció.

La reutilització no sols reporta avantatges mediambientals, sinó també econòmiques. Els elements

constructius valorats en funció del pes dels residus tenen un valor baix; si, amb petites transformacions – O

millor, sense elles –, poden ser regenerats o reutilitzats directament, el seu valor econòmic és més alt. En

aquest sentit, la reutilització és una manera de minimitzar els residus originats, d'una forma menys

complexa i costosa que el reciclatge.

El sistema de reutilització permet tornar a fer servir un objecte usat, després de la seva neteja i higienitzat

si fos necessari, per al mateix fi per al que va ser dissenyat originàriament. Amb aquest procés s'assegura

que tot el residu és aprofitat i es redueix el volum total de residus produïts. La reutilització dels residus de

la construcció representa un desafiament en el sector, sent imprescindible establir verdaderes estratègies

de revaloració dels productes rebutjats a fi d'allargar el seu cicle de vida.

Els materials susceptibles de ser reutilitzats in situ en l'obra són els següents:

Residus inerts




Son les terres procedents de l'excavació, arenes, materials ceràmics, formigó de demolicions, etc.

Les terres i sorres sobrants de les tasques de condicionament del terreny, generalment, no solen

contenir substàncies contaminants o tòxiques per al medi ambient, si bé es recomana que

s'utilitzen per a reblerts i terraplens en la pròpia obra en cas de ser necessàries.

La resta de materials petris com el formigó o el material ceràmic, poden igualment ser reutilitzades

en l'obra, sempre que compleixin amb les característiques adequades i considerant la seva

resistència reduïda.

Es preveu fer un cordó al voltant de l'obra amb terra vegetal, d'una alçada màxima de 2 metres, per

al seu posterior reutilització en els treballs d'enjardinament.

Els residus petris seran segregats i emmagatzemats per al seu posterior transport i reciclatge en una planta

de tractament especialitzada. Es valorarà en el Pla de Gestió de Residus la possibilitat de reutilització de

residus petris previ tractament reduint la grandària de a fracció generada, per al que es pot disposar en

obra d'una màquina picadora.

Claus, peces ceràmiques senceres, fustes de palets, etc.:

Haurà de realitzar-se l’arreplega-me’n d'aquests materials per a facilitar la seva posterior utilització. Els

materials sobrants que poguessin tenir un valor directe immediat, hauran de ser separats i arreplegats en

un punt determinat per la seva reutilització.

Periòdicament es destinaran a reciclatge aquells residus que no es puguin aprofitar per al seu reutilització.

Recipients i envasos

Aquests hauran de ser reutilitzats a través dels mateixos proveïdors. Els diversos residus que s'originen en

la construcció i demolició poden ser sotmesos a diferents alternatives de gestió. A continuació es presenta

una taula amb aquestes alternatives en funció del material.

Residu Gestió

Terra superficial i d’excavació

Reutilitzar en la formació de paisatges Reutilitzar com reblert en la mateixa obra

Asfalt Reciclar com asfalt Reciclar com massa de reblert

Formigó Reciclar com grava en formigons

Residu Gestió

Reciclar como grava en ferms de carretera o com reblert de forats Reciclar com granulat drenant per jardineria, etc.

Obra de fàbrica i petits elements

Reutilitzar els petits elements (maons, blocs, etc.) Reciclar com grava en subbases de ferms, reblert, etc.

Metalls Reutilitzar Reciclar en nous productes

Fusta de construcció Reutilitzar per tancaments i bastides Reciclat per postes de conglomerat

Elements arquitectònics

Reutilitzar

Embalatges Reutilitzar els palets com tarimes o postes auxiliars per la construcció de l’ obra Reciclar en nous embalatges o productes

Olis, pintures i productes químics

Reutilitzar en la pròpia obra fins a finalitzar el contingut del recipient

4.4 PREVISIÓ D’OPERACIONS DE VALORITZACIÓ

Una gestió responsable dels residus ha de perseguir la màxima valorització per a reduir el màxim l’impacte

ambiental. La gestió serà més eficaç si s'incorporen les operacions de separació selectiva en el mateix lloc

on es produeixen, mentre que les de reciclatge i reutilització es poden dur a terme en aquest mateix lloc o

en altres més específics.

La valorització ve definida en la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de Residus, com tot procediment que permeti

l'aprofitament dels recursos continguts en els residus sense posar en perill la salut humana i sense utilitzar

mètodes que puguin causar perjudicis al medi ambient.

La valorització dels residus disminueix la necessitat d’enviar-los al abocador. Per a dur a terme una gestió

responsable dels residus s’ha de perseguir la màxima valorització per a reduir tant com sigui possible

l’impacte ambiental.

Valorització in situ




Dins de les mesures que es desenvoluparan en el Pla de Gestió de Residus per a la valorització in situ dels

mateixos podem destacar:

Utilització principal com a combustible o com un altre mitjà de generar energia.

Recuperació o regeneració de dissolvents.

Reciclatge o recuperació de substàncies orgàniques que utilitzen no dissolvents.

Reciclatge o recuperació de metalls o compostos metàl•lics.

Reciclatge o recuperació d'altres matèries orgàniques.

Tractament de sòls, per a una millora ecològica dels mateixos.

Altres.

Reciclatge

En la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de Residus, es defineix reciclatge com la transformació dels residus, dins

d'un procés de producció per al seu fi inicial o per a altres fins, inclòs el compostatge i la biometanització,

però no la incineració amb recuperació d'energia.

La naturalesa dels materials que componen els residus de la construcció determina quals són les seves

possibilitats a l'hora de ser reciclatges i qual és la seva utilitat potencial. Els residus petris – Formigó i obra

de fàbrica, principalment – Poden ser reintroduïts en les obres com a granulats, una vegada hagin passat

per un procés de volta i insistència. La resta de materials no petris seran separats segons s'ha explicat en

l'apartat de Segregació in situ i, posteriorment, seran portats a un gestor autoritzat perquè dugui a terme

els procediments de valoració adequats segons el tipus de residu. Després del tractament dels diferents

residus s'obtindran diversos materials reciclats.

La principal mesura de valoració que es preveu dur a terme és el reciclatge, que consisteix en la

recuperació d'alguns materials que componen els residus després de sotmetre'ls a un procés de

transformació per a la composició de nous productes. El procés pot efectuar-se de dues formes diferents:

La separació en origen dels components que es desitja diferenciar (recollida selectiva) i posterior

tractament per al seu ús.

Obtenció dels components que ens interessen amb tractaments posteriors a la recollida global dels

residus, amb diferents tècniques (garbellament, separacions…).

En la taula que es mostra a continuació, es presenten les possibles mesures de valorització segons el tipus

de residu que es descriuen en l'orde MAM/304/2002, de 8 de febrer.

L.E.R Descripció CLA VAL

170411 Cables No perillós V45

150102

150104

150107

Envases i embalatges de vidre, plàstic

o metalls No perillós

V12, V51,

V41, V14

170101 Formigó No perillós V71

170103 Materials ceràmics No perillós V71, V84

200139 Plàstics No perillós V12, V61

170107 Residus de construcció i demolició

sense substàncies tòxiques perilloses No perillós V71

191202 Restes metàl·lics No perillós V41

170504 Terres, sorres i pedres No perillós V71, V84

160505

Aerosols (gasos en recipients a

pressió que no tenen substàncies

perilloses

No perillós -

200110

200111

Draps de neteja bruts, roba bruta,

absorbents No perillós V13, V61

150101

150103

Envasos i embalatges de paper,

cartró i fusta No perillós

V11, V15,

V51, V61,

V85

200101 Papers i cartrons No perillós V11, V61,

V85

200138

Restes de fustes, aglomerats etc. No

tractats a pressió amb substàncies

tòxiques

No perillós V15, V61

020201 Restes vegetals (residus

biodegradables) No perillós V83, V85

160601 Bateries de plom Perillós V44

150110

Envasos que contenen restes de

substàncies perilloses o estan

contaminades per aquestes

Perillós V51

200121

160603

Fluorescents, piles, llums de vapor de

mercuri Perillós V41, V44

0302 Residus dels tractaments de

conservació de la fusta Perillós -

160113

1302

Olis hidràulics, lubricants, líquids de

freno usats Perillós V21, V22

060315 Òxids metàl·lics que contenen metalls

pesats Perillós V41

060405 Residus que contenen altres metalls Perillós V41





pesats

070103

070104

070203

070204

070303

070304

070403

Dissolvents, líquids de neteja i licors Perillós V21, V61,

V43

080409

Residus t’enganxin-se i sallents que

contenen dissolvents orgànics o altres

substancies perilloses

Perillós V21, V19

080415

Residus líquids aquosos que contenen

enganxin-se o sallents amb

dissolvents orgànics o altres

substàncies perilloses

Perillós V21

170106

Barreges o fraccions separades de

formigó, maons, teules i materials

ceràmics que contenen substàncies

perilloses

Perillós -

150110

Envasos que contenen restos de


contaminades per elles

Perillós V51

170204

Vidre, plàstic i fusta que contenen



Perillós -

170301 Mescles bituminoses que contenen

quitrà de hulla Perillós V71

170303 Quitrà de hulla i producte

alquitranats Perillós V71

170903

Altres residus de construcció i

demolició (inclosos els residus

mesclats) que contenen substàncies

perilloses

Perillós -

200113

200127

Pintures, tints, resines, coles,

vernissos, dissolvents, àcids, bases,

anticorrosives, desencofrats, additius

del formigó, adhesius, sellants...

Perillós V21

160103 Neumàtics fora d’ús No perillós V52, V61

160507

160508

Residus perillós en petites quantitats

(productes químics orgànics e

inorgànics)

Perillós V42

200304 Fangs de fosa sèptica No perillós V83, V81,


V85

010506 Fangs i altres residus de perforacions

que contenen substàncies perilloses Perillós -

170302 Barrejes betuminoses No perillós V 71

170405 Ferro i acer No perillós V41

010409 Residus de sorra i argiles No perillós -

170201 Fusta No perillós V15, V61

010408 Residus de grava i roques triturades No perillós -

Essent:

CER : Codi residu

CLA : Classificació - Indica la categoria a la que pertany els residus (inerts, no especials i especials).

VAL : Valorització - Possibilitat de valorització aplicables en cada cas (comercialització, reutilització o

reciclatge)

- V11: Reciclatge de paper i cartró

- V12: Reciclatge de plàstics

- V13: Reciclatge de tèxtils

- V14: Reciclatge de vidre

- V15: Reciclatge i reutilització de fusta

- V41: Reciclatge i recuperació de metalls o components metàl•lics

- V45: Recuperació de cables.

- V51: Recuperació, reutilització i regeneració d’envasos.

- V61: Utilització com a combustible.

- V71: Utilització en la construcció.

- V81: Utilització en l’agricultura.




- V83: Compostatge

4.5 DESTÍ PER RESIDUS NO REUTILITZABLES, RECICLABLES O VALORITZABLES

Els residus que no puguin ser ni reutilitzats ni valorats hauran de ser eliminats per mitjà de la seva

disposició en un dipòsit controlat. El Reial Decret 1481/2001, regula l'eliminació de residus per mitjà de

dipòsit en abocador i els classifica en tres categories, abocador per a residus no perillosos, abocador per a

residus inerts i abocador per a residus perillosos.

Residus perillosos: són aquells que figuren en la llista de residus perillosos, aprovada en el Reial

Decret 952/1997, que hagin estat qualificats com perillosos per la normativa comunitària

Residus no perillosos: són aquells que no estan inclosos en la definició anterior.

Residus inerts: són residus no perillosos que no experimenten transformacions físiques, químiques

o biològiques significatives. Els residus inerts són insolubles, no combustibles, no reaccionen

físicament i químicament. Al seu torn són biodegradables, no afecten negativament altres matèries

amb les quals entren en contacte de manera que puguin donar lloc a contaminació del medi

ambient o perjudicar la salut humana. La lixiviació total, el contingut de contaminants dels residus i

l'ecotoxicitat del lixiviat hauran de ser insignificants, i en particular no hauran de suposar un risc per

a la qualitat de les aigües superficials i/o subterrànies.

A continuació es presenta una taula amb les diferents mesures de disposició final dels residus que es

generaren en l'obra segons es descriuen en l'orde MAM/304/2002, de 8 de febrer.

L.E.R Descripció CLA TDR

170411 Cables No perillós -

150102

150104

150107

Envases i embalatges de vidre,

plàstic o metalls No perillós T21, T11

170101 Formigó No perillós T11, T15

170103 Materials ceràmics No perillós T11, T15

200139 Plàstics No perillós -

170107 Residus de construcció i demolició

sense substàncies tòxiques perilloses No perillós T12, T15

191202 Restes metàl·lics No perillós -

170504 Terres, sorres i pedres No perillós T11, T12,

T15

160505 Aerosols (gasos en recipients a No perillós T32


pressió que no tenen substàncies

perilloses)

200110

200111

Draps de neteja bruts, roba bruta,

absorbents No perillós T12, T21

150101

150103

Envasos i embalatges de paper,

cartró i fusta No perillós T12

200101 Papers i cartrons No perillós -

200138

Restes de fustes, aglomerats, etc. No

tractats a pressió amb substàncies

tòxiques

No perillós T12

020201 Restes vegetals (residus

biodegradables) No perillós -

160601 Bateries de plom Perillós -

150110



contaminades per aquestes

Perillós T13, T21,

T36

200121

160603

Fluorescents, piles, llums de vapor de

mercuri Perillós -

0302 Residus dels tractaments de

conservació de la fusta Perillós

T21, T22,

T31, T33,

T13, T12

160113

1302

Olis hidràulics, lubricants, líquids de

fre usats Perillós T21, T22

060315 Òxids metàl·lics que contenen

metalls pesats Perillós T3, T13

060405 Residus que contenen altres metalls

pesats Perillós

T33, T31,

T21, T13

070103

070104

070203

070204

070303

070304

070403

Dissolvents, líquids de neteja i licors Perillós T24, T22,

T21

080409

Residus d’adhesius i sellants que

contenen dissolvents orgànics o

altres substàncies perilloses

Perillós T24, T22,

T21

080415

Residus líquids aquosos que

contenen adhesius o sellants amb

dissolvents orgànics o altres


Perillós T24, T22,

T21

170106 Barreges o fraccions separades de Perillós T33, T24,





formigó, maons, teules i materials

ceràmics, que contenen substàncies

perilloses

T13

150110




Perillós T33, T24,

T13

170204

Vidre, plàstic i fusta que contenen



Perillós T33, T24,

T13

170301 Barreges bituminoses que contenen

quitrà de hulla Perillós T13

170303 Quitrà de hulla i productes

alquitranats Perillós T13

170903

Altres residus de construcció i

demolició (inclosos els residus

barrejats) que contenen substàncies

perilloses

Perillós T13, T36

200113

200127

Pintures, tints, resines, coles,

vernissos, dissolvents, àcids, bases,

anticorrosives, desencofrats, additius

del formigó, adhesius, sellants...

Perillós T21, T12,

T36

160103 Neumàtics fora d’ús No perillós T32, T31

160507

160508

Residus perillosos en petites

quantitats (productes químics

orgànics e inorgànics)

Perillós T31

200304 Fangs de fosa sèptiques No perillós -

010506

Fangs i altres residus de

perforacions que contenen


Perillós T12

170302 Barreges betuminoses No perillós -

170405 Ferro i acer No perillós -

010409 Residus de sorra i argila No perillós -

170201 Fusta No perillós -

010408 Residus de grava i roques triturades No perillós


Essent:

CER: Codi residu

CLA: Classificació - Indica la categoria a la que pertany els residus (inerts, no

especials i especials.

TDR: Tractament i disposició - Indica els sistemes òptims de tractament per

cada residu:

- T11: Disposició de residus inerts

- T12: Disposició de residus no especials

- T13: Disposició de residus especials

- T15: Disposició en dipòsit de terres

- T21: Incineració de residus no halogenats

- T22: Incineració de residus halogenats.

- T24: Tractament per evaporació.

- T25:

- T31: Tractament fisicoquímic i biològic

- T32: Tractament específic.

- T33: Estabilització.

- T36




4.6 PLÀNOLS D’INSTAL.LACIONS AUXILIARS

D'acord amb el RD 105/2008, s’inclouran els plànols de les instal·lacions previstes per a

l'emmagatzemament, maneig, separació i, si és el cas, altres operacions de gestió dels residus de la

construcció i demolició dins de l'obra. Posteriorment, els esmentats plànols podran ser objecte d'adaptació

a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució, amb l'acord previ de la direcció

facultativa de l'obra”.

Els contenidors previstos per a l'emmagatzemament dels residus generats s'ubicaran en les zones

d'instal·lacions auxiliars.

A continuació es mostra un esquema tipus del punt net de les instal·lacions auxiliars.

Esquema de punt net

5 PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES.

Legislació aplicable

La normativa mediambiental referida a les activitats de construcció i presenta l'estructura següent:

Tractats i convenis internacionals.

Directives de la Unió Europea.

Legislació de l'Administració de l'Estat.

Legislació de les Administracions autonòmiques.

Ordenances municipals.

En general, la normativa existent en matèria de residus està orientada a fomentar una minimització dels

residus generats, així com la reducció dels residus destinats a rebuig i la producció de residus perillosos,

alhora que pretén promoure els processos de recuperació, reciclatge i reutilització.

Requereix una menció especial l'acabat d'aprovar Reial Decret 105/2008, d'1 de febrer, pel que es regula la

producció i gestió dels residus de construcció i demolició. Aquest Reial Decret té com a objecte establir el

règim jurídic de la producció i gestió dels residus de construcció i demolició, a fi de fomentar, per aquest

orde, la seva prevenció, reutilització, reciclatge i altres formes de valoració, assegurant que els destinats a

operacions d'eliminació reben un tractament adequat, i contribuir a un desenvolupament sostenible de

l'activitat de construcció.

A continuació s'exposen els principals textos normatius referents als residus de construcció i demolició,

estructurats segons el seu àmbit d'aplicació (Unió Europea, Estat, Comunitat Autònoma) i incloent tant

normes generals de residus com a normes específiques dels RCDs.

Àmbit europeu

Directiva 2006/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 5 d'abril, relativa als residus,

compiladora de tota la normativa preexistent (en particular de la directiva 75/442/CE, modificada

per la Directiva 91/156/CE).

Decisió 2003/33/CE, de 19 de desembre, criteris i procediments d'admissió de residus en dipòsits

controlats, d'acord amb l'article 16 i annex II de la Directiva 99/31/CE.

Decisió 2000/532/CE, llista de residus, modificada per al Decisió 2001/118/CE, de 16 de gener del

2001.

Directiva 1999/31/CE del Consell, de 26 d'abril de 1999, relativa a l'abocament de residus.

Directiva 96/61/CE, de 24 de novembre, de prevenció i control integrat de la contaminació

(Directiva IPPC).




Directiva 94/62/CE del Parlament i del Consell, de 27 de juny de 1994, per la que es modifica la

Directiva 91/689/CC relativa a Residus Perillosos.

Àmbit Estatal

Reial Decret 105/2008m d'1 de febrer, pel que es regula la producció i gestió dels residus de

construcció i demolició.

Orde MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la que es publiquen les operacions de valoració i

eliminació de residus i la llista europea de residus.

Llei 16/2002, d'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació.

Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel que es regula l'eliminació de residus per mitjà de

dipòsit en abocador.

Pla Nacional de Residus de construcció i Demolició (2001-2006).

Llei 10/1998, de 21 d'abril, de Residus.

Reial Decret 952/1997, de 20 de juny, pel que es modifica el Reglament per a l'execució de la Llei

20/1986, de 14 de maig, Bàsica de Residus Tòxics i Perillosos, aprovat per mitjà del Reial Decret

822/1988, de 20 de juliol.

Llei 11/1997, de 24 d'abril, d'envasos i residus d'envasos. Reial Decret 782/1998, de 30 d'abril, que

aprova el Reglament per al desplegament i execució de la llei.

Reial Decret 833/1988, de 20 de juliol, per a l'execució de la Llei 20/1986, de 14 de maig, del règim

jurídic bàsic de residus tòxics i perillosos.

6 CARACTERÍSTIQUES TÉCNIQUES EN CADA FASE D'OBRA

Condicions prèvies

Abans d'iniciar la fase constructiva es procurarà realitzar en la mesura que sigui possible les previsions

necessàries quant a:

Zones d'arreplegament de materials, etiquetant-los i identificant-los adequadament.

Necessitats matèries primeres, a fi de no arreplegar materials que siguin susceptibles de no

utilitzar-me i puguin convertir-se en residus.

Incorporació de criteris ambientals en els processos previs de compres de matèries primeres,

productes, materials, etc., de manera que s'adquireixin aquells que posseeixin certificats ecològics.

Condicions específiques en la contractació de proveïdors, de manera que es pugui assegurar

subministrament de productes sobreenvasaments i amb garanties de recollida i retirada de

productes i envasos caducats.

Execució

Les petites demolicions que vagin a tenir lloc en l'obra es realitzaran element a element afavorint per tant

la separació en origen.

Al final de la jornada no han de quedar residus o envasos contenidors de residus perillosos situats fora de

les zones ubicades per a això.

Durant la fase constructiva, s'hauran de tenir en compte els aspectes següents:

Planificació de l'obra com un procés continu, ja que les parades solen generar residus procedents

de neteja.

Planificació de les diferents seqüències de producció, evitant-se així la generació de residus

innecessaris resultat de les neteges entre les dites seqüències.

Plantejament d'accions de millora per mitjà de la informatització dels processos d'execució, de

manera que quedi constància d'entrades i sortides de matèries primeres, productes i residus.

Etiquetatge i identificació de forma correcta dels residus emmagatzemats durant les diferents fases

d'execució, evitant així confusions i sobrepassar els 6 mesos d'emmagatzemament màxim establert

per la legislació vigent.

Control d'execució

Durant l'execució de l'obra es vigilarà i es comprovarà que s'adoptin les mesures especificades en el Pla de

Gestió de Residus que desenvolupa el present Estudi, per mitjà dels documents obtinguts després de

l'entrega dels diferents residus als gestors i/o transportistes.




7 CONTROL DE LA CORRECTA EXECUCIÓ DE LA GESTIÓ DEL RESIDUS

De forma genèrica s'intentarà trobar un gestor de residus no perillós l'abast del qual li permeti fer-se càrrec

de la totalitat de residus perillosos generats en l'obra. Així també s’optimitzarà el cost de transport.

Una vegada seleccionats els gestors autoritzats es disposarà d'un document d'acceptació per a cada un dels

residus no perillosos en el que quedarà reflectit la quantitat i tipologia dels residus entregats. Aquest

document serà entregat al posseïdor dels residus en l'obra i servirà com a control del correcte compliment

i gestió dels residus no perillosos, per a així poder aconseguir la devolució de la fiança.

Emmagatzematge i gestió de residus no perillosos

Respecte a l'emmagatzemament de les diferents tipologies de residus que es preveu es produeixin en

l'obra de reposició s'indica:

No està permès l'emmagatzemament per un temps superior als dos anys dels residus no perillosos.

S'emmagatzemaran en els llocs que es determinen més adequats en funció de la fase de l'obra i la

tipologia de residus que es produeixi, establint-se els requisits següents:

Un mínim de dos emplaçaments per a cada tipologia.

Valoració del nombre aproximat de contenidors necessaris per a cada fase de l'obra.

Els contenidors de paper, cartó i fusta han de ser coberts perquè posteriorment els residus puguin ser

valorats.

El maneig i gestió dels residus no perillosos, ha de realitzar-se d'acord amb la segregació comentada

anteriorment per a la seva posterior valoració.

8 CONTROL DE LA CORRECTA EXECUCIÓ DE LA GESTIÓ DEL RESIDUS PERILLOSOS

Primerament el productor ha de realitzar una sol•licitud d'admissió, d'acord a l'art. 20 del Reial Decret

833/1988, que estableix que el productor d'un residu tòxic i perillós, abans del seu trasllat des del lloc

d'origen fins una instal·lació de tractament o eliminació, haurà de comptar, com a requisit imprescindible,

amb un compromís documental d'acceptació per part del gestor per a cada un dels residus perillosos que

es produeixin.

Posteriorment, el productor dels residus perillosos, en aquest cas el promotor de l'obra, ha d'inscriure's en

el registre de petits productors de residus perillosos de la Comunitat Autònoma – si existeix - ja que la

quantitat total que es pensa produir no supera les 10 T/any.

D'altra banda, segons l'article 16 del Reial Decret 833/1988, s’estableixen les obligacions següents:

El productor de residus tòxics i perillosos està obligat a portar un registre en què consti la quantitat,

naturalesa, identificació segons l'annex I del Reial Decret, origen, mètodes i llocs de tractament, així

com les dates de generació i cessió de tals residus.

Així mateix ha de registrar i conservar els documents d'acceptació dels residus en les instal·lacions

de tractament o eliminació durant un temps no inferior a cinc anys.

En l'article 17, es detalla els continguts que ha de tindre el document.

Per tant, per al control i seguiment de la correcta gestió dels residus perillosos s'han de comprovar tots els

documents comentats anteriorment, i d'aquesta manera poder aconseguir la devolució de la fiança.

Emmagatzemen i gestió de residus perillosos

L'emmagatzemament, maneig i gestió dels residus perillosos queda regulat en el Reial Decret 833/1988, de

20 de juliol.

En l'article 15 es regula l'emmagatzemament de residus tòxics i perillosos d'acord amb el següent:

Els productors disposaran de zones d'emmagatzemament dels residus tòxics i perillosos per a la

seva gestió posterior, bé en la pròpia instal·lació, sempre que estigui degudament autoritzada, bé

per mitjà de la seva cessió a una entitat gestora d'aquests residus.

L'emmagatzemament de residus i les instal·lacions necessàries per al mateix hauran de complir amb

la legislació i normes tècniques que els s'apliquen.

El temps d'emmagatzemament dels residus tòxics i perillosos per part dels productors no podrà

excedir sis mesos, excepte autorització especial de l'òrgan competent de la comunitat autònoma on

es dugui a terme el dit emmagatzemament.

El posseïdor portarà un control a fi d'evitar excedir-se dels 6 mesos que marca la legislació i així coordinar

que per mitjà d'una única recollida puguin emportar-se la màxima quantitat possible de residus,

optimitzant d'esta manera el transport.




Quant al maneig i gestió dels residus perillosos, el posseïdor està obligat a realitzar l'entrega a un gestor

autoritzat del que prèviament hagi rebut la documentació d'acceptació, el productor. Quant a les tasques

de recollida i gestió del gestor autoritzat i a les obligacions dels productors referents al maneig i gestió dels

residus perillosos, es detallen en el Reial Decret 833/1988.

8.1 INVENTARI DE RESIDUS PERILLOSOS.

El volum de residus perillosos que es genera en una obra sol ser una proporció minoritària del total de

residus de Construcció i Demolició. Encara així, és necessari dur a terme una rigorosa i correcta gestió dels

mateixos a causa de la possibilitat que es generi una contaminació de major magnitud en cas de no

prendre's les mesures suficients.

A causa de les característiques dels residus perillosos s'han de prendre mesures particulars en la seva

gestió. Aquestes mesures consisteixen en:

Identificar el residu segons la codificació LER d'acord amb l'Orde MAM/304/2004 annex II.

Realitzar un inventariat: llistat de residus que es preveuen produir-se.

Etiquetar tots els contenidors on es dipositin els residus perillosos han de portar etiquetes en funció

dels residus que continguin amb les característiques.

Contractar els serveis d'un gestor autoritzat: persona o entitat pública o privada, que realitzi

qualsevol de les operacions que componen la gestió dels residus. En cada Comunitat Autònoma hi

ha gestors autoritzats per a la gestió dels residus perillosos.

Segons s'indica en el Reial Decret 105/2008 l'obligació del productor, En l'article 4.1.B que “en obres de

demolició, rehabilitació, reparació o reforma, fer un inventari del vos residus perillosos que es generaran,

que haurà d’incloure’ls en l'estudi de gestió a què es refereix la lletra a) de l'apartat 1, així com preveure la

seva retirada selectiva, a fi d'evitar la mescla entre ells o amb altres residus no perillosos,, i assegurar el seu

enviament a gestors autoritzats de residus perillosos”.

El inventari que es presenta a continuació es basa en l'orde Ministerial 304/2002, on s'inclou la Llista

Europea de Residus, llistat en el que estan arreplegats els residus perillosos i a través de la qual s'assigna

un codi LER. Esta Orde també inclou les operacions d'eliminació i valoració de residus, de manera que

permet codificar els residus en funció del tipus d'operació a què se'ls sotmeti.

L.E.R Descripció CLA

160601 Bateries de plom Perillós

X 150110

Envasos que contenen restes de substàncies perilloses o

estan contaminades per aquestes Perillós

X 200121

160603 Fluorescents, piles, llums de vapor de mercuri Perillós

0302 Residus dels tractaments de conservació de la fusta Perillós

X 160113

1302 Olis hidràulics, lubricants, líquids de freno usats Perillós

060315 Òxids metàl·lics que contenen metalls pesats Perillós

060405 Residus que contenen altres metalls pesats Perillós

070103

070104

070203

070204

070303

070304

070403

Dissolvents, líquids de neteja i licors Perillós

080409

Residus d’adhesius i sellants que contenen dissolvents

orgànics o altres substàncies perilloses Perillós

080415

Residus líquids aquosos que contenen adhesius o sellants

amb dissolvents orgànics o altres substàncies perilloses Perillós

170106

Barreges o fraccions separades de formigó, maons, teules

i materials ceràmics, que contenen substàncies perilloses Perillós

150110

Envasos que contenen restes de substancies perilloses o

estan contaminades per elles Perillós

170204

Vidre, plàstic i fusta que contenen substàncies perilloses o

estan contaminades per elles Perillós

170301 Barreges bituminoses que contenen quitrà de hulla Perillós

170303 Quitrà de hulla i productes alquitranats Perillós

170903

Altres residus de construcció i demolició (inclosos els

residus barrejats) que contenen substancies perilloses Perillós

160507

160508

Residus perilloses en petites quantitats (productes

químics orgànics e inorgànics Perillós

010506

Fangs i altres residus de perforacions que contenen

substàncies perilloses Perillós

El inventari dels residus perillosos és una dada clau per desenvolupar la gestió de residus. Encara que, s’ha

de tenir present que la generació de residus tant en tipus com en quantitat està subjecte a canvis i depèn

molt de las particularitats de la obra. Així doncs, l’ actualització de l’ inventari durant l’execució de la obra




constitueix una eina clau que permet visualitzar la incidència dels diferents factors sobre el sistema de

gestió dels residus. Aquesta actualització de l’ inventari es pot fer amb la documentació obtinguda per el

gestor autoritzat de residus perillosos (Document de Control i Seguiment) i que es vagi registrant per cada

tipologia.

Respecte a la valorització dels residus perillosos, es preveu la recollida per un o varis gestors en funció de la

tipologia de residus pels que està autoritzat. El procés de gestió dels residus consta de les següents etapes:

recollida, transport, emmagatzemant i tractament.

9 GESTORS DE RESIDUS

9.1 GESTIÓ DE RESIDUS INERTS.

Per la gestió de residus inerts i RCD es proposa la següent instal·lació:

9.2 GESTORS DE RESIDUS PERILLOSOS

RECICLATGES SON SALOMÓ SL

(RTP/G-055.99/CAIB)

Camí de Son Solomó pk

2,2

07760 CIUTADELLA

Olis minerals

Bateries de plom

Filtres d’oli

9.3 DIPÒSIT CONTROLAT

En cas de necessitat d’un abocador per el dipòsit final del residu, s’utilitzarà l’abocador autoritzat de Es

Milà (T.M. Maó) i en el seu defecte àrees definides pel Pla Director Sectorial de Residus de Menorca, en el

que es regulen aquestes activitats.

10 PRESSUPOST DEL PLA DE GESTIÓ DE RESIDUS

El pressupost de l’Estudi de Gestió de Residus RCD s’ha incorporat de forma detallada per a cada partides,

quedant especificada en el pressupost general de l’obra.




11 FITXA DE RESIDUS



ANNEX NÚM. 11.- MEMÒRIA AMBIENTAL



1+1 Enginyeria

Memòria Ambienta l Carril Bici de Fornells

PROJECTE CONSTRUCTIU D’UN CARRIL BICI A LA CARRETERA ME-15, ENTRE ELS PK 4 +

850, I D’INCORPORACIÓ I CONNEXIÓ DEL CARRIL BICI A LA CARRETERA ME-7 FINS A LA

FINCA DE SES SALINES DE LA CONCEPCIÓ SITUADA AL PK 21 + 700 AL TERME MUNICIPAL

D’ES MERCADAL

ARTTERRA SIMÈTRICA SL

JOFRE DE FEBRER BONILLA

Ambientòleg (Nº Col·legiat: 1.902)

[email protected]

676.23.18.23



Índex

1. INTRODUCCIÓ ..................................................................................................................................... 3

1.1. OBJECTIU DE L’ESTUDI................................................................................................................................. 3 1.1.1. MEDI FÍSIC ...................................................................................................................................................................................... 3 1.1.2. MEDI BIÒTIC ................................................................................................................................................................................... 3 1.1.3. EL PAISATGE .................................................................................................................................................................................. 4 1.1.4. MEDI SOCIOECONÒMIC ................................................................................................................................................................ 4

1.2. MARC LEGAL .................................................................................................................................................. 4 1.3. ESTRUCTURA DE L’ESTUDI I METODOLOGIA ............................................................................................ 5

2. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE ............................................................................................................ 6

2.1. OBJECTE DEL PROJECTE ............................................................................................................................ 6 2.2. AUTOR DEL PROJECTE................................................................................................................................. 6 2.3. UBICACIÓ ........................................................................................................................................................ 6 2.4. ESTAT ACTUAL I JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE ...................................................................................... 6 2.5. CLASSIFICACIÓ URBANÍSTICA ..................................................................................................................... 6

3. ESTUDI D’ALTERNATIVES I JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ PROJECTADA ................................ 7

3.1. ESTUDI ALTERNATIVES DE LA ME-7 ........................................................................................................... 7 3.2. ESTUDI ALTERNATIVES DE LA ME-15 ......................................................................................................... 8 3.3. RESUM DELS RESULTATS DE L’ESTUDI D’ALTERNATIVES ................................................................... 10

4. INVENTARI AMBIENTAL ................................................................................................................... 11

4.1. MEDI FÍSIC .................................................................................................................................................... 11 4.1.1. GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA.................................................................................................................................................. 11 4.1.2. CLIMATOLOGIA ............................................................................................................................................................................ 12 4.1.3. HIDROLOGIA................................................................................................................................................................................. 13

4.2. MEDI BIÒTIC ................................................................................................................................................. 15 4.2.1. FLORA ........................................................................................................................................................................................... 15 4.2.2. FAUNA ........................................................................................................................................................................................... 16 4.2.3. ESPAIS D’INTERÈS NATURALS I PROTEGITS ........................................................................................................................... 18

4.3. EL PAISATGE ................................................................................................................................................ 19 4.4. MEDI SOCIOECONÒMIC .............................................................................................................................. 19

4.4.1. POBLACIÓ ..................................................................................................................................................................................... 19 4.4.2. XARXA VIÀRIA I TRÀNSIT ............................................................................................................................................................ 19 4.4.3. INFRAESTRUCTURES I SERVEIS AFECTATS ............................................................................................................................ 20 4.4.4. USOS I APROFITAMENT DEL SÒL .............................................................................................................................................. 20 4.4.5. PATRIMONI CULTURAL ................................................................................................................................................................ 20

5. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ D’IMPACTES ................................................................................... 21

5.1. AVALUACIÓ D’IMPACTES I DEFINICIÓ DE LES MESURES CORRECTORES ......................................... 21 5.2. TERMINOLOGIA DE CARACTERITZACIÓ D’IMPACTES ............................................................................ 21 5.3. TERMINOLOGIA DE VALORACIÓ D’IMPACTES ......................................................................................... 22 5.4. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ D’IMPACTES .............................................................................................. 22

5.4.1. IMPACTES SOBRE EL MEDI FÍSIC .............................................................................................................................................. 22 5.4.2. IMPACTES SOBRE EL MEDI BIÒTIC ............................................................................................................................................ 23 5.4.3. IMPACTES SOBRE EL PAISATGE ................................................................................................................................................ 24 5.4.4. IMPACTES SOBRE EL MEDI SOCIOECONÒMIC ......................................................................................................................... 24

6. MESURES CORRECTORES .............................................................................................................. 27

6.1.1. GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA.................................................................................................................................................. 27 6.1.2. EDAFOLOGIA ................................................................................................................................................................................ 27 6.1.3. QUALITAT DE L’AIRE .................................................................................................................................................................... 27 6.1.4. SOROLL ........................................................................................................................................................................................ 27 6.1.5. VEGETACIÓ .................................................................................................................................................................................. 27 6.1.6. FAUNA ........................................................................................................................................................................................... 28 6.1.7. USOS DEL SÒL ............................................................................................................................................................................. 28 6.1.8. ASPECTES SOCIOECONÒMICS .................................................................................................................................................. 28 6.1.9. PATRIMONI ................................................................................................................................................................................... 28 6.1.10. PAISATGE ................................................................................................................................................................................ 28

7. MESURES D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA ................................................................................... 28

8. PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL ..................................................................................... 29

8.1. PARÀMETRES DE SEGUIMENT ................................................................................................................. 29 8.1.1. CONTROL DELS IMPACTES SOBRE EL MEDI FÍSIC .................................................................................................................. 29 8.1.2. CONTROL DELS IMPACTES SOBRE EL MEDI BIÒTIC ............................................................................................................... 29 8.1.3. CONTROL DELS IMPACTES SOBRE EL MEDI PAISATGÍSTIC ................................................................................................... 29

9. PLA DE GESTIÓ DE RESIDUS.......................................................................................................... 30

9.1. MESURES DE PREVENCIÓ DE RESIDUS .................................................................................................. 30 9.2. REUTILITZACIÓ, VALORITZACIÓ O ELIMINACIÓ DE RESIDUS .............................................................. 30 9.3. MESURES PER LA SEPARACIÓ DE RESIDUS .......................................................................................... 30 9.4. GESTIÓ DE RESIDUS GENERATS ............................................................................................................. 30

9.4.1. RESIDUS ESPECIALS .................................................................................................................................................................. 30 9.4.2. RESIDUS NO ESPECIALS ............................................................................................................................................................ 31 9.4.3. RESIDUS INERTS ......................................................................................................................................................................... 31 9.4.4. AIGÜES RESIDUALS .................................................................................................................................................................... 31

10. CONCLUSIONS ............................................................................................................................. 32



1. Introducció

A causa de la creixent sensibilitat social de la població envers la necessitat de preservar i respectar el medi

ambient, cada vegada es més imprescindible l’estudi dels possibles impactes ambiental que pot causar

qualsevol obra on s’hi vegi implicat de manera considerable el medi natural.

Per aquest motiu les obres que es duran a terme en aquest projecte hauran de ser el màxim de

respectuoses possibles amb el medi ambient. Sempre es valorarà quin és l’impacte ambiental que aquestes

obres poden produir sobre l’espai natural i quin impacte positiu proporcionarà en vers el medi social i

econòmic de la zona. No s’afectaran zones amb un gran valor ecològic i en qualsevol cas, la mesura serà la

que menor impacte tingui i sempre i quan la obra quedi integrada en el paisatge i el medi ambient.

La present memòria ambiental avaluarà el projecte constructiu del nou carril bici que es construirà al nord

del municipi de Es Mercadal, a la població de Fornells.

1.1. Objectiu de l’Estudi

L’objectiu principal d’aquest estudi és analitzar detalladament tots els paràmetres ambientals que es

poden veure afectats a l’hora d’executar les obres del carril bici de Fornells.

Per poder determinar i justificar la viabilitat ambiental del projecte, primer de tot és necessari estudiar els

paràmetres existents en el medi actual abans de realitzar qualsevol obra. Llavors es procedeix a valorar les

repercussions que el projecte pot causar al entorn natural, avaluar-les i definir tots els impactes que

aquestes poden causar. A partir d’aquests impactes reals i potencials s’han d’establir un seguit de mesures

preventives (per evitar l’imapcte abans de l’obra), correctores (per corregir l’impacte un cop ja s’ha

produït) i compensatòries (per produir un impacte positiu per compensar-ne un de negatiu que no es pot

evitar ni corregir). També s’haurà d’elaborar un pla de vigilància ambiental que permeti establir un bon full

de ruta per dur a terme totes les mesures establertes d’una manera correcta i eficaç.

A continuació es detallen els paràmetres estudiats i avaluats.

1.1.1. Medi Físic

1.1.1.1. Geologia i Geomorfologia

En el cas dels efectes que pot causar la construcció d’un vial per a ciclistes sobre la geologia i la

geomorfologia són bàsicament el moviment de terres, la ocupació física de l’espai necessitat o l’alteració

del sòl.

Aquesta erosió que produirà la obra i que posteriorment es pot veure afectada per la inestabilitat dels

talussos es pot minimitzar fàcilment amb l’aplicació de mesures correctores com la revegetació, que

disminuirà l’escorrentia superficial que es produirà a l’afectar el medi.

1.1.1.2. Hidrologia

En el cas de la hidrologia superficial i subterrània, la construcció d’aquest carril bici pot produir diversos

efectes directes sobre el medi natural. Alguns d’ells serien la modificació dels torrents i dels fluxos d’aigua

tant superficial com subterrània, l’efecte barrera, la impermeabilització d’àrees de recarrega d’aqüífers o la

contaminació de les aigües, disminuint la seva qualitat.

Per aquest motiu, en aquest cas seran molt importants les mesures preventives per evitar qualsevol

afectació dels recursos hidrològics durant la fase de construcció.

1.1.1.3. Ambient acústic

Es important definir els nivells sonors existents en la zona abans de l’execució de les obres i identificar els

possibles receptors afectats per el nou projecte, sobretot a prop dels nuclis urbans habitats i en àrees

d’interès particular.

L’estudi contemplarà les mesures necessàries per minimitzar el possible impacte sonor que pot causar la

maquinària a l’hora de realitzar l’obra i en el cas que sigui necessària es col·locaran barreres acústiques que

reduir l’impacte.

1.1.2. Medi Biòtic

1.1.2.1. Vegetació

La vegetació de la zona es veurà afectada per les obres ja que s’ocuparà part del sòl per la pròpia obra i per

tant s’eliminarà part de la vegetació existent. A més també s’augmentarà la freqüentació humana ja que

l’accés al territori tindrà una millor adequació i en conseqüència el risc d’incendis també es veurà

incrementat.

L’estudi contempla les mesures de protecció del recursos natural i posa especial atenció a totes aquelles

espècies endèmiques o amenaçades que es vegin afectades en el traçat del carril bici. En qualsevol cas, les

mesures preventives s’aplicaran per aconseguir que l’impacte sobre la població vegetal sigui el menor

possible, i el risc d’incendi es redueixi.

1.1.2.2. Fauna

La fauna de l’illa de Menorca, igual que la seva flora, té un interès ecològic molt important i per aquest

motiu analitzar les comunitats que en viuen a la zona d’estudi serà de caràcter prioritari. Això permetrà

preservar la fauna com un recurs que permet indicar les condicions ambientals d’un determinat territori.

Es important localitzar les àrees especialment sensibles per a les espècies com poden ser les zones de

nidificació o els corredors biològics. Per protegir la fauna en aquests casos es proposaran mesures

preventives i correctores parant especial atenció a totes aquelles espècies que siguin endèmiques o



estiguin amenaçades.

1.1.3. El Paisatge

La consideració del paisatge pel projecte del carril bici de Fornells es pot analitzar tenint en compte el

paisatge com un element integrador del medi físic o com la capacitat que té aquest paisatge per incorporar

les actuacions que es produiran durant el projecte.

Per tant s’haurà de tenir en compte per una banda la visibilitat i la qualitat paisatgística posteriorment a la

obra. Per això es proposaran mesures de revegetació i integració ambiental i paisatgística per minimitzar

l’impacte visual o fins i tot millorar-lo un cop projectada la obra.

1.1.4. Medi Socioeconòmic

El fet d’avaluar el medi socioeconòmic un cop modificada la zona a causa de l’execució de la obra farà

determinar si l’impacte ambiental produït en qualsevol dels paràmetres descrits anteriorment es

acceptable i raonable. En molt aspectes com ara les activitats productives, la demografia, el planejament

urbanístic, l’efecte barrera o el patrimoni cultural, si es duu a terme unes bones mesures preventives,

l’impacte resultant pot ser positiu per a la població i compensar els lleugers impactes ambientals negatius

que la obra pugui produir.

1.2. Marc legal

La present memòria ambiental inclosa en el projecte de construcció del nou carril bici de Fornells, es

desenvolupa en un marc legislatiu on s’hi veuen implicades tres administracions diferents; la comunitat

europea, l’estat espanyol i la comunitat autònoma de les illes Balears.

Després d’introduir-se el procediment d’avaluació ambiental en l’ordenament jurídic de les Illes Balears,

s’han establert figueres d’avaluació relacionades amb les que apareixen als annexes de la Directiva

Europea 85/377/CEE i del Real Decret Llei 1302/86, del 28 de Juny, així com les relacionades amb la Llei

6/2001, de 8 de Maig, on es modifica el Real Decret Legislatiu 1302/186 d’Avaluació d’Impacte Ambiental.

Els projectes o activitats que es troben subjectes a la realització de l’estudi d’impacte ambiental

s’incorporen en l’annex 1 de la Llei 11/2006, del 14 de Setembre, d’Avaluacions d’Impacte Ambiental i

Avaluacions Ambientals Estratègiques en les Illes Balears. Aquesta llei té com a objectiu principal promoure

una actuació eficaç per evitar, reduir o minimitzar qualsevol efecte negatiu que pugui produir l’execució de

les obres projectades sobre el medi ambient.

El projecte que es vol executar no s’inclou dins de cap dels punts que es contemplen a l’annex I i II de la llei

11/2006 de les Illes Balears. No obstant això i tal i com es defineix en el Pla Territorial Insular de Menorca,

al tractar-se de una millora i una ampliació del traçat repercutint en el medi, es durà a terme aquesta

memòria ambiental per determinar si les repercussions ambientals són significatives, tal i com s’estableix

en l’article 41 de Fase Prèvia de Comunicació, que diu el següent:

“El promotor d’un projecte, públic o privat, consistent en la realització d’obres, instal·lacions o de qualsevol

altra activitat compresa a l’annex II d’aquesta llei, o d’un projecte no inclòs a l’annex I que pugui afectar els

espais de la Xarxa Ecològica Europea Natura 2000, haurà de comunicar la seva intenció de realitzar el

projecte a l’òrgan ambiental, per conducte de l’òrgan substantiu.

A l’escrit de comunicació s’hi haurà d’adjuntar un document ambiental que inclogui, com a mínim:

a) La definició, les característiques i la ubicació del projecte, indicant la classificació del sòl i el règim jurídic

aplicable, i la seva possible inclusió a un espai natural protegit, així com la cartografia de la zona.

b) Les principals alternatives estudiades.

c) La possible acumulació amb altres projectes existents o futurs.

d) Una descripció del medi afectat i una anàlisi d’impactes potencials en el medi ambient.

e) La possibilitat d’introduir millores ambientals i mesures preventives, correctores o compensatòries.

f) La forma de realitzar el seguiment que garanteixi el compliment de les indicacions i mesures protectores i

correctores contingudes en el document ambiental.”

Segons els que estableix la Llei 11/2006 de les Illes Balears, per elaborar un estudi d’impacte ambiental s’ha

de seguir la següent metodologia:

Analitzar tota la informació existents sobre la zona d’estudi ja sigui informació bibliogràfica,

cartogràfica, fotogràfica, estudis o mapes

Analitzar les alternatives i justificar l’alternativa seleccionada

Descriure el projecte

Realitzar un inventari ambiental per poder definir les característiques actuals del medi natural

Identificar i avaluar els impactes que provocaran les actuacions executades durant les obres sobre

el medi ambient ja siguin amb efectes positius o negatius

Proposar un seguit de mesures preventives, correctores i/o compensatòries per evitar, reduir o

minimitzar els impactes ambientals associats a la obra projectada

Definir un programa de vigilància ambiental per assegurar que les mesures ambientals s’apliquin

d’una manera correcte i eficaç i a la vegada es puguin detectar alteracions no previstes en un inici

per tal de poder incorporar noves mesures correctores o compensatòries.

A continuació es detallen les disposicions que s’aplicaran en la fase d’execució, explotació i abandonament

del projecte del nou carril bici de Fornells.

Legislació europea referent a la Avaluació d’Impacte Ambiental i la conservació de la flora i la fauna:



Directiva 85/337/CEE del Consell, de 27 de Juny de 1985, relativa a la avaluació de les repercussions

de determinats projectes públics i privats en el medi ambient, i la seva modificació en la Directiva

97/11/CE del Consell de 3 de Març del 1997

Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 27 de Juny de 2001, relativa a la

avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient

Directiva 2003/35/CE, del 26 de Maig de 2003, en el que s’estableixen les mesures de participació

pública en la elaboració de determinats plans i programes relacionats amb en medi ambient i en la

que es modifica les Directives 85/337/CEE i 96/61/CE pel que fa a la participació del públic i l’accés

a la justícia

Directiva 92/43/CEE del Consell, del 21 de Maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats

naturals i de fauna i flora silvestre

Directiva 79/409/CEE referent a la conservació de les aus silvestres, ampliada per la Directiva

91/294/CEE

Legislació estatal:

Real Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de Juliol de 1986, d’avaluació d’impacte ambiental. BOE

número 155, de 30 de Juny del 1986

Real Decret 1131/1988, de 30 de Setembre, pel qual s’aprova el reglament per la execució del RDL

1302/1986

Llei 6/2001, de 8 de Maig, que modifica el RDL 1302/1986

Llei 4/1989 de 27 de Març, de conservació d’Espais Naturals i de fauna i flora silvestres

Real decret 1997/1995 de 7 de Desembre pel qual s’estableixen les mesures per contribuir a

garantir la biodiversitat a partir de la conservació dels hàbitats natural i de la fauna i flora silvestre

Real Decret 439/1990 pel que es crea el Catàleg Nacional d’espècies amenaçades

Legislació autonòmica:

Llei 5/2005, del 5 de Maig, per la conservació dels espais de rellevància ambiental

Llei 11/2006, del 14 de Setembre d’Avaluació d’Impacte Ambiental i Avaluacions Ambientals

Estratègiques en les Illes Balears. BOIB del 21 de Setembre de 2006

Llei 1/1984, de 14 de Març, d’ordenació i protecció d’àrees naturals d’interès especial. BOCAIB del 9

de maig de 1984

Decret 49/2003, del 9 de Maig pel qual es declaren les zones sensibles de les Illes Balears

Llei 5/2005, de 26 de Maig per la conservació d’espais de rellevància ambiental

Decret 75/2005 pel qual es crea el Catàleg Balear d’espècies amenaçades

Real Decret 378/2001, del 6 d’abril pel qual s’aprova el Pla Hidrològic de les Illes Balears

Llei 1/1991, del 30 de gener, d’Espècies Naturals i de Règim Urbanístic de les Àrees d’Especial

Protecció de les Illes Balears i la seva modificació en la llei 7/1992 de 23 de Desembre

Llei 6/1997, de 8 de Juliol, de sòl rústic de les Illes Balears

Pla Territorial Insular de Menorca aprovat definitivament pel Ple del Consell de Menorca el 25

d’abril de 2003

Llei 12/1998, del 21 de Desembre de patrimoni històric de les Illes Balears

1.3. Estructura de l’estudi i metodologia

En primer lloc, l’estructura d’aquest estudi tindrà una primera part on es farà referència al conjunt de

processos necessaris per executar l’obra projectada. Aquesta part es troba en l’apartat de “descripció del

projecte” on s’analitzaran les principals característiques plantejades en la construcció de la nova

infraestructura.

Llavors, un cop analitzada la part del projecte, s’estudiarà el medi natural on es projectarà la obra. Per això

es detallarà cada component del medi que pugui estar afectat per la continuació del carril bici de Fornells.

Aquests components es poden classificar en medi físic, medi biòtic, paisatge i medi socioeconòmic.

Seguidament s’analitzaran els efectes ambientals que tindrà la obra sobre els components ambientals

descrits en l’apartat anterior i es procedirà a identificar, caracteritzar i avaluar els impactes ambientals que

produeixi el projecte.

A partir d’aquesta identificació dels impactes es procedirà a definir les mesures correctores que es puguin

aplicar per tal de prevenir, corregir o compensar els impactes que es produeixin sobre el medi natural

afectat.

Finalment també s’inclourà el programa de vigilància ambiental el qual determinarà els controls i els passos

que s’hauran de seguir per tal de que les mesures correctores s’executin de manera correcta.

2. Descripció del Projecte

2.1. Objecte del projecte

L’objecte principal d’aquest document ambiental es determinar si aquest projecte constructiu del carril bici

a la carretera M-15 entre els Pk 4 + 850 i 6 + 400 i la incorporació i connexió d’aquest carril bici amb la

carretera M-7 fins a la finca de Ses Salines de la Concepció, situada al Pk 21 + 700 en el Terme Municipal

d’Es Mercadal, s’inclou en algun dels supòsits que preveu la Llei 11/2006 de 14 de Setembre d’Avaluacions

d’Impacte Ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears com a projecte que exigeix

un estudi d’impacte ambiental.

2.2. Autor del projecte

El “projecte constructiu del carril bici a la carretera M-15 entre els Pk 4 + 850 i 6 + 400 i la incorporació i

connexió d’aquest carril bici amb la carretera M-7 fins a la finca de Ses Salines de la Concepció, situada al

Pk 21 + 700 en el Terme Municipal d’Es Mercadal” ha estat redactat pel Sr. Manel de Febrer Olives,

Enginyer d’Obres Públiques.

2.3. Ubicació

El present projecte es troba situat en el municipi d’Es Mercadal, concretament a la petita localitat de

Fornells, al nord de l’illa de Menorca, a la carretera M-15 entre els Pk 4 + 850 i 6 + 400 i a la carretera M-7

entre el Pk 21 + 700 i la finca de Ses Salines.

2.4. Estat actual i justificació del projecte

L’estat de les actuacions propostes es pot agrupar en dos grups. Per una banda trobem el tram de la Me-7,

correspon al lateral Sud, o lateral esquerre en sentit d'avanç, consistent en una zona on trobem petites

mates, terraplens de la traça de la carretera fins a la paret delimitadora de domini públic i un tram d'antiga

carretera. Llavors, respecte el tram de la carretera Me-15, correspon a terres que actualment es llauren, a

excepció d'un sector que té un cert grau d'arbrat, tot i que aquests no es veuran afectats.

La necessitat d’executar aquest projecte està justificada en base a millorar la connectivitat entre tots els

sectors de carril bici ja existents i a la vegada donar continuïtat al traçat del camí de cavalls. Fet que

millorarà la seguretat vial tant dels usuaris del carril bici com de la carretera.

2.5. Classificació urbanística

D’acord amb la norma territorial transitòria aprovada el 22 de desembre de 2014 pel Consell de Menorca,

s’estableix l’ordenació territorial de l’illa de Menorca fins a l’entrada en vigor de la revisió o modificació del

Pla territorial insular de Menorca, i d’acord amb la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana d’Es

Mercadal i l’adaptació a les directrius d’ordenació territorial i al Consell Territorial insular de Menorca, el

tram de carretera estudiat travessa per terrenys classificats com a sòl rústic protegit. A continuació es

presenta el plànol de classificació del sòl de la zona.

Mapa 1. Classificació del sòl rústic. Norma Territorial Transitòria. Font: IDE Menorca

3. Estudi d’Alternatives i Justificació de la Solució Projectada

En el present estudi d’alternatives es tindran en compte el paràmetres que afectin tant a l’impacte

ambiental que pugui generar l’obra, a les diferències econòmiques que es podrien ocasionar o a la l’afecte

que aquestes podrien tenir sobre la salut humana.

Les alternatives proposades estaran dividides si es tracta del traçat de la Me-15 o de la Me-7 i seran les

següents:

Carretera Me-7

Alternativa 1: Carril bici a la dreta de la carretera en direcció cap a Fornells i seguint el traçat

paral·lel de la carretera

Alternativa 2: Carril bici a la dreta de la carretera en direcció cap a Fornells i sense seguir el traçat


Alternativa 3: Carril bici a la esquerra de la carretera en direcció cap a Fornells i seguint el traçat


Alternativa 4: Carril bici a la esquerra de la carretera en direcció cap a Fornells i sense seguir el

traçat paral·lel de la carretera

Carretera Me-15

Alternativa 1: Carril bici a la dreta de la carretera en direcció cap a Fornells i seguint el traçat


Alternativa 2: Carril bici a la dreta de la carretera en direcció cap a Fornells i sense seguir el traçat


Alternativa 3: Carril bici a la esquerra de la carretera en direcció cap a Fornells i seguint el traçat


Alternativa 4: Carril bici a la esquerra de la carretera en direcció cap a Fornells i sense seguir el

traçat paral·lel de la carretera

3.1. Estudi Alternatives de la Me-7

Alternativa 1

Al principi del traçat (Pk 21 + 700 – Pk 21 + 800), tot i que hi ha espai suficient en les dos bandes, el lateral

dret és més estret que l’esquerra i per tant es necessitaria refer la paret de pedra seca més allunyada i això

tindria i cost econòmic i medi ambiental superior. Més endavant (Pk 21 + 800 – Pk 21 + 900), tornem a

tenir la paret seca de la part dreta a menys de 2 metres de la vora de la carretera. Els següents 100 metres,

tot i ser pràcticament iguals els dos costats, si tenim en compte la transició anterior i posterior, la part

dreta portarà més complicacions.

Des del Pk 22 + 000 fins el Pk 22 + 140, el lateral dret comporta moltes complicacions ja que hi ha un

desmunt a realitzar molt considerable i de molta altura, fent que la planta en aquest sector s’hagués

d’enlairar més del compte. Seguidament, (Pk 22 + 140 – Pk 22 + 235) el lateral dret no hi ha cap tram de

carril bici construït (tal i com passa en el costat esquerra) i per tant significaria haver de construir-lo i tenir

un doble carril bici per cada costat, incrementant considerablement els costos.

En el cas de l’encreuament de la Me-7, tot i que per la part dreta, aquest es podria realitzar en diferents

trams, es inevitable la seva execució. A més a més, pel lateral dret, la recollida d’aigua serà major ja que la

carretera té un bombament en direcció dreta al ser una corba de sentit positiu.

Finalment, trobem que el límit de la zona ZEPA i LIC, a més de l’Àrea Natural d’Espacial Interès (ANEI), es

troba situat just en la carretera Me-7 i cap al mar, és a dir, que la part dreta de la carretera es trobaria dins

d’aquestes zones protegides.

Alternativa 2

A més de tots els inconvenients comentats anteriorment que suposaria fer el traçat per la dreta, el fet de

fer el carril bici sense seguir el traçat en paral·lel de la carretera, aconseguiria que els metres lineals de

construcció fossin més reduïts i per tant, els costos en materials seria menors. Tot i això, els costos en la

construcció augmentarien molt considerablement ja que seria molt més complicat pel fet d’haver d’entrar

dins de masses boscoses i conreus.

A més s’utilitzarien molts més camps rústics amb la consegüent expropiació que això suposaria.

Tot això suposaria un consum de territori molt més elevat, amb més excavacions, tales d’arbres i arbustos i

possibles afectacions a la flora de la zona, la qual acostuma a trobar-se més allunyada de la vora de la

carretera. Finalment, i tal i com s’ha comentat anteriorment, la part dreta de la carretera i fins arribar al

mar es troba a dins de les zones ZEPA, LIC i ANEI, fet que descarta directament aquesta possibilitat.

Alternativa 3

En aquest cas, trobem que al principi de la carretera just al sortir del camí de cavalls (Pk 21 + 700 – Pk 21 +

800), a la part esquerra no seria necessari refer la paret seca si es perfila el talús actual ja que aquesta és

més ample que la part dreta. En els pròxims 100 metres, el lateral esquerra, tot i també ser relativament

estret, només faria falta rectificar un petit tram de 15 metres de la paret seca actual per poder donar

cabuda al carril bici.

Llavors, des del Pk 22 + 000 fins el Pk 22 + 140, en el lateral esquerra hi trobem un tram de l’antiga

carretera, d’aproximadament 100 – 140 metres lineals els quals s’aprofitaran per reflectir la planta

d’aquest carril bici sense la necessitat de desbrossaments ni excavacions. A més a més, aquest sector

permet desviar-nos lleugerament de la corba de la carretera i d’aquesta manera poder recuperar una àrea

arbrada sense afectar-la.

Més endavant, el sector del Pk 22 + 140 fins el Pk 22 + 235 és el tram on hi ha la connexió amb el tram de



carril bici existent en la part esquerra i que per tant, són 265 metres lineals executats de fases anterior que

es convertirien en un estalvi econòmic. A més ens estalviarien el doble carril bici i el nou encreuament.

Finalment, la part esquerra no intercepta cap àrea d’espacial interès natural ni de protecció faunística.

Alternativa 4

Aquesta alternativa consistiria en entrar més a l’interior de la zona classificada com a hàbitats d’interès

comunitari de pinedes mediterrànies i ullastrars, augmentant el cost econòmic i mediambiental. Tot i això,

en algun punt del carril bici es perdrà el paral·lel de la carretera per tal de poder evitar la tala d’algun arbre

de més de 10 cm de diàmetre o els arbusts que trobem que estiguin catalogats com amenaçats.

A més a més, augmentaria el risc d’amenaça de l’hàbitat de diferents espècies animals ja que quan més a

prop siguem de la carretera menys possibilitat d’afectar la fauna.

3.2. Estudi Alternatives de la Me-15

Alternativa 1

En el principi del traçat, per banda dreta trobem que no es disposa de la continuïtat del carril bici ja

existent i per tant s’hi haurien d’afegir encreuaments i incorporacions que augmentarien el cost econòmic,

s’ocuparia més territori i el que és més important, el risc pels ciclistes, vianants i conductors seria major.

Tant en el sector que es troba des del Pk 5 + 000 i el Pk 5 + 700, com el del Pk 5 + 900 fins el Pk 6 + 400,

trobem terrenys rústics als dos costats de la carretera tot i que la vegetació existent és més i més densa en

la part dreta i per tant això suposaria un inconvenient a l’hora del desbrossament i de l’impacte que

ocasionaria a la vegetació.

En els 200 metres posteriors, a la part dreta hi ha una zona boscosa sense desbrossar (cosa que si que

passa en la part esquerra) i que per tant faria augmentar el risc ambiental per pèrdua de fauna i flora a la

vegada que seria més costos.

Un altre aspecte a considerar és que en la part dreta de la carretera es passa molt a prop de la zona

humida de Ses Salines de Fornells fet que podria afectar considerablement el seu ecosistema.

En el final del traçat, en el Pk 6 + 400, en el lateral dret es necessitaria prosseguir un tram més de carril bici

fins arribar al pas inferior que ens creui la carretera Me-15 i retrocedir pel carril existent aproximadament

uns 225 metres lineals. En cas contrari es requeriria d’un nou encreuament de la carretera Me-15 que

suposaria un major risc per les persones i un cost afegit.

Alternativa 2

A més de tots els inconvenients comentats anteriorment que suposaria fer el traçat per la dreta, tenint en

compte que el traçat de la carretera és pràcticament rectilini, si no es vol seguir el traçat paral·lel de la

carretera, això suposaria més metres lineals de carril bici, un cost econòmic superior i un impacte

ambiental causat per l’ocupació de territori major.

A més a més, tenint en compte que el traçat de la carretera passa força a prop de la costa i de varies zones

humides, aquesta opció és difícilment contemplada.

Alternativa 3

En canvi, en la part esquerra de la carretera en direcció a Fornells, les facilitats per la construcció del carril

bici augmenten. Primer de tot començant per que a l’inici del traçat, en el Pk 4 + 970 és dóna continuïtat al

carril bici ja existents provinent de la rotonda evitant que s’hagi de creuar la carretera per segona vegada.

A més a més, aquest camí també connecta amb el camí de Tramuntana de forma directa, sense

encreuaments ni incorporacions.

Tant en el sector que es troba des del Pk 5 + 000 i el Pk 5 + 700, com el del Pk 5 + 900 fins el Pk 6 + 400,

trobem terrenys rústics als dos costats de la carretera tot i que la vegetació existent en el lateral esquerra

és força menor, cosa que imploca un avantatge des del punt de vista del desbrossament i de la disminució

de vegetació.

En el sector que va des del Pk 5 + 700 fins el Pk 5 + 900 trobem una zona boscosa al lateral esquerra que es

pot aprofitar amb una zona semi rectilínia ja que anteriorment ja es van realitzar les obres de canalització

de l’aigua potable de Fornells i per tant el camí ja es troba desbrossat i el dany ambiental que s’ocasionarà

serà molt menor.

A més a més el lateral esquerra de la carretera té menys perill d’afectació dels ecosistemes costers i tot i

que segueix estant a dins de zones ZEPA, LIC i ANEI, aquestes van perdent força a mesura que ens allunyem

de la costa.

Finalment, en el sector del Pk 6 + 400 i coincidint amb la carretera d’accés a les Platges de Fornells, el

lateral esquerra permet connectar directament el traçat amb el camí cap a les urbanitzacions i continuar

amb el camí de cavalls a la vegada que també permetrà connectar amb el carril de bici ja existents que

condueix al nucli de Fornells sense haver de fer cap encreuament ni incorporació.

Alternativa 4

Tenint en compte que el traçat de la carretera és pràcticament rectilini, si no es vol seguir el traçat paral·lel

de la carretera, això suposaria més metres lineals de carril bici, un cost econòmic superior i un impacte

ambiental causat per l’ocupació de territori major.

També s’ha de tenir en compte que quan més t’allunyes de la carretera més risc de contaminació de

l’aqüífer existeix. A més a més, si ens desviem força de la carretera es podrien arribar a afectar masses

boscoses i de matollars termomediterranis.



Tot i això, el fet de no anar en paral·lel amb la carretera donaria la oportunitat de no haver de passar pel

damunt de cap zona ZEPA, LIC o ANEI, ja que el límit es troba relativament a prop.

3.3. Resum dels resultats de l’estudi d’alternatives

En el següent quadre resum es mostren els avantatges i els inconvenients principals que té cada alternativa. Es pot concloure que l’alternativa que més avantatges i menys costos ambientals, econòmics i de salut comporta

és fer passar el nou traçat del carril bici per la banda esquerra de la carretera en direcció cap a Fornells, tant en el tram de la Me-7 com en el tram de la Me-15 (Alternativa 3).

Carretera Alternatives Avantatges Inconvenients

Me-7

Dreta i Paral·lel

Lateral més estret Afectació ZEPA, LIC i ANEI

Desmunts més elevat Refer paret seca

Doble carril bici

Dreta i No Paral·lel Menys metres lineals

Costos ambientals superiors Afectació ZEPA, LIC i ANEI

Més expropiacions Major amenaça a la flora i la fauna

Consum de territori Refer paret seca

Esquerra i Paral·lel

No farà falta refer la paret seca al principi

Més amplada de talús Refer un petit tram de paret seca

Connexió amb el carril ja existent Aprofitament antiga carretera amb menys afectació ambiental

No s’afecta cap àrea ZEPA, LIC o ANEI No s’afectaran arbres importants

Esquerra i No Paral·lel

Permet desviar-te per no afectar vegetació important

Més cost econòmic i ambiental

Augment d’amenaça cap a espècies animals

Carretera Alternatives Avantatges Inconvenients

Me-15

Dreta i Paral·lel

Sense continuïtat ni al principi ni al final Menys seguretat

Necessitat de fer encreuaments i incorporacions

Més afectació de vegetació

Més cost econòmic

Possible afectació de la zona humida

Dreta i No Paral·lel

Més metres lineals utilitzats

Més cost econòmic

Afectació zona humida Ses Salines

Esquerra i Paral·lel

Continuïtat amb el carril bici ja existent Menys treballs de desbrossament

Connectivitat amb el camí de Tramuntana

Menys afectació a la vegetació

Menor dany ambiental Aprofitament d’una zona boscosa i desbrossada

Connectivitat del creuament cap a les urbanitzacions, el camí de cavalls o el carril bici cap a Fornells

Més lluny de la costa

Esquerra i No Paral·lel

Existiria la possibilitat de no passar per cap zona ZEPA, LIC o ANEI

Més metres lineals Més expropiacions de terreny

Més costos econòmicament Més ocupació de territori



4. Inventari Ambiental

L’objectiu d’aquest apartat es redactar un inventari ambiental on es pugui caracteritzar l’estat actual del

medi natural de la zona on es projectarà l’obra per després poder determinar els possibles impactes que

aquesta causarà.

Els factors ambientals analitzats en aquest apartat s’engloben dins de 4 grans grups; el medi físic, el medi

biòtic, el paisatge i el medi socioeconòmic. A continuació els trobem desglossats i estudiats.

4.1. Medi Físic

La illa de Menorca conté els materials més antics que es poden trobar a les illes Balears, i concretament, les

roques més antigues datades des de fa al voltant de 400 M.a. es poden localitzar a la zona centre-nord de

l’illa, des de Es Mercadal fins a Fornells. Alguns d’aquests afloraments que es troben on es localitzarà el

projecte pertanyen a la era del Paleozoic, una de les més antigues de totes. Es tracta d’una plataforma amb

pujades suaus i de poca altitud.

L’interès paisatgístic de la zona és extraordinari a causa de la seva gran diversitat d’ambients, la seva gran

conservació natural i el paisatge agrícola interior formant un mosaic agroforestal molt característic.

4.1.1. Geologia i geomorfologia

Com ve es conegut, l’illa de Menorca està dividida geològicament en dos gran parts (Mapa 2). La banda

sud, també anomenada la unitat del Migjorn menorquí, està constituïda principalment per una plataforma

carbonatada gairebé horitzontal i lleugerament inclinada en direcció sud, formada, en gran part, per marès

blanc. Per altra banda, la part més septentrional i en la qual es troba el projecte descrit en aquest estudi

d’impacte ambiental, també anomenada de Tramuntana, és una zona geològicament molt heterogènia,

amb materials més antics (Paleozoics, Mesozoics i Oligocens) plegats i fallats, que alterna colors més foscos

i de tonalitats rogenques formant un terreny amb valls i petits i suaus turons.

Mapa 2. Mapa dels materials geològics de Menorca. (Font: Joan Rosell i David Gómez (UAB) i Emilio Elizaga (IGME)).

El projecte es troba situat a la meitat nord de l’illa de Menorca, en la part de Tramuntana, formada per una

gran variació de materials de diferents èpoques. És en aquesta zona on es localitzen els materials més

antics de totes les illes balears, de l’era Paleozoica, especialment del període Devonià i Permià.

El traçat del carril bici s’anirà intercalant entre dues unitats geològiques i paisatgístiques de l’illa ben

diferents. Per una banda l’anomenada Menorca Vermella, formada per materials del Permotrias (del

període del triàsic i permià conjuntament), i per l’altre banda trobem materials del Quaternari, el període

més nou de tots.

Tal i com es dedueix de les unitats geològiques descrites anteriorment, els materials per els que creuarà el

carril bici de Fornells seran per una banda les pelites. Aquest material del període Permià és una roca

clàstica o detrítica composta per fragments de clasts pre-existents que s’han anat acumulant i s’han tornat

a consolidar en forma de dipòsit. Són de gra molt fi i estan compostes en un 50% com a mínim per llims o

argiles. Seguint en la mateixa unitat geològica i dins el mateix període geològic trobem els gresos i els

conglomerats. Els gresos també pertanyen a les roques sedimentàries detrítiques formades per materials

calcaris, ferruginosos, silicis, argilosos, guixencs o bituminosos. Forma sorres cimentades on s’hi poden

trobar grans de quars, feldspats i mica. Concretament a les Illes Balears aquest material es coneix com el

marès. Pel que fa als conglomerats es diferencien ja que en aquest cas es tracta d’una cimentació de còdols

arrodonits de major diàmetre que els de la sorra.

Canviant en la unitat geològica formada per materials del període quaternari trobem majoritàriament un

Zona Estudiada



conjunt de sediments al·luvials i col·luvials com ara les arenes, els llims o les argiles. Aquests materials

dipositats al fons de les valls i barrancs són els més actuals i corresponen a materials al·luvials que han

acabat cimentant formant una roca consolidada. També es poden trobar arenes semiconsolidades en

forma de dunes fixes compactes i menys poroses que poden estar fixades per la vegetació.

Tal i com es mostra en la Mapa 3, després d’intercalar varies vegades els materials del permià amb els

materials del quaternari, apareix una ultima zona (la que connectarà el carril bici amb el camí de cavalls)

formada bàsicament per gresos o marès menorquí.

A més a més, la part nord de l’illa té la característica geològica d’estar formada per un gran conjunt de

falles com la que apareix creuant la última fase del carril bici i la que se suposa que hi és present en la

finalització d’aquest.

Mapa 3. Mapa ampliat dels materials geològics de la zona estudiada (Font: IDE Menorca; OBSAM)

Pel que fa a l’edafologia de la zona estudiada (Mapa 4), aquesta es troba situada sobre un sòl classificat

com a cambisol cròmic, el majoritari a l’illa de Menorca. Està caracteritzat per tenir un horitzó A ocric, és a

dir, un horitzó prim i molt clar, amb poc carboni orgànic, dur quan es seca i amb una saturació del 50% en

els primers 20 – 50 cm. Un horitzó B càmbric amb baix contingut en matèria orgànica però si amb contingut

d’argila (cosa que li presta un color marró fort tirant a vermell), textura fina, estructura desenvolupada i

amb evidències d’eliminació de carbonats. Aquest sòl no presenta propietats glèiques en el primer metre

superficial (baixa saturació d’aigua, inferior al 50%) i tampoc presenta propietats sàliques, a causa del seu

baix contingut en sals.

Mapa 4. Classificació del sòl a la zona d’estudi (font: IDE Menorca)

Si ens fixem en la geomorfologia de la zona veiem com en direcció Na Macaret, a l’esquerra el terreny

guanya pendent, mentre que en direcció el port d’Addaia, la pendent baixa lleugerament. El tram de

carretera de la Me-15, es caracteritza per la presència de conques hidrogràfiques encaixades en els

materials paleozoics vessants cap al nord, amb unes condicions precàries de desguàs a causa de

l’aixecament general de la costa. Això produeix un rebliment del fons de la vall que contrasta amb el

pendent dels vessants i els seus solcs i torrents de drenatge. La zona correspon a una zona rural amb una

morfologia de tàlveg a una cota topogràfica al voltant dels 6 i 14 metres sobre el nivell del mar.

Pel que fa a la zona de la Me-7, aquesta està lleugerament més elevada topogràficament i es troba

constituïda per gresos vermells.

4.1.2. Climatologia

En general, el clima de l’illa de Menorca és típicament mediterrani subtropical, amb ambients secs i

subhumits, és a dir, sense arribar a ser un clima àrid, però tampoc podent ser classificat com a humit. Els

hiverns acostumen a ser suaus i humits i els estius secs i càlids.

A més, la situació geogràfica de l’illa fa que el clima de Menorca es vegi afectat per dos tipus de circulació

atmosfèrica dominants i ben diferents. En primer lloc la circulació dominada pels vents de ponent que

acostuma a tenir més presència durant els mesos d’hivern i que comporta fronts freds i nuvolosos. En

segon lloc la circulació atmosfèrica que prové de la zona subtropical, molt més seca, amb altes pressions i

amb caràcter convectiu.

Zona

estudiada

Zona

estudiada



4.1.2.1. Temperatures

A Menorca, al ser una illa envoltada pel mar Mediterrani, un mar profund, tancat i càlid, es produeix un

efecte termoregulador que fa que la temperatura a la costa sigui més suau respecte les temperatures més

extremes de l’interior, produint una lleugera diferència climatològica entre el litoral i l’interior de l’illa.

La mitja anual de les temperatures màximes diàries és, segons l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMet),

de 20,4 °C mentre que la mitjana anual de les temperatures mínimes diàries és de 13,2 ºC.

En la zona d’estudi al nord d’Alaior, la temperatura mitjana anual del període entre 1950 i 2008 és de 16,9

°C, mentre que la mitjana de les mínimes no baixa dels 13,3 °C i de les màximes no supera els 20,5 °C.

4.1.2.2. Pluviometria

Segons la classificació climàtica d’Enberguer, la zona estudiada es troba dins l’àmbit mediterrani temperat

o càlid subhumit, caracteritzat per una forta sequera a l’estiu, on la màxima precipitació es produeix a la

tardor.

A partir de les dades extretes del IDE Menorca, la precipitació mitjana anual en la zona d’estudi és de 588

mm. Per tenir una referència, segons dades de l’AEMet, durant el període 1971 – 2000 a l’estació

meteorològica de l’aeroport de Maó, la precipitació mitjana anual va ser de 599 mm.

Gràfica 1. Climograma de l’illa de Menorca on s’observa la temperatura mitjana anual (T), la precipitació

mitjana anual (P), temperatura mitjana de les màximes de mes més càlid (M’), temperatura mitjana del

mes més càlid (M), temperatura mitjana de les mínimes del mes més fred (m’) i la temperatura mitjana

del mes més fred (m). (Font: OBSAM)

4.1.2.3. Vents

El vent predominant de l’illa de Menorca és el que bufa del nord, la Tramuntana. Aquest fet és degut a que

geogràficament l’illa es troba a continuació de la vall del Roine, on es genera aquest corrent de vent que al

no tenir cap protecció geològica com ara els Pirineus per a Catalunya, acaba arribant a Menorca amb gran

força. Tot i això, al mesos d’estiu, el gregal (provinent del Nord-est) acostuma a ser un dels vents principals

durant aquests període.

4.1.3. Hidrologia

4.1.3.1. Hidrologia superficial

La xarxa hidrogràfica superficial de la zona d’estudi té un caràcter temporal a causa de que les conques són

petites i els torrents neixen a la part central d’Es Mercadal. Per aquest motiu, tal i com s’observa en el

Mapa 5, la zona on s’ubicarà el nou vial per a bicicletes només creua dos petits torrents temporals, un dels

quals es troba en la part del carril bici que ja està construïda. I l’altre es gairebé inexistent tot i que també

s’haurà de tenir en compte a l’hora de mesurar els possibles impactes ja que juguen un paper important a

l’hora del manteniment de les zones humides existents.

Pel que fa a les conques hidrogràfiques, només la última part del projecte, arribant a la unió amb el camí

de cavalls es troba dins d’una conca hidrogràfica molt petita que desemboca a les salines de Fornells o de

la concepció. Per aquest motiu, tot i ser una conca hidrogràfica petita, la seva importància és molt elevada

per la possible alteració que podrien tenir aquestes salines.

Seguint amb les salines, s’observa que hi ha dos zones humides molt properes al projecte i que per tant

s’han de tenir molt en compte. Per la banda nord al costat de la urbanització de Ses Salines trobem Ses

Salines de Fornells, amb una zona humida potencial i el que actualment són uns aiguamolls a la zona més

allunyada de la costa. El mateix succeeix en la zona sud, a sobre del camí de cavalls, amb una zona humida

potencial i uns aiguamolls. Aquestes reserves marines coincideixen amb el inici d’una reserva marina

classificada com a zona de protecció especial.

El risc d’inundació de la zona estudiada és inexistent tal i com s’observa en el següent mapa (Mapa 5), tot i

que el límit està molt proper a la finalització del traçat amb la unió amb el camí de cavalls.



Mapa 5. Risc d’inundació de la zona estudiada (en blau opac), conques hidrogràfiques (en blaus

translúcids), zones humides potencials i aiguamolls (gris opac) i torrents (Font: IDE Menorca)

4.1.3.2. Hidrologia subterrània

Els aqüífers venen determinats, en gran mesura, per les unitats geològiques que formin el subsòl i com s’ha

comentat anteriorment en l’apartat de geologia i geomorfologia, la zona estudiada pertany a la unitat

geològica de Tramuntana A l’illa de Menorca existeixen sis aqüífers diferents, i en el projecte estudiat,

l’aqüífer afectat es el que afecta la unitat hidrogeològica de Cala Tirant (Mapa 6), formada per dipòsits

al·luvials i eòlics del quaternari amb materials con ara arenes, graves o argiles. Es tracta d’un aqüífer

granular amb zones humides embassades. Tot i això, el projecte del vial del carril bici només interfereix

amb aquesta unitat hidrogeològica en un petit tram encara que la vulnerabilitat de l’aqüífer estigui

classificada entre baixa i moderada a causa de la poca distància que hi ha amb la costa. La massa d’aigua

subterrània que afecta a la zona estudiada es la de Ferreries – Cavalleria (19NM01), dins de la massa

classificada com la de Fornells. Tenint en compte que la geologia de zona on el projecte coincideix amb un

aqüífer es tracta de dunes i arenes semi consolidades, es pot concloure que ens trobem en una zona de

recàrrega i per tant s’haurà de tenir en compte a l’hora d’identificar els impactes.

Mapa 6. Unitats hidrogeològiques de la zona estudiada on es pot observar la petita part del projecte que

afecta la unitat de Cala Tirant (Font: IDE Menorca)

L’aigua subterrània de la zona és de tipus mixta clorurada-sulfatada i sòdica-magnèsica, segons els

diagrames de Piper de les dades històriques.

Com que la zona estudiada es troba situada molt a prop de la costa marina, el problema d’una

sobreexplotació i la consegüent contaminació salina és molt provable. A més a més, el projecte es troba al

costat de nuclis de població força turística que comporten un gran consum d’aigua en moments puntuals i

generalment en èpoques amb poca aportació d’aigua. Tal i com es pot observar en els següents mapes, la

contaminació salina, per nitrats i per clorurs no hi és present ja que no ens trobem directament al damunt

de cap aqüífer (deixant de banda la petita interacció a la meitat del futur carril bici).

Zona

estudiada

Zona

estudiada



Tot i això, segons alguns anàlisis fets al nord de l’illa, corresponents a la massa d’aigua que ens ocupa,

indiquen una concentració lleugerament superior als 800 mg/l de ió clorur. En canvi, la concentració de

nitrats en aquests mateixos anàlisis no superava els 5 mg/l i els sulfats es situaven al voltant dels 100 mg/l,

considerant-se els dos valors dins la normalitat.

L’organització mundial de la salut (OMS), al igual que el ministeri de sanitat espanyol (Directiva

91/676/CEE) fixa el límit de nitrats en l’aigua de consum en 50 mg/l, tot i que l’Agència per la protecció del

medi ambient Nord-americana (EPA) el situa en 10 mg/l.

4.2. Medi Biòtic

El fet de trobar-nos en una zona tan variada geològicament fa que apareguin una gran varietat d’espècies

animals i vegetals. A grans trets, una de les comunitats vegetals més característiques de la zona, adaptada

als forts vents salins del nord són les formacions de socarrells (Launaeenion cervicornis) amb les seves cinc

espècies endèmiques i presents a Menorca: Centaurea balearica, Astragalus balearicus, Launaea

cervicornis, Dorycnium pentaphylum subs.fulgurans i Teucrium marum subs. subspinosum. Tot i no trobar-

se totes en la zona d’estudi en concret, serà important tenir-les en present. També són importants i

característiques de la zona les màquies arbustives d’aladern, les quals acostumen a albergar una petita

població de dafne menorquí (Daphne rodriguezii).

Als voltants de la localització estudiada apareixen diverses zones humides que fa que la fauna mediterrània

hi habiti de forma habitual. En aquest cas hi destaquen la sargantana endèmica (Podarcis lilfordi), el

ratpenat soter (Hieraaetus pennatus), el falcó (Falco peregrinus), el xòric (Falco tinnuculus), l’àguila

peixatera (Pandion haliaetus) i el milà (Milvus milvus). Aquestes espècies son algunes de les moltes que

acullen les llacunes d’Addaia i Morella sobretot en èpoques de migració i hivernada. Per tenir una

referència, els censos duts a terme durant els períodes d’hivern indiquen l’existència d’unes 100 espècies

de mitjana a la bassa de Morella, mentre que a Addaia aquest número es situa entre les 200 i les 300

espècies. Tot i no localitzar-se on es projectarà el carril bici, aquestes dades s’han de tenir presents per

qualsevol alteració que es produeixi durant l’obra, ja que es tracta d’un espai on apareixen zones humides i

per tant la migració hi juga un paper important.

4.2.1. Flora

Segons el projecte LIFE + BOSCOS on es va reclassificar les masses forestals a partir de la generalització dels

mapes d’hàbitats forestals CORINE Biotopes, les espècies que es troben just en la zona estudiada per el nou

carril bici són pinedes mediterrànies de pi blanc (Pinus halepensis), garrigues o marines d’ullastre (Olea

europaea var. Sylvestris) i llentiscle (Pistacia lentiscus) típica de les terres mediterrànies càlides. Com que el

traçat del nou carril bici passa per diverses zones arbrades, també es poden observar matollars

termomediterranis i predesèrtics amb brolles o garrigues envaïdes per càrritx (Ampelodesmos

mauritanica), bosquines i matollars silicícoles mediterranis intercalats amb màquies silicícoles d’ullastre

(Mapa 7). Per tant ens trobem en una zona afectada pels hàbitats d’interès comunitari i per aquest motiu

s’haurà de posar especial atenció a l’hora de realitzar la obra projectada, per causar el menor impacte

possible.

Mapa 7. Hàbitats d’interès comunitari (HIC)

A partir de les dades del bioatles de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori del Govern de les

Illes Balears, trobem que a la zona afectada per el projecte hi conviuen les següents espècies vegetals.

Zona

estudiada



Carpobrotus sp. (Ungla de gat)

Femeniasia balearica (Socarrell bord)

Vitex agnus-castus (Aloc, alís)

Anthemis maritima (Camamilla de mar)

Bellium bellidoides (Margalideta, berguer)

Pinus halepensis var. halepensis (Pi blanc)

Rhamnus alaternus (Llampúgol, aladern)

Launaea cervicornis (Socarrell, gatovell)

Santolina chamaecyparissus subs. Magonica (Camamilla de muntanya o de Maó)

Quercus ilex subs. ilex (Alzina)

Romulea columnae subs. assumptionis

Ophrys apifera (Flor d’abella)

Limonium biflorum (Ensopegall o Saladina)

Aegilops neglecta

Helicodiceros muscivorus (Rapa pudenta o orella de porc)

Bellis perennis (Margarideta, perpètues)

Micromeria filiformis (Tem bord)

Brimeura fastigiata

Serapias nurrica (Llengües grosses)

De totes aquestes espècies, la majoria no són endèmiques tot i que trobem alguna espècie endèmica

tirrènica com ara la orella de porc (Helicodiceros muscivorus), el tem bord (Micromeria filiformis), la llengua

grossa (Serapias nurrica) o la margalideta (Bellium bellidioides). També podem trobar alguna espècie

endèmica de les balears com els socarrells (Launaea cervicornis i Femeniasia balearica), el lliri (Romulea

columnae) o la camamilla de Maó (Santolina chamaecyparissus subs. magonica).

S’haurà d tenir especial precaució amb el socarrell bord i les llengües grosses ja que es troben

amenaçades.

Moltes d’aquestes espècies les podem trobar en les zones humides comentades anteriorment i al límit de

la costa marina. Tot i això s’hauran de tenir en compte per qualsevol possible alteració que es dugui a

terme durant el període de la obra.

També s’observa com la gran quantitat de pinedes fa que el risc d’incendi sigui encara major, afectant una

gran part boscosa del final del nou carril bici (Mapa 8).

Mapa 8. Zones amb Alt risc d’incendi forestal (Font: IDE Menorca).

4.2.2. Fauna

Pel que fa a la fauna present en la zona d’estudi, hi destaquen algunes espècies d’animals invertebrats del

fílum dels mol·luscs terrestres. A continuació es mencionen els mol·luscs que poden aparèixer en el traçat

del nou carril bici de Fornells.

Hydrobia acuta

Caecilioides acicula

Truncatella subylindrica

Iberellus companyonii

Lepidòpters:

Thaumetopoea pityocampa (Processionària del pi)

Amfibis:

Hyla meridionalis (Granota arbori)

Himenòpters:

Zona

estudiada



Messor bouvieri

Pheidole pallidula

Plagiolepis pygmaea

Solenopsis fairchildi

Tapionoma erraticum

Tetramorium meridionale

Componotus lateralis

Crematogaster scutellariss

Linepithema humile (formiga argentina)

Messor structor

Coleòpters:

Berosus affinis

Ochtebius (Asiobates) dilatatus

Octhebius (Asiobates) aeneus

Helophorus (Rhophalhelophorus) minutus

Haliplus (Neohaliplus) lineatocollis

Hydroporus tessellatus

Tentyria schaumii (espècie endèmica balear)

Odonats:

Aeshna mixta

Ischnura elegans (cavallet del dimoni blau)

Lestes barbarus

Lestes viridis

Sympecma fusca

Rèptils:

Rhinechis scalaris (serp blanca)

Emys orbicularis (Tortuga d’aigua) (espècie amenaçada)

Testudo hermanni (Tortuga mediterrània)

Mamífers:

Martes martes (Marta de la família dels Mustèlids)

Tadarida teniotis (Ratapinyada de cua llarga)

Hypsugo savii (Ratapinyada de muntanya)

Nyctalus leisleri (Ratapinyada nóctul petita)

Pipistrellus kuhlii (Ratapinyada de vores clares)

Pipistrellus pipistrellus (Ratapinyada comuna)

Capra hircus (cabra orada)

Aràcnids:

Dactylochelifer balearicus (espècie endèmica balear)

Hysterochelifer tuberculatus ibericus

Rhacochelifer maculatus

Geogarypus nigrimanus

Acanthocreagris balearica (espècie endèmica balear)

Neobisium ischyrum balearicum (espècie endèmica balear)

Efemeròpters:

Cloeon inscriptum

Hemípters:

Corixa affinis

Sigara lateralis

Gerris thoracicus

Masovelia vittigera

Nepa cinerea (Escorpí d’aigua)

Anisops sardea

Notonecta meridionalis

Plea minutissima

Microvelia pygmaea

Aus:

Egretta garzetta (agró blanc)

Gallinula chloropus (Polla d’aigua)

Circus aeruginosus (arpella)

Sylvia undata (Busqueret roig)

Carduelis chloris (Verderol comú de la família dels Fringíl·lids)

Columba palumbus (Tudó de la família dels Colúmbids)

Pendion haliaetus (Àguila pescadora)

Tordus merula (Merla negra de la família dels Túrdids)

Streptopelia turtur (Tórtola europea de la família dels Colúmbids)

Serinus serinus (Gafarró de la família dels Fringíl·lids)



Sylvia spp. (Busquerets)

Saxicola torquata (Bitxac comú de la família Muscicàpids)

Muscicapa striata (Papamosques gris de la família dels Muscicàpids)

Phylloscopus sp. (Ull de bou o mosquiter comú de la família dels Fil·loscòpids)

De la totalitat d’aquestes espècies, només n’hi ha una que està amenaçada; la tortuga d’aigua (Emys

orbicularis). En canvi, hi ha diverses espècies endèmiques balears les quals constitueixen una part molt

valuosa de la biota menorquina. És per això que s’ha de tenir una especial protecció per totes aquestes

espècies ja siguin vegetals com animals.

La xarxa Natural 2000 adverteix que en la zona estudiada (des de la Mola fins a la badia de Fornells) hi

nidifica almenys una parella d’Àguila pescadora i existeixen importants poblacions nidificants d’espècies

incloses en l’Annex I de la Directiva 79/409/CEE.

L’àrea d’estudi compren una part de zonificació reserva de la biosfera classificada dins de la Llei d’Espais

Naturals de les Illes Balears 1/91 amb la incorporació de la llei de mesures urgents per el desenvolupament

sostenible de les Illes Balears (Llei 4/2008 del 14 de Maig). La zona amb la que està en contacte es tracta

d’una zona anomenada d’esmorteïment, compresa per tots aquells espais on qualsevol activitat que es

realitzi haurà de ser compatible amb la protecció de la zona nucli de la reserva. Generalment, aquesta

delimitació correspon amb les Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI) derivades de la llei d’espais naturals

de les Illes Balears, la qual comprèn un 41% del territori de l’illa de Menorca. En el cas del carril bici de

Fornells, aquest afecta a la àrea ANEI corresponen a la badia de Fornells ja que coicideix amb la reserva de

la biosfera (Mapa 9).

Segons la xarxa Natura 2000, la zona d’estudi pertany a la delimitació anomenada “La Mola i s’Albufera de

Fornells” (ES0000232), tot i que també es podria considerar que una petita part al principi del carril bici

pertany a la zona delimitada com “Dels Alocs a Fornells” (ES0000231).

Mapa 9. Àrees ANEI i zonificació de la reserva de la biosfera (Font: IDE Menorca)

4.2.3. Espais d’Interès Naturals i Protegits

La directiva 92/43/CEE sobre la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, que es

transposa en el Rea Decret 1997/1995 de l’ordenament jurídic espanyol, proposa la creació d’una xarxa

ecològic amb zones d’especial conservació denominada Xarxa Natural 2000. D’aquesta manera es podrà

mantenir la diversitat biològica de les zones considerades d’interès comunitari.

Tal i com s’ha comentat, ens trobem en una zona afectada per la zonificació reserva de la biosfera i que

coincideix amb la àrea ANEI, classificada com a espai natural protegit de la zona dels Alocs a Fornells.

Tot i això s’ha de tenir en compte que la totalitat de l’illa de Menorca està declarada Reserva de la Biosfera

pel programa MaB (programa sobre l’home i la biosfera “Man and the Biosphere Programme”) de la

UNESCO des de 1993.

A més a més, en el traçat del projecte s’envaeix una part de zona ZEPA (zona d’especial protecció per a les

aus, segons la directiva 79/409/CE) i aquesta coincideix amb la capa LIC (Lloc d’Importància Comunitària,

referent als ecosistemes protegits per garantir la biodiversitat dels hàbitats naturals), integrats en la Xarxa

Natural 2000. És per aquest motiu que s’adoptaran les mesures oportunes per tal de reduir al màxim la

seva afectació (Mapa 10).

Zona

estudiada



Mapa 10. Zones d’especial protecció per a les aus ZEPA (en color vermell i ratllat) i Llocs d’importància

comunitària LIC (en color blau) (Font: IDE Menorca).

A partir d’aquesta delimitació de l’espai es pot determinar quines espècies de flora i fauna són d’especial

interès comunitari i per tant requereixen una especial atenció a l’hora de realitzar la obra.

De totes les espècies de flora descrites anteriorment no se’n troba cap que pertanyi a aquest grup especial.

Pel que fa a les espècies de fauna amb un alt interès comunitari que es poden trobar presents en l’àrea

d’estudi descrita en el projecte en trobem quatre:

Emys orbicularis (tortuga d’aigua)

Hyla meridionalis (granota arbori)

Testudo hermanni (tortuga mediterrània)

Martes martes (Marta)

A més a més, la tortuga d’aigua, la tortuga mediterrània i la granota arbori requereixen una protecció

estricte.

4.3. El paisatge

A causa de que el paisatge de la zona, principalment la península de la Mola, està pràcticament inalterat en

molts punts, l’interès paisatgístic del lloc és molt elevat. Pel que fa a Fornells, la seva costa abrupta amb

molts entrants i sortints, i les seves illes escampades per la badia conservades en gran mesura, donen una

importància paisatgística elevada a tota aquesta singular part de la costa de Tramuntana.

A partir del pla territorial insular de Menorca, el qual delimita l’illa amb diferents unitats paisatgístiques,

s’observa que la zona d’estudi que compren el nou carril bici de Fornells es troba just en el límit de dues

unitats paisatgístiques diferents. Per una banda està inclosa en la unitat de paisatge denominada “Badies i

penya-segats calcaris del nord” per la part est de l’obra, mentre que per la part oest aquesta pertany a la

unitat anomenada “Planells i turons de Martinell des Mercadal”.

La part est es caracteritza per tenir una coberta vegetal on predomina la garriga calcícola marina sobre les

superfícies calcàries de les penínsules i entrants profunds que formen tota la zona. Formades per un

mosaic de pinars i garriga amb la intrusió de les grans urbanitzacions turístiques d’habitatges unifamiliars i

complexos hotelers que acaben marcant el paisatge a causa de les seves intenses freqüentacions estivals.

Amb la consegüent accessibilitat a la zona a partir d’una xarxa viària amb vies asfaltades.

En canvi el paisatge característic de la segons unitat es caracteritza per planes amples i suaus cobertes per

dipòsits al·luvials i col·luvials d’una època recent mentre que també hi contrasten els turons arrodonits

tallats sobre turbidites carboníferes i devòniques i algun d’ells fins i tot de l’era permotriàsica. La seva costa

lleugerament retallada i amb les seves badies obertes faciliten la aparició de sistemes dunars i zones

humides que donen un alt interès ecològic i paisatgístic a al zona.

Concretament en la petita àrea d’estudi, ens trobem envoltats de bosc, majoritàriament pinedes de pi

blanc i màquies d’ullastrar, i algunes zones de conreu extensiu.

4.4. Medi Socioeconòmic

4.4.1. Població

L’illa de Menorca té 701,8 km2 i una població de 94.875 habitants (any 2011) dividits en 8 municipis i 74

nuclis de població.

La població en el municipi d’Es Mercadal ascendeix a 5.176 (dades del 2014), on s’inclou tots els petits

nuclis urbanitzables del voltant. Un d’ells és el nucli de Fornells, amb 976 habitants (2012 segons INE), una

població que ha anat disminuint lleugerament a partir del 2009.

Tot i això, com passa en la majoria dels punts de Menorca, aquesta població tendeix a augmentar

considerablement durant la temporada estival. Segons dades del 2009, el nombre de places turístiques

legalment registrades al municipi d’Es Mercadal ascendia a 6.974, però si ens fixem amb el nombre de

places no registrades, el nombre puja fins a 12.919 habitants turistes. Això vol dir que el municipi, i

principalment les zones costeres, passen de tenir 5.176 habitants a gairebé 20.000.

4.4.2. Xarxa viària i trànsit

Actualment, el camí de cavalls de Menorca en el tram de la Badia de Fornells passa directament per la

carretera Me-7 i posteriorment per la Me-15. Entre el punt final del projecte esmentat i la rotonda de Ses

Salines, només hi ha un petit tram amb un carril bici construït.

Això representa una perillositat afegida per la gran quantitat de gent que fa el recorregut i no troba cap



altre alternativa que passar per el voral de la carretera sense cap tipus de protecció. Sent, les dos

carreteres, de les més denses de la illa.

Segons el pla director sectorial de carreteres de l’illa de Menorca, la carretera Me-7, objecte del nostre

estudi, es la segona carretera on es concentren més accidents amb ferits després de la Me-1.

L’índex mitjà diari de vehicles (IMD) a la carretera Me-7 és de 2.328 vehicles/dia anualment, augmentant

fins a valors de 4.112 durant el mes d’agost. Això fa que sigui una via força transitada i per tant amb una

perillositat considerable. Tot i això, l’accidentalitat és baixa.

Pel que fa a la carretera Me-15, l’índex mitjà diari de vehicles (IMD) es de 3.796 vehicles/dia anualment,

augmentant fins a valors de 8.704 durant el mes d’agost. Tot i que representi una carretera amb un pas de

vehicles força dens, el paràmetre de risc d’accidents de transit (PRAT) és de 0,28 , un valor força baix.

4.4.3. Infraestructures i serveis afectats

En el traçat estudiat, el projecte intercepta diferents serveis i infraestructures tot i que aquest projecte no

inclou cap modificació del traçat en planta ni en alçat ja que es tracta d’un projecte de condicionament i

pavimentació.

Tot i això, s’han identificat els serveis afectats durant la realització de les obres. En primer lloc, la carretera

M-15 va paral·lel a una xarxa de mitja tensió (GESA – ENDESA). A més, s’haurà de tenir en compte la futura

canalització d’infraestructures segons la norma territorial transitòria (Mapa 11) ja que existeix una

canonada d’impulsió d’aigües residuals de polietilè que connecta l’estació de bombeig de Santa Victòria

ubicada al costat del camí d’accés a les platges de la costa nord amb l’estació depuradora d’Es Mercadal.

Mapa 11. Transports d’energia i canalitzacions d’infraestructures (Font: IDE Menorca)

A més a més, el projecte també coincideix amb una conducció d’aigua potable en un estat regular que

transita paral·lelament a la carretera Me-15 pel marge dret en direcció a Fornells.

4.4.4. Usos i aprofitament del sòl

Els usos del sòl a la zona estudiada són bàsicament dos de molt senzills. Per una banda trobem que els

borals de la carretera està composta per vegetació natural (majoritàriament pins) i en alguns trams també

hi trobem terrenys d’ús agrícola extensiu. Tot i això, en alguna petita zona al costat de la carretera hi ha

una petita àrea de terres de cultiu abandonades. I finalment, al final del tram estudiat, i just en mig de la

zona boscosa anterior a la intercepció amb el camí de cavalls hi apareix una petita zona classificada com

zona d’oci o de lleure (Mapa 12).

Mapa 12. Cobertes i usos del sòl de Menorca segons la classificació adaptada del programa Corine Land

Cover l’any 2007. (Font: IDE Menorca i OBSAM)

4.4.5. Patrimoni cultural

Com a principal element cultural, i segons el que s’estableix en la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del

Patrimoni Històric de les Illes Balears trobem el propi camí de cavalls. Es tracta d’un important element

catalogat com a patrimoni històric, etnològic i paisatgístic de l’illa de Menorca i per tant, per sobre de tot,

es preservarà la seva integritat a l’hora de realitzar l’obra proposada ja que el nou carril bici passarà a

formar part d’aquest traçat del camí de cavalls.

Un altre gran element de caràcter etnològic que conforma la imatge característica del món rural menorquí

són les construccions agràries tradicionals com les parets de pedra seca, les quals també hi són presents

durant tot el traçat del projecte. Qualsevol paret seca que es modifiqui o s’elimini durant el procés de la

obra haurà de ser reconstruïda seguint la metodologia concreta de la illa.



Pel que fa a elements d’interès arqueològic, tal i com es mostra en el plànol informatiu número 6 sobre

Patrimoni Històric del Pla Territorial Insular del Consell de Menorca, no s’interfereix cap element

considerat un Be d’Interès Cultural (BIC). Tot i això, a l’est del nou vial es troba l’Assentament de Tirant Vell

(TIV 01).

5. Identificació i Avaluació d’Impactes

Una vegada identificats i descrits tots els elements del medi que es poden veure afectats a l’hora de

desenvolupar el projecte en qüestió, s’ha determinat tots els impactes ambientals que es poden ocasionar

en les diferents fases de l’obra.

A continuació es mostra cada un dels elements identificats anteriorment, per determinar quin impacte

poden patir i a partir de quina actuació.

Finalment s’adjuntarà una matriu amb tots els impactes ocasionats, en la qual es podrà visualitzar les

interaccions entre els agents d’impactes i els components del medi afectats.

5.1. Avaluació d’impactes i definició de les mesures correctores

Per tal d’avaluar correctament els efectes que produiran les accions del projecte s’utilitzarà un mètode

qualitatiu on es descriuran els següents conceptes en ordre metodològic i jeràrquic respecte a les accions

preventives de l’estudi d’impacte ambiental.

El medi afectat

Descripció de l’impacte i la seva localització

Caracterització dels possibles efectes de l’impacte

Avaluació de l’impacte

Descripció de les mesures correctores que s’aplicaran

Aquests criteris d’avaluació es descriuen en l’Annex de “Conceptes tècnics del Reglament per la execució

del Real Decret Legislatiu 1302/1986 del 28 de Juny, d’avaluació d’impacte ambiental, BOE nº 239, de

1998.10.05

5.2. Terminologia de caracterització d’Impactes

Els impactes ambientals que pot produir qualsevol obra projectada es poden classificar de moltes maneres

diferents. Segons el que s’estableix en el Reglament per la redacció d’un estudi d’impacte ambiental (RD

1131/1988), els criteris que s’han de fer servir per caracteritzar un impacte són els següents:

Pel que fa al grau d’alteració del medi natural:

Mínim: el medi resulta alterat en un grau molt baix gairebé imperceptible

Notable: resulta una modificació del medi ambient, repercutint de manera significativa sobre els

recursos naturals o dels processos fonamentals de funcionament

Positiu: l’impacte resulta amb efectes beneficiosos pel medi natural tenint en compte les

externalitats de les actuacions

Negatiu: es manifesta amb la pèrdua de valor del medi natural, estètic, paisatgístic o de

productivitat ecològica



Tenint en compte la manera en que la nova infraestructura incidirà sobre el medi:

Directe: aquell impacte que produirà un efecte immediat alterant el medi

Indirecte: la infraestructura produirà una interdependència entre diferents aspectes ambientals del

medi produint un impacte en cadena que afecti a parts que no estaven directament relacionades

amb la obra

Pel que fa al període de temps que tardarà en manifestar-se un impacte sobre el meid:

A curt termini: aquell impacte que es pugui manifestar dins del temps comprès en un any

A mig termini: aquell impacte que es pugui manifestar dins d’un període de cinc anys

A llarg termini: aquell impacte que es pugui manifestar en un termini superior als cinc anys

Segons el període de temps que durarà l’alteració sobre el medi:

Permanent: l’alteració sobre el medi resulta perpètua en el temps

Temporal: l’alteració sobre el medi, després d’un període de temps, desapareix

Periòdic: l’alteració sobre el medi resulta reiterada i intermitent

Irregular: resulta imprevisible situar l’alteració en el temps

A partir de les característiques dels impactes i del seu tractament, l’efecte pot ser:

Reversible: l’alteració produïda pot ser assimilada per l’entorn de a mig termini a causa del

funcionament dels processos naturals de la successió ecològica i dels mecanisme d’autodepuració

que presenta el medi ambient

Irreversible: l’alteració causada resulta impossible i incapaç de retornar a la situació original abans

de l’execució de l’obra

Recuperable: l’alteració produïda pot ser eliminada ja sigui a partir de l’acció humana o bé per

l’acció natural, s’aconsegueixi o no assolir les condicions originals

Irrecuperable: l’alteració sobre el medi no és possible de restaurar ni per l’acció humana ni per la

natural.

Depenent de com es manifesta l’alteració originada:

Simple: l’efecte només es manifesta en un sol component ambiental

Acumulatiu: l’efecte es manifesta de manera progressiva i a més va augmentant

Sinèrgic: l’impacte produeix unes alteracions que indueixen a altres i totes elles es van acumulant

5.3. Terminologia de Valoració d’impactes

El conjunt de les diverses alteracions que es produeixen en el medi permeten caracteritzar i avaluar

l’impacte produït com a:

Impacte ambiental compatible: aquella alteració ambiental que no necessita cap mesura de

correcció un cop finalitzada la obra

Impacte ambiental moderat: aquell impacte que necessitarà un determinat període de temps per

restablir les condicions originals del medi abans de l’execució de les obres

Impacte ambiental sever: aquell impacte que necessitarà unes mesures correctores per recuperar

la situació original del medi

Impacte ambiental crític: aquell impacte que produirà una pèrdua de valors ecològics i ambientals

permanents, disminuint la qualitat del medi natural i sense tenir la possibilitat de recuperar l’estat

original

Impacte ambiental positiu: aquell impacte que produirà uns efectes beneficiosos respecte la

situació original

A més a més, cada impacta ambiental es produirà en una fase del projecte diferent. Ens podem trobar

impactes durant la fase de construcció o obres, en la fase d’explotació de la nova infraestructura i

finalment, en la fase d’abandonament d’aquest projecte.

5.4. Identificació i Avaluació d’impactes

Totes aquelles accions que es produeixin durant l’execució d’una obra poden produir un seguit

d’alteracions sobre el medi natural que puguin acabar sent susceptibles de convertir-se en un impacte

ambiental. A continuació es detallen els impactes que es produiran durant les obres del nou carril bici de

Fornells.

5.4.1. Impactes sobre el medi físic

5.4.1.1. Geologia i Geomorfologia

El medi físic es veu molt afectat amb les ocupacions territorials quan aquestes consisteixen en modificar la

topografia i la morfologia de la zona a causa dels nous terraplens, les excavacions i els possibles desmunts

que es puguin originar durant la fase d’obra.

Això genera una pèrdua i una erosió del recurs del sòl alterant la seva qualitat i fent que aquests no

estiguin disponibles per altres usos. En conseqüència s’incrementaran els fenòmens erosius i d’escorrentia

superficial.

Un dels possibles impactes directes sobre la geologia seria l’augment de la inestabilitat de les vessants i del

risc d’erosió. Tot i això, en el projecte estudiat això suposarà un impacte mínim ja que el terreny és pla i la

profunditat de les obres d’excavació seran molt suaus. Per tant podem concloure que es tracta d’un

impacte compatible.

Un altre impacte pel que fa a la geologia serà la necessitat d’abocadors de la runa que s’extraurà. Les



mesures correctores que s’aplicaran per les restes de runa que sobrin faran que l’impacte resulti moderat i

no afecti en gran mesura al medi.

5.4.1.2. Edafologia

Es produirà una destrucció directa, irreversible i permanent del sòl per part de les obres projectades en el

traçat del nou carril bici. A més, durant la fase d’obres també s’ocuparà part del sòl en els voltants del

traçat fent que aquest també pateixi un impacte directe a causa del abocadors temporals o les

instal·lacions complementàries.

Per això l’impacte que correspon al sòl afectat per el mateix traçat del carril bici es caracteritza com a un

impacte a llarg termini, i directe sobre el medi biòtic. Tot i tractar-se d’un impacte irreversible, aquest

s’avaluarà com un impacte moderat inevitable per el fet de construir aquest nou vial i que es minimitzarà

amb les mesures correctores i compensatòries recollides en el apartat corresponent.

Per altre banda, l’impacte que generaran les instal·lacions complementàries durant la obra es consideren

compatibles ja que no s’afectarà d’una manera tant negativa i amb les mesures correctores i

compensatòries proposades, el medi tornarà a les seves característiques inicials a curt termini.

5.4.1.3. Qualitat atmosfèrica i acústica

Aquest aspecte tindrà dos comportaments diferents depenent de la fase del projecte en la que ens trobem.

Durant el transcurs de les obres es poden produir emissions de sòlids en suspensió degut a la maquinària

utilitzada, als moviments de terres i per efecte del vent a causa de deixar les superfícies del sòl al

descobert. Aquest impacte es pot classificar com temporal i reversible i a la vegada com a notable. Per tan

es pot avaluar com un impacte moderat.

La circulació i la utilització de maquinaria pesada i tràfic de camions durant la fase d’execució de l’obra

també pot produir un augment del soroll que es valorarà com a compatible ja que les mesures preventives

aplicades faran reduir l’afectació a la població humana i faunística.

Malgrat això, durant la fase d’explotació del nou carril bici, les emissions contaminants i sonores

disminuiran de forma indirecte ja que la implantació d’un vial per a bicicletes farà reduir la quantitat de

vehicles motoritzats que circularan per la carretera i farà augmentar la movilitat sostenible a la illa de

Menorca. D’aquesta manera, s’evitarà la combustió de gasos contaminants i d’efecte hivernacle com el

monòxid de carboni, els òxids de nitrogen i de sofre, diversos minerals pesants, hidrocarburs i partícules en

suspensió. És per això que en aquest cas l’impactes es valorarà com a positiu.

5.4.1.4. Hidrologia superficial i subterrània

Es poden alterar les condicions existents d’alguns fluxos d’aigua superficials en la zona d’estudi a l’hora de

construir el nou vial ciclista. Per exemple, es poden produir vessaments incontrolats de productes

contaminants per les aigües superficials com per exemple: olis, greixos o carburants provinents de la

maquinària, ciments, aglomerats, pintures o aigües residuals procedents del personal de l’obra. Tot i no

trobar-nos amb cap flux d’aigua superficial molt desenvolupat si que existeixen petits fluxos d’aigua

temporals que van en direcció a Ses Salines i per tant la importància de proposar mesures preventives que

evitin la seva contaminació convertirà aquest impacte en moderat.

Un altre impacte que es produirà en el terreny durant la fase d’explotació del projecte serà l’augment de la

impermeabilització del terreny i per tant, la disminució de la zona d’infiltració d’aigües. Això es tradueix en

un impacte permanent i notable ja que la seva conseqüència serà una escorrentia superficial més erosiva i

concentrada en una zona. A partir de les mesures correctores implementades es podrà minimitzar

l’impacte però no deixarà d’avaluar-se com a moderat.

En quant a la hidrologia subterrània, la zona estudiada només es troba a sobre de una unitat

hidrogeològica (Cala Tirant) en petit tram del traçat. Això fa que el risc per contaminació de l’aqüífer sigui

molt baix i l’impacte es pugui avaluar com a compatible si s’efectuen les mesures preventives adequades

en el tram afectat.

5.4.2. Impactes sobre el medi biòtic

5.4.2.1. Vegetació

La ocupació de territori, els desmunts i els terraplens poden eliminar part de la coberta vegetal afectant

vàries espècies. A més, en diversos punts del traçat, tot i estar adjacent a la carretera, aquest travessa

punts amb una densitat vegetal força notable.

Per tant, com a primer impacte trobem la tala i el desbrossat de la vegetació de la zona afectada pel vial de

bicicletes amb la consegüent pèrdua de biomassa vegetal permanent. Aquest impacte produït durant la

fase de construcció pot ser permanent (just en el traçat on es pavimentarà el carril bici), o temporal (els

voltants del carril bici). Durant la major part del traçat, aquesta vegetació adjacent a la carretera és d’escàs

valor ecològic formada principalment per vegetació arbustiva.

Malgrat aquest possible impacte, el fet que es netegi la zona arbustiva del bosc fa que disminueixi el risc

d’incendi.

El projecte no contempla la tala de cap arbre important, majoritàriament pins, amb diàmetres superior a

10 cm, per tant, es tractarà d’una afectació puntual. Però si que es tindran en compte les espècies

amenaçades (Socarrell bord i llegües grosses) que es puguin afectar.

5.4.2.2. Fauna

Es pot arribar a modificar la zona vital de la fauna amb l’execució de l’obra projectada i causar un possible



efecte barrera i crear nous habitats faunístics. Durant la construcció, s’ha de tenir en compte que es

destruirà part del sòl i de la vegetació de la zona, i per tant, alguns hàbitats ocupats per espècies animals.

Aquest impacte es caracteritza com a mínim ja que s’aplicaran les mesures correctores que facin

minimitzar l’efecte al màxim possible. Per tant es valora com un impacte moderat.

Els sorolls que produirà la maquinària durant la fase d’execució també produirà una lleugera molèstia als

animals, bàsicament vertebrats, que estiguin a la zona. Sobretot la interrupció més important serà per el

període de nidificació de les aus. Malgrat tot, s’avalua com un impacte compatible ja que es caracteritza

com a mínim, temporal i reversible.

A més, l’augment de les partícules de pols poden produir certs canvis en la etologia d’algunes especies

d’aus durant la època de nidificació, fet que podria arribar a produir impacte moderats si no s’adopten les

mesures oportunes.

També es poden produir impactes si es deixen rasses obertes i solcs en el terreny sense protegir durant les

nits o períodes d’inactivació de les obres. És per això que algunes espècies es podrien veure amenaçades

durant la fase d’obres.

El fet de trobar-nos en una zona ZEPA i LIC fa que els impactes que es puguin produir siguin encara majors i

per tant, les mesures correctores i preventives que s’hauran d’aplicar hauran de tenir molt present aquest

aspecte que fa que el terreny sigui més sensible i més vulnerable.

5.4.3. Impactes sobre el Paisatge

Tots els elements ambientals que s’han descrit individualment en el inventari ambiental com la geologia, la

hidrologia, els usos del sòl, la vegetació i la fauna, el clima, etc., quan s’analitzen conjuntament, la seva

interacció dinàmica fa que aparegui un paisatge únic i exclusiu de la seva relació.

Al introduir un nou traçat lineal en el paisatge es poden veure afectats diferents punt com la qualitat

paisatgística, la fragilitat del paisatge o la visibilitat de la nova infraestructura. El nou carril bici passa

principalment per conreus extensius i masses forestals de poca importància paisatgística. A més, al tractar-

se d’una obra sense cap mena d’alçada i que es realitza paral·lela i adjacent a la carretera existent,

l’impacte visual només serà perceptible des de la pròpia carretera, i al ser un carril bici, les actuacions de

neteja dels borals i la millora del traçat farà que aquesta actuació sigui positiva pel paisatge. Malgrat això,

l’impacte es considerarà compatible.

5.4.4. Impactes sobre el medi socioeconòmic

5.4.4.1. Usos i aprofitament del sòl

En aquest punt s’han de considerar els impactes que produirà el nou traçat sobre els usos actuals del sòl,

és a dir, els impactes que es puguin produir sobre la agricultura i la ramaderia. En aquest cas, els sòls

afectats són majoritàriament cultius extensius i de vegetació natural i en tot cas, la superfície afectada

representa una part molt petita respecte el global del terrenys agrícoles i forestals.

Per aquest motiu, l’impactes es considera moderat tot i que amb les mesures correctores correctes

l’impacte es pot veure eliminat.

5.4.4.2. Patrimoni

El traçat resseguirà el denominat Camí de Cavalls i el reconvertirà en un tram accessible per tots aquells

que estiguin fent la ruta al voltant de l’illa. Per tant aquesta obra permetrà millorar el traçat i repercutirà

en el coneixement de la riquesa cultural de la zona. Aleshores, l’impacte s’avaluarà com a positiu.

Per altre banda, la construcció d’aquest nou vial obligarà a destruir un element patrimonial i etnològic de

gran importància a Menorca com són les parets de pedra seca que delimiten les tanques que es veuen

afectades pel projecte. Tot i això, les mesures correctores que s’aplicaran consistents en reconstruir la

paret de pedra seca utilitzant les tècniques antigues i tradicionals convertiran aquest impacte en

compatible.

5.4.4.3. Activitats socioeconòmiques

Una infraestructura d’aquestes característiques no suposa un desenvolupament econòmic directe per la

població de la zona tot i que constitueix un element que millora l’atractiu de Fornells i de l’illa de Menorca

en general al tractar-se d’una continuació i una millora del camí de cavalls. A més suposa la construcció

d’una alternativa al vehicle privat i per tant millora la mobilitat i la sostenibilitat.

Es tracte d’un impacte social i econòmic positiu ja que millorem les condicions de seguretat i de

comunicació, agilitzem el tràfic actual i permetem als usuaris del camí de cavalls fer-ne un ús segur i sense

haver de envair la carretera.

És a dir que l’impacte socioeconòmic generat es pot considerar com a positiu.



Naturalesa de

l'Impacte Grau d'Alteració

del Medi Incidència

Període de Temps a Manifestar-se l'Impacte

Període de Temps de duració de l'Efecte Necessitat de Mesures Resultat de l'Impacte

Positiu Nul Negatiu Mínim Notable Directe Indirecte Curt

Termini Mig

Termini Llarg

Termini Permanent Irreversible Recuperable Irrecuperable Cap Preventives Correctores Compensatòries Positiu Compatible Moderat Sever Crític

Me

di F

ísic

Geologia i Geomorfologia

Inestabilitat de vessants

x x x x x x x

Risc d'erosió x x x x

x x

x

Abocadors de Runa

x x x x x x X

Ocupació de territori

x x x x

x

x

X

Edafologia

Destrucció del sòl (zona carril bici)

x x x x x x x

Ocupació Maquinària i abocadors de runa

x x x x

x

x

X

Qualitat atmosfèrica i

acústica

Emissions sòlids en suspensió (fase construcció)

x x x x x x X

Augment nivells sonors (fase construcció)

x x x x

x x

x

Emissions gasos efecte hivernacle (fase explotació)

x x x x x x x

Nivell Sonors (fase explotació)

x

x x

x x

x

x

Hidrologia superficial

Contaminació fluxos d'aigua

x x x x x x X

Afectació Zones humides (Ses Salines)

x x x x

x x

X

Alteració física dels fluxos d'aigua

x x x x x x X

Impermeabilitat del terreny

x x x x x

x

X

Hidrogeologia Alteració aigües subterrànies

x x x x x x x

Me

di B

iòti

c

Vegetació

Eliminació coberta vegetal

x x x x

x

x

X

Tala de massa forestal (arbrat i sotabosc)

x x x x x x X

Espècies Protegides

x x x x

x x

X

Risc d'incendi x x x x x x x

Fauna

Efecte barrera x x x x x

x

x

Afectació períodes de nidificació

x x x x x x x

Mortalitat de fauna

x x x x x

x

x



Modificació Etologia

x x x x x x x

Afectació Zones Protegides (LIC i ZEPA)

x x x x

x

x

x

Me

di P

erc

ep

tual

i So

cio

Eco

nò

mic

Paisatge Qualitat del paisatge

x x x x x x x

Usos i aprofitaments

del sòl

Eliminació ús del sòl

x x x x

x

x

x

Patrimoni

Camí de cavall x x x x x x x

Parets de pedra seca

x x x x

x

x x

Activitats socio econòmiques

Desenvolupament econòmic

x

x x

x x

x

x

Mobilitat i sostenibilitat

x x x x x x x

Seguretat i comunicació

x x x x x x x



6. Mesures Correctores

En el següent apartat es detallen les mesures correctores proposades per prevenir, minimitzar, eliminar i

compensar els impactes que es puguin generar en les diferents fases d’execució del projecte del nou carril

bici de Fornells.

6.1.1. Geologia i geomorfologia

Pel que fa a minimitzar els impactes que generi l’obra sobre l’estat de la geologia, es procedirà a utilitzar

els pocs materials provinents dels processos d’excavació per la restitució de pedreres a partir d’un pla de

rehabilitació vigent i aprovat. Aquestes zones poden ser des de àrees degradades fins a camps agrícoles

abandonats.

A més, també s’utilitzarà terra vegetal procedent de la neteja del terreny per revegetar de manera

immediata la zona afectada a mesura que es va avançant amb la obra. Això serà una mesura que tindrà

com a objectiu reduir els temps en que pot estar exposat el terreny a efectes erosius i reduir els impactes

que això podria provocar.

6.1.2. Edafologia

La mesura correctora establerta serà l’estabilització i la immediata restauració vegetal de tota la zona

afectada i el reaprofitament de la capa edàfica superficial sempre que sigui possible.

6.1.3. Qualitat de l’aire

S’aplicaran regs periòdics durant les obres per garantir baixos nivells de immissió de pols. També es

proposa la revegetació per fases a mesura que s’avança amb l’obra ja que d’aquesta manera, es reduiran

les partícules en suspensió causades per la erosió eòlica de les superfícies que s’han deixat sense vegetació.

La maquinaria haurà de complir el que s’estableix en la Normativa sobre les emissions gasoses i totes les

màquines hauran de portar un seguiment de manteniment periòdic.

6.1.4. Soroll

Es realitzarà un pla de treball que fixi els dies i les hores per dur a terme les activitats que comportin un

soroll més elevat.

6.1.5. Vegetació

En primer lloc es limitaran els moviments de terres per no afectar més del que sigui estrictament necessari,

fent passar el carril bici rodejant els arbres més grans de 10 cm de diàmetre i amb més importància

ecològica. Sobretot, això es durà a terme en les zones més boscoses que ens trobem al final del traçat i si

fos necessari, es procediria a la reconstrucció de les comunitats afectades a partir de la plantació de les

espècies autòctones amb les mateixes característiques. A més, en aquells trams on sigui possible, es durà a

terme la inclusió de vegetació.

Sempre que es detectin espècies vegetals amenaçades com el socarrell bord o les llengües grosses,

aquestes seran trasplantades sempre i quan rodejar-los sense afectar-los sigui més costos i complicat.

Imatge 1. Socarrell bord (Font: Lifereneix)

Imatge 2. Serapias nurrica (Llengües grosses) (Font: Sven Jonasson)

En qualsevol cas, es realitzarà una restauració vegetal dels voltants del carril bici a més de la implantació

d’un sistema de llambordes separats entre elles per fer créixer la vegetació de manera controlada i poder

utilitzar aquesta mesura per separar físicament la carretera del nou carril bici.

També es realitzarà un correcte marcatge dels límits de la obra per evitar altres tipus de problemes no

controlats i s’analitzarà la continuïtat i la superfície de les masses forestals, les dades dels anteriors

incendis i les seves causes.

A més també es procedirà a seguir les actuacions que s’estableixen en el Decret 130/1998 de 12 de Maig

de mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres, com són la disminució

de les càrregues dels combustibles i les accions sobre la vegetació més piròfila.



6.1.6. Fauna

En cap cas es deixaran sèquies, solcs o rases a cel obert quan la jornada de treball hagi finalitzat ja que això

podria afectar a algunes de les espècies de fauna terrestre. A més, algunes de les més susceptibles a

veure’s afectades per un impacte com aquest serien les tortugues de terra, les serps o els eriçons, espècies

protegides i de gran importància a la illa de Menorca.

Es recomana que la fase d’obres no es realitzi durant l’època de cria de les aus (des de principis de març

fins a mitjans d’agost). Les mesures seran de tipus preventiu, evitant la ocupació de la zona en els mesos

més sensibles, començant les obres en els períodes on la fauna tingui una capacitat d’escapatòria major, és

a dir que no coincideixi amb les èpoques d’hibernació i nidificació.

A més, tots els passos de fauna existents en la carretera es continuaran amb el carril bici per tal de no

afectar el comportament del animals i minimitzar la destrucció dels hàbitats.

I finalment, com a mesura correctora i/o compensatòria, totes les zones afectades per les obres amb

caràcter temporal seran restaurades per poder crear nous hàbitats per la fauna o reconvertir els vells.

6.1.7. Usos del sòl

Pel que fa a l’ocupació del sòl, només s’expropia una superfície de sòl rústic de 162,43 m2 la qual es

compensarà econòmicament i per tant no generarà grans impactes.

6.1.8. Aspectes socioeconòmics

Els impactes que es produeixen sobre aquest punt s’han considerat positius i per tant, les mesures

preventives o correctores no seran necessàries.

6.1.9. Patrimoni

Es reconstruirà tota la paret seca que es destruirà durant tot el traçat del nou carril bici utilitzant les

tècniques antigues i tradicionals. A més, en totes les interseccions amb altres rutes, i amb la pròpia del

camí de cavalls, es procedirà a la seva senyalització per tal de millorar la informació sobre aquests camins i

el patrimoni històric que això suposa.

6.1.10. Paisatge

No es preveuen grans mesures correctores ja que la principals mesura serà realitzar l’obra intentant que

l’impacte paisatgístic sigui el menor possible i fins i tot, intentar que aquest impacte sigui positiu un cop

acabada la fase de contrucció, ja que es procedirà a la neteja dels borals de la carretera, a la millora de la

paret seca existent i a la implantació d’un sistema de llambordes entre la carretera i el carril bici que

millorarà els voltants de la carretera.

Si més no, es portarà a terme una recollida de tots els materials que s’hagin generat durant la obra un cop

aquesta s’hagi acabat per reduir el temps en que aquests materials poden afectar el medi visual.

7. Mesures d’Integració Paisatgística

A continuació es detallen les mesures d’integració paisatgístiques que s’hauran de dur a terme durant la

fase d’execució de les obres per tal d’aconseguir minimitzar l’impacte paisatgístic que ocasionarà el nou

carril bici.

Es suggereix que el mur de divideix el nou carril bici amb l’existent i que porta fins a l’entrada de

platges de fornells es recobreixi de paret seca per evitar que el que es vegi principalment sigui el

formigó

Les tanques de contenció que protegeixen els escalons de les obres de fàbrica per permetre el

creuament del bestiar haurien de ser de fusta per tal de que la integració en el paisatge fos millor.

A l’entroncament del carril bici existent amb el nou que es troba a la part de la Me7 s’haurà de

realitzar un tram en “zig zag” per tal d’evitar la tala d’arbres d’un diàmetre superior als 20 cm.

Els murs de formigó del pas inferior en el entroncament de la Me7 amb Ses Salines podrien estar

revestits de paret seca per adaptar-se millor a l’entorn paisatgístic.

Es recomana que l’aglomerat utilitzat sigui de color terracota (un color semblant al de la terra

natural) i que s’eviti la utilització d’aglomerats de colors vius o reflectants).

La rugositat de l’àrid serà preferiblement de color mate i no brillant.

Es procurarà que les parets de pedra seca que s’hagin de fer noves a la banda sud no tinguin

obertures per tal d’evitar que els animals puguin entrar a la carretera.

A més, els embornals de les aigües pluvials situats a la paret i que recondueixen l’aigua cap als

torrents naturals, es faran en forma d’embut permetent que els animals puguin arribar a sortir si es

troben a dins de la carretera i que els hi resulti més complicat d’entrar si es troben a fora.

En dos trams del carril bici (el primer en la Me7 i el segon a la meitat de la Me15), el carril bici

s’allunyarà de la carretera i s’integrarà en el paisatge, fent passar-lo per una zona boscosa.

Tota aquella vegetació (tant grans arbustos com arbres) que sigui susceptible de ser trasplantats

durant el transcurs de les obres, es re ubicaran en altres zones no afectades pel carril bici.



8. Programa de Vigilància Ambiental

Aquest programa de vigilància ambiental s’estableix com un sistema que permeti garantir el correcte

compliment de les mesures preventives i correctores que es presenten en aquest estudi ambiental i

verificar, per una banda, la avaluació inicial dels impactes determinats, i per l’altre banda, les repercussions

mediambientals que s’han previst durant les fases del projecte. Si durant la obra es detecten nous

impactes no previstos s’hauran de definir immediatament les corresponents mesures correctores.

8.1. Paràmetres de seguiment

Els impactes s’avaluaran i es verificaran a partir dels paràmetres ambientals descrits en l’apartat del

inventari ambiental. Per tant, aquests factors seran el medi físic, el biòtic, els paisatge i el medi

socioeconòmic.

El control d’aquest seguiment s’haurà de veure reflectit en un cronograma on s’indiqui l’estat i el grau

d’aplicació de les mesures preventives i correctores, i que es relacioni amb la evolució en el temps i en

l’espai de les fases d’execució del projecte.

Aquest seguiment durarà com a mínim un període d’un any i s’allargarà en funció de la capacitat que tingui

el medi natural per adaptar-se a la nova situació.

8.1.1. Control dels impactes sobre el medi físic

Es comprovarà la correcta senyalització de les zones on es projectarà la obra i es vigilarà que la vegetació

de les zones properes al traçat no es vegin innecessariament afectades.

Es comprovarà que les instal·lacions provisionals siguin retirades un cop finalitzada la fase d’execució.

Es controlarà diàriament l’horari d’inici i fi d’execució de les obres per tal de no superar els límits de soroll

ni de treball a la vegada que també s’inspeccionarà periòdicament la maquinària utilitzada per comprovar

que estigui homologada i compleixi tant el que s’estableix en la Normativa sobre emissions gasoses i el que

s’estableix en el RD 212/2002 per el que es regulen les emissions sonores.

També es comprovarà que no es produeixi una quantitat de pols molt significativa, ja sigui per l’efecte eòlic

o la excessiva velocitat de la maquinària. En tot cas, si no es pot evitar, la pols es controlarà amb regs sobre

les superfícies afectades.

Es vigilaran periòdicament les cunetes de drenatge d’aigües pluvials per comprovar que estiguin netes i

compleixin la funció de recollida i conducció de l’aigua sense que es produeixin efectes erosius.

Es comprovarà que els contenidors per la recollida selectiva de residus estiguin en el lloc habilitat, que

continguin el tipus de residu que li pertany i que siguin gestionats d’acord amb la normativa, posant

especial atenció als residus especials.

8.1.2. Control dels impactes sobre el medi biòtic

Per poder controlar els impactes sobre el medi biòtic, s’utilitzaran mostres periòdiques per verificar que no

hi ha cap espècies ni hàbitat d’interès especial que no s’hagi analitzat en el inventari ambiental.

Tots els materials sobrants que s’hagin generat en l’obra es portaran a un abocador controlat.

En cas de ser necessari, es comprovarà que la revegetació es dugui a terme amb espècies autòctones i de

manera correcta.

Es vigilarà que no s’afecti cap arbre amb un diàmetre superior a 10 cm i cap espècie amenaçada

especificada anteriorment i que en conseqüència, el traçat del carril bici es vegi lleugerament canviat.

8.1.3. Control dels impactes sobre el medi paisatgístic

Es comprovarà que es restaurin correctament totes les vies d’accés temporal i les instal·lacions temporals

durant la fase d’obres.

També es farà un seguiment per tal de que la reconstrucció de la paret de pedra seca sigui reconstruïda

seguint les pautes descrites.



9. Pla de gestió de Residus

L’objectiu d’aquest pla és procedir a la recollida selectiva de tots els residus que es generin durant el

període de construcció del nou carril bici, per tal d’evitar la contaminació dels sòls i de l’aigua i no

deteriorar el paisatge.

Per això es important que abans de començar la obra es dugui a terme una bona planificació dels treballs

que s’hauran de portar a terme i els materials que s’utilitzaran.

9.1. Mesures de prevenció de residus

A continuació es detallen algunes mesures senzilles per prevenir la generació excessiva de residus.

Separació del residu en origen

Utilitzar materials amb una vida útil més llarga i que facilitin la seva reutilització, reciclatge o

valorització

Reduir els envasos i els embalatges

Informar als treballadors sobre la gestió dels residus

Programar el volum de terra que s’extraurà per poder prevenir el seu lloc d’emplaçament

Buscar materials que es puguin reutilitzar de la pròpia obra ja que d’aquesta manera deixaran de

ser considerats com a residus

Utilitzar sistemes industrialitzats i prefabricats per muntar-los en la pròpia obra i generar menys

residus

Racionalitzar i planificar la compra dels materials i el seu emmagatzematge

Utilitzar tècniques constructives “en sec”

Fer servir materials “no perillosos”

Sempre que sigui possible, utilitzar materials amb “certificat ambiental”

9.2. Reutilització, valorització o eliminació de residus

Com a principal actuació, es recomana que es dugui a terme una classificació en origen, ja que serà més

fàcil de ser valoritzat o reutilitzat, un contenidor ple d’un mateix residu homogeni que no pas un

contenidor amb tot tipus de residus, ja siguin inerts, no especials o especials. Aquests últims, els residus

especials, sempre hauran d’anar separat de la resta.

Si finalment, els residus no es poden separar en la mateixa obra, serà obligatori que es portin a una planta

de classificació on es tractaran per poder ser enviats a un gestor autoritzat que en faci la seva valorització,

o en el cas més desfavorable es portin cap a un abocador controlat.

Per aquest motiu es col·locaran diferents contenidors senyalitzats que indiquin quin tipus de residu hi

pertany.

Tot i que no en principi, en la obra en qüestió, no es duran a terme grans desmunts de terres, les principals

operacions de reutilització de materials serien per una banda la reutilització de les terres procedents de les

excavacions per ser utilitzades en la pròpia obra. Això farà que aquest material perdi la consideració de

residu. Per altre banda, quan el material no es pugui reutilitzar, s’estudiarà la seva valorització per poder

aprofitar els recursos obtinguts en aquest residu, sense posar en perill la salut humana ni el medi ambient.

Algunes de les operacions de valorització “in situ” que es poden realitzar serien les següents:

El reciclatge o la recuperació de matèries inorgàniques o orgàniques que no utilitzin dissolvents, i

metalls o compostos metàl·lics

La recuperació o la regeneració de dissolvents, àcids i bases

El tractament dels sòls com una mesura ecològica

Aprofitament d’aquest residus com a combustible per generar energia

L’acumulació d’aquest residus per tal de poder ser tractats

Si finalment, el residu no pot ser reutilitzat ni valoritzat, es procedirà a la seva eliminació. Aquesta pot ser

portant el residu a un abocador autoritzat o destruint-lo, total o parcialment, sempre i quan no es posi en

perill la salut humana ni el medi ambient.

9.3. Mesures per la separació de residus

A partir del que s’estableix en el RD 105/2008 del 1 de Febrer, els residus provinents de la construcció i la

demolició hauran de ser separats de les següents fraccions, quan aquestes superin les quantitats

establertes a continuació, de manera individual.

Formigó: 80 Tn

Metalls: 2 Tn

Fusta: 1 Tn

Maons, teules i ceràmics: 40 Tn

Vidre: 1 Tn

Plàstic: 0,5 Tn

Paper i Cartró: 0,5 Tn

La separació dels residus en la obra es durà a terme segons la seva tipologia: inerts, no especials i especials.

9.4. Gestió de residus generats

9.4.1. Residus especials

Al ser els residus més perillosos hauran de ser els més controlats. Es col·locaran bidons tapats i senyalitzats

amb els corresponents símbols de perillositat, per exemple, per els olis utilitzats en la zona de maquinaria o

els productes especials que es pugui utilitzar durant la fase d’obra. En cas d’utilitzar residus especials i



MEMÒRIA Pàgina 31

emmagatzemar-los, primer de tot s’impermeabilitzarà el terreny i es cobriran els bidons per protegir-los de

la pluja o l’excés de radiació.

Tots els residus que es generin hauran de ser transportats per gestor i transportistes autoritzats i mai es

podrà emmagatzemar a la obra durant un període superior als sis mesos.

9.4.2. Residus no especials

En les zones de la obra on es produeixi més activitat es col·locaran punts de recollida selectiva amb la

superfície suficient perquè es dugui a terme la separació dels residus segons la seva tipologia, ja sigui fusta,

vidre, paper, plàstics, ferro o matèria orgànica.

Es preveurà un servei de recollida dels contenidors de manera periòdica.

9.4.3. Residus inerts

Tenint en compte que es produiran diversos moviments de terres durant la fase de la obra, s’hauran de

trobar àrees aptes per poder utilitzar aquests residus per rehabilitar altres zones necessitades, reutilitzant

el residu extret. Aquestes àrees podrien ser des de camps de cultius abandonats fins zones amb activitats

extractives anteriors.

Tota la resta de materials que no compleixin les condicions necessàries per poder ser reutilitzats o reciclats,

es destinaran a un abocador controlat i legalitzat. Tot i això, el volum de terres extret serà molt poc

significatiu.

9.4.4. Aigües residuals

Totes les aigües residuals que es produeixin en les oficines, en les casetes de obra o en la mateixa obra es

destinaran al sistema de clavegueram existent.



MEMÒRIA Pàgina 32

10. CONCLUSIONS

La construcció d’un nou carril bici a la carretera Me-15 entre els PK 4+850 i PK 6+400 i d’incorporació i connexió del carril bici a la carretera Me-7 fins a la finca de Ses Salines situada al PK 21+700, comporta un benefici social molt elevat i necessari tot i que a la vegada també pot ocasionar diversos impactes ambientals que s’hauran de prevenir i minimitzar sempre que sigui possible fent que l’obra s’integri paisatgísticament i sigui sostenible ambientalment parlant. A més el fet que aquesta obra transcorri per una zona catalogada com a ANEI (Àrea Natural d’Especial Interès), la qual inclou una zona LIC i ZEPA amb un alt valor ecològic, fa encara més necessari realitzar el present estudi ambiental.

A continuació es mostra un resum dels principals impactes i les seves mesures preventives i correctores corresponents:

1. El nou traçat del carril bici ocuparà una nova extensió de 22.300 m2 de terreny majoritàriament rústic i la terra

vegetal es retirarà. Con a mesura mediambiental es proposa que es torni a recol·locar en la restitució dels

talussos generat a l’obra.

2. La maquinària només te que afectar a les zones destinades a la nova traça, sense ocupar espai dels voltants i

sempre que es pugui es treballarà al damunt del propi ferm del carril bici. Per aquest motiu es realitzarà una

correcte planificació inicial de les feines previstes.

3. El procés d’excavació provocarà un moviment de terres que s’haurà de gestionar correctament.

Per això s’utilitzarà tot el material possible que s’hagi extret de l’excavació per utilitzar en la obra, i la resta de

materials extrets es gestionaran adequadament sempre i quan no es puguin aprofitar en altres zones i obres

locals.

4. S’eliminarà gran part de la coberta vegetal dels talussos i del tram del nou carril bici. La maquinària i les

instal·lacions complementaries poden afectar la capa edàfica de les zones adjacents a la obra.

ES procedirà a la restauració vegetal de tots els trams que siguin possibles i sempre que es pugui es treballarà

des del damunt del ferm

5. La maquinària utilitzada podria provocar vessaments incontrolats, un augment de sòlids en suspensió durant

les obres i un augment dels nivells sonors de l’espai.

Per això la maquinària tindrà la ITV passada i es revisarà periòdicament la per tal d’evitar males combustions i

fuites de possibles contaminants. No es permetrà realitzar canvis d’olis durant les obres i en tot cas, sempre

reposarà sobre superfícies impermeables. Si es considera oportú es realitzaran regs periòdics i es controlaran

els silenciadors de les màquines que en disposin.

6. La creació del nou carril bici augmentarà la impermeabilització del terreny disminuint la capacitat d’infiltració.

Per això es col·locaran embornals que recondueixin l’aigua d’escorrentia fins els fluxos d’aigua naturals.

7. Ens trobem que s'han de perllongar fins a vuit passos d'aigua pluvial que es podria veure afectat si no es

respecten els seu fluxos naturals.

Per aquest motiu es contemplen en el projecte perllongar aquestes obres de fabrica per al pas pluvial,

considerant el complement que alguna d'elles també serveixen com a pas de fauna. Serà en aquests passos

pluvials on es connectaran les cunetes plantejades en el projecte

8. El fet de millorar i plantejar biondes de fusta, donen un caràcter a la zona de menys carretera i mes passeig,

millorant els aspectes visuals de la zona. Sempre que la normativa ho permeti es proposa col·locar bionda de

manera, ja que el dota al paisatge d'una visió més natural i menys metàl·lica

9. Tot i no haver detectat cap espècie protegida ni amenaçada, serà important assegurar que no s’afecta cap

exemplar d’elevat valor ecològic ja que ens trobem en una zona ANEI.

En tot cas, el procés de les obres estarà revistat per un ambientòleg o un altre tècnic competent per

comprovar que no s’afecta cap de les espècies descrites en el inventari ambiental o espècie d’elevada

importància per conservar. A més s’informarà a tots els operaris de la importància d’una correcta

conservació de l’espai i de les seves espècies de flora i fauna.

10. Totes aquelles espècies que puguin ser trasplantades es re col·locaran als voltants de l’obra realitzada. però

discriminant i es tindrà en compte aquelles espècies que no són trasplantables, com pins o que el seu

trasplantament pot arribar a no ser efectiu i convertir-se en negatiu per al futur

11. Pel que fa als arbres grans, aquest es salvaran sempre que sigui possible modificant el traçat del carril bici si fos

necessari. Especialment al que es refereix el tram de la Me-7 en el seu PK 22

12. Els impactes respecte la fauna es consideren compatibles sempre que es respectin les mesures preventives

proposades ja que ens trobem en una zona catalogada com a ZEPA i LIC.

13. Per evitar possibles afectacions a les aus de la zona, les obres es realitzaran, si escau, respectant els períodes

de nidificació.

14. Ens trobem en una zona catalogada com a ZEPA on hi trobem dos espècies d’aus amenaçades; el corriol

camanegre i el picaplatges petit. Aquestes espècies representen una gran importància ambiental tot i que no es

preveu que es vegin afectades pel projecte en qüestió. A més, és una zona propera a espais de nidificació de

diverses aus rapinyaires.

Per evitar possibles afectacions a les aus de la zona, les obres es realitzaran, si escau, respectant els períodes

de nidificació, que de manera general, es troben entre els mesos d’abril fins el juny.

15. També podem trobar a la zona la presència de la tortuga mediterrània, el calàpet verd o la granota arbòria,

espècies a tenir en compte durant el procés d’execució tot i que no es preveu la seva afectació.

Per tal de no afectar espècies terrestres, no es deixaran sèquies, solcs o rases a cel obert, i es revisaran a l’hora

de començar.



MEMÒRIA Pàgina 33

Tant els passos de fauna com els passos pluvials de petites dimensions, es recomana que es prolonguin fins a

entrar a la finca sense actuació, quedant l'altre costat de la nova paret seca, aconseguint d'aquesta manera que

la fauna de mida petita pugui creuar la carretera sense perillositat d'atropellament.

16. Respecte a totes les espècies arbustives que es troben a la traça del lateral de la carretera Me-15, es recomana

que siguin podades i coronades per al seu posterior torni a sembrar en els propis talussos generats per l'obra,

aconseguint d'aquesta manera accelerar el procés arbustiu de la zona

17. Es recomana que els murs de formigó a realitzar, tant els del pas inferior com els del mur que separen els

carrils bici en l'accés a Platges de Fornells, es realitzi un revestiment de pedra autòctona, amb la intenció de no

desmillorar la visual del paisatge i simulin paret seques.

18. Part de la paret seca es veurà afectada per les obres. Es reconstruirà tota aquella paret seca que es destrueixi i

a més es recobriran els murs de formigó existents per tal de que la integració paisatgística sigui més complerta.

S’utilitzaran materials que s’integrin el màxim possible en el paisatge.

19. El fet de millorar la seguretat dels vianants i usuaris del camí de Cavalls al llarg de tota la zona, convertirà els

impactes socioeconòmics, de seguretat ciutadana i de patrimoni en molt positius.

Sent un dels principals motius i de màxim pes, per al plantejament de l'obra, ja que la inseguretat que

actualment existeix en el tram de la carretera em-15, en la qual, ni existeix voral ni berma de seguretat al llarg

de 1500 metres, actualment és un punt d'alta possibilitat d'atropellament a ciclistes i vianants d'una de les

rutes més usuals de Menorca.

El nou carril bici suposarà una gran millora en seguretat per tots els usuaris del camí de cavalls ja que

l’alternativa que existia fins ara era perillosa, mal senyalitzada i poc atractiva.

A més, un nou carril bici millora la mobilitat, disminueix el tràfic rodat, augmenta la sostenibilitat de l’illa i

afavoreix al desenvolupament econòmic d’una manera indirecta creant poblacions ambientalment més

avançades.

Un cop realitzada aquesta memòria ambiental del projecte, es pot concloure que sempre que s’apliquin les mesures preventives i correctores proposades que minimitzin els potencials efectes negatius, el projecte està exclòs d’afectació significativa sobre el medi ambient i per tant resulta ADMISSIBLE.

Es Castell, Juny 2015

ARTTERRA SIMÈTRICA SL

JOFRE DE FEBRER BONILLA

Ambientòleg (Nº Col·legiat: 1.902)

[email protected]

676.23.18.23



ANNEX NÚM. 12.- EXPROPIACIONS



ANNEXE Nº 12 EXPROPIACIONS Pàgina 1

ÍNDEX

1 PARCEL·LES EXPROPIADES ................................................................................................ 2

2 VALORACIÓ ECONÒMICA ..................................................................................................... 2

3 DADES CATASTRALS ............................................................................................................ 2

4 FITXES CATASTRALS ............................................................................................................ 3




1 PARCEL·LES EXPROPIADES

S'ha intentat minimitzar la superficie d'expropiació, ja que el marge dret de la carretera és prou ampli per a

la cabuda de la gran part del carril bici.

Trobem varis punts que requereix expropiació, que queden identificats en els plànols d’expropiació.

superficie parcel·la nº 1 49,00 m2 parcel·la nº 2 623,00 m2 672,00 SES CASETES VELLES

parcel·la nº 3 1.710,00 m2 parcel·la nº 4 1.321,00 m2 parcel·la nº 5 932,00 m2 3.963,00 SES CASETES NOVES

parcel·la nº 6 1.775,00 m2 parcel·la nº 7 1.669,00 m2 parcel·la nº 8 911,00 m2 parcel·la nº 9 nº 10 821,00 m2 7.100,00 SES SALINES

parcel·la nº 11 198,00 m2 198 SALINES

SUMA 11.933,00 m2

2 VALORACIÓ ECONÒMICA

Segons les dades cadastrals de la parcel·la afectada corresponen a zona en rústic.

La superfície total a expropiar en sòl rústic en el terme municipal d'Es Mercadal és de 11.933m2.

Considerant per a la valoració un preu de referència de 5 € / m2 per a sòl rústici, la valoració

estimada en concepte de expropiación de sòl ascendeix a la quantitat de 59.665 €

3 DADES CATASTRALS

EXPROPIAT Nº 1

Finca denominada SES CASETES VELLES. Polígono 10. Parcela 2 Ref. Catastral : 07037A010000020000RI Sup: 672 m2 Afectación tanca nº 1 i nº2

EXPROPIAT Nº 2

Finca denominada SES CASETES NOVES Polígono 6. Parcela 17 Ref. Catastral : 07037A006000170000RO Sup: 3.963 m2 Afectación tanca nº 3, nº4 i nº 5

EXPROPIAT Nº 3

Finca denominada SES SALINES Polígono 8. Parcela 21 Ref. Catastral : 07037A008000210000RW Sup: 7.100 m2 Afectación tanca nº 6, nº7, nº 8, nº9 i nº 10

EXPROPIAT Nº 4

Finca denominada SALINES Polígono 8. Parcela 19 Ref. Catastral : 07037A008000190000RA Sup: 198 m2 Afectación tanca nº 10




4 FITXES CATASTRALS EXPROPIAT Nº 1




ANNEX NÚM. 13.- CONTROL QUALITAT



ANNEXE Nº 13 CONTROL QUALITAT Pàgina 1

ÍNDEX

1 ELECCIÓ D’UBICACIÓ EN PLANTA ..................................................................................... 2



ANNEXE Nº 13 CONTROL QUALITAT Pàgina 2

1 ELECCIÓ D’UBICACIÓ EN PLANTA

L'objectiu principal del projecte és la creació d'un carril bici amb un ample de 2.5 metres total, situat al

lateral esquerre de la carretera, en sentit des de Maó o Mercadal cap a Fornells.

CONTROL DE QUALITAT DEL FORMIGÓ NOMBRE I TIPUS D'ASSAJOS A REALITZAR: Es preveu la realització dels assajos per a control estadístic del formigó. Els assaigs a realitzar consistiran en el trencament de provetes fabricades, conservades i trencades segons UNE 83300: 84, 83301: 91, 83303: 84 i 83304.84. A l'efecte d'aquesta obra, es considera com a unitat de producció o pastada, els lots següents: LOT 1: Formigó de base de cunetes, ja que s'estima un volum no superior a 75 m3. L'execució es realitzarà en funció dels dies a formigonar, disposant d'un total de tres dies naturals cada sèrie dels que es pugui formigonar la fonamentació. CONTROL DE QUALITAT DEL AGLOMERAT. LOT 2: Corresponent a les partides d’aglomerat, complint la instrucció OC 10/2002, que no deixa de ser el compliment de l'article 510 del PG3, que queda reflectit en la partida de projecte.

MEZCLAS BITUMINOSAS

Marshall completo NLT-159 / NLT-168 500,00 Tn 3,00

Anàlisis granulomètric recuperació NLT-165 500,00 Tn 3,00

Contingut en lligant NLT-164 500,00 Tn 3,00

Comprovació reg d’adherència 4.000,00 m² 1,00

Comprovació reg d’imprimació 8.000,00 m² 1,00

Extracció testigos aglomerat ø75 500,00 Tn 3,00

Assajos fabricació en planta 1,00

CONTROL DE QUALITAT DE L'OBRA El control de qualitat de totes les unitats d'obra correspon al que especifica el PG-3, tenint destinat una partida a cost del contractista de fins a 1% del PEM.



ANNEX NÚM. 14.- JUSTIFICACIÓ DE PREUS

1 DESBROSSAMENT I TREBALL PREVIS

1.1 101 m2 m2. esbrossada dels laterals de la carretera, de terra vegetal i vegetació, d'un gruix

de 10 a 20 cm. D'amplaria variable fins a 10 metre, amb mitjans mecanics. Carrega

mecanica de material i brossa de desguas sobre camió i transport a abocador

controlat. Inclos taxes de abocador.

capataz 0,001 H 16,23 0,02CAPATÀSpeo 0,007 H 11,86 0,08PEÓmotonive 0,007 H 39,09 0,27MOTOANIVELLADORA, MITJANA 8 A 12 TNPALANEUM 0,020 H 23,58 0,47PALA CARREGADORA PNEUMATICS MITJACAMION12 0,010 H 26,39 0,26CAMIO DE 12 Ttaxes 0,010 UD 7,25 0,07TAXES D'ABOCADOR

Preu total per m2 .................................................. 1,17

1.2 106 UD. Ud. formació de pas inferior pel pas de l’aigua o pas de fauna, la partida inclou les

següents unitats:

Excavació en qualsevol tipus de terreny, en rasa, de forma transversal al vial, amb

una amplada de 80 cm i una fundaria fins als 2.5 metres. Amb una longitud mitja de 6

metres.

Col•locació dins la rasa de tubs de formigó de diàmetre de 40 cm interior, i un gruix

de paret superior als 5 cm. Amb una longitud mitja de 6 metres.

Recobriment del tub amb un gruix mix de 15 cm. Amb formigó tipus HM-15/P/40/IIa.

Rebliment amb terreny seleccionat de la pròpia excavació, compactat fins a la cota

del vial existent.

Formació de embocadures als dos costats, en forma de aletes i construïdes amb

pedra i morter

Neteja del marges per a un correcte drenatge.

Carca mecànica de runa sobrant sobre camió i transport a abocador controlat. Inclos

taxes de abocador

capataz 0,500 H 16,23 8,12CAPATÀSoficial 2,500 H 14,74 36,85OFICIAL DE 1ªpeo 5,000 H 11,86 59,30PEÓPALANEUM 2,500 H 23,58 58,95PALA CARREGADORA PNEUMATICS MITJABPREH400 6,000 M 24,01 144,06TUB FORMIGO PREFABRICAT 40 CMHM15SITU 1,440 M3 85,68 123,38FORMIGÓ HM15 ELAVORAT IN SITUCAMION12 2,500 H 26,39 65,98CAMIO DE 12 Ttaxes 6,600 UD 7,25 47,85TAXES D'ABOCADOR

Preu total per UD. .................................................. 544,49

1.3 107A ML Demolició de paret de pedra seca, carca mecànica de pedres sobre camió i transport

a abocador controlati, acopi a obra, o lloc per a la futura reconstrucció de la paret

seca.

capataz 0,010 H 16,23 0,16CAPATÀSoficial 0,010 H 14,74 0,15OFICIAL DE 1ªpeo 0,010 H 11,86 0,12PEÓC131U000 0,012 h 39,44 0,47Pala carregadora de 110 hpCAMION12 0,012 H 26,39 0,32CAMIO DE 12 T

Preu total per ML .................................................. 1,22

Annex de justificació de preus

Nº Codi Ud Descripció Total

CARRIL BICI FORNELLS Pàgina 1

1.4 107 ML Reconstrucció de paret de pedra de forma manual i amb característiques iguals a la

paret preexistent, amb material d’obra in situ procedent de la demolició prèvia de la

paret o d'aportació en cas necessari. Inclós formació de pas pluvial amb un forat de

50cm x 30 cm a cota de rasant de terraplé, situat cada 50 metres lineals, reforçat amb

formigó i rematat de forma similar a la pared existent ( a confirmar la seva execució

segons l'especialista mediambiental i la zona a construir la paret). Inclos una reixa

que no permeti la sortides dels animal de les finques. (veure document fotografic a la

memoria). La paret seca tindrà una base de 120 cm, i una alçada vista de 140 cm ,

amb coronació amb cobertores trebada amb formigó, d'una amplada mínima de 80

cm a la part uperior. Inclosa la cimentacío necesaria de la paret. (inclòs la formació

de la fonamentació de la paret seca amb ample 120 cm i excavació en terra de 20 cm)

capataz 0,300 H 16,23 4,87CAPATÀSoficial 1,400 H 14,74 20,64OFICIAL DE 1ªpeo 1,400 H 11,86 16,60PEÓ

Preu total per ML .................................................. 42,11

1.5 109 M2 Escombrada i desbrossada del paviment de la carretera, de restes de terra vegetal i

grava, amb mitjans mecànics. Carrega mecànica de material i brossa de desguàs

sobre camió i transport a abocador controlat. inclòs taxes de abocador. .

peo 0,008 H 11,86 0,09PEÓCBARREDO 0,003 H 28,77 0,09BARREDORA PNEUMATICS MITJANAPALANEUM 0,004 H 23,58 0,09PALA CARREGADORA PNEUMATICS MITJACAMION12 0,002 H 26,39 0,05CAMIO DE 12 Ttaxes 0,010 UD 7,25 0,07TAXES D'ABOCADOR

Preu total per M2 .................................................. 0,39

1.6 GD56U510 m Cuneta triangular d'una amplada de 0.6 m i 0,15 m de fondària, sense revestir, inclòs

excavació en terreny no classificat, refinat, càrrega i transport a l'abocador dels

materials resultants

capataz 0,007 H 16,23 0,11CAPATÀSpeo 0,015 H 11,86 0,18PEÓCAMION12 0,017 H 26,39 0,45CAMIO DE 12 TC131U025 0,009 h 34,65 0,31Retroexcavadora de 74 hpMOTONIVE 0,009 h 40,60 0,37Motoanivelladora de 125 hpC110U015 0,007 h 37,10 0,26Retroexcavadora de 74 hp, martell 200-400 kg%0500 5,000 % 1,70 0,09Medios auxiliares

Preu total per m .................................................. 1,77

1.7 G219U105 m Tall amb serra de disc de paviment de mescles bituminoses o formigó, fins a una

fondària de 20 cm. Inclòs carca mecànica de runa sobrant sobre camió i transport a

abocador controlat. Inclòs taxes de abocador

A0121000 0,083 h 16,60 1,38Oficial 1aA0112000 0,017 h 17,59 0,30Cap de collaC110U075 0,083 h 12,34 1,02Equip de màquina de serra de disc de diamant per a

tallarCAMION12 0,010 H 26,39 0,26CAMIO DE 12 Ttaxes 0,001 UD 7,25 0,01TAXES D'ABOCADOR

Preu total per m .................................................. 2,97

1.8 C1009 ud Talat d'arbre, trossejat de la mateixa, extracció de soca, càrrega i transport a planta

autoritzada, fins i tot taxes d'entrada, de branques, soca i resta de productes

resultants, fins i tot farcit i compactat del buit resultant, en cas necessari, amb terres

pròpies, mesura la unitat executada en obra. Inclòs carca mecànica de runa i restes

sobrants sobre camió i transport a abocador controlat. Inclòs taxes de abocador

Sense descomposició 48,27

Preu total redondeado per ud ...............................................… 48,27




1.9 G219U200 m2 Fresat per cm de gruix de paviment de mescles bituminoses, inclòs càrrega

mecànica o manual, transport a l'abocador o acopi per reaprofitament de l'obra dels

materials resultants, cànon d'abocament i manteniment de l'abocador

A0150000 0,003 h 14,37 0,04Manobre especialistaA0121000 0,001 h 16,60 0,02Oficial 1aA0112000 0,001 h 17,59 0,02Cap de collaC170E000 0,001 h 28,20 0,03Escombradora autopropulsadaC15018U1 0,001 h 30,20 0,03Camió de 200 hp, de 15 t (7,3 m3)C131U000 0,001 h 39,44 0,04Pala carregadora de 110 hpC110U080 0,001 h 77,71 0,08Fresadora de pavimenttaxes 0,010 UD 7,25 0,07TAXES D'ABOCADOR

Preu total redondeado per m2 ..............................................… 0,33

1.10 PODA M2 Neteja de zones arbrades, fins i tot coronació d'una altura de 4 metres. Situació al

talus Me-7.


Preu total redondeado per M2 ..............................................… 5,60




2 MOVIMENT DE TERRES

2.1 G221U010 m3 Excavació de terra vegetal, inclosa càrrega, transport a l'abocador, aplec, o lloc d'ús

en restitució de talussos, Inclòs i manteniment fins la seva utilització, inclòs cànon

d'abocament i manteniment de l'abocador del material no aprofitable. Queda inclòs

en la partida la segona càrrega de la terra vegetal lmacenada en apilament i la seva

posterior recol·locació en talussos o superfícies a restituir del projecte.

A0150000 0,012 h 14,37 0,17Manobre especialistaA0112000 0,002 h 17,59 0,04Cap de collaC15019U0 0,024 h 37,83 0,91Camió de 250 hp, de 20 t (9,6 m3)C131U000 0,012 h 39,44 0,47Pala carregadora de 110 hptaxes 0,010 UD 7,25 0,07TAXES D'ABOCADOR


2.2 G221U113 m3 Excavació de qualsevolt tipus deterreny en zones de desmunt, inclos de roca, amb

mitjans mecànics, amb càrrega i transport a l'abocador o lloc d'ús, inclòs cànon

d'abocament i manteniment de l'abocador de material no aprofitable.

A0112000 0,002 h 17,59 0,04Cap de collaA0150000 0,007 h 14,37 0,10Manobre especialistaC131U017 0,007 h 108,75 0,76Excavadora-carregadora de 385 hpC131U062 0,002 h 97,83 0,20Excavadora sobre erugues amb escarificador (D-9)C1501U03 0,022 h 62,19 1,37Camió tractor de 450 hp, de 36 t (17,5 m3)C110U025 0,005 h 41,55 0,21Retroexcavadora de 95 hp, martell 800-1500 kgtaxes 0,010 UD 7,25 0,07TAXES D'ABOCADOR


2.3 G226U030 m3 Terraplenat o pedraplenat amb sòl procedent de la pròpia obra, estesa i compactació

segons condicions del Plec de Prescripcions Tècniques, mesurat sobre perfil teòric

A0112000 0,001 h 17,59 0,02Cap de collaA0150000 0,006 h 14,37 0,09Manobre especialistaB0111000 0,050 m3 1,09 0,05AguaC133U002 0,003 h 43,59 0,13Motoanivelladora de 150 hpC131U060 0,006 h 52,31 0,31Excavadora sobre erugues amb escarificador (D-7)C133U040 0,006 h 50,56 0,30Corró vibratori autopropulsat de 14 a 18 tC1502U10 0,003 h 29,46 0,09Camió cisterna de 6000 l% 5,000 % 1,00 0,05


2.4 G227U010 m3 Esplanada amb sòl seleccionat tipus 2, procedent de prestec, segons condicions del

Plec de Prescripcions Tècniques, en coronació de terraplens o sobre desmunt,

estesa i compactada al 100% del PM, mesurat sobre perfil teòric

A0112000 0,002 h 17,59 0,04Cap de collaA0140000 0,007 h 13,89 0,10ManobreB03DU101 1,000 m3 6,50 6,50Classif. i aport. sòl selecc. tipus 2, prestecB0111000 0,050 m3 1,09 0,05AguaC1502U10 0,004 h 29,46 0,12Camió cisterna de 6000 lC133U002 0,004 h 43,59 0,17Motoanivelladora de 150 hpC133U040 0,007 h 50,56 0,35Corró vibratori autopropulsat de 14 a 18 tC131U060 0,007 h 52,31 0,37Excavadora sobre erugues amb escarificador (D-7)% 5,000 % 7,70 0,39





3 PAVIMENTACIÓ

3.1 201 M2 m2. subministrament i estès de reg d’imprimació amb emulsió bituminosa aniònica

EAL-2 amb una dotació de 1.2 kg/m2.

oficial 0,002 H 14,74 0,03OFICIAL DE 1ªC1702D00 0,002 H 26,86 0,05CAMIO CISTERNA PER A REG ASFALTICB0551322 1,200 KG. 0,66 0,79EMULSIO BITUMINOSA ANIONICA EAL-2


3.4 204 TN Subministrament de mescla bituminosa en calent tipus AC16 surf D (antiga D-12)

amb àrid calcari i betum asfàltic de penetració (B 60/70) amb una dotació entre 4.7 a

4.9% de betum, estesa i compactada al 98% de l'assaig Marshall en capes de

rodadura per a paviments de vials. Inclòs tintada de color terracota oa determinar per

la DO. Amb gruix de 4 cm

capataz 0,020 H 16,23 0,32CAPATÀSoficial 0,015 H 14,74 0,22OFICIAL DE 1ªpeo 0,030 H 11,86 0,36PEÓC13350C0 0,100 H 27,77 2,78CORRO VIBRATORI AUTOPROPULSAT 14TC1709B00 0,100 H 35,21 3,52ESTENEDORA DE MESCLA BITUMINOSAC170D0A0 0,100 H 27,89 2,79CORRO VIBRATORI AUTOPROP PNEUMATICterracot 12,000 kg 1,00 12,00TIENTE PARA AGLOMERADO COLOR TERRACOTAB9H17210B 1,000 TN 61,00 61,00MESCLA BITUMINOSA AC16SurfD

Preu total redondeado per TN ...............................................… 82,99

3.5 C3002 m3 Suministro, extendido y compactación de Base de zahorra artificial colocada con

motoniveladora y compactado del material al 100 % del PM. Cumpliendo

prescripciones del PG-3. Incluido parte proporcional de medidas de control de

calidad según PG-3 y PG-4,.

PEON 0,044 H 14,41 0,63PEON SUELTOCAMIONCI 0,005 H 35,27 0,18CAMIÓN CISTERNA 12 M3RODILLOVI 0,025 H 38,61 0,97RODILLO VIBRATORIO AUTOPROPULSADOMOTONIVE 0,025 h 40,60 1,02Motoanivelladora de 125 hpB0111000 0,050 m3 1,09 0,05AguaCAMION12 0,050 H 26,39 1,32CAMIO DE 12 TB0372000 1,000 m3 15,00 15,00Zahorras artificial base


3.6 C3010 M3 Hormigón HA-25/B/20/IIb de fck-25 N/mm2, consistencia blanda, Tmax. 20 mm,

exposición normal-humedad media (ambiente IIb), elaborado en central, vertido

mediante camión bomba y vibrado, para armar, en proteccion de servicios varios

B0001.0030 0,500 H 15,37 7,69OFICIAL DE 1ªB0002.0030 1,000 H 12,38 12,38PEON SUELTOB0903.0140 1,000 M3 12,78 12,78Camió bomba formigóA0202.0210 1,000 M3 123,98 123,98HA-25/B/20/IIb CENTRAL% 3,000 % 156,80 4,70


3.7 C3012 ML Bordillo prefabricado de hormigón incluyendo solera de H-150 de 15 cm de grava,

colocado, nivelado y rejuntado, dimensiones de 22 x 20 x 50 cm a colocar en isleta de

rotonda.

CAPCOLLA 0,050 H 17,85 0,89CapatazOFICIAL1 0,100 H 16,21 1,62Oficial de 1ªUMAOB.PEON 0,101 H 13,05 1,32PeónUMATE.BB-R 1,050 ML 4,65 4,88Bordillo RemontableUMATE.H125 0,020 M3 101,31 2,03Elaboración de hormigón HM-12,5-IIa-20UMATE.H250 0,010 M3 133,09 1,33Elaboración hormigon H-200

Preu total redondeado per ML ..............................................… 12,07




3.8 GD57U115 m2 Cuneta-berma de formigó, d'una amplada mínima de 2.0 m i fins a 2.75 metres. Amb

un gruix de 0,10 m de fondària, realitzada amb un o dos plans, amb un revestiment

mínim de 10 cm de formigó de 20 N/mm2 de resistència característica a compressió.

Formigó de planta. Inclòs excavació de terreny no classificat, refinat, càrrega i

transport a l'abocador dels materials resultants. nclòs part proporcional d'encofrat de

fusta, Desencofrant i formació de juntes de dilatació cada 5 metres.

A0112000 0,003 h 17,59 0,05Cap de collaA013U001 0,018 h 14,75 0,27AjudantA0121000 0,018 h 16,60 0,30Oficial 1aA0150000 0,009 h 14,37 0,13Manobre especialistaB060U110 0,150 m3 86,12 12,92Formigó de 20 N/mm2, c.plàstica i granulat 20mmB0A142U0 0,025 kg 0,83 0,02Filferro recuit,d=1,6 mmB0A3UC10 0,075 kg 0,89 0,07Clau acerB0D7UC02 0,230 m2 0,93 0,21Amortització tauler de pi 22 mm, 10 usosB0D21030 0,700 m 0,26 0,18Amortització de tauló de fusta de pi per a 10 usosB0DZA000 0,025 l 1,62 0,04DesencofrantC15018U1 0,005 h 30,20 0,15Camió de 200 hp, de 15 t (7,3 m3)C131U025 0,007 h 34,65 0,24Retroexcavadora de 74 hpMOTONIVE 0,002 h 40,60 0,08Motoanivelladora de 125 hpC110U015 0,002 h 37,10 0,07Retroexcavadora de 74 hp, martell 200-400 kg%0500 5,000 % 14,70 0,74Medios auxiliares


3.11 GD56U510 m Cuneta triangular d'una amplada de 0.6 m i 0,15 m de fondària, sense revestir, inclòs

excavació en terreny no classificat, refinat, càrrega i transport a l'abocador dels

materials resultants

capataz 0,007 H 16,23 0,11CAPATÀSpeo 0,015 H 11,86 0,18PEÓCAMION12 0,017 H 26,39 0,45CAMIO DE 12 TC131U025 0,009 h 34,65 0,31Retroexcavadora de 74 hpMOTONIVE 0,009 h 40,60 0,37Motoanivelladora de 125 hpC110U015 0,007 h 37,10 0,26Retroexcavadora de 74 hp, martell 200-400 kg%0500 5,000 % 1,70 0,09Medios auxiliares

Preu total redondeado per m ................................................… 1,77




4 OBRES DE DRENATGE TRANSVERSAL EN TUBS

4.1 G222U107 m3 Excavació de terreny no classificat en rases, pous o fonaments, amb mitjans

mecànics, incloses part proporcional en roca i tall prèvi en talussos, càrrega i

transport a l'abocador, aplec o lloc d'ús, inclòs cànon d'abocament i manteniment de

l'abocador

A0112000 0,008 h 17,59 0,14Cap de collaA0150000 0,022 h 14,37 0,32Manobre especialistaC110U025 0,028 h 41,55 1,16Retroexcavadora de 95 hp, martell 800-1500 kgC131U028 0,014 h 43,11 0,60Retroexcavadora de 95 hpC15019U0 0,049 h 37,83 1,85Camió de 250 hp, de 20 t (9,6 m3)% 5,000 % 4,10 0,21


4.2 G228U010 m3 Rebliment i compactació de rases, pous i fonaments, amb material procedent de la

pròpia obra, inclòs selecció, garbellat, càrregues i transports intermedis, estesa i

compactació segons condicions del Plec de Prescripcions Tècniques, mesurat sobre

perfil teòric

A0150000 0,057 h 14,37 0,82Manobre especialistaA0112000 0,012 h 17,59 0,21Cap de collaB0111000 0,050 m3 1,09 0,05AguaB03DU005 1,200 m3 0,29 0,35Classif. i aport. de terra per a rebliments localitzats, de

l'obraC131U028 0,024 h 43,11 1,03Retroexcavadora de 95 hpC133U070 0,048 h 9,47 0,45Picó vibrant dúplex de 1300 kgC1502U10 0,005 h 29,46 0,15Camió cisterna de 6000 l% 5,000 % 3,10 0,16


4.3 G450U040 m3 Formigó HM-20 per a fonaments i encepats, inclòs col·locació, vibrat i curat

A0121000 0,150 h 16,60 2,49Oficial 1aA013U001 0,150 h 14,75 2,21AjudantA0112000 0,075 h 17,59 1,32Cap de collaA0140000 0,150 h 13,89 2,08ManobreB060U310 1,050 m3 70,53 74,06Formigó HM-20, c.plàstica i granulat 20 mmC1700006 0,180 h 1,44 0,26Vibrador intern de formigóCZ12U00A 0,090 h 12,72 1,14Compressor portàtil de 7/10 m3/min de cabalC1701U10 0,045 h 74,43 3,35Camió amb bomba de formigonar% 5,000 % 86,90 4,35


4.4 G450U060 m3 Formigó HA-25 per a alçats, piles i taulers, inclòs col·locació, vibrat i curat

A0140000 0,088 h 13,89 1,22ManobreA013U001 0,088 h 14,75 1,30AjudantA0121000 0,132 h 16,60 2,19Oficial 1aA0112000 0,044 h 17,59 0,77Cap de collaB060U440 1,050 m3 123,98 130,18Formigó HA-25, c.fluida i granulat 20 mmCZ11U001 0,053 h 5,04 0,27Grup electrògen de 80/100 kVA, amb consums

inclososC1701U10 0,053 h 74,43 3,94Camió amb bomba de formigonarC1700006 0,211 h 1,44 0,30Vibrador intern de formigóCZ12U00A 0,053 h 12,72 0,67Compressor portàtil de 7/10 m3/min de cabal% 5,000 % 140,80 7,04





4.5 G4D0U015 m2 Encofrat i desencofrat pla en parament vist

A013U001 0,293 h 14,75 4,32AjudantA0112000 0,098 h 17,59 1,72Cap de collaA0121000 0,391 h 16,60 6,49Oficial 1aA0140000 0,293 h 13,89 4,07ManobreB0D629A0 0,030 cu 15,59 0,47Amortització puntal met.telescòpic h=5m, 150 usosB0DZU005 0,400 u 0,79 0,32Materials auxiliars per a encofrarB0DZA000 0,075 l 1,62 0,12DesencofrantB0D21030 3,000 m 0,26 0,78Amortització de tauló de fusta de pi per a 10 usosB0D7U011 1,000 m2 2,57 2,57Amortització tauler encadellat de pi 22 mm, 3 usosCZ11U001 0,098 h 5,04 0,49Grup electrògen de 80/100 kVA, amb consums

inclososC150GU10 0,020 h 40,19 0,80Grua autopropulsada de 12 t% 5,000 % 22,20 1,11


4.6 G4B0U020 kg Acer B 500 S en barres corrugades de límit elàstic no menor de 500 N/mm2, col·locat

A0112000 0,001 h 17,59 0,02Cap de collaA013U001 0,007 h 14,75 0,10AjudantA0121000 0,007 h 16,60 0,12Oficial 1aB0A142U0 0,010 kg 0,83 0,01Filferro recuit,d=1,6 mmB0B2U002 1,050 kg 0,46 0,48Acer b/corrugada B 500 SC1503U10 0,001 h 30,71 0,03Camió grua de 5 t% 5,000 % 0,80 0,04

Preu total redondeado per kg ...............................................… 0,80

4.7 GD75U070 m Canalització amb tub de formigó vibropremsat de 80 cm de diàmetre, inclòs base i

reblert per sobre de la generatriu superior amb formigó de 15 N/mm2 de resistència

característica a la compressió, segons plànols

A0150000 0,517 h 14,37 7,43Manobre especialistaA0121000 0,258 h 16,60 4,28Oficial 1aA0112000 0,067 h 17,59 1,18Cap de collaB060U110 1,470 m3 86,12 126,60Formigó de 20 N/mm2, c.plàstica i granulat 20mmB071UC01 0,012 m3 66,29 0,80Morter M-80BD75U120 1,050 m 49,53 52,01Tub formigó vibropremsat Ø= 80 cmCZ12U00A 0,092 h 12,72 1,17Compressor portàtil de 7/10 m3/min de cabalC1700006 0,183 h 1,44 0,26Vibrador intern de formigóC1503U10 0,167 h 30,71 5,13Camió grua de 5 t% 5,000 % 198,90 9,95


4.8 C4009 m Suministro y colocación de tuberia para red de saneamiento o pluviales, enterrado

bajo vial, de PVC de pared corrugada doble color teja y rigidez 8 kN/m2; con un

diámetro nominal de 400 mm. y con unión por junta elástica, fabricada según la

norma UNE-53332 Colocado en zanja, sobre una cama de arena de 10 cm.

debidamente nivelada, relleno lateralmente y superiormente hasta 10 cm por encima

de la generatriz con arena de segunda; compactando ésta hasta los riñones y

posterior relleno hasta la coronación del pavimento de material seleccionado. Con

p.p. de medios auxiliares y sin incluir la excavación. (arena no incluida)

OFICIAL_1 0,162 H 16,21 2,63OFICIAL DE 1ªPEON 0,325 H 14,41 4,68PEON SUELTOBD7FU080 1,500 m 12,43 18,65Tubo pvc,DN315mm,junta elástica





4.9 FD75DA75 m Canalització per a pasos de serveis amb tub de formigó de D 60 cm, rejuntat

interiorment amb morter sec de ciment 1:4 amb additius plastificants, formació de

rasa, solera de 15 cm, rebliment fins a mig tub i argollat amb formigó HM-20/P/20/I i

resta fins paviment amb material seleccionat i purgat. Segons plànols. Totalment

acabat

A012N000 0,850 h 17,92 15,23Oficial 1a d'obra públicaA0140000 0,900 h 13,89 12,50ManobreB0111000 1,000 m3 1,09 1,09AguaBD75D000 1,050 m 13,83 14,52Tub de form.D=60cm vibropremsatB0641080 0,344 m3 77,16 26,54Formigó HM-20/P/20/I,>=200kg/m3 cimentB0718000 6,640 kg 0,08 0,53Morter sec ciment 1:4+plastific.C1315010 1,140 h 30,87 35,19Retroexcavadora petita% 5,000 % 105,60 5,28


4.10 FD5J0020 u Embornal senzill 'in situ' o prefabricat, segons plànols, inclou la formació o

subministrament, col·locació i marc massisat amb formigó HM-20 i reixa de fosa

dúctil de 1000x500 mm de 40 mm d'alçada, classe C-250, amb reixa interior per

minimitzar l'afecció a la fauna. Tot inclòs completament acabat.

A0140000 0,800 h 13,89 11,11ManobreA0121000 0,800 h 16,60 13,28Oficial 1a%NAAA0100 1,000 % 24,40 0,24Despeses auxiliarsBD5MUE20 1,000 u 35,42 35,42EmbornalB0A2UZ10 0,500 m2 1,19 0,60Tela metàl·lica pas interior malla =<20 mmB064300C 0,145 m3 59,44 8,62Formigó HM-20/P/20/I,>=200kg/m3 cimentB0311500 0,060 t 18,17 1,09Sorra pedra calc. 0-3,5 mmBD5Z9CC0 1,000 u 39,18 39,18Bast.+reixa,fos.dúc.abatib+tanca,p/embor.,750x300x40

mm,C250,sup.absor.=10dm2% 5,000 % 109,50 5,48

Preu total redondeado per u .................................................… 115,02

4.11 FDZ40005 u Broquet de desguàs protecció sortida tub de formigó clavegueram D 600-800 mm

format per base de formigó HA-25 i enmacat de pedra, aletes de formigó HA-25 i

llinda de contenció de terres de formigó HA-25, incloent-hi excavació i reblert de

terres i formigó HM-20 d'anivellament. Tot inclòs completament acabat.

A0140000 2,000 h 13,89 27,78ManobreA0121000 2,000 h 16,60 33,20Oficial 1a%NAAA0100 1,000 % 61,00 0,61Despeses auxiliarsB0D625A0 0,100 cu 8,56 0,86Puntal metàl·lic telescòpic h=3m,150usosB065960C 1,750 m3 69,54 121,70Formigó HA-25/P/20/IIa,>=275kg/m3 cimentB0A31000 0,100 kg 1,15 0,12Clau acerB0341000 0,350 m3 20,20 7,07Rebuig pedreraB0DZA000 0,500 l 1,62 0,81DesencofrantB0D21030 10,000 m 0,26 2,60Amortització de tauló de fusta de pi per a 10 usosB0D31000 0,100 m3 211,79 21,18Llata fusta piB069300B 0,025 m3 63,00 1,58Formigó reciclat HRM-20/B/20/I,>=200kg/m3 cimentC1315020 0,333 h 44,09 14,68Retroexcavadora mitjanaC133A030 0,333 h 9,47 3,15Picó vibrant,dúplex,1300 kgD0B2I005 104,570 kg 0,69 72,15Acer b/corrug.obra man.taller B 500 S% 5,000 % 307,50 15,38





5 SEÑALIZATCIÓ HORIZONTAL

5.1 301 ML ml. pintat sobre paviment d’una faixa discontinua de 10 cm separació 2/1, amb

pintura reflectora i microesferes de vidre, amb maquina autopropulsada, inclòs el

premarcatge

capataz 0,001 H 16,23 0,02CAPATÀSoficial 0,001 H 14,74 0,01OFICIAL DE 1ªpeo 0,020 H 11,86 0,24PEÓC1B02A000 0,006 H 26,78 0,16MAQUINA AUTOPROP PER PINTAR VIALB8ZB1000 0,054 KG 0,55 0,03PINTURA REFLECTORA SENYALITZACIOBBM1M000 0,360 KG. 0,38 0,14MICROESFERES DE VIDRE


5.2 303 M2. m2. pintat sobre paviment de faixes superficials, amb pintura reflectora i

microesferes de vidre, amb maquina d’accionament manual, inclòs el premarcatge.

capataz 0,037 H 16,23 0,60CAPATÀSoficial 0,139 H 14,74 2,05OFICIAL DE 1ªpeo 0,136 H 11,86 1,61PEÓC1B02B00 0,150 H 26,02 3,90MAQUINA PER A PINTAR BANDES DE VIALB8ZB1000 1,080 KG 0,55 0,59PINTURA REFLECTORA SENYALITZACIOBBM1M000 0,720 KG. 0,38 0,27MICROESFERES DE VIDRE

Preu total redondeado per M2. .............................................… 9,02

5.3 GBA1G110 m Pintat sobre paviment d'una faixa contínua de 10 cm, amb pintura reflectora i

microesferes de vidre, amb màquina autopropulsada

A0121000 0,008 h 16,60 0,13Oficial 1aA0140000 0,004 h 13,89 0,06ManobreBBM1M000 0,480 KG. 0,38 0,18MICROESFERES DE VIDREB8ZB1000 0,310 KG 0,55 0,17PINTURA REFLECTORA SENYALITZACIOC1B02A00 0,003 h 26,49 0,08Màquina p/pintar banda vial autopropulsada%0500 5,000 % 0,60 0,03Medios auxiliares


5.4 GBA1F110 m Pintat sobre paviment d'una faixa contínua de 15 cm, amb pintura reflectora i

microesferes de vidre, amb màquina autopropulsada

A0140000 0,004 h 13,89 0,06ManobreA0121000 0,008 h 16,60 0,13Oficial 1aB8ZB1000 0,076 KG 0,55 0,04PINTURA REFLECTORA SENYALITZACIOBBM1M000 0,038 KG. 0,38 0,01MICROESFERES DE VIDREC1B02A00 0,004 h 26,49 0,11Màquina p/pintar banda vial autopropulsada% 5,000 % 0,40 0,02


5.5 C5020 M2 Premarcatge i dos aplicacións de pintura sense esferitas en pintat de carril bici, de

color vermell òxid. Dotació de 720 grams de pintura per metre quadrat.

OFICIAL_1 0,100 H 16,21 1,62OFICIAL DE 1ªPEO 0,100 H 13,05 1,31PEON SUELTOUMAQU.MAAU 0,100 H 15,69 1,57Marcadora autopropulsada 20cvUMATE.PIVIRO 0,720 KG 1,27 0,91Pintura roja óxido





5.6 GBC1U270 u Captafars per a barrera de seguretat metàl·lica, amb revestiment reflectant DG nivell

3, a una cara, totalment col·locat

A0121000 0,056 h 16,60 0,93Oficial 1aA013U001 0,056 h 14,75 0,83AjudantBBC1U270 1,000 u 2,55 2,55Captafars barrera seg. reflectant DG nivell 3, a una

caraC1503U10 0,014 h 30,71 0,43Camió grua de 5 t% 5,000 % 4,70 0,24





6 SENYALITZACIÓ VERTICAL

6.1 GBB1U111 u Placa circular de 90 cm de diàmetre, per a senyals de trànsit, amb revestiment

reflectant HI nivell 2 i lànimes microprismatiques, inclosos elements de fixació al

suport, sense incloure el suport, totalment col·locada

A0121000 0,272 h 16,60 4,52Oficial 1aA013U001 0,272 h 14,75 4,01AjudantBBM1U111 1,000 u 71,67 71,67Placa circular de d 90 cm, reflectància nivell 2C1503U10 0,068 h 30,71 2,09Camió grua de 5 t% 5,000 % 82,30 4,12


6.2 GBB1U102 u Placa triangular de 135 cm de costat, per a senyals de trànsit, amb revestiment

reflectant HI nivell 2, i lànimes microprismatiques, inclosos elements de fixació al

suport, sense incloure el suport, totalment col·locada

A0121000 0,313 h 16,60 5,20Oficial 1aA013U001 0,313 h 14,75 4,62AjudantBBM1U102 1,000 u 90,82 90,82Placa triangular de 135 cm, reflectància nivell 2C1503U10 0,078 h 30,71 2,40Camió grua de 5 t% 5,000 % 103,00 5,15


6.3 GBB1U134 u Placa d'acer galvanitzat de 90x90 cm, per a senyals de trànsit d'indicacions generals

(S-1/S-29) i carrils (S-50/S-63), amb revestiment reflectant HI nivell 2, i lànimes

microprismatiques, inclosos elements de fixació al suport, sense incloure el suport,

totalment col·locada

A0121000 0,292 h 16,60 4,85Oficial 1aA013U001 0,292 h 14,75 4,31AjudantBBM1U134 1,000 u 97,91 97,91Placa acer.galv.de 90x90 cm, reflectància nivell 2C1503U10 0,073 h 30,71 2,24Camió grua de 5 t% 5,000 % 109,30 5,47


6.4 GBB11361 u Placa amb làmina reflectora d'intensitat normal, octogonal de 90 cm de diàmetre, i

lànimes microprismatiques, per a senyals de trànsit, fixada mecànicament

A0140000 0,800 h 13,89 11,11ManobreBBM13702 1,000 u 117,59 117,59Placa octogonal,D=90cm làm.reflectora% 5,000 % 128,70 6,44


6.5 C5008 UD Placa reflexiva tipus S-800 de 0.50 x 0.16 m. Inclòs fixació als elements de sustención

OFICIAL1 0,250 H 16,21 4,05Oficial de 1ªUMAOB.PEON 1,000 H 13,05 13,05PeónUMATE.PX01 1,000 UD 154,89 154,89Placa reflexiva 1.3 x 0.35

Preu total redondeado per UD ..............................................… 171,99

6.6 305 UD ud. senyal composta placa reflectora d’intensitat normal octogonal, de 90 cm de

diàmetre, per a senyals de transit, fixada mecànicament amb suport rectangular

d’acer inoxidable de 4x8 cm. inclòs tots els elements auxiliar, totalment muntada i

acabada

oficial 0,365 H 14,74 5,38OFICIAL DE 1ªpeo 0,734 H 11,86 8,71PEÓBBM13602 1,000 U 44,69 44,69PLACA DE D 60 CM REFLECTORAHM15SITU 0,180 M3 85,68 15,42FORMIGÓ HM15 ELAVORAT IN SITUPOSACE48 3,500 ML 5,94 20,79POSTE D'ACER





6.7 GBBZU006 u Suport rectangular d'acer galvanitzat de 100x50x3 mm, per a la col·locació de una o

dues senyals de trànsit en carreteres, inclòs fonamentació i col·locació

A0121000 0,400 h 16,60 6,64Oficial 1aA0150000 0,400 h 14,37 5,75Manobre especialistaBBMZU106 4,400 m 13,76 60,54Suport d'acer galvanitzat de 100x50x3 mm, per a

senyals de trànsitB060U110 0,175 m3 86,12 15,07Formigó de 20 N/mm2, c.plàstica i granulat 20mmC131U025 0,100 h 34,65 3,47Retroexcavadora de 74 hpC1503U10 0,080 h 30,71 2,46Camió grua de 5 t% 5,000 % 93,90 4,70


6.8 C5015 M2 Cartell d'alumini extrusionat reflectant amb tots els elements necessaris.

OFICIAL1 0,200 H 16,21 3,24Oficial de 1ªUMAOB.PEON 0,400 H 13,05 5,22PeónUMATE.CAEX 1,000 UD 267,85 267,85Cartel aluminio extrusionadoE.G.


6.9 C5013 ML Pal doble T tipus IPN-14 galvanitzat amb tots els elements accessoris, fins i tot

fonamentació ..

OFICIAL1 0,500 H 16,21 8,11Oficial de 1ªUMAOB.PEON 1,500 H 13,05 19,58PeónUMATE.DT14 1,000 ML 24,60 24,60Poste doble T IPN-14UMATE.EXHO 0,160 49,59 7,93Excavación y hormigón


6.10 GBBVU001 m3 Fonamentació per a plaques i panells de senyalització vertical d'alumini, amb formigó

HM-20, inclosa excavació, càrrega i transport a l'abocador del material sobrant i

col·locació dels perns d'ancoratge roscats (sense el subministre), segons plànols,

totalment acabada

A0150000 0,800 h 14,37 11,50Manobre especialistaA0140000 0,800 h 13,89 11,11ManobreA0121000 0,800 h 16,60 13,28Oficial 1aA0112000 0,240 h 17,59 4,22Cap de collaB060U310 1,200 m3 70,53 84,64Formigó HM-20, c.plàstica i granulat 20 mmC1700006 1,600 h 1,44 2,30Vibrador intern de formigóC110U025 0,080 h 41,55 3,32Retroexcavadora de 95 hp, martell 800-1500 kgC131U028 0,240 h 43,11 10,35Retroexcavadora de 95 hpC15019U0 0,320 h 37,83 12,11Camió de 250 hp, de 20 t (9,6 m3)CZ12U00A 0,800 h 12,72 10,18Compressor portàtil de 7/10 m3/min de cabal% 5,000 % 163,00 8,15


6.11 GBC1U130 u Panell direccional de 80x40 cm, amb revestiment reflectant HI nivell 2, inclosos

elements de fixació al suport, sense incloure el suport, totalment col·locat segons

plànols

A0121000 0,250 h 16,60 4,15Oficial 1aA013U001 0,250 h 14,75 3,69AjudantBBC1U130 1,000 u 46,75 46,75Panell direccional de 80x40 cm amb revest. reflec. HI

nivell 2C1503U10 0,063 h 30,71 1,93Camió grua de 5 t% 5,000 % 56,50 2,83





6.12 GBC1U260 u Fita de vèrtex de 120 cm de diàmetre, per a bifurcació, amb revestiment reflectant DG

nivell 3, totalment col·locada

A0121000 1,000 h 16,60 16,60Oficial 1aA013U001 1,000 h 14,75 14,75AjudantBBC1U260 1,000 u 211,55 211,55Fita de vèrtex de 120 cm de Ø, per a bifurca., amb

revest. reflec. DG nivell 3C1503U10 0,250 h 30,71 7,68Camió grua de 5 t% 5,000 % 250,60 12,53


6.13 plafon ud plafó informatiu de situació i aparcament, compost de fusta tyratada amb autoclau.

De dimensions de 150 cm per 120 cm d'alt. Amb suports de fusta quadrada de 15 cm i

ancorats a terra amb una fonamentació de 50x50x50 cm de formigó en massa



6.14 GBBRETI u Retirada de senyal de qualsevol mida i qualsevol tipus, circular, triangular, quadrada,

etc. Incloent retirada de pal de suport. Incloent retirada de fonamentació. Amb

transport a planta de reciclatge, incloent canó d'abocador

A0121000 0,150 h 16,60 2,49Oficial 1aA013U001 0,150 h 14,75 2,21AjudantC1503U10 0,050 h 30,71 1,54Camió grua de 5 ttaxes 1,000 UD 7,25 7,25TAXES D'ABOCADOR% 5,000 % 13,50 0,68





7 BARRERES DE SEGURETAT

7.1 GB2AU503BB m Desmuntar barrera seguretat galvanitzada, pals, cargols i reposició paviment

A0112000 0,048 h 17,59 0,84Cap de collaA0121000 0,096 h 16,60 1,59Oficial 1aA0150000 0,096 h 14,37 1,38Manobre especialistaC150U004 0,048 h 6,39 0,31Furgoneta de 3500 kgC1503U10 0,024 h 30,71 0,74Camió grua de 5 tC1B0AU05 0,048 h 24,87 1,19Màquina per a clavar muntants metàl·licsC200PU00 0,048 h 2,61 0,13Equip+elem.aux.p/soldadura elèctricaCZ11U000 0,048 h 4,40 0,21Grup electrògen de 45/60 kVA, amb consums inclosos% 5,000 % 6,40 0,32


7.2 GB2AU503CC m Desmuntar xapa protecció motoristes, suport a pal i suport intermedi

A0112000 0,048 h 17,59 0,84Cap de collaA0121000 0,096 h 16,60 1,59Oficial 1aA0150000 0,096 h 14,37 1,38Manobre especialistaC150U004 0,048 h 6,39 0,31Furgoneta de 3500 kgC200PU00 0,048 h 2,61 0,13Equip+elem.aux.p/soldadura elèctricaCZ11U000 0,048 h 4,40 0,21Grup electrògen de 45/60 kVA, amb consums inclosos% 5,000 % 4,50 0,23


7.3 GB2AU503 m Barrera de seguretat metàl·lica simple, amb separador, tipus BMSNA4/120b,

galvanitzada en calent, incloent tanca de secció doble ona, part proporcional de

separador, pal de perfil tubular de 120x55 mm cada 4 m, elements de fixació, material

auxiliar i captafars, inclòs enclavament i soldadures, totalment col·locada en recta o

corbada de qualsevol radi

A0112000 0,048 h 17,59 0,84Cap de collaA0121000 0,096 h 16,60 1,59Oficial 1aA0150000 0,096 h 14,37 1,38Manobre especialistaBBM2U503 1,000 m 20,27 20,27Barrera metàl·lica simple, tipus BMSNA4/120b, galvC150U004 0,048 h 6,39 0,31Furgoneta de 3500 kgC1503U10 0,024 h 30,71 0,74Camió grua de 5 tC1B0AU05 0,048 h 24,87 1,19Màquina per a clavar muntants metàl·licsC200PU00 0,048 h 2,61 0,13Equip+elem.aux.p/soldadura elèctricaCZ11U000 0,048 h 4,40 0,21Grup electrògen de 45/60 kVA, amb consums inclosos% 5,000 % 26,70 1,34


7.4 GB2AU503DD m Subministrament i col·locació de barrera mixta fusta metall clavada a 3 metres, rodó

16 ocultador de fusta i tapa en fusta per tapar el C100 per darrere, H.0,84 m, platines,

perns i CPN de 100elements de fixació, material auxiliar i captafars, inclòs

enclavament i soldadures, totalment col·locada en recta o corbada de qualsevol radi

A0112000 0,048 h 17,59 0,84Cap de collaA0121000 0,096 h 16,60 1,59Oficial 1aA0150000 0,096 h 14,37 1,38Manobre especialistaBBM2U503 1,000 m 20,27 20,27Barrera metàl·lica simple, tipus BMSNA4/120b, galvC150U004 0,048 h 6,39 0,31Furgoneta de 3500 kgC1503U10 0,024 h 30,71 0,74Camió grua de 5 tC1B0AU05 0,048 h 24,87 1,19Màquina per a clavar muntants metàl·licsC200PU00 0,048 h 2,61 0,13Equip+elem.aux.p/soldadura elèctricaCZ11U000 0,048 h 4,40 0,21Grup electrògen de 45/60 kVA, amb consums inclosos% 5,000 % 26,70 1,34





7.5 GB2ZUB01 m Pantalla per a protecció de motociclistes, homologada d'acord amb la EN-1317, en

barreres de seguretat flexibles , incloent part proporcional de braç de subjecció cada

2 m, elements de fixació, material auxiliar, totes les operacions necessàries per a la

col·locació del braç de subjecció en els suports, totalment col·locada en recta o

corbada de qualsevol radi.

A0150000 0,022 h 14,37 0,32Manobre especialistaA0112000 0,011 h 17,59 0,19Cap de collaA0121000 0,022 h 16,60 0,37Oficial 1aBBMZUB01 1,000 m 12,10 12,10Pantalla per a protecció de motociclistes, subjecció

cada 2 mCZ11U000 0,011 h 4,40 0,05Grup electrògen de 45/60 kVA, amb consums inclososC200PU00 0,011 h 2,61 0,03Equip+elem.aux.p/soldadura elèctricaC150U004 0,011 h 6,39 0,07Furgoneta de 3500 kgC1503U10 0,006 h 30,71 0,18Camió grua de 5 t% 5,000 % 13,30 0,67


7.6 GB2AU584 u Extrem de 12 m mínim de barrera de seguretat metàl·lica de qualsevol tipus, amb

abatiment o encastament en el talús del desmunt, galvanitzada en calent, incloent

tanca de secció doble ona, pals de perfil tubular de 100 mm o 120x55 mm cada 2 m,

separadors, xapes de reforç, peça en angle, topall final, elements de fixació, material

auxiliar i captafars, inclòs enclavament, totalment col·locat

A0150000 0,410 h 14,37 5,89Manobre especialistaA0121000 0,410 h 16,60 6,81Oficial 1aA0112000 0,205 h 17,59 3,61Cap de collaBBM2U584 1,000 u 362,28 362,28Extrem de 12 m, per a barr. seg. amb pals tubularsCZ11U000 0,205 h 4,40 0,90Grup electrògen de 45/60 kVA, amb consums inclososC150U004 0,205 h 6,39 1,31Furgoneta de 3500 kgC1B0AU05 0,205 h 24,87 5,10Màquina per a clavar muntants metàl·licsC200PU00 0,205 h 2,61 0,54Equip+elem.aux.p/soldadura elèctricaC131U025 0,205 h 34,65 7,10Retroexcavadora de 74 hpC15018U0 0,103 h 32,11 3,31Camió de 150 hp, de 12 t (5,8 m3)C1503U10 0,103 h 30,71 3,16Camió grua de 5 t% 5,000 % 400,00 20,00


7.7 GB2AU503EE ud Desmuntar suport a pal i suport intermedi de fusta

A0112000 0,048 h 17,59 0,84Cap de collaA0121000 0,096 h 16,60 1,59Oficial 1aA0150000 0,096 h 14,37 1,38Manobre especialistaC150U004 0,048 h 6,39 0,31Furgoneta de 3500 kgCZ11U000 0,048 h 4,40 0,21Grup electrògen de 45/60 kVA, amb consums inclosos% 5,000 % 4,30 0,22


7.8 PILONA Ud Subministrament i col·locació de pilona de fusta tractada en autoclau per a classe de

risc IV, de 20 cm de diàmetre i 1,5 m de longitud, inclosa excavació i donat de

fonamentació de formigó en massa de 50x50x50 cm,. Totalment col·locada. Inclòs

tancament metàl·lic de mallat metàl·lica d'obertura de 10x10cm i d'un gruix del

filferro de 4 mm. Filferro d'acer galvanitzat. inclòs malla de fibra translúcida de color

verd a manera de tancament verd.


Preu total redondeado per Ud ...............................................… 67,00

7.9 PILONA2 Ud Subministrament i col·locació de pilona de fusta tractada en autoclau per a classe de

risc IV, de forma quadrada de 15x15 cm i 1,5 m de longitud, inclosa excavació i dau

de fonamentació necessària de dimensions 30x30x30 cm, així com pp de corda

passant de niló amb 4 cordons d'acer i d'un gruix de 2 cm de diàmetre. totalment

col·locada


Preu total redondeado per Ud ...............................................… 33,00




8 ORDENACIO TRAFIC CARRIL BICI

8.1 C07001 m tanca mòbil metàl·lica de 2,5 m de llarg i 1 m d'alçada

PEON 0,062 H 14,41 0,89PEON SUELTOBBC1KJ04 0,400 m 23,42 9,37Valla movil metálica L=2,5M,H=1M


8.2 C7002 ud placa reflectant triangular, de 90 cm de costat, per a senyals de trànsit, fixada i amb

el desmuntatge inclòs

PEON 1,020 H 14,41 14,70PEON SUELTOBBL11202 1,000 ud 36,51 36,51Placa triangular,90cm reflectánt


8.3 C7003 ud con de plàstic reflector de 50 cm d'altura

PEON 0,021 H 14,41 0,30PEON SUELTOBBC12302 1,000 ud 6,44 6,44Cono plástico reflectante H=50CM


8.4 C7004 m Cinta d'abalisament, amb un suport cada 5 mi amb el desmuntatge inclòs

BBC19000 1,000 m 0,14 0,14Cinta de balizamientoD0B27100 0,120 kg 0,63 0,08Acero AEH 400 S(B 400 S),manip.TA0140000 0,065 h 13,89 0,90Manobre


8.5 C7005 ud Lluminària lampara intermitent

PEON 0,151 H 14,41 2,18PEON SUELTOBBC1GFJ2 1,000 ud 32,53 32,53Luminaria lámpara intermitente c


8.6 C7008 UD Partida per a l'encàrrec, col·locació i exposició del cartell d'obra

OFICAL 0,997 H 17,98 17,93OFICIAL DE 1ªcartel 1,000 ud 230,26 230,26cartel





9 MURO ENTRE CARRILS BICI

9.1 D0301.0010 M3 Formigó de neteja, amb àrid Tmax. 20 mm, consistència plàstica, elaborat en central,

abocada i estesa en anivellament fons de fonaments

UMAOB.CATZ 0,050 H 16,23 0,81CapatazB0001.0030 0,400 H 15,37 6,15OFICIAL DE 1ªB0002.0030 0,400 H 12,38 4,95PEON SUELTOUMAQU.CHOR 0,050 H 0,24 0,01Camión hormigonera de 6 m3A0202.0010 1,000 M3 70,53 70,53HORM LIMPIEZA, ARIDO 20MM, PL% 3,000 % 82,50 2,48


9.2 D0302.0050 M3 Formigó HA-25 / B / 20 / IIIa de fck-25 N / mm2, consistència tova, Tmax. 20 mm,

exposició normal-humitat mitjana (ambient IIIa), elaborat en central, abocada

mitjançant camió bomba i vibrat, per armar, en rases corregudes i / o sabates i traves

B0001.0030 0,500 H 15,37 7,69OFICIAL DE 1ªB0002.0030 1,000 H 12,38 12,38PEON SUELTOB0903.0140 1,000 M3 12,78 12,78Camió bomba formigóA0202.0210 1,000 M3 123,98 123,98HA-25/B/20/IIb CENTRAL% 3,000 % 156,80 4,70


9.3 A0401.0020 KG subministrament d'acer corrugat B 500 S elaborat, tallat i doblegat, per a armadures

complementàries de sabates i murs de formigó.

B0001.0030 0,015 H 15,37 0,23OFICIAL DE 1ªB0101.0090 1,040 KG 0,56 0,58ACERO CORRUGADO B 500 S% 2,000 % 0,80 0,02

Preu total redondeado per KG ..............................................… 0,83

9.4 h.muros M3 Formigó HA-25 / B / 15 / IIIa, elaborat en central, encofrat i desencofrat amb fusta

encadellada i raspallada de 22 mm, a dues cares vistes, col·locació d'armadures,

separadors, abocat mitjançant camió bomba i vibrat, en murs de 30 cm gruix, fins a 3

m d'alçada. No inclou l'acer en armadures.

B0001.0030 0,650 H 15,37 9,99OFICIAL DE 1ªB0001.0060 0,745 H 14,40 10,73PEON ESPECIALIZADOB0903.0160 1,000 M3 11,87 11,87CAMION BOMBA HORMIGONB2003.0010 34,000 U 0,10 3,40SEPARADOR PLASTICO/HORMA0202.0240 1,000 M3 123,98 123,98HA-25/B/15/IIIa CENTRALA0302.0045 6,666 M2 29,40 195,98ENCOF MADERA C VISTA MUROS<3M% 3,000 % 356,00 10,68


9.5 G61111A1 m2 Paret seca amb aportació de pedra, emprada com a recobriment vist de tot tipus de

paraments. Profunditat de pedra mínima 20 cm. Alçada màxima 3,00 m. Executada

segons tècnica tradicional de la zona (marges), inclós p.p. de fonamentació

(escombra), drenatges (mechinales) i encadenat de coronació.

A0122000 0,765 h 17,92 13,71Oficial 1a paletaA0140000 0,440 h 13,89 6,11ManobreB0432100 0,333 m3 18,85 6,28Pedra calc.p/maçon.A%AUX0010250 2,500 % 19,80 0,50Despeses auxiliars mà d'obra% 5,000 % 26,60 1,33





10 PAS INFERIOR ME7

10.1 G222U107 m3 Excavació de terreny no classificat en rases, pous o fonaments, amb mitjans

mecànics, incloses part proporcional en roca i tall prèvi en talussos, càrrega i

transport a l'abocador, aplec o lloc d'ús, inclòs cànon d'abocament i manteniment de

l'abocador

A0112000 0,008 h 17,59 0,14Cap de collaA0150000 0,022 h 14,37 0,32Manobre especialistaC110U025 0,028 h 41,55 1,16Retroexcavadora de 95 hp, martell 800-1500 kgC131U028 0,014 h 43,11 0,60Retroexcavadora de 95 hpC15019U0 0,049 h 37,83 1,85Camió de 250 hp, de 20 t (9,6 m3)% 5,000 % 4,10 0,21


10.2 G228U010 m3 Rebliment i compactació de rases, pous i fonaments, amb material procedent de la

pròpia obra, inclòs selecció, garbellat, càrregues i transports intermedis, estesa i

compactació segons condicions del Plec de Prescripcions Tècniques, mesurat sobre

perfil teòric

A0150000 0,057 h 14,37 0,82Manobre especialistaA0112000 0,012 h 17,59 0,21Cap de collaB0111000 0,050 m3 1,09 0,05AguaB03DU005 1,200 m3 0,29 0,35Classif. i aport. de terra per a rebliments localitzats, de

l'obraC131U028 0,024 h 43,11 1,03Retroexcavadora de 95 hpC133U070 0,048 h 9,47 0,45Picó vibrant dúplex de 1300 kgC1502U10 0,005 h 29,46 0,15Camió cisterna de 6000 l% 5,000 % 3,10 0,16


10.3 G450U040 m3 Formigó HM-20 per a fonaments i encepats, inclòs col·locació, vibrat i curat

A0121000 0,150 h 16,60 2,49Oficial 1aA013U001 0,150 h 14,75 2,21AjudantA0112000 0,075 h 17,59 1,32Cap de collaA0140000 0,150 h 13,89 2,08ManobreB060U310 1,050 m3 70,53 74,06Formigó HM-20, c.plàstica i granulat 20 mmC1700006 0,180 h 1,44 0,26Vibrador intern de formigóCZ12U00A 0,090 h 12,72 1,14Compressor portàtil de 7/10 m3/min de cabalC1701U10 0,045 h 74,43 3,35Camió amb bomba de formigonar% 5,000 % 86,90 4,35


10.4 G450U060 m3 Formigó HA-25 per a alçats, piles i taulers, inclòs col·locació, vibrat i curat

A0140000 0,088 h 13,89 1,22ManobreA013U001 0,088 h 14,75 1,30AjudantA0121000 0,132 h 16,60 2,19Oficial 1aA0112000 0,044 h 17,59 0,77Cap de collaB060U440 1,050 m3 123,98 130,18Formigó HA-25, c.fluida i granulat 20 mmCZ11U001 0,053 h 5,04 0,27Grup electrògen de 80/100 kVA, amb consums

inclososC1701U10 0,053 h 74,43 3,94Camió amb bomba de formigonarC1700006 0,211 h 1,44 0,30Vibrador intern de formigóCZ12U00A 0,053 h 12,72 0,67Compressor portàtil de 7/10 m3/min de cabal% 5,000 % 140,80 7,04





10.5 G4D0U010 m2 Encofrat i desencofrat pla en parament no vist

A0112000 0,087 h 17,59 1,53Cap de collaA013U001 0,260 h 14,75 3,84AjudantA0140000 0,260 h 13,89 3,61ManobreA0121000 0,347 h 16,60 5,76Oficial 1aB0D7U002 1,000 m2 0,91 0,91Amortització tauler de pi 22 mm, 10 usosB0D21030 3,000 m 0,26 0,78Amortització de tauló de fusta de pi per a 10 usosB0DZA000 0,075 l 1,62 0,12DesencofrantB0DZU005 0,400 u 0,79 0,32Materials auxiliars per a encofrarB0D629A0 0,030 cu 15,59 0,47Amortització puntal met.telescòpic h=5m, 150 usosC150GU10 0,017 h 40,19 0,68Grua autopropulsada de 12 tCZ11U001 0,087 h 5,04 0,44Grup electrògen de 80/100 kVA, amb consums

inclosos% 5,000 % 18,50 0,93


10.6 G4D0U015 m2 Encofrat i desencofrat pla en parament vist

A013U001 0,293 h 14,75 4,32AjudantA0112000 0,098 h 17,59 1,72Cap de collaA0121000 0,391 h 16,60 6,49Oficial 1aA0140000 0,293 h 13,89 4,07ManobreB0D629A0 0,030 cu 15,59 0,47Amortització puntal met.telescòpic h=5m, 150 usosB0DZU005 0,400 u 0,79 0,32Materials auxiliars per a encofrarB0DZA000 0,075 l 1,62 0,12DesencofrantB0D21030 3,000 m 0,26 0,78Amortització de tauló de fusta de pi per a 10 usosB0D7U011 1,000 m2 2,57 2,57Amortització tauler encadellat de pi 22 mm, 3 usosCZ11U001 0,098 h 5,04 0,49Grup electrògen de 80/100 kVA, amb consums

inclososC150GU10 0,020 h 40,19 0,80Grua autopropulsada de 12 t% 5,000 % 22,20 1,11


10.7 G4B0U020 kg Acer B 500 S en barres corrugades de límit elàstic no menor de 500 N/mm2, col·locat

A0112000 0,001 h 17,59 0,02Cap de collaA013U001 0,007 h 14,75 0,10AjudantA0121000 0,007 h 16,60 0,12Oficial 1aB0A142U0 0,010 kg 0,83 0,01Filferro recuit,d=1,6 mmB0B2U002 1,050 kg 0,46 0,48Acer b/corrugada B 500 SC1503U10 0,001 h 30,71 0,03Camió grua de 5 t% 5,000 % 0,80 0,04


10.8 GD75U070 m Canalització amb tub de formigó vibropremsat de 80 cm de diàmetre, inclòs base i

reblert per sobre de la generatriu superior amb formigó de 15 N/mm2 de resistència

característica a la compressió, segons plànols

A0150000 0,517 h 14,37 7,43Manobre especialistaA0121000 0,258 h 16,60 4,28Oficial 1aA0112000 0,067 h 17,59 1,18Cap de collaB060U110 1,470 m3 86,12 126,60Formigó de 20 N/mm2, c.plàstica i granulat 20mmB071UC01 0,012 m3 66,29 0,80Morter M-80BD75U120 1,050 m 49,53 52,01Tub formigó vibropremsat Ø= 80 cmCZ12U00A 0,092 h 12,72 1,17Compressor portàtil de 7/10 m3/min de cabalC1700006 0,183 h 1,44 0,26Vibrador intern de formigóC1503U10 0,167 h 30,71 5,13Camió grua de 5 t% 5,000 % 198,90 9,95





10.9 G219U105 m Tall amb serra de disc de paviment de mescles bituminoses o formigó, fins a una

fondària de 20 cm. Inclòs carca mecànica de runa sobrant sobre camió i transport a

abocador controlat. Inclòs taxes de abocador

A0121000 0,083 h 16,60 1,38Oficial 1aA0112000 0,017 h 17,59 0,30Cap de collaC110U075 0,083 h 12,34 1,02Equip de màquina de serra de disc de diamant per a

tallarCAMION12 0,010 H 26,39 0,26CAMIO DE 12 Ttaxes 0,001 UD 7,25 0,01TAXES D'ABOCADOR


10.10 G9H1U121 t Mescla bituminosa en calent AC22 base B60/70 G, inclòs filler, estesa i compactada,

sense incloure betum

A0112000 0,008 h 17,59 0,14Cap de collaA0150000 0,033 h 14,37 0,47Manobre especialistaA0121000 0,016 h 16,60 0,27Oficial 1aB9H1U120 1,000 t 64,30 64,30Mescla bituminosa en calent G-20, granulat calcàri,

inclòs filler, sense incloure betum, a peu dC1501U01 0,057 h 57,08 3,25Camió de 400 hp, de 32 t (15,4 m3)C170U051 0,008 h 36,85 0,29Corró vibratori autopropulsat pneumàticC170U035 0,008 h 31,94 0,26Piconadora autopropulsada de 14 a 16 tC1709B0U 0,008 h 42,66 0,34Estenedora p/paviment mescla bitum.% 5,000 % 69,30 3,47

Preu total redondeado per t ..................................................… 72,79

10.11 G9H1U012 t Mescla bituminosa en calent AC16 bin B60/70 S, inclòs filler, estesa i compactada,

sense incloure betum

A0112000 0,009 h 17,59 0,16Cap de collaA0150000 0,036 h 14,37 0,52Manobre especialistaA0121000 0,018 h 16,60 0,30Oficial 1aB9H1U012 1,000 t 64,23 64,23Mescla bituminosa en calent AC16S

p/base-intermitja,inclòs filler,sense incloure betumC1501U01 0,063 h 57,08 3,60Camió de 400 hp, de 32 t (15,4 m3)C170U051 0,009 h 36,85 0,33Corró vibratori autopropulsat pneumàticC1709B0U 0,009 h 42,66 0,38Estenedora p/paviment mescla bitum.C170U035 0,009 h 31,94 0,29Piconadora autopropulsada de 14 a 16 t% 5,000 % 69,80 3,49

Preu total redondeado per t ..................................................… 73,30

10.12 G9H3U465 m2 Mescla bituminosa en calent BBTM 11A B-60/70, inclòs filler i àrid calcari, estesa i

compactada, sense incloure betum, amb una dotació de 65 kg/m2

A0121000 0,001 h 16,60 0,02Oficial 1aA0112000 0,010 h 17,59 0,18Cap de collaA0150000 0,001 h 14,37 0,01Manobre especialistaB9H3U002 0,065 t 48,30 3,14Mescla bituminosa calent BBTM 11A, inclòs filler,

sense incloure betumC170U051 0,005 h 36,85 0,18Corró vibratori autopropulsat pneumàticC170U035 0,005 h 31,94 0,16Piconadora autopropulsada de 14 a 16 tC1501U01 0,003 h 57,08 0,17Camió de 400 hp, de 32 t (15,4 m3)C1709B0U 0,005 h 42,66 0,21Estenedora p/paviment mescla bitum.% 5,000 % 4,10 0,21





10.13 C3002 m3 Suministro, extendido y compactación de Base de zahorra artificial colocada con

motoniveladora y compactado del material al 100 % del PM. Cumpliendo

prescripciones del PG-3. Incluido parte proporcional de medidas de control de

calidad según PG-3 y PG-4,.

PEON 0,044 H 14,41 0,63PEON SUELTOCAMIONCI 0,005 H 35,27 0,18CAMIÓN CISTERNA 12 M3RODILLOVI 0,025 H 38,61 0,97RODILLO VIBRATORIO AUTOPROPULSADOMOTONIVE 0,025 h 40,60 1,02Motoanivelladora de 125 hpB0111000 0,050 m3 1,09 0,05AguaCAMION12 0,050 H 26,39 1,32CAMIO DE 12 TB0372000 1,000 m3 15,00 15,00Zahorras artificial base


10.14 GD57U115B m2 Solera de formigó, d'una amplada de 2.5 m i 0,10 m de fondària, realitzada amb un

únic pla, amb un revestiment mínim de 10 cm de formigó de 15 N/mm2 de resistència

característica a compressió, inclòs excavació de terreny no classificat, refinat,

càrrega i transport a l'abocador dels materials resultants

A0112000 0,003 h 17,59 0,05Cap de collaA013U001 0,018 h 14,75 0,27AjudantA0121000 0,018 h 16,60 0,30Oficial 1aA0150000 0,009 h 14,37 0,13Manobre especialistaB060U110 0,250 m3 86,12 21,53Formigó de 20 N/mm2, c.plàstica i granulat 20mmB0A142U0 0,025 kg 0,83 0,02Filferro recuit,d=1,6 mmB0A3UC10 0,075 kg 0,89 0,07Clau acerB0D7UC02 0,230 m2 0,93 0,21Amortització tauler de pi 22 mm, 10 usosB0D21030 0,700 m 0,26 0,18Amortització de tauló de fusta de pi per a 10 usosB0DZA000 0,025 l 1,62 0,04DesencofrantC15018U1 0,005 h 30,20 0,15Camió de 200 hp, de 15 t (7,3 m3)C131U025 0,007 h 34,65 0,24Retroexcavadora de 74 hpMOTONIVE 0,002 h 40,60 0,08Motoanivelladora de 125 hpC110U015 0,002 h 37,10 0,07Retroexcavadora de 74 hp, martell 200-400 kg%0500 5,000 % 23,30 1,17Medios auxiliares


10.15 701pa pa Partida alçada de cobrament íntegre de ordenació del tráfic durant les obres del pas

inferior.

La partida inclou tots els mitjans humans, materials i de maquinària per a regular i

ordenar el trànsit de la carretera durant el procés de totes les obres descrites i

comtemplades en el projecte del pas inferior i les seves possibles modificacions.

Incloent a criteri de la direcció facultativa,tots els senyalistes necessaris, cons

d'obres, senyals d'obres, cartells indicatius, cartells d'obres, marques vials

provisionals, lluminàries d'obres, semàfors, comunicats de premsa, etc

complint la normativa vigent i especialment:

a) Norma 8.3 IC señalización de obras,

b) Manual de ejemplos de señalización de obras fijas

c) señalización móvil de obras

Sense descomposició 6.763,06

Preu total redondeado per pa ...............................................… 6.763,06




11 SEGURETAT I SALUD

11.1 401 PA Partida justificada en l’estudi de seguretat i salut


Preu total redondeado per PA ..............................................… 12.605,19




12 GESTIÓ DE RESIDUS

12.2 I2RA0001 mes Lloguer contenidor ferralla 30 m3


Preu total redondeado per mes ............................................… 80,00

12.3 I2RA0002 mes Lloguer contenidor plàstic 22 m3



12.4 I2RA0003 mes Lloguer contenidor cartrons 22 m3



12.5 I2RA0004 mes Lloguer contenidor fusta 22 m3



12.6 I2RA0005 mes Lloguer contenidor altres matèries



12.7 I2RA2003 ut Transport a planta <25 km residus no perillosos valoritzables


Preu total redondeado per ut ................................................… 90,00

12.8 I2RA400C kg Tractament de residus perillosos (desencofrants, pintures, olis)



12.9 I2RAB004 ut Transport residus perillosos camió 3.5t fins 40 km. Compartit


Preu total redondeado per ut ................................................… 165,79




13 PARTIDES ALÇADES

13.1 XPA0000C pa Partida alçada a justificar per imprevistos en el transcurs de l'obra


Preu total redondeado per pa ...............................................… 6.000,00

13.2 telefonica ud Substitució de pal de fusta de telefonica queda lleugerament afectat, que requereix

ser substituït per per pal de formigó segons directrius de la companyia. inclòs

fonamentació i tramitació



13.3 C1011 UD Partida per confirmar els paràmetres preliminars estimats en els càlculs de les obres

de fabrica i altres punts d'excavacions i reblerts. La partida correspon a les feines

necessaries per ratificar amb inspecció visual d'un laboratori homologat, el

compliment dels paràmetres estimats en els càlculs i annexos. Es necessari la

ratificació segons directrius del director d'obra, a realitzar en la zona a construir les

obres de fàbrica de passos de bestiar

Per garantir aquest compliment es destina la previsió d’un mínim de 4 visites a obra i

la redacció d'un informe per inspecció que confirmi l'estat geològic del terreny

trobat, redaptat per técnic competent.

La partida INCLOU els assaigs que es determini pel director de les obres a les zones

d'ampliació de obres de drenatge i estabilitat de taluds.

UMAOB.CATZ 4,000 H 16,23 64,92CapatazUMAOB.PEON 4,000 H 13,05 52,20Peóngeotec 6,000 H 48,30 289,80Ingeniero geotécnicoC131U025 4,000 h 34,65 138,60Retroexcavadora de 74 hpPLACA 2,000 UD 120,00 240,00CONTROL QUALITAT







ANNEX NÚM. 15.- PRESSUPOST PER AL CONEIXEMENT DE

L’ADMINISTRACIÓ

1 DESBROSSAMENT I TREBALL PREVIS ...................................................… 112.783,232 MOVIMENT DE TERRES ...............................................................… 46.664,963 PAVIMENTACIÓ .....................................................................… 171.799,724 OBRES DE DRENATGE TRANSVERSAL EN TUBS ............................................… 37.631,625 SEÑALIZATCIÓ HORIZONTAL ..........................................................… 6.312,336 SENYALITZACIÓ VERTICAL ...........................................................… 26.812,657 BARRERES DE SEGURETAT ............................................................… 29.335,468 ORDENACIO TRAFIC CARRIL BICI .....................................................… 2.127,009 MURO ENTRE CARRILS BICI ..........................................................… 12.664,0110 PAS INFERIOR ME7 ................................................................… 116.831,5911 SEGURETAT I SALUD ...............................................................… 12.605,1912 GESTIÓ DE RESIDUS ...............................................................… 4.916,7913 PARTIDES ALÇADES ................................................................… 11.042,08Presupuesto de ejecución material 591.526,6313% de gastos generales 76.898,466% de beneficio industrial 35.491,60Suma 703.916,6921% IVA 147.822,50

Presupuesto de ejecución por contrata 851.739,19

Asciende el presupuesto de ejecución por contrata a la expresada cantidad de OCHOCIENTOS CINCUENTA Y UN MILSETECIENTOS TREINTA Y NUEVE EUROS CON DIECINUEVE CÉNTIMOS.

MENORCA , DESEMBRE 2018

MANEL DE FEBRER

Proyecto: CARRIL BICI FORNELLSCapítulo Importe



PLÀNOLS

ACONSELL INSULAR DE MENORCA MANEL DE FEBRER I DE OLIVESI.T.O.P - Col.13.303

BICIFORN

PROMOTOR:

PROJECTE CONSTRUCTIU D'UNCARRIL BICI A LA CARRETERA ME-15

CARRIL BICI A LA CARRETERA ME-7 FINS A LA FINCA DE SES SALINES1+1

PERFILS LONGITUDINALS (8)

SECCIONS (5)

PLANTA I OBRES COMPLEMENTARIES (7)

7

8

5

6

4

3

2

1

PERFILS TRASVERSALS (10)

OBRES COMPLEMENTARIES (4)

PLANTA DRENATGE (7)

ACONSELL INSULAR DE MENORCA

AUTORS DEL PROJECTE: DATA:

DESEMBRE 2018

REFERENCIA:

Full 1 de 1 FULLA:

ESCALA

VARIES

P0PROMOTOR:

ESCALA: 1/250.000 ESCALA: 1/50.000

10

11

9

1213


BICIFORN

PROMOTOR:


CARRIL BICI A LA CARRETERA ME-7 FINS A LA FINCA DE SES SALINES1+1 ACONSELL INSULAR DE MENORCA


DESEMBRE 2018

REFERENCIA:

Full 1 de 7 FULLA:

ESCALA

P2PROMOTOR:

1/1000

P3 P4 P5 P6P7

P2

P1

LLEGENDA ESTAT ACTUAL

BIONDAPASOS PLUVIALSPARET SECA EXISTENT


BICIFORN

PROMOTOR:




REFERENCIA:

Full 1 de 7 FULLA:

ESCALA

P2PROMOTOR:

1/1000

P3 P4 P5 P6P7

P2

P1



DESEMBRE 2018


BICIFORN

PROMOTOR:




REFERENCIA:

Full 3 de 7 FULLA:

ESCALA

P2PROMOTOR:

1/1000

P3 P4 P5 P6P7

P2

P1



DESEMBRE 2018


BICIFORN

PROMOTOR:




REFERENCIA:

Full 4 de 7 FULLA:

ESCALA

P2PROMOTOR:

1/1000

P3 P4 P5 P6P7

P2

P1



DESEMBRE 2018


BICIFORN

PROMOTOR:




REFERENCIA:

Full 5 de 7 FULLA:

ESCALA

P2PROMOTOR:

1/1000

P3 P4 P5 P6P7

P2

P1



DESEMBRE 2018


BICIFORN

PROMOTOR:




REFERENCIA:

Full 6 de 7 FULLA:

ESCALA

P2PROMOTOR:

1/1000

P3 P4 P5 P6P7

P2

P1



DESEMBRE 2018


BICIFORN

PROMOTOR:




REFERENCIA:

Full 7 de 7 FULLA:

ESCALA

P2PROMOTOR:

1/1000

P3 P4 P5 P6P7

P2

P1



DESEMBRE 2018


BICIFORN

PROMOTOR:




REFERENCIA:

Full 1 de 7 FULLA:

ESCALA

P3PROMOTOR:

1/1000

P3 P4 P5 P6P7

P2

P1



El tram de la carretera Me-7, des de a Fornells en el seu

tram entre el Pk. 21+700 i el Pk 22+250 una de 8,50

metres d'amplada amb dos sentits de amb carrils de

3,5 metres d'amplada i dos vorals de 0,75 metres d'amplada.

Els laterals de la carretera en la seva banda esquera

i dreta estan delimitats per la de parets

seques a una distancia que varia en del

terreny. En l'espai que queda entre el de

l'asfalt i la paret seca es troben petites mates i

terraplens de la de la carretera fins a la paret

A partir del Pk 22+250, en el marge esquerre de la carretera hi

trobem el carril bici l'any 2009 conjuntament amb la

Entrada a

DESEMBRE 2018

P3 P4 P5 P6P7

P2

P1


BICIFORN

PROMOTOR:




REFERENCIA:

Full 2 de 7 FULLA:

ESCALA

P3PROMOTOR:

1/1000



A partir del Pk 22+250, en el marge esquerre de la

carretera hi trobem el carril bici l'any 2009

conjuntament amb la rotonda amb la

carretera Me-15.Exemplars de pins que per la seva i bellesa importants de conservar. Situats al final

del carril bici existent

Exemplars de pins que per la seva i bellesa importants de

conservar. Situats al final del carril bici existent

En el tram situat entre el Pk 21+950 al Pk 22+100 hi

troben una zona abandonada de l'antiga carretera.

DESEMBRE 2018

P3 P4 P5 P6P7

P2

P1


BICIFORN

PROMOTOR:




REFERENCIA:

Full 3 de 7 FULLA:

ESCALA

P3PROMOTOR:

1/1000



El tram de la carretera Me-15, d'Es Mercadal a

Fornells, en el seu tram entre el Pk. 4+970 i 6+250

una de 7,50 metres d'amplada amb dos sentits

de amb carrils de 3,5 metres d'amplada i dos

vorals de 0,25 metres d'amplada.

Els laterals de la carretera en la seva banda esquera i

dreta corresponen a terres que actualment es llauren,

a d'un sector que cert grau d'arbrat, situat

entre els Pk 5+650 al Pk 5+900. La carretera

delimitada per una paret seca a la que

es prolonga al llarg de tot el recorregut.

A la rotonda de la Me-15 i la Me-7, en el marge

Bionda situada als dos laterals de la

carretera per protegir el pas de fauna transversal

DESEMBRE 2018

P3 P4 P5 P6P7

P2

P1


BICIFORN

PROMOTOR:




REFERENCIA:

Full 4 de 7 FULLA:

ESCALA

P3PROMOTOR:

1/1000



Els laterals de la carretera en la seva banda esquera i

dreta corresponen a terres que actualment es llauren

al llarg de tot el recorregut.

DESEMBRE 2018

P3 P4 P5 P6P7

P2

P1


BICIFORN

PROMOTOR:




REFERENCIA:

Full 5 de 7 FULLA:

ESCALA

P3PROMOTOR:

1/1000



vistes de la zona de pineda situada a l'esquerra de la carretera en el seu lateral oest, on es pot observar que hi ha una zona desbrossada entre els grans pins existents

DESEMBRE 2018

P3 P4 P5 P6P7

P2

P1


BICIFORN

PROMOTOR:




REFERENCIA:

Full 6 de 7 FULLA:

ESCALA

P3PROMOTOR:

1/1000

Els laterals de la carretera en la seva banda esquera i dreta corresponen a terres que actualment es llauren al llarg de tot el recorregut.



DESEMBRE 2018

P3 P4 P5 P6P7

P2

P1


BICIFORN

PROMOTOR:




REFERENCIA:

Full 7 de 7 FULLA:

ESCALA

P3PROMOTOR:

1/1000



DESEMBRE 2018

selección de listados

Documents