ruta bicicleta
TRANSCRIPT
1
RUTA EN BICICLETA
Palma – Es Portitxol – Vicari Joaquim Fuster - Ciutat Jardí – Coll de'n Rabassa
– Cala Gamba – Es Carnatge – Ca'n Pastilla.
Manuel Azaña Díaz - carrer
Va neixer : Alcalá de Henares,1880 – i morí 1940)
Va ser el primer i posteriorment el novè President del Govern 1931-1933 i
1936) de la Segona República, i finalment el segon i darrer President de la II
República Espanyola (1936-1939).
Va ser un dels polítics i oradors més importants en la política espanyola del
segle XX, a més d'un notable periodista i escriptor.
Va ser guardonat amb un Premi Nacional de Literatura al 1926 per la seva
biografia La vida de Juan Valera. La seva obra més coneguda és el diàleg La
velada a Benicarló, una reflexió sobre la dècada dels anys trenta a Espanya.
Els seus Diaris són un dels documents més importants per al coneixement del
moment històric en què va viure.
2
Gabriel Roca Garcías – carrer
Palma de Mallorca, España, 1896 – 1986
Fue un ingeniero español que ocupó el cargo de Director de la Junta de Obras
del Puerto de Palma de Mallorca entre los años 1940 y 1962. .
Sus primeros destinos fueron las ciudades de Ceuta, Tetuán y Melilla en 1937.
De 1949 a 1956 fue Presidente del Fomento de Turismo de Mallorca.
Fue él quien proyectó e inició las obras del Paseo Marítimo de la capital balear,
el cual lleva su nombre (Avenida de Gabriel Roca).
También En 1953 fue nombrado Ingeniero - Director del Puerto de Barcelona.
El Molinar
És una barriada de Palma, a les Illes Balears. Té uns 8.000 habitants i va néixer
a mitjan segle XIX al voltant de l'antic port de pescadors del Portitxol
El nom ve dels molins que hi havia a la zona durant el segle XIX i principis del X
Està situat a 4 quilòmetres a l'est del centre de la ciutat, on desemboquen els
torrents Barbarà i Gros.
Els orígens del Molinar es remunten a finals del segle XVII quan es va
construir l'ermita de Sant Onofre. El barri va sorgir als voltants dels molins
quan es començaren a fer les primeres cases.
Durant la dècada de 1960 augmentà la població de la barriada per l'arribada de
treballadors de fora.
El 1934 es construí la Parròquia del Molina
3
4
Vicari Joaquim Fuster - carrer
El carrer va des del Molinar fins a ciutat Jardí – Coll de'n Rabassa
Hotel Ciutat Jardí
El hotel Ciutat Jardí, situado a las afueras de Palma, ocupa un edificio modernista del
siglo XIX. Tiene un ubicación privilegiada, junto a la playa de Ciudad Jardín, y a sólo 4
kilómetros del centro de Palma
Inaugurat el 1921 i declarat Monument Nacional de Turisme el 1986, és l'hotel més
antic a la badia de Palma de Mallorca.
5
Coll d'en Rabassa
El topònim del Coll d'en Rabassa es remunta al segle XIII, amb motiu del
repartiment consegüent a la conquesta de Mallorca pel Rei Jaume I l'any 1229.
En l'inici del poblament del Coll, va influir la desaparició de la pirateria a l'any
1830, que fins aquell moment assetjava la costa, i també el sanejament l'any
1848 dels prats i maresmes que eren un focus de malària.
El nucli urbà del Coll no es consolidaria fins a l'any 1874.
El Coll està situat dins d'una zona de formació quaternària, el qual "Es
Carnatge" és el seu millor exponent conservat a la Mediterrània, mentre que la
motañita on hi ha la part antiga és una gran duna fossilitzada, per la qual cosa
des d'antic ha estat famosa seva pedra arenisca. aigües del seu subsòl i en ser
engolit pel creixement urbà de Palma.
En el poblament del Coll van influir notablement dues grans obres que es van fer
poc després del seu establiment: l'Església, que es va començar l'any 1885 i es
va beneir dos anys després, i la nova bateria de Torre d'en Pau que es va
construir entre el anys 1893 i 1898 en substitució de l'antiga torre de defensa.
L'any 1916 el Coll va rebre un gran impuls amb la inauguració de la línia del
ferrocarril i després al voltant de la seva estació van sorgir algunes fàbriques,
sent la més representativa la de rajoles i materials de construcció dels germans
Duran. Des de l'any 1921-1948 hi va haver una línia de tramvia, que va propiciar
el sorgiment de segones residències i després de primeres, en la qual cosa havia
influït el creixement urbà de Palma a les afores, iniciat després de l'enderroc
de les muralles.
En el seu creixement demogràfic, a més de la proximitat a Palma, ha influït
l'existència d'infraestructures militars, l'aeroport, diverses fàbriques i
indústries, i un hospital i un club nàutic a la zona d'estiueig de Cala Gamba.
6
Cala Gamba
És una platja situada a nou quilòmetres a l'est de Palma, envoltada per edificis
mancats de singularitat, la central tèrmica i l'hospital de Sant Joan de Déu, més la
sorollosa proximitat de l'aeroport de Palma, que sumat a les seves aigües brutes, fan
d'aquesta platja un racó urbà poc atractiu per al visitant i d'afluència baixa de
banyistes, encara que s'estacioni amb facilitat en les rodalies, l'aparcament sigui
gratuït i la parada d'autobús més propera es trobi a mig quilòmetre.
La història del club Nàutic Cala Gamba, està recollida en una gran obra titulada
S'Amarador, escrita per Pere Galiana Veiret, insigne soci i antic directiu del Club. En
el document es recullen el fets més destacables del Club des del seu inici l'any 1934;
la fundació oficial fou el dia 12 de Juny de l'any 1938.
7
Tipus d'embarcacions
llaud iot
barca
de
bou
8
Sant Joan de Déu La idea de crear un hospital regentat per l'Ordre de Sant Joan de Déu a Mallorca cal
atribuir al matrimoni compost per l'advocat Ramon Vallespir i la seva dona Antonia
Ferrà, que en morir el primer el 1909 va cedir part del seu llegat per a la construcció
de aquest centre. La recerca del terreny idoni per dur a terme tals menesters es va
demorar més de 15 anys i no va ser fins 1926 quan es va comprar la finca del Coll d'en
Rabassa, situada a primera línia de mar, a només 10 minuts de la capital balear , on
avui es troben ubicades les seves instal · lacions.
La Guerra Civil espanyola i la falta de capital per aixecar l'edifici van retardar
l'execució del projecte, però gràcies a les aportacions facilitades per l'Ordre ia les
donacions de la societat mallorquina, les obres de l'hospital van donar començament el
1940, perllongant-un total de 13 anys.
9
Es Carnatge
El nom d'Es Carnatge fa referència a l'activitat de finals del segle XIX, que era
l'especejament d'animals morts, aprofitant la seva pell per a diferents finalitats i els
ossos per a l'elaboració de sabó.
Compta amb la declaració d'Àrea Natural d'Especial Interès.
El seu estat actual és de total deixadesa i mal estat de conservació.
Situació:
Entre Can Pastilla i es Coll d’en Rebassa se situa un espai conegut com Es
Carnatge, una zona verda de notables valors paisatgístics, geològics, ambientals
i d’ús públic.
Es tracta del tram de costa més gran de Palma que resta sense urbanitzar .
Maldament parlam d’es Carnatge, en realitat se tracta d’un conjunt de llocs
diferenciats. Es Camp de Tir, Es Carnatge, la Pineda, Sa Galera, Sa Creueta.
Cala Pudent. Can Fonoll, etc.
Valors naturals
La zona d’Es Carnatge té un gran interès naturalístic. Per una banda, hi podem
trobar el jaciment paleontològic més important de la Mediterrània, a les zones
del Camp de Tir i Es Carnatge, que gaudeix d’un molt bon estat de conservació.
A un altre sector de la costa (La Pineda) hi trobam un magnífic jaciment de
fòssils. L’illot de Sa Galera conté importants restes arqueològiques, com una
cova excavada, construccions púniques i restes de ceràmica púnica i romana.
A Es Carnatge es conserven les comunitats vegetals de litoral rocós que era
present altre temps a tota la vorera de mar de Palma. A la zona s’han citat
espècies de gran importància i escassesa: savines (que constitueixen el darrer
savinar del terme de Palma), gatovells (Launea cervicornis) i una planta
endèmica que a Mallorca només es troba en aquest indret: l’Helianthemum origaniflorum ssp serrae. Són habituals a la zona gran nombre d’aucells marins,
entre els quals destaquen la gavina corsa (Larus audouinii), endèmica de la
mediterrània occidental, i el corb marí (Phalacrocorax aristoltelis)
10
El seu procés de degradació va iniciar-se a principis del segle anterior a causa
de l’obertura de petites pedreres de marès. Posteriorment la zona passà a mans
militars, els quals construiren bateries , trinxeres, quarter, túnels,...
Més recentment la zona quedà mol afectada per la construcció de la central
tèrmica de Sant Joan de Deu i per l’extensió de la urbanització a la part de Can
Pastilla. La construcció de l’aeroport i l’ampliació de la carretera l’acabaren
d’afectar
L’abocament incontrolat d’escombros (milers i milers de tones de runa) als
darrera vint anys ha significat la degradació més important i la transformació
del relleu més espectaculars que en alguns casos han afectat negativament a
qualque jaciment
11
Can Pastilla
La barriada de l’actual població de Can Pastilla comença a formar-se devers els
anys 1.920 a 1.925.
El senyor Bartomeu Riutort, urbanitzador de la futura barriada, aconseguí que
els germans Ripoll, propietaris de la possesió “Sa Torra Rodona”, cedissin a la
l’Església Catòlica un solar per a l’edificació d’un Temple.
En la vigilia de la festa de Sant Antoni de Pàdua de l’any 1927, el bisbe don
GabrielLlompart beneí i posà la primera pedra del nou temple.
Inmediatament de la benedicció de la primera pedra, començaren les obres del
temple, amb la col.laboració dels feligresos i les actives campanyes per
recaptar doblers del canonge Bartomeu Quetglas, promotor entusiaste del
temple. A poc a poc, amb alegries i dificultats, el temple anava creixent i Can
Pastilla També. Dins els anys 30 ja se celebraba missa els diumenges i l’any
1942 el bisbe va concedir un vicari coadjuntor a la Parròquia del Coll amb
l’obligació d’atendre i tenir cura de l’església de Can Pastilla.
Com que la població de Can Pastilla havia crescut extraordinariament, va posar
en marxa la nova Parròquia de Sant Antoni de Pàdua anomenant un ecònom que
hi residis.