SEGONA PART. Criteris i elements per a un planejament urbanís-tic sostenible

5. Condicionants ambientals del territori: diagnosi i identificació

5.1. Objectius i criteris generals La diagnosi i la identificació dels condicionants ambientals del territori constitueixen un punt de partida indispensable per a la redacció de qualsevol pla d’urbanisme en clau de sostenibi-litat i, en general, per a tot tipus d’instrument de planificació física. Han de permetre, des d’una perspectiva ambiental, la determinació d’aquells aspectes significatius que presenta el territori i facilitar els elements per al seu correcte tractament en el futur planejament. En defi-nitiva, han d’esdevenir la base per a la definició dels objectius ambientals que han de guiar la formulació dels plans i per a permetre una integració efectiva dels factors ambientals en els processos de presa de decisions. No és l’objecte d’aquest capítol el desenvolupament a fons de les metodologies de treball en aquesta matèria (la qual cosa requeriria un treball monogràfic específic), sinó definir uns criteris bàsics per tal que aquestes diagnosis (dites també auditories en alguns casos) pu-guin resultar útils per a l’elaboració del planejament, i també exposar esquemàticament al-gunes referències i casos pràctics d’interès. Cal assenyalar que sovint, per raons de temps i/o pressupostàries, resulta difícil la realitza-ció d’aquestes diagnosis o auditories territorials en el marc de l’elaboració del planejament. Per aquest i altres motius, cal remarcar la importància que els municipis i les comarques disposin prèviament d’aquestes diagnosis o auditories. Aquests darrers anys, en el marc dels processos d’agendes 21 locals han estat elaborats molt sovint aquests tipus de docu-ments. Tanmateix, els enfocament adoptats no sempre han permès que els resultats fossin aplicables amb facilitat al planejament.

En el context del present treball, les diagnosis o auditories ambientals han de permetre adaptar a la reali-tat de cada territori objecte de planejament urbanístic els diversos tipus d’objectius ambientals que amb caràcter general són exposats en els capítols posteriors del present treball (vegeu capítols 7 al 13). Tam-bé han de possibilitar, en funció d’aquests objectius, aplicar i desenvolupar els criteris d’ordenació i de re-glamentació corresponents que, en forma de fitxes, despleguen els mateixos capítols.

Per a fer possible la diagnosi ambiental del territori, és necessari disposar o dur a terme un conjunt de treballs d’identificació i avaluació que, com a mínim, han de comprendre els as-pectes englobats esquemàticament en el quadre següent:

A. Cartografiat i delimitació d’ aspectes del medi físic d’interès per a l’ordenació del territori. 1-. Estructura geològica del territori 2-. Relleu: morfologia del territori i pendents 3-. Delimitació de la xarxa hídrica 4-. Delimitació i definició dels usos del sòl i de les estructures urbanes 5-. Delimitació de les àrees de riscs naturals (inundabilitat, inestabilitat, erosió, etc.) B. Cartografiat i delimitació dels espais naturals del territori i identificació dels elements

d’interès. 1-. Identificació i localització de les diverses tipologies d’ecosistemes o d’hàbitats existents 2-. Identificació dels espais naturals que gaudeixen de protecció 3-. Delimitació d’altres àrees d’interès natural (geologia, vegetació, flora, fauna, paisatge) 4-. Identificació i catalogació dels elements d’interès o béns singulars 5-. Identificació de les zones amb funció connectora entre els espais d’interès natural C. Identificació i localització d’impactes i àrees degradades. D. Determinació i avaluació dels paràmetres de qualitat ambiental. 1-. Valors i fonts d’emissió de gasos. Valors d’immisions 2-. Consums energètics. Incidència dels models urbanístic i de mobilitat. 3-. Determinació de la pressió acústica del territori, mitjançant el mapa acústic 4-. Producció i gestió de residus del territori 5-. Consums d’aigua d’abastament, estalvi i generació i reutilització d’aigües residuals

5.2. Instruments i eines per a la diagnosi i identificació ambiental a) Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) Els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), són una eina molt potent pel que fa a la planifi-cació i la gestió del territori per la seva gran capacitat per emmagatzemar, organitzar, analit-zar, interaccionar i presentar dades espacials. Existeixen al nostre país eines cartogràfiques d’accés públic que serveixen de base per a la planificació ambiental i territorial com són les bases de dades de diferents Sistemes d’Informació Geogràfica existents, com són:

− Sistema d’Informació Geogràfica del Departament de Medi Ambient (http://www.gencat.net/mediamb/sig/sig.htm), que forma part del Sistema d’Informació Ambiental de Catalunya i inclou un conjunt de cartografies temàtiques, moltes de les quals són relacionades en els capítols següents d’aquest treball.

− Sistema d’Informació Geogràfica de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims

(SIG-PESCA), que serveix d’ajut a la gestió i el desenvolupament de tots aquells te-mes referents al litoral català. (http://www.gencat.es/darp/sigpesca.htm) .

En aquest context, les bases temàtiques elaborades i creades pel Centre de Recerca Ecolò-gica i Aplicacions Forestals (CREAF) (http://www.creaf.uab.es), esdevenen també una eina important, tant d’informació territorial com de gestió forestal. Aquestes bases es troben a-grupades en el Sistema d’Informació dels Boscos de Catalunya (SIBosC) que inclou les ba-ses següents:

− Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC) (http://www.creaf.uab.es/mcsc) − Localització de les estacions de l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (IEFC)

(http://www.creaf.uab.es/iefc) − Mapes de Models de Combustible i d’Inflamabilitat

(http://www.creaf.uab.es/sibosc/models/s_models.htm) El Sistema d’informació local per la sostenibilitat (SILS) Les eines que aporten els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) permeten gestionar i ana-litzar la informació espacial de temàtica diversa (vegetació, usos del sòl, xarxa hídrica, re-lleu, paisatge, aqüífers, emissions, captacions d’aigua, etc.) per a aplicar-la en l’ordenació i la planificació territorial i urbana. Basat en aquesta idea fonamental, la Direcció General de Planificació Ambiental del Depar-tament de Medi Ambient, desenvolupa una eina cartogràfica d’aplicació municipal, el SILS (Sistema d’informació local per la sostenibilitat). El SILS es fonamenta en mapes temàtics (creats a partir de les bases del SIG consultables) útils en la planificació i ordenació dels municipis. Esdevé també un instrument per a la formulació de Plans directors ambientals.

Sistema d’Informació Ambiental de la Generalitat de Catalunya

Sistema d’informació Geogràfica (SIG) del Departament de Medi Ambient

Sistema d’informació Localper la Sostenibili-tat (SILS)

• Mapa 9. Planificació Pot incorporar les mesures previs-

tes al PAPS (enguany)

Diagnosi ambiental

DIMENSIÓ AMBIENTAL

• Mapa 5. Patrimoni natural • Mapa 6. Aigua • Mapa 7. Atmosfera • Mapa 8. Residus

DIMENSIÓ SOCIOECONÒMICA

• Mapa 3. Territori i activitat eco-nòmica

• Mapa 4. Patrimoni històric i cultural

CARTOGRAFIA DE REFERÈNCIA

• Mapa 1. Situació • Mapa 2. Fotografia aèria

SISTEMA D’INFORMACIÓ LOCAL PER LA SOSTENIBILITAT

• Mapa 6. Planificació Pot incorporar les mesures previs-

tes al PAPS (enguany)

DIMENSIÓ AMBIENTAL

• Mapa 4. Patrimoni natural, his-tòric i cultural

• Mapa 5. Aigua, atmosfera i residus

DIMENSIÓ SOCIOECONÒMICA

• Mapa 3. Territori, urbanisme i activitat econòmica

CARTOGRAFIA DE REFERÈNCIA

• Mapa 1. Situació • Mapa 2. Fotografia aèria

Per a l’àmbit municipal

Per a l’àmbit supramunicipal i comarcal

L’objectiu del SILS és, doncs, disposar de representacions cartogràfiques temàtiques preci-ses sobre diverses variables territorials i ambientals dels ens locals de Catalunya (planeja-ment urbanístic, patrimoni natural, patrimoni cultural, etc.) útils per a l’estudi i el seguiment del medi ambient local, així com la planificació i actuació ambiental. L’estructura del SILS és la que mostra el quadre següent:

(Font: Direcció General de Planificació Ambiental)

El Departament de Medi Ambient subministra aquestes bases cartogràfiques, les quals po-den ser completades pels ens locals en el desenvolupament dels seus propis sistemes d’informació. L’existència de SILS i de Plans directors ambientals és un factor que afavoreix la integració dels requeriments ambientals en els processos de planejament urbanístic. b) Agendes 21 locals – Auditories ambientals Des de la Conferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient i el Desenvolupament, celebrada a Río de Janeiro l’any 1992, el que es coneix per Agendes 21 locals ha esdevin-gut el mecanisme més comunament utilitzat per a la formulació d’estratègies locals per a un desenvolupament sostenible Les Agendes 21 locals tenen precisament el seu origen en l’Agenda 21 de Rio, el Pla d’acció de la Cimera per al desenvolupament sostenible mundial, en la seva triple vessant econòmi-ca, social i ambiental. Aquest document, en el seu capítol 28, establia la importància de la contribució del món local al desenvolupament sostenible:

Les Agendes 21 són processos on es plasmen els plans d’acció cap a la sostenibilitat, tant a escala global com a escales estatals, regionals i locals. A Europa, amb la Carta d’Aalborg (vegeu el capítol 1), l’any 1994 es van establir les bases per a desenvolupar l’Agenda 21 a nivell local. En aquest context, l’Agenda 21, es constitueix com un procés dinàmic, flexible i obert a la participació de la ciutadania i els agents socioe-conòmics que té com a objectiu avançar cap el desenvolupament sostenible. La forma d’aplicació d’aquest procés, però, dependrà de la realitat territorial, ambiental, econòmica i social de cada territori; per exemple, en una gran ciutat o en municipi rural l’Agenda 21 pot adoptar estructures i processos de participació molt distints. Per aquest motiu no existeix un únic model d’Agenda 21, i són diversos els models i les metodologies elaborats i experimen-tats en els darrers anys, per bé que en general existeix un bon nombre d’elements comuns. En aquest sentit, pot esquematitzar-se el procés d’una Agenda 21 local en quatre grans fa-ses (per bé que, a la pràctica, poden superposar-se o subdividir-se):

− Definició de la filosofia, l’enfocament i l’estructura. Adhesió a la Carta d’Aalborg. Si és el cas, formulació d’un Pla de participació pública i institucional. Primeres experiències participatives.

− Informació, avaluació i diagnosi socioambientals del municipi. En aquest context,

la formulació de la diagnosi ambiental pot esdevenir una eina fonamental per al planejament urbanístic.

«Atès que bona part dels problemes i solucions que intenta resoldre l'Agenda 21 tenen el seu origen en les activitats locals, la participació i cooperació de les autoritats locals serà un factor determinant per l'assoliment dels seus objectius.

Les autoritats locals construeixen, fan funcionar i mantenen les infrastructures econòmi-ques, socials i ambientals, supervisen els processos de planificació, estableixen políti-ques i regulacions i col·laboren en l'aplicació de polítiques ambientals nacionals i subna-cionals.

Atès que són l'estructura de govern més propera als ciutadans, tenen un paper vital enl'educació, la mobilització i la resposta al públic a favor del desenvolupament sostenible.”

− Elaboració i aprovació del Pla d’acció local per a la sostenibilitat. Aquests plans s’estructuren freqüentment a partir de la definició d’uns objectius i/o unes línies estratègiques congruents amb la diagnosi efectuada, que es desenvolupen amb programes d’actuació integrats per accions concretes quantificades i dotades d’indicadors per al seu seguiment. Els continguts d’aquests plans d’acció han d’esdevenir també una referència ineludible per al planejament urbanístic, per tal d’articular-lo amb el procés local cap a la sostenibilitat.

− Implementació del Pla d’acció, monitoreig, seguiment i realimentació del procés.

El quadre següent mostra un esquema típic d’un procés d’Agenda 21 local: Les Agendes 21 Locals han de partir d’una perspectiva holística, que integri adequadament els vessants ambiental, social i econòmic de la sostenibilitat. Així mateix, han d’assolir un grau de transversalitat suficient per tal d’incidir de forma efectiva sobre tots els sectors pú-blics i privats, i implicar i aconseguir la complicitat de les societat locals, condició indispen-sable per a que esdevingui un veritable motor d’evolució col·lectiva cap a la sostenibilitat. Com s’ha dit, les diagnosis o auditories ambientals esdevenen una peça important en els processos d’Agendes 21 locals, encara que també poden realitzar-se al marge d’aquests processos (vegeu els exemples que s’exposaran més endavant en aquest capítol). En gene-ral, per a un correcte plantejament ambiental de qualsevol instrument de planejament territo-rial o urbanístic resulta clau l’existència d’una diagnosi ambiental del territori concebuda amb una visió territorial per a orientar el planejament, entre altres finalitats. És important evitar la formulació de diagnosis mancades d’una concreció territorial i, per aquest motiu, escassa-ment útils per al planejament. La Diputació de Barcelona ha estat capdavantera a l’Estat espanyol en l’impuls de les Agen-des 21 locals i, dins d’aquests processos, de les diagnosis ambientals. El quadre següent mostra l’estructura d’aquests processos i, dins d’ells, el de la diagnosi, basada en l’avaluació ecosistèmica del territori.

Adhesió a la CARTAD’AALBORG i altresmesures d’inici

INFORMACIÓ iDIAGNÒSTIC soci-oambiental

Constitució delFÒRUM DE PAR-TICIPACIÓ CIUTA-DANA

PLA D’ACCIÓAMBIENTAL

PLA DE SEGUI-MENT. Establiment dels indicadorsambientals.

AVALUACIÓ IREALIMENTACIÓ

Font: Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.

5.3. Exemples de diagnosi i identificació aplicats al planejament Cas 1: Informe ambiental del municipi de Castellterçol (Vallès oriental). Estudi preliminar per a Revisió del Pla general municipal d’ordenació En aquest municipi s’ha desenvolupat, amb el suport i la col·laboració de la Direcció General de Planificació Ambiental del Departament de Medi Ambient, una experiència d’estudi preli-minar destinat a definir els criteris ambientals que han de regir la revisió del Pla general1. Objectius

El procediment emprat en l’elaboració d’aquesta diagnosi s’ha basat, en els següents objec-tius:

− Cartografiar i delimitar els espais i indrets amb un valor natural i paisatgístic remar-cable, tant a nivell municipal com supramunicipal.

− Avaluar l’interès dels elements físics i biològics del municipi. − Definir amb l’ajut de paràmetres o indicadors ambientals, l’estat ambiental del muni-

cipi. − Establir criteris i pautes per a un creixement sostenible del municipi i alhora respec-

tuós amb l’entorn. − Crear propostes per a una correcta gestió ambiental municipal.

Procediment

La metodologia utilitzada en la diagnosi ambiental del municipi de Castellterçol, s’ha basat en l’anàlisi des d’un punt de vista ambiental dels diferents elements biològics i paisatgístics (entorn físic i paisatge; Vegetació, usos del sòl i flora; fauna; paràmetres de qualitat ambien-tal : aire, soroll, residus i aigües), per tal d’avaluar-ne el seu interès. I aportar així eines i cri-teris ambientals per a una correcta gestió del municipi. 1 EGAM. 2001. Informe ambiental del municipi de Castelltersol. Estudi preliminar per a la revisió del PGOU. Ge-neralitat de Catalunya; Departament de Medi Ambient. Ajuntament de Castelltersol.

Cartogràfia temàtica del Sistema d’Informació Ambiental de la Generalitat de Catalunya (com a base de referència)

Treball de camp

Elaboració de MAPES TEMÀ-

TICS

Estructura del document

L’Informe ambiental de Castellterçol, s’ha estructurat en un seguit d’apartats temàtics que recullen de forma clara i sintètica tots aquells aspectes ambientals i ecològics que defineixen el municipi de Castellterçol. El conjunt aporta una visió de la realitat ambiental del municipi.

1. INTRODUCCIÓ

1.1. METODOLOGIA EMPRADA 1.2. OBJECTIUS 1.3. ÀMBIT

2. L’ENTORN FÍSIC I EL PAISATGE

2.1. INFORMACIÓ GENERAL 2.1.1 PAISATGE VEGETAL I TERRITORI 2.1.2 RELLEU 2.1.3 GEOLOGIA 2.1.4 CLIMA 2.1.5 HIDROLOGIA 2.1.6 EL SÒL

2.2. ELEMENTS SIGNIFICATIUS PER A LA DIAGNOSI 2.2.1 XARXA DE TORRENTS I RIERES

2.3. RECOMANACIONS 2.3.1 XARXA DE TORRENTS I RIERES

3. LA VEGETACIÓ, ELS USOS ACTUALS I LA FLORA

3.1. INFORMACIÓ GENERAL 3.1.1 VEGETACIÓ POTENCIAL 3.1.2 VEGETACIÓ ACTUAL I USOS DEL SÒL 3.1.3 LA FLORA

3.2. ELEMENTS SIGNIFICATIU PER A LA DIAGNOSI 3.2.1 Àrees i elements d’interès ambiental 3.2.2 Hàbitats d’interès comunitari 3.2.3 Espais protegits 3.2.4 Zones d’interès per a la connectivitat entre espais

3.3. RECOMANACIONS 3.3.1 Àrees i elements d’interès ambiental 3.3.2 Zones d’interès per a la connectivitat entre espais

4. LA FAUNA

4.1. INFORMACIÓ GENERAL 4.1.1 Espècies de vertebrats 4.1.2 Espècies d’invertebrats

4.2. ELEMENTS SIGNIFICATIUS PER A LA DIAGNOSI 4.2.1 Estat de conservació

4.3. RECOMANACIONS 4.3.1 Conservació de la fauna autòctona

5. ALTRES PARÀMETRES DE QUALITAT AMBIENTAL

5.1. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA 5.1.1 INFORMACIÓ GENERAL 5.1.2 ELEMENTS SIGNIFICATIUS PER A LA DIAGNOSI 5.1.3 RECOMANACIONS

5.2. SOROLL 5.2.1 INFORMACIÓ GENERAL 5.2.2 ELEMENTS SIGNIFICATIUS PER A LA DIAGNOSI 5.2.3 RECOMANACIONS

5.3. RESIDUS 5.3.1 RESIDUS ORDINARIS MUNICIPALS 5.3.2 RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ 5.3.3 RESIDUS ORGÀNICS DE JARDINERIA 5.3.4 RECOMANACIONS

5.4. AIGÜES 5.4.1 INFORMACIÓ GENERAL 5.4.2 ELEMENTS SIGNIFICATIUS PER A LA DIAGNOSI 5.4.3 RECOMANACIONS

6. BIBLIOGRAFIA

Paràmetres ambientals: medi físic, paisatge, vegetació i usos del sòl, flora i fauna.

Per a cadascun dels paràmetres ambientals tractats, s’ha realitzat una descripció de les ca-racterístiques i l’estat d’aquests elements. En base a aquesta informació descriptiva, s’han analitzat i destacat aquells paràmetres o elements que esdevenen d’un interès rellevant per a la diagnosi ambiental, sobre els que s’han aportat recomanacions de gestió i planificació per a un desenvolupament urbanístic sostenible.2 A partir de les bases temàtiques existents en el SIG ambiental del Departament de Medi Ambient, i el treball de camp s’han generat mapes temàtiques (situació, activitat econòmica, patrimoni històric i cultural, patrimoni natural, aigua, atmosfera, residus) que resumeixen i reflecteixen la realitat tant municipal com supramunicipal. L’obtenció d’una cartografia de vegetació i usos acurada (escala 1:2500) i actual de tot el terme municipal, ha requerit un intens treball de camp i el suport d’un sistema d’informació geogràfica (SIG ARVIEW). Aquests treballs han permès detectar els elements de major inte-rès i han donat lloc als següents mapes temàtics: 2 En relació al concepte legal de desenvolupament urbanístic sostenible, vegeu el capítol 1

1. PLÀNOL DE VEGETACIÓ I USOS DEL SÒL general

2. PLÀNOL DE VEGETACIÓ I USOS DEL SÒL detallat

Així mateix, per mitjà dels mapes temàtics elaborats (conques hidrogràfiques, geologia, ve-getació i usos, espais naturals protegits,.....) s’aconsegueixen uns mapes d’àrees i elements d’interès. (vegeu el plànol següent) on es defineixen totes aquelles parts o zones del munici-pi que destaquen per contenir algun element o factor ambiental de gran valor i/o importància. A partir dels plànols d’àrees i elements d’interès, es defineixen els criteris i recomanacions a tenir en compte en el planejament urbanístic i altres actuacions a nivell municipal. Per exemple, en el cas del bloc de Vegetació i Usos del sòl, els criteris i recomanacions de planificació sostenible que es proposen, són entre d’altres:

− Promoure la redacció de Plans Tècnics de Gestió i Millora forestal − Dotar de protecció les àrees definides com a àrees d’interès especial del municipi. − Protegir els indrets, els hàbitats on hi ha alguna espècie vegetal d’interès natural

(rara, endèmica, etc) − Fomentar i crear programes específics per a la recuperació i/o consolidació de les

espècies vegetals d’interès natural.

MAPES TEMÀTICS

CRITERIS I RECOMA-NACIONS DE PLANIFI-CACIÓ

Elements significatiuo d’interès per a laDIAGNOSI

P11

P8

P5

P2

P9

P6

P3

P7

P4

P1

P10

P14

P13

P15

P12

− Realitzar campanyes de divulgació del patrimoni natural del municipi. − Elaborar un catàleg d’arbres monumentals, com a instrument per a estudiar la possi-

bilitat a nivell municipal de fer una declaració d’arbres monumentals d’interès local. − Preservar i protegir la massa forestal de possibles actuacions de fragmentació. − Establir normes de protecció per a tota la xarxa de torrents i rieres.

Altres paràmetres de qualitat ambiental: residus, contaminació atmosfèrica, aigües

i soroll A part dels paràmetres merament ambientals, en l’informe ambiental del municipi de Castell-terçol, s’han tractat un seguit de paràmetres de qualitat ambiental com els residus, contami-nació atmosfèrica, les aigües i el soroll. En aquest estudi cal destacar la determinació de l’estat sònic del municipi de Castellterçol. Amb aquesta finalitat han estat establerts un seguit de punts de mostreig, anomenats recep-tors, concentrats entorn el nucli urbà, pel fet d’ésser la zona del municipi on hi ha més pres-sió acústica (provocada pel trànsit, l’activitat industrial, etc.).

El nivell acústic ( o nivell d’immissió) obtingut per a cadascun dels punts de mostreig, i que determina el soroll a que estan sotmeses aquestes zones, és el següent:

PUNT LOCALITZACIÓ MESURES LAeq

(dBA) LAmax (dBA)

LA10 (dBA)

LA50 (dBA)

LA90 (dBA)

1 Carrer Cuadro 56.2 78,0 45 40 35 2 BV-1245 Carretera a Granera 61.5 87,8 50 40 35 3 Carretera de Granera 65.0 80,6 65 50 45 4 Carrer del Call Fondo 57.5 76,2 55 45 40 5 Camí Comas 50.2 60,9 50 45 40 6 Carrer Moià 53.2 65,0 55 50 40 7 Carrer Sant Domènec 51.1 76,0 45 40 35 8 Carretera de Barcelona 71.1 91,5 70 60 50 9 BV-1310 Carretera de Castellcir 65.5 86,2 65 50 40 10 Carrer de Barcelona 64.8 89,5 60 45 40 11 Carrer Joaquim Roger 56.0 79,6 50 40 35 12 Carrer Baix 55.0 74,4 55 45 40 13 Carrer del mig 60.5 80,0 60 55 50 14 Avinguda Ramon Albó 58.0 76,4 55 45 40 15 Carrer Vic 49.5 70,0 50 45 40

En base a aquests valors, i tenint en compte el que estableix la norma DIN 18005, s’han elaborat els mapes sonomètrics, on s’ha representat per mitjà d’una escala d’onze colors els valors de Leq exterior (el nivell de soroll continu equivalent) en intervals de 5dBA.

P11

P8

P5

P2

P9

P6

P3

P7

P4

P1

P10

P14

P13

P15

P12

0 75 150

PUNT DE MOSTREIG

P1 car rer Cuadro

P2 BV-1245 ctra. a Granera

P3 car retera de Granera

P4 car rer del Call Fondo

P5 cam í Comas

P6 car rer Moià

P7 car rer Sant Domènec

P8 car retera de Barcelona

P9 BV-1310 ctra. a Castellcir

P10 carrer de Barcelona

P11 carrer Joaquim Roger

P12 carrer Baix

P13 carrer del Mig

P14 avinguda Ramon Albó

P15 carrer Vic

NORMA DIN 18005

Color

verd clar

Leq A límit dBA

< 35

verd mitjà > 35 a 40

verd fosc > 40 a 45

groc > 45 a 50

ocre > 50 a 55

taronja > 55 a 60

verm ell clar > 60 a 65

verm ell mitjà > 65 a 70

verm ell foc > 70 a 75

> 75 a 80

b lau > 80

LLEGENDA

Informe Ambiental del municipi de Castellterçol

Estudi prel iminar per a la revisió

del P.G.O.U

Nivells de soroll LAeq (dBA) diürns

Setembre 2001

E. 1: 5000

Autors:

J oa n Borrel l i Ruscalleda

Consultor:

Enginye ria, Estudis i

Gestió Am bienta l, S.L

Promotors:

Ajuntam ent de

Caste ll te rç ol

Color Leq A límit dBA

Te re sa Se rra i Bigas

2/210

Departa ment de

Me di Ambient

N ivells de so ro ll LAeq (dBA) diürns

Pel que fa al soroll, els criteris i recomanacions a tenir en compte en l’àmbit de la gestió urbanística, gestió del trànsit i edificació, i que es proposen en aquest estudi són: Gestió urbanística − Realització del mapa acústic − Millora i pavimentació dels carrers amb materials

absorbents. − Adequació morfològica d’espais com a protecció

acústica: construcció de motes de terra amb vegetació arbòria i arbustiva.

− Instal·lació de pantalles acústiques en zones sensibles properes en vies de trànsit intens

Gestió del trànsit − Reorganització del trànsit i limitació de la velocitat

de circulació (zones 30). Ampliació o creació de zo-nes de vianants.

− Control del silenciadors de les motocicletes Edificació − Fomentar l’aplicació de millores de les condicions

d’aïllament acústic dels edificis de nova cons-trucció.

− Vetllar pel compliment de la normativa vigent, sobre aïllament acústic d’edificis en les noves edifi-cacions.

Cas 2: Diagnosi Territorial de Tossa de Mar La Diagnosi Territorial de Tossa de Mar3, proposa els objectius bàsics per acomplir els com-promisos adquirits pel municipi amb la signatura de la Carta de Tossa4, que són: “

1. Definir les àrees d’interès natural, protecció local, gestió i pla d’usos segons preveu la Llei d’Espais Naturals de 1985.

2. Definir àrees d’interès paisatgístic i definició de les comptabilitas urbanístiques. 3. Definir el paper que ha de jugar el sòl agrícola i vetllar pel seu manteniment com a e-

lement específic del paisatge i de la relació equilibrada entre home i entorn

4. Treballar per a la definició de la capacitat de càrrega del territori turístic i la creació d’indicadors de sostenibilitat de l’activitat turística en relació al territori.

3 Associació de Naturalistes de Girona. 1999. Diagnosi Territorial de Tossa de Mar. 4 La Carta de Tossa (1998), posa les bases per afavorir la tendència dels municipis costaners cap a escenaris de major sostenibilitat des del punt de vista de l’ocupació i l’ús del territori (vegeu també la fitxa 1.7 del Capítol 7)

5. Delimitació estricte de les àrees urbanes, urbanitzables i integració de la perifèria amb

el no urbanitzable.

6. Mantenir contactes periòdics amb els altres municipis costaners per tal d’intercanviar experiències, metodologies i inquietuds i introduir una estratègia comuna de lluita con-tra la degradació del litoral. “

La Carta de Tossa, té com a objectiu bàsic aconseguir una gestió sostenible del litoral que faci compatible l’activitat turística amb la protecció de l’entorn. Entre d’altres coses, pretén crear a la Costa Brava una xarxa verda que connecti àrees d’interès natural i paisatgístic que de forma articulada amb el teixit urbà, conformi un paisat-ge harmoniós i de qualitat. Objectius de la diagnosi

La finalitat principal de la Diagnosi Territorial de Tossa de Mar, és aportar els criteris i pautes de sostenibilitat, definir àrees o zones d’actuació i proposar actuacions per fer possible una gestió sostenible del municipi. Procediment i estructura de la Diagnosi Territorial

La Diagnosi Territorial de Tossa, s’ha estructurat en tres blocs temàtics, com són el Medi Físic, el Medi Natural (inclou Ambient Continental i Ambient Marí) i el Medi Socioeconòmic (Paisatge i Ambients Antròpics).

Índex de la Diagnosi Territorial de Tossa, amb tots els apartats que conformen l’estudi.

L’estudi de la Diagnosi Territorial de Tossa, està estructurat de forma resumida en tres punts o apartats destacables:

− L’apartat de Coneixement del Medi, és un bloc descriptiu, on es recull l’estat real i les característiques que defineixen el medi físic, natural i socio-econòmic de Tossa de Mar.

− L’apartat de Gestió del Territori, recull i defineix les àrees de major interès, i els crite-

ris de gestió i ordenació corresponents, a fi i afecte d’aconseguir un equilibri territorial − I en menor mesura l’apartat d’Indicadors de Sostenibilitat, que recull els indicadors o

“instruments per mesurar les condicions acceptades per una comunitat com a criteris vàlids per a l’avaluació del progrés vers la sostenibilitat”5

De cadascun, dels diferents àmbits de coneixement del medi s’ha elaborat un mapa temàtic descriptiu on es relaciona cadascuna de les zonificacions amb una codificació concreta. Mapa temàtic del Bloc de Medi Natural

5 Definició extreta de la Diagnosi Territorial de Tossa de Mar.

Mapa temàtic del Bloc de Medi Natural Continental i Marí

Codificació emprada en aquest mapa temàtic: A1: Sureda A2: Pinedes – A2(1) Pineda de pi pinastre, A2(2) Pineda de pi insigne, ...... A3: Urbanitzacions A4: Espais de pendent costaner, penyasegats i rocams litorals. A5: Boscos de ribera B1, B2: diferents tipologies de conreus, etc.

Taula descriptiva dels objectius de gestió de qualitat ambiental de l’àmbit Medi Natural Continental (Diagnosi Territorial de Tossa de Mar)

Per als àmbits d’estudi, es determinen aquelles àrees que esdevenen de major interès, el que permet l’elaboració d’un Mapa d’Àrees d’Interès:

En base a aquests mapes d’àrees d’interès i per mitjà d’un sistema d’informació geogràfica, s’han elaborat les Fitxes de Gestió de les Àrees d’Interès i Confictives. En aquestes fitxes de Gestió es determinen les àrees d’actuació, per les quals es plantegen propostes de gestió dirigides a la planificació territorial del municipi, i amb l’objectiu d’assolir l’equilibri desitjat.

1. DETERMINACIÓ DELS VALORS Les àrees cartografiades es caracteritzen per la presència del bosc de sureda típic del bosc mediterrani i que presenta comunitats incloses a la Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silves-tres. Aquestes àrees urbanitzades tenen interès paisatgístic i ecològic per la seva ubicació, ja que són zones molt properes al PEIN i per tant ocupen la franja de contacte entre el medi natural i urbà. 2. DETERMINACIÓ DELS USOS Sòl Urbanitzable. 3. PROPOSTES DE GESTIÓ Si s’edifica clar que siguin urbanitzacions esponjades, que permetin una transició gradual entre la trama urbana i els espais del PEIN. Es recomana mantenir el màxim possible les característiques del bosc originari, ja que ajuda a amorosir el contacte entre la ciu-tat i el seu entorn i permet que els elements de la fauna i la flora entrin en la trama urba-na. Caldria la redacció d’un Pla Especial que tingués en compte la parcel·lació amb

2000 m2, les proteccions a les carenes, la integració dels edificis i tanques i la tal·la selec-tiva d’arbrat. En el cas de la ciutat jardí, aquest pla hauria de considerar també que l’acabament s’integri plenament a l’espai PEIN collindant.

1. DETERMINACIÓ DELS VALORS Els espais al·luvials que, tenen gran interès per la capacitat de retenció d’aigua, són o-cupats freqüentment per usos agrícoles. Els conreus tenen poca representació superficial al municipi i això els dóna un valor indis-cutible. Presenten gran interès pel que fa al manteniment de la biodiversitat, ja que confi-guren un hàbitat diferent (franges ecotonals) que permet la presència d’espècies que vi-uen al bosc però que s’alimenten en espais oberts. També tenen interès paisatgística-ment perquè conformen bandes d’amortiment entre el forest i els sectors urbans. Sovint els paisatges en mosaic estan associats a zones planeres de fons de vall, on el subsòl es constituït per materials al·luvials i els usos del sòl agrícoles. Des del punt de vis-ta escènic els paisatges en mosaic es consideren de gran valor, ja que generalment estan configurats per espais oberts, amb vistes i per elements culturals. 2. DETERMINACIÓ DELS USOS Usos agrícoles i activitats lligades a l’agricultura 3. PROPOSTES DE GESTIÓ Convé mantenir les activitats agràries, ja que són de gran interès si tenim en compte el marcat context forestal i de serveis del municipi. Cal evitar el creixement de superfícies impemeabilitzades, que dificultarien el funcionament hidrològic natural. Alguns d’aquests sectors agrícoles descrits....de forma genèrica són espais que s’han convertit en marginals i cal la seva recuperació com a espais agrícoles i la seva dignifica-ció. Cal requalificar com a sòl no urbanitzable alguns dels sectors descrits.......

Exemple d’una de les fitxes de Gestió (fitxa 4 i 9 respectivament) que conté la “Diagnosi Territorial de Tossa de Mar”

En general, en la “Diagnosi Territorial de Tossa de Mar”, es posa una especial èmfasi en el paisatge, com un paràmetre ambiental que de forma global defineix i caracteritza un territori, i es troba estretament interrelacionat amb factors més tradicionals i objectius com són la vegetació i la geologia. Cas 3: Avaluació ambiental inicial del sòl no urbanitzable del municipi de Sant Sadurní d’Anoia. Prèvia a la revisió del Pla general d’ordenació. Objectius

L’objectiu principal de l’Avaluació ambiental inicial del sòl no urbanitzable6, és la identificació dels valors productius, ecològics, ambientals, patrimonials i del paisatge del municipi de Sant Sadurní d’Anoia, per a poder establir quin són els espais que cal protegir amb la finalitat d’assegurar una planificació i una gestió sostenible del territori, que permeti el manteniment i la preservació dels espais agrícoles, forestals i fluvials, de les funcions ecològiques i paisat-gístiques del territori fent-ho compatible amb el creixement i desenvolupament sostenible del municipi. 6 Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia. 2003. Pensem i planifiquem junts el territori (CD-Rom).

Procediment Per entendre la complexitat del territori i poder incidir en la seva planificació, és necessari una anàlisi exhaustiva de tots els paràmetres territorials i ambientals. Aquesta premissa és la que s’ha emprat a l’hora d’elaborar l’Avaluació ambiental inicial en sòl no urbanitzable de Sant Sadurní d’Anoia. L’Avaluació ambiental inicial analitza un conjunt divers i extens de paràmetres ambientals que cartografia en plànols temàtics. Així, s’ha realitzat:

1. La definició i determinació dels elements (usos del sòl, hàbitats d’interès comunitari), processos (connectivitat ecològica) i àmbits ecològics ( espais fluvials, agrícoles, bio-diversos, de connexió ecològica i antròpics) d’àmbit local i regional

2. Un estudi geològic i hidrogeològic.

3. Un anàlisi dels riscos ambientals, que defineix les zones erosionables (amb forta

pendent, inestables amb moviments gravitacionals i enfonsaments), zones inunda-bles i sòls contaminants. 4. Una anàlisi de les variables agràries, forestals, zoològiques que tenen interès

ambiental.

La determinació de les variables agràries s’ha realitzat per mitjà de la identificació dels diferents tipus de conreus existents i a través d’un estudi de la vegetació ru-deral associada a l’activitat agrícola tant, en les zones conreades com en antics conreus abandonats o no conreats actualment.

LLEGENDA

Cabal normal

Pluja moderada

Pluja molt forta

Circunstàncies excepcionals

INUNDACIÓ

Caiguda de blocsPendents pronunciades

Pèrdua de sòl

EROSIÓ

Mapa de riscos

Pel que fa a l’anàlisi de les variables forestals d’interès ambiental, s’han definit les cobertes del sòl, caracteritzant els sistemes forestals, els de ribera i d’altres varia-bles d’interès, com la connectivitat entre masses, entre d’altres.

396.000 397.000 398.000 399.000 400.000 401.000

4.58

6.00

04.

587.

000

4.58

8.00

04.

589.

000

4.59

0.00

04.

591.

000

R26

Mapa delssistemes forestals, utilitzat per al’anàlisi deles variablesforestals.

396.000 397.000 398.000 399.000 400.000 401.000

4.58

6.00

04.

587.

000

4.58

8.00

04.

589.

000

4.59

0.00

04.

591.

000

N

Mapa dels sistemes agraris

El procediment emprat en l’anàlisi de les variables zoològiques d’interès ambien-tal, ha consistit en la identificació les espècies animals que actuen com a indica-dors ambientals, identificació dels hàbitats faunístics, i la descripció i determinació dels elements d’interès faunístic.

5. Com a elements d’interès patrimonial, s’han catalogat tots aquells que formen

part, tant del patrimoni natural, arquitèctonic com arqueològic, paleontològic i cul-tural del municipi de Sant Sadurní d’Anoia.

En base a l’anàlisi dels elements i/o paràmetres ambientals del terme municipal s’han carto-grafiat les diferents zones o àmbits d’interès ecològic, on s’han definit aquells espais amb diferents funcions i característiques ecològiques. A partir de la identificació i anàlisis dels paràmetres ambientals del territori, de les zones o àmbits d’interès ecològic, i de l’avaluació i definició de Zones de Risc (esllavissades, inunda-cions, etc.), s’han definit els criteris i estratègies per a la conservació i gestió sostenible dels recursos naturals en la planificació territorial i urbanística de Sant Sadurní d’Anoia. Una de les propostes és la definició d’una anella verda, en les zones de transició entre el sòl no urbanitzable, el sòl urbà i el sòl urbanitzable, que es situa entorn del nucli de Sant Sadur-ní d’Anoia, amb una funció espongificadora:

Proposta d’anella verda entorn el nucli urbà de Sant Sadurní d’Anoia

Cas 4: Projecte Vulcà (http://www.gencat.net/mediamb/pnzvg/vulca.htm, o bé http://joanma.uab.es/vulca (en cons-trucció), http://www.creaf.uab.es/creaf/llibre_recerca/marcs/text/text_57.htm) El projecte Vulcà, neix el 1994, com iniciativa conjunta entre el Departament de Medi Ambi-ent, l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), per a crear i implantar un Sistema d’Informació Geogràfica aplicat a la planificació i a la gestió del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es tracta d’una experiència pilot a Catalunya en l’aplicació de la tecnologia SIG en la gestió d’un espai protegit. Vulcà és un sistema d’informació geogràfica per a ús de l’equip de gestió del Parc Natural, consistent en un conjunt de dades, eines informàtiques i procediments per a gestionar i or-ganitzar del Parc Natural. El sistema integra totes les temàtiques ambientals del Parc com són geologia, sòls, aigües, boscos, vegetació, flora, caça, ús públic i aspectes legals) per aplicar-les a la planificació i la gestió diària en matèries com la millora rural, el patrimoni na-tural i l’ús públic del Parc Natural. Utilitzant com a base el sistema d’informació geogràfica MIRAMÓN, creat i desenvolupat pel CREAF. El Projecte Vulcà desenvolupa un seguit de mòduls que faciliten a l’usuari l’accés a la infor-mació, i agiliten la tasca de gestió del territori per al que es va crear aquest projecte. Els mò-duls de què consta , són:

− Mòdul de consulta. Permet a l’usuari accedir a tota la informació disponible sobre el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

− Mòdul de gestió de les aigües i del sòl − Mòdul de gestió de boscos, de la vegetació i de la flora

− Mòdul de gestió de la fauna i de la caça − Mòdul de gestió de l’ús públic − Mòdul d’aspectes legals

El SIG Vulcà, disposa d’un seguit de bases de dades gràfiques que recullen la informació referent al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, com són: Mapes topogràfics Ortofotomapes Models digitals del terreny Plànols informatius i normatius del Pla

Especial Cadastre Límits administratius Planejament urbanístic (Olot i Santa

Pau) Depuradores, abocadors i pedreres Àrees Privades de Caça, zones de

seguretat i Refugi de Fauna salvatge Límit de finques forestals amb

PTGMF i límits de rodals i subrodals Punts d’aigua de la xarxa de control

de l’aqüífer i mapa d’unitats geològi-ques bàsiques

Nivells piezomètrics de l’aqüífer Límits de les àrees de protecció dels

rius i de les riberes Vegetació.

Amb la superposició d’aquestes informacions temàtiques, és possible una gestió integra-da del territori Per aquest motiu, el SIG-Vulcà ha desenvolupat, a més de les bases de dades gràfiques, un conjunt de bases de dades alfanumèriques: - Tesaures diversos relacionats amb les dades gràfiques esmentades:

− Valors dels paràmetres mesurats a les estacions biològiques dels dos inventaris fo-

restals i de vegetació. − Dades referents a la caracterització dels punts d’aigua de la xarxa de control de

l’aqüífer. − Textos legals.