POR DIVERSOS MOTIVOS EL NUMERO DE RURALIA QUE TIENES EN LAS MANOS ES ESPECIALMENTE SIGNIFICATIVO, EL ALCANZAR DIEZ

números ya lo es de por sí. Sobre todo porque se finaliza la colaboración que hace más de tres años iniciamos con

los Grupos de Acción Local de Alto Palancia-Alto Mijares, Serranía-Rincón de Ademuz, Aitana, Macizo del Caroig,

Els Ports-Maestrat, Asociación Valle Altiplano, Interior Hoya de Buñol, Maestrat- Plana Alta, Alto Vinalopó y la Vall

d’Albaida, que han gestionado los programas Leader y Proder en sus respectivas zonas. El apoyo de los grupos ha

permitido diez números de Ruralia, de un proyecto que por primera vez salía del campo concreto del territorio de

cada Grupo para unir sus fuerzas a favor del medio rural valenciano en su conjunto. En una acción, creemos pionera,

que muy posiblemente se generalizará a otros campos de colaboración entre los distintos Grupos en la próxima Ini-

ciativa Leader+. Tras este camino ya recorrido, con muchas satisfacciones y también muchas dificultades, queremos

mostrar el reconocimiento a los miembros de los distintos Grupos de Acción Local y a sus equipos técnicos por su

confianza y apoyo, así como por su respeto por la independencia y criterio de este Consejo de Redacción. Espera-

mos seguir colaborando con la puesta en marcha de la nueva Iniciativa Leader.

En el primer numero de Ruralia, en su editorial, hablábamos de las dos realidades que convivían en el medio rural: la

que seguía atada a un pasado marcado por la emigración y el abandono, caracterizada por la resignación, el fatalis-

mo, la desmotivación y la desorientación. Y otra realidad, que comenzaba a despertar, de nuevas iniciativas, empren-

dedores, técnicos de desarrollo rural, corporaciones locales que se resistían a una tendencia fatalista, ilusiones o vo-

ces que parten desde el propio medio rural con reflexiones y propuestas sobre su desarrollo.

Hoy, después de recorrer con Ruralia la mayor parte del territorio rural, tenemos la impresión, quizás subjetiva, pero que senti-

mos certera, de que esta segunda realidad es visible en nuestras comarcas con un mayor dinamismo de actos e iniciativas de todo

tipo. Y lo más importante es que existe, al menos en una parte de sus habitantes, un cambio de mentalidad: es cierto que se con-

vive con dificultades y realidades crudas y negativas, pero se empieza a mirar hacia delante con talante positivo y emprendiendo di-

námicas creativas en torno a los ayuntamientos, colectivos culturales, sociales y ecologistas; emprendedores con enfoques nove-

dosos, y otros colectivos y personas siempre difíciles de clasificar por su originalidad y particular dedicación. Se comienza a hablar

y proyectar en algunas comarcas planes estratégicos, por ejemplo en el Rincón de Ademuz, La Serranía y Alto Palancia. Instrumen-

tos de trabajo que parten del qué somos para saber qué queremos ser, cómo deseamos el futuro de nuestras comarcas de inte-

rior. Esto es un gran paso hacia la deseable participación, aun hoy pequeña, y a la asunción de responsabilidades por parte de los

habitantes rurales.

No quisiéramos con esto dar una imagen de falso optimismo ni trasladar una sensación idílica. A través de los distintos números

de la revista hemos ido dando cuenta de una realidad en demasiadas ocasiones negativa y nuestras preocupaciones no desapare-

cen, en estos momentos, por ejemplo, dada la progresiva presión y ocupación del espacio rural por infraestructuras y servicios

que poco tienen que ver con las necesidades de su población y que ponen en peligro el desarrollo sostenible de estas zonas. Pero

tampoco queremos ocultar lo que hay de positivo, especialmente en este número diez.

A finales de este año saldrá un nuevo número de Ruralia. Si quieres o queréis recibirla enviadnos la suscripción de apoyo que en-

contraréis en la página 41 (por cualquier medio: Teléfono, fax correo electrónico o postal). El mantenimiento de Ruralia pasa por

los que leéis estas líneas. Mientras tanto aprovecharemos para dar nuevos enfoques a la revista y centrarnos en la consolidación

del proyecto de Ruralia.

4

RURALIAha estat des de sempre preocupada per la problemàtica al voltant de l’aigua. Enmoltes reunions del consell de redacció s’ha plantejat la qüestió de l’aigua però fins ara l’ha-víem ajornat. La veritat és que no es fa fàcil llançar-se a promoure un debat escrit sobre unaspecte tan central, amb tants factors implicats i tantes conseqüències com és l’aigua, quantan sols es disposa de 16 pàgines. Començàrem a treballar en aquesta carpeta abans deque el Plà Hidrològic Nacional acaparara l’atenció dels mitjans de comunicació i hem acabatquan la noticia -que no la importància del tema- està pràcticament desapareixent dels massmedia. Observant com es produïa el debat en els mitjans de comunicació arribàrem a laconclusió de plantejar la carpeta com un conjunt de converses.

La majoria d’informacions que arriben al gran públic sobre el tema de l’aigua es presentenamb una gran profusió de xifres i un “aparell tècnic” que deixa fora del debat tots els queno som experts. La guerra de xifres i de càlculs planteja com un problema d’aptituds el queés també un problema d’opinions, de models de desenvolupament i de prioritats.

Tractant de fugir de la tendència a l’abús de la informació tècnica -que mai no s’explica proui que funciona com una estratègia de desinformació o inhibició del debat públic- vam decidirentrevistar diferents experts amb la intenció que el fet propi de la conversa deixara fora laproliferació de dades i ens convidara més a la reflexió. Hem d’agrair a tots i totes els quehan participat de les converses l’atenció parada. Sorprenentment, i a pesar de tanta xifracom han donat els mitjans de comunicació, si en alguna cosa coincideixen els nostres conver-sadors és en que no es coneix l’autèntic consum d’aigua a la Comunitat Valenciana, i moltmenys els diferents usos i malusos que se’n fa d’ella!. Esperem que les entrevistes resultendel vostre interés.

Berta Chulvi i Josep Pérez

9 converses al voltant de l’aigua

5

Què és la manca

d’Aigua?

Entrevista amb VICENÇ M. ROSELLO

Catedràtic de Geografia. Universitat de València

UAN SENT EL DEBAT PUBLIC AL VOLTANT DE

l’aigua, què li crida més l’atenció?

R- El més cridaner és que tots elstermes que s’utilitzen són relatiusperò es tracten com a veritats ab-

solutes. Es parla de manca d’aigua, i jo preguntaria, quèés manca d’aigua?. Si manca aigua, és perquè se’n con-sumeix massa. No es qüestionen els usos que donem al’aigua que tenim, simplement se’n remarca la necessi-tat. Des d’aquest plantejament es comença per dema-nar aigua, es continua exigint aigua, demostrant queens fa falta..., per dir, finalment, que ens l’han furtada.

L’aigua, el cicle de l’aigua, forma part d’un sistema moltcomplex i fràgil on l’home ha intervingut massa. L’hemtocat tant! Ara, quan es parla de sostenibilitat, caldriatindre en compte que “sostenibilitat” seria no havertocat res, és a dir, significa posar en qüestió tots elsconceptes d’implantació territorial de la civilització oc-cidental. Hem fet de la correcció de la natura un ele-ment consubstancial a la nostra espècie.

Aquest pensament té fortes arrels: té un arrel raciona-lista i té un arrel bíblica: "creixeu i multipliqueu-vos".Allà on no hi pot créixer herba ens entestem en fer lesmillors hortalisses del món i allà on no arriba l’aiguavolem el miracle d’obrir l’aixeta i traure tota la quevulguem. L’home urbà, que no ha tret aigua d’un pou,no està massa capacitat per a reflexionar sobre l’aigua,el seu procés d’arribada, de transformació, de man-cança, l’hi és alié.

Em fa gràcia quan es diu, "l’aigua que sobra de l’Ebre"...,és que no sobra aigua. Ni tan sols, quan hi ha una inun-dació, sobra aigua! Una inundació és un mecanismeperfectament natural, honest, la natura no fa malifetes,fa allò que cal fer. Clar, estem amb la mentalitat que lanatura, l’hem de corregir i aleshores cada correcció téunes implicacions negatives en un altre lloc. No hi hacap operació humana sobre la natura que no tinga con-trapartides. Es fomenta l’arribada d’aigua i es fomental’ús de l’aigua. És com les carreteres, es fan carreteres ies fomenta l’ús dels cotxes, se’n fomenta el mal ús, iací és on no es fica ningú, en la destinació final. Això ésel que cal discutir.

P- S’imagina a vosté mateix, fa quaranta anys, parlant així?

R- No, fa quaranta anys jo haguera dit que els regadiusvalencians eren allò més perfecte. Per res del mónm’haguera preocupat dels freàtics. Llavors el que hapassat és que ací, quan comença el boom de la citricul-tura, es mamprén a foradar com si això fóra una cosaque mai s’acaba. I a més s’estimula des del poder polí-tic! Jo, quan vinc ací, i vinc d’una illa seca –sóc de Ma-llorca– a mi naturalment m’impressiona el regadiu va-lencià. Jo crec que aquesta mentalitat de regadiu, la quees va aplicar quan el boom agrícola, es trasllada ara,quan l’agricultura no és el principal negoci, a les opor-tunitats de les edificacions i del lleure.

P-Què cal fer ara per ara?

R-Establir una escala de prioritats. La primera priori-tat, és clar, és l’aigua potable per a la població allà onestà. La segona, ja no és tan clara. És l’agricultura?, ésel paisatge ell mateix, és la indústria? Si l’agriculturaestà tan desacreditada, com està dintre dels mediseconòmics i polítics, de tal manera que la ignoren to-talment (l’Horta de València no existeix per als polí-tics), val la pena invocar-la per a desviar el cabal natu-ral d’aigua cap a una agricultura que a ningú no inte-

«Hem fet de la

correcció de la

natura un element

consubstancial a la

nostra espècie».

6

ressa en absolut? Són els projectes d’urbanització i in-dustrialització arreu del territori els que realment ne-cessiten aigua? Podem seguir fomentant la concentra-ció urbana en àrees sense aigua i pensar que rebrà ai-gua d’altres zones mitjançant desviacions o transvasa-ments? Autoritzem més urbanitzacions o no n’autorit-zem? Es té en compte el problema de l’aigua en les fu-tures urbanitzacions que es planegen des d’un des-patx? I no només l’arribada d’aigua, sinó també l’eva-cuació. L’evacuació planteja problemes molt més se-riosos que no es consideren a primera vista. Qui dónala primera passa?

P- Vosté parla amb els polítics?

R- No, no gaire. És veritat que molts polítics ixend’aquesta casa, però clar, quan un home o una donaestan a la política, en llocs claus, pensen en altres co-ses, pensen majorment en la rendibilitat en vots. Aldiscurs de portar aigua al país, sense considerar resmés, qui pot dir que no? Qui pot dir que no, si da-munt te la regalen? No és veritat que te la regalen,però es presenta així. Qui pot dir que no? Un políticque comence a dir que aquesta aigua no ens la rega-len, que aquesta aigua està tacada de sang, si és un di-rector general o qualsevol cosa així, el llevaran al diasegüent.

Sembla que és molt important la solidaritat entre elsterritoris, però aquesta solidaritat es tanca dintre deles fronteres polítiques i a vegades les conques traspas-sen les fronteres. Es parla de la solidaritat entre unsterritoris que diuen que són espanyols, però si es pas-sa el Pirineus ja no es parla de solidaritat, si es passa lafrontera de Portugal ja no es parla de solidaritat, no hiha cap obligació de solidaritat.

El discurs de la solidaritat no és més que una cosa cir-cumscrita a unes fronteres arbitràries com totes lesfronteres del món, perquè la natura no té fronteres,

per tant hauríem de parlar d’una solidaritat internacio-nal. Clar, tot és així. Tota l’argumentació de que mancaaigua, de la solidaritat entre territoris, etc., està media-titzada per consideracions molts especials, i que a lallarga ens hauríem de preguntar a qui beneficien.

7

¿Cuáles son los

auténticos problemas?Entrevista con JOAN ROMERO

Catedrático de Geografía Humana. Universitat de València

N EL DEBATE PUBLICO SOBRE EL AGUA ¿QUÉ

le llama más la atención?

R- La cuestión del agua explicacambios profundos en la opiniónpública respecto del papel de la

agricultura y del territorio. La relación entre agua,agricultura y medioambiente ha provocado en el nortede Europa que amplias capas de la opinión públicacambien su visión sobre el papel de la agricultura y delos agricultores: éstos han dejado de ser visto como"agentes protectores del medio ambiente" para serconsiderados agentes contaminantes como cualquierotro. Este debate no ha llegado a los países mediterrá-neos todavía. En España, Italia y Grecia, seguimos vi-viendo en un contexto social, cultural y político pro-ductivista, donde la opinión pública no tiene percep-ción de que la agricultura sea una actividad contami-nante. Esto no se corresponde con la realidad. Hayuna distancia muy grande en los países latinos, y en laComunidad Valenciana por supuesto, entre el contex-to cultural y la realidad de los problemas.

P- ¿Cuáles son esos problemas?

R- Tenemos un gravísimo problema de contaminaciónde aguas en las zonas de agricultura intensiva. Nues-tros niveles de contaminación de aguas subterráneaspor nitratos, por sobretratamiento de las tierras conabonos nitrogenados, no están muy lejos de los pro-blemas que tiene Holanda, Dinamarca o Francia, lo

que sí está muy lejos es la percepción pública sobreese problema. El propio gobierno valenciano en enerode 2000 publicó el decreto de zonas vulnerables segúnel cual 200 municipios de nuestra Comunidad son cali-ficados como "zonas vulnerables" por contaminaciónde nitratos. Para ilustrar el desajuste que hay entre larealidad y la percepción que se tiene del problema,basta darse cuenta que la directiva nitratos de laUnión Europea tiene 10 años, el Real Decreto del Go-bierno de la nación se publica, a regañadientes, seisaños después, y la declaración de zonas vulnerablespor parte de los gobiernos regionales, en algunos ca-sos, en otros, ni siquiera se ha hecho aún, se publicarecientemente. La percepción en los países mediterrá-neos es que estas cuestiones son una "obligación" deBruselas. En este punto estamos.

P- Sin embargo, lo cierto es que se habla más de falta deagua que de contaminación del agua.

R-Efectivamente, esa distancia entre la realidad de losproblemas y su percepción por la opinión pública,provoca que el agua siga siendo percibida como un re-curso inagotable, que además ha de ser proporciona-do por el Estado con el dinero de todos. La culturadel agua hoy en España y en la Comunidad Valencianaes la misma que a principios de siglo, es una culturadel agua totalmente anacrónica desde el punto de vis-ta ambiental y económico. Pongo el ejemplo del PlanHidrológico Nacional. El PHN está animado por unaconcepción estrictamente productivista que supone,en la práctica, garantizar el incremento de la superficieregada (recuerdo que el Plan consagra la futura expan-sión del regadío en Aragón en medio millón de hectá-reas). Y aunque el PHN asegura que no se produciránincrementos de la superficie regada en zonas donde yapadecemos escasez de agua, lo cierto es que no exis-ten garantías para asegurar ese objetivo. No hay nin-gún dispositivo que asegure que el agua que va a llegaraquí sea para garantizar lo que ya hay y para cerrar

«La suma de estrategias

locales depredadoras

imposibilita un uso

prudente del territorio».

8

pozos y no para generar usos descontrolados, tantoagrarios como de urbanización, amparados en una con-cepción depredadora del territorio. La Comunidad Va-lenciana necesita aportes externos, pero previamentedeberían existir garantías de que no vayan a provocarsenuevos problemas territoriales y medioambientales.Hoy por hoy, tales garantías no existen.

P- ¿A qué se debe esa ausencia de dispositivos de control?

R- Hemos construido un Estado, llamado Estado auto-nómico, que ha supuesto una descentralización políticaextraordinaria, desde el punto de vista de la gestión, latoma de decisiones y la puesta en marcha de políticaspúblicas. Eso hace que encontremos un mapa institucio-nal complejo, con serias repercusiones sobre el territo-rio. Vuelvo al ejemplo del Plan Hidrológico Nacional: elgobierno central aprueba el PHN, pero otras adminis-traciones tienen competencias sobre el territorio (go-biernos regionales, confederaciones hidrográficas, dipu-taciones y ayuntamientos) que también tienen muchascosas que decir. No existe un dispositivo que coordinetodo eso, de modo que una Administración apruebaunas medidas cuyas repercusiones sobre el territoriono puede controlar. Con la aprobación del PHN se de-sarrollan unas expectativas de llegada de agua que van aprovocar un incremento incontrolado de transforma-ciones agrarias de secano a regadío que la Administra-ción nacional no puede controlar pues los permisos pa-ra realizar las mismas corresponden a las Administra-ciones regionales y locales. De esta forma, cuando lle-gue el agua dentro de diez años, puede ocurrir que ten-gamos un problema territorial de escasez peor que elque tenemos ahora y que además contribuya a incre-mentar los problemas de contaminación de acuíferosque ya tenemos. Buena parte del milagro de la agricul-tura de vanguardia en el Mediterráneo descansa en treselementos: la luz, el agua y la explotación de mano deobra abundante y barata, básicamente inmigrante, legalo ilegal. La rentabilidad en estas condiciones es muy al-

ta. Anuncios de llegada de agua, van a generar un au-mento importante de las explotaciones agrarias, sólohay que darse una vuelta estos meses por Murcia y porel sur de la Comunidad Valenciana, para comprobar co-mo se está produciendo un proceso masivo de trans-formación. Alguien podría decir que tal vez sea aventu-rado hacer previsiones pesimistas, pero tenemos unprecedente: el trasvase Tajo-Segura, donde lo que ocu-rrió es que cuando el agua llegó para garantizar el rega-dío, la superficie que había diez años antes se había du-plicado por las expectativas generadas. El problema esla falta de coordinación entre administraciones para ga-rantizar un uso prudente del territorio. No tenemosuna escala supramunicipal de ordenación territorial, esoexplica por ejemplo fenómenos como la desapariciónde paisajes culturales tan importantes como la huertade Valencia y Murcia, y la ocupación descontrolada dellitoral. ¿Por qué? La escala de ordenación territorial esel municipio, y en el municipio, los actores locales, de-sarrollan estrategias de corto plazo muy depredadorascon independencia de la adscripción ideológica de lacorporación. La suma agregada de centenares de estra-tegias locales confiere al territorio una segmentación,una desorganización y unas consecuencias a medio pla-zo de insostenibilidad muy importantes en aquellos ám-bitos, como el litoral valenciano, en los que la presiónde diferentes agentes económicos es enorme y eso tie-ne difícil solución. Lo peor que tenemos nosotros es elno gobierno del territorio, esta suma de estrategias lo-cales, y en nuestro caso siempre está el agua presente,y si a eso le añades el contexto productivista nos en-contramos con un escenario poco esperanzador. Yocreo que no es exagerado decir que tendremos en po-cos años más superficie de regadío, más salinización ymás niveles de contaminación por nitratos en los acuí-feros subterráneos.

9

La calidad del AguaEntrevista con FÉLIX HERNANDEZ

Catedrático de Química Analítica e IGNACIO MORELL

Profesor titular de Hidrogeología. Universitat Jaume I

EGUN LOS DATOS DISPONIBLES, EL 52% dela población de la Comunidad Valen-ciana se abastece de aguas subterrá-neas. Su último trabajo insiste en losproblemas de contaminación de estasaguas. ¿Podrían explicar a grandes ras-

gos en qué consisten?.

R-Uno de los principales problemas de contaminaciónse producen por la presencia en el agua subterránea deiones nitrogenados, sobre todo de los nitratos deriva-dos de la utilización de fertilizantes en las zonas dondela actividad agraria es intensa. En la mayoría de los acuí-feros costeros españoles ubicados en zonas donde laactividad agrícola es importante, como en la Comuni-dad Valenciana, las concentraciones de nitratos superanlos 100 miligramos por litro y llegan a alcanzar los 400mg/l cuando el límite establecido por el ReglamentoTécnico Sanitario Español es de 50mg/l. La ingesta denitratos en el agua puede provocar alteraciones en lasalud de las personas como la metahemoglobinemia ehipertensión, especialmente en las poblaciones denomi-nadas de alto riesgo como mujeres embarazadas y lac-tantes. Además de los nitratos pueden encontrarse, co-mo consecuencia de procesos contaminantes, plaguici-das, fenoles, hidrocarburos, detergentes, etc. Entre es-tos compuestos, debe prestarse especial atención a losplaguicidas, por su elevado uso y propiedades tóxicas.También se han observado algunos casos de contamina-ción por metales, aunque no es fácil que un agua subte-rránea sufra este tipo de contaminación, pues en condi-ciones normales los metales quedan fuertemente rete-

nidos en los suelos. Además están los problemas quepuede entrañar la contaminación microbiológica de lasaguas subterráneas consistente en la posible propaga-ción de enfermedades producidas por bacterias o virusque sean introducidas en el acuífero por vertidos deproductos fecales de origen humano o animal; esteriesgo se deriva fundamentalmente de la ausencia dedepuración de aguas residuales procedentes de usosurbanos o de la industria agropecuaria. Otra fuente decontaminación, en las regiones costeras semiáridas es laintrusión de agua marina en los acuíferos debido a susobreexplotación y a otros procesos de salinización su-perpuestos como son los flujos regionales salinos y lasalinidad secundaria debida a las actividades agrícolasfundamentalmente.

P- ¿Conocemos realmente la calidad de las aguas que con-sumimos?

R- Con relación a algunas cuestiones disponemos debuena información sobre la calidad de las aguas, comoocurre en el caso de nitratos o de la salinización, peroen otros casos la información oficial es casi inexistente.Por ejemplo, un problema grave es el de los plaguicidas.Es cierto que entre los diferentes tipos de contaminan-tes orgánicos existentes en la actualidad posiblementeson los plaguicidas los que han recibido mayor atenciónmundial. Su demostrada toxicidad y elevado uso en to-do el planeta, así como las posibilidades de contamina-ción de distintos tipos de muestras (suelos, agua, aire,productos alimenticios, etc.) son, sin duda, las causasde que reciban una atención prioritaria por parte de di-versos organismos medioambientales, como la EPAamericana o las Administraciones competentes de di-versos países europeos. Sin embargo, España no pareceencontrarse entre ellos, ya que apenas se dispone dedatos sobre su presencia en las aguas subterráneas.Igual ocurre en la Comunidad Valenciana, en la que ape-nas existen datos, aunque nuestras investigaciones indi-can que diversos plaguicidas pueden llegar a encontrar-

«Es inadmisible que en la

Comunidad Valenciana no

haya programas oficiales

de control de residuos de

plaguicidas».

10

se en concentraciones muy superiores a las máximaspermitidas en aguas potables, por ejemplo. Las principa-les dificultades para llevar a cabo este control se deri-van de la enorme complejidad de los análisis. El elevadonúmero de plaguicidas existentes (mas de 800 en unalista que se encuentra en continuo aumento con la apa-rición de nuevas sustancias cada vez más sofisticadas ycomplejas), la dificultad de los análisis, el elevado precioy sus diferentes propiedades físico-químicas son lasprincipales causas de la ausencia de datos fiables.

P- Ante esta situación ¿qué medidas se pueden tomar?

R- En primer lugar, y en relación con la Comunidad Va-lenciana, aunque las situaciones son particulares en lasdiferentes zonas, habrá que asumir que sobra demandade agua, que se han generado actividades que sobrepa-san la capacidad de acogida del territorio, de ahí la so-breexplotación de los acuíferos. Es evidente que esteanálisis es rebatido con el argumento de que es difícilcambiar las cosas en la situación actual sin embargoconviene no despreciar esta línea de pensamiento por-que si nos cuesta aceptar que los recursos hídricos sonfinitos, si falta esa visión global, se pueden tolerar de-mandas puntuales aparentemente poco relevantes, queen su conjunto pueden suponer graves descompensa-ciones. Hay que asumir que los problemas hídricos soncomplejos y que varían mucho espacial y temporalmen-te. Con esta perspectiva no parece razonable juzgar lasituación de acuerdo a percepciones o sensaciones, si-no que ese juicio debe basarse en el conocimiento y enla información veraz. Quizás pueda sorprender que aestas alturas, cuando existe una sensación generalizadade falta de agua, no conozcamos con precisión ningunode los dos parámetros que configuran el estado deequilibrio o desequilibrio hídrico: los recursos disponi-bles y el consumo en sentido amplio y detallado. Pode-mos decir que el grado de conocimiento que se tienede los recursos de agua superficial es bueno, pero noexiste control suficiente sobre los acuíferos, que se

consideran como cajas negras, de las que sólo interesaobtener un resultado sin calibrar si ese resultado es elmás adecuado, y lo que es peor, sin conocer las conse-cuencias que de ello se pueden derivar. Da la sensaciónde que se explotan los acuíferos como si fuera la últimavez que hicieran falta, y se asume, casi de manera oficialque su destino es la contaminación, la salinización y lasobreexplotación. Además de un mayor conocimientosobre cuáles son nuestros recursos y cómo los utiliza-mos es necesario ajustar el consumo, tanto en el sectoragrícola como en el urbano y en el industrial, en el pri-mero a través de la introducción de prácticas más res-petuosas con el medio ambiente, en el segundo, en elnúcleo urbano además de las campañas de conciencia-ción del usuario es necesario evitar las pérdidas en lared de distribución que en algunos núcleos llegan a su-perar el 50%. En el sector industrial la tendencia haciael reciclaje y la reutilización va en aumento más comoconsecuencia de la prohibición de los vertidos que porla propia necesidad de reciclar. En cuanto a los usos tu-rísticos está claro que hay que ordenar estas activida-des de acuerdo con las posibilidades hídricas, y no alrevés, como ocurre con frecuencia. Respecto a la con-taminación de las aguas que nos ha preocupado espe-cialmente, la mejor manera de luchar contra ella es evi-tar que se produzca. La contaminación tiene un preciomuy elevado, que sólo puede traducirse en pesetascuando sea posible la descontaminación, pero a menu-do tiene un coste ambiental irreversible, al menos acorto y medio plazo, que hipoteca la garantía de sumi-nistro afectando notablemente las diversas actividades.Parece evidente que sólo se podrán tomar medidas co-rrectoras a partir del conocimiento veraz de los he-chos, para lo cual debe disponerse de datos fiables, ob-tenidos en programas de control bien planificados. Porcitar un ejemplo significativo, es inadmisible que en unaregión eminentemente agrícola como la valenciana, nohaya programas oficiales de control de residuos de pla-guicidas y que éste no sea un tema prioritario de con-trol e investigación.

11

Los usos del Agua

Entrevista con ANTONIO M. RICO AMOROS

Doctor en Geografía. Universidad de Alicante

EL DEBATE ACTUAL EN TORNO AL PROBLEMA

del agua ¿qué elementos le parecenmás importantes?

R- La cuestión del agua plantea as-pectos diversos de gran importan-

cia, que abarcan desde la optimización de recursos a lagestión de la demanda. Es difícil primar unos sobreotros, aunque quizás me decantaría por destacar loscambios cualitativos y cuantitativos de las diferentes de-mandas del agua en la Comunidad Valenciana produci-dos durante las últimas décadas. El incremento del con-sumo y la configuración de usos de gran valor económi-co y social otorga al agua condición de bien escaso y deincalculable valor para el desarrollo regional valenciano.En este caso es necesario considerar la diversidad de si-tuaciones que se dan en nuestra región, debido a condi-cionantes de tipo climático e hidrográfico. La realidadde Alicante y Castellón, no es la de Valencia. Podemosdecir que el balance hidráulico regional muestra unequilibrio global pero un profundo desequilibrio espa-cial entre disponibilidades y demandas de recursos hí-dricos. Los ríos alóctonos valencianos (Júcar, Turia y Se-gura) dependen de aportaciones "llovidas" en otras re-giones vecinas, lo que complica las posibilidades de ex-plotación. Ahí está, por ejemplo, la sobreexplotacióndel acuífero nº 18 de la Mancha Oriental y la disminu-ción de aportaciones del Júcar. La escasez de recursosmotiva que los trasvases Tajo-Segura y Júcar-Turia resul-ten vitales para la Comunidad Valenciana, de hecho másde millón y medio de personas beben agua potable gra-cias a esas infraestructuras.

P- ¿Podría dar algunos datos sobre esos cambios cualitatiti-vos y cuantitativos en la demanda de agua?

R-Durante las últimas décadas las demandas de agua sehan multiplicado debido a los procesos de urbanización,industrialización, expansión del turismo y difusión de laagricultura de regadío. El cambio de los modos de vidadel hombre ha ido más allá del límite de las ciudadeshasta alcanzar zonas rurales que hace apenas dos lus-tros carecían de agua potable. La expansión demográfi-ca no es nada despreciable, de las 430.924 viviendasexistentes en la Comunidad Valenciana en 1910 hemospasado a 2.087.236 en 1991. En 1910, el consumo me-dio por habitante era de 10 litros al día, mientras queen 1991, con una población que duplica con creces lade principios de siglo el consumo medio por habitanteha ascendido a 250l/día. Además no sólo se hace usodel agua para tareas domésticas, sino que agua de grancalidad es ahora utilizada para otros fines como la lim-pieza de calles, riego de jardines e instalaciones de ocio.En ciudades como Alicante o Valencia, para el riego dezonas verdes y baldeo de sus calles se precisa más del22 % del consumo total de la ciudad, unos 60 litros dia-rios por cada habitante. Son consumos que deberíanser atendidos con aguas residuales tratadas con siste-mas avanzados.

En los usos agrarios también se han producido cambioscualitativos y cuantitativos importantes. Los cultivostradicionales fueron sustituidos por otros de mayorventa en los mercados, sobre todo frutas y hortalizascon carácter forzado y con periodos de producciónque abarcan todo el año. Son regadíos muy productivossocial y económicamente. Además, de idéntica formaque en los usos urbanos, en lo agrarios también se hanproducido mutaciones cuantitativas muy grandes, yaque las 182.000 hectáreas de regadío existentes en laregión a principios de siglo, han aumentado a unas377.000 en 1999. La expansión de las superficies rega-das se ha producido con múltiples disfuncionalidades ya

«La sobreexplotación

de aguas subterráneas

soporta el desfase entre

disponibilidades escasas y

demandas desmesuradas».

12

que las demandas han superado con creces las disponi-bilidades naturales de recursos de agua. Semenjantedesfase entre exigencias y recursos, resulta muchomás grave en Alicante y Castellón, donde se ha recu-rrido a la sobreexplotación de aguas subterráneas, queson las que en definitiva soportan todo el desfase exis-tente entre disponibilidades y demandas.

P-No hemos comentado nada en relación con el uso turís-tico, desplazamientos de población etc, que sin duda tam-bién han influido...

R- Efectivamente, mientras en 1910 el 59% de la po-blación de la Comunidad Valenciana vivía en las comar-cas costeras, en los años noventa ese porcentaje ha as-cendido a más del 76 %, a lo que habría que añadir losincrementos poblaciones debidos al turismo. Lo queha provocado que los niveles de gasto de agua potablehayan aumentado incesantemente no sólo ha sido lapotenciación de un turismo masivo sino también la au-sencia de planificación y la especulación inmobiliaria.No faltan ejemplos de conjuntos residenciales puestosla venta sin escrúpulos de ningún tipo, sin las debidasgarantías de suministro de agua potable y con redes desaneamiento inexistentes o reducidas a pozos negros.Son desmanes urbanísticos de enorme gravedad quehan tenido que ser subsanados por la Administración,al igual que la consecución de los recursos necesariospara garantizar el suministro de agua potable. Por elcontrario, las comarcas de interior, con peores condi-ciones de accesibilidad y alejadas de las posibilidadesde desarrollo que se ofrecían en las planas costerashan padecido continuas sangrías migratorias que hanacabado por convertirlas en zonas desfavorecidas de laUnión Europea. Lo más grave en este sentido es que,lejos de moderar esta producción de espacio urbaniza-do adecuándose a la escasez de suelo y a los recursosde agua, las previsiones de planeamiento urbanísticode los municipios costeros apuntan incrementos es-pectaculares en el número de viviendas.

P- Con este panorama, ¿podría indicar brevemente pordónde han de ir las líneas de futuro?

R-En primer lugar conviene desterrar el mito de queel Plan Hidrológico Nacional va a solucionar todos losproblemas del agua en la Comunidad Valenciana. Acce-der a aguas trasvasadas desde otras cuencas es unacondición estratégica y necesaria para nuestra regiónpero no es suficiente. Se debe propiciar una mayor di-versificación de las fuentes de suministro de agua, conpresencia de recursos no convencionales, acompañadade actuaciones para la gestión racional de la demanda.La prohibición de nuevos regadíos debería apoyarse enotras medidas como la contención de los consumosurbano-turísticos, la educación ambiental sobre el aguao la participación responsable de las comunidades deusuarios en la gestión. Otro reto de gran transcenden-cia será afianzar el liderazgo que ocupa la región a es-cala nacional en la reutilización de residuales depura-das. Será obligado mejorar la calidad de los tratamien-tos de depuración y la implantación de mecanismos desolidaridad económica entre los usuarios urbano-turís-ticos y los agrarios para abaratar los costes de reutili-zación e incrementar su consumo. La desalación deaguas marinas, que en modo alguno constituye una pa-nacea para la solución de déficits de agua, todavía re-quiere costes de producción superiores a 100 ptas/m3.Pese a ello, la Comunidad Valènciana debería crear unparque de desaladoras ubicadas en zonas de alto con-sumo para garantizar suministros estratégicos comolos asociados al turismo. Éstos, entre otros muchos,son algunos de los retos de gestión que cabe plantearpara la primera década del siglo XXI.

13

Qui controla l’usde l’Aigua?

Entrevista amb JOSÉ RAMON ÚRBAN

Responsable de Recursos HídricsUnió de Llauradors i Ramaders

A MAJORIA D’ENTREVISTES QUE HEM FET EN

aquesta carpeta assenyalen el consumtan important d’aigua que fa l’agricul-tura i les seues pràctiques contami-nants, potser vosté vulga començarper ací...

R-Sí, és veritat que un 80 per cent de l’aigua es consu-meix a l’agricultura, però és que l’agricultura –al menysper a mi– és un sector primari estratègic, com pot serla sanitat i l’educació, sectors que sense el suport del’Estat no serien accessibles per a la gran majoria. Caldir que abans ser agricultor era un forma digna deguanyar-se la vida i que hui és una aventura. Cal tindreen compte que s’haurà de preparar un projecte de fu-tur per a l’agricultura si volem que un sector primariestratègic com aquest no desaparega. És clar que l’agrí-cola és un sector estratègic que necessita de l’elementaigua. A nosaltres com agricultors ens preocupa laquantitat i qualitat de l’aigua. I també és cert que hi hauna manca de control sobre l’ús de l’aigua. El que cal-dria fer és una ordenació del territori que diguera quès’ha de cultivar, què s’ha d’urbanitzar, què es pot indus-trialitzar i què ha de ser reserva o secà. Clar, aquestaordenació del territori no es fa, i com en aquest mo-ment, determinats sectors econòmics (ceràmic, cons-trucció, etc.), estan obtenint grans beneficis de dubtosafiscalitat, hi ha una especulació molt gran amb la com-

pra i posterior transformació de terres en explota-cions agrícoles de regadiu; i principalment de cítrics,que consumeixen bastant aigua. Clar aquests inversorsno inverteixen en el cultiu de la ceba, sinó que inver-teixen en mandarines que tenen una bona rendibilitat.A més per la grandària de les explotacions es podenpermetre un ús intensiu de la tecnologia, suprimint màd’obra i obtenen uns costos molt econòmics amb elsque no pot competir el llaurador de tota la vida.

P-Aquestes transformacions a regadiu són legals?

R-Si parlem del que diu la llei actualment, totes les no-ves transformacions són il·legals, no tenen concessiód’aigua i ens consta que estan així catalogades per laComissaria d’Aigües de la Confederació Hidrogràficadel Xúquer. Què passarà en un futur?. Hi haurà una lleique pose "punt final" a això?. No ho sabem. De mo-ment estan fent una competència deslleial, perquè al notindre concessió estan agafant aigua de l’aqüífer i estanllevant-li-la a uns altres agricultors que sí en tenen. Ensconsta que en aquest moment s’està fent un gran es-forç, però encara la pressió que existeix per part delcapital és molt forta i per part de la Confederació Hi-drogràfica del Xúquer els mitjans de control són moltlimitats. Per exemple, guardes de riu, que són els quehaurien de controlar els sondejos, la Confederació enté tres o quatre només, per a tot el territori de la con-ca. Tota la zona de Castelló fins a la Tinença de Beni-fassà, en té només un.

P-Com es fan les transformacions il·legals?

R-Es fan emparant-se en l’article 52.2 de la Llei d’Ai-gua de 1985 que permet fer xicotets sondejos per aque cap granja xicoteta o cap explotació d’agriculturaecològica quede sense aigua. Aquest article permetsondejos que no poden traure més de 7.000 metrescúbics d’aigua, quantitat que dona per al rec d’unahectàrea i poc més. El problema que hi ha és que

«La Confederació

Hidrogràfica del Xúquer no

té mitjans per a controlar

les extraccions il·legals

d’aigua».

haurà hagut un creixement de 9.000 a 12.000 ha de re-gadiu en els darrers deu anys encara que també cal dirque molt de terreny s’està deixant de cultivar, bé perturisme, bé per carreteres. El que pense és que nohauríem d’anar a més regadiu si no a consolidar el queja hi ha. I el que tampoc es pot crear, encara que sigaen altres sectors –construcció, turisme, oci, etc.– sónnous usos d’aigua, perquè si creem nous usos arriba-rem a un cul-de-sac, a un túnel fosc sense futur.

P- Què em pot dir de la contaminació d’aqüífers per l’úsde fertilitzants agrícoles?

R- Nosaltres hem tingut unes pràctiques molt conta-minants, llançant excessives unitats de fertilitzants,principalment nitrogen, que no venia del subproductede les ramaderies sinó de derivats del petroli. Aquestés un nitrogen que no es fitxa bé a les nostres argilesperquè són pobres en matèria orgànica i al final ambuna pluja van a parar a l’aqüífer. Pense que ara ha can-viat això per part del llaurador però el que pense ésque som una part de tot un sistema econòmic conta-minant: els cotxes, les cases, etc. Potser nosaltres permanca d’informació li hem fet el joc a certes multina-cionals que tenien molts interessos ficats en els fertilit-zants. Això poc a poc va canviant –si abans s’abocaven600 unitats de fertilitzants per hectárea ara se n’estantirant 200 ó 180– però cal dir que hi han molts sectorsimplicats. No anem a culpar només al llaurador, perquèsi maten el sector, es quedarà només gent inversionistaque farà els productes que li done la gana i perdrem lanostra dieta mediterrània que tant estem defensant.Fa falta a més que la investigació arribe als agricultors.S’ha invertit molt en formació dels llauradors. Els estu-dis no es poden quedar només a les biblioteques hand’arribar al Llaurador. I no es val només amb què espublique en anglés. I a més de publicar-ho en un idiomaque puga llegir el llaurador, cal donar conferències, caldifondre la informació de dalt a baix.

aquesta gent que està invertint en transformacions faels pous i de sobte apareixen 300 o 1.000 fanecades. Elguarda de riu veu que hi han moltes hectàrees per alvolum d’aigua i fins i tot ho comunica a la Confedera-ció del Xúquer, però clar, el permís per a fer la trans-formació l’ha donat la Conselleria de Medi Ambient...La Confederació pertany al Ministeri i la Conselleria ala Generalitat i no hi ha coordinació. El que cal plante-jar-se amb les Confederacions Hidrogràfiques és sis’eliminen o es potencien al màxim. Nosaltres sompartidaris de que es potencien, però seriosament, quees gestionen com cal. Si hi haguera coordinació i vo-luntat de control es podria controlar. Per exemple, siquan un agricultor va a la Conselleria de Medi Am-bient, o la d’Agricultura a presentar el projecte, se lidemanara quanta aigua té, i emparant-se en quin articlea fet el seu sondeig, es veuria clarament que no pot feruna transformació de tantes hectàrees perquè no en téprou aigua. Si uns funcionaris i altres es parlaren de se-guida – "Escolta tal senyor està demanant una transfor-mació de tantes fanecades, vosaltres li doneu aigua pera fer això?"- es podria controlar.

Una altra forma de control és veure quina quantitat dellum es demana a Hidroelèctrica, perquè no és el ma-teix transformador el que es necessita per traure7.000 metres cúbics que per a traure 140.000. El quepassa és que si es munta un grup electrogen ningú nosap res del pou, i hi ha molts pous que estan així.

P-On s’estan produint les transformacions a regadiu?

R- Estan fent-se transformacions per tota la Comuni-tat Valenciana. A Alacant tal volta menys, el que passaés que sí s’estan fent a la Confederació Hidrogràficadel Segura i tampoc no hi ha aigua. Les transforma-cions estan fent-se per tot arreu: a la Vall d’Uixó nopodem dir que no s’estan fent, a la zona d’Algar, a lad’Algímia d’Alfara, a la província de València s’estanfent grans transformacions. A la Comunitat Valenciana

14

15

De la Agriculturaal Agronegocio

LA HISTORIADEL AGUA

Entrevista con Mª TERESA PÉREZ PICAZO

Catedrática de Historia EconómicaUniversidad de Murcia

A DEMANDA DE AGUA PARA REGADIOS TIENE

un protagonismo indudable en el ac-tual debate sobre el agua y hemospensado que quizás usted podría con-tarnos como hemos llegado a la situa-ción actual...

R. Podemos partir del 1500, en los albores de la épocamoderna, pues entonces la economía agraria medite-rránea era lógicamente bien distinta a la actual. Res-pecto a los regadíos, los dos conjuntos que formanpor una parte las huertas de Valencia y por otra lasHuertas de Murcia y Orihuela, era una excepción en elpanorama hidráulico español, por su alimentación apartir de un rio, por la complejidad de su sistema decaptación y distribución de agua y por su extensión. In-cluso en estos casos descomunales conviene observarque los rios aprovechados no son los más caudalosos(Turia y Segura en vez de Júcar) y que buena parte delas superficies de estos regadíos no estaba ocupada si-no abandonada a su estado pantanoso natural. En con-junto lo que predominaba eran unos sistemas de pe-queña y mediana hidráulica que captaban recursos yasean superficiales (fuentes o arroyos), estancados (pormedio de fosos de drenaje), torrenciales (boqueras), osubterráneos (pozos). Se realizaron infraestructuras dealmacenamiento y depuración, estanques o aljibes, pe-

ro en sus manifestaciones mínimas los regadíos de pe-queña y mediana hidráulica consisten simplemente enpequeños perímetros en torno a unos pozos provistosde artes elevadoras. Este conjunto de técnicas se em-plea con prioridad en el medio montañoso, pues la vidaagrícola se concentra en las pendientes, especialmenteen las solanas, cuando los fondos y muchas llanurascosteras quedan prácticamente abandonadas al desor-den hidrológico y a la inseguridad. En este sistema nadaera gratuito: el hábito de la gratuidad de los aprovecha-mientos hidráulicos, considerado hoy como una de lascausas del mal uso del agua, es un fenómeno reciente.En los regadíos históricos, por el contrario, los cultiva-dores debían pagar todos los gastos de la administra-ción y mantenimiento, además de las obras nuevas, a loque era preciso añadir el precio de los derechos deriego en las áreas deficitarias.

P- ¿Cómo se produce el tránsito de la agricultura de mon-taña a los grandes regadíos litorales y sublitorales?

R-Es un proceso largo, con etapas bien diferenciadas yen el que iniciden multiples factores, aunque, el aprove-chamiento de agua a través de lo que ya empezamos aidentificar como gran hidráulica juega un papel funda-mental junto con el tirón que ejerce la introducción dediferentes cultivos destinados al comercio nacional yexterior. Estaba claro que los regadío litorales o subli-torales, siempre que gozaran de recursos hídricos sufi-cientes jugaban con ventaja, tanto por la benignidad delclima como por la posibilidad de exportar su produc-ción por mar. En algunos puntos de la costa es dondeencontramos los primeros indicios de especialización:Caña de Azúcar en Castellón, Gandía y Motril, arrozen los marjales de la costa valenciana, y vid en el BaixMaestrat. Alrededor de Valencia, Alzira, Orihuela yMurcia empiezan a extenderse las plantaciones de mo-reras fundamentales para la industria de la seda. Tran-tando de simplificar podemos decir que entre 1500 y1800 se inician los intentos de control de los grandes

«El sistema compuesto

por los nuevos regadíos ha

alcanzado su límite

económico y ecológico».

16

ríos: se construyen acequias y se proyectan trasvasesque dan lugar a agrias polémicas y que muchas vecesno se llevan a cabo. También se restaura y se trata demantener con efectivos humanos los amplios regadíosabandonados por la expulsión de los moriscos. Unade las principales novedades de esta fase es el drenajey posterior irrigación de zonas húmedas, sobre todoen la Albufera de Valencia y en el curso inferior delSegura. Las décadas centrales de siglos XIX y XX pue-den contemplarse como el momento culminante deuna larga historia de transformación de las estructurasagrarias tanto desde el punto de vista de la extensiónde la superficie como de la tecnología empleada con laintroducción de la gran hidráulica y y la regulación delas aguas superficiales. Nos encontramos en un siste-ma donde se combina una elevada concentración de lapropiedad de la tierra con arrendamientos que pasande padres a hijos en un regimen de gestión indirectaapoyado en explotaciones familiares de pequeño ymediano tamaño. En contra de lo que podría pensarseson las familias campensinas con sistemas financierosprecarios pero una gran capacidad de trabajo las quese lanzan a la especialización y el comercio hortofrutí-cola. A finales del XIX ya se estaban alcanzando los lí-mites naturales de expansión del sistema de riegos, ylos nuevo regadíos demandan una mayor cantidad yregularidad en el aprovisionamiento de agua. Para su-perar estos límites se adoptan dos tipos de medidas.Una de carácter privado, que es el recurso creciente acaudales subterráneos mediante la excavación de po-zos, y otra de carácter público con la construcciónmasiva de embalses.En esta nueva coyuntura se debili-tan los poderes hidraúlicos de alcance local, y la inter-vención del Estado se ve propiciada por el desplieguede inversiones hidráulicas. El hito fundamental al res-pecto es la aparición en l926 de las ConfederacionesHidrográficas (Ebro y Segura). Paradójicamente, el éxi-to económico de las pequeñas y medianas explotacio-nes campesinas provoca su decandencia. El hecho tuvoque ver con una nueva hornada de propietarios pro-

cedentes de las clases medias urbanas que en 1960acceden masivamente a las parcelas que sus antepasa-dos habían cultivado desde tiempo inmemorial. En ladécada 1950-1960 encontramos ya un tipo de regadioradicalmente distinto que denominamos agronegocio,por su pertenencia al ámbito de la agricultura empre-sarial, que se apoya en el trabajo asalariado y en eluso creciente de inputs cada vez más caros.

P- En la situación actual, ¿tiene sentido incrementar lasdotaciones de agua que exige esa agricultura empresarial?

R- Pienso que no. El sistema agrario constituido porlo nuevos regadios parece haber alcanzado sus límitesecológicos y económicos. Económicos por el endeu-damiento crónico que padece hoy el agronegocio atri-buible al elevado precio de los inputs y ecológico porel déficit hídrico de las cuencas y el agotamiento delos acuíferos, además otros sectores como el abaste-cimiento urbano y turístico y la industria, también au-mentan la demanda de agua. Respecto al modelo degestión, el paradigma dominante desde finales del XIXha estado dominado por la idea de que la demanda decaudales de agua debía ser satisfecha por el Estadomediante una oferta generosa de obras hidráulicas ca-da vez más costosas, al margen de toda consideraciónmedioambiental. Esta concepción hoy está totalmentedesfasada. Incluso desde el punto de vista teórico nose puede seguir utilizando el concepto de demanda taly como se ha hecho hasta ahora. Ello supone mezclarlos derechos colectivos (al Medio Ambiente, el uso delos servicios públicos) con las aspiraciones –legítimaspor otra parte– de unos agentes, los regantes, que as-piran a utilizar un recurso natural, y a extraer de élplusvalías privadas. Mi opinión personal, sin embargo,es que en el caso del agua lo más importante no de-bería ser calcular el precio de equilibrio sino la canti-dad de equilibrio, algo que exigiría rebajar automática-mente las peticiones desorbitadas de aumento de lasinfraestructuras de oferta.

17

¿Qué precio tieneel Agua?

FEDERICO AGUILERA KLINK

Catedrático de Economía AplicadaUniversidad de la Laguna

EL DEBATE SOBRE EL AGUA, ¿QUÉ ES LO

que más le llama la atención?

R- Continuamente oímos hablarde la demanda de agua, cuando elagua es mucho más que un bien

escaso, es un activo ecosocial que satisface unas fun-ciones ambientales básicas para la vida, satisfacciónde la que depende, entre otras cuestiones, la posibili-dad de llevar a cabo las actividades económicas. Aho-ra bien, incluso aceptando reducir esa idea de activoecosocial a la de bien escaso, en términos economi-cistas, si estuviésemos ante un auténtico problema dedemanda y oferta, siendo la primera mayor que la se-gunda, se supone que subirían los precios del agua yse eliminaría el exceso de demanda. Pero en Españano es correcto hablar de demanda de agua puestoque el consumo que se realiza no está relacionado,en la mayoría de los usos, con un precio. Tampoco escorrecto hablar de oferta ya que no existen oferen-tes de agua como tales. Es cierto que los preciospueden jugar un importante papel para reducir elconsumo o los usos de agua, aplicando la gestión dela demanda de agua, pero la realidad es que todavíano ha habido tiempo –o no se ha dejado el tiemponecesario– para ver los resultados que provoca la re-forma de la Ley de Aguas en relación con la cesiónconcesional.

P- ¿Piensa que el precio del agua ha de ser el mismo pa-ra todos?

R-La electricidad tiene diferentes precios que no sonfijados por el mercado sino por decisiones políticas,se llaman tarifas, aparecen publicados en el BoletínOficial del Estado y son diferentes para distintos usosy horas de consumo. El agua superficial para riego tie-ne un precio político pero es muy bajo, de hecho essimbólico y, además, casi nadie lo paga. Junto a esta si-tuación hay agricultores en Canarias, Almería, Murciay otros sitios que pagan un precio elevado por el aguay su agricultura es rentable, dejando de lado los cos-tes ambientales de las prácticas agrícolas, que es fun-damental considerar. Los agricultores tienen queacostumbrarse a pagar el agua aunque se pueda discri-minar en la aplicación del precio por zonas, cultivos otipos de agriculturas y agricultores (pequeños agricul-tores a tiempo completo, a tiempo parcial, inversoresagrarios,...etc). Pero carece de sentido practicar unaagricultura orientada, en buena medida, por las sub-venciones europeas, con un agua subvencionada y queademás es muy contaminante, lo que significa quetambién es subvencionada desde el punto de vista am-biental. Es necesario cambiar esta situación y los ins-trumentos económicos pueden aplicarse con serie-dad, no como ahora, para reorientar la agricultura ysu uso despilfarrador del agua. Lo mismo debería ocu-rrir en las ciudades pues resulta inadmisible que elagua se pierda, bien porque los usuarios no son cuida-dosos o bien porque los gestores urbanos no se pre-ocupan por conservar y mejorar el estado de las re-des. Ahora bien, el precio irrisorio al que algunas ciu-dades compran a las Confederaciones correspondien-tes el agua para uso urbano refleja un comportamien-to irresponsable de éstas que ignora que el coste realde oportunidad del agua –no reflejado en ese precio–consiste en el coste económico de la construcción demás pantanos, con todos los costes sociales y ambien-tales que esa construcción conlleva. Por otro lado,

«No es correcto hablar

de demanda de agua

cuando el consumo no está

relacionado con el precio».

18

ese precio tan bajo supone un desincentivo para los ges-tores urbanos a la hora de abordar la mejora de la redde distribución con la excusa de que no es rentable.Desde mi punto de vista, este es el principal problemadel agua en España, la combinación de irresponsabilidadentre usuarios y gestores de agua, sea para uso agrícolao urbano, y este es el problema que la construcción demás embalses y trasvases no va a resolver ya que no loconsidera como el más importante. En cualquier caso,hay muchas funciones ambientales del agua que no pue-den dejarse al capricho de los precios o de la disposi-ción a pagar porque, sencillamente, son ignoradas por lamayoría de las personas, debiendo decidir el gobiernoen este caso desde el punto de vista del bienestar de lasociedad, algo que habitualmente tampoco hace.

P-¿Estamos ante un problema de escasez o de mala gestión?

R-Podemos decir que no estamos ante un problema deescasez física sino de escasez social y económicamentecondicionada. No es serio mencionar la solidaridad in-terterritorial o hablar de escasez de agua si las redes dedistribución de la cuenca que pide esa solidaridad pier-den un porcentaje elevado, cerca de un 80 por ciento,como ocurre en la Acequia Real del Júcar. Estamos anteuna gestión muy deficiente del agua en la que los consu-mos agrícolas son, en general, muy elevados; las infraes-tructuras de distribución están en muy mal estado conunas pérdidas desproporcionadas, especialmente las deuso agrícola pero también las redes urbanas, y nadieasume responsabilidades por esta deficiente gestión.Una mejora en la gestión del agua llevaría a un replante-amiento total del Plan Hidrológico Nacional. EL PHNempieza la casa por el tejado. Si no se abordan con cla-ridad los exagerados consumos, incorrectamente califi-cados como demandas, que además incluyen las pérdi-das en las redes, el resultado tautológico no es otro queel de "necesitar" más embalses y trasvases. Eso no tieneningún mérito.

P-¿Es posible un Plan hidrológico sin trasvases?

R-Si se toma en serio el objetivo de recuperar el aguaque actualmente se pierde en las redes de distribucióny si se aborda la gestión de la demanda de agua, se pue-de afirmar que es posible realizar un Plan Hidrológicosin trasvases. Es más, se puede afirmar que los trasva-ses no van a resolver el problema de la más que defi-ciente gestión del agua en España, sólo van a agravarloal no hacer frente a sus causas más directas. El mejorPlan Hidrológico Nacional consistiría en una gestiónsostenible cuenca por cuenca, en la que no se despilfa-rre el agua, no se sobreexploten los acuíferos, no secontamine impunemente como hacen la mayoría de lasindustrias y agricultores y en la que estos últimos ini-cien una transición hacia una agricultura ecológica ycompatible con el medio.

19

té com a finalitat captar la màxima quantitat d’aiguapossible per tal de garantir el proveïment necessari,sota criteris gairebé merament hidràulics. Eixa visió,basada en certa manera en que "l’aigua que arriba a lamar es perd", era relativament comprensible enaquell moment, quan la majoria de la gent no tenia ai-gua a les cases, el que ocasionava en molts casos finsi tot problemes de salubritat. A hores d’ara, més decent anys després, la situació tant pel que fa a como-ditats que gaudim a la nostra societat com a nivell deconeixements hídrics, hidrogeològics, ecològics, etc.que tenim és molt diferent, i el que no podem fer ésmantenir els mateixos plantejaments. Actualment,l’Estat espanyol és el tercer país més regulat del món,i disposem del dubtós honor d’ostentar el recordmundial en el percentatge de superfície ocupada perembassaments. El nivell de demanda d’aigua per partde la població al País Valencià ha assolit ja pràctica-ment la meitat dels recursos del sistema, és a dir po-dem gairebé recollir tota l’aigua que plou que, el méssegur, és que no en tindrem prou a la mínima seque-ra. Si tenim tot això i continuem patint de mancad’aigua, no serà més bé que ne gastem més de la quepodem emprar-ne?. Voler continuar amb la dinàmicad’abastar quanta demanda es genere, quan ja són mésque evidents els efectes d’eixa planificació, no deixade ser un destrellat. Des d’eixe punt de vista no hi hacap ordenació del territori, i qualsevol plantejamentd’estalvi, eficiència i limitacions en els usos és direc-tament rebutjat. Tenim unes xarxes de distribucióamb unes pèrdues entre el 40 i el 50 per cent si somoptimistes, que en alguns llocs arriba fins al 60 percent. Tenim un aprovisionament urbà sense compta-dors en molts llocs, tenim uns regadius on no es con-trola el consum d’aigua i uns usos industrials i agríco-les molt contaminants. Partint de tot açò, com es potdir que necessitem més aigua?. En definitiva jo defini-ria la situació actual com totalment caòtica, i fins queno ho adrecem no podem ni tan sols saber si tenimprou aigua.

Cal canviarel model de gestió

WILLIAM COLOM

Comissió de Territori. Acció Ecologista-Agró

UE ÉS EL PRIMER QUE ET CRIDA L’ATENCIO

sobre la qüestió de l’aigua?

R-El més cridaner és que es plan-tege el País Valencià com unexemple de bona gestió de l’aigua

i al mateix temps hi haja una demanda permanent derecursos hídrics externs. No deixa de ser curiós quees parle d’un bon sistema de gestió de l’aigua quantenim aqüífers sobreexplotats, o greument salinitzats,o quan tenim aqüífers i cursos d’aigua superficials to-talment contaminats, quan, en definitiva, sembla serque no tenim mai prou aigua. Quan, tot i no tenirprou aigua, es continua urbanitzant desmesurada-ment, especialment al litoral, o no es posa fre a lescontínues transformacions agrícoles, tot i ser enmolts casos manifestament il·legals. Jo no sé quin ti-pus de model és eixe que es fica com a exemple i queestà basat en el malbaratament i exhauriment d’unrecurs primordial com és l’aigua. Crec que ens fa faltauna reflexió urgent i profunda que ens mostre perquè hem arribat fins ací, i plantejar-nos seriosamentque cal canviar el model de gestió, ja que el que te-nim fins ara ens ha dut a una situació absolutamentinsostenible, amb greus conseqüències socials i me-diambientals.

P-Com definiries la situació actual i els seus orígens?

R- A finals del segle XIX es planteja un model d’in-frastructures d’embassaments i regulació de rius que

«No podem mantenir els

mateixos plantejaments

que a finals del segle XIX».

20

P- Al principi has comentat el tema de les transforma-cions agrícoles com un dels causants de la problemàticaactualment generada. Quin increment del consum d’aiguasuposen eixes actuacions?

R- A hores d’ara és absolutament impossible saber-hodonat que el tema està descontrolat. Hi ha moltestransformacions il·legals així com moltíssims pous il·le-gals i fins i tot desconeguts oficialment. Es pot fer unapregunta molt senzilla a la Confederació Hidrogràficadel Xúquer que és qui ha de donar els permisos i lesautoritzacions per fer els pous i qui hauria de vigilarels usos i aprofitaments de l’aigua. Tan sols cal pregun-tar-los quants pous hi han al País Valencià, i no et po-den contestar. Possiblement hi haja més pous il·legalsque legals. Avui en dia fer un pou no té un cost massaelevat, ni en diners ni en temps. No fa molt em conta-ven uns llauradors que en un matí varen veure fer unpou de 60 metres en una finca veïna. A més a més elpou pràcticament no es nota sinó es veu el motor , jaque al estar tancat en una caseta i ser "de gas-oil"(grup electrogen) no hi ha fils de la llum que el "dela-ten". Així que allí està fet, i, si no s’ha demanat autorit-zació, no s’assabenta ningú que està el pou. Quantspous hi haurà en la mateixa situació? La Llei d’Aigüesde 1985 estableix que l’aigua és un bé públic i fixa unsperíodes per a registrar tots els pous. Això no s’haacabat de produir mai. Per tant, en aquests moments,per tal de conéixer quins consums reals tenim caldriarecórrer el territori on s’han produït transformacionsa regadiu i registrar els pous i els seus cabals. O, simés no, estimar els consums a partir de la superfície isegons el tipus de cultiu implantat. Res de tot aixòs’està fent.

P-Front a eixe problema hi ha qui defensa que, donada larendibilitat econòmica que té cada litre d’aigua emprat ensectors com el turístic, cal atendre prioritàriament eixesdemandes i consolidar almenys el que hi ha.

R- Ja, i per a la qual cosa és imprescindible comptaramb recursos externs, no?. Un dels problemes "clàs-sics" al litoral mediterrani espanyol és la sobreexplota-ció i/o salinització dels aqüífers. Açò el que indica, evi-dentment, és que en cap cas estan equilibrats els usosde l’aigua amb els recursos disponibles. Per tant enstrobem, una vegada més, que el que es pretén amb ei-xa actitud és perpetuar un model absolutament insos-tenible, no ja a llarg termini, sinó, fins i tot, a curt ter-mini. Si el que es vol és consolidar l’estat actual de co-ses això implica, ineludiblement, continuar exhaurintels aqüífers. Fins on pretenen arribar? És que no pen-sen aturar-se fins que ja no hi haja cap possibilitat desolució? Són ja molts els senyals d’alarma, moltes lesveus reconegudes discrepants amb eixa política (tam-bé ací al País Valencià), per tot arreu s’està reculant(fins i tot s’estan enderrocant preses o revisant con-cessions amb fortes reduccions com als Estat Units) iací es continua com si es sentira ploure. Mentrestanttot un seguit d’informes (com l’Informe Dobris de1995 Medi Ambient en Europa) o programes euro-peus com el VI Programa d’Acció de Medi Ambientestableixen que no s’ha de permetre que el consumd’aigua supere la recàrrega natural durant llargs perío-des de temps. O que cal mantenir els recursos hídricsadequats per a la protecció biològica, sense arribar encap cas a l’exhauriment dels recursos.

Es tracta ja tan sols d’una qüestió de sentit comú, calcanviar el model i plantejar-se una gestió integral del’aigua que contemple no sols els aspectes socioe-conòmics sinó també els aspectes ambientals. Cal queles premisses bàsiques siguen la reducció del consumbasada en l’estalvi i l’eficiència. I cal concedir prioritatsa la millora de la qualitat dels recursos hídrics i no apensar en "projectes emblemàtics" absolutament dila-pidadors de recursos. Ja no és temps d’això.

III

Sobre el terreny

JAVIER DELGADO FRANCO

Geògraf

A VALL D’ALBAIDA

gaudeix d'una fortaidentitat comarcaldes de ben antic.Deu de ser el resul-

tat d'un relleu que afavoreix moltel contacte entre els pobles de lacomarca, però dificulta l'accés alsterritoris veïns. Tot i això, no hi hauna única vall, hi ha moltes super-posades, gairebé tantes com habi-tants té la comarca. Hi ha una vallagrària i altra industrial que es su-perposen l’una damunt de l’altrades de ben antic i ens sorprenenamb l’aparició de polígons indus-trials a pobles ben menuts. Hi ha, amés, una vall de secà en contrac-ció sobre la qual creix una vall deregadiu gràcies al reg per degoteig.Hi ha, també, una vall on es podenobservar amb una ullada ràpida elsefectes del creixement econòmic,demogràfic i social sense controldels anys 60 i 70 i una vall on tret

d’alguna granja "d’integració" i algu-na gasolinera podem contemplarpaisatges molt similars als que vanveure els nostres avis.

UNA VALL DE TERRA I AIGUA

El propi nom de la comarca revelala importància que el relleu ha tin-gut en la seua configuració històri-ca i humana. Este relleu segueixuna orientació Sudoest-Nordest ies conforma en una sèrie de fran-ges paral·leles de muntanyes es-querpes que s’enlairen de maneravertiginosa i de valls de fons pla. Laprimera d’estes franges es compo-saria de les muntanyes de la serragrossa, on trobem altituds que va-rien entre els cinc cents i els milmetres, i que arriba des de la Fontde la Figuera fins a les serres deBuscarró i la Marxuquera a l'est,sent tallada en dos pel riu Albaidaal terme de Bellús.

Més al sud s’estén, en primer lloc,els Alforins, una plana elevadad’uns sis cent metres d’altitud mit-jana i amb un paisatge molt similaral de les properes terres de Caste-lla. Si continuem cap a l’est el nos-tre viatge, trobarem una sèried’elevacions de menor entitat quesón ramals de serres veïnes mésimportants. I encara més al llevant

d’estes ondulacions s’estén la Valld’Albaida pròpiament dita, amb unaforma triangular que s’eixampla capal llevant. El fons de la vall està co-bert pels materials aportats durantel terciari i quaternari per les mun-tanyes veïnes i pels sediments en-lairats de l'antiga mar de Thetys,destacant el "tap" (també nomenat"Albarís") una barreja de margues iargila de colors blanquinosos quearriba a tenir una fondària de 700metres al centre de la vall. Les alti-tuds es situen entre els 150 i els300 metres, domina un paisatgeagrari, de secà tot i que hi ha al-guns regadius que s’estenen cada

vegada més gràcies a noves tecno-logies com el degoteig. La vall estancada a la banda de llevant perles serres del Buscarró, famosa desde ben antic per la qualitat delsseus marbres de color caramel, i laMarxuquera.

Més al sud trobem una nova franjade muntanyes composta per les se-rres de l’Ombria, d’Agullent i Beni-cadell amb altituds que es situenentre els sis cents i els mil metres ion trobem el pic Benicadell queamb els seus mil cent quatre me-tres és considerat com el sostrecomarcal per molts dels habitants

Semblançade l’àrea

Pala

u de

ls M

arqu

esso

s d’

Alb

aida

l’abundància i qualitat de les seuesherbes aromàtiques.

La vegetació vegetació originària dela vall composada de carrascars irouredes de galer ha minvat molt is'ha vist substituïda per pinedes enel millor dels casos i maquis i garri-gues en el pitjor. A banda de lesaromàtiques esmentades al parà-graf anterior, també podem trobarespècies com la coscolla, el llentis-cle, estepes, brucs o arbocers.Menció a banda mereixen les ta-ques de sureres que apareixen a al-guns indrets orientals de la vall ongaudeixen d'algunes zones de solsarenosos.

La xarxa hidrogràfica s’organitza ala vall pròpiament dita al voltantdel riu Albaida i del seu principalafluent el Clariano. Durant el pas-sat decenni es va construir la presade Bellús, amb la finalitat de reduirl’efecte de les revingudes del riuAlbaida sobre la Ribera. El resultatés que a hores d’ara és este pantàel centre on conflueix gran part dela xarxa hidrogràfica de l’àrea. Mésenllà de la presa l’Albaida passa ales terres de la Costera en traves-sar l’estret de les aigües. Als Alfo-rins trobem alguns barrancs i rie-rols tributaris del riu Cànyoles quecorren cap a la Vall de Montesa i alterme de Bocairent cal fer esment

IV

de la Vall, tot i que l'alt de Mariola(mil cent cinquanta-quatre metresli supera en altura).

Al sud-oest trobem un apèndixque s’endinsa en les terres d’Ala-cant. Este apèndix es corresponamb les terres del municipi de Bo-cairent, la adscripció del qual a estacomarca és encara el centre d’algu-nes polèmiques entre científics. En

este apèndix es manté la disposiciódel relleu en franges: les serres dela Filosa i Beneixama al nord, la Valld’Agres, les muntanyes de SantaBàrbera i el Capolet de l’Àguilamés al sud i més enllà d’estes, sicontinuem marxant cap al sud, lavall on neix el riu Vinalopó i la Se-rra de Mariola que té un paper tanimportant en l’imaginari colectiuvalencià i que és ben coneguda per

del naixement del riu Vinalopó, ala cova del mateix nom.

El clima segueix una gradació deponent a llevant, essent més sec ifred cap a l’oest que cap a l’est. Defet, a la plana dels Alforins podríemparlar d’un clima continentalitzat,on la temperatura mitjana anual essitua per davall dels 14ºC. Pel quefa a la resta de la vall esta mitjanaes situaria al voltant dels 16ºC. Enparlar de precipitacions trobem unclima prou humit si l’ubiquem dinsel context valencià, ja que les pre-cipitacions mitjanes es situen enquasibé tots els casos per damuntdels 500 mm per any i a algunsllocs de la banda de llevant de lavall es situen al voltant dels 800mm per any, quedant sempre clarque al nostre context té més pes lallargària de la sequera estival queels litres acumulats per tal de defi-nir si l’any ha estat sec o no. Undels trets climàtics fonamentals dela Vall són les seues freqüents boi-res i boirines. Esta humitat ambien-tal és molt important per als vege-tals i també per a les reserves hí-driques de la zona.

UNA VALL DE PERSONES

La Vall d’Albaida humana es com-posa de poc més de 80.000 habi-tants dividits en 34 municipis -tots

El pantà de Bellús ha modificat el paisatge i hidrografia de la Vall

V

Zona PRODER, datos básicos: [FUENTE: PRODER]

POBLACIÓ DENSITAT

145,43

145,97

25,20

163,98

192,61

203,97

38,76

40,48

21,15

42,74

169,50

70,45

95,98

47,11

65,95

17,41

107,67

13,36

121,17

61,78

222,49

72,41

220,63

247,13

46,62

60,86

19,54

131,98

58,26

84,74

64,03

54,98

8,29

31,21

112,92

2.404

3.953

193

5.782

1.225

1.232

674

391

240

489

5.614

298

191

4.586

215

78

2.050

986

395

2.418

1.662

601

7.005

31.343

524

493

228

2.439

2.511

372

194

469

31

206

81.492

16,53

27,08

7,66

35,26

6,36

6,04

17,39

9,66

11,35

11,44

33,12

4,23

1,99

97,34

3,26

4,48

19,04

73,8

3,26

39,14

7,47

8,3

31,75

126,83

11,24

8,1

11,67

18,48

43,1

4,39

3,03

8,53

3,74

6,6

721,66

EXTENSIÓ

AGULLENT

AIELO DE MALFERIT

AIELO DE RUGAT

ALBAIDA

ALFARRASI

ATZENETA D'ALBAIDA

BELGIDA

BELLUS

BENIATJAR

BENICOLET

BENIGANIM

BENISSODA

BENISSUERA

BOCAIRENT

BUFALI

CARRICOLA

CASTELLO DE RUGAT

FONTANARS

GUADASSEQUIES

LLUTXENT

MONTAVERNER

MONTITXELVO

OLLERIA

ONTINYENT

OTOS

PALOMAR

PINET

POBLA DEL DUC

QUATRETONDA

RAFOL DE SALEM

RUGAT

SALEM

SEMPERE

TERRATEIG

TOTAL

MUNICIPI

hb/km2habitantskm2

integrats a l’àrea coberta pel PRO-DER- i s’estén per una superfíciede 72.155 hectàrees (721’6 Km2)amb una densitat mitjana de 112'3habitants per quilòmetre quadrat.No s’hi troba el desequilibri entresexes que pateixen altres àrees del’interior valencià i la població sem-bla estancada amb una lleugeratendència a la disminució des de famés d’un decenni (tot i que encarano gaudim de dades estadístiquesque mostren l’impacte de l’arribadamassiva d’inmigrants durant els da-rrers anys).

Els pobles no es distribueixen demanera uniforme sinó que formenuna sèrie de constel·lacions de lo-calitats amb alguns buits. El pobla-ment és prou concentrat als muni-cipis i la rica xarxa de masos, al-queries i casetes del passat s’hatransformat en el millor dels casosen vivendes de segona residència omagatzem agrari i en el pitjor enrunes testimoni d’un passat que jacomença a ser llunyà. Tot i això laexpansió de les segones residèn-cies, les "casetes" i xalets, ha om-plit d’edificis gran part del termeagrari i és un problema a certesàrees. A la part més occidental dela Vall, Fontanars dels Alforins i lesquasi adjacents Cases de Vidal sónels únics assentaments d’una certaentitat en molts quilòmetres a la

VI

rodona. És la translació en termeshumans d’un paisatge físic méssemblant al de la Meseta o la Man-xa que al de la resta del territorivalencià, on les vinyes i els campsde cereal s’estenen sobre planeselevades i colines i on dominen elsaprofitaments extensius de l’espai. La part central de la Vall és la méspoblada de la comarca i és on tro-bem les localitats de més grandària(Ontinyent, Albaida, L’Olleria...). Enesta àrea els asentaments s’organit-zen al voltant dels eixos viaris quecreuen la comarca de nord a sud(la Ctra. Nacional 340, la CV 40 ila CV 611) i dels rius Albaida iClariano. Les localitats s’organitzenuna mena de quadre amb Bocai-rent i Adzaneta d’Albaida com aextrems meridionals i L’Olleria iBellús com extrems septentrionals. Cap a l’Est d’Adzeneta s’estén unrosari de localitats menudes quearriba fins Terrateig i que s'assen-ten sobre el vessant nord del Beni-cadell per tal de traure profit delsnombrosos rierols i barrancs quebaixen d’esta serra. La més impor-tant d'estes localitats es Castellóde Rugat que conta amb poc mésde 2.000 habitants, la resta ambprou feines tenen poc més d’unscentenars de veïns.

A la part més oriental de la Vall,amb un paisatge més secà i sense

grans eixos viaris tret de la CV610, disminueix la densitat de po-blació, tot i que els nuclis de pobla-ció són prou grans (localitats comBenigànim, Quatretonda, La Pobladel Duc i Llutxent que passen dels2.000 habitants cadascuna).

LA VALL AGRÀRIA

Un dels trets fonamentals de laVall és el seu marcat caràcter agra-ri, allà on mirem els camps de lla-vor dominen el paisatge. La dispo-nibilitat de bones terres en pla id’un cert nivell d’humitat va per-metre el desenvolupament d’unaagricultura de secà molt rendible

des de ben antic i basada en elsproductes típics de la Mediterrà-nia. El regadiu tradicional es limita-va a àrees menudes a les rodaliesdels cursos d’aigua. Tot i això, enles darreres dècades la introducciódel rec per degoteig ha donat unfort impuls a l’expansió de nousconreus irrigats com ara el taron-ger. Dels camps de cereal queabastien antigament a un grannombre de molins no queda gaire-bé res, fora dels Alforins. Més sorthan tingut la olivera i les vinyesque semblen viure una segona jo-ventut, després d’alguns anys dedisminució constant, gràcies a laseua facilitat per al conreu a temps

parcial, les ajudes europees i a po-lítiques de promoció de la qualitat.Entre les vinyes cal assenyalar queel raïm de taula té un paper desta-cat i el fet de la especialització delsagricultors d'Aielo de Malferit enla producció de planters de vinya.Si parlem del vi a la Vall d'Albaidahem de parlar de Fontanars, el po-ble que més bodegues concentra ion s'ha fet una política de promo-ció de la qualitat més clara. Lesfruites d’os són la producció domi-nant i una de les forces motrius dela expansió del regadiu. Els cítricsno gaudeixen de la importànciaque tenen a altres zones valencia-nes, tot i que el regadiu cada vega-da més extens ha facilitat la seuaintroducció en àrees de secà onera desconegut fins fa ben poc. Toti que podem parlar d'una vall agrà-ria, és molt difícil parlar d'una vallde llauradors. Les darreres crisishan fet que molta gent abandoneel sector i les explotacions, a ho-res d'ara el contingent més gran ésels dels llauradors a temps parcialque mantenen les seues explota-cions com a una activitat de cairesecundari.

El sector ramader va tenir una cer-ta importància en el passat, espe-cialment l’oví, el caprí i l’apicultura,produccions a les quals s’associa-ven algunes manufactures com les

Camp de fruiters a la Vall

Sego

nes

resi

dènc

ies

a O

ntin

yent

VII

de cera, sabó i òbviament el tèxtil.Dins el ramat cal remarcar que laVall ha estat un dels centres tradi-cionals de la ovella guirra, raçaautòctona valenciana que es potconèixer fàcilment pel color roigque té la seua llana. Actualment laVall és un dels darrers reductes dela guirra i Quatretonda el seu prin-cipal nucli. La ramaderia actual ésben diferent de la de fà unes déca-des i es basa en granges "integrado-res" intensives que es dediquen a lacria d’aus i porcí per a carn i d’ausper a la posta d’ous. Com a tretanecdòtic podem assenyalar la pre-sència d’alguna ramaderia de bousbraus per a les festes de carrer.

La estructura de les explotacionsens mostra un paisatge ben cone-gut per aquells que passegen a so-vint pel camp valencià, predomi-nen les explotacions menudes(més d’un 40% tenen menys d’unahectàrea) i els agricultors a tempsparcial, tot i que l’agricultura mantéencara un cert pes a la distribuciódel mercat laboral. Vora un 20% del’empleament local depèn d’estesector i a alguns casos com Llut-xent, Benicolet, Terateig o Beniat-jar es situa en xifres que passen el45% de la població activa. Pràctica-ment tots els municipis de la valld'Albaida conten amb alguna coo-perativa de caràcter agrari.

Tot i que no és una activitat agrà-ria, voldriem fer esment ací de laxarxa de neveres que al Benicadelli Mariola eren el centre d'un actiucomerç i ara són part del ric patri-moni de la Vall.

LA VALL INDUSTRIAL

La indústria té des de ben antic unpes específic molt important a laVall, una bona prova es que a horesd’ara este sector dona treball aprop d’un 45% de la població activade la Vall, trobant-se casos ex-trems com Benissoda, Salem, SantPere o Agullent on aquesta xifra essitua a les rodalies o depassa el70%. Els tradicionals molins fari-ners i de paper i les fàbriques d’ai-guardents i licors, de cera, sabó oles manufactures de l’espart i d’unproducte tan valencià com l’arrop itallaetes han donat pas a les fàbri-ques de vidre, plàstic, mobles i al-tres manufactures. Tot i que el sec-tor dominant dins la indústria ésdes de ben antic el tèxtil i de con-fecció i Ontinyent i Albaida elsprincipals nuclis d’unes empresesque han fet de la manta i el tèxtilper a la llar els seus productes es-tels. La indústria té una sèrie decentres sectorials. Ontinyent i Al-baida serien els nuclis principals deltèxtil, l’Olleria i alguns pobles deles seues rodalies (Alfarrassí, Be-

llús, Montaberner, Aielo de Malfe-rit...) el del vidre i el plàstic i Aielorecull els darrers representants deles antigues empreses aiguardente-res. Menys importància tenen altressectors com ara el ceràmic (Benigà-nim; Castelló de rugat, l'antic Cas-telló de les Gerres), els cartrons(Quatretonda) o la elaboració deproductes càrnics (Ontinyent).

LA VALL DE SERVEIS

Els serveis principal sector econò-mic a la major part del nostre país,són a la Vall prou secundaris. Tret

d’alguns centres com ara Ontin-yent i Albaida que pel seu caràcterde capçaleres comarcals concen-tren gran part del comerç, serveispúblics i resta de serveis. Aquestsector és responsable de aproxi-madament el 25% de les ocupa-cions comarcals front al 59% de lamitjana valenciana. Esta realitat esdeu en part al gran pes i tradicióde la indústria i l'agricultura en lacomarca, però també a que la Vallés vorejada per comarques ambcapitals que tenen un gran pes es-pecífic històric, demogràfic i eco-nòmic (Alcoi, Cocentaina, Gandia,

Villena i Xàtiva,) i que acabenusurpant part del paper de presta-dores de serveis a les capçalerescomarcals.

La construcció a la Vall té una im-portància molt similar a la mitjanavalenciana (ambdues es situen alvoltant del 10% de la creació d’em-pleament), però no arriba a tenir elpes específic que té a altres àreesde l’interior valencià on la cons-trucció de segones residències ésun dels principals motors (i de ve-gades l’únic) de la economia local.És el resultat d’una economia mésdiversificada que la d’altres zonesd'interior valencianes.

ELS EIXOS VIARIS

A la vall es pot arribar des de di-versos punts i per diversos mitjansde transport. El ferrocarril gairebémort per dècades d'abandó perpart de RENFE i les autoritatscompetents en la matèria pateix demanca d'electrificació i de manteni-ment en les vies que travessen denord a sud la vall per unir Xàtivaamb Alcoi. D'ací uns anys serà totauna paradoxa que, a pocs quilome-tres d'un dels múltiples traçats del'AVE cap a Madrid, esta via de ro-dalies es mantindrà agonitzant oserà morta sense poder aprofitarel seu potencial vertebrador a es-cala local, comarcal i regional.

Per altra banda, si que s'ha apostatper augmentar la importància deles infrastructures viàries i en breula Vall d'Albaida es podrà comuni-car per autovia amb València. LaCarretera Nacional 340 i la CV 40(a hores d'ara en plena transforma-ció per les obres de la futura Auto-via Central que unirà Xàtiva, Alcoii Alacant) travessen de nord a sudla comarca pel seu centre i la unei-xen amb les veïnes terres de laCostera, l'Alcoià i l'Alt Vinalopó.Aquestos dos eixos es veuen com-plementats per la CV 60 que tra-vessa la comarca de ponent a lle-vant unint la Costera i la Safor perles terres de la Vall, essent herevade l'antic Camí Reial de Gandia.

Les carreters CV 610 i 611 tenenla funció d'enllaçar cap al nord elrecorregut de la CV 60.

En estes quatre ratlles hem inten-tat fer un dibuix, que com tots elsdibuixos no és més que una repre-sentació real i imperfecta de la re-alitat, de la Vall d'Albaida i lesseues persones. Ara es a vosaltresa qui us pertoca animar-vos aconèixer-la.

VIII

La Pobla del Duc, al fons.

IX

“Cal continuar

els processos que

ha encetat PRODER”

MIGUELBENTELGERENT DELPROGRAMAPRODER A LA VALLD’ALBAIDA

RURALIA

IQUEL BENTEL ÉS

llicenciat en dretque ha treballatsempre al sectorpúblic com a tèc-

nic d'administració municipal, se-cretari de jutjat de pau... Els seusvincles amb el PRODER van co-mençar el 1995 quan va ser reque-rit per tal de redactar els estatutsde l'associació i d'organitzar-la i perredactar el propi programa encol·laboració amb un tècnic. El1997 va ser triat per a que fora elgerent del programa pel coneixe-ment que tenia del tema.

P. Quina és la seua valoració delPRODER?

R. Crec que el PRODER ha estatbé. Tots diuen que ha donat mi-llors resultats que els que s'espe-rava, va néixer com un germà me-

nut de LEADER II, a totes aquelleszones que no van poder accedir al'ideal que era LEADER es va crearel PRODER i crec que ningú enaquell moment pensava que dona-ria els resultats que ha donat. Pot-ser perquè no pateix algunes deles rigideses de LEADER al no seruna simple còpia... PRODER tam-bé busca l'efecte demostratiu i lainnovació amb uns criteris mésflexibles que permeten aproximar-se a la realitat a la que es viu.Crec que els resultats qualitatius iquantitatius han estat bons, és unaexperiència que s'ha aplicat primeral nostre estat, però altres estanseguint-lo amb molt d'interés pertal de fer alguna cosa semblant.

P. Com valora l'aplicació de PRODERa la comarca?

R. A nivell comarcal, PRODER haestat molt novedós perquè perprimera vegada s'ha aplicat unprograma d'este tipus que ha tre-ballat amb una visió de conjunt so-bre el territori que s'aplicava. Amés a més la formula de gestiódescentralitzada i autónoma i ambparticipació del sector públic i pri-vat en peu d'igualtat per tal de po-sar-se d'acord sobre el que cal fer.Crec que ha estat molt enriquidorper a tots, el balanç ha superat enmolt el que eren les espectativesinicials. Alguns projectes no hanestat del tot com voldriem que fo-ren, però ens ha faltat temps per-

Entrevista

què el PRODER va començar ambretard. Però en conjunt ha estatmolt positiu.

P. Quins objectius o línies s'han prio-ritzat en l'aplicació del programa enla zona?

R. La idea inicial del programa era,per una part equilibrar interna-ment la comarca, que està molt di-vidida en dos zones. Una industria-litzada on viu la major part de lagent, la situació econòmica ésmolt millor i altra que depèn mésde l'activitat agrícola i de serveis iclar, hi ha una diferència substan-cial econòmica, demogràfica i so-cial. Calia diversificar la activitateconòmica de la zona i augmentarla renda i benestar dels habitants

de cada municipi. No podem dirque en un programa de quatreanys, que en realitat han estat dosanys i mig, i una inversió de 1.200milions de pessetes que hem acon-seguit estos objectius de maneradefinitiva, si ho haguérem fet nodiríem que es un bon programa si-nó un autèntic xollo. Hem aconse-guit avançar en estos àmbits, notot el que ens hauria agradat. Peraixò reclamem la continuïtat d’es-tes iniciatives perquè un inversiópuntual per molt important que si-ga no pot solucionar tots els pro-blemes i desequilibris d’una co-marca que són molt diversos.Crec que en agricultura s'ha fet unpas endavant en algunes qüestionsque calien i que el sector deman-dava. El turisme rural és complicat

Vista del llit del Clariano a Ontinyent

X

595.660.368

72.491.027

45.365.010 51.736.630

105.999.684 176.885.124

160.060.494 967.915.306

102.915.624 1.145.260

413.853.040 418.201.641

68.778.280 1.405.151

1.346.214.986 1.836.197.653

MEDIDA 1VALORIZACIÓNDEL PATRIMONIO RURALNº de Proyectos: 25

MEDIDA 2VALORIZACIÓNDEL PATRIMONIO LOCALNº de Proyectos: 7

MEDIDA 3AGROTURISMONº de Proyectos: 4

MEDIDA 4TURISMO LOCALNº de Proyectos: 25

MEDIDA 5PYMES Y ARTESANÍANº de Proyectos: 47

MEDIDA 6SERVICIO A EMPRESASNº de Proyectos: 19

MEDIDA 7REVALORIZACIÓNPOTENCIAL PRODUCTIVOAGRARIO Y FORESTALNº de Proyectos: 41

MEDIDA 8FORMACIÓNNº de Proyectos: 12

MEDIDAS

Inversiones del PRODER VALL D’ALBAIDAAportación

PRODERAportaciónPRIVADA

INVERSIÓN TOTAL 3.182.412.639

però hem iniciat una trajectòriaque esperem que done bons resul-tats. En la recuperació de patrimo-ni s'ha fet prou més del que havienfet les administracions durant moltde temps. Crec que el PRODER sique ha servit per al que volíem enun primer moment.

P. Quins han estat els principals pro-blemes en l'aplicació del programa enla zona?

R. El principal problema ha estat lafalta de temps. Ha marcat l'aplica-ció d'este primer programa, queva començar amb dos anys de re-tard, el qual limitava molt que espresentaren projectes de qualitat,que poguérem seleccionar de ma-nera adequada i que la execució espoguera fer amb el ritme pausatque requereixen estes coses. Tam-poc ha estat al final un entrebanctan gran com per a impedir quepoguérem comprometre tots elsfons dins de termini i que la exe-cució es desenvolupe de maneranormal. Això ens ha obligat a no-saltres a l’hora de tramitar i resol-dre i als beneficiaris a l’hora d'apli-car a anar a un ritme excessiva-ment forçat. La part administrativano és tan problemàtica, però queels beneficiaris tinguen que fer l’es-forç econòmic i a tots els nivellsamb presses és té que valorartambé quan s’avaluen els resultatsdel PRODER.

P. Quins són els resultats més visi-bles?

R. Crec que a banda de les actua-cions que es fan, que són materialsi objectives, un dels beneficis ma-jors que PRODER ha aportat ésuna manera diferent de veure lescoses, d’encarar-les. Des d'una ma-nera distinta de percebre el terri-tori, com una unitat amb una visiógeneral i plantejar-se una sèried’objectius i estratègies a nivellglobal fins la pròpia gestió méspròxima al beneficiari i més pare-guda a la gestió d'una empresa pri-vada en quant a tracte i tramitació.

P. I a curt i mig termini, com es pre-senta el desenvolupament de l'àrea?

R. Espere, estem empenyats enque contimue l’aplicació del pro-grama a la zona amb el recolza-ment de tots els ajuntaments, as-sociacions, etc... en que continueeste procés de desenvolupamentque s’ha iniciat amb el PRODER,perquè si no este servirà de poc,serà una goteta en el mar, i perquès’han creat moltes expectativesgràcies a esta primera intervenció.La gent ja coneix el programa il’identifica amb determinat tipusde projectes, el que obliga a plan-tejar les coses d’una manera dife-rent tant al sector públic com alprivat. La recuperació del patrimo-ni històrica o natural, la millora de

la qualitat de vida han començat aser percebudes com a necessitatsper molts municipis... Els particu-lars han començat a treballar anous àmbits com l’agriculturaecològica, els residus, etc... Estesqüestions estan ara ací i si no con-tinua el programa serà una pèrduade recursos i una decepció. Crec

que de cara al futur la qualitat delsprojectes serà millor perquè lagent coneixerà millor el programai nosaltres tindrem més temps pera poder treballar estos aspectes.

XI

seues terres, on el vi mai ha per-dut la importància que tenia desde temps immemorial i on la viti-cultura assoleix característiquespròpies com ara el conreu de lavarietat "Verdil" de caràcter localjunt a altres varietats locals mésconegudes i d'altres foranies ambbona eixida als mercats interna-cionals o la preocupació per laproducció de vins de qualitat (finsi tot ecològics!) des de fa dècades. A hores d'ara el vi i el seu conreui producció recuperen part del te-rreny perdut. Diguem part, per-què l'abandó d'explotacions endècades passades ha fet que esperden drets de replantació devinyes. Tot i això cada dia són mésles explotacions a les terres de laVall que es dediquen a l'art deproduir vi. Tot i que la situació noés tal i com seria desitjable. Lesmenudes dimensions de la explo-tació mitjana a la Vall d'Albaida nopermeten a la majoria dels llaura-dors professionals viure del vi iper tant dediquen més atenció aaltres conreus i collites. El quetrobem és una producció comple-mentaria de raïm de vi per tal d'a-rrodonir els ingressos familiars,que en moltes ocasions no sónd'origen agrari, amb un conreuque requereix menys esforç quealtres i que permet no abandonarde moment les terres que confor-men el patrimoni familiar. Aquestarealitat fa que el futur del sectores mire amb preocupació. Les va-

Les vinyes,raïm de taula

i ví: un futur

incert

RURALIA, amb la col·laboraciód’ESTHER BAÑULS, J. R. MOLLÀ I

IGNASI PEÑARROCHA

EL VI A LA VALL

L VI, I QUIN VI!, HA

estat una de lesproduccions tradi-cionals de Valld'Albaida des detemps immemo-

rials. Sembla que ni els valenciansmusulmans de la Edat Mitjana vanser capaços de fugir de la tempta-ció i van conrear vinyes i produirvi al igual que havien fet els seusavantpassats a les nostres terres ial igual que han continuat fent elsllauradors moltes generacionsdesprés. Diuen els que entenend'això que la prohibició corànicaal voltant de l'alcohol no és tanforta com vulguem creure i queno passa d'una crítica als ebris.Prohibit o no, el que ens interessaés que els musulmans que vivien a

les nostres terres fa vuit seglesvan ser prou intel·ligents com pera no renunciar a una de les mi-llors produccions que els podienoferir les terres sobre les ques'assentaven.

Malauradament fa dues o tres dè-cades els llauradors de la Vall notenien les mateixes opcions i vanhaver arrencar moltes de lesseues vinyes empentats per unesforces dels mercats que no volienentendre ni d'arrels, ni de tradi-

ció, ni d'història. És ben cert quecalia reestructurar el sector i mi-llorar la qualitat de part dels vinsque oferia la Vall, és ben cert quecalia invertir en la millora de lesexplotacions. El que no és tan clarés que calguera que el sector, unsector amb unes fortes arrels tanta la història i a la societat com al'imaginari col·lectiu, desapare-gués a gairebé tots els municipis.Diguem gairebé perquè hi haguéun focus de resistència des delprimer moment: Fontanars i les

Recursosnaturals

XII

rietats conreades tot i que són lo-cals i ben adaptades a les condi-cions del medi, tampoc són lesidònies. La "Garnatxa" i la "Tinto-rera" són varietats per a fer vinsde mixtura i que per tant tenenpreus baixos ja que es comprenper a fer barreges amb altres vins.El "Tempranillo" podria gaudird'un futur més interessant però lapoca producció de la majoria delspobles i cooperatives dificultamolt la elaboració d'un vi de quali-tat "unificat" que hom poda dife-renciar pel seu paladar.

La xarxa comercialitzadora d'es-tos vins tampoc és la més adequa-da, fora de Fontanars on els ce-llers tenen una gran experiènciacomercial, a la resta de la comarcaesta xarxa es composa de les coo-peratives i alguns cellers. La pro-ducció a la majoria de les coope-ratives és prou baixa com per aque la comercialització sia rendi-ble. Caldria unificar la produccióde varies poblacions per a quel'embotellament sia rendible i tam-bé per a crear un vi unificat reco-negut pels consumidors. Algunescooperatives han optat per portarles seues produccions a la coope-rativa COVIVEX de Xiva, peròaixò dificulta la millora de la quali-tat local perquè a esta entitat estreball principalment amb vi ne-gre, mentre que a la Vall domina laproducció de vi negre. A algunescooperatives com la de Quatre-

tonda, hom s'enfronta a hores d'a-ra al problema de triar que fer decara al futur, si invertir per tal deportar als mercats un ví propi dequalitat o per contra conformar-se amb produir caldos d'importàn-cia menor per tal de fer mixtureso per tal de que els embotellen al-tres com COVIVEX.

EL RAIM DE TAULA

El raïm de taula ha estat una deles produccions tradicionals de lesnostres terres. Va haver un tempsa finals del segle passat quan lapansa valenciana es consumia pertot arreu del món i quan este pro-ducte assolia una importància si-milar al de la taronja avuí. Tot iaixò l'origen de les plantacions de

raïm de taula que trobem a horesd'ara a la Vall d'Albaida és més re-cent. A finals dels anys cinquantael raïm de vi i altres conreus comels cereals van entrar a una crisique els va portar gairebé fins laseua desaparició en poques dèca-des. A la Vall es va plantejar la in-troducció de tres varietats deraïm de taula per tal de fer front ala nova situació dels mercats la"Rosetti", la "Cardinal" i la "Alp-honse Lavallée". La introducciód'estes varietats va estar un èxit iel principal mercat al qual s'a-dreçava el producte era el de laexportació cap als països delnord d'Europa, especialment Ale-manya. Avui la situació és molt di-ferent. Sols el raïm Lavallée conti-nua tenint importància als camps,

mentre que varietats com la RedGlobe, amb ós però de gran ta-many, o la Apirena, sense ós, co-mencen a tenir cada dia més pes.Tot i això, el raïm de taula té quefer front a la seua pròpia crisi. Ca-da dia són més els països compe-tidors que porten produccionsmés barates als mercats, mentreel preu de la mà d'obra continuacreixent el qual encareix molt elscostos de producció en un sectorcom este que requereix un ús in-tensiu de la força de treball. Peraltra banda hi ha altres problemà-tiques més específiques com lestècniques de conreu més produc-tives emprades a Múrcia per alRed Globe o les dificultats per a lamillora necessària de la qualitat dela Apirena que ha de fer front a lapoca adaptació a les condicions deles nostres terres de les varietatsemprades pels nostres agricultors.Altre problema afegit al sector ésel fet de que les multinacionals esreserven les varietats més rendi-bles per als seus camps a altrespaïsos i bloquegen la seua intro-ducció als nostres camps. Per altrabanda quan s'aconsegueixen plan-tes d'estes noves varietats el trà-mit burocràtic que permet la seuaintroducció i conreu és tan com-plex i llarg que quan les vinyes co-mencen a produir es troben ambque els mercats han estat ocupatsja per raïms d'altres països.

XIII

Malgrat el que acabem de dir, tam-bé estan prenent-se mesures desdel propi sector per tal de solven-tar estos greus problemes. A laPobla del Duc, la Cooperativa Vi-tivinícola ha posat en marxa uncamp d'experimentació per tal deprovar noves varietats i tècniquesde conreu que done als agricul-tors eixides diferents de l'abandóde l'activitat o la substitució delraïm per qualsevol altre conreu.En aquest camp d'experimentacióes treballa amb trenta-cinc novesvarietats de raïm de taula sense osper tal d'identificar les que s'adap-ten millor a les condicions i ne-cessitats de la zona i afavorir l'a-daptació de les ja existents.

A hores d'ara el raïm, tant se valsiga de taula o de vi, s'enfronta auna de les crisis més fortes de laseua història a la Vall d'Albaida. Enmoltes zones com la banda orien-tal de la Vall el taronger ocupamoltes terres que abans eren deraïm i en altres zones és el fruiterd'os qui usurpa el terreny de lesvinyes. Els agricultors de la Valls'enfronten a un dilema complexque esperem que sàpiguen resol-dre de manera adequada amb elrecolzament de la societat i autori-tats competents per tal de crearles condicions necessaris per a queno es produeixen més abandonsde terres ni explotacions senseque sia necessari abandonar unconreu mil·lenari a estes terres.

Arrooop iTallaetes!!!

RURALIA

INS FA BEN POC EL

crit “Arroooop i talla-eeetes” omplia deplaer els pits delsxiquets de les nos-tres terres. En un

món on encara no existien els mi-lers de llepolies que tinguem avuihom devia de gaudir de productesforça més senzills i naturals. Enaquell temps previ als edulcorantsi aditius artificials, l'arrop i tallaetesera una de les llepolies més cone-gudes i que es podia trobar a gai-rebé totes les festes, fires i porratsde les nostres terres. I si parlemd'arrop i tallaetes hem de parlarde la Vall d'Albaida i de Benigànimon des de ben antic es troba undels principals centres de produc-ció d'este dolç. Cavanilles, al seumeticulós recull de tot el que s'hipodia trobar a les nostres terres,va fer esment de la producciód'esta confitura en les terres deBenigànim i també del raïm, el me-ló i la carabassa que calen per a laseua producció i que sembla queeren els productes principals de lazona.

dels que els nostres avantpassatsgaudien tant i que malauradamenta hores d'ara s'han vist substituïtsper altres que resulten d'un pro-cés industrial i amb una menorqualitat.

A les darreres dècades els bollyca-os semblaven haver guanyat gaire-bé definitivament la seua batallaamb el dolç tradicional, però d'unsanys ençà sembla que els nostresproductes tornen amb força de lamà del reconeixement de la seuaqualitat, tant culinària com dietéti-ca. L'arrop i tallaetes que semblavahaver quedat restringit a la elabo-ració i consum dins de l'àmbitdomèstic ha tornat a ser l'objected'una distribució més comercial itrobar-se a establiments que ofe-reixen productes d'una certa qua-litat i a ser un dels productes es-tels a les parades de les nostresfestes, fires i porrats. A hores d'a-ra són varis els artesans i empre-ses que tornen a elaborar estedolç tradicional tant a Benigànimcom a altres indrets del territorivalencià.

L'arrop, per aquells que no el co-neixen, consisteix en una confituraque conté peces de diverses frui-tes. Per a fer l'arrop i tallaetes ca-len coses abundoses a la Vall, elsmelons, les carabasses, les figuesseques i altres fruites de qualitat,les terres margoses calcàries i elmost (suc raïm al que uns simpà-tics ferments encara no han estatcapaços de transformar en vi). Laseua elaboració pot seguir diferentreceptes, la que a hores d’ara es faa Benigànim empra figues seques,carabassa de la varietat local “por-quina” (pot ser Benigànim és el da-rrer reducte d’aquesta varietat lo-cal) i el sucre natural de la pròpiafruïta. Aquesta confitura i les pecesde fruita es podien consumir direc-tament o ser aprofitades com a unafegit més per altres plats i recep-tes, com per exemple les coquescobertes d'arrop que es degustenencara avui a moltes llars valencia-nes. També solia afegir-se a la lletper tal d’endolçar-la. En aquelltemps, l'arrop i tallaetes era unmenjar molt comú per esmorzar,berenar i fins i tot per a sopar a lestaules dels valencians.

La tradició confitera de Benigànimi de la Vall, anava més enllà de l'a-rrop i tallaetes estenent-se cap aaltres productes de reconegudaqualitat com els codonyats, si femuna passejada encara podem veu-re codonyers plantats a algunsmarges de bancals de la comarca,

XIV

MOSTRA DE TITELLESDE LA VALL D'ALBAIDA

Esta mostra es celebra a Albaidades de l'any 1985 la primera quin-zena de desembre de cada any. Elsorganitzadors, que conten amb lacol·laboració de molts dels muni-cipis de les rodalies, programenper a cada mostra una ampla ofer-ta d'activitats, espectacles, projec-cions, tallers, cursos, conferèn-cies, etc..., amb l'objectiu d'obriresta forma d'expressió plàstica iteatral a un públic més ample. Toti que els xiquets són el públic cen-tral de la mostra, la programacióno oblida al públic adult i es pre-senta cada any una selecció d'ac-tuacions més d'avantguardaadreçades als majors.

APROTUR

APROTUR, Associació per a laPromoció del Turisme Rural aCastelló de Rugat, treballa des defa temps a aquest municipi que estroba als peus del Benicadell.L'objectiu principal d'APROTURes treballar amb tots els agents igrups socials implicats en el turis-me i l'allotjament rural a este mu-nicipi i els de les rodalies, per talde conèixer millor la realitat del

sector en la zona i transformaresta informació en una font de re-cursos de cara al futur. Tot i queel nom pot suggerir el contrari,l'associació estén les seues activi-tats més enllà dels límits del ter-me municipal de Castelló i contaamb socis de municipis veïns comel Ràfol o Montitxelvo.

La Pasqua de 1998, APROTUR vaorganitzar un sèrie d'activitatscomplementàries a l'allotjamentper tal de conèixer millor ambquina realitat s'enfrontava el sec-tor, tant des de la banda de laoferta com des de la banda de lademanda. És per això que es vanorganitzar una sèries de tallersque abastaven àmbits molt diver-sos (des de la tradicional ceràmicadel municipi fins els balls popu-lars). Els resultats d'estos tallerses van reflectir en un quadern queresta a la disposició de tot aquellque vullga consultar-lo a la biblio-teca pública de Castelló de Rugat.A més a més, APROTUR organit-za cada any unes jornades que fancoincidir amb l'assemblea generalde l'associació. A les darreres jor-nades, quatre conferenciants, en-tre els que es trobava el conegutetnobotànic Joaquim Pellicer, vantractar la relació entre el mediambient i el turisme. L'objectiud'estes jornades és complementarel treball de l'associació que buscacrear una oferta de qualitat rela-cionada amb molts factors més “Quan Benicadell porta capell...”

enllà del pur allotjament i per tanten elles es treballen, al igual queen la resta d'activitats que organit-za l'associació, temes tan diversoscom el manteniment i la recupera-ció del valencià, la restauració delmobiliari, la valorització del patri-moni històric i natural local o larelació amb els visitants.

EL TALLER DELS MAJORSD'AIELO DE MALFERIT

La oferta de formació ocupacionalés cada vegada més important ales nostres terres. Cada cop sónmés els agents socials que reconei-xen que una mà d'obra ben forma-da és tan important per tal de

combatre l'atur com qualsevol al-tre àmbit d'inversió. Les escolestallers adreçades a joves de setze avint-i-cinc anys són ja comunes ales nostres terres. El que ja no éstan comú són les experiènciesadreçades a persones de més d'es-ta edat. A Aielo han començat atreballar en aquest sentit. Desprésd'haver realitzat dues escoles ta-ller, s'ha fet un canvi en la direccióde treball. El "Taller dels Majors"és la concreció d'aquest canvi, unaacció formativa dirigida a gent demés de vint-i-cinc anys, que preténdonar la preparació o pràctica sufi-cient per a que posteriorment espuguen integrar al món laboral enoficis amb una demanda creixent.Les dones, un dels col·lectius que

Iniciatives

Establiment industrial tradicional d’Aielo de Malferit

XV

més problemes troba a l'hora d'in-sertar-se laboralment és un delsobjectius d'este projecte. Esta ini-ciativa no es desenvoluparà a so-les, sinò que és una més d'un pa-quet conformat per accions d'in-formació per l'autoempleament,ajuda a la recerca de treball, pro-moció industrial que el municipi hadesenvolupat per tal de millorarles condicions del mercat laborallocal. El projecte ha rebut recolza-ment econòmic de la Conselleriad'Economia, Hisenda i Ocupació,el Fons Social Europeu i del propiAjuntament d'Aielo de Malferit.

El "Taller dels Majors" contaràamb dues línies de treball princi-pals, una d'auxiliars d'infermeriaen geriatria i altra de restauradors

de fusta. Cada línia s'adreça a 10alumnes de ambdós sexes. El ta-ller tindrà una durada d'un any di-vidit en dues fases de 6 mesos ca-dascuna. Des del primer momentels alumnes són treballadors del'ajuntament amb un contracte deformació per tal de que adquirei-xen els coneixements i la expe-riència necessària que facilite laseua posterior integració al mer-cat laboral.

Aquells que acudeixen al mòduld'auxiliar d'infermeria en geriatriadependran com atendre les neces-sitats de persones majors (progra-mació d'activitats, promoció de lasalut, control d'infermeria, etc...).Els que entren al mòdul de restau-rador en fusta s'ensenyaran a res-

taurar mobles i objectes de fusta(reproducció de peces, recupera-ció, acabats, etc...). El seu treball al'ajuntament es concretarà en doslínies principals, una integrada enun programa d'activitas i de con-trol sanitari per als majors del po-

ble i altra que es centrarà en larestauració de les peces de fustadel Palau de Malferit, dels edificismunicipals i de la resta d'edificishistòrics del municipi.

XVI

“LA VALL BIO”SOCIETAT AGRARIADE TRANSFORMACIÓ

A començaments dels vuitantal'Associació "Vida Sana" buscavaproductes ecològics pel territorivalencià i es va posar en contacteamb tècnics de la Conselleria deAgricultura. Estos tècnics van pen-sar que Carrícola pel seu entornnatural i per l'agricultura poc in-tensiva que s'aplicava al municipi.Des de la Conselleria es va con-tactar amb alguns agricultors del'àrea interessats en desenvoluparuna agricultura diferent. Uns tèc-nics de "Vida Sana" van examinarel lloc i les seues condicions i vanproporcionar la formació necessà-ria per a que els agricultors po-gueren començar a treballar. Laprimera producció ecològica quevan fer va ser de taronges, peròpoc després ja estaven treballantamb fruiters d'estiu i al cap d'unsanys el seu ventall de productesabastava també les hortalisses. Enels primers anys la producció d'es-tos agricultors es venia mitjançantuna cooperativa situada en el mu-nicipi veí de Bèlgida. Ara fa cincanys que alguns d'ells van decidirdonar un pas endavant i fundar laseua pròpia Societat Agrària deTransformació per tal de vendreels seus les seues produccionsamb la marca pròpia de la "La VallBio".

Les persones de la Vall Bio gestio-nen unes cinquanta fanecades d'-horta, vint de fruiters i quinze decítrics les collites de les quals esvenen principalment als mercatsdel nord d'Europa. Tot i que el seuampli ventall d'oferta els estalviamolts problemes, tant a nivellagronòmic com comercial, els trestreballadors fixes de "La Vall Bio"a hores d'ara, són conscients deque a l'hora de prendre decisionshan d'anar amb molta cura, per-què els seus clients del nord d'Eu-ropa encomanen sols aquells pro-ductes que no estan en condicions

de produir ells mateixos, ocasio-nant que determinades produc-cions d'estiu tinguen problemesen la seua comercialització. Mal-grat el que acabem de dir, la gentde "La Vall Bio" veu el futur amboptimisme ja que cada vegada sónmés les persones i empreses quebusquen i encomanen els seusproductes i també els agricultorsde la zona que es passen al sectorecològic i que podran comercialit-zar les seues produccions mit-jançant esta empresa.

INFOVALL

INFOVALL és un projecte empre-sarial amb seu a Ontinyent queestà donant les seues primerespasses a hores d'ara. Aquest pro-jecte pretén integrar persones, as-sociacions i empreses de la Valld'Albaida i de les comarques veï-nes tenint com a bases les novestecnologies de la informació i lacomunicació, que han trobat enInternet el seu principal vehicled'expressió.

Riu Albaida

XVII

INFOVALL, que és un projecteque creu que poder accedir a lainformació i expressar opinionssón drets democràtics dels queningú s'ha de veure privat i quetant les característiques de pobla-ció de la vall i les necessitats deles empreses en matèria de comu-nicacions permeten creure que elseu viatge acabarà en bon port s'-ha marcat com objectius:

- Oferir informació actualitzada detotes estes comarques: Serveis,activitats, esports, oci, música,etc...

- Servir com a plataforma d'ex-pressió pública per a qualsevolpersona o associació.

- Difondre les activitats culturalsde cada municipi.

- Oferir i mantenir una bossa detreball i fornir d'informació so-bre propostes de formació aempreses i ofertes de serveis.

- Motivar a les empreses de la zo-na per tal de que recolzen ini-ciatives en el camp de les tele-comunicacions i assimilen elsavantatges d'esta mena de tec-nologies.

- Facilitar l'accés a xarxes i direc-toris similars a altres comarquesi ciutats.

- Facilitar que els ciutadans adqui-reixen costums i usos propis dela present i futura societat de lainformació.

PLA DE MINIMITZACIÓDE RESIDUS SÒLIDS

La Mancomunitat de Municipis dela Vall d'Albaida amb el recolza-ment del PRODER ha presentatun projecte innovador de recolli-da selectiva i tractament de resi-dus. Aquest projecte, que va mésenllà en la separació dels diferentstipus de fem que els quatre tipusde contenidors als que estemacostumant en estos moments,pretén separar residus com elsorgànics, llaunes, etc... que a ho-res d'ara van junts als contenidors.

Esta separació, que és molt inte-ressant a qualsevol indret, ho ésespecialment a la Vall d'Albaida,que pel marcat caràcter industriald'alguns dels seus municipis gene-ra una ampli ventall de residus.Actualment els promotors delsprojectes estan buscant el finança-ment necessari per tal d'imple-mentar-lo i poder posar-lo enmarxa. Esperem que tinguen sort.

BIBLIOTECAQUATRETONDENCA

Que un municipi conte amb unacol·lecció pròpia de publicacionsque es perllongue per més dedues dècades oferint la possibilitatde publicar de manera regular es-tudis sobre l'àmbit local no és unacosa gens comuna. Encara ho és

menys si el municipi té poc mésde dos mil habitants. La BibliotecaQuatretondenca és la prova deque el que hem dit és possible. Ahores d'ara esta col·lecció escomposa de més de vint publica-cions que tracten temes tan dife-rents com la història natural delmunicipi a estudis sobre els cos-tums locals.

Especialment interessant és l'estu-di dedicat a l'Avenc, un dels parat-ges naturals més coneguts deQuatretonda. Des d'ací volemrendir un petit homenatge a l'a-juntament i la cooperativa deQuatretonda que des de fa moltsanys han fet un esforç molt granper tal de millorar els coneixe-ments sobre la seua realitat local.

(D)ESCRIURELA VALL D’ALBAIDA

En estos tiempos de amenazado-ras globalizaciones las acciones delos que estiman –estimamos– elmundo rural han de tener tambiénun punto de globalización. Al me-nos para entender de maneraconjunta los problemas de la gen-te rural y ¿por qué no? aportarsoluciones. Así parece que lo haentendido buena parte de la admi-nistración local de la Vall d’Albaiday la cooperativa Paleta d’Ocres.En 1998 la Mancomunitat de Mu-nicipis de la Vall d’Albaida se em-barcó en un ambicioso proyectode carácter medioambiental, cul-tural y turístico. Tal vez podría re-sumirse como un proyecto desentido común territorial.

Uno de los ejes ha sido la prepa-ración de una ecoguía, titulada Lacomarca de la Vall d’Albaida. Pai-satges, cultura i medi ambient, pu-blicada en el verano de 2000 ycon autoría de Paco Tortosa, dife-rentes especialistas de la comarcay el equipo de Paleta d’Ocres. Laprimera parte de la obra presentael medio físico y humano median-te una serie de artículos redacta-dos por conocedores y, sobre to-do, amantes de la comarca y ex-pertos en los diversos temas queabordan. La segunda parte propo-ne seis itinerarios apropiados (almenos así lo recomienda el autor)

XVIII

para recorrer a pie, bicicleta o ca-ballería que permiten conocer lacomarca des de un punto de vistarenovador (descriptivo, crítico yreflexivo). El resultado es un librode gran calado y espléndida factu-ra que tanto sirve para el turismorural, como para conocer la si-tuación ambiental o los recursosculturales de la Vall d’Albaida. Sinduda hay diversidad de enfoquesy de temáticas –mezcolanza, pue-de que digan algunos– pero unamirada común por parte de losautores ha unificado armónica-mente el conjunto pese a la plu-ralidad de voces. La obra ha con-tado con la financiación del Pro-der de la Vall d’Albaida y la cola-boración de diversas entidades,

entre ellas la Caixa d’Estalvisd’Ontinyent, l’Institut d’Estudis dela Vall d’Albaida, o l’Agència Va-lenciana del Turisme.

La cooperativa Paleta d’Ocres,con sede en Carcaixent, tambiénha desarrollado otras parcelas delproyecto, como la elaboración deun inventario de recursos cultu-rales, ambientales y paisajísticosde la Vall d’Albaida que comple-menta otro trabajo anterior fi-nanciado por la Caixa d’Ontin-yent. El inventario constituye unaherramienta para la toma de deci-siones por parte de los responsa-bles comarcales. En la actualidadla Mancomunidad de Municipis dela Vall d’Albaida trabaja en la se-gunda fase del proyecto global:creación de una marca de calidad(Vallblanca. La Vall d’Albaida) consu correspondiente logotipo, laseñalización física sobre el terre-no de los itinerarios de la eco-guía, la realización de un audiovi-sual y CD sobre la comarca (ade-más de la inclusión de la ecoguiaen Internet) o un programa deformación de guías-monitores. Ensuma, un proyecto de carácter in-tegral que pretende proporcionarclaves de reflexión sobre la co-marca a sus propios habitantes–protagonistas primeros y últi-mos de su futuro– así como ex-plicar la Vall d’Albaida a quienesse acerquen a conocerla de ma-nera respetuosa y curiosa.

Cas

tell

de C

arrí

cola

XIX

ballen actualment. La exposició escomplementa amb un espai dedi-cat a la venda i a la investigació onpodem trobar una tenda, una vi-deoteca i una biblioteca que girenal voltant del món de les titelles.

Casa Museu

José Segrelles

OSÉ G. SEGRELLES

Albert (1885-1969)ha estat un delspintors, ilustradorsi cartellistes mésimportant del segle

XX, tant al nostre país com a laresta del món. El 1943 desprésd'haver desenvolupat una profito-sa carrera que l'havia portat pri-mer a Barcelona i després a NewYork, Segrelles va decidir tornar ala seua terra i el seu poble. Latornada es va concretar en laconstrucció d'una casa on ubicarel seu estudi.

Este edifici, amb motius decora-tius d'estil morú, va estar mésque una casa i un estudi des de'lprimer moment. La biblioteca,amb més d'onze mil volums, esta-va oberta al públic i sovint s'orga-nitzaven tertúlies i altres actes. El1969, després de la mort de l'ar-

La exposició del MITA es compo-sa de titelles de europees, asiàti-ques, africanes i americanes i onpodem trobar titelles de pro-cedències tan diverses com Xina,Turquia, Romania o Mali. Les tit-lles valencianes i espanyoles gau-deixen d'una planta pròpia on esdiferencien les titelles que venende la tradició popular i les quepertanyen a companyies que tre-

El MuseuInternacional

de Titellesd’Albaida

ALHAURADAMENT LA

gent tendeix acreure que sols espoden fer museus iexposicions sobreuns certs temes

molt concrets (restes arqueològi-ques i etnogràfiques, obres d'art,etc...) Afortunadament cada diasón més les persones que tren-quen amb esta visió i estan dispo-sades a crear i visitar exposicionsamb temes d'allò més divers. AAlbaida trobem un d'estos mu-seus, únic al nostre entorn: El Mu-seu Internacional de Titelles d'Al-baida. Este museu es va crear l'any1997 i té la seua seu al Palau delsMarquesos d'Albaida. La seuaexistència es relaciona amb dosfets que no podem deixar de ban-da, la companyia Bambalina Tite-lles, una de les més importants alnostre àmbit i que es va crear a

Albaida, i la Mostra de Titelles dela Vall d'Albaida (de la que parlemen este monogràfic). Estos dosfactors han ajudat a que moltagent de la Vall se'n adone que lacultura, a banda de ser una neces-sitat, potser un motor de futurper a la zona i que les titelles i elteatre poden ser pilars molt im-portants de cara al desenvolupa-ment futur.

Cultura

XX

tista, la família va decidir transfor-mar el seu llegat i la seua llar enun museu on tothom pogueraconèixer millor la seua obra. Ha-via naixcut la Casa Museu José Se-grelles on podem trobar més dedues-centes obres de totes lesèpoques de l'autor. Una de les fi-tes més importants en la històriadel museu és el trasllat de tota laexposició –mobiliari de la casa in-clós– al Camp Nou amb motiudel centenari del Futbol Club Bar-celona, del que Segrelles havia es-tat el primer cartellista. L’Abril de1999 la col·lecció va arribar a CanBarça on més de vuit-centes milpersones van poder gaudir del’obra d’este fill d’Albaida durantels sis mesos que les obres es vanquedar per aquelles terres. No haestat esta la única vegada queobres del museu han eixit fora, ahores d'ara dos dels seus quadreses troben a Corunya per una ex-posició sobre el preciosisme va-lencià, però si que ha estat la mésespectacular.

Actualment els gestors del mu-seu, dirigit per Fernando Tormoque és nebot de l’artista, estantreballant per tal d’agrandir lacol·lecció d'obres del artista i es-tan a punt de reobrir la bibliotecaal públic de bell nou i oferir unnou servei amb un fons bibliogrà-fic informatitzat que simplifique lagestió dels llibres.

Museu

Arqueològic

de Bocairent

L MUSEU ARQUEOlògic deBocairent va començarla seua tasca divulgadoradel ric patrimoni histò-ric del municipi allà pel1970. La col·lecció es

composa de peces que abasten elperíode que va des del PaleolíticSuperior fins el periode cristià del’època medieval.

El cos de la exposició està formatper les peces recollides al jacimentde la Cova de la Sarsa, de periodeneolític, tot i que podem trobaraltres peces interessants d'altresperiodes com ara peces de cerà-mica de tots els períodes històricsque abasta el museu, reproduc-cions del Lleó de Bocairent (unaescultura del Segle Primer abansde Crist, trobada a Bocairent peròque a hores d'ara podem admirar-la acabada de restaurar al SantPius V de València) o una maquetade les Covetes dels Moros, undels espais emblemàtics de Bocai-rent composat per unes quantesdesenes de cavitats excavades enparets de roca i que semblen sersitges d'època islàmica.

Il·lustració de José Segrelles per a El Quijote de Cervantes.

XXI

nió, esports, notícies d'actualitat...El divuit de desembre de mil nou-cents vuitanta-set va eixir el pri-mer número d'esta publicació. ElCrònica donava les seues prime-res passes. La periodicitat era enaquell moment quinzenal i la plan-tilla es composava de dues perso-nes. El Crònica actual conta ambuna plantilla de set persones i teuna xarxa de col·laboradors i co-rresponsals que s'estén per tota lacomarca.

VILAWEB ONTINYENT:LA VALL D’ALBAIDAEN XARXA

LLUIS M. SEGRELLES

http://vilaweb.com/ontinyentOntinyent@vilaweb.com

Si coneixeu la Vall d’Albaida supo-se que endevinareu les dificultatsque secularment hi ha hagut percomunicar-se entre els trenta-qua-tre pobles que la formen, i, sobre-tot, per comunicar-se més enllà dela Serra Grossa o la del Benicadell.

A més, la distància de la Vall delscentres de poder provincials, hanforjat un caràcter humà de comar-ca interior aïllada. La societat vall-dalbaidina (les bandes, les escolesd’ensenyament en valencià, rurals,les danses, l’Institut d’Estudis de laVall d’Albaida, l’AMPA, els empre-saris, etc.) va a hores d’ara per da-

Museu

Arqueològic

de Ontinyent

ONTINYENT TAMBÉ

podem trobar uninteressant museuarqueològic que técom a àmbit d'estu-di el municipi d'On-

tinyent i la Vall d'Albaida. El museua banda de contar amb una expo-sició permanent, també té d'altrespuntuals que poden ser per mos-trar peces sobre un tema concreto els resultats d'una excavació.Per altra banda el museu funcionacom a centre d'investigació i con-servació.

Altres

MuseusA XARXA MUSEISTICA

de la Vall d'Albaidaes completa ambaltres exposicionsde caire menorcom el Museu de

Betlems d'Albaida, la exposició ar-queològica de la Casa de la Cultu-ra de Bèlgida, les pintures de Mar-ziali que junt a algunes peces de

vidre es poden veure al conventdels caputxins de l'Olleria, el mu-seu dels pares franciscans d'On-tinyent que mostra peces arque-ològiques, etnogràfiques o d'-història natural americanes i al-guns museus parroquials com araels de Bocairent i Palomar.

Per altra banda i de cara al futur hiha alguns museus i exposicions enpreparació que està previst queobrin portes en un termini més omenys breu. És el cas del futurMuseu Valencià del Tèxtil (Ontin-yent), el Museu Fester i Etnològic(Ontinyent), el Museu Valencià –Centre Internacional d'Estudis delVidre (L'Olleria), el Museu Etnolò-gic “Casa del Llaurador” (Benisso-da) o el Museu de les Gerres(Castelló de Rugat).

PublicacionsEL CRÒNICA

Amb la col·laboració deSERGI CASTILLO I JOAN MICO

El Crònica és un periòdic que ac-tualment és distribueix per tota laVall d'Albaida amb una periodicitatsetmanal i una tirada de 2.000exemplars, tot i que arriba fins els3.500 exemplars en algunes oca-sions especials. L’origen del Crò-nica és un butlletí informatiu mu-nicipal que hi havia a Ontinyent. Eldesig de que aquell butlletí anara amés va a portar a fer una revisiódels continguts generals per tald'incloure més informació a bandade la municipal amb articles d'opi-

El L

leó

de B

ocai

rent

vant dels tímids intents com el dela Mancomunitat de Municipis, enquè els polítics de la terra, obe-dients a les directrius dels seuspartits, no van més enllà de com-partir serveis. I si afegim el paperdels mitjans de comunicació con-vencionals, que venien a mostrar ireforçar l’esquema comunicatiuradial, d’incomunicació amb el veí,podeu fer-vos una idea de la ne-cessitat de dotar-nos amb mitjansde comunicació d’ací, que infor-maren dels fets d’ací, que donarenla veu als opinadors i ciutadansd’ací i que en parlaren dels seusdelers i problemes.

En aqueixa cruïlla va nàixer el fe-brer de 1998 Vilaweb Ontinyent,fruit d’una conjunció de necessitatsi d’interessos, però amb la idea cla-ra de fer comarca des de la comar-ca. I amb fidelitat a la llengua nos-trada. Els membres de la redacció il’equip tècnic aportem el coneixe-ment plural de distints àmbits so-cials i de localitats diferents, i ambun coneixement extens i intens dela Vall. L’objectiu: convertir-nos en

mitjà de referència, per la imme-diatesa i la fidelitat dels continguts,per la proximitat i la universalitatdels coneixements transmesos.

Vilaweb Ontinyent ha anat guan-yant-se la confiança dels valldalbai-dins. Bona mostra d’açò va ser lacelebració de la festa dels tresanys, o ho és l’accés diari de propde 200 lectors i lectores, que hanascendit a més de 450 amb motiud’informacions o entrevistes a per-sonalitats rellevants de la Vall.També ha crescut la participació iopinions al fòrum, als debats pro-posats a partir dels articles d’opi-nió dels nostres col·laboradors ha-bituals i puntuals, al xat recent-ment estrenat. La possibilitat d’in-cloure molta informació comple-mentària, amb links a les pàgineswebs de la comarca i del món, il’ús de l’hipertext, que permetcombinar text, imatge (estàtica oen moviment) i so, ens fa albirargrans possibilitats al mitjà.

Sense ànim de pecar d’exagerats nide presumptuosos, podem dir que

la Vall d’Albaida és cada vegadamés real a la xarxa. I a aqueixa in-tercomunicació necessària, Vila-web Ontinyent està aportant ungranet si no imprescindible, impor-tant almenys.

A la xarxa ens veiem

SERVEI DE PUBLICACIONSDE L'OBRA SOCIALDE CAIXA ONTINYENT

El model actual del Servei de Pu-blicacions de Caixa Ontinyent vaser creat en 1994,quan el Conselld'Administració va impulsar unprograma de publicacions en for-ma de "goteig" continuat sobre te-mes d’interés en la zona. Cal con-siderar que Caixa Ontinyent de-senrotlla la seua activitat bàsica-ment en les comarques de la Valld’Albaida i la Costera.

Amb este model, es pretenia untriple objectiu: d'una banda, moti-var la investigació sobre temesautòctons; d'un altra, afavorir la di-vulgació i coneixement de la rique-sa cultural, històrica o natural dela zona; i, finalment, potenciar ladifusió i lectura del valencià, idio-ma en què es realitzen quasi totesles publicacions.

En l'actualitat, el fons editorial deCaixa Ontinyent està compost peruns 60 títols entre llibres i produc-cions fonogràfiques, encara que al-

gunes edicions estan esgotades. Adisposició del públic hi han, hui, 42títols. Com a iniciatives més desta-cables, pot citar-se:

- "Cadireta de Boga", col·lecció amb cinc tí-tols editats, que arreplega contes infan-tils típics en la més pura tradició del"contacontes".

- Lectura juvenil com "Hector 2000" o "Ron-dalles dels comarques centrals valencianes".

- Temes comarcals de gastronomia (dos tí-tols de "Menjar i gaudir a la Vall d’Albai-da"), de botànica (dos títols de "Bolets a laVall d’Albaida i altres muntanyes valencia-nes"), de fotografia ("Ahir i hui. Imatgesde la Vall), i d'altres ("Rellotges i calenda-ris solars" i "Molins d’aigua").

- Monografies locals com "Història de la ciu-tat d'Ontinyent", "Xàtiva. Història breu","La vila de Canals", "El Palomar", o "Cas-telló de Rugat".

- Les produccions fonogràfiques ressalten elfolklore autócton, amb música festera in-terpretada per diverses Bandes i grups depercussió; música antiga amb grups comMenestrils o Capella de Ministrers; i cantsi balls a càrrec de grups com Cardaors deBocairent o l'Escola de Danses de Xàtiva.

Caixa Ontinyent procura la millordistribució de les seues publica-cions entre el públic, i per aixòaplica preus populars i faciltia elaccés tant a través de les seuesoficines com d'altres establimentsdins i fora de la Comunitat Valen-ciana. Les publicacions també es-tan a l'abast de tots per comerçelectrònic a la pàgina Web de Cai-xa Ontinyent. Com a projectemés immediat, Caixa Ontinyent téen impremta el llibre "Aus delscomarques centrals valencianes".

XXII

Colla Castellera

“Ball dels locos”

L'OLLERIA

L COSTUM DE FER

balls acompan-yats de castellshumans és unade les manifes-tacions més an-

tigues de la nostra cultura. A Pen-yíscola, Algemesí i Titaguas enca-ra en trobem i a altres localitatscom a Sueca van desaparèixer al

de la Comunitat Valenciana, quetreballen per la creació de mu-seus sobre estos temes a Ontin-yent i l'Olleria.

Per altra banda, a la Vall trobemincomptables col·lectius dedicatsa promocionar formes de culturapopular com ara grups de teatre,colles de xirimiters, colles de ge-gants i cabets, grups de ball o as-sociacions musicals que tant fanper la conservació de les formesmés comunes, però no menysimportants de la nostra culturapopular.

La xarxade treballassociatiua La Vall

MARI CARMEN CABALLERO RIOJA I

JAVIER DELGADO FRANCO

LS TRENTA-QUATRE

municipis i mésde vuitanta milhabitants amb elsque conta la Valld'Albaida és un

ric planter per a que hom pugatrobar associacions, col·lectius ientitats gairebé de totes les me-nes possibles. Ací farem un repàsmolt lleuger i presentarem algu-nes de les més conegudes o deles que ens han semblat més inte-ressants. En tot cas, l'Institut d'Es-tudis de la Vall d'Albaida (al direc-tori trobareu les seues dades decontacte) disposa d'un directoriinformatitzat al que podeu trobarel cens d'associacions de la co-marca amb les dades de contactede cada col·lectiu.

Tot i això, voldríem ací fer es-ment d'algunes que no hem pogutpresentar a les nostres pàgines,però que mereixen ser anomena-des per la qualitat i quantitat detreball que estan desenvolupantcom serien ara:

El Col·lectiu Cultural Dorresmentde Quatretonda que organitza en-tre altres actes un festival cultu-ral. L'Associació d'Amics del Beni-cadell, amb seu a Castelló de Ru-gat, que organitza activitats i actesal voltant de la muntanya més em-blemàtica de la comarca. El GrupCultural “La Morca” d'Albaidaben conegut ha tota la comarca.L'Associació de Betlemistes d'Al-baida que disposa d'un museu ones reprodueixen paratges cone-guts de les rodalies. Els Campa-ners d'Albaida que han organitzatalguns concerts i diverses activi-tats al voltant de campanes i cam-panars. El Centre Excursionistad'Ontinyent, important tant per laquantitat dels seus membres comper la qualitat dels treballs quedesenvolupa. El Centre Excursio-nista i el Grup de Muntanya deBocairent que agrupen a enamo-rats del camp i la muntanya. L'As-sociació Cultural Bekirent de Bo-cairent que ha desenvolupat unpaper importantíssim en la decla-ració de Mariola com a Parc Na-tural i la Fundació del Museu delTèxtil de la Comunitat Valencianai la Fundació del Museu del Vidre

Col·lectius

XXIII

Paisatge tradicional

llarg del present segle. Sembla, queestos "balls de valencians" són l'o-rigen dels actuals castells que esfan al Principat. A l'Olleria la dansaque es representava a l'hora de ferel castell consistia en un ball ambunes "samarres" o "carxots", a l'es-til dels balls de bastons, a les aca-balles de la qual els participantsfeien la "figuereta", que és el nomque es donava a la torre tradicio-nal que alçaven els castellers. Estarepresentació rebia el nom popu-lar de "Ball dels locos" i es va per-dre amb tantes altres coses cap ala meitat d'este segle. L'any 1996una associació local que va pren-dre el nom del ball va començar areviscolar de bell nou esta tradicióper tal de crear una colla castelle-ra que en tragués profit de la tra-dició al voltant del tema, però afe-gint nous elements com pilars icastells que s'alcen a la vora de la"figuereta". La primera actuació dela colla va ser el 19 de Juliol d'a-quell mateix any junt al grup dedanses "Rèvol" que havia naixcut almateix temps. Des d'aquell mo-ment la colla ha pres com a festivi-tat pròpia el dia 22 de Juliol, dia deMaria Magdalena, per tal de recu-perar la festa tradicional que esfeia aquell dia. La colla actual contaamb més de 60 components dis-postos a construir castells i a gau-dir i fer gaudir recuperant les tra-dicions locals.

Institut

d’Estudis de

la Vall d’Albaida

'INSTITU D'ESTUDIS

de la Vall d'Albaidava nàixer el generde 1997. La cele-bració en Aielo deMalferit del I Con-

grés d'Estudis de la Vall va ser laempenta definitiva per a que esdesenvolupara este projecte resul-tant per un grup de valldalbaidinsque desitjava fomentar la creació ila difusió de la cultura de la co-marca i la relació amb altres co-marques i cultures.

A hores d'ara l'IEVA conta ambmés de dos-cents socis (tant per-sones com col·lectius) de diferentssectors de la societat en un ventallque va des de el món acadèmic alprofessional i que agrupa també aalgunes entitats tant públiquescom privades.

L'IEVA va nàixer amb la vocació defer comarca perquè els seus inte-grants són part de la comarca enla que viuen. Per això volen coor-dinar esforços i evitar que es du-pliquen tasques o es creen com-petències amb treballs desenvolu-pats per altres. La xarxa d'associa-

cions de tot tipus que ja han esta-blert serveix per a que l'associaciófuncione com un punt de trobadatant d'idees com de persones.

Per tal d'impulsar els estudis sobrela Vall, l'IEVA recull tota la infor-mació al seu abast, la analitza i ela-bora i després li dona divulgació.

A hores d'ara l'IEVA està estructu-rat en huit àrees de treball:

Llengua i literatura.Festes i gastronomia.Educació.Comunicació social.Artística.Història i Patrimoni.

Economia i ordenació del territori.

Sanitat i Medi ambient.

L'associació es manté amb els re-cursos que generen les quotesaportades pels seus socis i, per al-tra banda, compta amb el patro-natge de la Mancomunitats de Mu-nicipis de la Vall d'Albaida, de laCaixa d'Ontinyent i l'Ajuntamentd'Ontinyent.

Entre les actuacions que ha desen-volupat l'IEVA es troba la promo-ció de la investigació mitjançantpremis i ajudes i la publicació i di-fusió de llibres i altres materialsmultimèdia. Per altra banda, s'handesenvolupat accions de defensadel patrimoni monumental em-blemàtic de la comarca com el pa-

lau dels Bellvís de Bellús, l'esglésiade la Mare de Deu de l'Esperançade Guadasséquies, el Cine Cer-vantes de l'Olleria i el Castell Palaude Llutxent. L'IEVA ha organitzattambé diverses jornades de refle-xió i debat sobre temes d'interésper a la comarca en temes tan di-versos com la economia, el mediambient, la història, la llengua, la li-teratura o la educació.

Fundació

Universitària

Vall d’Albaida

'OCTUBRE DE 1998un sèrie d'entitatsamb una forta im-plantació a la Valld'Albaida (Ajunta-ment d'Ontinyent,

Caixa Ontinyent, Mancomunitatde Municipis de la Vall d'Albaida, laConfederació Empresarial de laVall d'Albaida, CC.OO., UGT i laUniversitat de València) van crearla Fundació Universitària de la Valld'Albaida amb l'objectiu social depossibilitar la implantació i mante-niment de les activitats de la Uni-versitat de València a Ontinyent ila Vall d'Albaida. La llunyania i lesmales comunicacions mitjançanttransport públic cap a les ciutats

XXIV

XXV

Coordinadora

Ecologista de

la Vall d’Albaida

CEVA

LA VALL D'ALBAIDA

acaba de néixer laC o o r d i n a d o r aEcologista de laVall d'Albaida (CE-VA) amb la inten-

ció de crear una perspectiva detreball comarcal per tal de resol-dre els problemes ambientals alsque s'enfronta la Vall d'Albaida. Lesprimeres passes d'esta coordina-dora es van donar ara fa tres anysquan col·lectius de tota la Vall vanacoseguir fer prou pressió per aque es retirarà el pla previst deconstrucció d'una planta de com-postatge que es va veure substituï-da per un pla de minimització deresidus que acaba de presentar laMancomunitat de Municipis de laVall d'Albaida. La dinàmica de tre-

de València i Alacant, el desig dereduir els costos de les famíliesper a que no tingueren que supor-tar el pagament del desplaçamentde part dels seus membres a eixesciutats, l'interés per crear la posi-bilitat de fer compatible treball iestudi en la comarca i per organit-zar formació de postgrau en te-mes relacionats amb la realitat dela Comarca van ser els principalsmotors per a la creació d'esta fun-dació gràcies a la qual ja es podencursar a la Vall d'Albaida alguns es-tudis com els de Ciències Econò-miques i Empresarials. Entre elsavantatges de la extensió univer-sitària a la Vall, a banda dels origi-nats per la major proximitat, estroben els de la possibilitat de triarassignatures optatives relacionadesamb les activitats desenvolupadesa la zona i de fer pràctiques a em-preses de les rodalies.

La formació universitària a la Valld'Albaida s'arrodoneix amb el cen-tre que la UNED (Universitat Es-pañola a Distancia) gestiona tambéa Ontinyent des de 1989 i que haformat ja a moltes promocionsd'universitaris de la Vall i les co-marques veïnes en diverses matè-ries.

que apareixen a la Vall, de la im-plantació d'una macroplanta deprocessat de marbre al Ràfol deSalem o de la construcció de lapressa de Terrateig. Altre delsgrans cavalls de batalla de la CEVAés la creació d'una taula sectorialcomarcal per tal de fer un segui-ment acurat de totes les etapesd'implementació, posada en marxai desenvolupament del pla comar-cal de minimització de residus.

ball creada va servir per a que tresassociacions i grups ecologistes,"Les Tosquetes" (Albaida), "Gaia"(Atzeneta d'Albaida) i "Balarma"(Ontinyent) crearen esta coordi-nadora oberta a tots aquells de lacomarca que desitgen participar ique conta ja amb més de cent cin-quanta socis. Entre els projectesde futur de la coordinadora estroben la edició d'una revista eco-logista de coordinació comarcalhereva d'una que publica ara elgrup "Les Tosquetes", resoldre elsproblemes de les pedreres ilegals

El pantà ha estat un dels impactes ambientals a la Vall

XXVI

volupat treball en àmbits tan di-versos com els joves per tal deque s'interessen per la realitat po-lítica i sindical o accions d'infor-mació sobre sanitat animal. Unade les tasques més importantsque està fent a hores d'ara té coma objectiu a un dels col·lectius quemés pateix a hores d'ara en el me-di rural: Les dones. Un treball queva més enllà de l'agricultura, oncreu que la dona està més integra-da, per tal d'abastar a totes lesdones del medi rural i tot el ven-tall de rols que interpreten. Inte-grada en Sàlvia, Esther treballa peraconseguir una millora integral dela situació de les dones al medirural.

JUAN CHAFER(CARRICOLA)

Juan Chàfer viu a Carrícola, undels municipis més menuts de lavall d'un marcat caràcter agrarique tot i que conta amb menys de100 habitants ha aconseguit queel seu nom siga ben conegut pertots el que es relacionen amb elsector agrícola ecològic al territo-ri valencià.

Segur que molts van pensar queJuan Cháfer havia tornat a nàixerdesprés de recuperar-se d'un acci-dent que va patir a la seua explo-tació. El que pocs s'imaginaven éscom d'encertades eren les seues

ESTHER BAÑULS(QUATRETONDA)

Esther Bañuls viu a Quatretonda,un municipi de poc més de dosmil cinc-cents habitants al nord-est de la Vall d'Albaida que té unmarcat caràcter agrari.

La vida d'Esther Bañuls va fer uncanvi radical ara fa vint anys quanun amic pioner de la Unió deLlauradors en la comarca li va ofe-rir un treball a temps parcial aaquella jove mare de dos fills. Finsaquell moment Esther havia viscutel camp com moltes joves d'aque-lla època, col·laborant en la explo-tació familiar o en diferents tre-balls temporals, però el temps hapassat i roda que roda les coseshan canviat molt. El treball de"quatre ratos" s'ha transformat enuna ocupació a jornada completacom a delegada tècnica comarcalde la Unió a la Comarca per tal depoder respondre a totes les ne-cessitats que tenien els afiliats illauradors de la zona. Un treballque li ha servit per a desenvolu-par-se com a persona a més decom a professional. El seu treballno es queda en un les tasques degestió i va més enllà fins esdevenirtambé una dinamitzadora i enllaçentre els afiliats al sindicat, desen-

Personesparaules. Ara fa més de 20 anysJuan ruixava un bancal de bresqui-lleres, un hort d'arbres molt tan-cats, amb atomitzador i des de'lseu tractor. En aquella època no esprenien, ni gairebé eren conegudespels llauradors, mesures de pro-tecció en estes aplicacions fitosa-nitàries. La reacció de Juan en res-pirar els productes amb els queruixava va ser tan forta que vaperdre el sentit i es va despertarquan ja era a l'hospital.

A hores d'ara Juan encara s'ofegaquan entra en camps on algú trac-ta amb fitosanitaris com a seqüelad'aquell accident. En recuperar-sedel seu greu accident Juan va deci-dir deixar de banda tots estosproductes perillosos i buscar al-tres formes de conreu menys pe-rilloses per a ell i es consumidors.Poc després un tècnic de la Con-selleria de Agricultura li va reco-manar que es posara en contacteamb una entitat catalana que tre-ballava en el camp de l'agriculturaecològica. Juan va iniciar un pro-cés d'aprenentatge que el va por-tar a esdevindre un dels primersagricultors ecològics del territorivalencià. El ésser agricultor ecolò-gic li permet treballar amb pro-ductes menys perillosos i que devegades elabora ell mateix com elpolisulfur de calç que fabrica amb“la calç i el sofre groc que compreen Llutxent” i que li permetenoferir un producte d'elevada quali-

Ermita de Sant Martí a Quatretonda

XXVII

tat i sense cap risc ambiental o sa-nitari. A hores d'ara Juan és, abanda d'agricultor, soci d'una So-cietat Agrària de Transformacióque ven les seues produccions iles d'altres agricultors ecológicsde la zona.

GONZALO TORTOSA(ONTINYENT)

Gonzalo Tortosa Enguix viu i tre-balla Ontinyent la capital comar-cal de la Vall, un centre industrialde primer ordre al context valen-cià tant per volum com per tradi-ció i que conta amb més de30.000 habitants.

Gonzalo va néixer a Ontinyentl'any 1937. Quan tenia 14 anys vamarxar cap a València per tal d'es-tudiar al conservatori i és allà onva encetar la seua carrera com acompositor al grup musical "LosChes de España". A hores d'araGonzalo treballa a un estudi a On-tinyent on té tot allò que li cal pera compondre música per a cinemai televisió (de fet algunes de lessintonies que hem sentit a Canal 9són seues), temes centrals, músicaper a cantants i grups, etc... El seudarrer projecte i en el que araestà completament implicat con-sisteix en l'enregistrament d'unCD de música ambiental amb te-mes que podrien servir com a sin-tonies o per a bandes sonores.

SALVADORBATALLER I MONTAÑÉS(CASTELLO DE RUGAT)

Castelló de Rugat és el municipique conta amb més habitants detots els que es situen als peus delBenicadell. Antigament el pobleera conegut com a Castelló de lesGerres per la importància de l'ar-tesania ceràmica local, ara restencom hereus d'aquella tradició al-guna indústria ceràmica de rajolesi un ric patrimoni que es recolliràa un museu que obrirà les seuesportes en breu.

Salvador treballa com a gestor i éstitulat en econòmiques. Tot i que

el que ell realment és va molt mésenllà. La part de la seua vida quetractarem ací va començar quan laseua família va començar a raonaral voltant de que fer amb una casavella a la que no sabien exacta-ment quin ús donar-li. A Salvadorli va agradar el só de les campanesdel turisme rural que en aquellmoment començaven a picar perles nostres terres d'interior. L'in-terés inicial de Salvador es va veu-re molt afavorit per l'aposta quel'ajuntament de Castelló de Rugats'havia decidit a apostar també perun turisme de qualitat com a undels motors de futur del poble.Amb el recolzament de la regido-ria de turisme del municipi, Salva-

dor i la seua família van esdevenirpropietaris d'una casa rural. Estacasa va suposar molt més per aSalvador que un simple negoci.Salvador va descobrir un tresorocult al seu poble. Salvador es vatrobar amb que les coses que for-maven part de la seua vida quoti-diana i la seua manera de viure, ique, potser justament per això, lagent del seu poble minusvaloravaen moltes ocasions, eren per altrabanda molt estimades pels visi-tants. Que el seu poble a bandad'un espai on viure, treballar i gau-dir, era el centre d'un ric patrimo-ni humà i natural que calia conser-var, però també gaudir. A poc apoc Salvador va trobar més per-sones amb el mateix sentiment iamb ganes de millorar la qualitatde vida de la zona mitjançant elrecurs del turisme i l'allotjamentrural. A hores d'ara este treballs'ha traduït en la creació de l'As-sociació per a la Promoció del Tu-risme (APROTUR) de la que Sal-vador és president.

MANUEL TORMOORTIZ "EL MANYO"(BENIGÀNIM)

Benigànim és el municipi que con-ta amb més habitants de la bandanord oriental de la Vall, a horesd'ara l'economia es basa en la in-dústria i l'agricultura. La indústriaés basa en una tradició manufactu-

Cas

es t

radi

cion

als

a C

arrí

cola

XXVIII

rera secular on l'arrop i tallaetes,les espardenyes i la ceràmica hanestat les principals produccions.

La Família de Manuel porta mésde set generacions fent arrop itallaetes. Ara és un dels darrersrepresentants d'esta activitat quefins els anys cinquanta havia estatla principal font d'activitat en Be-nigànim junt a l'agricultura. Des-prés la indústria, el calcer i altres,li va prendre davantera i va cau-sar que molts dels artesans del'arrop abandonaren l'activitat.

Manuel va començar a fer i ven-dre arrop ara fa quasi quarantaanys. Tenia deu o onze anys i licridava més anar de poble en po-ble amb el carro tirat per "mat-xos" i rucs venent l'arrop i tallae-tes que anar a l'escola. En aquellsanys, tot i els primitius medis detransport que s'empraven, el radid'acció dels venedors de Benigà-nim arribava a llocs tan llunyanscom Múrcia, Albacete, Alacant oElx, que Manuel considera com elmillor mercat per a l'arrop.

A hores d'ara Manuel elabora l'a-rrop amb l'ajut de la seua família iell mateix s'encarrega de distri-buir-lo pels carrers de tot el te-rritori valencià al crit "Arrop i ta-llaetes". Els seus viatges encaraarriben de vegades a comunitatsautònomes veïnes com Castella –La Manxa o Múrcia. La seua prin-cipal queixa és que a moltes loca-litats miren mal el seu negoci decarrer i els crits que fa per tald'anunciar el seu producte a lamanera tradicional. De vegades,estes males mirades de les auto-ritats locals van a més i acabennegant-li els permisos de venda orequisant-li les mercaderies enels pitjors dels casos.

VICENT BALDOVÍBORRÀS “BALDO”(OTOS)

Otos és un dels municipis menutsi agraris que s'assenten als peusdel Benicadell. La rica i diversaagricultura del passat està a poc apoc deixant pas a un monocultiude cítric del que ningú sap ben bécom acavarà.

Vicent Baldoví, "Baldo" va néixeri créixer a Cullera i treballa coma tècnic ambiental. És allò que al-guns nomenen "neo-rural" ja queun dia va decidir deixar la ciutatper tornar a viure al camp. Ara fa

un temps es va trobar amb queper motius d'estudis i treballs ha-via de fer viatges continus a Ala-cant, València o altres municipis.El més normal seria haver triatqualsevol capital per les facilitatsde comunicació que ofereixen."Baldo" va optar per tornar a lavella casa familiar d'Otos que "noestà tan lluny, és meua i està alcostat del Benicadell".

Taulell de la Beata Inés a Benigànim

XXIX

Parc Naturalde Mariola:El part deles muntanyes

M. MONTAÑÉS

A MARIOLA, LA SE-rra de Mariola, ésun dels espaismés emblemàticsde les nostres te-rres. La seua fama

com a lloc paradisiac, ple de florsi plantes aromàtiques, reducte deverdor entre el secà, s'ha mantésal llarg de la història tant entreautors literaris com en el costu-mari popular. El passat dos d'abrilde 2001 el govern valencià vaaprovar el Pla d'Ordenació delsRecursos Naturals (PORN) quesuposa la protecció efectiva d'es-te espai que té un alt valor am-biental i cultural. Tot i això estadeclaració no ha estat exemptad'una forta polèmica i no sónpocs els problemes als que s'en-fronta este espai protegit. Als se-güents paràgrafs farem un breurepàs al procés de declaració del

parc i també als principals proble-mes ambientals als que s'enfronta.

Per aquells que encara no cone-guen esta serra farem ara unabreu presentació de Mariola. LaSerra és una alineació muntan-yenca que té una extensió demés de setze mil hectàrees ques'estén entre el límit meridionalde la província de València i elseptentrional d'Alacant per lescomarques de la Vall d'Albaida,l'Alcoià i el Comtat. Sobre el ricpatrimoni natural compost perun ample ventall de paisatges ve-getals que van des de les conegu-des brolles d'aromàtiques als ca-rrascars ombròfils i les rouredesde galler, s'assenten nombrosesespècies animals i un ric patrimo-ni social que inclou des de el pai-satge cultural dels bancals, neve-res i masos que poblen la serrafins els jaciments arqueològicsque abasten tots els períodes desdel paleolític fins l'actualitat.

Des dels primers pobladorsprehistòrics fins l'actualitat hanestat nombroses les formes d'ex-plotació i habitatge a la serra,però mantenint sempre un deli-cat equilibri que permetia la ex-plotació continuada dels espaissense generar greus problemesque amenaçaren la continuacióde dit equilibri en l'espai de lesmuntanyes de Mariola. Als anticsrecolectors de plantes i fongs, als

llenyaters, pastors, masovers,caçadors, nevaters, llauradors icarboners els han succeït unsnous usos i usuaris que en moltesocasions esdevenen agressorsque poden acabar amb el medisobre el que s'assenten.

Un dels primers problemes delsque cal fer esment és l'abundosapresència de segones residènciesque trenca l'estètica natural delspaisatges a més de requerir abun-doses infrastructures que aug-menten este impacte (camins as-faltats, línies elèctriques...), aug-mentar la demanda d'aigua (enmoltes ocasions s'obté mitjançantperforacions i captacions ilegals) imultiplicar els riscos d'incendi...La proliferació de les casetes perla Vall d'Albaida i les comarquesveïnes a les darreres dècades haestat un fenomen sorprenent perals forans i suposa un greu pro-blema des del moment en que unelevat contingent de població de-cideix pasar dos o tres mesos al'any fora del casc urbà però re-querint al temps conservar granpart dels serveis dels que gaudei-xen a la seua residència primària.Per a fer l'assumpte encara mésgreu, la major part d'estes "case-tes" careixen de permisos deconstrucció i s'assenten sobresols no urbanitzables i per tantcareixen del dret d'accedir a lesxarxes públiques d'aigua potable iclavegueram. El resultat és que

les perforacions i captacions ile-gals d'aigua i els pous negres iabocaments sense permís hanacabat per danyar el ric patrimonihidrològic de Mariola. A més amés les segones residències hanestat l'origen d'alguns dels aboca-dors ilegals que taquen la serraamb la seua brutícia.

Altre dels grans problemes deMariola són els incendis, que hanestat vora cent des de 1975 i hancremat més de 7.000 hectàrees.D'estos incendis la major parthan tingut un origen humà, moltsd'ells per negligències però tam-bé trobem els preocupants incen-dis intencionats i als que la voxpopuli relaciona amb l'interés perurbanitzar determinades àrees dela serra.

L'aigua ha estat altre dels tretsfonamentals que han observat elsvisitants de Mariola al llarg de lahistòria. La serra dona aigua alsrius Serpis, Clariano i Vinalopó amés d'una gran quantitat de rie-rols, barrancs i fonts que omplinde frescor la muntanya i les seuesrodalies. Tot i això el patrimonihídric també està amenaçat. A lescaptacions ilegals i contaminaciógenerades per les segones re-sidències cal afegir l'augment deles demandes industrials, agràriesi dels serveis que s'han traduittambé en captacions i legals i enabocaments descontrolats que

Pdeunts

XXX

han acabat per ferir els aqüífers ireserves hídriques de la zona.

A estes agresions de caràcter ge-neral cal afegir altres impactes decaràcter més local com la cons-trucció del gasoducte Paterna–Ca-llosa de Segura que en travessar denord a sud les terres valencianesdeixa una cicatriu sobre el nostrepaís de la que no s'ha lliurat un es-pai natural tan important com elde Mariola, les pedreres que fora-den la serra a la recerca dels seusmaterials calcaris o les carreteresque tallen la serra en bocins.

En estes estava la cosa quan, du-rant els vuitanta, l'ecologisme queportava vàries dècades fent voltespel territori valencià va donar laseua empenta definitiva i es va as-sentar a les nostres terres. A lesrodalies de Mariola este fenomentambé es va fer patent i a la prime-ra meitat dels 80 ja trobem algunsgrups ecologistes i ambientalistes al'entorn de Mariola. El 1987 l'As-sociació Cultural Bekirent de Bo-cairent es va adreçar a la resta degrups de la zona per tal de quedonaren suport a un manifest ques'havia redactat en pro i en defensade la serra. L'abril d'eixe any es vafer públic el manifest amb el su-port de vora una desena decol·lectius i associacions de la zo-na. La dinàmica de treball generadapel manifest es va traduir en la or-ganització a l'abril següent del I En-

contre d'Entitats al Voltant de laSerra de Mariola al palau comtalde Cocentaina i que va servir pera traure a la llum la necessitat decoordinar els esforços que fins elmoment s'havien fet a la zona pertal de protegir les muntanyes deMariola. El resultat més visibled'esta nova coordinació va ser lacreació de la Coordinadora per ala Defensa de Mariola que a horesd'ara està formada per entitats dela Vall d'Albaida, el Comtat, l'Al-coià i l'Alt Vinalopó.

El 30 de Maig de 1995 al Diari Ofi-cial de la Generalitat Valenciana vaaparèixer una ordre de la Conse-lleria de Medi Ambient. L'ordre,que tenia com a data el 30 demarç, comunicava que havia co-mençat el procediment d'elabora-ció i aprovació del Pla d'Ordenació

de Recursos Naturals de la Serrade Mariola. En aquell moment,pocs imaginaven que s'estava do-nant a llum un procés tan llarg.

El PORN, és l'eina legal que, se-guint el Títol II de la llei 4/1989 de27 de març de conservació dels es-pais naturals i de la flora i fauna sil-vestre, serveix com a instrumentplanificador dels recursos naturalsde la zona a protegir. L'objectiu delPORN és conèixer l'estat de con-servació dels recursos i ecosiste-mes del territori a protegir, deter-minar les limitacions d'usos ne-cessàries en funció de l'estat enque es troben, proposar règims deprotecció, promoure l'aplicació demesures de conservació, restaurari millorar els recursos naturals idonar criteris a les polítiques sec-torials i d'ordenació de les activi-

tats econòmiques i socials. ElPORN és considerat com a supe-rior a qualsevol altre instrumentplanificador del territori i com a talté un domini que, en teoria, li per-met durant la seua elaboració ator-gar a la zona en qüestió un règimde protecció preventiva que impe-deix les actuacions que puguentransformar el medi i que permetprohibir la concessió de llicènciesper activitats que puguen alterarl'espai a protegir.

Tot i això, esta declaració no va su-posar l'inici d'un període de col·la-boració entre els sectors implicatsper tal de protegir este espai em-blemàtic el més ràpidament possi-ble, sinó l'inici d'un seguit d'enfron-taments entre l'administració i elsdiferents grups d'interés per lescontínues agressions que patia Ma-riola durant el seu interminableprocés de declaració com a espaiprotegit.

En els sis anys que ha durat esteprocés hem assistit a denúncies re-latives a captacions ilegals d'aigüestant per us humà com industrial iagrari, a acusacions d'intents del'administració per tal de legalitzarurbanitzacions i transformacionsagràries abans de la declaració defi-nitiva de protecció, a denúnciesd'abocaments incontrolats amb elconsentiment tàcit de les adminis-tracions implicades, els actes encontra de la construcció del gaso-Adhesiu del 1986 de l’Associació Cultural Bekirent reivindicant la declaració

XXXI

ducte o les protestes de MariolaVerda (una entitat que agrupa tanta voluntaris mediambientals com apropietaris de terrenys a Mariola)per la manca de participació en elprocés del PORN.

Durant el 1997 es va desenvoluparuna de les fites en la lluita per laprotecció de Mariola, la campanya"Mariola, Parc Natural Ara!". Estacampanya presentada a finals d'anytenia com objectiu l'aprovació defi-nitiva del PORN i que Mariola fosreconeguda definitivament com aParc Natural. La campanya va con-sistir en la edició de més de 10.000

tríptics, de més 12.000 targetespostals i de més de 5.000 adhesius.A més a més es van fer samarretesi jocs de taula. A més a més es vanorganitzar exposicions, acompan-yades d'un llibret, a la Fira de TotsSants de Cocentaina i la Mostrasobre Ecologia i DesenvolupamentSostenible cap al Segle XXI orga-nitzada per la Gerència de MediAmbient de l'Ajuntament d'Alcoi.

Després de gairebé sis anys d'a-cords i desacords, de reclamacionsi campanyes; el govern valencià vaaprovar de manera definitiva elparc... El més sorprenent és que

malgrat tot el que hem comentat aeste article, Mariola s'ha preservat.Totes les agresions, els enfronta-ments, els retardaments i els oblitsno han pogut acabar amb el fràgilequilibri d'estes muntanyes em-blemàtiques de la nostra terra.Hem tingut molta sort, potser totala sort possible. En les nostresmans està que els nostres hereusreben el patrimoni d'estes muntan-yes, un patrimoni corregit i aug-mentat, igual que nosaltres l'hemrebut dels nostres majors i senseque la sort tinga res a veure en ei-xa conservació.

Ens arriben notícies de que a horesd'ara diversos col·lectius de la Vallestan iniciant una sèrie d'accionsper tal de que es done també pro-tecció a l'altra muntanya emblemà-tica de la comarca, el Benicadell.Esperem que sia un procés més rà-pid i senzill. Bona sort.

L’ermita de Sta. Bàrbara, al cor de la Serra Mariola.

XXXII

- Benavent, R. (1995): Fotografies. Gent del Poble. Ed. Biblioteca Quatretondenca.

- Col·lectiu Balarma (1987): La meua comarca: La Vall d'Albaida. Ed. Gregal.

- Conca, A. (1996): Plantes Medicinals de la Vall d'Albaida. Ed. Caixa Ontinyent.

- Frances, R. (1988): Carpeta de mapes de la Vall d'Albaida. Ed. Gregal.

- Nebot, J. (1999): Mariola: Sendes de nevaters. Ed. Tàndem

- Sendra, F. (1998): Molins d'aigua a la Vall d'Albaida. Ed. Caixa Ontinyent.

- Soler, A. (1996): La Vall d'Albaida, Volum 5 de la Geografia de les Comarques

Valencianes dir. Piqueras, J. Ed. Foro.

- Tortosa, F. (2000): La Comarca de la Vall d'Albaida. Paisatges, Cultura

i Medi Ambient. Ed. Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida.

DIRECTORI

APROTURC/ Sant Antoni 1246841 Castelló de RugatTel: 96 288 35 10

Caixa d’Ontinyent Obra Social(a càrrec del dept. de publicacions)Plaça de Sant Doménec 2446870 OntinyentTel: 96 291 91 00http://www.caixaontinyent.es

Casa Museu “Pintor José Segrelles”Plaça Pintor Segrelles 1346860 AlbaidaTel: 96 239 00 40 / 96 239 01 88

Colla de Castellers “Ball dels Locos”C/ Pintor Sorolla 646850 L’OlleriaTel: 96 220 04 77 / 651 80 78 12

Coordinadora Ecologistade la Vall d'Albaida.Apartat de correus 15846860 AlbaidaTel: 96 290 06 94

Diari "El Crònica"C/ Manuel Simó Marin 10. Planta Baixa46870 OntinyentTel: 96 291 50 00

Diari Electrònic “Vilaweb Ontinyent”46870 OntinyentTel: 654 54 89 21http://vilaweb.com/ontinyent

Fundació Universitàriade la Vall d'AlbaidaC/ Joan XXIII 1046870 OntinyentTel: 96 291 19 23

InfovallC/ Manuel Simó Marin 14, 146870 OntinyentTel: 96 291 18 37http://www.infovall.com

Institut d'Estudis de la Vall d'AlbaidaC/ Sant Francesc 846870 OntinyentTel: 96 291 15 83

La Vall Bio S.A.T. C/ Carrero 546869 CarrícolaTel: 96 235 62 32

Mancomunitat de Municipisde la Vall d'AlbaidaC/ Sant Francesc 846870 OntinyentTel: 96 291 15 32http://www.mancovall.com

Manuel Tormo Ortiz “El Manyo”Arrop i tallaetes.C/ Torres 146830 BenigànimTel: 96 221 61 22

Museu Arqueològicd’Ontinyent i la Vall d'AlbaidaPlaça major 146870 OntinyentTel: 96 291 19 55

Museu ArqueològicMunicipal de Bocairent46880 BocairentTel: 96 235 00 14 (Ajuntament)

Museu Internacional de TitellesPalau dels Marquesos d'AlbaidaPlaça Major46860 AlbaidaTel: 96 239 01 86Fax: 96 290 06 67C. electrònic: albaida@xpress.es

Taller d’ocupació“El Taller dels majors”ADL Aielo de MalferitC/ Purísima 15. Baix46812 Aielo de MalferitTel: 96 290 43 76

Bibliografia

21

L’espèrit de l’Aigua

ALFONS LLORENÇ

Periodista i especialista en cultura popular

UAN ESCOLTA EL DEBAT AL VOLTANT DE L’AI-GUA que és el primer que li ve al cap?

R-Així, de sobte, em venen al capdues coses: una, és que l’aigua ésun bé que es furta als pobles rurals

de l’interior. Per fer més grans les ciutats i acabar dedestruir el nostre litoral, per a construir la mons-truosa "terra mítica" dels interessos i dels egoismes,es roba als pobles del secà un element natural coml’aigua que els podrien ajudar a seguir creant riquesao, al menys, contribuir a la pervivència d’aquell uni-vers harmònic en sí mateix que sempre ha sigutexemplar en l’aprofitament i reciclatge dels recursos.Al nostre pobre secà l’empobreixen més encara. Nosols s’emporten les troballes arqueològiques i altresbens del patrimoni històric o artístic a la capital de laprovíncia. Als necessitats els ho depreden tot. Aquestés un primer pensament que no puc evitar i l’altraidea és la desgràcia que suposa que el nostre tempsals déus els pose preu, que les meravelles antigues si-guen convertides en mercaderies. Hui, amb la divinaaigua es fan negocis, es compra i es ven, front a totun món màgic de creences, on no es deixava d’aprofi-tar saviament l’aigua, però on fins i tot els tabús o elsmites ajudaven al progrés i servien per a promoureaixò que ara denominem desenvolupament sosteni-ble, o ajudaven a les persones a viure més d’acordamb la natura.

P- M’agradaria que aprofundirem un poc en aquest mónde creences ancestrals al voltant de l’aigua que hui, al-menys per a certes generacions, és totalment desconegut?

R- És cert que les darreres generacions han nascutamb l’aixeta a casa i potser tenen un altra visió mésutilitaria de l’aigua, però encara hi ha molta gent queha conegut quan no hi havia aigua potable a les cases.Allò d’haver d’anar a per aigua tots els dies, de racio-nar-la estrictament, d’en plovent arreplegar-la, d’haverde traure’n rendiment de poqueta quantitat... Gentque hem vist a les mares carregades amb tota la buga-da des del llavador llunyà i pujant pesades costeres,perquè els anys de sequera calia anar a buscar la fonti el safareig més enllà. Tot un món on, per exemple,estava clar que ningú que tinguera al seu camp unafont l’escarbaria per veure si se’n podia traure més ai-gua, perquè es contava que si tu anaves furgant, allòmés normal fóra que perderes la fonteta.

Hi ha una llegenda molt bonica de l’Albufereta d’An-na: el senyor de Cervelló que va perseguint un cérvolentra dins d’una cova i veu tots els màgics sistemes,els aparells prodigiosos i les maquinaries meravellosesque la natura ha creat per a alimentar i regular el llacd’Anna. Esbalaït, impressionat i desconcertat el comtedecideix tapar l’entrada de la cova, perquè allò a mansde l’home podia ser molt perillós, si ho manipularasecaria l’Albufereta i podria passar set. Aquesta éscom un avís: en tractar-se de manantials, millor no to-car-ho. Altres llegendes i tradicions encara vives ma-nifesten com un residu el culte i el caràcter sagrat del’aigua. Però tenim el bateig, com a moment i rite d’iniciació, que ressucita, i que és paral·lel al gran mitedel Diluvi, on gràcies a les aigües, es recrea el món.Les benediccions es fan amb aigua. En molts llocs, el

«El nostre món actual

ha ficat preu als déus».

22

tres maig, Festa de la Santa Creu, es beneeixen els qua-tre punts cardinals dels termes. Es pensava que durant laSetmana Santa, al estar Jesucrist morint-se i ressuscitant,tenia molta faena i no podia controlar els dimonis i malsesperits que vagaven per tot arreu i calia exorcitzar-losamb aigua beneida. En la primavera es recorre a l’aiguaper a protegir-se del mal. El caràcter sagrat es tan vellcom la persona humana i es troba tant en les religionspre-cristianes com en les tradicions cristianes. I, a nivellpopular, trobem, fins i tot, que alguns déus de l’aigua es-tan encara presents i vius en determinats llocs màgics.

P- Parle’ns de ritus i tradicions que ens recorden el caràctersagrat de l’aigua..

R-Per exemple, al meu poble, Planes, al Barranc de l’En-cantada, està el lloc conegut com el Toll de l’Estret, quesegurament és un antic ninfarum, un temple dedicat a lesnimfes, esperits protectors de les aigües i allí, segons unallegenda, viu una dona, mig dona i mig peix, que cadacent anys, la nit de San Joan, a les dotze en punt, s’hi apa-reix. L’última vegada es va aparéixer a un home que ana-va a moldre al Molí de l’Almadec. La sirena, la "dona d’ai-gua" li va donar a triar entre quedar-se amb ella -l’esperitde l’aigua- o donar-li una pinteta d’or que li arreplegavaels cabells. L´home, mesquí i variciòs, va preferir la pinte-ta d’or i la nàiade li la donà al temps que li deia: "si m’ha-gueres preferit a mi, hauríem viscut eternament al palauencantat que tinc ací baix tot plé de riqueses". La prime-ra lectura de la llegenda és allò castellà de que la avaríciarompe el saco, i la segona, podria ser que els coneixe-ments superficials aprofiten per a poc, son fàcils d’adqui-rir, però que la saviesa de debò costa molt més de bus-car, està més amagada i és més enriquidora que l’or.

Cabanilles recull aquesta llegenda, però clar, un homeil·lustrat com ell, diu que això són coses pròpies de gentilletrada i rústica. També Cabanilles recull una noticiad’aquell mateix lloc molt interessant. Va veure tres creusamb una data, 1573. Eixes tres creus de la manera que

ho conta Cabanilles, segurament indicaven que havien exorcisat allò. Perquè?, perquèles dones, la nit de San Joan, independentment de que els isquera o no la nimfa als ho-mes, anaven allí a rentar-se les seues parts més nobles i íntimes, els pits i la vulva, perafavorir la fecunditat, per a poder engendrar fills, i això vol dir que continuaven un cul-te antic i per això la Inquisició va intervindre.

Sant Vicent de Llíria és també un lloc màgic relacionat amb l’agua i un antic nimfarum,que, en aquest cas, va ser beneit per Sant Vicent Ferrer, al qual se l’atribueix la inven-ció d’aquella aigua i la promesa de que no s’assecaria mai. Això també passa en Teuladaamb la Font Santa –que es va assecar l’any passat i crec que enguany torna a brollar–on Sant Vicent Ferrer també va profetitzar que sempre rajaria.Sant Vicent és, comveus, un sant protector de les aigües, un sant aiguader, de fet la gent de València ha tin-gut les aigües de sa casa natalícia com a màgiques, i concretament, es gastaven quan unxiquet tardava molt en parlar. Clar, com ell havia sigut un orador tan excel·lent!.

En Orito, a Montfort (Alacantí) és San Pascual Bailón, el que beneeix una altra fontsanta. En Algemesí està la Mare de Deu de la Salut, que realment seria la Mare de Deude la Font de la Salut. En Traiguera també hi ha la Font de la Salut protegida per unaMare de Deu trobada. A Castellfort és impressionant el santuari de la Mare de Deude la Font, on fan una de les parades emblemàtiques els Peregrins de Catí, una rome-ria que, entre altres coses, demana aigua, com la dels Pelegrins de les Useres, aiguaper als bladars, per a que retorne la vida plena. Entre els llocs que encara mantenen elcaràcter sagrat de les aigües i de les fonts, està també el de la Vallivana de Morella,una Mare de Deu trobada en una cova amb una font. La Mare de Deu de la Misericòr-dia, de Borriana, va aparèixer en un estany, el “Clot” sota una campana. Un lloc sagratque és una llacuna, com en els cultes griàlics dels druides amb el antiquíssim mite delGrial, el Sant Calze, és a dir, el recipient, que és úter matern que produeix vida.

Queden, doncs, tota una sèrie d’indicis del caràcter màgic i sagrat que sempre hatingut l’aigua. Els rituals antics també i, molts, d’origen pagà, majoritàriament, es con-centren en la primavera, com les grans peregrinacions i romeries, i com Sant Jordi,que porta la pluja -en Alcoi és senyal de bon averany que ploga per sant Jordi- i queve a ser el vent -el calent i humit Zèfir- que transporta els núvols per a regar elssembrats. A més, la mort del Drac és la mort de l’hivern i el salvament de la donze-lla és el triomf de la primavera. En tots el mites on s’ofrenaven donzelles el que espretenia era alimentar les fonts, les donzelles com, les aigües, com la lluna són elssímbols de la fertilitat, i el seu sacrifici i el seu culte ens asseguren una bona collita.Les dites populars en açò són molt clares: “Abril mullat de pans ve carregat” o “Ai-gua de maig, pa per a tot l’any”.

23

CO

OP

ER

AC

IÓN

TR

AN

SNAC

ION

AL

N 1997, LA COMISION

Europea (DirecciónGeneral de MedioAmbiente) publicóuna convocatoria depropuestas para to-

mar medidas generales para edu-car y aumentar la conciencia en eldominio del medioambiente. Ca-torce miembros de la Red Euro-pea de Información y AnimaciónRural -entre ellos el CRIE- y sussocios de nueve países de laUnión Europea presentaron unapropuesta común coordinada porel centro Forum Franken (Alema-nia). Este grupo de colectivos eli-gieron el tema “PROTECCIÓN DELAGUA” para sus acciones con la in-tención de educar y acrecentar laconciencia sobre el problema delagua. La meta de este proyectofue sensibilizar a los difernetesgrupos poblacionales concernidospor la protección del agua contrala contaminación y para la utiliza-ción sostenible de los recursosacuíferos y presentar solucionesposibles para contribuir a una me-jora permanente de las condicio-nes ecológicas.

La finalidad de cada colectivo fuedar a conocer en su región prácti-cas de gestión del agua respetuo-sas con el medio ambiente. Desdeel CRIE decidimos centrarnos endinamizar información sobre“Buenas prácticas agrícolas enca-minadas a evitar la contaminacióny la escasez del agua”. Para llevar-lo a cabo se editó una serie deocho dípticos con buenas prácti-cas agrícolas, se puso en marchauna página en internet, se organi-zó una exposición itinerante y serealizaron mesas redondas con losagentes implicados en el tema.

El objetivo de la cooperacióntransnacional de las catorce regio-nes participantes fue la transferen-cia de conocimientos sobre méto-dos de gestión del agua respetuo-sos con el medio ambiente queestán llevando a cabo en otras re-giones europeas y quizá son deaplicación en las restantes. Ahora,con motivo de la carpeta de RU-RALIA dedicada al agua hemosseleccionado algunas de esas ex-periencias que nos parecen intere-santes.

Experiencias con el agua

UNA DEPURADORA QUE DA MUCHO JUEGO

CAMINO DE SIRGA

AGUAS SUBTERRANEAS

AHORRO DE AGUA EN AGRICULTURA

RIOS: VIDA EN MOVIMIENTO

24

Una depuradora

que da mucho

juego

CRIT

OS SISTEMAS DE DE-puración por lagu-naje se han exten-dido durante losúltimos años y soncada vez más po-

pulares. Estos sistemas, que reco-gen tradiciones de diferentes pun-tos del globo, consisten en una se-rie de lagunas en las que diferen-tes plantas y filtros consiguen, imi-tando a la naturaleza, depuraraguas contaminadas con un bajoconsumo energético. Además delbajo coste energético de estasinstalaciones, existen otras venta-jas como son la creación de pun-tos húmedos útiles para la fauna yflora locales y que en algunos ca-sos pueden generar produccionesalternativas de interés económico(limos para abonos, forrajes paraanimales, cría de animales acuáti-cos en las balsas finales, etc...)

En 1985 el municipio de Roche-fort, en Poitu-Charentes (Oestede Francia), se encontró con lanecesidad de aumentar la capaci-dad de trabajo de su depuradora

de aguas residuales que era poraquel entonces de 4.000 m3 / día(más o menos el volumen deaguas residuales generado por unapoblación de 20.000 personas)hasta 7.000 m3 / día (más o menosel volumen de aguas residuales ge-neradas por una población de35.000 personas). La depuradorase encontraba además cerca delestuario del rio Charente. Se ini-ciaron una serie de estudios paradeterminar cuál era el mejor pro-cedimiento a seguir partiendo detres criterios básicos de selección:1) Inversión, 2) Costes de funcio-namiento y 3) resultados en mate-ria de tratamientos bacteriológi-cos (ya que en sus cercanías seencontraba un balneario y variosbancos de producción de ostras).Finalmente se optó por aplicar ellagunaje como método ideal yaque según los encargados delmantenimiento permite dividirpor 20 el coste energético y porsus óptimos resultados bacterio-lógicos.

El hecho de que en la ciudad exis-ta una red que permite separar lasaguas de arroyada del resto y quelas empresas estén dotadas de sis-temas de pretratamiento permiteque la contaminación a tratarprincipalmente sea de origen or-gánico.

El equipo de gestión del cercanoecopunto (ecosite) de Mece cola-

boró en la concepción del proyec-to y permitió que se transfiriesetecnología y conocimientos deuna experiencia a la otra.

La construcción de la depuradoraactual se llevó cabo en los años1987 y 1988 y comenzó a funcio-nar el año siguiente, cumpliendolos objetivos ambientales que se lehabían marcado. El montaje técni-co consiste en 35 hectáreas de la-gunas en las que por métodos na-turales se depositan o depuran lasaguas residuales. El hecho de quese encuentren en las cercanías deun río y las marismas de su estua-rio permite reducir mucho el im-pacto paisajístico que de por si yaes bajo en una obra de estas ca-racterísticas. Gran parte de laenergía eléctrica que consume seelabora a partir de materiales ob-tenidos de los lodos. Aunque eldestino principal de estos lodos,por su origen orgánico, es mayori-tariamente servir de abono a losagricultores de la zona. La propiaciudad los mezcla con restos ve-getales y los utiliza para el abona-do de sus jardines y espacios ver-des, causando un nuevo ahorro yaque se evita la compra y transpor-te de abonos de otras zonas. Elahorro de energía y mantenimien-to en la planta permite que el ca-non por saneamiento que se co-bra a los vecinos haya disminuido,manteniéndose el mismo preciode 1994 a 1998.

Sin embargo la depuradora ha co-menzado a ejercer funciones másallá de las simplemente depurati-vas. La existencia de agua y vege-tación ha permitido que la zona setransformase en un punto de es-pecial interés ecológico. En 1990se firmó un acuerdo con la Liguepour la Protection des Oiseaux(Liga para la protección de lasaves) por el cuál ésta pasaba agestionar dos lagunas para la aco-gida y protección de aves migrato-rias. Con esta actividad comple-mentaria se ha generado un em-pleo a tiempo completo y la posi-bilidad de que grupos de jóveneslleven a cabo actividades de volun-tariado ambiental.

Sin embargo, esta dinámica deaprovechamiento ambiental de ladepuradora no se ha detenidoaquí. Las lagunas fueron declara-das polos naturales de Charente –Maritime en 1995. Esta calificacióninstitucional agrupa a doce puntosde interés ambiental en este de-partamento (equivalente a unaprovincia española) que constitu-yen una red de trabajo con publi-caciones comunes y una serie deprotocolos para la acogida de visi-tantes. La construcción de una se-rie de equipamientos complemen-tarios (salas de presentaciones,observatorios, etc...) permitenque la estación de lagunaje seatambién un centro pedagógico yde observación ambiental. Los vi-

25

sitantes reciben información du-rante las visitas sobre la depura-ción de aguas, el ahorro energéti-co y sobre las aves. En 1997 elcentro vendió 10.000 entradas ydesde 1998 existen infraestructu-ras que permiten las visitas de ma-nera permanente sin la necesidadde una cita previa. Los visitantesson mayoritariamente escolares(un 50% de las visitas son alumnosde primaria y un 30% alumnos desecundaria) aunque el gran públi-co también tiene un cierto peso(20% de las visitas).

En la actualidad se está estudiandocomo ampliar el rendimiento eco-nómico de las balsas de lagunaje,la ciudad de Rochefort y SEMDAC(La Socieda de Economía Mixtapara el Desarrollo de la Acuicultu-ra en Charente – Maritime) sehan asociado con la cámara de co-mercio local y otras institucionescientíficas y de crédito para estu-diar las posibilidades de implanta-ción y viabilidad de empresas decomercialización del plancton delas balsas y de los lodos, construc-ción de piscifactorias, etc... Paraello se ha contratado un dinamiza-

dor que se encarga de esta tareadesde 1998.

La construcción de esta depura-dora ha permitido crear un polode desarrollo en torno a esta zo-na húmeda, ya que además de lasmejoras en las condiciones de vi-da y descensos en los costes delagua ha permitido la creación ymantenimiento de actividadeseconómicas estrechamente rela-cionadas con la calidad ambiental(acuicultura, zonas de baño, etc...)y la ampliación y diversificación dela oferta turística de la zona.

Camino deSirga

FUENTE: CRIT

L AGUA HA SIDO UTI-lizada de muchasformas diferentesa lo largo de lahistoria. Una deellas, los caminos

de sirga son hoy un recuerdo delpasado en la mayoría de nuestroterritorio, pero no hace mucho,antes de la motorización de lostransportes y la construcción degrandes presas en los ríos, era unmedio bastante común de movermercancías con poco esfuerzo.Para aquellos que no estén familia-rizados con el término debemosde explicar que los caminos desirga consistían en el arrastre debalsas con mercancías por cursosfluviales mediante tracción animal,con lo cual se conseguía un consi-derable ahorro de energía graciasa la disminución del rozamiento.

En el departamento de la Manche(Baja Normandía, Norte de Fran-cia) el río Vire había sido el cen-tro de muchas cosas tradicional-mente, un importante camino desirga hasta los años 20, una im-portante reserva de pesca y el ejecentral en torno al que se organi-zaba una red de muelles, molinos,

26

esclusas, etc... Sin embargo, desdela construcción del ferrocarril to-do este patrimonio permanecía endesuso y había pasado en su ma-yor parte a manos privadas. Ade-más la zona sufre desde hace añosuna crisis que se refleja claramen-te en la alta tasa de envejecimien-to del territorio.

En 1994 el consejo general del de-partamento decidió que había lle-

gado la hora de recuperar este pa-trimonio con el fin de reforzar elsentimiento de pertenencia de lapoblación respecto a su territorioy de crear un eje de desarrollo tu-rístico en torno al río Vire. ElGrupo de Acción Local LEADER II“Valvire” decidió echar el resto enel proyecto y creó de manera in-formal un equipo de expertos delas diferentes administraciones pa-ra que concibiesen un proyectocoherente y con perspectivas deéxito. Los fondos de LEADER per-mitieron la financiación del pro-yecto y permitieron reunir a todoslos agentes sociales del territorioalrededor del proyecto, ya que elúnico punto en común de todosellos y sus municipios es el encon-trarse en las riberas del Vire.

El proyecto comenzó rápidamentea concretarse en una serie de áre-as paralelas una de las más impor-tantes fue la de la mejora de la ca-lidad de las aguas, ya que se com-prendió que difícilmente se podíahacer nada de provecho si no secontaba con un río que cumplieseunos estrictos parámetros de cali-dad. En este sentido se comenzó atrabajar con las entidades locales,empresas y agricultores para quecomprendiesen que junto a la ne-cesidad de un agua de calidad paradesarrollar actividades alternativastambién cabía disponer de agualimpia para poder disfrutar de unacalidad de vida digna. Por ello, se

realizaron diversos trabajos demejora del cauce y de la vegeta-ción de las riberas.

Otro punto importante de trabajofue la recuperación al completodel antiguo camino de sirga y to-das las infraestructuras que leacompañaban. En este campo seseñalizó el río y se potenció supapel como vía de desplazamientoy acceso al resto de actividades adesarrollar en el río y sus riberas.Otras actividades que se han de-sarrollado se han centrado en tor-no a la oferta turística de a zona.En este campo se apoyó la crea-ción de infraestructuras de aloja-miento mediante la construcciónde albergues y el aumento de laoferta de turismo rural en casasparticulares. El siguiente campo deacción, muy vinculado al anterior,es el de el apoyo a las actividadesde tiempo libre y deportes. Se se-ñalizaron y acondicionaron zonaspara kayak y canoa, para equita-ción y se decidió potenciar espe-cialmente el sector de la pesca de-portiva mediante la creación deun observatorio de la pesca y dediversas infraestructuras de apoyoa los pescadores. También se haoptado por la señalización de sen-deros temáticos y ambientales entorno al río y por la edición demateriales de apoyo. Otra activi-dad que se ha potenciado es la dela escalada deportiva.

Todas estas actuaciones fueronobjeto de un estudio y debateprevio por parte de las partes in-teresadas ya que muchas vecesera necesario ofrecer solucionespara intereses contrapuestos, co-mo por ejemplo la separación cla-ra de actividades para que pesca-dores y remeros no se estorbasenmutuamente.

El resultado es que hoy en día elterritorio dispone de una herra-mienta de desarrollo, el camino desirga, preparada para funcionar.Por ello se ha comenzado ya a de-sarrollar las diferentes actividadesprevistas. Uno de los proyectosmás interesantes es el de utilizarel camino de sirga como soportepara actividades deportivas y cul-turales (iniciación a la pesca, ex-posiciones, actuaciones musicales,etc...), lugar de educación ambien-tal para jóvenes.

Actualmente existe una asociacióndenominada SMVV que se dedicaa la gestión de este útil y a coordi-nar y dinamizar las actuacionessobre el territorio. El grado demovilización social en torno alproyecto es tan grande y diversoque se ha optado por crear gru-pos de trabajo específicos para ca-da área de trabajo y por contratara una persona para que se dedi-que exclusivamente a la gestión ycontrol de calidad del agua.

Aguassubterráneas

LOTTE LAURSEN

Carrefour Jelling (Dinamarca)

URANTE EL AÑO

1998 C.R.I.E. par-ticipó junto aotros centros dela red Carrefouren un programa

dirigido a difundir información so-bre un uso más sostenible delagua. Una de las experiencias másinteresantes de dicho programa sedesarrolló en los municipios dane-ses de Hedensted y Vejle. En 1993estos dos ayuntamientos y las au-toridades provinciales decidieroniniciar una serie de actividades en-caminadas a la protección de unacuífero subterráneo emplazadobajo ambas localidades. Este acuí-fero es conocido como el acuíferode Lysholt y el acuerdo firmadoentre las tres partes es conocidoen Dinamarca como el "Pacto deLysholt". Este acuerdo es único enla zona porque es un paso muyconcreto hacia la protección delas aguas subterráneas y porqueen ninguna otra zona de la regiónlas autoridades se han decidido apriorizar la protección de lasaguas.

El Pacto de Lysholt tiene tres par-tes principales. La primera de ellasse centra en la captación de lasaguas del acuífero. En este aparta-do se considera que la protecciónde las aguas del acuífero es priori-taria frente a posibles usos quecomporten riesgos de polución.Cualquier decisión de establecerun nuevo uso en la zona que pue-da implicar un riesgo contaminan-te deberá de ir acompañada de unestudio que demuestre que noexisten amenazas para el acuíferoy que será posible prevenir y con-trolar cualquier tipo de contami-

nación. Otro de los aspectos im-portantes en este campo es quese da absoluta prioridad a las cap-taciones de aguas destinadas alconsumo humano frente a otrosposibles usos como los industria-les. Además se ha prohibido queen la zona de captación del acuífe-ro se creen instalaciones que pue-dan tener cualquier efecto negati-vo sobre las aguas subterráneas.También se evita que en la zonade captación se instale cualquierade las siguientes infraestructuras:viviendas, nuevos alcantarillados,tanques de combustible enterra-

dos, tuberías, plantas de percola-ción, actividades que supongan laremoción de las capas superficia-les del suelo y cualquier otra acti-vidad que pueda suponer unaamenaza para la calidad de lasaguas del acuífero. La monitoriza-ción y limpieza de la contamina-ción que amenaza a las aguas sub-terráneas son prioritarios al igualque la renovación del sistema dealcantarillado en el área del acuífe-ro de Lysholt.

La segunda parte del pacto se re-fiere a la serie de medidas

28

Ahorro de

agua en

agricultura

CARLA CAVALLINI Y DANIELA ADDIS

Carrefour Emilia

URANTE EL AÑO

1998 C.R.I.E. parti-cipó junto a otroscentros de la redCarrefour en unprograma dirigido

a difundir información sobre unuso más sostenible del agua. Unade las experiencias más interesan-tes de dicho programa se desarro-lló en la región italiana deRegio–Emilia.

El agua es un recurso precioso y li-mitado. Su uso civil, agrario o in-dustrial esta creciendo de maneramuy rápida y con frecuencia endesconocimiento de los despilfa-rros que se podrían prevenir. En laregión de Emilia-Romagna la agri-cultura es uno de los sectoresprincipales y es bien conocida enel resto de Italia tanto por la im-portancia de su patrimonio ruralcomo por el elevado grado decompromiso respecto a los pro-blemas ambientales ligados a laagricultura. La ganadería y verdu-ras son a partes iguales las princi-

establecidas por parte de las auto-ridades locales y regionales con elobjetivo de proteger el abasteci-miento futuro de aguas potablesen relación a la instalación de nue-vas empresas e industrias en elárea de Lysholt. Estas medidas serecogen en los siguientes puntos:

1. Protección catódica de los tan-ques enterrados e el suelo conun volumen superior a los seismetros cúbicos y con una ins-pección cada 10 años.

2. Todos los tanques enterradosdeben de contar con paredesdobles.

3. Instalación de una membranabajo las tuberías y tanques conconducciones hacia un tanquede inspección con el fin de de-tectar posibles vertidos.

4. Sólo se permite que se entierrendepósitos subterráneos con unacapacidad superior a los 6 me-tros cúbicos debiéndose empla-zar el resto en superficie.

5. Todas las áreas con riesgo de fil-traciones de materiales peligro-sos para el acuífero deben deestar cubiertas con un materialque impida la filtración de losresiduos peligrosos al suelo yque asegure un acceso y limpie-za sencillos de dichos residuos.

6. En las edificaciones, las líneas deconducción de agua no debende estar en nunca bajo el suelo.

7. Las tuberías enterradas debende estar construidas de PVC y

deben de disponer de cubiertasremovibles a fin de facilitar lasinspecciones.

El tercer punto del pacto se refie-re a las empresas y granjas exis-tentes antes de la firma del acuer-do de Lysholt. Las autoridades lo-cales fijaron una normativa paraestos establecimientos que se basaen los siguientes puntos:

1. Cada año se procede a una ins-pección de las empresas conriesgos ambientales y de lasgranjas con animales. Las gran-jas sin animales se inspeccionanen años alternos.

2. Se efectúan controles separa-dos para garantizar que el usode pesticidas en las explotacio-nes agropecuarias está a cargode personal cualificado y auto-rizado.

3. Todos los separadores de acei-tes se deben de vaciar al menosuna vez al año.

4. Todas las fosas sépticas se de-ben de vaciar una vez al año.

La experiencia de Vejle y Hedens-ted nos muestra que la calidad delas aguas está en función de nues-tra capacidad para asumir que sonnuestras actividades las que lascontaminan y que cualquier políti-ca que se desarrolle en este cam-po debe de tener como leiv motivprincipal la prevención de los posi-bles riesgos.

pales producciones regionales,por ello no debe de sorprenderque el consumo de agua sea masi-vo por parte de este sector, lle-gando a ser el 60% del consumototal regional. Sin embargo, el in-cremento del uso del agua enagricultura comporta un aumentode la contaminación y una dismi-nución de los recursos.

La abundancia de agua de la quedisfruta la región hoy en día es larazón principal de la indiferenciacon la que la gente acoge cual-quier demanda relativa al ahorrode agua. El hecho de que existauna gran disponibilidad de recur-sos hídricos hace creer a los agen-tes implicados en el sector agrarioque esta situación va a mantener-se siempre y la malgastan sin nin-gún tipo de contemplación. Cree-mos que el uso inadecuado delagua no es fruto del oportunismosino de la ignorancia y de la pocaatención prestada a un problemaque parece lejano.

También hubimos de tener encuenta la diferencia en la informa-ción disponible entre las zonas ur-banas y las rurales: Mientras quela población urbana dispone de in-formación abundante y constantesobre temas ambientales y conocemétodos de ahorro de agua, enlas zonas rurales la mayoría de lapoblación permanece al margentanto de las publicaciones sobre

temas ambientales como de losmétodos de buenas prácticas parael ahorro de agua. Por ello el Ca-rrefour de Emilia decidió no desa-rrollar acciones experimentales ode demostración, sino poner enmarcha una campaña informativaintensiva dirigida a agricultores ydemás agentes del sector. Ade-más, muchas de las prácticas tradi-cionales agrarias en la región, queno han sido actualizadas a la nuevasituación tecnológica, no ofrecenresultados ambientales satisfacto-rios. Por ello era necesario que laagricultura, como el principal con-sumidor de agua, ahorrase aguamediante medidas de protección yprevención de la contaminaciónde las aguas; la cual está causadaen muchas ocasiones por un usoexcesivo de fertilizantes o pestici-das. Los objetivos que se marcó elCarrefour Emilia eran incentivar elinterés de la población sobre laspolíticas comunitarias y el desa-rrollo sostenible mediante la dis-tribución de información sobresalvaguarda ambiental a las autori-dades locales, sindicatos agrarios,agricultores y población rural engeneral, la promoción de la agri-cultura y de las oportunidades deapoyo económico que ofrece laU.E. para la solución de problemasambientales.

El proyecto que desarrolló el Ca-rrefour de Emilia tuvo tres gran-des entre abril y diciembre de

1998. En primer lugar la publica-ción de una investigación titulada"Protección de las aguas superfi-ciales y subterráneas en la políticaeuropea" desarrollada por miem-bros de la plantilla del Carrefour.Los resultados de esta investiga-ción realzan la necesidad de quelos ciudadanos y organizacionesmedioambientales se impliquenmás en el proceso para poder ob-tener una auténtica protección entérminos de ahorro de agua yprevención de su contaminación.En segundo lugar la organizaciónde una serie de siete encuentrosde agentes del sector agrario ydel medio rural de Reggio – Emi-lia, Módena y alrededores. El or-ganizador de los encuentros fuePaolo Mannini un experto en elahorro de agua. Los encuentrostuvieron lugar en diferentes locali-dades en el área y los temas serelacionaban con la prevención ycontención de la contaminaciónde las aguas. Y finalmente la publi-cación de un folleto titulado"Ahorremos agua y defendámoslade la contaminación protegiendoel ambiente". Este folleto se dis-tribuyó en los encuentros y fueenviado por correo a más de cua-tro mil agricultores de la zona.

Se realizó con el fin de recordaruna serie de reglas básicas parabuenas prácticas agronómicas ge-nerales, aunque prestando una es-pecial atención a aspectos relacio-

29

30

el mantenimiento de los ecosiste-mas fluviales.

Las estrategias de desarrollo ruralque se están poniendo en marchaen la zonas rurales no pueden de-jar de lado esta problemática. Elrío, su salud, su biodiversidad, subagaje cultural, sus tradiciones,son aspectos de la vida de nues-tras comarcas que necesitan serrecuperados y revalorizados. Lapoblación rural cada vez participamás en este proceso de desarrollosostenible, y en el futuro que éstaquiere para su zona el río desem-peña un papel protagonista.

El proyecto de cooperación trans-nacional "Ríos: vida en movimien-to", en el cual participan el Grupode Acción Comarcal Serranía -Rincón de Ademuz junto con elgrupo LEADER británico NorthPennines, tiene como objetivo larecuperación de los ríos para inte-grarlos en la vida de los pueblos.Las acciones se dividen en cuatrocapítulos: recuperar la salud delrío, su biodiversidad, el vínculohombre-río y, por último, recupe-rar el río como lugar de ocio sos-tenible.

El primer capítulo de acciones co-rresponde a una problemáticaconcreta: la contaminación del ríopor vertidos industriales y domés-ticos, sumada a la poca sensibili-dad al respecto por parte de la

nados con el riego y con el mane-jo de ganados. En este sentido lostextos del folleto se centran enpresentar la importancia de lapreservación del medio y ofreceinformación de interés y prácticasobre la irrigación: Como ahorraragua durante el riego, los diferen-tes métodos de irrigación adapta-dos a los diferentes escenarios na-turales de la región, los caudalesde agua a utilizar durante el riego,las combinaciones más adecuadasde fertilizantes y riego, calenda-rios de cuándo es el mejor mo-mento para el riego atendiendo acriterios de calidad y de ahorrode agua y cuáles son las mejoresherramientas para utilizar durantela fertilización.

Puede que estas acciones parez-can simples y genéricas pero elCarrefour Emilia considera que esnecesaria una buena educaciónambiental, sobre todo si tenemosen cuenta que la población de lazona desconoce aún en gran me-dida y presta poca atención a laspolíticas de mejora de la calidad yprotección del medio ambiente.

Ríos:Vida enmovimiento

PROYECTO DECOOPERACION

TRANSNACIONAL

MARIA JOSÉ PAYÀ ADDIS

Equipo de Gerencia de Acción ComarcalSerranía-Rincón de Ademuz

OS RIOS, QUE TRADI-cionalmente han si-do un eje de rique-za y de vida, hanperdido en las últi-mas décadas suprotagonismo. Los

antiguos molinos y norias, que uti-lizaban la fuerza del agua para rea-lizar su trabajo, han sido reempla-zados por industrias que utilizan elrío como diluyente de sus dese-chos contaminantes. La agricultu-ra, que antaño se concentraba entorno a ríos y fuentes, se ve ahoraextendida por todas partes graciasa las obras hidráulicas y los pozos,y devuelve al subsuelo y a los ríosel agua contaminada con nitratos ypesticidas. La vida que se desarro-llaba alrededor de los ríos se havisto menguada conforme el pro-greso avanzaba, y factores como lacontaminación y las presas y em-balses han sido muy negativos para

población y de las autoridades. Lalínea de trabajo elegida ha sido lade la sensibilización de la pobla-ción, sobre todo del público infan-til y juvenil. Para ello se está edi-tando material educativo y divul-gativo sobre el río y las actitudespositivas de cara al medio ambien-te: libro ilustrado, juego, fichas di-dácticas y vídeo (todo el materialse edita simultáneamente en inglésy español). También se cuenta conuna exposición que puede ser so-licitada por colegios y ayuntamien-tos.

Siguiendo con el tema de la saluddel río se ha iniciado una serie detrabajos encaminados a detectarlos principales problemas de de-gradación, destrucción de hábi-tats, etc. y a subsanarlos en la me-dida de lo posible. Los campos detrabajo realizados en el Rincón deAdemuz y en Allendale (Inglate-rra) han servido para compartirconocimientos y experiencias, ypara trabajar conjuntamente enproyectos de estudio y recupera-ción de ecosistemas fluviales.

Para recuperar la biodiversidad delrío se ha comenzado por la reali-zación de estudios científicos so-bre diversas especies autóctonas(nutria, trucha autóctona y can-grejo de río), estudios que servi-rán para planificar posteriores ac-tuaciones de preservación de es-tas especies. Otra actuación, enca-

31

minada ésta a la preservación de lavegetación de ribera, es el estable-cimiento de un vivero de vegeta-ción riparia que pueda ser utiliza-do en repoblaciones de riberas.

Un aspecto que pensamos es im-portante valorizar es la relaciónque el hombre y los asentamien-tos humanos han tenido tradicio-

nalmente con el río, relación queha sido intensa pese a que ahoravivamos prácticamente de espal-das a él. Se están recopilando tra-diciones, historias, canciones, etc.que hablen del río y el agua, almismo tiempo que se da valor aelementos como molinos, norias,azudes, acequias, etc.

Por último la recuperación del ríocomo lugar de ocio sostenible esun deseo de todos los participan-tes en este proyecto, que soña-mos con ver nuestros ríos y ribe-ras convertidos en un espacio na-tural respetado y protegido portodos, y donde se utilicen sus re-cursos sin degradar el entorno.Para ello se está promocionando

la pesca sin muerte, y se proyec-tan sendas y rutas con el tema delagua y del río.

Más información:www.grupodeaccioncomarcal.comapartado LEADER II–proyectos enmarcha.

32

acción de la explotación minera enla zona. Otra de las cuestiones quepreocupa a los vecinos es que el pa-so de camiones por las cercanías dela población producirá ruidos, pol-vo y vibraciones (20 horas al día,300 días al año) que perturbarán latranquilidad y el bienestar de los ve-cinos y visitantes de Aras, y que, alno existir ningún obstáculo físicoentre la concesión minera y el pue-blo, el continúo trabajo en la explo-tación provocará que el polvo ensuspensión llegue hasta los hogaresde los areños, como ocurre en otraslocalidades de La Serranía, provo-cando problemas respiratorios y deotras índoles y perjudicando las ob-servaciones astronómicas desde elobservatorio que se encuentra situa-do en la Muela de Santa Catalina,centro de atracción turística y cien-tífica de Aras. Así también se veríaninterrumpidas dichas observacionessi llega el caso de que en la explota-ción minera se trabaje de noche.

Para cualquier comunicacióno adhesión diríjanse a:

Ayuntamiento de Aras.Tel. 96 210 20 01plazeta@teleline.es

PRIMERA INICIATIVALEGISLATIVA POPULAR EN LACOMUNIDAD VALENCIANA

La Comissió Promotora de la inicia-tiva legislativa popular “Per L’Hor-

También se recoge que el impactovisual de la explotación minera des-de el núcleo urbano y accesos desdela carretera comarcal CV-35 es to-tal, rompiendo el paisaje de monta-ña que caracteriza la zona y que lohace atractivo desde el punto de vis-ta del turismo de interior. La rique-za de este paisaje está favoreciendola inversión en este tipo de turismopor parte de promotores privados,lo que ayudará al mantenimiento dela población en una zona en granregresión poblacional. Otros argu-mentos de la población insisten enque desde el punto de vista ambien-tal, paisajístico y cultural suponeuna agresión hacia el pueblo deAras, por cuanto la Muela de SantaCatalina tiene un gran valor senti-mental para los areños y medioam-biental para todo aquel que disfrutade su entorno natural. En la zona dela explotación minera se encuentranademás numerosos yacimientos ar-queológicos de gran valor cultural ysentimental, como son: un pobladode la Edad del Bronce, un pobladoibérico, restos de cerámica árabe eiberoromana, etc; y también se en-cuentran allí los acuíferos que sumi-nistran el agua potable a la localidadde Aras y a la aldea de Losilla pu-diendo peligrar su existencia por la

LA SERRANÍA SIGUELUCHANDO POR SU FUTURO

La Coordinadora Por una SerraníaViva, convocó una manifestación elpasado 8 de Junio en la ciudad deValencia. La concentración se cele-bró para protestar por la efusión devertederos de todo tipo y minería acielo abierto en la comarca. Comorasgo diferencial destacar que pue-blos como Aras de Alpuente se que-daron completamente vacíos y contodos los comercios y establecimien-tos cerrados porque el apoyo a la lu-cha es prácticamente unánime, asícomo la presencia de mucha gentede la tercera edad en la manifesta-ción. La Coordinadora ha presenta-do y animado a los vecinos y demásciudadanos de la Comunidad Va-lenciana ha presentar alegacionescontra la reapertura de la actividadextractiva en la mina SANTA AU-RELIA, localizada en la Muela deSANTA CATALINA de Aras (Va-lencia). Las alegaciones se basan enque la localidad de Aras de Alpuen-te está inmersa en un proyecto depotenciación del turismo rural in-compatible totalmente con una po-lítica de destrucción del paisaje.

ta” ha logrado su objetivo y ya po-demos decir que se ha dado un pasomás en ese camino democratizaciónde la gestión del territorio en el quese hayan implicados muchas plata-formas y movimientos ciudadanosen el medio rural y urbano. LaHuerta de Valencia es un patromo-nio histórico cultural, natural yagrícola de gran valor frente al quese ha desarrollado desde 1960 uncrecimiento urbanístico depredadoren el área metropolitana de Valen-cia: en sólo cuarenta años ha desa-parecido cerca del 50% de la Huer-ta. Para frenar esta pérdida irrepara-ble de producción agrícola, paisaje,saberes tradicionales y cultura pro-pia, una parte importante de ciuda-danos y ciudadanas de la Comuni-dad Valenciana se han movilizadorecogiendo firmas que solicitan a lasCortes Valencianas la aprobación deuna Ley reguladora del proceso deordenación y protección de la huer-ta de Valencia como Espacio Natu-ral Protegido, de acuerdo con la Ley11/1994, de 27 de diciembre, deEspacios Naturales Protegidos de laComunidad Valenciana. Esta reco-gida de firmas se ha culminado conéxito: hacían falta 50.000 firmas yla Plataforma PER L’HORTA yalleva contabilizadas 71.000. Se tratapues de la primera experiencia depromoción de una ley en las CortesValencianas por iniciativa popular,desde que en 1993 se aprobara laLey 5/1993 reguladora de la inicia-tiva legislativa popular en la Comu-

Cosas que pasan…

33

nidad Valenciana. Estas firmas hansalido de los pueblos de L’Horta pe-ro también de muchas comarcas delinterior, de plataformas y colectivossensibles ante esta problemática. Locierto es que se ha creado una red,un foro de comunicación entre dis-tintos territorios que promete darmucho de sí.

DIA INTERNACIONALDE LA LUCHA CAMPESINA

La PLATAFORMA RURAL–Alianzas por un Medio Rural Vi-vo– redactó, con la colaboración deotras organizaciones un manifiestoque sirvió de base para la reivindica-ción en el DIA INTERNACIO-NAL DE LA LUCHA CAMPESI-NA (17 de Abril) para exigir el de-recho a una alimentación sana y alalcance de todas las personas. Elmanifiesto recoge intereses como elreconocimiento de las semillas yotros recursos genéticos como patri-monio de la humanidad, el derechoa decidir sobre sus propios sistemasalimentarios, la abolición de las pa-tentes de la vida y la prohibición delas semillas muertas y otras tecnolo-gías que impiden al agricultor re-producir sus propias semillas.

Plataforma Rural del País Valencià.Tel. 96 147 20 29

plataformarural@teleline.es

demográfica”.El objetivo de las mis-mas es conocer el pasado y el pre-sente de la población de las comar-cas de interior de la Comunidad Va-lenciana, al tiempo que la búsquedade alternativas que favorezcan el de-sarrollo sostenible y aseguren la per-vivencia de la población en estasáreas. Las jornadas, que arrancancon una conferencia inagugural delCatedrático de Historia de la Cien-cia y de la Medicina, José Mª LópezPiñero, continua con cuatro ponen-cias más: “Població, familia i socie-tat a les comarques d’interior: unanàlisis històric” por Manuel Ardity Serafí Bernat; “Cambios demográ-ficos en las comarcas de interior du-rante la segunda mitad del sigloXX” por Salvador Palazón, “Unejemplo demográfico de comarca deinterior: la población en el Alto Pa-lancia” por Francisco Guerrero y Vi-cente Gómez, y finalmente “Alter-nativas socioeconómicas y Desarro-llo Sostenible” por Antonio Martí-nez Puche.

Más información: ICAPTel. 964 71 06 26, sólo los viernes

E-mail: icap@arrakis.es

MANTENER LA ESCUELA

El municipio de Aras de Alpuenteante el riesgo de perder la unidad deinfantil de su escuela, decidió tomarmedidas para evitarlo, por ello con-tacto con la ASOCIACION ES-PAÑOLA DE MUNICIPIOS

ES PREPARA UNA TROBADADE DONES RURALS

A les darreries de l’any passat, con-cretament el 21 de novembre del2000 va tenir lloc, a Requena l’en-contre de dones rurals: "Dona i em-pleament al medi rural", organitzatper Sàlvia, Associació de Dones Ru-rals vinculada a La Unió de Llaura-dors i Ramaders-COAG. Ens vamjuntar prop de 300 dones y la repre-sentació de les diverses comarquesva estar possible gràcies a l’organit-zació de tres itineraris d’autobúsque feien possible l’arribada des delsud, del nord i de les comarquescentrals. Actualment es continuatreballant en aquesta línia, i de bensegur que enguany es realitzarà altreencontre en algun indret del nostreterritori rural. Per a més informació:Departament de Formació de La Unióde Llaruadors i Ramaders-COA.

Tel. 96 186 16 25 / 14 52Tesa Giner

LAS COMARCASDE INTERIOR

Entre el 28 y 23 de septiembre secelebrarán en Segorbe, unas jorna-das organizadas por el Seminarid’Estudis sobre la població al PaísValencià, en colaboración con elInstituto de Cultura del Alto Palan-cia que llevan por título “Las Co-marcas de Interior: una perspectiva

CONTRA LA DESPOBLACIÓNcuya sede social se encuentra enAguaviva (Teruel), que estaba desa-rrollando un programa de NUE-VOS POBLADORES, basicamenteargentinos de origen español, se se-leccionó el perfil de la familia que sedeseaba recibir, en este caso prefe-rentemente con tres hijos en edadescolar, y se puso en marcha el me-canismo de selección de familia porla Asociación, este proceso que hadurado tres meses ha culminadocon la llegada de la primera familiaa este municipio, un matrimoniocon tres niñas: de seis y cuatro añosy de tres meses. El compromiso porparte de este Ayuntamiento es facili-tarle trabajo al cabeza de familia yuna vivienda que asegure una formade vida digna para todos los miem-bros de la familia.

CURS DE DIAGNÒSTICRURAL PARTICIPATIU

En setembre s’inicia un curs deDiagnòstic Rural Participatiu que escelebrarà en quatre jornades al llargede quatre mesos i en diferents em-plaçaments del mon rural valencià.El curs, organitzat per UniversitatJaume I-Vicerectorat de Cultura iDinamització formará als partici-pants en les tècniques i habilitatsnecesaries per la realización d’unDiagnòstic Rural Participatiu, un

34

corrent de pensament sobre el de-senvolupament rural iniciat a finalsde la dècada dels setanta, que vasorgir per a agilitar l'elaboració delsdiagnòstics socials i sobretot accele-rar les formes de recollida i proces-sament de dades, amb la finalitat deformular projectes de desenvolupa-ment rural. Es caracteritza per rea-litzar-se en equips multidisciplinars,per revalorar el coneixement delshabitants de les zones rurals, la par-ticipació local i el ràpid procés desíntesi dels resultats en un informe.Situa els habitants rurals com elsautèntics protagonistes de l'estudi.Són ells els que interpreten la seuapròpia realitat, amb el suport d’ungrup tècnic que proposa i facilital'autoanàlisi. El treball dels agentsexterns és el de catalitzar i ordenartot el procés d'informació, partici-pant en la formació de grups de tre-ball i en la gestió d'accions d'interèscol·lectiu, fins a col·locar els habi-tants locals en la possibilitat de de-cidir les seues pròpies accions de de-senvolupament.

Albert López MonfortTel. 964 72 88 72 / 73

amonfort@sg.uji.és

EL FUTURO DELA AGRICULTURA ENLA SERRANÍA Y RINCÓNDE ADEMUZ

El desarrollo rural tiene que ir de lamano de la agricultura. Esta es unade las conclusiones de las jornadas

agricultura va a seguir siendo im-portante en la Serranía y el Rincónde Ademuz. La producción de plan-tas aromáticas, la recuperación devariedades locales como la manzanaEsperiega, la elaboración de aceitede oliva ecológico y los planes decalidad agroalimentaria son iniciati-vas que muestran que, de maneralenta pero segura, las cosas estánempezando a cambiar.

Maria José PayáGAC Serranía-Rincón de Ademuz

PLAN ESTRATEGICO PARA LACOMARCA DEL ALTO PALANCIA

La Fundación Bancaja Segorbe hapuesto en marcha un plan para eldesarrollo del Alto Palancia quediagnosticará la situación socioeco-nómica del Alto Palancia y trazarálas estrategias a seguir para un de-sarrollo de la zona. Se pretendeanalizar cuáles son las característi-cas de la comarca, las debilidadesque presenta y las fortalezas a ex-plotar para alcanzar una situaciónidónea de desarrollo. La empresaGPR ideas y proyectos de consul-toría S.L. ha sido la delegada por laFundación Bancaja Segorbe para laredacción del plan estratégico, perotal y como han destacado los eco-nomistas que lideran el proyecto,José Luis Orduña y Agustín Rovi-ra, “no solamente se trata de que traba-jen los expertos, sino que todos los secto-res sociales que pueden o quieren decir

sobre el Futuro de la Agricultura enlas comarcas de La Serranía y delRincón de Ademuz que el Grupo deAcción Comarcal Serranía - Rincónde Ademuz ha celebrado dentro delproyecto de cooperación transnacio-nal “La Sostenibilidad de los Siste-mas Agrarios en las Zonas Ruralesdel Mediterráneo”. La agriculturaha sido, y es todavía, una actividadimportante en nuestras comarcas,no sólo desde el punto de vista eco-nómico, sino también en su vertien-te cultural, social y medioambiental.El objetivo de estas jornadas era, enplena época de globalización, dondeprima la rentabilidad económicapor encima de otras consideracio-nes, reflexionar sobre el estado ac-tual de la agricultura en nuestras co-marcas, y pensar hacia dónde cami-na, o hacia dónde nos gustaría quecaminase. Algunas de las conclusio-nes a las que se llegó fueron la granimportancia del capital humano,que estamos perdiendo y hay querecuperar e ilusionar con nuevosproyectos, la simbiosis agricultura-medio ambiente como algo funda-mental en nuestros territorios, laapuesta por la agricultura ecológicay los productos de calidad, y la ne-cesidad de transformar y comerciali-zar nuestras producciones, siendomás competitivos con productos sa-nos y libres. También se destacó laimportancia de complementar laagricultura con otras actividades(turismo, gestión forestal...) y la ne-cesidad de trabajar en común. La

algo deben estar representados en losdistintos grupos de trabajo para deter-minar la situación de la comarca y de-cidir por dónde debe pasar el futuro”.

Raul Carbonell

ENGUERA: MEDIO AMBIENTE YDESARROLLO DEL TERRITORIO

En el mes de mayo se han celebra-do “I encuentro internacional sobreintegración del medio natural en eldesarrollo del territorio” organizadopor La Agencia de Desarrollo Localdel Ayuntamiento de Enguera y laAsociacion para la Promocion So-cioeconomica de los Municipiosdel Macizo del Caroig. La integra-ción del medio ambiente en losprocesos de desarrollo no es un tí-tulo casual para este encuentro in-ternacional, sino una prioridad decarácter transversal a todos los ejesde intervención y programa de de-sarrollo para territorios como la zo-na del Macizo del Caroig. Todoslos ejes prioritarios de desarrolloplanteados: la mejora de la compe-titividad y desarrollo del eje pro-ductivo; la innovación tecnológicay la sociedad de la información; eldesarrollo de los recursos humanos;desarrollo local; agricultura y ener-gía entre otros tienen su relacióndirecta con el medio ambiente y enel entorno natural como base parala sostenibilidad de los territoriosrurales.El ser capaces de demostrarque el desarrollo rural de estas áre-

35

as de interior pasa por una gestiónintegrada de los recursos naturalesdonde todos los agentes implicadossean participes fue uno de los obje-tivos de este encuentro.

DISEÑO DE ESPACIOSNATURALES EN ZARRA

La Agencia de Desarrollo Local deZarra, en colaboración con la Dipu-tación de València y natur-life (Me-dio Ambiente) organizó el pasadomes de Abril el taller medioambien-tal "Diseño de espacios naturales".El ayuntamiento de Zarra, tiene co-mo objetivo el promocionar la zonay potenciar el turismo rural comoalternativa para el desarrollo econó-mico y social de la localidad, es porello que es consciente de la impor-tancia en la formación de los recur-sos humanos en turismo rural y de-sarrollo sostenible. Para conseguirloestá poniendo en marcha diferentesactividades encaminadas a impulsarel desarrollo local del municipio.

Ayuntamiento de ZarraTel. 96 189 30 15

zarra@gva.es

TÉCNICAS PARA ELDESARROLLO LOCAL

Con el título de “La dimensión téc-nica del desarrollo territorial, estruc-turas, profesionales y metodología”, laUniversitat Jaume I, en colabora-ción con la Diputació de Castelló y

el Ajuntament de Sant Mateu ha ce-lebrado en esta población una acti-vidad más de sus “Jornades d’Estiu”.El curso partió de una reflexión entorno a la necesidad de actualiza-ción continua de las estructuras y delos profesionales que se vinculancon la gestión del desarrollo en laescala local. En esa línea de refle-xión, se enfatizó la necesidad de cre-ar estructuras de desarrollo dinámi-cas y flexibles, que contribuyan ainstrumentar de manera adecuada lagestión de los procesos de desarrollolocal, incidiendo en la capacitacióny en el compromiso activo de losprofesionales que se encuentran alfrente de las mismas, cuyos retosfundamentales siguen siendo el fo-mento de la participación y el acer-camiento a la realidad territorial.

Albert López MonfortTel. 964 72 88 72 / 73

amonfort@sg.uji.es

INFORMACIÓETNOLÓGICA EN LA XARXA

L’any 2000 la Diputació de Valènciaha reorganitzat els seus museus, totintegrant-los en la Xarxa de Mu-seus. En aquest procés el Museu dePrehistòria i el Museu d’Etnologiavan ser unificats en una nova enti-tat, el Museu de Prehistòria i de lesCultures de València (MuPCVa).Dues són les àrees d’investigació

que la formen: el Servei d’Investiga-cions Prehistòriques (SIP) i el Serveid’Investigació d’Etnologia i CulturaTradicional (SIECT). El SIECTs’ha plantejat com un dels seus ob-jectius la col·laboració amb totes lespersones i institucions interessadesen l’etnologia i la cultura tradicio-nal. Un dels mitjans és un butlletíelectrònic amb informació al vol-tant d’aquest temes que s’envia atots el que ho demanen. A més espot consultar a la fulla web:www.xarxamuseus.com.

Per tal de rebre el butlletí o fer arri-bar informació contacteu amb JoanSeguí i Seguí. Servei d’Investigaciód’Etnologia i Cultura Tradicional.

Museu de Prehistòriai de les Cultures de València

Tel. 96 388 35 61joansegui1@hotmail.com

NUEVA WEB DESEGURIDAD ALIMENTARIAconsumaseguridad.com

Es un web especializado en seguri-dad alimentaria enfocado desde laperspectiva de los consumidores ypromovido por las cooperativas deconsumidores, Hispacoop. Trabajanen este web un grupo de periodistasy de profesionales de las diversasáreas relacionadas con la salud y elconsumo de alimentos. Es un sitiode actualización diaria, que abordala seguridad alimentaria desde todassus vertientes: desde la más divulga-

tiva hasta la científica, con una pers-pectiva informativa y de rigor técni-co. Asimismo, pretendemos ayudarlos profesionales relacionados con laCalidad y Seguridad de los alimen-tos a hacerse con informaciones queles resulten de interés.

MUJERES EN INTERNET

En la red se puede encontrar el tex-to íntegro del libro “El viaje de lasinternautas. Una mirada de géneroa las nuevas tecnologías”, de Mont-serrat Boix, Cristina Fraga y Victo-ria Sendon editado por AMECO(Asociación Española de MujeresProfesionales de los Medios de Co-municación). Además de una refle-xión sobre la utilización de internetpor grupos de mujeres desde unaperspectiva feminista incluye un es-tupendo Manual Práctico para eluso de internet.www.nodo50.org/ameco/el_viaje_de_las_internautas.html

NUEVA EDICIÓNDE “VERD I NET”

Ya van por la tercera Edición de laRevista “Verd i net” y sus autoresnos animan a conocer el nuevo ser-vicio para que resulte más fácil con-seguir un alojamiento rural. A tra-vés de las muchas páginas dedicadasal Turismo Rural mantenidas porVerdinet, o, desde ésta, podéis acce-der a dicho servicio. La dirección eswww.verdinet.com/revista

36

EL RODET CRIDAA LA COL·LABORACIÓ

L'Associació Valenciana d'Amicsdels Molins edita la revista El Ro-det. Al llarg del darrer any i mighan distribuit diferents numeros dela revista, amb un esforç importantper tal de recollir l'actualitat i la in-formació que es produeix arreu detot el País Valencià sobre el nostrepatrimoni hidràulic. La catalogació,l'estudi, la conservació i la difusiódel patrimoni hidràulic valenciàs’ho mereix. El Rodet ha crescut is’ha consolidat en grandària, peròmalgrat els esforços encara hi habuits d'informació. És per aixòque a l'equip de redacció de El Ro-det els agradaria crear una xarxa decorresponsals comarcals que facili-te a la revista tot un seguit de notí-cies, projectes, o articles d'investi-gació que afecten qualsevol ele-ment del nostre ric patrimonihidràulic, d'aquesta manera espodrà donar a conèixer a la restade valencians creant un fil de co-municació i intercanvi d'experièn-cies força enriquidor.

Associació Valencianad’Amics dels Molins

Tel. 96 386 42 44

INICIATIVAALIMENTS SANS I SEGURS

El pasado 15 de mayo se constitu-yó en Valencia la Plataforma ciu-dadana "INICIATIVA ALI-MENTS SANS I SEGURS". Entresus objetivos está el de proponer yapoyar medidas de fomento de laproducción, consumo, investiga-ción y promoción de la AgriculturaEcológica en la Comunidad Valen-ciana. Proponer acciones legislati-vas, informativas y populares a fa-vor de la seguridad alimentaria.Fomentar la protección de huertasperi-urbanas como lugares idóneaspara la producción de alimentos decalidad. La plataforma ha realizadoya propuestas favor de la produc-ción y consumo ecológicos en laComunidad Valenciana entre lasque se establecer un objetivo de10% de la producción agrícolaecológica para el año 2005 por me-dio de cambios en la política agra-ria valenciana, iniciativas de pro-tección medioambiental y ampliasmedidas de seguridad alimentariacon la implicación de las Conselle-rias de Agricultura, Medio Am-biente, Comercio y Sanidad. Tam-bién proponen la aprobación de undecreto valenciano de fomento dela agricultura ecológica, así comola creación del Instituto Valencia-no de Agricultura Ecológica conmedios técnicos y financieros paratrabajos de extensión agraria, for-mación profesional e investigación

agro-alimentaria. Para más infor-mació: Seminari d´AgriculturaEcològica.

Tel. 961861452

SAVIA SE RENUEVA

"La Fertilidad de la Tierra" es la re-vista heredera de la antigua Savia.Savia ha cambiado el nombre tra-tando de recoge mejor el senti-miento que quieren expandir.También ha cambiado la presenta-ción, porque se quiere seguir mejo-rando para que no sea tan áridoacercarse a las noticias y contenidossobre agricultura, ganadería, ali-mentación, elaborados, investiga-ción. La Fertilidad de la Tierra salecon cada estación y recoge sugeren-cias de todas las organizacionesmiembros de FANEGA (Federa-ción de Asociaciones de Agricultu-ra Ecológica): sus actividades, loslugares dónde encontrar productossanos, cómo intercambiar informa-ción, saber qué se está haciendo enotros países y también aquí al lado,para seguir creciendo en conscien-cia y en calidad de vida.

La Fertilidad de la TierraTel: 948 70 37 02

lafertilidad@wanadoo.es

AGUA YAGRICULTURAECOLOGICA

Entre el 26 y 29 de septiembre secelebran en Mallorca las V Jorna-das Técnicas de la Sociedad Espa-ñola de Agricultura Ecológica quecon el título "Agua y AgriculturaEcológica. Gestión Ecológica de unRecurso Crítico". Las jornadas ana-lizan cuestiones como el balancehídrico y la gestión del agua en lasBaleares (Damià Perello), las reper-cusiones del cambio climático enlos agrosistemas mediterráneos(Sergio Alonso), la gestión del aguaen España (Pedro Arrojo), los usosy gestión del agua (José Carles), ladirectiva marco de la Unión Euro-pea relativa al agua, el impacto dela explotación de los acuíferos so-bre la calidad del agua (Rosa MaríaMateos), Las técnicas de riego yeficiencia en el uso del agua (IsidreCañellas), la economía del agua deriego (José López Gálvez), la valo-ración agronómica del agua de rie-go (José María Gascó) y la calidaddel agua de riego en el ámbito de laAgricultura Ecológica.

Más información en:www.agroecologia.net

Tel. 96 178 80 60

37

VOS ANIMEM A ENVIAR-NOS LES VOS-TRES INFORMACIONS I ARREPLEGA-REM AMB GUST EN AQUESTS FULLS

LES VOSTRES ACTIVITATS. NO DUBTEU

EN CONTAR-NOS QUE ESTEU FENT:

C.R.I.E. (Centre Rural d’Informació Europea)Mas de NogueraE-12440 Caudiel-Benafer (Castelló) EspanyaTel. i fax: (34) 964 13 12 60E-mail: criecv@nexo.nethttp://www.criecv.org

PREMIOS MAX AUB

El pasado mes de mayo se falló laXV edición de los Premios MAXAUB en la que participaron 1674escritores españoles y latinoameri-canos. En esta edición el jurado es-tuvo compuesto por José Luis Bo-rau, José Mª Merino, Elvira Lindo,José Ramón Martín Largo, JaimeMillás, Ignacio Solares y ManuelRamírez, y resultaron ganadores lossiguientes cuentos: en el premio in-ternacional "Padre, calla" del mexi-cano Carlos Vadillo, y como fina-lista "Las lágrimas de Lorenzo" delgaditano Félix J. Palma. En premiocomarcal lo ganó "Acúfenos" deVicente Bartual residente en Altura(Alto Palancia).

3r PREMI BERNAT CAPÓ-BANCAIXA

Edicions del Bullent y Bancaixaconvocan a la tercera edición de es-te joven pero ya consagrado pre-mio. Recordamos muy gratamentela preciosa obra de etnobtánica deJoan Pellicer ganadora de la pasadaedición. Plazo: hasta el 30 de Sep-tiembre. Más información en:

Edicions del BullentTel. 96 159 08 83

bullent@retmail.es

SEGORBE: CINCUENTENARIODE LA BIBLIOTECA

Con la publicación de un libro quelleva por título Biblioteca Munici-pal "Obispo Juan Bta. Pérez" en sucincuentenario. 1951-2001, la bi-blioteca municipal de Segorbe hacelebrado sus cincuenta años. El li-bro se basa en una recopilación to-dos los acontecimientos relaciona-dos con la Biblioteca y que apare-cen reflejados en las actas munici-pales. Es decir, designación de Bi-bliotecarios, Ayudantes de Biblio-teca, compras de libros, donacio-nes, presupuestos, etc. Al inicio delmismo se incluye una pequeña ex-plicación de la evolución historicade la Biblioteca.

Rafael Simón.Biblioteca Municipal de Segorbe

LIBRO "ALTO-PALANCIA-ALTO MIJARES"

El pasado 6 de junio se presentó enel Centro Excursionista de Valen-cia, el libro "Alto Palancia-AltoMijares", VI volumen de la colec-ción de "Rutas en Bicicleta deMontaña por el Patrimonio Cultu-ral y Natural de la Comunidad Va-lenciana" del geógrafo y escritorJose Manuel Almerich Iborra.

SERVICIOS SOCIALES ENLAS ALDEAS DE REQUENA

Desde el Departamento de Servi-cios Sociales de Requena se llevadesarrollando por segundo año unprograma de información sobreprestaciones y recursos socialesexistentes en el municipio. Estainiciativa es apoyada desde la Con-cejalía de servicios Sociales de Re-quena y cofinanciada con la Gene-ralitat Valenciana desde la Conse-lleria de Benestar Social. Este de-partamento ya conoce la realidadde las aldeas: el envejecimiento dela población y las migraciones de lagente jóven a núcleos urbanos en-tre otras. Sabemos que la informa-ción hoy en día es básica. El objeti-vo de este programa es extender elconocimiento de los recursos yprestaciones de servicios sociales ala poblacón. Para ello se ha editadouna guía con todos los recursos quepuede beneficiarse toda la pobla-ción. También se ha contratado auna trabajadora social que se des-plaza fuera del nucleo urbano: lasaldeas.

MªAngeles Cárcel Requena

XARXAEN EL CAMP DEL TURIA

En la comarca del Camp del Turiase ha puesto en marcha una inicia-tiva de intervención comunitaria

con el nombre de Xarxa cuyas ac-tuaciones se dirigen a las personasen riesgo de exclusion social y mar-ginalizadas por causas económicas,sociales, etnicas, geograficas etc...Su objetivo principal y motor deacciones de intervención en la co-munidad, es el desarrollo local me-diante la inserción socio-educativa,formativa y de empleo a colectivoscon necesidades de superación delas barreras que les genera deficien-cias. Desde Xarxa se proyectan dosdirectrices clave para conseguir losobjetivos fijados. La primera seríanlas acciones y actividades de carác-ter educativo-formativo y social yuna segunda línea de trabajos sonlas acciones y actividades orienta-das al empleo como el asesora-miento a la pequeña empresa y labolsa de trabajo.

Lola RuizTel. 96 279 02 02

xarxafor@infonegocio.com

38

abandono y la desatención de unacueducto que seguía utilizándoseen la actualidad y sobre el que ha-bía crecido higueras y otros ar-bustos, que con la presencia deagua en la canalización, habían ad-quirido gran desarrollo y sus raí-ces estaban dañando la estructurade la construcción.

Inmediatamente los medios decomunicación se hicieron eco dela noticia y no faltaron periódicosy televisiones que vinieron a cu-brir el lamentable suceso. Algu-nos responsables políticos y lostécnicos correspondientes, acu-dieron al lugar y, junto con losresponsables municipales, empe-zaron a valorar los daños y a dise-ñar planes de intervención, por-que la restitución del riego añadíauna razón de urgencia.

Se ha levantado una buena polva-reda contra los responsables de laConsellería de Cultura y de suDirección General de Patrimonio,que no hace más que evidenciarel abandono absoluto en el que se

encuentran cientos de construc-ciones históricas, de menor enti-dad, repartidas por diferentes co-marcas: iglesias, conventos, ermi-tas, castillos, torres, puentes, azu-des, fuentes, acueductos,…porno decir del patrimonio etnológi-co: molinos, almazaras, hornos,norias,… o el importante patri-monio arqueológico y peleontoló-gico de yacimientos de fósiles,pinturas rupestres, poblados ibé-ricos, etc…

Mi opinión es que esta adminis-tración está poco preocupada poreste patrimonio que sufre un de-terioro constante y a veces unexpolio continuado que, en mu-chos casos, hace que se pierdairremisiblemente. Da la impresiónde que sólo las grandes obras delpasado valenciano son importan-tes y requieren atención y así lospocos recursos que se destinan ala conservación y restauración delas construcciones históricas, sevan a unas pocas obras que seconsideran “emblemáticas” y alresto del patrimonio, sobre todo

Patrimoniohistórico enel interior

JOSÉ TOMAS VAREA

Centro de Estudios de La Serranía

L PASADO 7 DE

MARzo se produjoen Chelva el de-rrumbe del acue-ducto romano deEl Arquil lo, que

forma parte del conjunto arqueo-lógico de la Peña Cortada y quehabía sido declarado como Biende Interés Cultural en 1998, perosobre el que sólo se habían hechoalgunos estudios técnicos, que in-formaban sobre su preocupanteestado de conservación. Tieneuna longitud de 34 m y un únicoarco ahora derruido. Su antigüe-dad es de alrededor del s. II D.C.Las causas de la caída eran el

ALTRES VEUS

el diseminado por las comarcasde interior, se olvida y abandona.

Se invierte en un anfiteatro ro-mano de plástico en Terra Mítica,para mejorar la oferta de sol yplaya, antes que en restaurar unacueducto romano auténtico, queaún continuaba con su función detransportar agua, en una comarcade interior. O se invierten inmen-sos recursos en el Museo de laIlustración, en Valencia, un bun-ker de cemento que horrorizaríaal mismo Mayans, para el que nose han ahorrado recursos. Con elpresupuesto de esta iniciativa "fa-raónica" y otras que se sitúan enzonas urbanas o en el litoral, sepodrían haber hecho cientos depequeñas intervenciones valori-zando espacios significativos de lahistoria y las costumbres de mu-chos pueblos valencianos.

Los Ayuntamientos pequeños notienen recursos para conservar ygestionar adecuadamente sus edi-ficios históricos y la Conselleríade Cultura tampoco se plantea

39

Per l’hortai el progrés

JOSÉ LUIS MIRALLES I GARCIA

Comissió Promotora de la Iniciativa Legislativa Popular per la protecció de L’Horta

VISC EN VALENCIA I

els meus fills sónde València. I veigcom la meua terra,la nostra terra,se’n va. I veig com

l’herència que els hi passem minva.L’Horta se’n va. Se’n van les terresd’Horta. Ho diuen tots els tècnics.Ho diu el Consell Valencià de Cul-tura amb Santiago Grisolía al cap. Iho veiem tots, ho sentim tots, hointuïm tots. Se’nn va ara sota l’as-falt i se n’anirà encara més amb elque està previst d’asfaltar.

És per això que des de la Platafor-ma per un Cinturó d’Horta es vapromoure una Proposició de LleiReguladora del procés d’Ordena-ció i Protecció de L’Horta deValència com a espai natural pro-tegit mitjançant el procedimentd’Iniciativa Legislativa Popular (laILP). Una Plataforma ciutadana so-bre tot i per damunt de tot plural,oberta i independent i estos sónels nostres principals valors. Una

Plataforma on convivim personesde totes les ideologies amb unapreocupació comú que ens uneixdes de fa ja vora 2 anys: salvarl’horta que encara queda i mentin-dre-la com el recurs natural i cul-tural que és per a les generacionsfutures.

La Plataforma per un Cinturód’Horta va presentar la ILP a laMesa de les Corts Valencianes el19 de gener mitjançant una Co-missió Promotora de cinc mem-bres avalada per un ventall de 150persones entre les quals figurenconeguts professionals del món deles ciències, les arts i de la culturavalenciana preocupats com la Pla-taforma per la desaparició deL’Horta.

La seua iniciativa és una iniciativapel progrés i contra la destrucció.Pel progrés que significa salvaguar-dar els recursos naturals contra laseua destrucció sota rajoles i as-falt. Pel progrés que significa re-convertir, promoure i rendibilitzarl’activitat agrícola en L’Horta con-tra la desídia i l’abandó. Pel pro-grés que significa implementar sis-temes de gestió que garantiren elsinteressos dels ciutadans a mitjà illarg termini contra els interessoscojunturals que esdevenen pa pera hui i fam per a demà. Pel progrésque significa valorar i compensarels que suporten els costos delmanteniment dels recursos natu-

una acción seria para conservar yrecuperar este patrimonio. Losconjuntos urbanos y el patrimo-nio histórico, así como los atrac-tivos naturales son dos de los ali-cientes más importantes para po-der desarrollar el denominado“turismo rural” que puede permi-tir la supervivencia de los pueblosde interior.

Así que lo del acueducto romanode Chelva no es más que unamuestra del abandono que estánsufriendo el patrimonio culturalde las zonas rurales del interiorvalenciano, abandono que se ex-tiende a todos los niveles: medioambiente, empleo, salud, terceraedad, etc. La clase política, queadministra los recursos de todoslos valencianos, sigue olvidándosede las zonas de interior y ya vasiendo hora de que reivindique-mos y exijamos lo que como ciu-dadanos tenemos derecho. Y larecuperación y la conservacióndel patrimonio histórico y cultu-ral es una obligación y un derechoal que no podemos ni debemosrenunciar.

rals contra el sistema actual que"premia" la urbanització sense lí-mits. Pel progrés que significa anarconstituint poc a poc un CapitalNatural tan necessari per a la vidacom el sou de cada mes.

La ILP és una iniciativa de perso-nes ciutadanes per a persones ciu-tadanes. Convertits en protagonis-tes de primera fila pel seu futur.Una iniciativa ciutadana que no ésde ningú i es de tots, sense distin-cions. Una iniciativa per a la qual,els seus promotors, reclameml’adhesió i la col.laboració de totesles persones, associacions, enti-tats, organismes públics i privats ipartits polítics de tota mena. Perquè només un gran consens de to-ta la societat valenciana permetràaconseguir els objectius que ensplantegem. El nostre objectiu noera arreplegar un mínim de 50.000firmes per a que la llei es tracte enles Corts sino moltíssimes mésper a què els valencians i valencia-nes ens convertim en protagonis-tes del nostre futur. La receptivitatde la societat valenciana ha segutesplèndida deixant en qüestió eltòpic del "meninfotisme". La ILP hadesencadenat en la societat ungran nombre d’adhesions i actitudsespontànies a favor de L’Horta quemirem amb orgull i satisfacció ique demostren la vitalitat del nos-tre poble. Em arreplegat 112,000signatures, Tot un èxit encara queel treball continua.

40

El nou marccomunitari en

la políticad’Aigües

F. JAVIER DELGADO FRANCO

I CARMEN ARNANZ SERRANOC.R.I.E.

’AIGUA ÉS UN DELS

recursos que mésemprem i per tantun dels més ame-naçats. És per aixòque cal gaudir

d’una legislació clara que impe-deixca que es malbarate un delsrecursos més necessaris. Esta és lafilosofia de partida de la nova Di-rectiva 2000/60/CE que estableixel marc comunitari d’actuació enl’àmbit de la política d’aigües quees va publicar el passat 22 d’octu-bre de 2000 al Diari Oficial de lesComunitats Europees Nº L327.

L’objecte d’esta directiva és esta-blir un marc per a la protecció de

les aigües, que previnga el seu de-teriorament, que protegeixca elsecosistemes aquàtics, que promo-ga l’ús sostenible de les aigües, queaugmente la protecció i recolze lamillora del medi aquàtic, que re-dueixca i evite la contaminació deles aigües subterrànies i que re-dueixca l’efecte de les inundacionsi sequeres per tal de:

1) Garantir l’abastiment d’aiguaper a fer un ús equilibrat, soste-nible i equitatiu.

2) Reduir significativament la con-taminació dels aqüífers.

3) Protegir les aigües territorials imarines.

4) Aconseguir el compliment delsacords internacionals en matè-ria d’aigües.

Un dels primers aspectes que trac-ta la nova directiva és la creaciód’un marc administratiu per tal deque es puguen coordinar les dife-rents autoritats amb competènciesen matèries hidrogràfiques.

Per altra banda la directiva fixa unasèrie d’objectius mediambientalsper a les diferents classes de mas-ses d’aigua, seguint un criteri queateny a la seua natura:

SUPERFICIALS

- Els estats hauran de fornir-se demesures de prevenció.

- Els governs tenen el deure de

preservar, millorar i regenerarles aigües.

- Els governs també hauran deprotegir i millorar les massesd’aigua artificials o molt antropit-zades per tal de que tinguen unpaper en la conservació i milloradel medi ambient.

- Els governs hauran d’aplicar me-sures per tal de reduir la conta-minació i abocaments.

SUBTERRÀNIES

- Els governs hauran d’aplicar me-sures per a limitar o impedir lapol·lució d’estes aigües.

- Els governs tenen el deure depreservar, millorar i regenerarles aigües.

- Els governs hauran d’aplicar me-sures per tal d’invertir tendèn-cies significatives cap a la con-centració de contaminants.

- A les zones protegides els go-verns tindran un termini màximde quinze anys per tal d’acomplirestos objectius. A més quan unamassa d’aigua, per les seues ca-racterístiques puga estar dins unao altra classificació, per principise li haurà d’aplicar la que tingauns objectius més rigorosos.

El deteriorament temporal d’unamassa d’aigua suposarà contraveniraquesta directiva i la imposició desancions, excepte en el cas de queels governs demostren que és unfet degut a causes imprevisibles i

de força major i amb la condicióde que les mesures de recuperaciós’inicien el més aviat possible.

La directiva també fixa la obligato-rietat de fer un anàlisi de les carac-terístiques de cada conca hi-drogràfica a més d’un estudi de lesrepercussions de les activitats hu-manes sobre la conca i un anàlisiseconòmic de l’ús de les aigües.Aquest informe es complementaràamb registres de les zones protegi-des, estudis de les aigües utilitza-des per a la captació de les aigüespotables i plans de seguiment del’estat de les aigües i de les zonesprotegides. Aquesta documenta-ció, junt a un pla de mesures espe-cífiques per a possibles problemesque es puguen presentar i a un in-ventari d’ubicació i estat dels re-cursos hídrics conformarà el ques’anomena pla de conca i que seràobligatori per a totes les conqueshidrogràfiques.

Altre punt d’interès és que igualque a la resta d’àmbits mediam-bientals la nova directiva preveuque els responsables de la conta-minació de l’aigua haurà de ferfront als possibles costos de neteja.

Per altra banda, la directiva esta-bleix que caldrà fomentar la parti-cipació activa de totes les parts in-teressades en la seua aplicació, es-pecialment a les parts relatives a laelaboració del pla de conca. A ca-

Centro Rural deInformación Europea

Carr

efour Comunidad Valenciana

NOTA: esta suscripción se renueva automáticamente cada año si no hay orden expresa en contra.

NOMBRE

APELLIDOS

DNI/NIF

DOMICILIO

C. P.

TEL/FAX

BANCO/CAJA

SUCURSAL

DATOS DE CUENTA:

POBLACIÓN

entidad d. c.sucursal

nº cta.

Autorizo al Banco/Caja a pagar,

con cargo a la cuenta indicada en el recuadro de la cual soy titular,

en concepto de suscripción de apoyo a la revista RURALIA

2.000 ptas. (dos mil pesetas) anuales

FECHA Y FIRMA DEL TITULAR:

e animamos a suscribirte a RURALIA para contribuir a la continuidad de esta iniciativa.Por cada suscripción te regalamos un número ya publicado atrasados poniendote encontacto con el CRIE, concretamente con nuestro compañero Josep Pérez.

REMITIR A:

C.R.I.E.(Centro Rural de Información Europea)[MAS DE NOGUERA]

E-12440 Caudiel-Benafer(Castellón) España

Tel. y fax: (34) 964 13 12 60E-mail: criecv@nexo.nethttp://www.criecv.org

da demarcació geogràfica s’hauràde publicar i posar a disposició delpúblic i amb l’objectiu de recollirles seues observacions els se-güents documents:

1) Un pla de treball i un calendari,a més tardar tres anys abans del’inici previst de l’aplicació delpla de conca.

2) Un esquema provisional dels te-mes més importants en matèriade gestió, a més tardar 2 anysabans de l’inici previst de l’apli-cació del pla de conca.

3) El projecte de pla de conca, amés tardar un any abans del’inici previst de l’aplicació delpla.

El termini mínim que l’administra-ció tindrà que mantenir per a larecollida d’al·legacions serà d’unmínim de sis mesos per tal de per-metre una participació i consultael més actives possibles. A més ladirectiva marca la data del 22 dedesembre de 2003 com a plaç mà-xim per a que els estats inicien laseua aplicació.

Esperem que este article ajude aaclarir algunes coses en torn al fu-tur marc polític de les aigües. Solsens queda acomiadar-nos i recor-dar-vos que el CRIE continua a lavostra disposició per a informar-vos sobre este o altre dels temesque tractem.

41

42

amb ponents comentant altres ex-periències LEADER al país, hi ha-via el professor d'Anàlisi Geogràfi-ca Regional de la Universitat Rovi-ra i Virgili, Jordi Blay. En acabarvam tenir una conversa i li vaig ferla pregunta: “N’hi ha prou amb lesiniciatives LEADER o PRODERper corregir els problemes de des-població i envelliment dels poblesrurals?” I la resposta va ser queno. Vam estar parlant de les con-dicions en que encara avui es viu amolts nuclis rurals, sense algunsdels serveis de proximitat que aqualsevol població important faanys que s’han solucionat (guarde-ria, menjador escolar, transportpúblic...); amb infrastructures defi-citàries o senzillament inexistents(camins, electricitat, telèfon...);amb problemes de vivenda per lagent jove que es vol quedar davantla pressió de la segona residència.

En definitiva, viure en un petit po-ble moltes vegades comporta pa-gar un preu afegit que no quedacompensat per l'existència d'unlloc de treball. Fins i tot, començaa ser habitual que vingui gent denuclis més grans a fer les feines,especialitzades o no, per falta demà d'obra local. Evidentment hiha un problema de “disseny depaís”, d’equilibri territorial, ambclares responsabilitats polítiquesque sobrepassen les sigles dels

jectiu és fomentar l’activitat cultu-ral i social del poble amb una re-vista, Laverna; editant materials;relacionant-nos amb associacionsveïnes; organitzant una Fira del’Oli amb gran èxit des de fa cincanys o convocant un concurs dedibuix i còmic en memòria de Jo-an Cos, un ninotaire que va sermolt conegut a la comarca.

Espolla és un petit poble de 400habitants, al nord de la comarcade l'Alt Empordà, limítrof amb lacomarca del Rosselló i, per tant,amb l'estat francès. La comarca del’Empordà estadísticament constacom de les més riques del nostrepaís. El factor turisme amb la Cos-ta Brava, el museu Dalí de Figue-res i el reclam comercial, sobretotpels veïns del Nord, amaguen unarealitat que sembla que ara surt ala llum. Hi ha una subcomarca ru-ral amb problemes de despobla-ció, envelliment i manca de ser-veis. Una situació que recentments'ha intentat corregir amb iniciati-ves LEADER i un futur PRODERque es pretén presentar. I d'aquesttema sospito que els redactors ilectors de Ruralia alguna cosa ensabeu.

Els darrers dies hem viscut a la co-marca moviment per promoure lacandidatura PRODER amb troba-des i conferències. En una d'elles,

Cartes aRuralia

DESDEL’ALT EMPURDÀ

Benvolguts:

Imagino que una de les virtuts quejustifiquen l’èxit d'Internet és quetot navegant “a discreció” potsarribar a descobrir una badiasomniada on recalar i passar unabona estona. Això és el que emva passar quan vaig trobar la webde Ruralia. Després d'una bonaestona de circular per pàginesd'interès més aviat discret al vol-tant del tema de desenvolupa-ment rural arribo a la del “CentroRural de Información Europea” idescobreixo la revista. No m'es-tendré sobre el gratificant que hetrobat els continguts: m'he baixattots els exemplars i he passat apaper alguns fragments per com-partir-ho amb companys de l'As-sociació Cultural La Fraternal Es-pollenca. I d'això us voldria parlar.

Podeu conéixer la nostra Associa-ció a la següent adreça elctrònica:(http://www.terra.es/personal2/la-verna/home.html). El nostre ob-

partits. Modestament he voltatper Europa i especialment perl'Estat francès (és a vuit quilòme-tres) i quan em perdo per zonesrurals remotes no tinc la sensaciód'abandonament que veig a tantsracons del nostre país.

S’ha de fer alguna cosa més quegarantir una font d'ingressos per-què la gent no marxi. I hem deconfiar que no s’arribi massa tarda posar solució.

Josep Maria Tegido-Mallartgustinet@suport.org

DESTRUCCIÓNDE LA BELLEZA

Hace muy poco que la indigna-ción se apoderaba de muchos denosotros al enterarnos de quemilicias de talibanes Afganos des-truían, en nombre de su fe, losBudas gigantes esculpidos por susantepasados en la roca de unamontaña. Aquella irritación quenos producía la impune destruc-ción de la belleza desembocaba,al menos en nuestro caso, en unasensación de impotencia muchomás compleja y desagradable delo habitual. El disgusto tenía uncierto sabor a hipocresía colecti-va puesto que éramos –y somos–

43

nar el pueblo. Nosotros, comotantas otras familias, conserva-mos una casa a la que acudimosesporádicamente para buscar unpoco de sosiego entre aquellosbellos paisajes. Es por eso quemucho me cabreo cuando com-pruebo que nuestros argumentosy protestas son sistemáticamentedesoídos por quienes podrían pa-ralizar esta debacle. Y mi rabiasube de temperatura cuando es-cucho al Sr. Aznar pronunciarse,ante las cámaras, por el “desa-rrollo sostenible”. ¿Qué entende-rá este señor por sostenible? Y,como en el primer caso, tambiénahora mi indignación tiene un re-gusto amargo puesto que lo queyo voy a perder no es nada –sim-plemente un remanso de belleza,sosiego y contacto con la natura-leza– en comparación con quie-nes van a perderlo todo –su pa-sado, su presente y su futuro–por culpa de estos talibanes delDinero fácil y del “pan para hoy,hambre para mañana”.

Domingo MestreArtista visual y vecino de Aras

plenamente conscientes de que ladestrucción de aquellas obras dearte, aunque detestable, no deja-ba de ser una minucia en compa-ración con cualquier atentado ha-cia la dignidad humana, y en estecaso la sistema persecución delos derechos de las mujeres afga-nas se podría llevar la palma encuanto a ignominia consentida.

En Aras de Alpuente, un tranqui-lo pueblo de montaña en la Se-rranía de Valencia, las excavado-ras están destruyendo, ante la im-pasibilidad de las autoridades au-tonómicas, la emblemática Muelade Santa Catalina, símbolo cultu-ral, religioso y sentimental de es-te pueblo. Si las máquinas estándevastando nuestro patrimoniocultural es porque una desfasadaLey de Minas protege los intere-ses de cualquier especulador pri-vado frente a los de todo el mu-nicipio que, en el caso de Aras,se ha manifestado repetidamenteen contra de la explotación deesta mina.

Aunque mi familia proviene deeste pueblo, yo nunca he vividoallí. La vida en estas montañas esdifícil y mis padres desde siemprevivieron en la ciudad. No obstan-te, en el lugar residen aún mis tí-os, que llevan el estanco, y misprimos, que se niegan a abando-

Remetre les vostres cartes al:

C.R.I.E. (Centre Rural d’Informació Europea)Mas de NogueraE-12440 Caudiel-Benafer (Castelló) EspanyaTel. i fax: (34) 964 13 12 60E-mail: criecv@nexo.nethttp://www.criecv.org

Has de passar pels dos carrers de Bobadilla, el de las Maravillas (el bar) i el de la font i l’ermitaper arribar al camí que duu al cortijo de La Torre. Al dia següent tot el poble s’ha informat jade qui són aquells nous visitants i a què venen. La passada campanya però, aconseguírem mare-jar-los una miqueta. I és que només passar Nadal i abans que començara el primer o el segonany del mil.leni (això depén a qui ho preguntés), una colla de valencians i valencianes, cadascund’un pare i d’una mare, anàvem incorporant-nos a la campanya de l’oliva d’aquella finca mala-guenya.

La fauna humana allà reunida: estudiants, punkis, esotèrics, rastamen, una catalana buscant unaltre ritme, els paios de Bobadilla i Antequera, els gitanos de Puerto Serrano a Càdis; dues suï-ses i una nordamericana… donaríen per a més d’un escrit, però com no es tracta de fer socio-logia, anem a centrar-nos.

Només dir que aquella invasió de gent "estranya" no va escandalitzar gens ni mica a la gent an-dalusa que treballava amb nosaltres, ni tan sols el collar del gos que duia Marc al coll. Ens vàremincorporar amb una normalitat cèlebre i acollidora. És cert que molts d’aquells andalusos haviensigut emigrants a Suïsa i Alemanya, però tampoc als que no ho havien sigut, els veies cap malíciaa l’hora de tractar-nos. Es pot dir que el treball ens igualava i que l’objectiu de tots –o quasi-era tombar olives i al mateix temps passar el dia el millor possible.

El començament no va ser tan bucòlic ja que la majoria tenim una vida molt passiva i davant dequalsevol feïna física el nostre cos atrofiat ha de fer un sobresforç. Vàrem començar un dia fan-gós en un lleuger turonet. Anàvem corrent i a trompicons per anar al mateix ritme que els an-dalusos i sempre anàvem els últims. Volíem creure’ns que ens costava tant perquè duíem les sa-bates plenes de fang i anàvem cara amunt. La moral va decaure quan algú ens va dir: "menosmal que hemos empezado por el llano, ahora cuando lleguemos al cerro…" i més avant ens và-rem adonar que el fang anava a acompanyar-nos més d’una volta… i la boira, i el gel i el plovis-quejar…

Però des d’aquells primers dies sabíem apreciar que allò era una sort: conéixer minut a minutquin és el desenvolupament del dia, del dia de veritat, d’eixe dia format per sol, per terra, peraigua… i no per minuts i hores. Els nadius no entenien com ens agradava enterar-nos que plo-via o que havia fet gelada, però nosaltres, farts de tants anys d’aixopluc monòton de les aules,de la blancor eventual de l’hostaleria, i tement el tancament físic i mental de l’oficina i la fàbrica,ens férem amics dels elements. La veritat és que a l’inici, l’element més amic era la pluja que re-bíem amb alegria perquè significava una dia de descans, però prompte ens adonàrem que era undia menys de jornal i per a molts pares i mares de família un entrebanc per a passar la setmanaamb normalitat.

El que més ens diferenciava d’aquella gent en principi i el que més va simbolitzar el nostre pro-grés com a collidors d’olives va ser la forma de contar el temps. Començàvem a treballar a lesnou. Un quart abans "Er Piño" ens esperava amb la camioneta davant del cortijo. "Er Manué"(un patriarca de Puerto Serrano) ens bramava "Arriba la clase obrera" i allà anàvem entre "far-dos" i vares. A la una paràvem mitja hora per esmorçar i a les quatre ja havíem acabat ("ni unminuto más, como manda el convenio"), deia "Er Manué". Els primers dies tot era mirar el re-llotge i preguntar l’hora, primer esperant que fora la una, després esperant que foren les quatrei, per la nit martiritzant-nos pensant en les poques hores que faltavem per ser les huit. Era unpatiment continu. Però poc a poc, veient que tots els dies eren iguals, -en el sentit que tots elsdies havíem de pegar "varaes" i estirar fardells, netejar la fulla, descarregar i una atra volta a va-

rejar…- vàrem començar a despreocupar-nos de quina hora era. Allà la gent no con-tava les hores ni els dies, sobretot els dePuerto Serrano que en acabar l’oliva sen’anaven a "Huerva" a la maduixa. Treballa-ven per cobrir unes necessitats molt bàssi-ques i intentaven disfrutar cada dia.

No es tracta d’idealitzar eixa forma de vida,la vida dels "temporeros", que també va lli-gada moltes voltes a l’analfabetisme i arribaa ser una vida dura, però almenys s’ha defer vore que hi ha altres formes de vida, al-tres formes de concebre el temps, altresnecessitats on basar la felicitat. I també hiha una altra saviesa, la saviesa de "Er Pele-le" que amb 26 anys no sap llegir, però saptot el que s’ha de saber per conrear unbon hort, la criança d’animals, la cura delramat…

Poc a poc anàrem veient totes estes coses ivàrem començar a gaudir tant les hores detreball com les de descans. Treballantdeixàrem de fer guetto entre els valenciansi ens distribuíem per "las casas" dels anda-lusos, -allà es diu casa o família al grup detres o quatre persones que s’encarreguende collir una fila-, i cantàvem i reiem ambells, gaudíem de la vista des del "cerro" iveiem com la mar de boira que es formavapel matí al "llano" anava pujant poc a pocfins que ens atrapava. I a partir de les qua-tre hi havia qui donava de menjar a les galli-nes i als polits que anaven per allà solts; hihavia qui passejava Violeta i Laila (les baco-nes); les més intrèpides muntaven Capuletai Divisa (les precioses eugues); jugàvem,cuinàvem… però a l’hora del crepuscletots acudíem a la porta del cortijo a voreuna posta de sol sense res que empresona-ra el nostre esguard. Immensa. Magnífica.

Una volta se n’anava el sol ja refrescava iera hora d’anar a per llenya i encendre elfoc: tots, nosaltres, els gossos i els gats, alvoltant de la llar.

Coloma i Rosana

A KIKE, ALMASSERER I AMIC,PARE DEL MILLOR OLI ECOLOGIC.

I A TOTS ELS TREBALLADORS DE L’OLIVA.“¿QUIÉN TIENE LA CULPA DE QUE

TRABAJEMOS EN UN LATIFUNDIO?!”

L’Oliva

a

g

r

t

r

k

s

j

e

i

nz

wq

j

v f

w

b

h

l

f

Y

N

R U

E

Q

MD

B

S

W

V

X

PH

G

a

g

i

s

k

p

e

i

s

z

w

q

j

vu

o

b

hv

e

N

R

EQ

f

D

B

g

of

X

vH

t

a

r

k

R N

G

a

i

k

N

Q

i e

g

l

a

A

o

f

H

b

s

Z

U

g

b

i

e

q p

C

h

P