lbum de fotografas

SANTUARIO DEL FAR HOSTELETS D`EN BAS LES MASES DE VOLTREGA - LA GLEVA RUPIT MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com

Rupit s un municipi de la comarca d'Osona situat al nord-est de la comarca i l'est de la Serra de Cabrera. Est integrat per dos nuclis urbans: Rupit i Pruit, que van ser independents fins a l'any 1977.

Rupit es considera un dels pobles ms bonics de Catalunya, i aix ho demostra la seva declaraci com a Conjunt Histric artstic. Aquest reconeixement s'ha de tan a la notable conservaci i qualitat del patrimoni arquitectnic (esglsies, cases senyorials i els ponts), com a la singular i abrupta orografia de rieres i coves.

Rupit s l'ltim poble de la provncia de Barcelona a la carretera que uneix els de Vic, capital de la comarca d'Osona i Olot, capital de la comarca de la Garrotxa (Girona).

El pont penjant que travessa el riu, en una de les entrades al poble. Vista la necessitat d'unir per mitj d'un pont les poblacions de Rupit i Pruit situats en una recolzada del riu Pruit a mitjan segle XX els germans Francisco i Pedro Rovira van idear construir i installar sobre el riu que envolta la localitat de Rupit un pont penjant prou fort com per suportar el pas de diverses persones quel transitessin al mateix temps. Amb aquest pont es van unir banda i banda i es va constituir aix en un dels majors atractius del lloc.

El poble d'escassos 281 habitants el 2015 i situat sota les restes d'un castell, t un gran inters turstic.

Cap al segle XVII va sorgir el poble habitat per famlies nobles.

Aquesta poblaci tenia certa importncia econmica en el segle XVII, ja que la llarga carrer Barbacana que serveix d'entrada i vrtebra la poblaci, conserva els portals de les seves cases de pedra amb inscripcions referents a multitud de professions que all es exercien.

Rupit, una de les coses que crida ms l'atenci, s la bellesa de les seves construccions i el seu entorn.

Rupit seus carrers empedrats i les cases rstiques dels segles XVI i XVII ens donen una visi d'un escenari paisatgstic nic i de gran atractiu medieval.

L'Esglsia de Sant Miquel s l'actual esglsia parroquials un edifici barroc amb elements neoclssics. Encara que d'origen romnic del segle XIII.

El campanar, alt i esvelt, va ser agregat a finals del segle XVIII i mitjans del XIX.

Just desprs de l'esglsia vam entrar a la plaa Major, on hi ha l'Ajuntament i l'escola del poble.

L`Ajuntament.

Ajuntament de Rupit a la Plaa Major.

Plaa Major les cases de pedra, les balconades de fusta i les flors que adornen portes i finestres configuren un bonic espai, tamb hi ha les botigues i els locals de restauraci on es concentren els visitants.

Durant el segle XVI i XVII Rupit era, segurament, la poblaci ms important de la zona amb un gran nombre d'artesans i comerciants.

Rupit ha aconseguit mantenir aquest aire rural que es respira caminant pels seus carrers empedrats de roca natural i cases de pedra.

Bells balcons, una delcia per a la vista.

La localitat, s d'una gran bellesa, i es caracteritza per estar molt acurada en els seus ms petits detalls.

Creu feta per un artes rapitenc que surt en moltes pintures.

Rupit municipi que pren aquest nom en l'any 1959, sorgeix al segle XII, tot i que les primeres notcies de la seva existncia apareixen en uns documents de l'any 968.

Aquest poble guarda els seus antics costums, les llegendes dels bandits i les tradicions grcies als seus balls i festes. Aquestes valls sn rics en gastronoma, productes com la tofana, el senglar, els bolets, els formatges, etc.

El seu nucli urb est situat sota les runes del que va ser un antic castell i est conformat per cases d'origen romnic.

Si tradicionalment l'agricultura de sec (cereals, llegums, patates, blat de moro i farratges) i la ramaderia (bov i porc) eren les bases de l'economia, avui el turisme, atret pel tipisme del municipi, s la principal font de riquesa, amb una srie de comeros i restaurants que allotgen els nombrosos visitants estivals i de cap de setmana.

Carrer del Fossar. El nom d'aquest carrer prov d'un antic confrontat amb l'antic fossat o cementiri. s un carrer cantellut, costerut i escalonat, on es pot comprovar tota la meravella arquitectnica, genuna i rstica de Rupit.

A la part alta del carrer del Fossar i on arrenca el difcil cam que ascendia a la fortalesa, s'obre la plaa dels Cavallers.

Llen de la muralla una paret que sorgeix sobre una gran penya que domina el poble. Sembla ser que la roca, en llat 'rupes', on s'assenta el castell, s l'origen del nom del poble.

Castell de Rupit A principis del segle XI la famlia Cardona-Osona aprofitant la forma de la muntanya, va establir aquel seu castell-fortalesa, i l'abric de les muralles van ser proliferant les cases de la poblaci. Diuen que tenia unacapella ja que va aparixer una talla medieval de la Mare de Du, i que un passads secret comunica amb la vall proper.Ara noms queden molt pocs vestigis de la construcci.

Rupit. Est situat a 98 quilmetres de la ciutat de Barcelona i s l'ltim poble de la provncia a la carretera que uneix els municipis de Vic, capital de la comarca d'Osona i Olot, capital de la comarca de la Garrotxa (Girona).

Rupit s un poble format en gaireb la seva totalitat per cases de pedra que ha sabut conservar l'essncia medieval d'abans. Els seus carrers sn estrets, algunes d'elles empedrats.

Rupit. A estat reconeguda per ser un dels pobles ms bonics de Catalunya, per la seva singular orografa i la conservaci i qualitat de les edificacions.

Rupit aquesta a la comarca d'Osona, entre les muntanyes de Collsacabra i les Guilleries.

s un poble encantador, el seu entorn natural s impressionant, envoltada de muntanyes i en un territori amb una densa vegetaci i amb abundncia de rierols i brolladors.

Rupit un lloc precis, idllic, amb aire romntic i molt recomanable.

Ermita de Santa Magdalena de l'any 1660, est situada al costat del migdia del poble de Rupit, sobre un pujol rocs visible des del poble, i mig envoltada pel riu que passa enmig del profund barranc obert a la roca que la separa de la poblaci.

Salt de Sallent es tracta d'una cascada d'uns 100 metres d'altura que dna pas a un enorme vall en el qual es troben disseminades algunes casetes i masies de conreu.

El Santuari del Far del segle XV, est situat a 1.123 m d'alada, amb unes magnfiques vistes sobre el pant de Susqueda, els cingles de Tavertet, Les Guilleries i altres espais de la Catalunya central.

Santuari del Far es troba ubicat a les comarca de la Selva, al municipi de Susqueda, dins de l'antiga xarxa de camins de les Guilleries.

El Far vist des del poble de Sant Mart de Sacalm.

El Santuari est documentat des de l'any 1269. L'esglsia primitiva va ser destruda per un terratrmol l'any 1425. L'edifici actual va ser construt entre els anys 1599 i 1648.

La imatge de la Verge, que presideix l'altar major del santuari, es remunta al segle XV i est feta d'alabastre. Aquesta imatge va ser restaurada el 1922.

Des dels seus voltants podem observar la gran bellesa sobre el riu Ter, les Guilleries i la Vall d'Hostoles.

Conta una llegenda que quan hi havia tempesta, des de la mar els pescadors veien una llum al Santuari del Far que els orientava.

Hostalets d'en Bas s una poblaci de la comarca de la Garrotxa que forma part del municipi de la Vall d'en Bas.

Els Hostalets d`en Bas carrer Teixeda i les seves cases amb els balcons de fusta plens de flors que ofereixen una imatge que ha estat reproduda per gran quantitat de pintors i fotgrafs i que ha fet que el nucli fos declarat Monument Histric-Artstic Nacional.

Balcons de fusta mostren nombrosos testos amb plantes, geranis i altres flors, conformant aix una mena de jard urb de notable impacte visual el que ha perms que el poble d'Hostalets destaqui per la seva bellesa.

Hostalets. Destaca per les cases ben restaurades conservant el mateix estil arquitectnic.

Hostalets d'en Bas les llargs balcons amb les flors fa que sigui un rac especial de la Garrotxa.

L'Ermita de Sant Miquel de Castell, d'una sola nau coberta amb volta de can.

Petita i acollidora plaa Major i al costat nord de l'Esglsia es veu el comenament de l'antic: cam ral de Riudaura.

Pou decorat amb flors.Imatge de Sant Grau va fer ressuscitar un bou que acabava de morir tot beneint-lo. En veure tal prodigi, tots els agricultors, als quals se'ls havia mort un bou, desenterren l'animal i, aquests, van tornar a la vida per acci i grcia de la benedicci del sant.

Monument a Miquel Oliva.

Monument a la Famlia Payesa. el grup escultric representa un matrimoni pags amb el seu fill, i al costat una allegoria agrcola. s una obra original de l'escultor Modest Fluvi, fill de la zona, i data de l'any 1972.

El seu origen s al segle XVIII a partir d'un hostal o hostalet a la vora de l'antic cam ral que anava d'Olot a Vic.

Les Masies de Voltreg. s un municipi de la comarca d'Osona (Barcelona). Est format per masies disperses i diversos nuclis de poblaci entre els quals destaquen La Gleva seva poblaci a 1 de gener de 2013 era de 1.050 habitants.

La Gleva l`esglsia parroquial dedicada a Sant Hiplit, es va construir de nou durant la segona meitat del segle XVIII

L`Esglsia de Sant Hiplit. A l'interior hi ha una reproducci del majestus retaule barroc de Pau Sunyer (1660-1668) i una imatge de la Mare de Du del segle XIII, aix com tamb la cmera que va acollir a Mossn Jacint Verdaguer en la seva estada aqu entre els anys 1893 i 1895.

Santuari de la Gleva 1766 Arquitecte: Josep Morat Sells Les primeres notcies que es tenen daten del 1280. El santuari prov d'un primer oratori, amb diverses reformes va durar fins al 1327, data en qu van comenar les obres que van durar gaireb un segle . Sabem que era d'una sola nau i que va ser ampliat en 1671.

MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com

FI