La figura de sant esteve comença a principis del segle I, en el moment en el que el cristianisme era considerat com una secta del judaisme.

Seguin els fets dels apòstols esteve era el líder dels set diaspres.

Esteve desde aquesta posicio va denunciar la preferencia que l`esglesia tenia per els jueus hebreus en contra dels jueus helenistes i va afirmar que nomes jesus podia espiritualitzar el culte del temple.

Aquestes ideas no van agradar als sacerdots de la epoca i alguns el van acusar de blasfemia contra Moises i Jesus, fins ser lapidat a les afores de Jerusalem.

Segons la tradició, Sant Estebe oraba per els seus assessins, dien-li: "Señor, no li tinguis en compte aquest pecat".

El martir de San Esteba susposa la fi del Cristanisme com secta del Judaisme, separant –lo del culte Jueu.