1. REVOLUCI FRANCESA Csar Chaparro Giraldo i Josep Oll Mercad

2.

Introducci.....................................................dia3

Causes de la revoluci...............................dia4i5

La revolta aristocrtica............................dia6i7

Els Estats Generals i la revoluci burgesa.........................................................dia8i9

Comena la revoluci..............................dia10i11

Final de la revoluci.....................................dia12

Bibliografia....................................................dia13

Presentaci final..........................................dia14

ndex 3.

La Revoluci francesa ha format la concepci poltica i ideolgica del mn contemporani. La revoluci va comenar a lany 1789. Constitueix, doncs, un fet histric molt important.

Introducci 4.

En termes generals, van ser molts els factors que hi van influr: un rgim monrquic sucumbint a la seva prpia rigidesa en un mn canviat es va unir el sorgiment duna classe burgesa que tenia una economia millor, juntament amb l'expansi de les noves idees liberals que van sorgir en aquesta poca i que se situen sota la rbrica de La Illustraci. De manera ms detallada les causes puntuals de la Revoluci inclouen l'auge de la burgesia, amb un poder econmic cada vegada ms gran i fonamental en l'economia de l'poca.

Causes de la revoluci 5.

Des del punt de vista poltic, va tenir importncia l'extensi de noves idees en aquest perode d'Illustraci, tals com les exposades per Voltaire, Rousseau o Montesquieu (com per exemple, els conceptes de llibertat poltica, de fraternitat i d'igualtat, o de rebot a una societat dividida, o les noves teories poltiques sobre la separaci de poders de l'Estat). Tot aix va ser trencant el prestigi de les institucions de l'Antic Rgim.

Des del punt de vista econmic, limmanejable deute de l'estat va ser agreujada per un sistema d'extrema desigualtat social i d'alts imposats que els estaments privilegiats, noblesa i clergat, no tenien obligaci de pagar, per que si oprimia a la resta de la societat.

Va haver un augment de les despeses de l'Estat i el descens dels beneficis per als camperols, i una escassesa d'aliments en els mesos precedents a la Revoluci.

6.

Lefrebvre assenyala tres fases revolucionries en els primers moments: aristocrtica, burgesa i popular. La primera s la revolta dels privilegiats, centrada en l'oposici dels dos estaments superiors a les mesures reformistes de Turgot, Necker, Calonne i Brienne que volien posar remei al dficit estatal.

La revolta aristocrtica (1787-1788) Pamflet de Joseph Sieyes de 1789 7.

Des de 1783 Calonne va plantar cara a les dificultats econmiques mitjanant prstecs de particulars a la corona, per finalment va reconixer que era indispensable una reforma fiscal i va proposar l'establiment de la subvenci territorial que haurien de pagar les propietats agrries segons la seva extensi.

En un context de recessi econmica, fallida de les finances reals (deute de 5.000 milions de lliures i ingressos per 500 milions) i de la fam dels anys 1788 i 1789, la monarquia noms podia pensar en reformes que acabessin amb els privilegis fiscals de la noblesa.

8.

La reuni dels Estats Generals es va obrir a Versalles el 5 de maig i va ser presidida pel rei Llus XVI. Els sis-cents diputats del Tercer Estat igualaven als de la noblesa. En conseqncia s'inclinaven per la reuni en una sola sala i per la votaci per persona, mentre els privilegiats volien deliberar per separat i emetre el vot per estament. Era l'inici de la revoluci burgesa perqu, en els Estats Generals, el Tercer Estat (que tenia la meitat dels representants de la cambra) es va negar de sotmetre's a les regles tradicionals de la separaci per estaments a l'hora de deliberaci i del vot per estat i no per persona. van reclamar deliberacions conjuntes i el vot per persona.

Els Estats Generals i la revoluci burgesa (1789) 9.

La qesti que es posava en joc era la destrucci de l'Antic Rgim i l'establiment d'un rgim constitucional i el reconeixement de la sobirania nacional.

s a dir, reclamen que el poder no resideixi en el monarca, sin en la naci, la qual ho exerceix per mitj dels seus representants. 10.

El 11 de juliol de 1789, el rei Luis XVI, actuant sota la influncia dels nobles conservadors igual que la del seu germ, el Comte D'Artois, va acomiadar al ministre Necker i va ordenar la reconstrucci del Ministeri de Finances. Gran part del poble de Pars va interpretar aquesta mesura com un acte-cop de la reialesa, i es va llanar al carrer en oberta rebelli. Alguns dels militars es van mantenir neutrals, per uns altres es van unir al poble.

Comena la revoluci 11.

El 14 de juliol el poble de Pars va protegir en els carrers als seus representants i, davant el temor que les tropes reals els detinguessin, van assaltar la fortalesa de la Bastilla, smbol de l'absolutisme monrquic per tamb punt estratgic del pla de repressi de Luis XVI, doncs els seus canons apuntaven als barris obrers. Desprs de quatre hores de combat, els insurgents van matar al seu governador, el Marqus Bernard de Launay. La Revoluci es va anar estenent per ciutats i pobles, creant-se nous ajuntaments que no reconeixien altra autoritat que l'Assemblea Nacional. Els camperols van deixar de pagar impostos i van destruir castells i tot el que simbolitzs al feudalisme. L'Assemblea Nacional, actuant darrere dels nous esdeveniments, va suprimir per llei les servituds personals (abolici del feudalisme), els delmes, i les justcies senyorials, que ja havien estat suprimits de fet per la pagesia, instaurant la igualtat davant l'impost, davant penes i en l'accs a crrecs pblics.

12.

La nova Constituci va trobar l'oposici de grups monrquics i jacobinos. Va haver diferents revoltes que van ser reprimides per l'exrcit, tot la qual cosa va motivar que el general Napole Bonaparte, retornat de la seva campanya a Egipte, dons el 9 de novembre de 1799 un cop d'estat (18 de Brumario) installant el Consulat, que li donava de forma efectiva poders dictatoriales, tancant amb aix el captol histric de la Revoluci Francesa i donant pas al futur Primer Imperi Francs. El nou govern instaurat, a pesar de ser una monarquia, millorava les condicions de vida del tercer estament, atorgant-los drets i obligacions morals i cviques iguals als altres dos estaments (el clergat i els nobles); pel que Napole va rebre un gran suport popular.

Final de la revoluci Napole Bonaparte 13.

Pgines d'abstracci de la informaci:

• www.google.es

• www.es.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3n_Francesa

• www.ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa

Bibliografia 14. Grcies per la seva atenci i la seva pacincia