r:,

, ,.

,

.........::,,,. ,Inv “1“.• 1•4.77 : 1 ,..••■• •i elift,,, ,

a I I ' • : ip■-?_,,. "1::.-. .1 I

i...•

- - • v4■.:- wlismop

....,,.• rilrosedr,

*AO II.•■

I. WM" •

•1 1:18. 1 11::.1.11;;;14; ....

..c1 0

'.•■ '

Ili, ; •;;.*,'MI ■ o fa 4.

teveita e7t. o-,o6ze`eaz e• ceeetez,

AgUeij rnts

• EnirtAida t _\ 0 tz C.DSTA

• SERRAT

• SA gOsT12.4 ck314A

• 1■So0"2. secció :CAA tiiiRA vf irm

• Esk)oets

3ev 5Opt;). oit-Sete"bre, '66 .

EditorialL'Editorial d'aquest mes surt

en relació a unes declaracions realitza-des pel Regidor de Cultura, Jorge Bláz-quez, al riari Baleares 'aparegut el29-VII-86, on, entre altes coses, mani-festava:

"En CalviA no hay mucho interéspor participar u organizar actividadesculturales..."

Nosaltres, davant aquest punt,volem fer públic el nostre desacordamb aquestes declaracions i demostrarque passa el contrari, i per aclarir-ho, aqui van aquestes dades:

- S'edita la REvista VeYnats desde fa 4 anys.

- S'ha creat una Associació dela 3a Edat.

- Hi ha una Escola de Ball deBot.

- Des de fa més de 10 anys, exis-teix una Escola de Ballet.

- Des del 78, funciona l'Associacióde Veins.

- Llevat de dos anys, en fa ungrapat que les Festes de Sant Jaumeles organitza una comissió de Veins,i l'assistència de .públic i partici-pació dins els actes és molt nombrosa.

- La idea de la Banda de Músicava sortir d'un particular.

- VeYnats organitza cada any unaRua que reuneix més de 1.000 personesritre disfressats i públic.

- Aquests Cursets d'Estiu quel'Ajuntament ha monopolitzat, surgirenfa 4 anys d'una iniciativa de la Biblio-teca i de la Revista VeYnats. Enguanymateix la Revista encara n'organitzaalguns. I, per cert, compten amb mésparticipació que els organitzats perl'Ajuntament.

- Durant cos anys, ell que enfa referència, ha existit un grup deTeatre Infantil.

Vi-iirtot -2

- Fa varis anys, un vel de CalviAva presentar un projecte per a la casade Cultura de Ca'n Verger.

Aquest és un petit exemple delque els particulars fan a Calvià.

Nosaltres volem rompre amb aquestaidea, alimentada per aquest Regidor,de que el poble és un lloc mort. Laparticipació cada vegada és més eleva-da, encara que és cert que existeixun divorci entre la gent i les activi-tats culturals programades per l'Ajunta-ment, però per això hi deu haver algunaraó.

Es veritat que el Consistori sub-venciona molts d'aquests actes, iestam agtaits, però donar doblers noés el mateix que organitzar.

Per cart, quan nosaltres, queconstituYm un col.lectiu, protagonista,en algunos ocasions, d'aquestes inicia-tives, hem organitzat qualque cosa,hem tengut una resposta participativabona en el 90 % de les vegades. Tambéés veritat que quan ho has fet tu laresposta popular ha estat pobra. Iés que, amic Jordi, per regir un poble,per comprendre'l, s'hi ha de viure,de li ha de prendre el pols dia a dia,se l'ha de viure intensament i en darrerextrem se l'ha d'estimar. I crec quetot això, en tu, Jordi, no ho trobam.Per aix('), pot ser, Jordi, no ets capaçde veure que hi ha iniciatives particu-lars, això si, mantingudes econòmica-ment, en bona part, per l'Ajuntamental qual tu pertanys. per això, Jordi,et falta la participació popular.

SUMARI

Página

tditorial 2Notícies de l'Apntament 4Liei Norm. Lingiística 5Noticiari Local 6El Premi del Mes 6El saludo dels calvianers ....7Gloses 7Comença l'Escola 8Festes 9El Gato de Abderrahman 12Cartes a la Revista 13Sa Nostra Cuina 14Xerrades de Café 16Entrevista a Joan Costa 18Coses de: Es CapdellA 21Joan Manuel Serrat 24Ca i n Mira Prim 26Cotorreig 27Verd 28sports 29

Encreuat 31

J.!,1-urtmith,v-id (amt

ext.tio ervi.tbneA - 6

REVISTA VEÏNATS

P.M. 1/1.983.

Col.laboradors:

Pere de Sa Cullera.El Mestre

1vP Doloies de Burgos.Carme López.Joan Rubio.Biela Quetgles.Manuel Suarez.Julián Vicens.Antoni Fuster.Johny Perrouche.S. Barceló.F. Jiménez.Josep Suárez.

MAquina:

Josep Rubio.Miguel Herrera.Manuel Suarez.

Muntatge:

Xisca Esteve.Carme López.

Fotografies:

VeYnats.Joan Rubio.Joan Vidal.

Coordinadors:

Josep Rubio.Joan Vidal.Manuel Suarez.

Els articles recollitsa aquest número expressenúnicament l'opinió dels seusautors i són de la seva ex-clussiva responsabilitat.

riimAt- 4 7-alwir-JU n t s de l

41Cessió de terrenys a Son Ferrer:L'AjunUment ha rebut de l'ur-

banitzador de S. Ferrer uns terrenysen garantia de les possibles obligacionsque pugui tenir l'urbanitzador respectea l'execució de les obres previstesdins el pla parcial de S. Ferrer, segonsdiu textualment el document de cessió.Els terrenys tenen unes dimensions de12.982 i 10.842 metres quadrats respecti-vament.

Amb aqueta cessió s'ha arribata un principi d'acord dins les negocia-cions que l'Ajunt. té amb l'urb. referi-des a les dotacions i serveis d'infraes-tructura necessaris perquè la mencionadaurbanització pugui esser rebuda. Enconmjunt, els dos terrenys estan valoratsen uns 80 milions de pessetes.

Amb aque:Aes condicions, dins unplenari extraordinari, es va acordaraprovar el projecte d'ordenació d'unazona verda per aquesta urbanització,mb un pressupost de 7.854.000 ft, i ini-ciar l'expediente de contratació dela primera fase, consistent en la cons-trucció d'un poliesportiu i sistemad'enllumenat per un total de 4.940.258Rs.

40Sa Porrassa:

Es va apnwar el projectede Camp de Futbol i vestuaris a SaPorassa amb un pressupost d'uns 10

milions. Les dimensions són d'uns 45.000metres quadrats.

• Es CapdellA:

Es faran diverses milloresa l'ediEci municipal d'Es CapdellA,on hi estarà l'Associació de la 3 Edat,recentment constituida.

40Tancament de discoteques:

Durant 24 hores (de les 24 h. deldia 22 a les 24 h. del 23) les discote-ques Bananas, Alexandras II i Atlantis deMagaluf i Stadium de P. Nova varen haver

de tancar les seves portes per diversesinfraccions, tais com no tenir el permisd'obertura les tres primeres, així comemprar el sistema de "ticketeros" perfer propaganda, infracció, aquesta,n la que també incuria la darrera men-cionada.

Aquests L tancaments s'afegeixenals 3 reaiitzats anteriorment que afectarren a les discoteques Supertramp, Tokio-Joe i UK.

• L'Ajuntament rep la urbanització de la Costa d'En Blanes:

L'Ajuntament i la entitatBlanes Nouvilla han subscrit un convenimitjançant el qual la empresa urbanitza-dora cedeix uns terrenys que compensaranles despeses corresponents a les obresque hagi de fer l'Ajunt. per acabarla urbanització.

Segons el text de l'acord, l'Ajun-tament rep la urbanització i els serveisgenerals d'aigua potable, consistentsen conexió amb la xarxa general delterme, estació de bombeig i impulsió,dipòsit; regulador i xarxa general. Aixímateix, :_'Ajuntament asumeix la execuciód'una nova estació depuradora o altressistemes de depuració adequats, esta-blint-se la valoració dels serveis en134 milions. Es fa constar que aquestadepuradora o sistema de depuració hade ser suficient per 12.000 habitants.

Per altre lloc, en compensacióper les obligacions que l'Ajuntamentha fet seves, Blanes Nouvillas donagratuitament al municipi una superfíciede 116.936 metres quadrats que limitenal Nord amb l'autopista i al Sud ambla carretera comarcal 719, que tenenuna classificació urbanística de sòlurbanitzable no programat. També escedeixel uns 53.500 m., dos solars,un centre civic i, entre altres coses,2.000 accions d'ATERCA.

s.ació

TITOL

DE L'ENSENYAMENT.—

Article 17.

El català, com a llengua própia de les 111es Balears,és oficial a tots els nivells educatius.

Article 1S.

1.—Els alumnes tenen dret a rebre el primer ense-nyament en la seva llengua, sigui la catalana o la caste-llana.

2.—A tal efecte, el Govern ha d'arbitrar les mesuresadients de cara a fer efectiu aquest dret. En tot cas, elspares o tutors poden exercir en nom de llurs fills aquestdret instant a les autoritats competents perquè sigui apli-cat adequadament.

Article 19.

1.—La llengua i literatura catalanes, amb especialatenció a les aportacions de les Illes Balears han d'esserensenyades obligatòriament en tots els nivells, graus i mo-dalitats de l'ensenyament no universitari. S'ha de garan-tir el compliment d'aquesta disposició en tots els centresdocents.

2.—La dedicació horOia, dins els programes educa-tius, referida a l'ensenyament de la llengua i literaturacatalanes sera en harmopia amb els plans d'estudis esta-tals i com a minim igual a la destinada a l'estudi de lallengua j literatura castellanes.

3.—Els centres privats subvencionats amb fons pú-blica que imparteixen ensenyaments regulats prenent coma base una llengua no °fiend a la Comunitat Autónomahan d'impartir com a asaignatures obligatòries la llenguacatalana la castellana, sense perjudici de la normativaque correspon a l'Estat dictar en aquesta materia, d'acordamb el que preveu l'Article 12.2 de la Llei Orgànica delDret a l'Educació.

Article 20

1.—E1 Govern ha d'adoptar les disposicions necessa-ries encaminades a garantir que els escolars de les ILlesBalears, qualsevol que sigui la seva llengua habitual eniniciar l'ensenyament, puguin utilitzar normalment i cor-rectament el català i el castellà al final del periode d'es-colaritat obligatbria.

2.—No es podrit expedir el titol de Graduat Escolarals alumnes que, havent començat l'Educació General Ba-sica després de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, noacreditin al terme d'aquesta un coneixement suficient,oral i escrit, dels dos idiomes oficials. Aix?) no obstant,■l'acreditació de coneixement del català pot no eser exi-gida als alumnes que hagin obtingut la dispensa corres-poneit durant qualque any escolar, o hagin cursat qual-que periode de la seva escolaritat obligatória fora de

dels territoris de la Comunitat Lingilistica catala-na, en les circumstancies que el Govern establirà regla-n;entariament.

Article 21.

Els plans d'estudis s'han d'adequar als objectius pro-posats en el present titol.

Article 22-.

1.—E1 Govern de la Comunitat Autônoma, a fi de ferefectiu el dret a l'ensenyament en llengua catalana, had'establir els mitjans necessaris encaminats a fer realitatl'Os normal d'aquest idioma com a vehicle usual enbit de l'ensenyament en tots els centres docents.

2.—L'Administració ha de prendre les mesures ade-quades perquè la llengua catalana sigui emprada progres-sivament en tots els centres d'ensenyament, a fi de ga-rantir el seu Os com a vehicle d'expressió normal, tant ales actuacions internes com a les externes i a les actua-cions i documents administratius.

3.--L'Administració ha de posar els mitjans necessa-ris per a garantir que els alumnes no siguin separats encentres diferents per raons de llengua.

Article 23.

1.—Els plans d'estudis de les Escoles Universitàriesde Formació del Professorat d'E.G.B. i altres centres deformació, perfeccionament i especialització del professo-rat han d'esser elaborats de manera que els alumnesd'aquests centres adquirebtin la competencia i la capa-citació lingüistiques necessaries per a impartir classes en,català i fer efectius els drets reconeguts a la present

2.—Donada l'oficialitat de les dues llengües, catalanai castellana, els professors que imparteixen l'ensenyamentdins l'ambit de les Illes Balears han de posseir el domi-'Ili oral i escrit dels dos idiomes oficials necessari encada cas per a les funcions educatives i docents que ha::de realitzar.

3.—Els professors que a partir de l'entrada en vigorde la present Llei no tenguin un coneixement suficient deIa llengua catalana seran capacitats progressivament permitja dels corresponents cursos de reciclatge, el còmputhorari dels quals sera tengut en compte a efectes dejocnada laboral en periode no lectiu.

4.—L'Administració autonómica ha de procurar queen la reglamentació de l'accés del professorat a la fun-ció docent s'estableixi el sistema adequat per tal quetots els professors de nou ingrgs posseeixin les compe-tències lingiiistiques fixades en el present article.

Article 24.1.—E1 català, com a llengua pròpia de la Comunitat

Autónoma, ha d'esser matèria obligatória en els Progra-mes d'Educació Permanent dela Adults.

2.--Igualment. en els ensenyameAts especialitzats, enels programes dels quals s'ensenyl llengua, s'ha d'inclou-re de manera obligatória l'ensenyament de la llenguacatalana.

3.—En els centres d'ensenyament especialitzats depen-dents del Govern de la Comunitat Autónoma on no s'impar-teixi la materia de llengua, s'han d'oferir cursos addido-nals de llengua catalana als alumnes que en tenguin unconeixement insuficient.

4.—En els centres d'educació especial per a alumnesamb deficiencies psiquiques o sensorials, en l'aprenentat-ge s'ha d'emprar com a llengua instrumental aquella que,tenint en compte les circumstàncies familiars de cadaalumne, contribueixi de la millor manera al seu desen-rotllament.

Llei

ItIOTICIAR II* LOCAL

IL

EL PREMI DEL MES

La maquinada d'aquest mes cauamb tota la seva inmensa força damuntel cap del nostre Regidor Cap de l'Areasocio-cultural.

El motiu, les seves darreres decla-racions sobre la poca participaciói iniciativa que hi ha a Calvià, total-ment desencaminades.

Vagi aquesta closcada per veuresi amb ella es fixa més amb el quepassa al seu entorn.

‘-t,iiivt.o.t- 6

LLOCS DE TREBALL PER A MINUSVALIDS

En una inciativa digna de totesles lloaaces, l'Ajuntament ha convocat4 llocs d'Auxiliar Administratiu pera minusvalids. Recentment, un invidentva guanyar la plaça de recepcionista-telefonista.

— -

irluNTA:As t,ISA

CALM IA

--77—_

ASSOCIACIO DE LA 3'4 EDAT A ES CAPDELLA

TV3 HA ARRIBAT A CALVIA

Després de nombroses gestionsi gracies a l'esforç personal del Regi-dor Xisco Mulet, a Calvià ja rebemTV-3.

El cost a)roximat de l'operacióha estat de 5.800.000 k.

A part de :=enir una possibilitatmés de TV., aquest canal suposa unagran passa envant cap a la normalitzaciódel català dins el nostre municipi,tan oblidada per la Comissió de Cultura.

Suposam que casi tothom rep agues-tes emissions amb tota normalitat,però els que no la tenen encara, podenagafar un dels canals per on veuenla UHF i, mitjançant el sintonitzadorde que disposa cada un dels canals,girant amb l'aparell que tots el televi-sors duen, girar fins que es localitziIa TV-3.

Volem agraIr des de VeInats elsesforços municipals i, particularment,de Xisco Mulet, perquè a Calvià espogués veure la televisió en la nostrallengua.

Amb la presència del Presidente la Comunitat Autônoma, Gabriel Cafiellas, es va inaugurar, a finals ci—Jjuliol, l'associació de la 3 4 edata Es Capdellà. El seu president ésJoan Bujosa

J I Act,

CIAßLEL SALUDO DELS HOMES DE CALVIA

Pen) vos hi heu fixat! Vaja unapericia d'equilibri.

1:,16ftmL -7)4.

er701114111.4 e E tut

*AODEL TEMPS or

Com un homo està e ienyat,li maten una gallina.I jo vui conrar sa vinyamés rabent que l'any passat.

Diuen qu? en anar a vermarse'n duen ses castanyetes.Al.lotes, anit se faes ball de ses jovenetes.Per ballar copeossortim casi tots:per ballar mateixessortim dcs en dos.

L'amo En Felip dóna xuiaan es seus trepitjadors,perquè sa carn d'es pastorstroba que té poca muia.

Venim da sa veremada,per això tenim pocs jocs;es rems són petits i pocsi mala nit que hem passada.

L'amo diu a sa madona:-Si fas sopes per sopar,llavà haurem d'amollarsa cupada de vi bona.

REMA

Venim d'allà on venimi anam alià on anam;sortim d'allà on sortimi entram allà on entram.

No he vist enlloc mai el mimetisme,que aqui a la Vila, utilitzen els homesper correspondre al saludo que entreels veYnats de bon conviure es donen.

Feis-me un favor, posau-vos asse-guts a una cadira, els genolls junts,l'esquena recolzada a la cadira, lamirada, llunyana cap endavant, lesmans amb el puny tancat a l'alturade la guixa, a plomada amb els genolls.Bé així, és com es principia l'acte;més o manco és la posició d'asseguta damunt una moto o bicicleta.

Seguiu imaginant-vos la situació,i en ficció veis un conegut aparéixerper l'esquerra amb posició d'anada,l'heu de saludar perque no digui quesom uns estúpids. Bé, es consuma l'actemirant-lo una mica sense dar-li massaimportancia, tornant la vista al davant,i tot seguit la pirueta, amb la madreta oberta li mostram els cinc ditsjunts per la part de la palma, mantenimaquesta posició durant uns segons itornam, a la primera posició de totesamb el puny tancat, etc. L'acte s'haconsumat.

Si teniu curiositat, un cop passat,baixau de la suposada moto i tornauendarre-,a podreu comprovar l'amplariade la boca del suposat conegut, jaque després de tan magna demostracióha quedat boca badada. I si no és aixíes pot repetir l'operació insistint-li que tengui més atenció en l'especta-cle.

Si en lloc de ser el protagonista,sou l'espectador, o sigui el que vaa peu, no intenteu fer el mateix quel'altre ja que estèticament quedaferest. Tan sols admirau la passadai pregau perquè no es perdi el costum,perquè si així ocorr serem tan vulgarscom els pobles i ciutats que ens enre-volten.

ere,e .a

Visi4del terme ðe Calvi

Consenca el curs escolar

Una altra vegada ens trobam ambel començament del curs escolar, enzquest cas el 86-87. I és ara quan disnel nostre Terme es deixen sentir elsproblemes d'escolarització que hi exis-teixen.

Contrariament a la major part del'Estat Espanyol, aqui la població infan-til augmenta cada any, i això afectadirectament a Escoletes i Escoles fentque sempre estiguin saturades, arribant,casi sempre, dins l'E.G.B. als limitsde nombre d'alumnes per classe que elM.E.C. situa en 40. Lògicament, dins'In curs d'aquestes característiques,

Els problemes greus surgeixen aSatan Ponça, on, a un Centre nou (inaugu-rat l'any passat) i previst inicialmentper 8 unitats d'EGB i 2 de Preescolar,enguany se n'hi afiquen 3 de Preescolari 15 d'EGB. Es clar que nio hi cap to-thom, per això alguns cursos haurand'ocupar aules del recentment inauguratedifici de F.P., el qual, a principisde Setembre, encara no tenia ni llum,ni aigua, ni mobiliari.

l'ensenyament es veu perjudicat. Unasaturació com la que estam sofrint faque a tots els centres s'emprin coma sales de classe els laboratoris,tallers i, fins i tot, menjadors.

En aquests moments, al Terme deCalvià hi ha 4 Escoletes Municipals(Calvià, P. Nova, Magaluf i Sta. Ponça)i una quantitat indeterminada que, obé són privades, o bé són cuidades perles monges, 6 Escoles d'E.G.B. (Calvià,Capdella, Peguera, Santa Ponça, PalmaNova i Portals Nous), 1 Escola de Prees-colar a S. Ferrer, 1 Escola de BellesArts que no depén del Ministeri i 1Centre de Formació Professional.

Sembla que, per enguany, s'inaugura-r una nova Escola d'E.G.B. a Magalufque servirà per buidar la de P. Nova,autèntic exemple del que és la faltade previsió.

Calvià primer, amb la idea de cen-tralitzar tot l'ensenyament, Palma-Novadesprés, ara Santa Ponça i, previsible-ment, magaluf en un futur molt proper,sein exemples de la mala gestió previsoraque, en aquest aspecte, han tengut elMEC i l'Ajuntament.

Els nins hi són, es poden comptar,també hi ha un cens renovat, per tant,cal parendre d'una vegada per totesla lliçó i realitzar una política previ-sorta a anys vista i evitar els pegatsforadats que es poden veure a certesEscoles del Terme.

El Mestre 0

Juny, Juliol, Agost i la primeraquinzena de Setembre són mesos d'alegriai festa per excel.lència al nostre Terme.

L'estiu és el temps elegit perdonar sortida a tota l'alegria, a amollarles tensions i afluixar els nirvis acumu-lats durant l'any.

Cada zona del Municipi ofereixdies de diversió als ciutadans i totesde forma semblant, però dins totes elles,les que destaque més són les popularsde CalviA i les institucionals del Desem-barc.

Pe- ventura cal fer una mica d'his-tòria sobre les mateixes per entendremillor la seva evolució.

Durant l'esclafit turístic, elpoble de Calvià es situa dins els mésanomenats de l'illa en quan a Verbeneses refereix. A l'Ajuntament hi entrengran quantitat de doblers, i en sónemprats una part per dur figures tanimportants com n'Antonio Machin, LosCalatrava, Manolo Escobar, etc. Totsels actes nocturns, o gaire bé tots,es centralitzaven al Camp de Futbol(que llavors encara era una explanadaoberta). De les coses que els padrinsparlaven (cucanyes, carreres, embutarceba, et:.) poc o res en quedava dinsels carrers del poble. En una paraula,hi havia una certa ambent festiu, provo-cat, en certa manera, pel continu anome-nament que els medis de comunicaciófeien de Calvià.

El relleu en l'organització elva fer el C.D. CalviA. Durant una sèried'anys, la seva directiva organitzavales Festes de Santa Jaume, amb les quals

VC:into:1 - 9devien treure part del pressupost perenfrontar la temporada futbolística.Si bé és cert que varen tenir uns inicisprometedors, hi ha que dir que poc apoc anar?n minvant, arribant al casen que casi tot es feia al Camp de Fut-bol i dins els carrers no hi havia gensd'ambent festiu. El paperir va desapa-rèixer i en el seu lloc s'hi posavenbanderes molot espiades al llarg delCarrer Major. L'ambent festiu ja noexistia.

Devers l'any 78 es crea l'Associacióde Veins i la seva directiva aconsegueixque l'Ajuntament els doni l'organitzacióde les festes a ells. Així s'organitzauna Comissió encarregada de totes lesfeines i es torna aconseguir que lafesta es faci al poble. Algunes verbenes,aquelles on s'havia de pagar entrada,encara es feien al Camp de Moferès.

Es veritat que dins aquesta etapa,es va fer sentir la festa arreu delpoble, però també ho és que, poc a poc,l'entusiasme va anar minvant i SantJaume va subsistir per la iniciativad'unes poques persones que es carregarentotes les feines. 0 sigui, no hi haviacol.laboració.

Arribant als darrers anys, un nougrup de joves entra dins aquest espaii enguany, amb ajuda "veterana", duenells mateixos les festes. S'aconsegueixtambé una cosa que semblava impossible.Dur unes zctuacions estelars fortes(Joan M. Serrat, Hombres G) i cobrarentrada, cosa que, en un principi, l'ac-tual Ajuatament no volia.

Esperem que aquesta repressa noacabi una altra vegada en mans de treso quatre persones i que de cada vegadasiguin més els joves que s'incorporina aquesta activitat: donar festa.

En quan a les del Desembarc, enprincipi cal dir que molta gent es qües-tiona la seva organització, motivada,sens dubte, per les despeses que suposa.Partint de zero es va anar pujant finsa organitzar uns interessants concursosde pintura, cerâmica, cortometratges,etc. que, malgrat la seva dotació econ.5-mica, llavors no tenien la suficientprojecció exterior.

Es va,eanviar la fórmula i se n'iD-entaren fer unes més populars que tam-oc funcionaren.

Actualment, molt ben dotades econò-micament, semblen tenir el seu actecentral a l'homenatge que es fa a unciutada o visitant il.lustre de Calvi.Cada any se'n distingeix a un amb aquestCet. Primer va ser en Bruno Kreiskii ara ho ha estat n'Erté, personatge-.1ompletament desconegut per la majorpart dels habitants del Terme.

De totes maneres, hi ha que indicarque segueixen estant enfora del poble.Són, per ventura, massa institucionalsi, el que és també important, no tenenuna tradició histórica.

El Mestre.

* * 4r, .- 10

* * ^* * * *** * *

LES FESTES DEL DESEMBARC

Com sempFe, ens apleguen les festesen el moment de dur la Revista a laimpremta, per tant no vos podem oferiraquest mes, res "en directe" de lesdel Desembarc, com no sigui el progra-ma amb una sèrie de comentaris aclara-tons.

els actes varen començar el darrercap de setmana d'agost amb unes regatesorganitzades al Club Nautic de SantaPonça, que tengueren la seva continuacióel 6 de Se-.embre amb una nova regatade creuers.

El mateix dia, però el vespre,va tenir lloc a Valldurgent l'homenat-ge que es va fer a Erté, importantdissenyador i visitant asidu de Calvià.Com que suposam que molt poca gentconeix a aquesta persona, vos aportaremalgunes dades de la seva biografia:

- El seu vertader nom és Romainde TirtaEf i té 94 anys.

- Va nèixer a Sant Petersburg(Rúsia).

- Es trasllada a viure a Parisi viatja ?er ciutats americanesdesenvolupant la seva activitat.

- Com a dissenyador fa dibuixosper revistes de moda com Vogue,

. Cosmopolitan, Delineator, Sketch,Art et Industrie, etc.

- Aporta dibuixos seus a variesobres teatrals.

enscène- MatlirsFa Operes: tali& iRigoletto, Pelleas i Melisanda,La Traviatta, Don Pasquale, etc.

- Ha realitzat nombroses expos-sicions arreu del món.

- Té publicades les sevesmemòries: I Remember.

- Fa molts d'anys que ve a pasesar temporades al nostre Municipi.

Durant l'homenatge actuaren: BielMesquida Amengual, escriptor; AnnaRicci, mezzo-soprano i Angel Solpr,piano i clavicémbal.

Esté previst que el dia 14 estanquin les festes amb la presentacióde l'Associació Musical Pere JospeCanyelles.

El dilluas 8 de Setembre noméshi ha dos actes prevists: una festainfantil pirata a Magaluf i la inaugura-ció d'una important exposició de foto-grafies antigues de Calvià.

El dia ceAtral de les festes,com sempre, serà el 9 de setembre,en que tendra lloc l'acte central iinstitucional: la missa a la "PedraSagrada" i diversos parlaments i ofrenesa la Creu de Santa Ponça.

Aquest mateix dia i presentadaper Josep MeliA s'inaugurà l'expossició"Navegants de la pintura" a l'HotelRei D. Jaume.

El vespre una actuació folklòricaa la plaça.

El següent dia, el 10, començaréel curset d'estels i el vespre, a Cal-vià, es representarà l'obra d'EugèneIonesco La Cantant Calba, la representa-ció de la qual anirà a càrrec d'EstudiZero. Personalment cal dir que es tractad'una bona obra d'un gran autor francès,però cal fer la reflexió de si Calviàés el lloc adequat per a fer aquesttipus de teatre i si la gent el podréentendre.

Els següents actes tendran coma punt principal l'actuació de la Or-questa Mondragón al Camp de Futbol.En un principi es parlava de dur aAna Beln i Victor Manuel, però semblaser que no hi va haver enteniment entreels encarregats i el representant delsartistes.

A l'hotel Rei D. Jaume hi haurà,també, ana expossició de maquetes devaixells antics.

Aquest home fou un músic calvianerde reconegut prestigi. Per això, elmateix dia se li faré un homenatgeon actuarà la Coral de Bunyola que,entre aires estrenaré una peça inédi-ta d'aquest calvianer il.lustre, laSalve Regina.

Durant les festes es pronunciarendues conferències, una a cérrec deLleonard Muntaner titulada: "AYllamenti Mecanismes de repressió: La Inquisi-ció a Mallorca", i l'altre a cura deCamilo José Cela Conde que paralarAsobre "Navegació MediterrAnea%

[juguetes OualParr, 16

tel. 67 01 90Colvid • Pelions

Panade ria

—

a'scflimmwoL MINA

El reinado de Abderrahman III marcó?A. apogeo de Córdoba, y el de una delas civilizaciones más florecientesque ha hatido: la de los musulmanesespañoles. Cuando Europa estaba sumidaen brumas medievales, Córdoba sólo riva-lizaba con Bagdad en esplendor y civili-zación y era conocida hasta en los confi-nes de Germania. Los poetas eran protegi-dos en la corte y los sabios de todoel mundo ::.ban a perfeccionar sus conoci-mientos allí, y era como una lámparaenmedio ee la ignorancia de las nacioneshoy civilizadas.

Era tan grande el bienestar quese disfrutaba en Córdoba, además dela cultura que irradiaba, que casi todossus habi -c.antes poseían caballo propio,y la práctica del baño era cosa común,yendo pox lo tanto limpios y con bellosvestido.,,,, cosa que horrorizaba a losreinos cristianos, que veían en tantasabluciopes la mano del diablo.

La ciudad sobre la que reinabael Califa Abderrahman era enorme parala épocr: Poseía tres mil mezquitasy medio millón de habitantes. Todo estolo había engrandecido él y estaba orgu-lloso de su ciudad.

Una mañana del mes de Nisán enque el aire olía a flores, -pues losjardines eran tan numerosos como lasmezquitos o más-, estaba discutiendocon sus ministros la construcción deuna ciudad de placer, una nueva cortede verano para el cultivo de la poesía,que seria admiración de todos los ilus-tres extranjeros que visitaban Córdoba.

Estaba el Califa rodeado de susvisires y altos dignatarios discutiendoel nombre que se le impondría a esaciudad que pensaban construir muy cerca

Viifitat - 12

de la capital, y para la que haríanvenir a los mejores orfebres de Bizancio,emplearían a los más diestros arquitectosy alarifes y el tesoro real nada escati-maría.

Abderrahman estaba sentado en unalmohadón de seda bordada, rodeado desu corte, vestía lujosamente y en sucabeza l'evaba enrrollado un turbanteal modo árabe, dejando libre un extremoa imitación del Profeta, y cada vezque movía la cabeza se agitaba de unlado a otro.

- Said- dijo el Primer Visir. --Yo propongo que pongáis a vuestra ciu-aad, la qte vais a construir e inmortali-zará vuestro nombre, Azahar, que quieredecir Flor, pues será el nardo de vuestroreino, la flor más olorosa y que atraeráa sabios y magnates, y será famosa entodo el mundo.

- Buena idea! Medina Azahara! Mecomplace... Será aún más glorioso...

Estas últimas palabras las dijoentre dientes, como avergonzándose desu vanidad.

Y entonces, como si el destinole quisiera recoredar que no era másque un hombre, sintió que le tirabandel trozo de turbante que llevaba suelto.

- ¿Quién se atreve?!- gritó rojode ira ante tal afrenta, que sólo sepodía castigar con la muerte.

Al volverse vio un cachorro deato que se había colgado del trozo detela y que oscilaba como en un columpio,encantado con el juego que había descu-bierto.

El Califa rio enseñando sus blancosdientes, que eran más blancos en mediode su barba negra, y cogiendo al pequeñoindiscreto, un gatito gris de ojos dora-dos, le dijo:

CRia210012.1/

María Dolores de Burgos.

‘C/iimaat, - 1 3- Tú, pequeño, me has enseñado

más que todos mis visires, y seguroque El Que No Se Puede Nombrar te envía.Me has demostrado que la gloria de unrey es cosa frágil, que soy un hombrecomo todos y expuesto a que se ríande mí a causa de las travesuras de ungatito. Construiré mi ciudad como heengrandecido Córdoba, pero lo haré sinsoberbia, pues nadie conoce el día demañana, ni lo que duran las obras delos hombres, ni si son para bien o paramal.

Medina Azahara se construyó y fueuna de las maravillas del mundo de enton-ces, pero su gloria no duró mucho. Nofue eterna como la Gran Mezquita, nimilagrosamente inmutable como la Alham-bra de encaje pétreo. Los invasoresalmorávides y almohades no dejaron deella piedra sobre piedra, y hoy en díaapenas se puede imaginar lo que fueaquella maravilla.

En cambio la vida del osado e in-consciente gatito fue mucho más feliz.Mimado por el Califa tuvo una existenciaregalada y todos le mimaban, pues recor-daban que el Profeta amaba a los desu raza, y ese gato cordobés ademásera simpático y zalamero. Se ganó susustento con sus gracias, pues allíno había ratones que cazar, exceptoalguna lagartija en los jardines, ytuvo una extensa descendencia que corríay jugaba por entre los arrayanes y losrosales reales. Gatas no le faltabany fue, en ":elino, un segundo Sultánen Palacio, y a ratos hasta el primero,pues Abderrahman no podía sustraersea sus zalamerías y le daba todos loscaprichos, con lo que se podía decirque, si ningún visir ni primer ministrohabía dominado nunca al Califa ni mujeralguna lo había tenido en un puño comoa otros, aquel gato sinvergtienza lotenía, si así se puede decir, en unapata.

CARTES A LA REVISTA

Ilmo. Sr. Alcalde del Ayuntamiento deCalviA.

Señor:

LDS abajo firmantes Presidentede la Comunidad de Propietarios de losEdificios MALLORCA y MENORCA, de laURBANIZACION PENYES ROTGES, situadaen "EL TORO", tienen el honor de exponer-le su satisfacción en nombre de todoslos prop -ietarios, por los trabajos rea-lizados en la depuradora de dicha Urbani-zación, al extremo de haber eliminadolos malos olores que veníamos padeciendode tiempos atrás.

Al mismo tiempo rogamos a V.I.haga extensivo al personal, tanto Inge-nieros como Obreros, el celo que hanemostrado en la realización de dichostrabajos, que hemos podido constatardía a día y hora a hora.

Por todo ello reciba nuestro sinceroagradecimiento.

Le saludan con todo respeto.

Palma, a 29 de Agosto de 1.986.

Miguel Ramón Adrover. Francisco Barcala Velázquez.

Ita flostra Cuina ,rowns.. „‘„,:\p, .cuAzp.tyt.

,de ,„,.crAtm. )%eArk)AVL AAA.kwar-.A.

AÇtJ 0‘.%.>-■Zt01..‘

FA.Keto.: ' • -Te-te styk. 3&A1431-tiv•N .Q.%% 4#.1,t)

4-AAJO Aravve/N 9ce■ AnkIZA 4.t /0•AS-16i1)1 09%

et - tootRAR e.531,ch

eix a La / ionefia

>le j

›*e • a c.J.m..-eAt

Aoz_ ,

1%'"Tv‘kh .

■,a■k. )-1/41c-ck.stmi,

rcks:t.N 51ritsx.

nz\va.J. fl4 s.sx

, gA.k.ehm‘x.

. (Wo AlfecA,_

vtbae)tro' .

C arbonaba e"e AAk VLe..`tArAx Vt-kKEA)s •G\C eY

As1e, ,c

-

c_Ac_olZts -

Jk>J\ ZO,N. Oalahts.)

"21Z. AAA.. o..

}ea )\-.,.6teSirro' "44LNoi AAA

9 .0-t-AAt ›te. Dot*,

■-•& I9� ,v, to<

-JE->trkk.�:t

tak-Ux. 9,re9a.i4L o 40t3toç

Barbarisme Forma correcta

CORRECCIÓ DE BARBARISMESreferents a:

EL CARRER

ACERAALCANTARILLAALUMBRATBARRIOBASSURABAT XECAMIONPARAFA NGOSRASCACIELOSSEMAFOROTRAFICXOQUE

voravia, voreraclavegueraenllumenatbarrifems, brossaclot, sotraccamióparafanggratacelsema fortransitxoc, topada

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

GRUAS CALVIRSERVICIO PERMANENTE

‘i069 08 28 -68 09 70

67 04 63C A LVI - MALLORCA

Joan Rubio Quetglas.

Volem, abans d'entrar en matériedeixar ben clar que el que ha fet sha estat, no és el motiu principalper el qual ens hem acostat a la casad'En Pep Ballester per xerrar amb ell,sinó tan sols perquè és un calvianermés que ha tengut l'amabilitat de con-tar-nos un bon grapat de les sevesvivències, per la qual cosa li estammolt agraIts.

Per romple el gel de l'entrevistaplantejam el que opina de les males

...elacions que es diu tenen els calvia-llers i els galileus, ja que ell, galileude naixament no ha tengut mai cap pro-61ema de convivència, i ens diu: "Joao m'he barellat amb ningú mai en aquestnón, i sempre he dit una paraula queés un poc forta, jo vull esser amicdels meus enemics i es qui no ho creuque ho provi, que provi a barallar-se amb jo i després sabran si jo m'he•arallat amb ells. No m'he barallatlmb ningú mai."

El relat de la seva vida començaGalilea, germa major d'altres set,

quatre mascles i quatre femelles, queva a l'escola dins els onze anys comqualsevol altra nin de llavors, i tambécom qualsevol altre va, a partir delsonze anys, a la recollida de l'olivacl de l'ametla, quan era el temps.

A la recollida de l'oliva, ensexplica que per collir l'oliva verdaels homes s'enfilaven a l'olivera,i com era molt alta, quan la talecaera plena, amb un cordell prim la baixa-yen perquè els al.lots com ell, labuidassin. L'objectiu era que no escopejàs l'oliva per poder-la vendra,al mercat, per salar-la. L'oliva bonaper fer oli és la madura, les primerespassade8 les fan les dones recollinde terra l'oliva que ja ha caigut,a la primera passada se li diu la passa-da des Torró, l'oli d'aquesta olivano és tan bò com el de l'oliva recollidaen la segona passada. Quan les oliveres,damut els darrers dies (carnaval),encara tenen oliva se les bat amb bas-tons, per() tota l'altra oliva cau totasola.

- &A. -1)eit, -batiPteK antib denct,atutAN 't' Oh A 9 5 5 otannutt

aok, m,a, Zo:d.a. a cti.a at la NV:VAat, ILL ituakt.

El procés de fer oli, En Pep,el domina tant com si fos ahir el darrerpic que n'ha fet, casualment el SenNorat de Son Vic Vell, com es recordaratambé és un expert en el tema.

Als dotze anys passa a la Possessiód'Es Ratxo on, d'entre altres feines,amb l'ajAt d'una somera transportaels sacs d'oliva que recollien lesdones. En l'estiu venia a Calvia avendre mongeta i tomatiga de l'hortde la posEessió, amb Na Maria de S'Aljubes passefAven pel poble a vendra lamercaderia, al mateix preu que lesbotigues, mesurant amb unes balancesde plats. Quan el dia anava bé es treiendotze o tretze pessetes. En Pep s'entor-nava a la possessió i la madona jaconeixia d'enfora que la venda havia a-nat bé, ja que sentia a N'En Pep comvenia cantant.

Al Ratxo hi fa feina fins a l'horad'anar a servir a la pAtria, als vint-i-un anys, l'any 1.942.

En va fer tres anys i mig. Vaestar a Enginieria i el quarter primerera a l'actual escola d'arts i oficis,després passaren al quarter d'autom6bi-lisme que l'estaven acabant de construiri després passaren alquarter de lesAvingudes, actual emplaçament on tambél'acabaren de construir.

Quan el llicenciaren es posaamb son pare i els seus germans a termetro dins els pinars de Son Net. L'ex-periència arriba a esser tanta, quesabien, amb un petit marge d'error,el pes de cada carretada per l'amplàriade cada trog de pi, el metro d'un forcd'amplaria pesa uns vuitanta quilos,per exemple.

S'aprofitava l'escorça per vender-la a fabriques de tintar palls, i lesbranques primes per fer carbó de menisqualitat que les de les sitges.

- &A, Tep I e ccatexccol(kakk

Es casà ara ha fet trenta-tresanys amb una filla dels amos del Ratxo.Sen venen a viure a Calvi. Amb unaltre paisà es posen a fer feixinesa Ses Barraques pen Toni Bernadet.S'organitzaven de tal manera que ambdues hores de tomar les branques, unaper arreglar-les, i dues més per fertrenta feixines, el matí i l'horabaixaen feien dues carretades, i el dissabteamb els restes deixats els altres diesen feien una altra carretada més. Vaarribar a guanyar 1.200 pts.setmanals,al final dels cinquanta.

Quan el seu company agafa un altrenegoci, ell es posa a Son Alfonso,tot sol a fer feixines, fins que undia el batle Jaume Martorell el cridai li ofereix la plaga de carter, quefins aquell moment, l'any 1964 el duiala Madona del Correu i el Saig. Ell,En Pep, es queda estorat ja que ésun plantejament de canvi radical ala seva vida professional. La sevaresposta és que ho provarà però sino li va bé, no està obligat a conti-nuar-hi. Na Margalida des correu liexplica l'intringulis administratiu,que el s'ho beu com pot, però que ensurt ell tot sol. A partir d'aquí ifins el dia de la seva jubilació, fauns mesos, ha vengut servint al pobleamb maxima eficacia i dedicació.

Com anècdotes ens explica quesi tiren una carta sense segell, arribaal seu destí, pare) amb una franquiciadoble de la normal. Que ha repartitmoltes cartes d'amor, i que a moltescases l'esperaven bé per les notíciesdels parents allunyats, o per el paga-ment de les jubilacions que també eratasca seva.

També li demanàrem pel seu contacteamb l'administració local, i ens digué .que ha conegut a tots els batles, excep-te fet de l'actual, cosa que es potsubsanar, creiem.

Res més, desitjam a N'En Pep Ba-llester i a la seva família molta feli-citat i salut per molts d'anys. I dla seva filla Anita, que és una granartista en escultura i pintura moltesgracies per haver fet d'introductoraper l'actual xerrada.

-17

JOAN COSTA

PRESIDENT DE LA COMISSIO DE TURISME

-

Joan Costa, ciutadA de naixement,es una persona que viu a Calvià fanés de 25 anys,

De sempre, la seva feina a Len-4ut que veure amb el turisme i aixòLi ha permés coneixer-lo d'una formaarofunda.

A les passades eleccions munici-)als es va presentar per "CoaliciónPopular" i fou elegit. De llavors ençà,i fruit dels pactes de govern, és el?resident de la Comissió de Turismeei nostre Ajuntament.

ts tracta d'una persona senzillaamable i amb ganes de fer feina, questima Calvià.

Aquesta és la entrevista que,a tinals d'estiu, li hem volgut fer.

VeYnats.- Ens pots explicar quèsignifica aquest terme de "Costa deCalvià"?

Joan Uosta.- Calvi, que d'antics'havia dedicat a l'agricultura, vapassar d'una forma molt rApida a serun terme eminentment turístic.

Va ser un canvi tan ràpid queva agafar a la gent de sorpresa. Trac-tant-se d'una expriáncia nova, senseunes fórmules ni uns camins delineats,va possibilitar el que es fessin autèn-tiques barbaritats.

A través del temps, el nom deCalvià, que correspon a un poble situata la muntanya i a un municipi, no hasonat. Aqui no hem tengut ni una econo-mia. ni una indústria o cultura quepermetessin que Calviá destacás comho feren altres pobles. Com a pobleno té la mateixa força que com a termeturístic.

Dins un municipi com el nostre,el més important és tenir una identitatpròpia, i el nostre Terme no l'ha tengu-da mai, i aquesta identitat ha de venira través d'un nom, el qual es fa através d'un temps o d'una promoció.

Després ens trobam amb la sevaextraordinária configuració. Ocupala 3a part del que s'anomena Badiade Palma, i és precissament aquestnom el que sempre ha tapat el nostre.

això fa que al nostre Terme sel'hagi de dotar d'una identitat pró-pia com a Terme turístic, de la mateixamanera que es va fer fa 100 anys ambla Costa Brava, identificació turísticade Catalunya, i amb tots aquells queidentifiquen a un Terme (Costa delSol, Costa Dorada, Costa del Azahar,etc.).

El propòsit d'aquest nom, Costade Calvi, és el d'identificar un termeturístic,de manera que en surti benefi-ciat el poble, que és qui li dóna elnom,i crea unitat dins el Terme.

VeYnats.- Parles de crear unitat,per(*) sabem que certes zones no estanmassa d'acord en equiparar-se amb al-tres, com pot esser Magaluf...

Joan Costa.- El problema és queno hi estan d'acord perquè es pensenesser superiors, i en realitat no hosón, el que són és diferents.

Hi ha que entendre que, quan venemaquest conjunt, tenim la possibilitatd'oferir un producte variat, és a dir,major oportunitat de vendre.

— m. suárez

Com Ajuntament no podem separarcap zona. El que hem de fer, en elcas de Magaluf per exemple, és averiguarles raons de per què va tan malamenti prendre les mides necessAries permillorar-ho. I no només nosaltres,sinó que aquesta millora ha de partirtambé de les gents que hi viuen.

Vil:N.0:V+ -19

Joan Costa.- Per vendre un produc-te, a part del seu nom, s'estan fentuns fullets, uns llibres, precissamentara en feim un d'excursions a peu capa l'interior, documents gràfics a travésdels que es reflexin els nostres monu-ments, la nostra ecologia, la nostrahistòria...

Juntament amb la Comunitat Aut6no-ma estam fent 4 posters.

Tenim la intenció de fer un llibreamb unes 200 fotografies del Terme.

VeInats.- Has parlat del puntEcologia, no sona aixà una mica extranydins el nostre Terme?

Joan Costa.- Tenim uns espaisverds naturals que ja, per ells ma-teixos, constitueixen un motiu ecològic.

SANTA PONSA

Una zona com Magaluf, a part deles seves construccions sense planifica-ció ni estil, de la proliferació delcomerç i la competência deslleial,ofereix una cara bona, la del Casino,l'Aguapark, els camps de golf, etc.

VeYnats.- Quines feines té previs-tes l'Ajuntament de cara a milloraraquestes zones?

Joan Costa.- A Magaluf, en concret,s'ha realitzat una gran millora a laplatja, després s'han sembrat centsd'arbres que contribuiran a no veuretant els edificis.

s fan llevar totes les vallesilegais, es posen papereres, conteni-dors...

Hi ha una acció a fer que durà!anys, que ha d'implicar a la gent quei viu i fa feina a totes les zones.

VeInats.- Quina promoció estA'prevista, o s'està fent, a nivell devendre açuest producte que és la Costade Calvià?

• En realitat, el que s'ha construitno és que sigui una totalitat del Terme.El Terme és grandíssim.

Nosaltres, com a Comissió de Turis-me, hem embellit totes les entradesdel Terme, i axió el que ha fet haestat despertar un interés de la gentcap a sembrar arbres, a imitar-nos.

El problema no és només sembrar,és cuidar.

El prop6sit és embellir tot elTerme, sembrant espècies atractivesi que puguin possibilitar un motiud'interés per la visita del turismed'hivern.

VeInats.- Parlant de turisme,

Velsmar). -20

Auin índex d'ocupació turística hiha hagut enguany?

Joan Costa.- Jo crec que hauremPatut records, no puc dir xifres exac-

però ha vengut molta gent.

les oficines d'informació hanjugat un paper molt important, sobrecot en la col.laboració i mediacióamb tots els hotels i apartaments.

VeYnats.- Quines previsions ni,Ya de turisme d'hivern?

Joan Costa.- Existeix la granpossibilitat de dur bastants de clientsde la 3 edat. Això és un tema quetracta directament el nostre Batleamb el Ministeri de Treball.

S'haurien de promocionar uns atrac-dus que fessin que l'hivern fos inte-ressant per venir aquí.

Ara precissament hem aprovat larealització d'un mural on figuras lahistória de Mallorca, concretada aCalvià, que es posaria a la façanade l'Ajuntament.

Tenim la idea de dur turisme capa l'interior, a visitar el poble.

S'ha de fer un itinerari interes-sant dins Calvià, el mercat, el mural,casa de cultura, etc.

VeTnats.- Com dur turisme de quali-tat?

Joan Costa,- Fs un dels problemesqse té Mallorca.

Quan un producte no és car, ésbo de vendre, perquè es ven pel preu.

Mallorca sempre s'ha venuda pelpreu, i hi ha hagut una competènciaentre els Tour-Operadors que ha fetdavallar els preus.

Un dels problemes més greus ésque hem perdut els nostres clients,ara són els clients dels Tour-Operadors.

Abans, els clients demanaven als

hotelers a quina agència s'havien d'a-dreçar, ara es fa al revés, són aquestesdarreres les qui diuen al client F,quin hotel ha d'anar.

El paper important de l'Ajuntamentés el provocar viatge, i l'ha de provo-car a través del paquet Costa de Calvi.

Per dur turisme de qualitat, sónimportants aquests tres punts:

Netetja.- ecologia.- tranquilitat.

A part, és necessaruia una pro-fessionalitat a tots aquells que tractenals tursites.

VeYnats.- Per la nostra part nohi ha res més a demanar, si tu volsafegir alguna cosa...

Joan Costa.- Si, voldria parlad'un artista que vaig descobrir l'altredia, a pesar de que ell ja fa estonaque es dedica a la pintura.

Es tracta del calvianer Toni Alza-mora. Pens que l'Ajuntament hauriade recolçar a aquest home, ja que ellpotencia el nom de Calvià.

Seria molt interessant que ellmateix, i altres artistes locals, ten-guessin una expossició permanent quepogués esser visitada.

• la seva figura pot fer que surtinaltres artistes al Terme, i el quefarien saria engrandir el nom de Calvià.

VeYnats.- Per la nostra part,només ens queda agrair l'amabilitate Joan Costa en concedir-nos l'entre-vista, i compartir el seu desig deque l'Ajuntament faci alguna cosa perpotenciar a tots els artistes locals,que sabem que n'hi ha molts. GrAciesJoan.

CONES ID1F): ES CAFIDELIA -21

CapdellA no quiere quedarse atrás.Quiere tener como tantos otros pueblosde Mallorca un Club para las personasde la tercera edad. Un Club para losjubilados. En donde poder ira a pasarun rato alegre y distraido con losamigos. Conversar, jugar a las cartas,al dominó, o a alguna cosa más. Loque sea. La cuestión, es, de tantoen cuanto pasar una tarde sin compromi-sos, sin preocupaciones. Cosa muy nece-saria, porque además de crear bienestary proporcionar placer, estimula, confor-ta, y evita el que nos quedemos a vecesdemasiado tiempo en casa sin hacernada, por falta de ideas, un dia, yotro, por impedirlo la pereza, circuns-tancia que nos deja vacios, medio ador-milados, con la paleta de matar moscasen la mano, o rascándonos la cabezacomo si fuésemos unos benditos. Poreso hoy se promociona tanto viajar,los deportes, y se hacen sacrificiospara pasar unos días de descanso enuna playa. Todas estas cosas que parala juventud es un sueño, para nosotros,los decrépitos es una pesadilla. Pero,¿qué podemos hacer?... Las personassomos como los metales, que, aunqueestén guardados en un cajón pierdenbrillo y se oxidan.

!Lo hemos conseguido! !Qué fácil!Qué fácil, porque el espíritu de coope-ración que siempre había imperado enel pueblo, no había muerto como secreia al sufrir aquel duro golpe quele propinó la dictadura al instaurarsehace cincuenta años. Sólo quedó atonta-do, dormido. Lo que ayudó, Na CatalinaCarbonell que fue la inspiradora ycreadora de tan importante acontecimien-to, seguida por otras entusiastas dellugar, que al dar el primer paso, consu mano generosa de buenas intencionesy llena de ideas progresistas y democrá-ticas, sólo tuviese que apretar unbotón, para que despertáramos de aquelsueño que ha durado tantos años, ycon entusiasmo, le dijésemos que sí!,que sí!.

Animados por este portentoso con-senso, nos reunimos en la sala de laDelegación del Ayuntamiento en dondeestará nuestra sede.

Concedida por la Em. Corporacióna quien agradeceremos siempre tan amablegesto; condicionado siempre a que nues-tra presencia no estorbe ni dificulteotros actos que tengan que celebrarseen el misno local.

El resultado de nuestra reuniónfue positivo. Quedó constituida lajunta directiva, entre otras cosas.Los que la componen fueron elegidospor unanimidad. Cuentan con el apoyoy afecto de todos, como se merecen;por ser personas amables, conscientesde su deber, y fieles cumplidores desu cometido. Poco tiempo después volvi-mos a reunirnos: esta vez con los esta-tutos aprobados y con el consiguienteacuerdo de la inauguración del club.

Que tuvo lugar el veinte de julio porla tarde, en la plaza de Da Juana Nogués(Venerable Sra. propietaria en aquellostiempos de S'Hortolà, que costeó losgastos del solar de dicha plaza, yque al venir a pie cada dia a misay veia una piedra en el camino, seagachaba y la tiraba fuera). Y paraque presidieran el acto y fuese másbrillante la fiesta, se invitó personal-mente al presidente de la Comunidad

Bat Restgusteulft 1

CAN PEPE COCOA IIMILLCHOUNAY YIPAS 1/1111110AS

a. 11.par• SC tel. MMUS CoesOl• ONNIOresil

PUN ROLL111911#1.1111CallAR CASK)"

'Ca'n Vich, 3 - CALVIA

I I Icerrajería

R. JOTOMIIVORI es fe rdrtz poble

C.1110M M. IF! -CALVIA- NIALLOISCA

AVVentre tots la faros amunt

22

Autónoma D. Gabriel Cañellas, a lasautoridades de CalviA y representantede Sa Nostra, que a más de querer asis-tir, contribuyeron con un importanteregalo en metálico, que, agradeceremossiempre. La fiesta que celebramos (porsí sola), al estar dedicada a los jubi-lados, tenía que ser relevante y aplau-dida, pero lo fue mucho más cuandounos matrimonios jóvenes que aman asu pueblo quisieron organizarla y diri-girla. La actividad, buen gusto y deli-cadeza que pusieron en todos sus servi-cios estos simpáticos matrimonios,fue magnífica y ejemplar. Tambien lofue la comida que nos sirvieron, yen la que partició todo el pueblo allíreunido. La tarde, la pasamos siempredentro de un estado alegre y divertido.Para amenizarla estaba entre nosotrosel Conjunto de Bailes Regionales deVilafranca, que con su música y lagracia de los bailarines tomó más brillola fiesta, y la dotó de unos recuerdosmaravillosos difíciles de olvidar.Pero lo más espectacular de todo fuecuando la música tocó, para que bailasensolamente los aficionados del pueblo.Que la pista quedó llena de jovencitasy otras no tan jovencitas, pero quela agilidad de sus saltos no se distin-guían de las quinceañeras.

Julián Vicens

I.

FabESTUDIO

CL toseid-ellielviiI:1 i I 71:

BOOMSfe)BAUTIMOS 1 1:

COMUNIONES

•

I D.

CI. Maya. 27 7e/ z 670.6.

-23

OS

o/ry-

el Meel Mediterráneo a flote, sigue siendo

imprescindible la participación de wdos. Ya sabemos cómo

Para mantener

hacerlo, respetando ciertas normas mientras navegamos,

en

los puertos, en las playas... y recordando aanti-

quienes mantienen comportamientos

Yo cni, ,.„ .....wdo

ecologistas que el buen estado de las "t4Stro r

costas es un beneficio para todos. a t ..._ I.ar0 "f

La Dirección General del Medio QS/a

poniendo los medios.

Ambiente contínúa

GOVERN BALEARConsellería d'Obres Públiques i

Ordenació del Territori.

Direcció General del Medi Ambient

2' Campaña de protección del litoral balear

Aididanlow N..—

igaIa liMPlaiierráne

RRArLes cançons de "El Sur", son de

en Mario Benedetti, entre altres cosesperquè es sent molt identificat ambel que diu el poèta,perquè es un granamic i a més un gran poèta.

Amb aquest disc ja són quatre lesgravacicns que té amb poétes.Diu que21 anys dcnen per molt si els aprofitesbé. Potser en el futur torni a treballaramb qualque poèta que li arribi a lafibra sensible, però de moment, no.La cinquena experiência pot esser possi-ble si t6 "salut,alegria i trempera".

El dia 25 de Juliol va actua EnJoan Manuel Serrat a Calvià. Abansde començar el recital, varem parlaruna estona amb ell.

Per començar va dir que fèia unsdos anys que no actuava a Mallorca,però que havia vengut un parell devegades, ja que és una terra que estimamolt.

Quan acabi la temporada de recitalses vól retirar una temporada amb laseva familia, ja que du 13 messos senseturar i encara que mai no hagui perdutel contacte amb els seus, els hi voldedicar més temps.Entre altres cosesperquè la seva dona espera un infantper finals del Novembre.

El temps que estigui sense pujara l'escenari, fera feina a una ideaque té i e.e la qual no ens vol parlar,ja que s'estima més presentarla quanestigui acabada.

Del seu darrer disc "El Sur tambiénexiste", diu que está satisfet; notan sols per l'èxit comercial que puguitenir, si no pel plaer de la feinaque ,e11, sap ben feta.

Respecte a l'idioma,ens diu quemai ha deixat d'escriure en catala,el que pasa es que escriu tot en catalão tot en castellà. De fet se n dos idio-mes que coneix i els vol utilizar , totdos indistintament.Es un fet molt natu-ral per ell utilizar els dos,entrealtres coses perquè sa mare es castella-noparlant. Realment,depen del que escri-gui en un ffoment determinat per ferservir un dels dos idiomes.

%O.e.».%01," 25

De les critiques que li fan peraquest tema, pensa que aquest "es unpais especialista en enterrar morts",i el temps s'encarregarà d'aclarir:"Discusions de vanitats es converteixenen temes politics". A l'Estat espanyolsom molt racistes i "molts de feixismess'amaguen darrera de la bandera nacionalEls simbols sempre serveixen per amagartot tipus de feixismes".

Respecte a la música actual, pensaque es tan superficial perquè amb ellales empreses de gravació no hi gastencap doblers ja que solen esser primerstreballs i els conjunts posan quasitot, ja que volen,més que rés,promoció.

Pasant als temes socials, diu quees sorprén molt de quan la gent parladel moment actual del nostre pais,com si no haguesim tengut 40 anys defeixisme. Que es un pais que surt d'unadictadura terrible que ens ha deixatunes capacitats molt mermades.

La critica que faria al governes que no transmet l'informació necesa-ria al ciutadà, ja que aquest compren-dria moltes més coses: "Els administratshaurien de sebre quins són els problemesdels administradors".

"La gent necesita informació. Quantú coneixes com funciona un altre pobledeixes tots els prejudicis que t'haguinpogut inculcar".

L'agradaria tornar a cantar a Xileperquè suposaria que l'assassí quehi ha al poder, ja no hi seria, perdque es difícil que fugi, ja que esun bon pagador dels EEUU, i aquestss'estimen més que els hi paguin ladeuta als seus bancs, que no teniruna democrAcia a Xile.

!Adeu, Joan! Fins una altra.

De la redacció

Antoni Fuster.

eÄ't4 MIRA PRIM 'Ut•A•n^th-26

eETITA HISTORIA DE L'INFANT QUE JUGAVL

AMB EL FOC

Mos contava una padrina que teniaan nét que li agradava molt jugar ambel foc."De molt petite) es quedava embam-bat, davant les espelmes dels pastissos,li collien la mA i li deixaven encendreles espelmes. No es perd cap fogueraque el seu padri encenia per cremarel fullam del pati". Un dia a casadel seu fill li varen contar que elseu net havia pegat foc a una fraçada.GrAcies a deu la jornalera hi va arribara temps i no va passar res. Es paresli explicaren que lo que feia era moltperilles, que no sabia quina desgraciahi hagués pogut passar. Aixi i totun altre dia els seus pares se n'adona-ren de l'absència de l'encenedor dela cuina. Això mai els hi havia passat,el seu fill cap vegada va fer aim!).Al cap d'una estona uns veins els varen 1cridar, el seu fill havia cremat un 1bidó ple de fems, el bid() era de goma ji va quedEr fet una extranya esculpturamodernista. L'infant s'hi va quedardavant el fogueró totalment extasiat.Que no hi serveix el dialeg amb elsinfants? S'els ha de castigar? I comfarem per vigilar-lo?

El foc, l'aigo, el vent, són pelsinfants, elements fascinants, són comles vocals de l'immens adi de la natu-ralesa. El seu domini, imaginari oreial, és imprescindible per l'enteni-ment de l'infant, pen!) de vegades agues-ta necessitat d'experimentació va méslluny de lo que permet la realitatsocial. I ara anem a xerrar d'aquestinfant. En primer lloc ets infantsaprenen dels adults moltes de coses,

Ales de ies que noltros mos imaginam.Per camengar ja no li tenien que ajudara encendre les espelmes, per molt petitque fos; ell ja va aprendre això. Maitenim que ajudar a fer res a un infantque encara no li estigui permès fer,l'enganam, ell despres es pensa queho pot fer tot sol, i aim!) pot provocarmés d'un lamentable accident. Per aixòés perillós ensenyar als infants aconduir, donant-li el volant, assegutssobre el pare o la mare.

El foc és simbol de desig, a l'edatdels sis anys l'infant passa per umnmoment de forts desitjos que de vegadesno pot dominar. Qui millor el pot ajudarara és el pare. Però com? Parlant ambnel seu infant sobre totes les cosesdel foc: li pot demanar que dibuixiun foc, flamarades. Cada pic que s'uti-litzi el foc per cuinar, o encendrela foganya, el pare li pot explicarcada vegada perque serveix aquest foc,com s'utilitza i com no s'ha d'utilit-zar. D'aquesta manera l'infant assimilael foc també com un element naturali sobretot, reial, conservant per altrapart el su significant fantastic imagic que tenia quan l'home, fa moltsd'anys va començar a caminar cap ala civiEtzació. El foc era reialmentun fenómen magic, va acompanyar, vadonar protecció a la infantesa de lahumanitat. Els nins i les nines recordenemocionalment aquest vincle tan intim,cal perà que l'adult l'apropi a larealitat d'are per seguir el camí dela maduració que el convertira en unser huma d'aquest temps.

La seva il.lusió és arribar a ser un"guaperas". 41015,,

eocroR E Gper En Johny Perrouche

*TONI CANALS GUILLAMET.

Estudia 3er de BUP a La Salle.

:Li agraden les motos de carreres, lesties bones que no estiguin grasses.

%Viiivuxt -27

* JES1S MARTINEZ GONZALEZ

Estudia on de BUP a Sant Alfons.Li agraden les marxes nocturnes, lessueques, les suisses, noruegues i dane-ses, perquè les ha obserades bé.

Sera el - baix (instrument musical) delfutur conjunt de música moderna deCalvià.

Jugador de la secció de fútbol juvenildel Costa de CalviA.

* MATEU RAMON LIDON.

Aficcioaat a la natació, va participara l'Olimpiada de Los Angeles.

Fa 3er. de BUP alSant Alfons.

Ramon Llull o al

A tots tres els podeu trobar al desem-barcadero de Magalluf, davant l'Atlàntica les hores de platja, ells vos ex-plicaran el perquè són allà.

Li agraden les nòrdiques dels paIsosescandinaus. La música "hard-rock"i el basquet, juga amb l'equip delCosta de Calvià.

SerA el bateria del futur conjunt esmen-tat més a dalt.

Mayor,S0

COM•

SIMÓ

CALVIA

Drowsed@ y Ferreted@

C A LV I A

VAVO11. i TI11.1, 47 01 SI

BAUZA

* ELECTRODONIESTICOS

* JUGUETES

* OBJETOS DE REGALO

C/ Mayor .34 C ALVI A

En aquest món en que nos ha tocatviure on esteim tots manejats pel siste-ma no nos queda més remei que rebelar-nos per sobreviure i una manera defer-ho s practicant l'agriculturabiológica. Que, què és això tan estrany?Es una cosa ja molt vista, però quepoca gent posa en prActica, al mancoper aquef:ts indrets. Es molt fAcil,encara que laboriosa, de dur-la a terme,i a més ts molt agraida. Se tractade cultivar d'una forma natural, aprofi-tant plantes, fems i altra matèriaorgânica, condicions del sòl, associa-cions de cultius... que facin el quepoguem aprofitar al maxim els nostrescultius d'una forma no nociva per lasalut. Que, quin profit tendrem decultivar aixi i no de cultivar a based'embutir a la nostra sembra de produc-tes quimics, nocius per la salut del'home? Crec que no hauria de ser neces-sari el convencer a ningú.

Hi ha una sèrie de regles queés necessari observar i respectar:

1.- Diagnosticar el tipus de sól delque disposam, i si és necessari corre-gir-lo.

2.- Conèixer els tipus i composiciódels adobs.

3.- Tenir unes eines adequades a la(eina que hagem de fer.

4.- Conéixer les hortalisses (en elcas de l'hort): la seva temporada desembra i recollida, les feines quehan de menester pel seu bon creixement,i conéixer també les seves necessitatsd'aliment.

5.- Conéixer els tipus d'associacionsde plantes que nos donaran un millorrendiment.

6.- Saber les enfermetats i plaguesque poden atacar a les diferents plantesi saber combatir-les.

Al próxim i altres números aniremanalitzant cadascun d'aquests sis apar-tats. •

A reveure.

Carme López

".•

o

szz•< ESPOPITS

RADIOGRAFIA DEPORTIVA

Ya estamos de nuevo lanzados enl ei campeonato nacional de liga de IIIDivisión, en su grupo balear, en el;que toma parte nuestro representante,el C.D. Calvià, en la temporada 86-87.

Es, desde luego, un poco prontopara enjuiciar al equipo que dirigede nuevo el Sr. Miralles, pues en elmomento de escribir esta "RAdiografía",se han jugado sólo dos encuentros.El primero de ellos fue en Manacor,ante el titular de aquella villa, queel año pasado militaba en II divisiónB, perdiendo por 1-0 y a punto estuvode lograrse el empate. El segundo serecibió la visita del Hospitalet alque se le venció igualmente por 1-0,en un partido de muy escasa calidadpor ambos conjuntos, cosa normal porla falta de rodaje que tienen todos

. los equipos recién comenzada la compe-tición.

Una cosa sí que hay que resaltar,y es la reincorporación del buen lateralQuico, que la temporada anterior jugóen el Sporting Mahonés, pues por motivosprofesimales residía en la vecinaMenorca, y la también reincorporación,•pues así puede llamarse ya que anterior-:mente vistió los colores calvianenses,del jugador Bezares, un hombre queha jugado muchas temporadas en la Divi-sión, concretamente en el C.D. Sala-manca. N. decir tiene que tenera estos dos hombres en la plantilla,sin querer menospreciar a nadie, ademásde la recuperación de Nico que pasóla temporada última en el dique seco,debido a la gravísima lesión que sufrió,como de todos es sabido, en el IIITrofeo Costa de Poniente. Estas reincor-oporaciones han llenado de gozo a laafición, pues durante esta temporada

les será más difícil a los delanterosrivales el acercarse al área con impu-nidad.

Esperemos que estos deseos detodos cuantos sentimos los coloresdel Calvià se vean cumplidos, y queal final de la competición no hayamospasado los sinsabores de la temporadapasada.

Sólo me resta decir que de nuevoel C.D. Calvià se proclamó campeón,(y van tres veces consecutivas) delTorneo Costa de Poniente en su IV edi-ción, de lo que nos sentimos orgullososy vaya nuestra enhorabuena a todo elequipo de directivos, técnicos, jugado-res y afición.

Otra cosa, ¿hasta cuándo van adurar las obras de Moferès?

S. Barceló

• • • • • • • • • • • •

EL C.D. C.A.D.E.

Con la intención de mejor informara nuestros lectores, a partir del próxi-mo número contaremos con crónicas direc-tas de nuestro nuevo corresponsal enPaguera.

TROFEU A LA REGULARITAT

Durant el primer partit de lligajugat a Santa Ponça i a Peguera, esvaren entregar els Trofeus a la Regu-laritat REVISTA VEYNATS als jugadorsAmer del Sta. Ponça i Mingorance, del'CADE, donant-se la circumstància deque, aquest darrer, es trobar lesionati recién operat.

El trofeu guanyat pel porter delCalvià, Seguí, serà entregat durantel primer partit de lliga que aquestequip jugui dins el seu camp habitualde Moferès.

CRONICAS DEL SANTA PONÇA

Un año mils empieza para el SantaPonça C.D. un periplo futbolísticonuevo, y como en años anteriores, enuna categoria superior. Si a estoshechos se añade que la Junta directivatambién es nueva,e1 reto deportivoes mayor que en aims anteriores, aunquequizás las líneas trazadas sigan siendolas mismas.Tal vez como responsibilidad del nuevopresidente D. Jaime Mayol Ramis leguste ms el diAlogo sea más pausadoy queriendo tener más secciones deporti-vas para el Santa Ponça, superior aaños anteriores, aunque llevando dosaños de funcionamiento , el PolideportivMunicipal, no se puede decir que elbagaje sea pequeño, así como hay quehacer constar el esfuerzo desinteresadode muchas personas para mejorar elfuturo próximo del C.D. Santa Ponça,puescomo digo , actualmente cuenta ya conbenjamines ,alevines, infantiles ,juvenileequipo de fútbol sala,aficionados,y el de regional preferente. Y cuandolas instalaciones estén terminadas(sies que algún día lo está) podremoscontrolar una cantidad mayor de actividades. Ahora ya tenemos quienes se quierenhacer cargo del balonmano,baloncesto,fútbol-sala en todas las categorias tantomasculinas como femeninas.

CAMP DE FUTBOL DEL C.D. CALVIA

Com es po;.: veure a la fotografia,les obres de Moferés ja han començat.Amb un pressupost que s'atraca als 30milions as pretén remodelar tota laestructura de casetes que hi havia abansi dotar-lo d'unes oficines per al Club,varis vestuaris, bar i zona de rentarla roba (fora de la vista del públic).

Per aquest motiu, el C.D. Calviàdisputarà part de la lliga al Camp delSta. Ponça. Esperam que això no facidisminuir el nombre de socis ni de públic -0d'aquest equip, ja que tampoc presentaràcamp tan enfora del poble (uns 6 KM.),i si es veu obligat a fer-ho és pre-cissament per a millorar, i d'aquestamillora en sortirem tots beneficiats.

Cuando estas líneas salgan a laluz, el Santa Ponça ya habrá jugadoalgunos partidos, por tanto dejo parael siguiente número la crónica másamplia de lo desarrollado sobre elterreno de juego.

Lo que se puede anticipar,es queel Santa Ponça aficionados o primerequipo, jugará cada día a las 16'15los domingos,excepto los días que elMallorca juegue en casa. Estos partidosse adelantarán al sábado a la mismahora, ya que el C.D. Santa Ponça tienela confirmación por adelantado de lospartidos de los equipos rivales.

F. JIMENEZ

CURSET DE NATACIO

Un altre any ha tengut lloc durantels mesos d'estiu el curset de natacióa la piscina d'Es CapdellA, que tantaacceptació tér per part de pares i nins.

Enguany la festa final va tnircom actuació estelar una exhibició deSincro a cArrec de les nadadores locals,molt ben instruides per les seves monito-res.

Esperem que ben aviat poguem tenirel Poliesportiu acabat i comptem ambun equip calvianer de natació.

Papeleria

Klolcci

CI mawCALV1A

CALV1A

TeLeVetile.

CI Ca N. all4,4.

.411411116ARPINTERIA

CAL VIA

Ultramarinos MIR yPescados Puerto de ;

. 1Pollensa

INSERTE.TweirosAutoot INI. nt

ciaLvas • • *Amu:1mA

E V.e.iwtolt-31

PEncreuatuaVerticales: 1.-Agria.Instrumento

quirúrgico. 2.-Apellido materno deun popular cantante, por el que sele ' conoce artísticamente.Cien.Hacero formar eras. 3.-Amarra,une.Del verbohaber .Asidero. 4.-Negación castiza.Obtu-sos,sin punta.A1 revés y repetido,can---ción de cuna. 5.-Vocal.Castigalas,denún-cialas.Vocal. 6.-Avalancha de nieve.Le-tras de TEME. 7.-Quinientos.Objetoportátil al que se le atribuye virtudsobrenatural .Consonante. 8.-Al revésy figuradamente,nada.Labrará.Escuché.9.-Fluido aeriforme.Duefla.A1 revés,quiero. 10.-Privada de razón,a1 revés.Vocal.Ala de ave desplumada. 11.- Nísca-lbs.membrana natatoria de los peces.

A 3k5 ;1?c110 h

Horizontales: 1.-Tablero contador.Arma blanca corta, plurarl. 2.-Armadurade mallas.Vocal.Llega a la vida. 3.-Canción canaria.En mallorquín, llano.A1revés, expulsión ruidosa del aire delos pulmones. 4.-Nombre de letra.Reuma-tismo.Nota musical. 5.-Vocal.Profundidadde algo.Consonante. 6.-Mueble paraacostarse.Monje del Tíbet. 7.-Vocal.Mu-jer no casada.Vocal. 8.-Nota musical.Ma-necilla del reloj.Contracción. 9.-Pasióndel alma.Catedral.Expresión castiza.10. -Artilugio para pescar.Aso,cojo,a1revés. 11.-Mentira,embuste.Nombre demujer.

I .1

SA NOSTRA

ANTONIO ALZAMORA

CALVIACasa de Cultura CAIXA DE BALEARS

"SA NOSTRA"

del 6 al 14 de setembre 1986

Horari: de 11 a 13 i de 20 a 22 hores