revista 'món jurídic' núm. 249 (juliol-agost 2010)

REVISTA DE L!IL.LUSTRE COL.LEGI D!ADVOCATS DE BARCELONA

NÚMERO "#$JULIOL!AGOST "#$#

EL SERVEI DEL MESESCOLA DE PRÀCTICA JURÍDICA

AQUÍ ARAASPECTES DESTACATS PROJECTE DE LLEI DE PROTECTORAT

TRIBUNA OBERTA$# ANYS DE LA LOE

CRISI I DRET URBANÍSTIC

PARLEM AMB PEDRO MARTÍN GARCÍA

La SentènciaEDUARD SAGARRA TRIAS. PRESIDENT DEL CONSELL ASSESSOR DE MÓN JURÍDIC

Els juristes d’aquest país acatem les sen-tències, de vegades de gus t , d ’a l t re s “por imperativo le-gal”; encara que, en

casos concrets, no entenem la ba-rreja explosiva entre política i dret. Ens costa molt d’explicar i justifi-car el resultat d’aquesta barreja i el perquè, als nostres clients i a la ciutadania, si pensem que estem en un estat on s’han de respectar la separació de poders.

En l’escenari actual “post sentèn-cia Estatut”, no volem parlar de realitats evidents, com és la preca-rietat i interinitat d’un tribunal no renovat fa anys, incomplert i amb un membre recusat ni tampoc de l’incomprensible retard d’un pro-nunciament tant important per a un estat (Espanya) i per a una na-ció viva (Catalunya). La sentència del Tribunal Constitucional ha estat dictada i punt. El joc s’ha acabat i les regles vigents són aquestes.

Acatar la Sentència és una obli-gació de tots; però executar-la és i serà encara un problema i molt gros. Estar-hi en desacord és un dret inalienable de qualsevol poble afectat, ciutadà, autoritat o insti-tució. Ara toca buscar solucions a curt, mig i llarg termini, ja que això -és clar- no pot quedar així. Són els polítics els que han de dir quin és el camí que hem de seguir; per això els tenim i votem. Han de dir-nos, per on i a on ens porten, on s’agafa el camí, a on ens con-dueix? Hi ha dreceres viables, ja marcades o cal construir nous ca-mins? Si no ho fan, que és la seva obligació, caldrà pensar què fem tots plegats a partir d’ara!

També tenim dret a tenir dubtes i a preguntar als “dirigents” i als “decisors”, sobre aquelles incon-gruències, contradiccions i disfun-cions que la situació ha suscitat en una pacífica societat, i que no es poden tancar o “tapar la boca” dient que és així per imperi de la llei. Els interrogants que ens agra-daria que algú autoritzat respon-gués són:

• Un Tribunal Constitucional pot tenir competències legislatives per sobre del poder legislatiu i de l’únic poble sobirà que pot referendar l’Estatut, aprovat prèviament pels dos legislatius constitucionals? És una situació prevista o volguda al 1978 al pactar col·lectivament com a ciutadans la Constitució?

• Una sentència de quasi 900 planes és fàcilment interpretable i aplicable? Algú sensat ho creu possible? És realment una sentèn-cia ferma o és un nou instrument interpretatiu ober t i de “ tracte successiu” que necessitarà- segur- d’un Tribunal Especial que estigui interpretant l’Estatut i la legislació derivada cada dia? És evident que aquesta no prevista Institució per-manent , haurà d’ésser un Tribu-nal treballador, àgil, ràpid, jurídic, no interí ni caducat, en el qual els seus membres no siguin fàcilment recusables (especialment si són bons i experts juristes) però so-bretot independent competent i no polititzat.

• A t ravés de pactes pol í t ics i de normes de rang inferior a la Consti tució i a l propi Esta-tut es pot modif icar la decisió

MON JURÍDIC EDITORIAL

d’inconstitucionalitat d’un Tribunal Constitucional sense la seva parti-cipació? No serà picar sobre ferro fred?

• I, finalment, si el Tribunal Cons-titucional no pot actuar constitu-cionalment “d’ofici o de motu pro-pri” i només ho pot fer a instància de part (partit polí tic, Defensor del Pueblo -quin poble?- o altres subjectes legitimats), què succeirà amb els articles, drets i llibertats que siguin iguals o semblants en altres Estatuts (València o Andalu-sia) no recorreguts que han estat declarats inconstitucionals a Cata-lunya? Són encara legals?

• Els drets, tot un poble, nació, nacionalitat en un mateix estat pot dependre d’on visquis o de la ideo-logia política conjuntural de qui els governi en aquell moment? Fins ara sabia que la Constitució en l’article 14 diu que tots els espan-yols són iguals davant la Llei. Però segueix sent així o aquest article pot considerar-se novat a partir de la sentència estival del TC?

Són preguntes que realment i legítimament ens agradaria que algú amb coneixement , seny i erudició jurídica ens contesti. Di-vulgant-les faríem un bon favor al país. Ens ho mereixem com a poble curós amb la llei i amb els pactes acordats.

Com sempre, fem d’aquesta revista un lloc preferent on reflectir el debat. Per això, en aquest número de juliol i agost s’inclou el resum del Debat a bat que sobre la sentència va tenir lloc el 22 de juliol, i al número de setembre, tenim la intenció de pu-blicar un especial amb les opinions dels diferents professionals jurídics.

MÓN JURÍDIC JULIOL-AGOST 2010 3

ACTUALITAT

06 AQUÍ ARA LEGISLACIÓ

12 PELS PASSADISSOS

14 L’OBSERVATORI

OPINIÓ

20 TRIBUNA OBERTA

30 PARLEM AMB PEDRO MARTÍN GARCÍA

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

32 JUNTA EN DIRECTE

34 SERVEIS ICAB

36 COMISSIONS PUNT X PUNT

38 ADVOCACIA EN IMATGES

40 LLETRA IMPRESA

SERVEIS

44 PASSES PERDUDES

46 CLUB ICAB

48 ANUNCIS

MónJurídic és una publicació editada per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona amb la finalitat de ser l’òrgan informatiu i d’expressió dels seus col·legiats/des.

EditaIl·lustre Col·legi d’Advocats de BarcelonaMallorca 283, 08037 Barcelona.www.icab.cat / [email protected]

Consell assessorPresident: Eduard Sagarra TriasVicepresident: Jordi Miró FrunsVocals: Josep M. Balcells CabanasAgustí Bassols PascualMaria Beuster PérezLara Foncillas MiralbesJoaquim Jubert di MontapertoJosep Ma. Lligoña DoménechLaura Maniega JáñezLuis Antonio Sales CamprodonOlga Tubau MartínezJulián Valón Mur

DirectoraEva Labarta i Ferrer

Cap de ComunicacióAntonio Gómez-Reino Isalt

Coordinació Món JurídicIsabel Viola Demestre

Gabinet de PremsaRoser Ripoll Alcón

ComposicióAlbert Muñoz Thuile

Món JurídicTelèfon: 934 961 880Fax: 934 871 938e-mail: [email protected]: [email protected]

Han col·laborat en aquest número Juan José Climent, M. Elena Lauroba Lacasa, Francesc Marfà i Javier Garcia Mallol.

Fotografia Istockphoto, Shutterstock, Albert Muñoz.

Disseny Dribbling

Impressió Rotoatlántica

Publicitat Il·lustre Col·legi d’Advocats de BarcelonaMallorca, 283, 08037 BarcelonaTelèfon: 934 961 880Fax: 934 871 938e-mail: [email protected]

Dipòsit legal B-17.273-83

ISSN 1135-9196

Les opinions recollides en els textos publicats a Món Jurídic pertanyen exclusivament als seus autors. L’opinió oficial del Col·legi l’expressa la Junta com a òrgan de govern de la institució.

NÚMERO 249 | JULIOL-AGOST 2010 | CONTINGUTS

REVISTA DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA

4 JULIOL-AGOST 2010 MÓN JURÍDIC

ACTUALITAT AQUÍ ARA LEGISLACIÓ

Ordre EHA/1608/2010, de 14 de juny, sobre transparència de les condicions i requisits d’in-formació aplicables als serveis de pagament (BOE núm. 148, 18.06.2010).

Ordre EHA/1665/2010, d’11 de juny, pel qual es desenvolupen els articles 71 i 76 del Reial De-cret 217/2008, de 15 de febrer, sobre el règim jurídic de les empreses de serveis d’inversió i de la resta d’entitats que pres-ten serveis d’inversió en matè-ria de tarifes i contractes-tipus (BOE núm. 152, 23.06.2010)

Resolució de 14 de juny de 2010, del Departament de Recaptació de l’Agència estatal d’adminis-tració tributària, per la qual es modifica el termini d’ingrés en període voluntari dels rebuts de l’Impost sobre activitats econòmiques de l’exercici 2010 relatius a les quotes nacionals i provincials i s’estableix el lloc de pagament d’aquestes quotes (BOE núm. 150, 21.06.2010).

Instrument de ratificació del Tractat de la OMPI sobre Drets d’autor, fet a Ginebra el 20 de desembre de 1996 (BOE núm. 148, 18.06.2010).

Instrument de ratificació del Tractat de la OMPI sobre in-terpretació o execució i fono-grames, fet a Ginebra el 20 de desembre de 1996 (BOE núm. 148, 18.06.2010).

Instrument d’adhesió d’Espanya a la Convenció sobre el comerç de trànsit dels Estats sense litoral, fet a Nova York el 8 de juliol de 1965 (BOE núm. 152, 23.06.2010).

Llei Orgànica 5/2010, de 22 de juny, pel qual es modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal (BOE núm. 152, 23.06.2010).

Llei 11/2010, de 28 de juny, de reforma del sistema de suport financer a la internacionalit-zació de l’empresa espanyola (BOE núm. 157, 29.06.2010).

Reial Decret 794/2010, de 16 de juny, pel qual es regulen les subvencions i ajuts en l’àmbit de la cooperació internacional (BOE núm. 154, 25.06.2010)

Resum de les novetats legislatives

Reial Decret 825/2010, de 25 de juny, de desenvolupament parcial de la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de sa-lut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’em-baràs (BOE núm. 155, 26.06. 2010).

Reial Decret 831/2010, de 25 de juny, de garantia de la qua-litat assistencial de la presta-ció a la interrupció voluntària de l’embaràs (BOE núm. 155, 26.06.2010).

Ordre EHA/1717/2010, d’11 de juny, de regulació i control de la publicitat de serveis i produc-tes d’inversió (BOE núm. 157, 29.06.2010).

Ordre EHA/1718/2010, d’11 de juny, de regulació i control de la publicitat dels serveis i pro-ductes bancaris (BOE núm. 157, 29.06.2010).

Instrument de Ratificació per part d’Espanya del Conveni re-latiu al blanqueig, seguiment, embargament i comís dels


productes del delicte i al finan-çament del terrorisme, fet a Varsòvia el 16 de maig de 2005 (BOE núm. 155, 26.06.2010).

Resolució de 23 de juny de 2010, de l’Oficina Espanyola de Patents i Marques, per la qual es crea el Registre Electrò-nic de l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (BOE núm. 163, 06.07.2010).

Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004,

de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les ope-racions comercials (BOE núm. 163, 06.07.2010)

Reial Decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Socie-tats de Capital (BOE núm. 161, 03.07.2010).

Resolució de 30 de juny de 2010, de la Direcció General del Tresor i Política financera, per

la qual es publica el tipus legal d’interès de demora aplicable a les operacions comercials du-rant el segon semestre natural de l’any 2010 (BOE núm. 159, 01.07.2010).

Correció d’errades del Reial Decret 764/2010, d’11 de juny, pel qual es desenvolupa la Llei 26/2006, de 17 de juliol, de mediació d’assegurances i reassegurances privades, en matèria d’informació estadís-tico-contable i del negoci i de competència professional (BOE núm. 159 01.07.2010).

No hi ha exempció d’ITP i AJD per les adjudicacions derivades de la dissolució del matrimoni en règim de separació de béns

La sentència de 30 d’abril de 2010, de la Sala tercera, estableix la doctrina següent: “En el

supòsit de les adjudicacions i transmissions origi-nades per la dissolució del matrimoni i previst en l’article 45.I.B) 3 del Reial Decret Legislatiu 1/1993, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, l’exempció de tributs únicament és aplicable a les dissolucions en què hi hagi efectiva comunitat de béns (societat conjugal); per tant no és aplicable als supòsits en què regeixi un règim econòmic matrimonial de separació de béns”.

Publicada al BOE núm. 153, de 24 de juny de 2010.

Aprovat el Llibre Segon del Codi civil de Catalunya

El Parlament de Catalunya va aprovar dimecres 14 de juliol, el llibre segon del Codi civil de Catalunya,

relatiu a la persona i la família.

Aquesta Llei fomenta la igualtat de drets i deures dels progenitors, defineix el mar jurídic per regular els efec-tes jurídics de la ruptura conjugal i adaptar-lo a les necessitats de les noves formes de família, reforça la responsabilitat parental compartida cap als fills en cas de ruptura de parelles, incorpora figures com la dels poders preventius i l’assistència per evitar mesures dràstiques com la incapacitació i obliga a comunicar les adopcions, perquè els fills adoptats puguin exercir el dret a conèixer els seus progenitors biològics.

El llibre segon del Codi civil de Catalunya es divideix en quatre títols: la persona física (el títol 1), les institu-cions de protecció de la persona (el títol 2), la família (el títol 3) i les relacions convivencials d’ajuda mútua (el títol 4).



Aspectes essencials del Projecte de Llei del Protectorat EL PROJECTE DE LLEI DEL PROTECTORAT RESPECTE DE LES FUNDACIONS I LES ASSOCIACIONS D’UTILITAT PÚBLICA PRETÉN DISSENYAR UN PROTECTORAT AMB ELS MITJANS D’ACTUACIÓ CLARAMENT DELIMITATS PER LA LLEI, CAPAÇ DE VERIFICAR DE MANERA EFICAÇ QUE LES FUNDACIONS ACTUEN AMB PLE RESPECTE A LA VOLUNTAT DEL FUNDADOR I A LES DISPOSICIONS LEGALS I ESTATUTÀRIES, I QUE DESTINEN ELS RECURSOS QUE GESTIONEN DE MANERA ADIENT. EN DEFINITIVA, UN PROTECTORAT A L’ALÇADA, QUANT A RECURSOS I INSTRUMENTS, DE LA COMPLEXITAT DEL MÓN FUNDACIONAL, COM A GARANT DEL CORRECTE EXERCICI DEL DRET DE FUNDAR I EL MILLOR INTERLOCUTOR ORDINARI DE LES ENTITATS

El 7 d’abril passat es va publicar al But-lletí del Parlament de Catalunya el Pro-jecte de llei del Pro-tectorat respecte de

les fundacions i les associacions d’utilitat pública. L’havia aprovat el govern el 23 de març. Malgrat que el Llibre Tercer del Codi civil de Catalunya, sobre les persones ju-rídiques regula els aspectes bàsics de la institució, era necessari un desenvolupament legal específic dels aspectes administratius, que no poden tenir cabuda en un codi civil.

El Projecte té una doble finalitat: d’una banda, regula curosament les funcions del protectorat; d’al-tra, fixa diverses mesures adreça-des a incrementar la transparència del funcionament de les entitats, així com l’adequació de la publici-tat registral a la realitat del mon fundacional.

És sabut que el Protectorat, res-pecte de les fundacions, desen-volupa funcions d’assessorament, promoció i suport, de registre i de supervisió. Ja les estava exercint a la pràctica, però calia una nor-mació expressa, sobretot respecte

Ma Elena Lauroba Lacasa Directora de Dret i d’Entitats Jurídiques


de la funció de supervisió –lligada a les tasques de control -. De fet, aquesta funció ja s’havia explicitat a la llei de fundacions del 1982, però va desaparèixer a la llei del 2001 –ho recordava el seu Pre-àmbul: “El Protectorat perd fun-cions de fiscalització...”-. Avui, i atesa la vinculació de les funda-cions al compliment de finalitats d’ interès general, era necessa-ri ampliar el règim d’intervenció administrativa.

Com a novetat, el Projecte esta-bleix que el Protectorat exerceix funcions d’assessorament i de su-port, així com de dipòsit de comp-tes i de seguiment, respecte de les associacions declarades d’uti-litat pública. Aquest criteri -que ja va adoptar al seu dia el País Basc -, es justifica per l’estatut especi-al que atorga la dita declaració, i sempre amb ple respecte al dret fonamental d’associació.

Al nostre parer, quatre aspectes de l Pro jecte mere ixen atenció especial:

A) Les funcions d’inspecció La inspecció procedeix quan exis-teixen indicis d’irregularitats (com ara la destinació de recursos a despeses no relacionades amb l’objecte fundacional o el fet de no presentar els comptes anuals). També es preveu el desenvolupa-ment d’un pla anual, fixat d’acord amb criteris objectius, preferent aleatoris (una pràctica que, des de l’entrada en vigor del Llibre III s’està fent: així, la Resolució JUS/194/2010, de 29 de gener, per la qual s’aproven els criteris generals que han de regir el Pla d’inspecció de fundacions per a l’any 2010 –DOGC 5560-).

La inspecció, que s’exercita mit-jançant personal funcionari de la Generalitat al que se li reconeix la condició d’autoritat per aquestes funcions i –evidentment- amb ple respecte als drets constitucionals, ha de concloure en un termini màxim de 12 mesos (ampliables a 6 mesos més, mitjançant reso-

lució motivada, si ho requereix la complexitat de les activitats de la fundació). Quan finalitzen les tas-ques inspectores, i prèvia audièn-cia de l’entitat (que pot formular al·legacions), el Protectorat f ixa les mesures que ha d’adoptar i, si escau, exerceix les accions al seu abast.

B) El règim sancionadorEs concep com una eina útil per garantir el compliment de la vo-luntat dels fundadors, per superar els hàbits poc professionals d’al-gunes fundacions i per aconseguir que aquestes mantinguin una re-lació in tempo amb el Protectorat que eviti o minimitzi situacions de risc en què es pugui veure afectat l’interès general que ha d’assolir tota fundació. Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus. A títol d’exemple, es consi-deren infraccions molt greus la re-alització d’actes que requereixen per la seva naturalesa autoritza-ció del Protectorat, sense haver-la obtingut, o be l’obstrucció de la funció d’inspecció del protecto-

rat; són infraccions greus, desa-tendre reiteradament els requeri-ments d’informació del protecto-rat, o l’incompliment dels deures comptables. Responen de les sancions les ma-teixes fundacions, atesa la seva condició d’entitats amb plena ca-pacitat pel compliment de les se-ves finalitats. Aquesta va ser, pro-bablement, la qüestió més deba-tuda durant el procés d’elaboració del text, perquè els experts eren conscients que els darrers res-ponsables de la infracció eren les persones físiques que representen o dirigeixen la fundació, però es va adoptar aquest criteri atesa la natura administrativa de la sanció. A més, i per a salvaguardar a la mateixa fundació, es prescriu que aquesta podrà exercir l’acció de rescabalament de l’import de les sancions respecte dels patrons i les persones amb funcions de direcció, sempre que es pugi de-terminar la seva responsabilitat individual (sens perjudici d’altres responsabilitats). Perquè l’exer-cici d’aquesta acció de repetició no sigui il·lusori, es prescriu que la memòria dels comptes anuals ha d ’ incorporar una referència expressa a les actuacions ulte-riors de la fundació sancionada. Degudament assabentat, el Pro-tectorat podrà instar les accions oportunes.

Les sancions són de caràcter pe-cuniari, si bé també pot acordar que les sancions molt greus es publiquin en el web del Departa-ment, durant un termini no su-perior a sis mesos. S’estipula la possibil i tat de la mediació res-pecte d’infraccions lleus o greus, si la infracció obeeix a una causa que pugi ser resolta mitjançant un acord.

c) Les entitats vinculadesEs formula un concepte d’“enti-tats vinculades” des de la necessi-tat de tenir un millor coneixement de les persones jurídiques (del Lli-bre III, és a dir, fonamentalment associacions), amb les quals les

El Projecte té una doble finalitat: d’una banda, regula curosament les funcions del protectorat; d’altra, fixa diverses mesures adreçades a incrementar la transparència del funcionament de les entitats, així com l’adequació de la publicitat registral a la realitat del món fundacional.



fundacions se relacionen estreta-ment en el desenvolupament de les seves activitats. S’identifiquen quan es donen les següents cir-cumstàncies: a) que els membres dels òrgans de govern respectius coincideixen en més d’un 50%; b) que les operacions de transcen-dència econòmica entre elles re-presentin més del 20 % del total de despeses d’exercici comptable de qualsevol d’elles; c) que l’im-mobilitzat d’una de les entitats provingui o hagi estat finançat en més d’un 30 % per una altra enti-tat. En aquests supòsits, s’ha de comunicar aquesta circumstàn-cia al Protectorat i les “entitats vinculades” han de presentar els comptes juntament amb les de les fundacions (no de manera consoli-dada, perquè no és un supòsit de l’ar t. 333-7.3 CCC). Estan exclo-ses les fundacions de les Caixes d’estalvis, ja que un altre Depar-tament supervisa les esmentades entitats de crèdit, d’acord amb la legislació específica.

alienes als òrgans de govern- i mesures de col·laboració amb el notariat. Destaca el balanç social, entès com una eina per visualit-zar l’impacte real de les activitats de les fundacions en el sí de la societat, i el grau efectiu de l’as-soliment dels seus objectius. S’ha demostrat, en altres països, que és un mecanisme clau per incenti-var la col·laboració dels ciutadans i millorar la confiança.

A més, el Projecte estableix un procediment per extingir les fun-dacions considerades “inactives” que s’identifiquen a partir d’una relació de supòsits. Es regula un protocol d’actuacions que, si rati-fica la dita “inactivitat”, condueix a la sol·licitud d’extinció judicial de la fundació. Es persegueix, en definitiva, treure del registre fun-dacions que no existeixen en el món real, aconseguir una millor adequació entre el que el registre publica i la realitat (o irrealitat) de l’entitat.

Per tant, el Projecte pretén disse-nyar un Protectorat amb els mit-jans d’actuació clarament delimi-tats per la llei, capaç de verificar de manera eficaç que les fundaci-ons actuen amb ple respecte a la voluntat del fundador i a les dispo-sicions legals i estatutàries, i que destinen els recursos que gesti-onen de manera adient. En defi-nitiva, un Protectorat a l’alçada, en quant a recursos i instruments, de la complexitat del món funda-cional, com a garant del correc-te exercici del dret de fundar i el millor interlocutor ordinari de les entitats. Aquest ha estat el princi-pi que ha presidit l’elaboració del Projecte i que vàrem explicitar a la jornada que el Departament de Justícia va organitzar el passat 17 de maig a l’auditori de la Ciutat de la Justícia: “Les fundacions i el protectorat: els eixos d’una relació profitosa”.

d) Mesures de transparènciaEs detallen diversos instruments, com ara fomentar que les enti-tats creïn els seus òrgans d’au-tocontrol -integrats per persones

Com a novetat, el Projecte estableix que el Protectorat exerceix funcions d’assessorament i de suport, així com de dipòsit de comptes i de seguiment, respecte de les associacions declarades d’utilitat pública.


ACTUALITAT PELS PASSADISSOS

Presidents i degans dels Col·legis Professionals de tot Catalunya estan estudiant els Estatuts per aprovar la cons-titució com a associ-

ació de la Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, una as-sociació, a la qual es pot adherir, de forma voluntària, qualsevol Col·legi Professional de Catalunya, així com els Consells de Col·legis.

Els objectius principals de la Intercol-legial són coordinar les actuacions de les entitats professionals per garan-tir una millor viabilitat i eficàcia de cara al professional i al consumidor, impulsar iniciatives comunes, actu-ar com a interlocutor davant de les Administracions i defensar els inte-ressos dels professionals col·legiats, independentment del sector que siguin.

Reunió a l’ICAB de col·legis professionals

La reunió ha comptat amb una gran representació de les professions col-legiades de tots els sectors, com el Col·legi d’Economistes, el de Met-ges, el de Biòlegs, el d’Advocats, el d’Agents Comercials, el de Peda-gogs, el de Notaris, Procuradors, el d’Infermeres, el de Farmacèutics, el de Politòlegs i Sociòlegs, el de Ges-tors, el de Periodistes, el de Tècnics

MÉS DE 60 COL·LEGIS PROFESSIONALS DE CATALUNYA ES VAN REUNIR EL PASSAT 16 DE JUNY A LA SEU DE L’ICAB AMB L’OBJECTIU DE RECUPERAR LA INTERCOL·LEGIAL I CONSTITUIR-LA COM A ASSOCIACIÓ DAVANT LA NECESSITAT DE POSAR EN MARXA UN ORGANISME QUE ACTUÏ D’INTERLOCUTOR AMB LES ADMINISTRACIONS PER DUR A TERME PROJECTES QUE AFECTEN EL COL·LECTIU, COM LA LLEI ÒMNIBUS

d’Obres Públiques, el de Logopedes, el d’APIS, el d’Administradors de Fin-ques, el d’Enginyers Tècnics de Tele-comunicacions, el d’Enginyers de Ca-mins, Canals i Ports, entre d’altres.

La primera agrupació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya es va crear el 28 de maig de 1992 i va comptar amb la direcció executiva de l’ICAB.

Conveni ICAB- Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (ITYC) El Ministeri d’Indústria i l’ICAB han signat un conveni per a la constitu-ció d’empreses a través d’Internet agilitant la tramitació. Aquest con-veni permetrà als col·legiats/des de Barcelona realitzar de forma tele-màtica des del despatx els tràmits per a la constitució d’empreses.

Els tràmits per efectuar l’alta i d’una empresa són els següents:

1. Per part dels advocats/des o des-patxos interessats s’ha de compli-mentar un formulari de sol·licitud d’al-ta seleccionant el Col·legi Professional al qual pertanyeu i enviar-ho on-line, actuació per a la qual resulta necessa-ri disposar de certificat digital.

2. El Col·legi d’Advocats donarà la conformitat a la petició d’alta formu-lada una vegada el formulari de peti-ció hagi estat complimentat i enviat telemàticament.

3. Una vegada rebuda la conformi-tat de la Corporació a què pertany el professional, es procedirà al registre de l’entitat sol·licitant dintre de CIRCE

donant accés a l’entorn de proves per a la configuració de l’eina de Tramitació Telemática (PACDUE).

4. CIRCE (www.circe.es) presta ser-veis d’assistència tècnica i suport a la xarxa de PAITs en allò que faci referència a l’atenció de consultes i resolució de les incidències que es produeixin en la utilització del Sistema de Tramitació Telemàtica, a través del Centre d’Assistència a Usuaris (CAU).

Més informació a www.circe.es. El formulari de sol·licitud per cons-tituir l’empresa el trobareu al web col·legial www.icab.cat


E-justicia.cat, jutjats sense papers

La consellera de Justícia, Mont-serrat Tura, ha presentat el sis-tema e-justicia.cat, que permetrà als jutjats catalans treballar sen-se papers, ja que s’informatit-zarà l’assumpte judicial des del moment en què un ciutadà acu-deix a l’advocat fins que el jutge

dicti la sentència. Això permetrà a l’advocat que quan rebi la de-núncia del seu client, pugui a tra-vés d’una extranet professional introduir totes les dades i enviar-la directament al registre.

Una cop realitzat el repartiment, la resta del procés també es po-dà fer on-line. El sistema disposa d’un gestor documental on que-den arxivats tants els documents rebuts en qualsevol moment del

procés com aquells que han estat emesos pel jutjat, i a més tots els tràmits i la documentació vers un assumpte resten associats. Tam-bé serà possible incorporar les gravacions de les vistes que s’han celebrat durant el procés.

L’objectiu del Departament de Justícia és implantar l’e-justícia progressivament; i s’iniciarà des-prés de l’estiu per la jurisdicció civil.

El degà del Col·legi d’Advocats de Bar-ce lona , Ped ro L . Yúfera, i la conse-l l e ra de Jus t íc ia , Montse r ra t Tu ra ,

van signar el passat 21 de juny, un conveni de col·laboració per a la gestió, durant els propers 12 mesos, dels serveis d’orientació sobre mediació que actuen en el marc dels serveis d’orientació ju-rídica de la demarcació territorial de l’ICAB. El mateix dia, els de-gans dels 13 col·legis d’advocats de Catalunya també van signar un acord en matèria de mediació. La signatura d’aquests convenis fa possible el funcionament de 29 punts d’orientació sobre medi-ació repartits per tot Catalunya, on professionals especialitzats en mediació informen la ciutadania dels avantatges i del valor que pot aportar en molts casos l’aplicació d’aquest mètode. Serveis d’orientació sobre mediació Des de l’any 2002, en què es va signar el primer conveni entre el Departament de Justícia i els col-legis d’advocats de Catalunya, la utilització de la mediació com a fórmula de resolució de conflictes

Renovat el conveni de Mediació

ha augmentat de forma notable; les mediacions finalitzades amb acord suposen, en genera l , e l 60,8% dels casos.

En els darrers anys, s’han incre-mentat els casos que han arribat al Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya (abans Cen-tre de Mediació Familiar de Ca-talunya). Així, l’any 2008 es van atendre 2.107 expedients de me-diació; l’any 2009, 2.730 expedi-ents, i l’any 2010 (fins al dia 18 de juny), 1.661 expedients, segons dades faci l i tades pel Depar ta-

L’ICAB HA SIGNAT UN CONVENI AMB EL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA PER AL FUNCIONAMENT DE DIFERENTS PUNTS DE SERVEI D’ORIENTACIÓ SOBRE MEDIACIÓ

ment de Justícia. En les media-cions procedents de derivacions judicials s’arriba a acords en el 47,5% dels casos, mentre que en les sol·licituds no judicials, el per-centatge d’èxit és del 70,7%.

Advocats mediadors A Catalunya hi ha registrats un to-tal de 1.582 mediadors, dels quals el 57,14% són advocats, segons dades del Centre de Mediació de Dret Privat. La resta són psicò-legs, treballadors socials, educa-dors i pedagogs.


ACTUALITAT L!OBSERVATORI

Propera celebració del 25è aniversari del SOJ

El proper 1 d’octubre tindrà lloc l’acte de commemoració del 25è aniversari del Servei d’Orientació Jurídica de l’ICAB, un

servei pioner a l’Estat que ha estat facilitant als ciutadans una orien-tació jurídica i que ha contribuït a una important projecció social de l’advocacia.

Un número impor tant de co l-l e g i a t s /d e s h e u e s t a t p a r t d’aquests Serveis en algun mo-ment de la vostra vida professi-onal. Per aquest motiu, voldríem que tots els que “heu viscut i heu fet créixer el SOJ” participeu tam-bé en l’acte commemoratiu. Per això volem demanar-vos que, en cas d’haver treballat al SOJ o bé si coneixeu algun company/a que hi hagi estat, ens adreceu un e-mail al correu electrònic: [email protected]

Primera trobada dels serve is d’orientació jurídica dels col-legis d’advocats d’Espanya

El 30 de setembre tindrà lloc la pr imera trobada a nive l l esta-tal dels advocats membres dels serveis d’orientació jurídica dels diferents col·legis. L’objectiu és analitzar els principals problemes que es troben en el dia a dia en aquests serveis així com compar-tir informació sobre el per fil de ciutadans, consultes i preguntes més freqüents, etc. Això es farà a través d’un col·loqui i d’unes taules de treball que entre altres temes tractaran: millorar la qua-litat i l’especialització, necessitat d’una llei que reguli els serveis d’orientació jurídica.

Finalment s’exposaran les con-clusions d’aquesta trobada. Cal inscripció per participar-hi.

Coneguda col·loquialment com a Llei d’universalit-

zació, aquesta serà la prime-ra, dins l’àmbit estatal, que donarà accés a la sanitat pública gratuï ta a prop de 60.000 persones que fins ara en quedaven excloses.

Aquesta ha estat una recla-mació històrica de l’advoca-cia catalana però va ser en els últims temps que amb l’impuls i accions de l’ex-degana de l’Il·lustre Col·legi d ’Advocats de Barcelona, Sí lvia Gimenez-Salinas, va

Aprovada la Llei d’universalització ser possible signar un acord el 16 de juny de 2009 entre el Consell de Col·legis d’Ad-vocats de Catalunya (CICAC) i la Conselleria de Salut. A través d’aquest acord es va iniciar una prova pilot amb l’advocacia catalana de for-ma que els advocats no no-més de Barcelona sinó de tot Catalunya vam ser el primer col·lectiu professional “ex-clòs” que va poder sol·licitar la targeta sanitària individual. Els advocats vam convertir-nos novament en pioners en aquest avenç.

Malgrat que l’ordenament ju-rídic espanyol i català s’ins-pira en el principi d’univer-salització per a la prestació de serveis públics, es calcula que prop de 60.000 perso-nes, un 0,7% de la població catalana, s’havien quedat de facto fora d’aquest dret des de 1986.

Quan entri en vigor, aquesta llei suposarà haver fet reali-tat l’equitat en la prestació de serveis sanitaris recone-guda en la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya.

EL SERVEI D’ORIENTACIÓ JURÍDICA (SOJ) DE L’ICAB CELEBRA ENGUANY EL SEU 25È ANIVERSARI. L’ICAB VOL QUE TOTS ELS LLETRATS QUE HAN FORMAT PART D’AQUESTS SERVEIS EN ALGUN MOMENT DE LA SEVA VIDA PROFESSIONAL, HI SIGUIN PRESENTS EN L’ACTE DE CELEBRACIÓ!

L’objectiu de la trobada és analitzar els principals problemes que es troben en el dia a dia en aquests serveis així com compartir informació sobre el perfil de ciutadans, consultes i preguntes més freqüents, etc.


Reparació als advocats sancionats durant el franquisme

El Col·legi d’Advocats de Bar-celona ha acordat anul·lar les sancions imposades per part de l’ICAB i del tribunal depurador als advocats/des que les van rebre per motius polítics entre el 15 de juny de 1939 i l’octu-bre de 1943, així com per deixar sense efectes baixes col·legials de tots els col·legiats, que no es van poder reincorporar a l’exer-cici amb posterioritat al 1939 per motius polí t ics. Aquesta nul·litat tindrà tots els efectes que corresponguin en l’esfera dels drets col·legials. La Junta ha decidit que es noti-fiqui a totes les persones afec-tades o bé els seus successors la decisió presa per l’ICAB. Per aconseguir aquest objectiu la Comissió de la Memòria Històri-ca conjuntament amb la Funda-ció Carles Pi Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals realitzarà una base de dades per tal de poder disposar de la informació dels col·legiats/des afectats.

Aquesta corporació és pionera en realitzar aquest exercici de democràcia i de reparació de l’honor als advocats que van ser depurats durant els primers anys del franquisme, i això ha estat possible gràcies a la tasca realitzada per la Comissió de la Memòria Històrica, en la qual hi participen els advocats Josep Cruanyes Tor, Jordi Oliveras, Pilar Rebaque i Mateu Seguí, entre d’altres.

Us demanem la col·laboració de tothom que pugui tenir no-tícia d’afectats d’aquestes san-cions, ja que així serà factible ajudar a completar les dades i no deixar ningú desatès.


icab

Rectángulo

ACTUALITAT L!OBSERVATORI

Prop de 200 advocats joves espanyols es reuneixen a l’ICAB “QUATRE DIES PER ESCRIURE EL FUTUR DE LA PROFESSIÓ”. SOTA AQUEST LEMA ES VA INAUGURAR EL XVI CONGRÉS ESTATAL DE L’ADVOCACIA JOVE QUE ES VA CELEBRAR A LA SEU DEL COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA ENTRE ELS DIES 1 I 4 DE JULIOL I QUE VA TENIR COM A OBJECTIU ANALITZAR I DEBATRE SOBRE ELS PRINCIPALS TEMES QUE AFECTEN L’ADVOCACIA: LLEI ÒMNIBUS I LLEI D’ACCÉS.

En l ’acte inaugural del XVI Congrés es-tatal de l’advocacia jove van estar pre-sents la consellera de Justícia de Cata-

lunya, Montserrat Tura, la porta-veu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Gabriela Bravo, el president del Consell General de l’Advocacia Espanyola (CGAE), Carlos Carnicer, el degà de l’ICAB, Pedro L. Yúfera, la presidenta de la Confederació Espanyola d’Advo-cats Joves (CEAJ), Mayte López i el president del Grup d’Advocats Joves de Barcelona (GAJ), Diego Callejón.

El degà dels advocats de Barcelo-na va manifestar l’orgull que supo-sa que l’ICAB sigui la seu amfitrio-na del XVI Congrés de l’Advocacia Jove i va felicitar l’esforç i la feina d’organització d’aquest congrés, especialment al Grup d’Advocats Joves de l’ICAB.

Yúfera va afirmar que l’advocacia jove s’ha involucrat en els canvis que afecten l’evolució de la pro-fessió, i que la celebració d’aquest Congrés és una prova més d’això. I va afegir: “aquests congressos han servit històricament per elaborar conclusions de summa importàn-cia per a l’advocacia, com va ocór-rer l’any 2006 amb la Llei d’Accés i el 2008 amb el Torn d’Ofici”.

Per a Yúfera, l’advocacia té grans reptes per afrontar entre els quals ha destacat: “la crisi econòmica, que comporta que els que som al capdavant de corporacions hem de


L’Advocacia sortirà d’aquest Congrés més forta i més sàvia per afrontar els canvis

buscar fórmules d’ajuda a l’exerci-ci; la Llei Òmnibus; la problemàtica Llei d’Accés sobre la qual ens hem de mantenir ferms perquè puguem formar “advocats” i finalment, els sistemes de resolució alternativa de conflictes com la Mediació i l’Arbitratge, que amplien el nostre camp professional però on estem obligats a demostrar que el millor professional en aquesta matèria és el que està format jurídicament, és a dir, l’advocat”.

Finalment Yúfera va considerar que “l’advocacia sortirà d’aquest congrés més forta i més sàvia per afrontar els canvis”

Diego Callejón, president del Grup d’Advocats Joves de l ’ ICAB va agraïr la dedicació i el suport per organitzar el Congrés, especial-ment en temps de crisi i va desta-car que el lema “4 dies per escriu-re el futur de la professió” recull perfectament la tasca a fer durant el congrés atès que “els temps es-tan canviant”.

I va afegir “els advocats joves tenim grans reptes en aquests moments i per aquest motiu, tenim tres di-es per reflexionar sobre els temes que més preocupen en aquests moments com són els canvis que pot provocar tant la Llei Òmnibus, que pretén canviar la concepció dels col·legis com a institució, i la relació laboral especial que afec-ta al vincle laboral dels advocats contractats i els despatxos que els vulguin contractar”.

Per tot això, i segons paraules de Callejón “un dels principals objec-tius del XVI Congrés de l’advoca-cia estatal jove és elaborar con-clusions que serveixin per orien-tar els òrgans de la Confederació Espanyola d’Advocats Joves i per influir en els debats en el Consell General del Poder Judicial sobre aquests dos aspectes”.

Per la seva part, la portaveu del CGPJ va reconèixer la gran apor-tació social de l ’Advocacia i va destacar “la feina” que aquest

col·lectiu va exercir per a la con-solidació de l’Estat de Dret. Gabri-ela Bravo va recordar que el CGPJ compta amb l’Advocacia en tots els seus projectes i hi continuarà comptant.

La presidenta de CEAJ va afirmar que el Congrés “és la cita més im-portant de l’advocacia” i també va reconèixer que el lema del con-grés “4 dies per escriure el futur de la professió” recollia molt bé la funció del que es faria aquests dies a Barcelona.

La consellera de Justícia de Cata-lunya va destacar la importància de l’advocacia dins la societat, i també va dir que mai l’administra-ció de justícia de Catalunya havia tingut tants recursos al seu abast, però també va reclamar-ne, espe-cialment de jutges i de secretaris judicials per cobrir les places va-cants que té actualment l’admi-nistració de Justícia en aquesta comunitat.

En relació amb la llei òmnibus, ha afirmat que els col·legis profes-sionals han de deixar de ser tan corporativistes per ser entitats de dret públic que ofereixin i gestio-nin un ventall de serveis públics en col·laboració amb l’Administració de Justícia per cobrir les neces-sitats dels ciutadans, com passa amb el servei d’assistència jurídi-ca gratuïta a Catalunya. “Es tracta de serveis que funcionen molt bé i que el ciutadà els valora positiva-ment”, ha declarat.

Finalment, Tura va destacar que el Ple del Parlament de Catalunya va aprovar el 30 de juny la Llei d’as-sistència sanitària que permet l’ac-cés universal a la sanitat pública a totes les professions liberals, entre elles l’advocacia. Aquesta ha estat una reclamació històrica dels ad-vocats de Barcelona en favor de tota la professió.

El president del CGAE va apuntar que els joves advocats no són el futur sinó el present i va recordar el paper destacat que han tingut a Espanya en moments decisius com la Transició. Carnicer, també va dir que la professió té diverses lleis que poden afectar-la, i per ai-xò citar a Voltaire per referir-se al paper que ha de jugar l’Advocacia davant dels polítics “siguem capa-ços de convèncer abans de vèncer. Vèncer no és important, l’impor-tant és convèncer”.


OPINIÓL!OBSERVATORI

L’ICAB i el Col·legi de censors de comptes catalans signen un conveni AQUEST CONVENI SERVIRÀ PER ELABORAR PROTOCOLS D’ACTUACIÓ I PER IMPULSAR LA FORMACIÓ A AMBDÓS COL·LECTIUS

Establiment de protocolscomuns d’actuacióAmb l’objectiu de facilitar la comu-nicació entre el Col·legi d’Advocats de Barcelona i el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya es crearà una Comissió Mixta que ac-tuarà de nexe entre ambdues corpo-racions professionals. Aquest òrgan s’encarregarà d’elaborar protocols comuns d’actuació i coordinació col·legial a partir de les propostes, queixes i problemes que es plantegin en la pràctica professional d’advocats i auditors.

Impuls de la formacióEl conveni signat per ambdós col·legis contempla també la creació d’un espai compartit de formació. Això suposarà la promoció i realització d’activitats formatives conjuntes que representaran una millora i un valor afegit per als professionals col·legiats de totes dues corporacions. Els pro-grames formatius sorgits d’aquesta iniciativa podran impartir-se simultà-niament o en mòduls paral·lels en les respectives seus col·legials.

Daniel Faura, presi-dent del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Cata-lunya (CCJCC), i Pe-dro L. Yúfera, degà

del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), han subscrit un conveni de col·laboració amb l’objectiu d’elaborar protocols comuns d’actuació i coordi-nació col·legial i d’impulsar les activi-tats formatives destinades a ambdós col·lectius professionals.

Mitjançant aquest acord es crea un canal de comunicació que permet transmetre i compartir els problemes que puguin afectar a censors jurats de comptes i advocats en l’exercici professional diari, alhora que es-tableix un marc d’actuació conjunt per tal de contribuir a la resolució d’aquestes disfuncions.

DefuncionsMón Jurídic vol expressar el seu condol als familiars i amics dels companys i companyes de l’ICAB que han causat baixa per defunció.

M. Àngels Bassas Mariné, Maria Blanca Blázquez Bandrés, Fran-cisco Javier Campilla Gantes, Joan Colls Carreras, Antonio José Crespo López, Andreu Fontrodona Puig, Julián Garrido Fuentes, Car-los Juan Maluquer de Motes i Ber-net, Fabià Maymo Obradors, Jau-me Meler Muntané, Lluís Orriols i Ferret,

Santos Palomo Guillo, Juan Ignacio Pastora Grijalvo, José Roda Mon-teys, Jaime Talens de Salvadores, Enriqueta Terol Enseñat, Juan Te-rraza Martorell i M. Rosa Virós i Galtier.


La Societat Catalana d’Ad-vocats de Família (SCAF) va renovar la seva Junta Directi-va el 6 de maig de 2010. Van sor tir elegits els membres següents: Francesc Vega Sa-la (President), Joaquim Be-triu Monclús i la Sra. Mercè Mira Cortadellas (vicepresi-dents), Paola Tamborero Font (Secretaria), Miquel Cabré Puig de la Bellacasa (Vice-secretari), Elena Antolin Far-gas (tresorera) i Montserrat Ayuso Sanchís, Mariló Lo-zano Ortiz,Cristina Martínez Vicente, Diego Muñoz Mañé, Ramon Quintano Ruiz i Anto-ni Vidal Teixidó (vocals).

La Societat Catalana d’Advocats deFamília renovala seva Junta

Advocats de l’ICAB van visitar els dies 2 i 3 de juny el Parla-ment Europeu, el Col·legi d’Advocats de Brussel·les i la seu del Consejo General de la Abogacía Española a Bèlgica.

La visita, patrocinada per l’Eurodiputat català Ramon Tremosa i Balcells, va ser organitzada pel Departament d’Internacional de l’ICAB en el marc de les activitats dirigides a fomentar la internacionalització dels col·legiats de Barcelona i els seus despatxos, així com de conèixer més a prop les institucions de la Unió Europea.

Visita al Parlament Europeu


icab

Rectángulo

OPINIÓ TRIBUNA OBERTA

de Catalunya, fins a les reaccions que ha suscitat la sentència del Tribunal Constitucional.

Posteriorment, Luis Antonio Sales Camprodón, diputat de la Junta de Govern de l’ICAB, que va actuar com a moderador, va donar el torn de paraula als diferents ponents per tal que donessin a conèixer al públic assistent, al Pati de Colum-nes, el seu parer; i posteriorment es va iniciar el col·loqui.

Intervenció del professor de Dret constitucional de la UPF, Víctor Ferreres Ferreres va començar el seu par-lament amb l’afirmació que “els estatuts poden ser sotmesos a constitucionalitat i que el TC és competent per fer-ho”. Però tam-bé va exposar que “personalment

hagués estat partidari que el text estatutari hagués passat pel filtre del TC de forma prèvia i no un cop votat pel Parlament de Catalunya, les Corts espanyoles i refrendat pels ciutadans de Catalunya”.

Ferreres també va parlar sobre els articles anul·lats. “En general, moltes de les normes que resulten afectades per la sentència serien plenament constitucionals si, en lloc d’aparèixer expressades en l’Estatut, es formulessin com a lleis orgàniques”. De fet, va alertar que hi havia un vici constant en l’Estatut que es “l’extralimitació, és a dir, regular coses sobre les quals no es tenen competències, però que sí que es podrien regular a tra-vés de lleis orgàniques”, i va afegir que tot i que semblés paradoxal el Tribunal Constitucional “ens està

Debat a Bat: La sentència de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya’

Per par t icipar en el debat, l’ICAB va con-vidar a Joan Vintró, catedràt ic de Dret C ons t i t u c i ona l d e la UB i l l e t ra t de l

Parlament que va assessorar la ponència i la comissió que va re-dactar l’Estatut durant el perío-de 2004-2006; Víctor Ferreres, professor de Dret Constitucional de la UPF i de la Universitat de Texas a Austin (USA); i Tomàs Gui, advocat i col·laborador de la Revista Jurídica de Catalunya que e labora comentar is de les sentències del TC.

A les 19.30h es va iniciar el debat, com sempre, amb un vídeo intro-ductori per repassar la cronolo-gia dels fets, és a dir, des de la redacció de l’Estatut d’Autonomia

DINS EL CICLE DE DEBATS SOBRE TEMES D’ACTUALITAT QUE EL COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA ORGANITZA PERIÒDICAMENT, DIJOUS 22 DE JULIOL, ES VA CELEBRAR UNA TAULA RODONA SOBRE LA SENTÈNCIA DEL TC SOBRE L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA


sentís “guanyador” i va apel·lar a l’esperit positivista de Catalunya, per tal de “revisar què queda de l’Estatut i que es pot recuperar a través de normes i sense alterar les regles del joc”. Tot i que va de-fensar que la Constitució permet la convivència també va afirmar “que text es pot canviar si així es consi-dera necessari”.

Gui també va abordar el tema del preàmbul de la sentència, i en aquest sentit va afirmar que nor-malment el preàmbul té eficàcia per interpretar la norma, però en aquest cas es canvia el criteri ja que es considera que no té eficàcia jurídica.

Intervenció del professor de Dret constitucionalde la UB, Joan Vintró Vintró va iniciar la seva exposició tot afirmant que “el TC és compe-tent per dictar sentència”, i va afe-gir que “el que és discutible és la composició del tribunal en el mo-ment de dictar la sentència”, ja que hi havia persones que tenien cadu-cat el mandat i una persona recu-sada a qui se’l va apartar per dictar sentència del Tribunal. “El TC, ba-sant-se en un article del seu regla-ment, va considerar que mentre no hi hagués renovació regia el tribu-nal amb els membres existents. Per aquest motiu va defensar l’actuació de la Generalitat, que ho va recó-rrer ja que el criteri seguit pel propi Tribunal en altres moments no ha estat el mateix”, va afirmar Vintró.

El professor de constitucional de la UB va explicar que la constitu-ció estableix la organització terri-torial, però que aquesta requereix d’un instrument per complemen-tar-la, que és l’Estatut. Vintró va defensar l’Estatut i va dir que en ell “hi cap de tot excepte les lleis orgàniques”. De fet la sentència en relació a l’Estatut de València “obria tantes possibilitats que va despertar moltes reaccions adver-ses”, i alhora va afegir “per això l’Estatut d’Autonomia de Catalun-ya contenia una ampliació de mires important”.

Vintró també va fer un repàs sobre alguns dels aspectes de la sentèn-cia, entre els quals va destacar els drets fonamentals; els criteris de solidaritat o el règim lingüístic. En aquest darrer aspecte, consi-dera que “l’Estatut no incorpora coses noves, sinó que aspectes que ja existien i que estaven re-collits en diferents lleis s’inclouen en l’Estatut, com a llei de rang superior”. Pel que fa als poders atorgats al Síndic de Greuges o al Consell de Garanties Estatutàries va declarar “que no compartia els arguments pels quals s’ha deses-timat aquests aspectes”.

Quant al capítol de justícia, Vintró va explicar que “l’Estatut pretenia a través del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya desactivar un consell de justícia regulat per un CGPJ centralitzat” .

Pel que fa a la “defensa de les com-petències, el TC ha liquidat aquest apartat” va sentenciar. Per acabar Vintró va dir, “ en la sentència hi ha elements importants que s’han desactivat, alguns dels quals són superables amb la promulgació d’altres lleis tot i que en el cas de les competències es volien acon-seguir establir unes pautes més clares i definides i això no es podrà reconduir. En aquest sentit, la sen-tència mostra inèrcies centralistes i precisament l’esperit de l’Estatut era defugir del centralisme”.

remetent a una via “més fàcil” per aconseguir bona part de les coses que l’Estatut pretenia assolir”.

Sobre el fet que hi hagi ar ticles pràcticament iguals en altres es-tatuts, Ferreres va af irmar que encara que hi constin es tracta “d’articles que a la llarga no es po-dran dur a la pràctica” perquè les comunitats autònomes no tenen competències. De totes maneres va reconèixer, que no es tractava ja del fet en sí, sinó d’una qüestió moral, ja que ens uns estatuts hi consta per escrit i en d’altres no.

Finalment Ferreres va acabar la seva intervenció afirmant que la sentència no l’ havia sorprès i va dir que el dret té la seva lògica i es-tabilitat i que no es fàcil canviar-lo.

Intervenció de l’advocat Tomàs GuiGui va iniciar la seva interven-ció afirmant que com a juristes “no ens pertoca dir si la finalitat de l’Estatut era el federalisme, l’independentisme o qualsevol al-tre opció”. El que sí que va lamen-tar és que s’hagin tardat 4 anys en dictar sentència, ja que “el 2007 el TC havia dictat sentència sobre l’Estatut d’Autonomia de Valèn-cia, i en aquest sentit una part del que es va dir en aquell moment hagués pogut servir de base per elaborar la Sentència de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, per escurçar e l temps d’anàlisi de l’Estatut català i sobretot per evi-tar el clima d’enfrontament al qual s’ha arribat”.

Va coincidir amb Ferreres en el fet que “la sentència no era inespera-da, ja que es veia que s’havia re-collit en l’Estatut, tant en positiu com en negatiu, conceptes que no pertoquen regular”.

Amb el text de la sentència a la mà, va denunciar que tothom se

Joan Vintró, Victor Ferreres i Tomàs Gui van analitzar jurídicament la sentència del TC



Reflexions sobre la incidència de la crisi al dret urbanístic: novetats de la Llei 26/2009, de mesures fiscals i administratives

La legislació urbanís-tica a Catalunya des de l’any 1990 ha es-tat massa extensa: • Decret Legislatiu

1/1990, de 12 de juliol, pel qual s’aprova la refosa dels textos le-gals vigents a Catalunya en ma-tèria urbanística.

• Decret 303/1997, de 25 de no-vembre, pel qual s’aprova el Re-glament sobre mesures per faci-litar l’execució urbanística.

• Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme.

• Decret 287/2003, de 4 de nov-embre, pel qual s’aprova el Regla-

LES MESURES ADOPTADES PER FER FRONT A LA CORRUPCIÓ URBANÍSTICA I A LA CRISI IMMOBILIÀRIA S’HAN D’ACOLLIR AMB OPTIMISME, JA QUE PERMETEN PLANTEJAR NOVES SOLUCIONS DE VIABILITAT AL PARTICULAR AFECTAT PER UN SECTOR DE PLANEJAMENT EN CRISI.

ment parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme.

• Llei 10/2004, de 24 de des-embre , de mod i f i c ac ió de l a L le i 2 /20 02, de 14 de març , d ’Urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la soste-nibilitat territorial i de l’autonomia local.

• Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme.

• Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Regla-ment de la Llei d’Urbanisme.

• Decret L le i 1 /2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística.

Francesc Marfà BadarouxCol·legiat núm. 13.951


• Decret 80/2009, de 19 de maig, pel qual s’estableix el règim jurídic dels habitatges destinats a fer efectiu el dret de reallotja-ment, i es modifica el Reglament de la Llei d’Urbanisme pel que fa al dret de reallotjament.

• Llei 3/2009, del 10 de ma-rç, de regular i t zac ió i mi l lo ra d ’urban i t zac ions amb dèf ic i t s urbanístics.

• Llei 26/2009, del 23 de des-embre, de mesures fiscals, finan-ceres i administratives. (Arts. 48 a 51 de la Llei comporten Modi-ficacions del text refós de la Llei d’Urbanisme)

I encara falta el Decret Legislatiu amb el nou text refós que la Llei 26/2009 preveu a la seva Dispo-sició Addicional 2a.

Aquest ex tens marc normat iu posa de manifest que el Dret so-bre l’urbanisme és, com a mínim, un tema recurrent i en constant transformació.

La incidència de la crisi del sector immobiliari així com la detecció i mediatització dels recents casos de corrupció urbanística han estat factors de les més recents refor-mes. En efecte, la Llei 26/2009, que sembla promulgada arran dels casos de corrupció com el denominat cas “Pretòria”, intro-dueix una sèrie de novetats que mereixen ser destacades. Es trac-ta de mesures per reforçar el con-trol públic i donar publicitat als convenis i a les requalif icacions urbanístiques i, en definitiva, limi-tar la discrecionalitat en els actes de les administracions públiques. Així doncs, es reforcen les “regles del joc” dels convenis urbanístics i de les requalif icacions, oferint major seguretat jurídica i control de la discrecionalitat.

Per tant, hem de celebrar que aquesta Llei 26/2009 s‘hagi dic-tat. Com sabem, el Dret Admi-nistratiu regula les relacions de l’Administració amb els adminis-

És recomanable que es facin auditories urbanístiques amb l’objecte d’esbrinar si cal introduir canvis per tal de mantenir o recuperar les plusvàlues del planejament afectades per la crisi

trats i, quant més clares siguin aquestes, millor pel conjunt de l’ordenament jurídic i pels ciuta-dans. És bo haver reforçat el con-trol administratiu dels actes de les Administracions Públiques en els processos de requalificacions i convenis urbanístics.

A partir d’aquesta llei hem de su-posar que serà més difícil aprovar convenis o requalif icacions sos-pitoses de frau o corrupció o en abús de poder, atès que la nova norma protegeix encara més els interessos públics, introduint un major control sobre els béns de titularitat pública i els terrenys

destinats a espais lliures o equi-paments públ ics . S’ha legis lat sobre una matèria conflictiva, do-nant major seguretat jurídica, as-pecte que resulta fonamental en les relacions de l’administrat amb l’Administració.

En aquest sentit, es regula de for-ma exhaustiva en quins casos les propostes de modificació de pla-nejament general poden ser ina-dequades, per tal de garantir una major protecció dels interessos públics. A partir d’ara, difícilment es t ramitaran requal i f icacions sobre el territori establertes pel planejament vigent que puguin perjudicar els interessos públics, ja que s’acoten les actuacions mu-nicipals en terrenys d’ús públic o de titularitat pública.

Des de la perspectiva del par ti-cular, vo lem detenir-nos en la interpretació de la Norma sobre els drets privats. I en aquest sen-tit , encara que també es limita la iniciativa privada, impossibili-tant que aquesta pugui formular requalif icacions unilateralment, tanmateix, tot i el menor marge de “maniobra” que es concedeix al particular, la Llei és conscient que evidentment seguirà havent requalif icacions, per la qual co-sa ha pujat el “preu” de les ma-teixes amb un considerable incre-



ment de l’aprofitament a cedir a l’Administració. En efecte, la no-vetat més important, és la con-creció del repartiment de les plus vàlues de la requali f icació, es-tablint que en les modificacions d’instruments de planejament ge-neral que comportin un increment de sostre, de la densitat residen-cial, de la intensitat industrial o la transformació d’usos, el percen-tatge de cessió d ’aprof i tament urbanístic queda fixat en el 15%, podent-se elevar justificadament fins al 20%.

La incidència de la crisi i aques-tes noves “regles del joc” provo-caran que sigui necessari dur a terme determinades anàlisis del planejament general, mitjançant processos de “due diligence”, és a dir, auditories privades i públi-ques, per tal de determinar les possibilitats reals de l’actual i vi-gent ordenació urbanística. Com hem dit, la crisi immobiliària ha incidit negativament en l’equilibri dels beneficis i càrregues del pla-nejament, per la qual cosa resulta necessari dur a terme una adap-tació de l’ordenació a les noves circumstàncies.

És recomanable que es facin audi-tories urbanístiques amb l’objecte d’esbrinar si cal introduir canvis per tal de mantenir o recuperar les plusvàlues del planejament afec-tades per la crisi i per conèixer si amb les condicions introduïdes per la nova llei és aconsellable plantejar requalificacions.

Les noves “regles del joc” i la con-juntura econòmica fan necessari que, en cada cas, es dugui a terme un exhaustiu estudi sobre possi-bles alternatives d’ordenació, ana-litzant els índex d’edif icabilitat, densitat, intensitat i els usos, o els models o àmbits de gestió, i també les obligacions urbanísti-ques. El resultat de l’estudi con-tindrà les propostes per recupe-rar les plus vàlues i la viabilitat, degudament fonamentades i amb l’empara legal.

És possib le , per tant , mil lorar aquells planejaments aprovats, pendents d ’execució o en sus-pens, anteriors a la Llei de 2002, que per les raons que sigui no s’han revisat, ni modificat i, per suposat, no s’han desenvolupat. La norma ens ofereix l’oportunitat d’adaptar-los als nous principis legals de l’actuació urbanística, com el de la utilització racional del territori o el del desenvolupa-ment sostenible.

Amb els resultats de les audito-r ies urbanístiques, la iniciativa privada juntament amb la pública, de comú acord, podran plantejar

modificacions en aquells sectors que resultin obsolets per fer-los v iables econòmicament. I a ix í , també, poder adaptar l’ordenació a els nous principis.

En conseqüència, una norma le-gal com la Llei 26/2009, dictada per fer front als casos de corrup-ció reforçant el control públic i recuperant les plusvàlues urba-nístiques, ha clarificat les regles de joc de les modif icacions del planejament general, cosa que, al nostre parer, permet a la iniciativa privada, amb una major segure-tat jurídica, dur a terme un tipus d’anàlisi o auditoria independent sobre la viabilitat del desenvolu-pament urbanístic dels sectors pendents d’executar.

Gràcies a aquesta nova Norma, les requalificacions podran ésser més clares i transparents. A partir d’ara, per haver-se reglamentat, es podran plantejar solucions per afavorir la viabilitat urbanística amb majors garanties i seguretat jurídica. En definitiva, celebrem que les relacions entre particulars i Administració es vagin clarificant i puguin oferir-se solucions urba-nístiques amb garanties, sense trobar-se sota la permanent sos-pita de la corrupció.

La Llei 26/2009, dictada per fer front als casos de corrupció reforçant el control públic i recuperant les plusvàlues urbanístiques, ha clarificat les regles de joc de les modificacions del planejament general


Conclusions de la XXa edició de la Trobada de l’Advocacia sobre el Dret d’Estrangeria i Asil

La Trobada va tractar e ls temes de l seu programa des d’una perspectiva interna-cional, que compor-tà l’anàlisi tant de la

normativa nacional com comuni-tària. Després de dues jornades de treball, el Congrés va dedicar el tercer dia a exposar i debatre les conclusions assolides en les taules de treball, i que han estat aprova-des per la Subcomisión de Extran-jería del CGAE el dia dos de juliol.

Tot seguit publiquem un extracte de les conclusions d’aquesta XXa edició de la Trobada de l’Advocacia sobre el Dret d’Estrangeria i Asil:

El nou marc legal en e l dret d’estrangeria. Especial referència al control dels fluxos migratoris.En la taula referenciada es qües-tionà la constitucionalitat de la LOEX respecte a la regulació del dret a l’educació dels menors es-trangers en situació irregular en segments educatius no obligatoris així com les dificultats del reco-neixement del dret a l’ Assistència Jurídica Gratuïta. S’estimà que la variable econòmica no pot servir d’excusa per justificar les restric-cions de drets dels estrangers en la seva dimensió d’immigrant. S’estableix que és necessari estu-diar nous instruments administra-tius eficaços en la gestió de la irre-gularitat al marge de l’arrelament i el procediment sancionador. Es va concloure la necessitat d’ampliar la regulació de ls v isats per a la recerca de treball. Es critica l’exacerbada resposta sanciona-dora de l’actual LOEX. S’estima

DURANT ELS DIES 27, 28 I 29 DEL MES DE MAIG VA TENIR LLOC A LA SEU DEL NOSTRE COL·LEGI LA XXA EDICIÓ DE LA TROBADA DE L’ADVOCACIA SOBRE EL DRET D’ESTRANGERIA I ASIL, ORGANITZADA PER L’ICAB AMB LA COL·LABORACIÓ DE LA SUBCOMISIÓN DE EXTRANJERÍA DEL CONSEJO GENERAL DE LA ABOGACÍA ESPAÑOLA, QUE VA APROVAR AL JULIOL LES CONCLUSIONS ASSOLIDES A LES DIFERENTS TAULES DE TREBALL QUE US EXTRACTEM A CONTINUACIÓ.

que com lege ferenda hauria de plantejar-se l’establiment exprés de la prescripció de la mesura de devolució. Es van expressar igual-ment propostes per a la redacció del Reglament de execució de la LOEX.

Legislació d’Asil. Llei 12/2009Malgrat que es reconeixen alguns aspectes positius a la taula de la Llei d’Asil, com són l’establiment de programes de reassentament, la preceptiva assistència lletrada en el CIE i en frontera, en termes generals la valoració de la Llei és negativa, ja que es dificulta el pro-cediment, existeix gran confusió en els nous procediments, s’amplien els motius d’exclusió, i fins i tot

del procediment dels comunitaris es critica la desaparició del caràc-ter suspensiu de la devolució en frontera quan ACNUR informa fa-vorablement l’admissió.

La problemàtica derivada dels cri-teris jurisprudencials en matèria d’estrangeria. Possibles solucions.Davant la d ispers ió de c r i te -r is jur isprudencials en matèria d’estrangeria es proposaren dife-rents solucions tècniques: refor-mar la LJCA legitimant a diferents entitats a recórrer en cassació en interès de Llei o unificació de doc-trina, establir un organisme jurídic independent de l ’Administració que resolgui els recursos adminis-tratius plantejats contra ella.



Es fixen com a qüestions jurispru-dencials polèmiques: l’aplicació del principi de proporcionalitat de la sanció; la retroactivitat de la norma més favorable en el període de prohibició d’entrada; els meca-nismes de caducitat de l’expulsió i la nul·litat de notificacions edictals simples i directes; l’admissibilitat de recursos contra decisions de tràmit amb transcendència en drets; la responsabilitat adminis-trativa sobre las persones durant el seu internament; les diferències entre devolució i expulsió.

Es conclou la necessitat de fer par-tícip a l’Advocacia en l’elaboració del reglament de la LOEX que hau-ria de clarificar aspectes obscurs de la LOEX.

Codi comunitari de normes pel creuament de persones en fron-tera (Codi de fronteres Schen-gen). Aplicació de la normativa espanyola.Al marge de la recent reforma de la LOEX les denegacions d’entrada realitzades en vir tut dels acords de readmissió s’hauran de realitzar respectant les garanties establer-tes en la LOEX així com en la seva normativa de desenvolupament.

Es reclama la necessitat que la Co-missaria General de documentació i estrangeria dicti unes directrius, respecte a la interpretació de la normativa i l’efectiva prestació de l’assistència lletrada en els proce-diments de denegació d’entrada, devolució o sancionadors que comporten l’expulsió.

S’exigeix un sistema de garanties que permeten l’accés a la UE de persones necessitades de protecció.

Es sol·licita que el Ministeri d’AAEE, inclogui en tots els acords que ne-gociï una clàusula d’assistència lletrada a les persones que puguin ser readmeses.

S’insisteix que, de cap manera, el reglament comunitari de fronteres exclogui l’aplicació de la normati-va interna espanyola.

Directiva de retorn. Mesures limi-tadores de la llibertat en l’àmbit d’estrangeria.1. Censura del termini de 60 dies en internaments i de les situa-cions de restriccions del dret de llibertat.

2. Observança dels cr i ter is de l’Administració en detenció per posar a disposició judicial.

3. E x igència de mot ivac ió su-f i c i en t en l e s in te r locu tò r i e s d’internaments, manifestant la se-va insuficiència via recurs i d’una pormenorització de les circums-tàncies concurrents i que siguin enumerades en cada cas.

4. Major esforç de l’advocacia en l’argumentació jurídica dels seus escrits així com el maneig de la legislació europea comú.

5. S’han de plantejar qüestions susceptibles de ser elevades com a prejudicials així com accedir a tr ibunals supranacionals v ia recursos.

Lliure circulació dels treballa-dors a la UE: Residència de llar-ga durada i treballadors altament qualificats.En relació a la Directiva 2003/109/CE del Consell de 25 de novembre de 2003 relativa a l’estatut dels na-

cionals de tercers països residents de llarga durada es proposar:

El legislador ha de diferenciar ne-cessàriament entre l’Estatut de re-sidència de llarga durada i el títol que l’acredita. Els requisits que la Directiva assenyala per a l’Estatut de resident de llarga durada, han de ser interpretats amb flexibilitat per l’Administració. El futur Regla-ment de la LOEX ha de conservar els supòsits i revisions més fa-vorables que la nostra normativa conté per a l’accés a la residència de llarga durada (anterior perma-nent). Es sol·licita que es solucio-nin els problemes de cooperació i coordinació entre els Estats de la UE, relatius a la mobilitat dels re-sidents de llarga durada.

En relació a la Directiva 2009/50/CE del Consell de 25 de maig de 2009 relativa a les condicions d’entrada i residència de nacio-nals de tercers països per finali-tats de treball altament qualificat es proposa:

Amb la finalitat d’atraure als treba-lladors altament qualificats s’han d’establir condicions favorables de reagrupació familiar sense les limitacions contingudes a la LOEX.

S’ha de facilitar l’admissió de tre-ballador altament qualificat mit-jançant un procediment àgil, en el qual no es computi el temps necessari pel reconeixement de titulacions professionals ni per a l’expedició del visat quan aquest sigui necessari.

Degut a la incidència que la re-gulació de la Directiva suposa en l’autorització de residència de llar-ga durada, s’han d’observar les ex-cepcions dels articles 16 a 19 pels quals es permeten l’acumulació de períodes de residència en di-ferents estats de la Unió i s’han d’interpretar flexiblement als titu-lars de la targeta blava UE els pe-ríodes d’absència del territori.

Durant la XXa Trobada de Dret d’Estrangeria i Asil, es van fer més de 200 aportacions que s’han enviat a la Secretaria d’Estat d’Immigració i Emigració per ser tingudes en compte a l’hora d’elaborar el Reglament de la Llei d’Estrangeria


d’immigrant’. Als immigrants no se’ls pot exigir més que als propis autòctons.

Intervenció dels serveis conso-lars en matèria d’estrangeria. Les ponències desenvolupades en aquesta taula de treball van ana-litzar l’activitat consolar espan-yola des de dues vessants: una la va analitzar en el marc com-petencial adquirit en virtut de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, coneguda com la Llei de la Me-mòria Històrica, l’altra ho va fer cenyint el seu anàlisi a les com-petències consolars en matèria d’estrangeria; i la Taula de Treball va arribar a la conclusió de què és necessari introduir canvis en l’estructura consolar espanyola per dotar als consolats de major ef icàcia i adaptar-los a la nova realitat migratòria. Així, en rela-ció a la tramitació d’expedients de nacionalitat derivats de la Llei de Memòria Històrica calen més ele-ments que contribueixin a millorar la instrucció dels expedients, i pel que fa a les competències assu-mides en matèria d’estrangeria els canvis han de comportar tres efec-tes principals:

a) La renovació dels consolats, ja que «ens trobem amb una estruc-tura consolar del segle XIX per a problemes del segle XXI»,

El nou model social: Convivència versus irregularitat.

Perspectives:

ItalianaItàlia no té un model social de con-vivència, s’ha criminalitzat la im-migració irregular. Necessitat de crear mecanismes legals per inter-canvi cultural i que s’afavoreixin les experiències per superar la confrontació cultural. Es proposa reconèixer als immigrants irre-gulars permanents, l’estatus de preciutadania.

FrancesaS’ha intensificat la legislació fran-cesa en matèria d’immigració. Ne-cessari un consens entre juristes europeus defensors de drets dels immigrants.

Espanyola La cohesió social inclou a més una eficient gestió migratòria: actituds de la població autòctona, progra-mes d’integració han de ser as-sumits per la població autòctona. Estatut clar de drets i deures per a tots els immigrants. La transcen-dència de l’empadronament com a porta d’accés a nombrosos drets dels estrangers en situació irregular.

MarroquíS’adver te ix un progressiu de-t e r i o r a m e n t d e l a ‘ c o n d i c i ó

b) un millor control de l’activitat consolar, que permeti, per exem-ple, deslligar l’actuació del Defen-sor del Poble de la queixa prèvia de l’administrat, i

c) l’adequació de la formació del personal consolar a les compe-tències que els consolats tenen en matèria d’estrangeria.

L’ estranger com a víctimaLa Taula de Treball denuncia la doble victimizació de l’estranger, circumstància que es manifesta en el fet de ser víctima de delic-tes com a persona (delicte de le-sions) i també per la seva condició d’estranger (delictes de xenofòbia). Situació agreujada per l’actual po-lítica migratòria de l’Estat, que ba-sada en el control dels fluxos mi-gratoris, dificulta i, fins i tot, impe-deix que l’estranger obtingui una protecció efectiva dels seus drets humans; és el cas del col·lectiu d’immigrants irregulars que la de-núncia d’un delicte els implica la incoació d’un procediment san-cionador per la seva situació ad-ministrativa, i pot comportar el decaïment de la denúncia si són internats en centres d’internament o expulsats.

Pa ra l · l e lament , pe rquè s igu in t ingudes en compte en la re -dacció del reglament de la Llei d’Estrangeria, la Taula realitza en relació al delicte de tràfic d’éssers humans una sèrie de propostes vertebrades en tres eixos princi-pals: (a) l’existència d’uns princi-pis orientadors comuns, definits com el principi d’igualtat entre homes i dones, el d’especial con-sideració dels menors d’edat, el de col·laboració de la societat civil, i el de la cooperació interestatal; (b) la consecució de tres objectius: la prevenció del delicte, la persecu-ció penal concertada i la protecció de la víctima; i (c) la primacia de la protecció de la víctima i la se-va recuperació física i psicològica sobre el control dels fluxos migra-toris i el restabliment de l’ordre públic d’estrangeria.



10 anys de convivència amb la Llei d’Ordenació de l’Edificació

An te r i o r m e n t , l a r e s p o n s a b i l i t a t decennal arribava de ple i de forma solidària als inter-vinents en el pro-

cés constructiu: promotor, cons-tructor, arquitecte tècnic, arqui-tecte superior, etc.; la LOE pretén individualitzar la responsabilitat del dany, òbviament sempre que aquesta es pugui delimitar amb absoluta claredat, determinant “exlege” la responsabilitat de tots els intervinents en el procés cons-tructiu, el que resulta una garan-tia per al tercer adquirent.

EL 6 DE MAIG DE 2010 ES VAN COMPLIR 10 ANYS DE CONVIVÈNCIA AMB LA LLEI D’ORDENACIÓ DE L’EDIFICACIÓ (LOE), LLEI 38/1999, DE 5 DE NOVEMBRE, LLEI TENDENT A RESOLDRE ELS PROBLEMES SORGITS DE LES RECLAMACIONS CIVILS PER DEFECTES DE CONSTRUCCIÓ, QUE FINS LLAVORS REGULAVA L’ART. 1591 DEL CODI CIVIL, NORMA AMB UNA SOLERA DE MÉS DE 120 ANYS D’ANTIGUITAT. AMB EL TRANSCURS DEL TEMPS, EL LEGISLADOR VA ACTUALITZAR LA LEGISLACIÓ, ADAPTANT-LA A LES NOVES SITUACIONS QUE NO EXISTIEN EN CAP ALTRE MOMENT I AIXÒ ÉS EL QUE VA PRETENDRE LA LOE.

Els punts fonamentals són e ls danys incardinables i els períodes de garantia, que es concreten en 1, 3 i 10 anys.

Tinguem en compte que, des de l’entrada en vigor de la LOE, cap edifici no ha sortit de la respon-sab i l i t a t c iv i l decenna l , l l evat d’aquells que s’hagin lliurat a data 6 de maig de 2000.

Per primera vegada, la LOE exi-geix per als edif icis d’habitatge la subscr ipc ió ob l igatòr ia per part del promotor d’una assegu-rança que cobreixi els danys ma-

Javier García Mallol Col·legiat núm. 25.342


ter ials que ocasionin a l ’edif ici l’incompliment de les condicions d’habitabilitat o que afectin a la seguretat estructural, i no s’admet la franquícia per cobrir el dany en el supòsit d’1 any.

D’aquesta manera, la LOE se cen-yeix a la regulació dels danys ma-terials causats a l’edifici, quedant exclosos els danys morals , e ls danys corporals, els danys indi-rectes, els danys als béns mobles i, els danys a tercers; en tals su-pòsits s’haurà de dirigir l’acció per la responsabilitat extracontrac-tual, amb els terminis subjectes a l’art. 1902 del Cc. I no tots els edificis estan subjectes a la LOE, sols aquells de nova planta o de nova construcció, però no aquells que tinguin escassa entitat (obres menors).

Respecte als terminis de respon-sabilitat, queden subjectes al ter-mini de 10 anys, els vicis produïts en els elements estructurals, fo-namentacions , b igues , for jats , murs de càrrega, suports..., que veníem coneixent com a ruïna fí-sica, estructural i potencial.

Queden subjectes al termini de responsabilitat de 3 anys de ga-rant ia , e ls v ic is que suposen un incompliment dels requisits d’habitabilitat de l’edifici, com a sorolls, vibracions, els relatius a l’estanquitat, a la qualitat mínima, esquerdes, f issures, f i l tracions, danys en rajoles..., el conegut an-teriorment com ruïna funcional o estètica. Dins d’aquest termini, s’incardinen la major part de les reclamacions.

Finalment, es regula el termini de garantia d’1 any, únicament per a constructors i promotors, per als danys denominats d’execució, aquells que vulneren la “lex artis” del constructor, relatius a la “mala praxi” professional en els acabats.

Un problema determinant és el començament del “dies a quo” perquè comenci a córrer el ter-mini de prescripció per a l’ inici

de l’acció, que es determina en dos anys: vindrà determinat pel moment que tenim coneixement del vici, des que s’han produït els danys. Però hi ha opinions en con-tra, per la qual cosa s’haurà de dilucidar cas per cas en la juris-dicció ordinària.

Les obres menors i d’escassa en-titat quedaran regulades per l’art. 1591 Cc, ja que els edificis resi-dencials sempre es troben sub-jectes a la LOE, però no aquells que tenen escassa entitat. Així, la derogació de l’art 1591 Cc sols és parcial, ja que resulta aplicable en el no contradictori per la nor-ma actual, i a les obres menors i d’escassa entitat. Per això, resulta xocant que les garanties es trobin més limitades a les obres de ma-jor entitat.

Quant al termini de responsabili-tat i el “dies a quo” per a l’inici del còmput del termini de garan-tia (no per a l’inici de l’acció), ju-risprudència reiterada estableix que aquest vindrà determinat per la data de la recepció de l’obra, sense reserves o des de l’esmena d’aquestes (art. 17.1 LOE).

Abans de la LOE no era necessari demandar a tots els intervinents en el procés constructiu, però en demandar únicament el construc-tor i el promotor, i intermediari i altres agents en determinades situacions, succeïa que qualsevol se n’erigia en promotor-construc-tor, constituïen una societat per

a aquesta promoció i, f inalment desapareixien, per la qual cosa trobar-los no era tasca fàcil dels lletrats; però, si ampliaves deman-da solidària contra els facultatius tècnics, tenies majors expectati-ves de cobrament, per les asse-gurances professionals d’aquests que emparaven les esmentades responsabil i tats civils . És l ’ar t. 17.7 LOE el que estableix la res-ponsabilitat solidària dels inter-vinents i l ’estén als facultatius, sempre que l’obra s’hagi lliurat i que l’actuació dels mateixos no s’hagi limitat a la contractació del projecte d’obra.

Un altre punt fonamental que re-gula la Disposició Addicional se-tena de la LOE, és la intervenció provocada d’un tercer pel deman-dat, igualment reflectit a l’art. 14 de la LEC que també el regula; això no obstant, la Llei no deixa clar a quina condició es perso-narà ara en el procés aquest ter-cer cridat novament i per vegada primera a la litis, si en concepte de part o en concepte de deman-dat; això és important en el cas de la imposició de les costes pro-cessals, si no és en concepte de demandat i sol de par t no se li poden imposar les costes proces-sals, però si al contrari se situa en una posició de codemandat, si que haurà d’efectuar-se especial pronunciament relatiu a les cos-tes processals, i òbviament vindrà regulat per l’art. 394 LEC. Sobre aquest tema en qüestió, trobem jurisprudència, que no molta per cert, en diverses direccions, les que ho consideren part i les que el consideren demandat, pràcti-cament al 50%; existeixen molt poques sentències, és una juris-prudència dita menor, la de les Audiències Provincials; haurem d’esperar uns 30 o 40 anys més per saber com es concretarà la in-terpretació jurisprudencial.

En definitiva, amb la LOE, alguns dels inter v inents en e l procés constructiu, podran dormir una mica millor, i els usuaris veure més protegides les seves garanties.

Amb la LOE, els usuaris van poder veure protegides les seves garanties


OPINIÓ PARLEM AMB... PEDRO MARTÍN GARCÍA

“L’equivocació és la companya d’un jutge. Som humans i fem una tasca d’interpretació”

uè ha significat per a vostè rebre la Creu distingida de segona classe de l’Orde de Sant Raimon de Penyafort?El guardó signif ica la cul-minació p rofess iona l ; no puc aspirar a res més. Les

relacions amb els advocats al llarg de la meva carrera professional han estat sem-pre molt bones, però el fet que aquest col·lectiu professional, i concretament un grup d’advocats penalistes de l’ICAB ha-gin fet tot un seguit d’accions per tal que se m’atorgui la Creu distingida de sego-na classe de l’Ordre de Sant Raimon de Penyafort m’ha sorprès gratament, ja que jo només he intentat complir amb el meu deure com a jutge.

2. Com es veu l’advocacia des de la ves-sant de la magistratura?L’advocacia té unes funcions, que compleix perfectament. Els jutges tenim, entre d’al-tres funcions, la de dictar sentències. Però el que voldria destacar de l’advocacia és la gran tasca que duen a terme en els plante-jaments dels casos. Sovint un raonament nou i amb una interpretació de la legisla-ció és el que permet que els jutges haguem d’estudiar la seva exposició i veure si real-ment podem assentar jurisprudència. Però en aquests casos, el mèrit el rep el jutge, quan de fet l’èxit i el reconeixement l’hauria de tenir l’advocat.

L’advocat ha de defensar dins el marc cons-titucional els drets dels ciutadans. Cada ve-gada hi ha més litigis, més intervenció de l’Estat, i aquesta és una de les grans bata-lles que també pateix l’advocacia en el seu dia a dia.

Q

HEM VOLGUT PARLAR AMB EL RECENT GUARDONAT AMB LA CREU DISTINGIDA DE SEGONA CLASSE DE L’ORDE DE SANT RAIMON DE PENYAFORT, EL MAGISTRAT I PRESIDENT DE LA SECCIÓ SEGONA DE L’AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA, PEDRO MARTÍN GARCÍA, SOBRE LA SEVA TRAJECTÒRIA I LA SITUACIÓ ACTUAL DE LA JUSTÍCIA PENAL. ROSER RIPOLL


3. El jutge neix o es fa? Jo sempre vaig pensar que el jutge era vo-cacional. Però quan vaig entrar a l’escola judicial vaig veure que hi havia altres mo-tivacions, com la tradició familiar, entre d’altres...He conegut bons jutges tant vo-cacionals, com alguns que deien que no ho eren. El meu cas vaig decidir ser jutge per motius vocacionals. No hi havia cap mena de tradició familiar, però recordo que em molestava veure que es cometien injustícies i sempre he pensat que la justícia ha d’estar al servei de la ciutadania i per defensar els seus drets.

4. Quin consell donaria a un jutge que co-mencés ara a exercir?Ser jutge és molt dur i desgasta molt. A mi m’ho van dir quan era jove i vaig riure; amb els anys i l’experiència veig que tenien raó. El que una persona ha de tenir en compte quan és jutge és la funció que té davant la societat.

El jutge ha de garantir el dret de les persones, la seva funció no és menystenir als ciutadans sinó que ha de fer prevaldré els seus drets allà on faci falta. S’ha de tenir en compte que l’estat t’atorga una autoritat, un poder, pe-rò s’ha de saber per a què serveix realment aquesta força que t’han donat. No pot servir per suplir la inseguretat d’una persona.

Sento una gran enveja dels jutges nord-ame-ricans. Allà els jutges tenen un gran poder, però no és un poder per a la seva persona si no per tal de poder fer un servei útil als ciutadans.

Una altra de les coses que li diria és que l’equivocació és la companya d’un jutge. Som humans i fem una tasca d’interpretació. Ens podem equivocar.

5. Els recursos econòmics són l’element principal per millorar l’Administració de Justícia, o n’hi hauria d’altres?Un dels problemes que trobo en l’adminis-tració de justícia és la falta de recursos hu-mans, especialment de jutges. A Alemanya hi ha 50.000 jutges mentre a Espanya n’hi ha un total de 5.000. Catalunya és una de les co-munitats autònomes on fan falta més jutges.

Un altre dels problemes és la manca d’una política judicial definida. No hi ha una pre-visió. La qüestió no és només la manca de recursos si no la manera en què es distribu-eixen. S’ha de repartir proporcionalment al nombre d’assumptes que té un jutjat.

6. Considera que l’accés a través del 4t torn seria una solució per resoldre la manca de jutges?Considero que un jutge ha de tenir un visió global de tot l’ordenament jurídic.

L’advocat, arran del seu exercici professio-nal avui en dia s’acaba especialitzant en una àrea del dret, i de vegades sobre aquesta branca del dret en sap més que jutge. Tam-bé considero que no tothom pot ser jutge, perquè al final qui ho acabarà pagant i pa-tint és el ciutadà.

La trajectòria professional i l’experiència és important, però la solució a la manca de jut-ges passa per una previsió i pel fet de tenir una política judicial que estableixi mesures per tal que en els propers 5-10 anys tinguem el número de jutges que necessitem.

7. Com viu les continues reformes en la le-gislació penal?El Codi Penal vigent, del 1995, només té 15 anys. S’hi han fet reformes constants. Per mi, això indica que s’ha fet sense previsió de futur i sobretot a Espanya s’està le-gislant a “cop de telediario”. Cada vegada que passa un fet puntual que ens sobrepas-sa salten les alarmes i s’acaba introduint alguna reforma. El fet que es canviï tant provoca una situació d’inseguretat jurídica vers la societat.

PEDRO MARTÍN GARCÍA Va estudiar dret a la Universitat Central de Madrid, va superar les oposicions a jutge i va entrar a l’Escola Judicial el desembre de 1972. El seu primer destí va ser Reus, on va estar dos any i mig, després Guernica (un any i mig), Vilafranca del Penedès, i l’any 1980 va ascendir a magistrat. Fins el 1981, va exercir a Bilbao i fins al 1989, a Vilafranca del Penedès. Posteriorment, va passar a l’Audiència de Barcelona, i dos anys i mig més tard (1992) va ser nomenat com a president de la Secció 2a de l’Audiència Provincial de Barcelona.

“A les sentències que assenten jurisprudència, el jutge rep el mèrit quan, de fet, l’advocat hauria de tenir el reconeixement atès que ell és qui ha plantejat el raonament i la interpretació legal del recurs.”


INFORMACIÓ COL·LEGIAL LA JUNTA EN DIRECTE

La Junta de Govern del Col·legi, en sessions de 28 de juny i de 19 de juliol de 2010, de con-formitat amb l’article 137 dels Estatuts col·legials vigents, acordà aprovar inicialment i

sotmetre a informació pública col·legial els Projectes de modificació dels següents Re-glaments de la Corporació, a fi que els col-legiats i col·legiades puguin examinar-los i formular les al·legacions, els suggeriments o les esmenes que considerin convenients:

• Reglament de Societats Professionals d’Advocats (a informació pública fins al 6 d’agost de 2010).

• Reglament de les Delegacions Territorials (a informació pública fins al 30 de setembre de 2010).

• Reglament de la Biblioteca (a informació pública fins al 30 de setembre de 2010).Els textos aprovats estan a disposició de les persones col·legiades a la pàgina web

Informació pública col·legial: Projectes de modificació dels Reglaments de Societats Professionals d’Advocats, de les Delegacions Territorials i de la Biblioteca

del Col·legi (www.icab.cat) i a la Secretaria de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barce-lona (Carrer Mallorca, 283, 2a planta, Pati de Columnes; horari: de dilluns a divendres de 9.00 a 15.00 h; durant el mes d’agost al Servei d’Atenció Col·legial, planta baixa.).Les al·legacions, els suggeriments o les es-menes es poden presentar en el Registre General del Col·legi (Carrer Mallorca, 283, planta baixa; horari: de dilluns a divendres de 9.00 a 20.00 h) o bé per correu electrò-nic a les següents adreces:

• Reglament de Societats Professionals d’Advocats: [email protected], fins a les 20.00 h del 6 d’agost de 2010.

• Reglament de les Delegacions Territorials: [email protected]. fins a les 20.00 h del 30 de setembre de 2010.

• Reglament de la Biblioteca: [email protected], f ins a les 20.00 h del 30 de setembre de 2010.

Convocatòria d’ajuts a projectes de cooperació jurídica amb pobles en vies de desenvolupament

La Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona ha acordat la concessió d’ajuts a projectes de cooperació jurí-dica amb pobles en vies de de-senvolupament, amb càrrec a la partida del 0,7 % del pressupost

col·legial. L’import de la partida corresponent a la convocatòria 2010 és de 223.783,09! .

A la pàgina web de l’ICAB cli-cant sobre Col·legiats/L’Espai de les Comissions/Comissió per a la Cooperació i el Desen-volupament (0,7%)/ Documents destacats trobareu les bases d’aquesta convocatòria així com el formulari de sol·licitud. Les sol·l icituds per par ticipar en aquesta convocatòria d’ajuts a projectes de cooperació jurídi-ca, han de presentar-se, adre-

çades a la Comissió del 0,7% davant del Registre General de l’ICAB (Carrer Mallorca, 283, planta baixa, 08037, Barcelona; horari: de dilluns a divendres, de 9.00 a 20.00 h).

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el dimecres 15 de setembre de 2010 a les 20.00 h.


Secció de Dret Civil

President Ramon Pratdesaba i RicartVicepresidenta M. Eugènia Gay RosellSecretària Meritxell Gabarró i SansVocals Ramon A. Casanova Burgués Sandra Cruzado Velásquez Marta Legarreta Fontelles Joan Marsal i Guillamet Chantal Moll de Alba Lacuve

Secció de Dret Concursal

President Albert Sala ReixachsVicepresident 1 J.C. Noguera de ErquiagaVicepresident 2 Jordi Gras SagreraSecretari Josep Capdevila Francàs Vocals Jordi Albiol Plans Agustí Bou Maqueda Josefina Casas Puig Arturo Codina Serra Pío Augusto Gomáriz David Grasa Graell Francisco López Marín Salvador Martínez de Sas José Ignacio Parellada Vilella Miguel Angel Pazos Moya Ricard Peix Masgoret Camil Raich Puyol Àngels Roqueta Rodríguez Juan Carlos Sabaté Martí José Manuel Sánchez de la Torre Sebastián Sastre Papiol

Secció de Dret Penal

President Constantino Adell ArtigaVicepresident Marc Molins RaichSecretària Laura Parés i RevellatVocals Jordi Cabezas Salmerón Mireia Balaguer Bataller Esther Palmés Bosch José Angel Cabello Perry Ester Omella Marcet Rafael Sánchez Sevilla Carlos Echevarría Paniagua Juan Carlos Zayas Sadaba Ana Bernaola Lorenzo

Eleccions a seccions de la Comissió de Cultura i Formació

Secció de Dret Sanitari

President Josep Corbella i DuchVicepresident Marià Gómez JaraSecretari Marcos Vinzia PortabellaVocals Francesc José María Sánchez

Secció de Dret de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació

President Rodolfo Tesone MendizabalVicepresident Jordi Ferrer GuillenSecretària Irene López LópezVocals Carolina Segade Peleteiro Ignacio Amadoz Santiago Francisco José Pérez Bes Carlos Martínez Plaza Ignacio Nadal Pérez Josep Cañabate Pérez Josep Maria Barcelona Pedret Xavier Bassas Basoli Thaïs Tarragó Van Wijk Enrique Zapata Vila Jesús Herranz Torrente Martí Manent González Victor Altimira Avalos

EL 22 DE JULIOL VAN TENIR LLOC ELECCIONS A LA SECCIÓ DE DRET CIVIL, DRET CONCURSAL, DRET PENAL, DRET SANITARI I DRET DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ, DE LA COMISSIÓ DE CULTURA, RESULTANT ESCOLLIDES LES CANDIDATURES QUE TENIU TOT SEGUIT


Escola de Pràctica Jurídica

L’Escola de Pràctica Jurídi-ca del Col·legi d’Advocats de Barcelona té la vocació de formar en la professió d’advocat, des d’una ves-sant pràctica, a aquells que

volen iniciar-se en l’exercici de la professió i dotar-los de les habilitats i destreses pròpies de l’advocat.

Els coneixements que s’obtenen a les facultats de Dret estan orientats a la formació de juris-tes en general i no poden tenir en compte les peculiaritats de cadascuna de les professions jurídiques de les que, d’aquesta formació, se’n poden derivar.

L’experiència acumulada des de fa més de 40 anys per la nostra Escola de Pràctica Ju-rídica demostren que la millor metodologia d’aprenentatge és aquella que posa a l’advocat en contacte amb la realitat professional.

Els lletrats en pràctiques treballen en grups re-duïts, i en dues especialitats orientades al dret processal (laboral, civil, penal i administratiu) sobre supòsits reals, intervenen en judicis si-mulats a les aules i a l’Escola Judicial on inter-venen assumit la defensa de la part actora o demandada en casos pràctics que es preparen i treballen durant el curs.

Les pràctiques d’iniciació a la professió que s’imparteixen des de l’EPJ estan homologades pel Consejo General de la Abogacía Española i pel Consell de Col·legis d’Advocats de Cata-lunya, per la qual cosa ofereixen una garantia de qualitat, ja que estan subjectes a un control permanent, així com una revisió i renovació constant.

A més des de l’Escola, i en horaris de matins, es proporciona a aquells que hi estiguin inte-ressats, la possibilitat de fer pràctiques exter-nes en institucions públiques, i en despatxos d’advocats

INFORMACIÓ COL·LEGIAL SERVEIS ICAB


INFORMACIÓ COL·LEGIAL COMISSIONS PUNT X PUNT

El s temes p rev i s -tos per a aquesta edició són: Tracta-ment jurisprudenci-al de les clàusules del Contracte d’As-

segurança; Responsabilitat Civil d’Advocats i Procuradors; Estra-tègies i accions en matèria de RC mèdica; Danys extra tabulars i le-gitimació de perjudicats (evolució de la jurisprudència); El risc com a criteri d’imputació subjectiva en el TS; La prescripció en el Dret Europeu comparat, en matèria de

11 i 12 de novembre, XVIII Congrés de Responsabilitat civil

RC. Especial menció al Dret cata-là; La reforma del barem, canvis necessaris.

La inscr ipció està ober ta i es pot fer per telèfon al 93 496 18 80 – Ext. 356, o correu/mail: [email protected]. El preu de la inscripció és de 150! per a col-legiats que s’ inscr iguin abans del dia 15/10/2010, 130! per a col·legiats dels últims tres anys, i 180! per a col·legiats que s’ins-criguin després del 15/10/2010 i també per als no col·legiats.

EL XVIII CONGRÉS DE RESPONSABILITAT CIVIL, TINDRÀ LLOC A LA SEU DEL COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA. INSCRIPCIÓ OBERTA!

La comissió de RC informa sobre la nova orientació del lucre cessant per danys en accidents de trànsit

El passat 8 de juliol, la Comissió de Responsabilitat Civil i Asse-gurances de l’ICAB va convidar al president de la Sala 1a del Tribunal Suprem, Juan Maria Xiol Rios, per donar a conèixer la nova orientació del lucre ces-sant per danys corporals en ac-cidents de circulació que s’esta-bleix arran de la Sentència del Tribunal Suprem de la Sala del Civil de 25 de març de 2010, ja que ha estat la sala 1a “en ple” qui ha dictat la sentència que amplia la possibilitat de recla-mar en aquest tipus de casos.

En el transcurs de la conferèn-cia, que va ser presentada per l’advocat i president de la Co-missió de Responsabilitat Civil i Assegurances de l’ICAB, Josep Martorell Virgili, es va afirmar que la Llei era molt “tancada” i que “existia un barem pel qual es pagava una indemnització segons el dany”, però que ar-ran d’aquesta sentència no es trenca el barem, però s’obre la porta a què els afectats puguin reclamar per la pèrdua dels beneficis que no han arribat a guanyar.

Comissió de Deontologia

Du ra n t e l s p as s a t s m e s os d’abril , maig i juny s’han en-registrat 159 noves queixes, s’han iniciat 149 dil igències informatives, i 39 expedients disciplinaris.

Durant aquest mateix període s’han arxivat 16 escrits de quei-xa, 80 diligències informatives i 10 expedients disciplinaris.

La Junta de Govern, a propos-ta de la Comissió de Deontolo-gia, ha imposat durant aquests mesos les següents sancions disciplinàries:

19 sancions greus consistents en:

6 sancions de quinze dies de suspensió en l ’exercici de la professió.

11 sancions d’un mes de suspen-sió en l’exercici de la professió.

1 sancions de tres mesos de suspensió en l ’exercici de la professió.

3 sancions lleus consistents en:

2 sanc ió d ’Adver tènc ia per escrit.

Multa de 150 (motiu: desconsi-deració amb un company.)


6 de juliol: Acte de lliurament de diplomes del curs de Secretariat Jurídic, amb Rosa Penedès, entre d’altres.

8 de juliol: Conferència: ‘Nova orientació del lucre cessant per danys corporals en accidents de circulació. Comentaris sobre sentència TS de la Sala Civil en ple de data 25/03/2010’, organitzat per la Comissió de Responsabilitat Civil i Assegurances, presentat pel president de la Comissió, Josep Martorell Virgili, amb la intervenció del ponent Juan Maria Xiol Rios (President de la Sala 1a del Tribunal Suprem).

15 de juny: Acte commemoratiu del 50è aniversari de la Compilació del Dret civil de Catalunya, amb el degà, Pedro L. Yúfera, i el President de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, Josep-D. Guàrdia, entre d’altres.

1, 2, 3 i 4 de juliol: Diferents ponències del XVI Congrés Estatal de l’Advocacia Jove.

INFORMACIÓ COL·LEGIAL ADVOCACIA EN IMATGES

15 de juliol: Conferència: “La fase intermitja. Escrits de defensa i acusació”. Organitzada per el Grup d’Advocats Joves. Va comptar amb la presència de Jordi Tirvio Portús i Marta Nuez Gamundi.


23 de juliol: Jornada sobre ‘La Reforma Laboral: Anàlisi de les mesures introduïdes pel RD Llei 10/2010, organitzada per la Secció de Dret Laboral de la Comissió de Cultura i moderada pel seu president Ricardo Morante Esteve, va comptar amb la participació de Salvador del Rey Guanter, Manuel Luque Parra, José María Rañé i Blasco i Miguel A. Falguera Baró.

8 de juliol: Roda de premsa per presentar les mesures que ha acordat l’ICAB en relació a la Memòria Històrica. Va ser exposat per Pedro Yúfera, Eva Labarta i Josep Cruanyes.

15 de juliol: Concert d’estiu de la coral: Musical i Cors d’òpera, sota la direcció de Quim Manyós, amb la soprano, Olga Miracle, el tenor Jordi Cortada i amb Marc García, al piano.

16 de juliol: Lliurament de diplomes promoció campus 2009-2010

23 de juliol: Lliurament de diplomes de l’EPJ

22 de juliol: Signatura del conveni per part de l’ICAB, l’Ajuntament de Barcelona i la Conselleria de Justícia per oferir serveis d’orientació jurídica a través de l’oficina multiserveis d’atenció al ciutadà.


DÍAZ MARTÍNEZ, ANA De la herencia yacente a la aceptación tácita: reclamaciones patrimoniales de terceros. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2010. [347.662(46)Dia]

Legislación civil catalana. 2ª ed. Madrid: Difusión Jurídica y Temas de Actualidad, 2010. [347(46.71)Cat]

RAMÓN FERNÁNDEZ, FRANCISCA (COORD.)El derecho civil valenciano tras la reforma del Estatuto de Autonomía. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [347(46.73)Der]

DRET CONSTITUCIONAL

CABALLERO VÁSQUEZ, ÁNGEL La dimensión educativa de la Declaración Universal de Derechos Humanos: premio derechos humanos- Ilustre Colegio de Abogados de Lucena. Córdoba: Cajasur. Obra Social y Cultural, 2009. [342.7Cab]

CATALINA BENAVENTE, Mª ÁNGELES El Tribunal Supremo y la tutela de los derechos fundamentales: (el recurso de casación y el art. 53.2 de la CE). Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [342.7(46)Cat]

Declaració universal de drets humans emergents = Declaración universal de derechos humanos emergentes = Universal declaration of emergent human rigths = Declaration universelle des

Evaluación de las condiciones de vida de la población pobre en España: un análisis comparativo del informe EDIS-FOESSA 1998 y la ECV 2005. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [351.84(46)Cal]

Extranjería y derecho de asilo: análisis de la LO 2/2009, de reforma de Extranjería, y de la nueva Ley 12/2009, de Asilo: formularios. Las Rozas (Madrid): Sepín, 2010. [351.756(46)Ext]

GAGNON, ALAIN-G. (DIR.)El Federalismo canadiense contemporáneo: fundamentos, tradiciones e instituciones. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut d´Estudis Autonòmics ; Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. (779-258)

IGLESIAS DE USSEL, JULIO (ED.)Las políticas de integración social de los inmigrantes en las comunidades autónomas españolas. Bilbao: Fundación BBVA, 2010. [351.756(46):353Pol]

Ley de extranjería y legislación complementaria. 6ª ed. Madrid: Tecnos, 2010. [351.756(46)Esp]

Leyes de extranjería y asilo: y otras normas complementarias. Las Rozas (Madrid): Sepin, 2010. [351.756(46)Esp]

MARTÍNEZ ÁLVAREZ, JOSÉ ANTONIO LA ESCALERA DE JACOB: análisis de la viabilidad del impuesto negativo sobre la renta. Valencia: Tirant lo Blanch: Universidad Nacional de Educación a Distancia, 2010. [351.84(46)Mar]

INFORMACIÓ COL·LEGIAL LLETRA IMPRESA

Aquesta secció conté una selecció d’obres adquirides i incorporades darrerament al catàleg de la Biblioteca. Per consultar-les, cal demanar-les indicant: autor, títol i signatura topogràfica (per ex. 788-13 o també [343.4(46)Hor]).

REVISTESESTUDIOS PENALES Y CRIMINOLÓGICOS Editor: Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Santiago ISSN: 1137-7550Periodicitat: Anual1r fasc.: 1979Vol. 29 (2009), disponible a la Biblioteca

MEDIO AMBIENTE & DERECHO [RECURS ELECTRÒNIC]Editor: Universidad de Sevilla. Facultad de Derecho. Área de Derecho Administrativo. ISSN: 1576-3196Periodicitat: Irregular1r fasc.: N. 00 (1996)URL: http://huespedes.cica.es/aliens/gimadus/Versió en línia d’accés lliure

MONOGRAFIES

DRET ADMINISTRATIU ARNALDO ALCUBILLA, ENRIQUE (COORD.)Enciclopedia jurídica de la Administración local. Las Rozas (Madrid): Consultor de los Ayuntamientos y Juzgados, 2009. 3 vol. [352(46)(031)Enc] CALVO GONZÁLEZ, JOSÉ L. ; MARTÍNEZ ÁLVAREZ, JOSÉ ANTONIO ; SÁNCHEZ FIGUEROA, CRISTINA

MORALES PLAZA, ANTONIO La regulación nuclear globalizada. Las Rozas (Madrid): La Ley , 2009. [351.824.11(46):621.039Mor]

VAQUER CABALLERÍA, MARCOS La eficacia territorial y temporal de las normas. Valencia: Tirant lo Blanch: Universitat de Valencia, 2010. (796-253)

VIVAS TESÓN, INMACULADA La dignidad de las personas con discapacidad: logros y retos jurídicos. Madrid: Difusión Jurídica y Temas de Actualidad, 2010. [351.84(46):364.26Viv]

DRET CIVILBAIXAULI GALLEGO, ELENAEl conflicto empresarial: una guía para ofrecer soluciones. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [347.4/.7(036):304Bai]

BERGEL SAINZ DE BARANDA, YOLANDA La compraventa de obras de arte: problemas de derecho privado. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [347.451(46)Ber]

BLASCO DÍAZ, JOSÉ LUIS (ED.)Régimen jurídico de la ciudadanía española en el exterior. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [347.176(46)Reg]

CERVILLA GARZÓN, MARÍA DOLORES ; ZURITA MARTÍN, ISABEL El derecho de familia marroquí: la mudawana 2004 desde el derecho español. Madrid: Difusión Jurídica y Temas de Actualidad, 2010. [347.6(64:46)Cer]


droits de’l homme émergents. [Barcelona]: Institut de Drets Humans de Catalunya, 2009. [342.7Dec]

Efectes de les tecnologies de la informació i la comunicació sobre els drets humans = Efectos de las tecnologías de la información y la comunicación sobre los derechos humanos. [Barcelona]: Institut de Drets Humans de Catalunya, 2010. [342.7:004.7Efe]

LAMBERT, EDOUARD El Gobierno de los jueces y la lucha contra la legislación social en los Estados Unidos: la experiencia americana del control judicial de la constitucionalidad de las leyes.Madrid: Tecnos, 2010. (737-99)

LÓPEZ DE GOICOECHEA ZABALA, JAVIER (DIR.)30 Años de Constitución: balances y perspectivas. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2010. [342(46)Año]

OLIVÁN, HELENA ; PRANDI, MARÍA ; CAÑADAS, MARIA (EDS.) Drets humans i justícia transicional: gestionant el

Naciones Unidas en España, 2010. (731-258)

DRET LABORALALTÉS TÁRREGA, JUAN ANTONIO; BLASCO PELLICER, ÁNGEL ; NORES TORRES, LUIS ENRIQUE El despido objetivo. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [331.135(46)Alt]

BALLESTER PASTOR, INMACULADA ; VICENTE PALACIO, ARÁNTZAZUFabricantes, importadores y suministradores de equipos y útiles de trabajo: obligaciones y responsabilidades en materia de prevención de riesgos laborales. Granada: Comares, 2010. [331.823(46)Bal] CAVAS MARTÍNEZ, FAUSTINO (Coord.) Los recursos en el proceso laboral. [Murcia]: Laborum, 2010. [331.16(46):347.955Rec]

FERRER LÓPEZ, MIGUEL ÁNGELCómo confeccionar nóminas y seguros sociales. 23ª ed. Barcelona: Ediciones Deusto, 2010. [331.2(46)(083.2)Fer]

passat. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans, 2009. [342.7:341.3Dre]

DRET FISCALCHECA GONZÁLEZ, CLEMENTEConceptos de empresario o profesional y de actividad económica a efectos del IVA. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2010. [336.226.32(46)Che]

COLOMER FERRÁNDIZ, CARLOSJurisprudencia del Impuesto sobre transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados. Madrid: Colegio de Registradores de la Propiedad y Mercantiles de España, Centro de Estudios, 2010. [336.226.23(46)Col]

FERNÁNDEZ MARÍN, FERNANDO (dir.)Derecho comunitario y procedimiento tributario. Barcelona: Atelier, 2010. [336.227.8(4-672UE)Der]

Guía del IRPF 2009: declaración 2010. Madrid: Quantor, 2010. [336.226.11(46)(036)Gui]

Impuestos sobre sucesiones y donaciones y sobre transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados: normativa estatal y autonómica. Madrid: Centro de Estudios Financieros, 2010. [336.226.22(46)Imp]

LÓPEZ ESPADAFOR, CARLOS MARÍAPrincipios básicos de fiscalidad internacional. Madrid [etc.]:

Marcial Pons, Ediciones Jurídicas y Sociales, 2010. [336.227Lop]

MEDINA JIMÉNEZ, ANA ; BENGOCHEA SALA, JOSÉ MARÍAGuía práctica del IVA en el comercio internacional: importaciones y exportaciones: teoría y supuestos. Madrid: Edisofer, 2010. [336.226.32(036)Med]

DRET INTERNACIONALCLAVELL, ROSER (DIR.) Pla de l’Acció Exterior del Govern de Catalunya 2010-2015. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Vicepresidència, 2010. [347.7:341.96Pla] GONZÁLEZ SÁNCHEZ, VÍCTOR M. (Coord.)Globalización: un enfoque multidisciplinar. Valencia: Tirant lo Blanch: Universidad Nacional de Educación a Distancia, 2010. [341.1/.8:316.4Glo]

TAJADURA TEJADA, JAVIEREl futuro de Europa: luces y sombras del Tratado de Lisboa. Granada: Comares, 2010. [341.176(4-672UE)Taj]

TAMARIT SUMALLA, JOSEP (Coord.) Justicia de transición, justicia penal internacional y justica universal. Barcelona: Atelier, 2010. [341.48Jus]

VICIÉN MAÑÉ, ENRIQUE Zimbabwe, el estado fracasado. Barcelona: Asociación para las


INFORMACIÓ COL·LEGIAL LLETRA IMPRESA

Aquesta secció conté una selecció d’obres adquirides i incorporades darrerament al catàleg de la Biblioteca. Per consultar-les, cal demanar-les indicant: autor, títol i signatura topogràfica (per ex. 788-13 o també [343.4(46)Hor]).

Legislación de seguridad social. 23ª ed. Madrid: Tecnos, 2010. [368.4(46)Esp]

MOLERO HERMOSILLA, ANTONIO JOSÉ Acoso moral y comunicación interna en la empresa: (el caso del bossing, o acoso a cargo del jefe o de sus representantes o directivos). Madrid: Fragua, 2010. [331.44:340.63Mol]

PLAZA GOLVANO, SAGRARIO Las costas en el proceso laboral. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [331.16(46):347.921.6Pla]

RIFÉ FERNÁNDEZ-RAMOS, JOSÉ AGUSTÍNEl proceso de ejecución laboral. [Murcia]: Laborum, 2010. [331.16(46):347.952Rif]

DRET MERCANTILALONSO ESPINOSA, FRANCISCO JOSÉ Régimen jurídico de la emisión de obligaciones: (comentario a los artículos 282 a 310 de la Ley de Sociedades Anónimas y el artículo 30.ter de la Ley 24/1988 del Mercado de Valores). Las Rozas (Madrid): La Ley, 2009. [347.728.3(46)Alo]

ARAGÓN SÁNCHEZ, ANTONIO ; BAIXAULI SOLER, J. SAMUEL El reto de emprender: factores clave. Cizur Menor (Navarra):

Civitas Thomson Reuters, 2010. [347.72(46):658Ara]

AZNAR GINER, EDUARDO Los acuerdos de refinanciación y la ley concursal. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [347.736(46)”2009”Azn]

AZNAR GINER, EDUARDO (Coord.)Formularios concursales: formularios y documentos adaptados a la práctica diaria del administrador concursal. 3ª ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [347.736(46)”2009”(083.2)Azn]

BONELL, RAMÓN Manual de OPAS. Madrid: Difusión Jurídica y Temas de Actualidad, 2010. [347.731.1(46)(035)Bon]

BROSA, MARTA Código concursal de la empresa. Madrid: Difusión Jurídica y Temas de Actualidad, 2010. [347.736(46)”2009”Bro]

Los contratos de distribución. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2010. [347.751.7(46)Con]

KNOP, ROBERTO Manual de instrumentos derivados: más de tres décadas de Black-Scholes. Madrid: Escuela de Finanzas Aplicadas, cop. 2009. [347.73(035)Kno]

MARIMÓN DURÁ, RAFAELLa tutela del usuario en el contrato bancario electrónico. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2010. [347.755/.759(46):004.7Mar]

PREINFALK LAVAGNI, IVONNE El derecho moral del autor de programas informáticos. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [347.78(46):004.4Pre]

DRET PENALGARCÍA GONZÁLEZ, JAVIER (coord.)Ciberacoso: la tutela penal de la intimidad, la integridad y la libertad sexual en internet. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [343.436(46):004.7Cib]

GARCÍA NORIEGA, ANTONIO Blanqueo y antiblanqueo de capitales: cómo se lava el dinero, cómo se combate el lavado. Madrid: Difusión Jurídica y Temas de Actualidad, cop. 2010. [343.537(46)Gar]

MONGE FERNÁNDEZ, ANTONIA El delito concursal punible: ¿una solución penal a un problema mercantil?: (análisis del artículo 260 CP). Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [343.535(46)Mon]

RIGGI, EDUARDO JAVIERInterpretación y ley penal: un enfoque desde la doctrina del fraude de ley. Barcelona: Atelier, 2010. [343.2(46)Rig]

ROIG TORRES, MARGARITA La responsabilidad civil derivada de los delitos y faltas. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [343.7(46)Roi]

SALVADOR CONCEPCIÓN, ROSAEl delito de creación de riesgo para la salud del trabajador. Almería: Universidad de Almería, 2010. [343.46(46)Sal]

TAMARIT SUMALLA, JOSEP (coord.) Víctimas olvidadas. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [343.98(46)Vic]

DRET PROCESSAL CIVILCABEZUDO RODRÍGUEZ, NICOLÁSDel principio de inmediación, sus excepciones y los instrumentos tecnológicos. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [347.91(46):340.11Cab]


RECENSIÓ

Aquesta obra tracta els principals factors que més influència tenen en el desenvolupament amb èxit del negoci familiar. Du a terme un anàlisi sistèmic de la realitat de l’empresa familiar, tenint en comp-te els aspectes econòmics i empresarials així com els elements jurídics,sociològics i culturals que també tenen un paper preponderant en la seva competitivitat.

La gestión de las empresas familiares: un análisis integral. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2009. [347.724.2(46)Ges]

Comentaris a la compilació del dret civil de Catalunya: (Llei de 21 de juliol de 1960): edició facsímil. Barcelona: Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, 2010. [347(46.71)Com]

GUTIÉRREZ SANZ, MARÍA ROSA La conciliación en la audiencia previa: análisis y técnicas para una gestión eficaz. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2010. [347.91(46)Gut]

Informe 2009: observatorio de la actividad de la justicia: 10 indicadores de actividad e índice global: valoración de la actividad judicial por los ciudadanos. Las Rozas (Madrid): Fundación Wolters Kluwer, 2009. [347.97(46)Inf]

Legislación sobre enjuiciamiento civil. 33ª ed. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2010. [347.91(46)Esp]

MAGRO SERVET, VICENTE (Coord.)Guía práctica de la Ley de Enjuiciamiento Civil: adaptada a la Ley 13/2009, de 3 de noviembre ; Ley Orgánica 1/2009, de 3 de noviembre, y Ley 19/2009, de 23 de noviembre. 4ª ed. Las Rozas (Madrid): El Consultor de los Ayuntamientos y de los Juzgados, 2010. [347.91(46)(036)Gui]

MARCOS FRANCISCO, DIANA El arbitraje de consumo y sus nuevos retos. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [347.918(46)Mar]

MARTÍNEZ DE SANTOS, ALBERTO. Cuestiones prácticas sobre la vía de apremio en el proceso de ejecución civil. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2010. [347.952.1(46)Mar]

MORA ALARCÓN, JOSÉ ANTONIO Formularios procesales civiles. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [347.91(46)(083.2)Mor]

PÉREZ GIL, JULIOEl conocimiento científico en el proceso civil: ciencia y tecnología en tela de juicio. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [347.948(46)Per]

DRET PROCESSAL PENALLey de enjuiciamiento criminal y ley del jurado: concordancias y comentarios a los procedimientos ordinario, abreviado y ley del jurado. 18ª ed. Madrid: Colex, 2010. [343.1(46)Esp]

En el marc de la commemoració del 50è aniver-sari de la Compilació del Dret civil de Catalunya, l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Cata-lunya va prendre l’acord de reproduir, en una edició facsímil, el llibre “Comentarios a la Compilación del Derecho civil Especial de Catalunya” que la mateixa Acadèmia va publicar l’any 1961 amb el seu articu-lat i el text íntegre, revisat pels seus autors, de les conferències que van donar en el curs magistral de novembre i desembre de 1960, els juristes Ramon Maria Roca Sastre, Ramon Faus Esteve, Antoni Bo-rell Macià, Francesc D’A. Condomines Valls, Lluís Figa Faura i Francisco F. De Villavicencio.


MON JURIDIC SERVEIS

Passes Perdudes

L’obra repassa la his-tòria de la Model i parla dels anys anteriors a la seva construcció, quan es va decidir edi-

ficar una nova presó que substituís la presó pública que hi havia en un convent desamortitzat del barri del Raval, on les condicions de vida dels reclusos eren inhumanes, totalment mancades de mesures higièniques.

El llibre assenyala Pere Armengol i Cornet, advocat i magistrat, com l’autèntic impulsor de la nova pre-só Model a l’Eixample de Barcelona: “Armengol va liderar la regeneració de la situació penitenciària a la capi-tal catalana”.

El llibre també explica els nombro-sos esdeveniments dels quals ha estat escenari l’històric centre pe-nitenciari. S’hi narren execucions, com ara la de l’anarquista confident Joan Rull Queraltó, l’agost de 1908, que va ser la primera que hi va te-nir lloc, o, molts anys més tard (el 1974), la del jove anarquista Salva-dor Puig Antich, que va ser execu-tat en una habitació interior de la Model destinada a la paqueteria. També s’hi recullen judicis, com el que es va celebrar contra el peda-

gog Francesc Ferrer Guàrdia, acusat d’haver iniciat els esdeveniments de la Setmana Tràgica; fugues, motins i gran quantitat d’històries amb noms i cognoms de presos polítics, reclu-sos condemnats per homosexualitat i delinqüents comuns que habitaven les galeries de la Model els primers anys, durant la Guerra Civil i el fran-quisme, i els anys de la democràcia fins a l’actualitat. El text de Fontova aporta una gran quantitat d’escrits, diaris personals, articles, fotografies i documents, la majoria dels quals van pertànyer a interns i familiars de reclusos, que relaten com era la vida diària al cen-tre, i també inclou factures, llistats de despeses, salaris, reparacions i informes administratius sobre la si-tuació penitenciària.

“La Model de Barcelona. Històries d’una presó”, de Rosario FontovaLA PERIODISTA ROSARIO FONTOVA RELATA ELS DIFERENTS ESDEVENIMENTS HISTÒRICS DELS QUALS HA ESTAT ESCENARI EL CENTRE PENITENCIARI I ASSENYALA PERE ARMENGOL I CORNET, ADVOCAT I MAGISTRAT, COM L’AUTÈNTIC IMPULSOR DE LA NOVA PRESÓ MODEL A L’EIXAMPLE DE BARCELONA

Arquitectura judicial i penitenciària, fins al 4 de setembre

‘Arquitectura judicial i peniten-ciària’ és el títol de l’exposició que mostra els projectes d’ar-quitectura del Departament de Justícia de la Generalitat més importants, tant executats com projectats, dels darrers 7 anys.

En total, la mostra presenta 33 edificis judicials i 12 centres pe-nitenciaris a través de maque-tes i material audiovisual, entre els quals destaquen el de la Ciutat de la Justícia de Barce-lona i l’Hospitalet de Llobregat l’Audiència Provincial de Barce-lona i el centre de preventius de Barcelona i el Centre Penitenci-ari Lledoners, ja construït.

L’exposició, situada a la Sala d’exposicions del Col·legi d’Ar-quitectes de Catalunya (Plaça Nova, 5, 08002 Barcelona) es podrà visitar fins al 4 de setem-bre de 2010. Entrada lliure.


‘La estrategia del agua’,de Lorenzo SilvaEd. Destino

Lorenzo Silva torna a donar vida a la seva peculiar parella de guàrdies civils Bevilacqua i Chamorro, els quals són els encarregats de resol-dre un cas real, el crim de Miguel Ángel Salgado. Tot i que l’autor deixa molt clar que la novel·la no és la historia de la mort de Miguel Ángel Salgado, Silva vol mostrar el cas d’un home assassinat per un sicari pel simple fet d’haver lluitat amb totes les seves forces per re-cuperar la filla que havia perdut.

‘El pas per la vida al meu país’, de Llibert cuatrecasasEd. Proa

Llibert Cuatrecasas, advocat i eco-nomista de formació, rememora al llarg de les 272 pàgines de l’obra episodis viscuts en clau política, des de la guerra fins a la recupera-ció de l’autogovern. Aquest llibre va ser presentat al Col·legi d’Advocats de Barcelona el passat 14 de juny.

‘Contra el vent del nord’, de Daniel GlattauerEd. La Campana

Aquest periodista alemany expert en temes de tribunals, recupera el gènere epistolar de forma mo-dernitzada, és a dir, a través de correus electrònics, i aconsegueix una cosa molt difícil: bastir una relació entre dos personatges que només tenen per identificar-se l’un a l’altre les paraules. No es poden fixar en l’aparença física, els ges-tos o la veu de l’altre, ja que es co-neixen casualment per un correu electrònic que arriba a la bústia de l’altre per error.

‘Dime quien soy’, de Julia NavarroEd. Plaza & Janés

La periodista Julia Navarro va de-finir aquesta obra com: “una novel-la de personatges que, sense re-nunciar a l’aventura ni a la història, retrata la memòria del segle XX i la identitat de les persones anòni-mes que el van protagonitzar”.

L’obra comença amb l’encàrrec que rep una periodista d’investigar la vida de la seva besàvia, Amelia Garayoa, de la qual la única cosa que sap és que va fugir d’Espanya abans que comencés la guerra ci-vil, abandonant tant al seu marit com al seu fill. ‘Dime quién soy’ ens trasllada a través de gairebé mil pàgines a una història plena d’amor, desenganys i aventures.

‘Una part del tot’, d’Steve TolzEd. La Campana

L’obra narra l’agitada història d’un fill i el seu pare i recorre els més diversos llocs: des de la presó, psi-quiàtrics, pistes d’esports... des d’Austràlia a París passant per Bangkok. En la novel·la es mostren dos relats; per una banda, el d’un personatge menystingut a qui tot Australia odia, i que mostra com es pot sentir i amb quins mitjans se l’aïlla públicament, i de l’altra la història d’un fugitiu que vol tor-nar al seu país com a immigrant il·legal. Steve Toltz presenta en la seva primera novel·la, a mig camí entre la burla i la denúncia, la iro-nia i la realitat, un seguit de situa-cions inverosímils que a la vegada resulten completament creïbles.

1 4

2

3

5

1

2

3

4

5

Lectures per aquest estiu...


MON JURIDIC SERVEIS

Amb el carnet col·legial obtindràs descomptes en moltes empreses.Aquí en tens alguns exemples. Més informació a www.icab.cat

ESPORTS

ÁCCURA(www.accura.es) promueve y gestiona centros deportivos con la finalidad de mejorar la calidad de vida de las personas. Para más información: [email protected] o en el teléfono 93 208 22 00

DIRDescomptes per a col·legiats. 902 101 979

VALLPARC TENNISVall Parc ofereix matrícula gratuïta als col·legiats i als seus familiars directes i quota mensual reduïda. 932 126 789

MEDEX10% de descompte en les teràpies pels tractaments dels dolors osteomusculars de l’esquena, el coll i el genoll i en els programes de condicionament físic personalitzat. 932 082 320

HOTELS I RESTAURACIÓ

BODEGA MARCO ABELLA Celler Marco Abella ofereix la possibilitat d’adquirir els seus vins d’autor de la D.O.Q. Priorat a uns preus molt especials. Són vins exclusius, fins i elegants tot seguint les pràctiques ecològiques

Club Icab

i biodinàmiques. També oferim visites d’enoturisme. Només trucant al 933 712 407 o enviant sol.licitud a [email protected]

GRUP PERALADA Al Grup Peralada tenim tot allò que necessites per a les teves celebracions, reunions i estones d’oci: espais únics per a bodes i esdeveniments, hotels, balnearis i restaurants.

CÍRCULO DE BODEGAS Preus especials per a col·legiats/des.

FINANCES

BANC SABADELLL’entitat financera ofereix als prop de 19.000 col·legiats de l’ICAB un conjunt de productes i serveis adaptats a les seves necessitats financeres, ja siguin personals o professionals, en condicions preferents.

TECNOLOGIA

SOSMATICSosmatic, empresa amb 12 anys d’experiència en assistència i manteniment informàtic a catalunya, ofereix a tots els col·legiats un exclusiu servei de suport 24x7, que inclou fins a 3 PC’s i assistència a la tecnologia digital domèstica. Més informació i contractació: +93.3961045 www.sosmatic.es

DOCTOR CLICAssistència informàtica a domicili. Oferta especial per a col·legiats de l’ICAB. Truca ja al 902 430 330(de Ddlluns a divendres de 9 a 22 hores) i gaudeix del teu ordinador!www.doctorclic.es/

SAMSUNG COLECTIVOSSAMSUNG COLECTIVOS t’ofereix una plataforma exclusiva per al Col·legi d’Advocats de Barcelona on podràs adquirir els productes SAMSUNG en unes condicions molt especials.

GRUP TELECON I LEXMARKGrup Telecon i Lexmark ofereixen a tots els associats del Club ICAB descomptes especials en l’adquisició de solucions per a l’automatització i millora dels processos documentals del sector jurídic, així com descomptes especials en l’adquisició d’equips d’impressió de la marca Lexmark.

ROBA ICOMPLEMENTS

LLENASEls col·legiats i treballadors de l’ICAB que així s’identifiquin gaudiran d’un descompte del 15 % en les seves compres, durant tot l’any, tret de la temporada de rebaixes. http://llenas.es

‘BORN EN RIBERA’ BY ROSER MARCÉLa llarga i multifacètica trajectòria professional de la dissenyadora

Roser Marcé ha estat reconeguda igualment a Espanya i a l’estranger. Per aquest motiu, Born en Ribera té la capacitat d’oferir una resposta a qualsevol problema de disseny que el client pugui presentar.

SEÑORVesteix a mida, descomptes per a col·legiats: 10% de descompte en el primer vestit, 20% en el segon + corbata d’obsequi. També 20% de descompte en camises, jerseis, polos, jaquetes, corbates...consulta www.trajeseñor.com

TECNOLOGIA

SERVEIS FUNERARIS DE BARCELONAConveni de col·laboració amb l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona.

OTP ENGINYERIAOTP Enginyeria és una empresa dedicada a l’enginyeria d’instal·lacions, legalitzacions i direcció d’obra.

ÒPTIQUES

ÒPTIQUES SANABREÒptiques Sanabre ofereix als membres de l ‘Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i als seus familiars tot tipus de serveis professionals d’òptica, ulleres graduades i de sol, lents de contacte i accessoris, serveis d’audiologia... oferint-los importants descomptes en tots els seus productes.


MON JURIDIC SERVEIS

Els anuncis es publiquen a Món jurídic per ordre d’arribada. Recordeu que teniu l’opció de la publicació immediata al web col·legial ww.icab.cat Us agrairem que us ajusteu al límit de 20 paraules per anunci per tal de poder publicar el màxim número possible d’anuncis. [email protected]

OFERTES

Despatx a compartir

Venc “Casanova: Histoire de ma vie”, ed. Bouquins. 3 Volums i caixa. En francès. Nou (no s’ha llegit). 90!. Tel. 669937258.

Despatx a compartir

Aragó/Comte Borrell, despacho a estrenar, luminoso, sala juntas, ofice, wifi; se alquilan despachos distintos precios para abogados, etc...250!. Interesados llamar al 925330523. Arenys de Mar, bien situado. Contactar preferiblemente por mail. Tel. 644583552. Av. Diagonal/Aribau Despacho de 175m2 para compartir con tres abogadas desde 250! a 550! según despacho. Modernista. Posible colaboración. Tel. 932378948. Av. Diagonal / Ganduxer, oficina en despacho de Abogados en alquiler, con derecho a servicios de recepcionista, teléfono, ADSL y sala de juntas. 750!/mes telf.: 932405655. Av Sarrià/Pl. Ignasi Barraquer sin muebles de 12m2 en, 225! gastos incluidos. Hay portero en la finca. Tel. 933217470. Bailen/Ausies Marc, 3 despatxos nous a estrenar,de 350! a 450!. Neteja inclosa, pack comunicacions opcional. 2 exteriors i 1 interior. 691763833, 932310235 tardes Cristina. Balmes, nº 292, despacho a compartir, 250!, gastos individualizados. Mabel 933620790. Miquel 639250329 Servicio de fax incluido. Balmes/Rosselló, 300m2. Zona de trabajo independiente. Secretaria, Teléfono, Adsl, Base datos Aranzadi, fotocopiadora, fax, etc. 450!/mes. Entrada 3.000!. Negociables. Tel. 934516282.

Anuncis

Bruc 84. Despatx a compartir preferentment fiscal, laboral, y/o administratiu. Tots els serveis. Preu 250!/mes. No pagar fins setembre 2010. Tel 934674730. Bruc/Mallorca, 12m2 con sala de juntas, 300!/mes, incluidos suministros excepto teléfono. Servicio de portería. Tel. 932070280. Carles III, Av. Diagonal/Trav. de les Corts, 180! y 210!/mes, 2 despachos individuales, climatizado, parquet, conserje, bien comunicado. Cerca C. Judicial. Tel. 649348129. Despatx virtual. Recepció trucades. Fax, correspondència. Lloguer Sala de Juntes. Opcions i preus en funció de necessitats. Tel. 627576511/678058604. Enrique Granados/Valencia, finca modernista, se alquila despacho exterior con balcón, sala de juntas a compartir, recepcionista y servicios 475!/mes. Raquel 659186948. Esplugues de Llobregat, 95 m2, buen estado, céntrico, bien comunicado, exterior, varios despachos, recepción, archivo, baño, patio, a/a bomba de calor, ADSL. Opción muebles. Tel. 629381387. Felipe II/Meridiana, Ext., sala juntas, adsl, fotoc., a/a, calefacción, alarma y limpieza. Buen ambiente y posible colaboración. Tel. 676461385. Francesc Macià, despacho de 12m2, con todos los servicios. Interesados, ponerse en contacto al Tel. 934144511. Mallorca/Girona, 2 despachos en finca regia reformada, calle. Servicios incluidos. Condiciones a negociar. Preferible fiscalista/laboralista. Tel. 935539829. Mallorca/Muntaner, finca regia. 2 despachos de 30m2 exterior y 10m2. Todos los servicios, sala de juntas y recepción. Tel. 934517554.

Mallorca/Pau Claris,prop ICAB.1 despatx individual,en despatx de 150m2, conserge. Serveis inclosos i ús de zones comunes(recepció, sala juntes,fotocopiadora,adsl, wifi. 658599366. Mallorca/Rabla. Catalunya. 100!/mes. despatx virtual. Edifici oficines. Tots els serveis del despatx: sala juntes, recepció, gestió notificacions, trucades, fotocòpies, wifi. 932722928. Muntaner/Av. Diagonal per 110!/mes tot inclòs. Oficina virtual, Sales de visites, correspondència, fotocopies, wifi, fax, mail i imatge corporativa. Possible col·laboració. Tel. 932007805. Muntaner/Consell de Cent, 3 despachos, sin muebles, de 26 m2, 16 m2 y 14 m2. Parquet, a/a, calefacción, internet, portería, limpieza. Posible colaboración. Tel. 934519441. Muntaner/Plató, despacho de 20m2, con todos los servicios y colaboraciones. Alquiler 600! más gastos. Jorge 932652919. Pau Claris, 20m2, con terraza anexa, s. espera, juntas, secretaria, portería, limpieza, teléfono, adsl, agua, luz, red, 450! + iva. Posible colaboración 932701133 o 659662183. Pau Claris, al costat ICAB. Despatx virtual i domiciliació de societats. Lloguer de despatx i sala de juntes per h. Diferents opcions i preus en funció ús i necessitats. Tel. 654378040. Pau Claris/Av. Diagonal. Despachos amplios, luminosos, con sala de juntas, en finca regia, listos para entrar. Posible colaboración. Tel. 609307757. Rbla. Catalunya/Diputació. 10m2, molta llum, secretaria, sala de juntes, climatització, ADSL, fotocopiadora. 500! tot inclòs. Tel. 934873885. Contacte Anna/Daniel.

Roger de Llúria, Alquiler 2 despachos nuevos de 14 y 18m2. 430! y 450!. Finca modernista gran sala de juntas. Posible colaboración. Buen ambiente trabajo. 933437039. Roger de Llúria, 100!.despatx virtual a finca modernista. Recepció de visites a sala de juntes alt standing. Carlos Tel. 609735858 Sant Cugat del Vallés, atención de llamadas personalizadas, internet, servicios de secretaría, correspondencia, sala de juntas. Amueblado. 300!/mes. Tel. 936750761. Sarrià, despatx compartir, ampli, tot exterior,tots els serveis. Preu 350!. Preferència mercantil, fiscal,economista. Tel. 932723844, Xavier. Sitges (oasis), despatx a compartir, també per TO. Tel. 676870126 enviar sms. Trav. Gràcia/Gran Gràcia. 250!/mes. Incluido Agua, Luz, Fotoc. Sala de espera. Amueblado. Tel. 932176606. Despatx per llogar o vendre Amigó, lloguer de despatx interior, planta baixa a reformar, diàfan, 35m2, un bany. Preu 400!/mes, negociables. Tel. 932160633. Es ven despatx carrer Tamarit, llum, parquet, 4 despatxos, 105m2, balcó, ascensor: 343.333!. Joan 605251553. Provença/Bailèn/Av. Diagonal, llogo desp.115m2,metro,parquet,a/a fred (parc.),alarma,3 desp. grans ext., 3 petits int.,1 sala, alguns mobles. 1.200!/mes inc. Comunitat. 934575650, Xavier. Pl. Letamendi, Despatx de 120m2 amb 2 grans sales, exteriors i 2 despatxos interiors. Per començar a treballar, no cal


ni pintar. Lloguer 1.000!. Tel. 934570000. Col·laboracions Advocat amb molta experiència en dret civil/penal/matrimonial/laboral, amb despatx propi, ofereix col·laboracions externes. Tel. 931849380 i 609066152. Advocat d’Administració local, més de 9 anys d’experiència en administratiu, urbanisme i fiscalitat local. Ofereix col·laborar per les tardes amb despatxos. Tel. 639077023. Abogado en ejercicio desde 1973, antiguo notario y profesor Universitario, especialista en civil/mercantil/internacional privado, ofrece colaboraciones o se integraría en despacho. Tel. 696496435.

Abogado Tributarista, Doctor en Derecho. 8 años experiencia. Ofrece colaboración externa en temas tributarios. Tel. 636790797/932520855. Abogado se ofrece para llevar contabilidad/nominas en el despacho del cliente / o profesional. 932386861 Anna. Abogado con más de 10 años de experiencia en matrimonial, familia y civil se ofrece para colaborar con otros despachos. Josep Maria. Tel. 677524104. Abogado y perito judicial inmobiliario. tasaciones inmobiliarias urgentes. Entrega inmediata. Ratificación judicial. Fincas urbanas, rusticas y naves industriales 607996310. Abogado con experiencia en temas laborales/civiles

y de comunidades, ofrece colaboraciones o similar. Tel. 639790489, Josep. Abogado, arquitecto técnico, api con amplia experiencia judicial. Ofrece colaboración en dictamenes periciales, vicios constructivos y valoraciones urbanas y rusticas [email protected] 932448393. Abogada con experiencia en LOPD en empresas y derecho de circulación, se ofrece para colaboración en despacho. Marta 654693929 [email protected] Abogada en BCN/Buenos Aires, 12 años exp. API en Arg. y despacho en las dos ciudades. Ofrece Obtención documentos legalizados de Arg/Brasil/todo Mercosur www.estudiolapampa.com 938931524/938145547.

Abogada matrimonialista habilitada por el Trib. Rota de Madrid ofrece colaboración externa para tramitación de nulidades eclesiásticas. [email protected] / 934876830/658959205. Advocada Protecció de Dades,amb àmplia experiència com a consultora i auditora d’empreses del sector públic i privat, s’ofereix per a col·laborar amb altres despatxos d’advocats. [email protected] Advocada s’ofereix per a fer col·laboracions i/o substitucions en dret administratiu i dret penal (general, menors, violència sobre la dona, penitenciari). Anna 667346784


icab

Rectángulo

MON JURIDIC SERVEIS

AnuncisAdvocada especialitzada en dret civil i matrimonial, despatx propi a Barcelona, ofereix col·laboracions externes. Yolanda Nogué Tel. 934542975/619882534. Advocada laboralista s’ofereix per establir col·laboracions amb altres despatxos per portar la gestió laboral i defensa lletrada dels diferents assumptes laborals. Tel. 932123166. Despatx d’advocats especialitzat en gestió laboral i Seguretat Social, s’ofereix per col·laborar en aquest àmbit amb altres despatxos. Tel. 931011931. Despacho especializado en derecho procesal, civil, mercantil y extranjería, se ofrece para colaborar en dichas materias. Didac Carrillo. Tel.- 932155695 [email protected] Diversos Vendo vivienda unifamiliar de 678 m2 en Sant Just Desvern. 450m2. 3 plantas. Piscina, jardines, ascensor. Parking 120m2. 2.400.000!. Tel. 600585675 Silvia. Abogado, pintor amateur, vendo cuadros originales a precios excelentes. Ideales para decoración despachos y casas modernas. Blog http://vicentefont.wordpress.com Tel. 650087995. Venc Ford Focus 2.0 color plata metal·litzat, amb a/c, any 2000, 110.000 Km. Perfecte estat, al dia d’ITV i revisions, sempre aparcat a pàrking. Preu a convenir. Tel. 627513007. Estudiant de Dret amb pis de propietat a Ed. Walden (St. Just al peu de parada Trambaix) lloga dues habitacions a altres estudiants, per a compartir pis. Xavier 639653701. Cerdanya/Saillagouse, apto. nuevo pl. baja, 3 hab., 2 bañ, 100m2 amueblado, Urb.

Ferreries, terraza, jardín , pisc. climat, parking; y trastro, venta 300.000! Tel. 639308108. Se alquila apartamento en Vilanova i la Geltrú, julio/agosto, 90m2, 4 hab, 2 terrazas, muy luminoso, reformado, 2ª línea de mar, 5’ playa. Julio 1.200!, agosto 1.600! Tel. 647425971. Vendo SL con activo inmobiliario en Santa Susana, activo de 860mil y sociedad con pérdidas contables no reales de aprox 160mil, pasivo largo plazo de 300mil. 600mil a negociar. 671144144. Es ven barca marca Regal, model 1800 Bowrider (6 mts), motor Volvo Penta 3.0 GL SX, completament nova. 15.000 (QUINZE MIL) Euros. Ira 630098718. Ideal para jardineros y agricultores aficionados: alquilo terreno en Vallirana. Correo electrónico [email protected] Vendo piso en Malgrat, 85 metros, 12, terraza, zona comunitaria con piscina, tenis, columpios. 205.000! Joan 605251553. Llogo casa a Sant Feliu de Guíxols amb capacitat per a 9 persones. A deu minuts a peu de la platja i el passeig. Per quinzenes, setmanes o caps de setmana. Tel. 639788601 Gloria. Venc al Masnou, casa senyorial, Zona Centre Ocata, 50m estació Renfe. 320m2, 3 Plantes, a reformar: possibl. de terrassa amb vistes mar. Pkg propi, jardí, etc 635.000!. Tel 607826272. Venc Dúplex al centre històric de Sant Joan Despí, junt Estació Renfe: 130m2 d’habitatge, 100m2 de local, 50m2 terrassa. Ideal per despatx. 390.000!. 627753448. Raval. Luminoso piso en finca casi nueva de Nuñez&Nav. Prácticamente sin estrenar. Recibidor, amplio salón comedor, cocina indep, 2 hab

dobles y baño. 270.000!. 619421343. Sarrià/Pedralbes, Pisos alt standing en lloguer exclusiva finca modernista de Puig i Cadafalch. A estrenar, equipats. 1-3 hab. Exteriors, amb terrassa i molt solejats 932056377. Venc xalet d’obra nova, 13Km de Sitges, disseny, 134m2 torre, 760m2 de terreny. 400.000!. Rosa Tel. 606325105. Clases particulares de Inglés, conversacional, gramática, jurídico y financiero, etc. Abogada y Lcda. en ADE de Chicago. Nivel nativo, experiencia enseñando inglés y traductora. Tel. 671211484. Venc pis Masnou, zona Guilleries, 78m2, assoleiat i terrassa 8m2; 3 habitacions, 1 bany, cuina office. Inclou garatge. 215.000!. Joan 661886642, [email protected] Alquilo piso para 4 personas en Arinsal Andorra. Económico. preciosas vistas .Semanas, meses, temporada o años 938940491/670010512 [email protected] Llogo pis de 137m2. exterior a Meridiana 4 hab., 1 suitte amb vestidor. dos banys. Parquet, a/a .pk acces directe finca. A 30 metres metro Fabra i Puig. 1.300!. Tel. 695497862. Venc casa amb piscina a Segur de Calafell, 250m2 de habitatge ,4 hab. 3 banys, saló de 35m2 amb llar de foc, garatge 2 cotxes. Jardí privat . Oportunitat. Tel. 616980009. Vendo solar de 800m2, para vivienda unifamiliar en Vallirana, Urb. La Selva Negra catalana. Al corriente de pagos y obligaciones. Tel. 699564646. [email protected] Suzuki GSXR-600 del 2008. Colors blanca/blau. 8.800kms. Perfecte estat, limitada de papers i varis extres. Preu 7.500!. Interessats contactar al 646381470.

Honda CB600 Hornet 2006. Impecable estat, rodes noves, cúpula, protectors laterals. 29.000 km. Envio fotos. [email protected] Xavi 616243769. Tríplex en venta. Badalona, zona centro/Rambla, junto a la playa. Acabados de 1ª calidad. Plaza de parking y trastero incluidos. Mª Carmen 627678774. Llogo pis a la Massana (Andorra). Tot l’any. 3 habitacions dobles, cuina, menjador i bany + plaça aparcament, al peu del funicular de pistes. 667771718 Jordi.

DEMANDES Diversos Cerco sòcia o soci per a obrir despatx bufet jurídic al públic a peu de carrer. Mínima inversió, mínimes despeses fixes. Interessades i/o interessats podeu contactar al Tel. 639055572. Despacho de abogados busca colaboración con asesorías jurídicas, gestorías y administración de fincas, para la llevanza de asuntos jurídicos. A convenir. Tel. 660665729 [email protected] Preciso alquilar pisos en Barcelona, excelentes clientes, seriedad y solvencia. Jueces, médicos y prof. de Universidad. Tel. rosa 606325105. Busco company/companya de pis. Pis al centre de Barcelona, molt lluminós. Habitació doble, moblada i molt lluminosa disponible. pis complet, no hi falta res. A partir de l’1 d’agost. Tel. 663654577. Advocada amb experiència en penal/família, interessada en treballar a les tardes en despatx especialitzat en dret matrimonial, de família o penal. Tel. 666391099.
