món jurídic' núm. 253 (desembre 2010)

REVISTA DE L!IL.LUSTRE COL.LEGI D!ADVOCATS DE BARCELONA

NÚMERO "#$DESEMBRE !"#" GENER !"##

COMISSIONSCONCLUSIONS DEL XVIII CONGRÉS DE RC

TRIBUNA OBERTAL$ADVOCAT I LA RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES

RATIO DECIDENDIRESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L$ESTAT

PARLEM AMB ALBERT BATLLE IBASTARDAS

ENTRA EN VIGOR LA NOVA REGULACIÓ CATALANA SOBRE EL DRET DE LA PERSONA I LA FAMÍLIA

Carta als reisCONSELL ASSESSOR DE MÓN JURÍDIC

El 2011 s’inicia amb les primeres passes del nou Govern a la Generalitat de Ca-talunya. És el mo-ment per als bons

propòsits de començament d’any i també per a demanar-li les accions que l’advocacia de Barcelona vol-dria que es duguessin a terme per-què els drets i llibertats dels ciuta-dans fossin degudament emparats.

Per començar, desitgem que el nou any ens porti una Adminis-tració de Justícia més moderna i eficaç, que resolgui els problemes dels ciutadans amb més celeritat, per contribuir a la seva credibilitat. Voldríem que es complís amb el compromís electoral de mantenir l’actual sistema del Torn d’Ofici i Assistència al Detingut (TO i AD). I sobretot dotar de més recursos aquest servei públic amb la fina-litat de garantir el Dret de defen-sa de totes les persones, davant l’augment del nombre d’actuacions motivades per la crisi econòmica i per tal de garantir el pagament puntual de les actuacions que presten els Advocats adscrits amb aquest servei, que en el cas de l’ICAB són més de 3.000.

També seria convenient que es valorés i s’apreciés la f igura de l’advocat d’ofici, un advocat format i competent que compleix una im-portant i digna funció social com a eix d’un estat democràtic i de dret i, si cal, s’hauria de potenciar el coneixement d’aquesta funció que és essencial per garantir la tutela dels drets de tothom.

Caldria, a més, continuar impul-sant l’ús d’aplicacions informàti-

ques amb l’objectiu de millorar el funcionament de l’administració i la coordinació entre els diferents jutjats així com la possibilitat de presentar telemàticament els es-crits i expedients judicials per evi-tar desplaçaments, en definitiva, per facilitar la feina als advocats. C o n s c i e n t s , a m é s , q u e s i l’Administració de Justícia millora també millorarà la nostra socie-tat, els demanaríem una justícia independent, transparent i àgil, condició indispensable en un Es-tat de dret com el que pretenem viure i que avui per avui, malaura-dament, no es dóna amb l’extensió necessària, per les interferències dels altres poders que fan que es desdibuixi la funció primordial del poder judicial.

També demanaríem claredat i in-formació de tot el que fa referència a la seguretat ciutadana i a la lluita contra tot tipus de delinqüència.

En un altre ordre de coses, con-siderem que fóra bo establir un

MON JURÍDIC EDITORIAL

vademècum, o un codi que defi-neixi què és i que no és corrup-ció en tots els àmbits públics i pr ivats, així com informar a la ciutadania d’aquelles corrupteles o disfuncions que no són exacta-ment corrupció però que poden ésser considerades discrecionals o arbitràries.

Tampoc no ens podem oblidar de l’assignatura pendent de la darre-ra legislatura: la particular situació creada per la sentència del Tribu-nal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Dels aspectes més afectats per aques-ta resolució s’hi troba la Justícia: caldrà unitat i lideratge per apor-tar solucions als aspectes que l’Estatut d’Autonomia recollia, com el Consell Català de Justícia, entre altres.

Caldrà tenir present que el nos-tre dret és viu i dinàmic i això fa que la consolidació del procés de codificació del dret civil català, màxim exponent de la regulació d’un dret propi, sigui una prioritat d’institucions però també dels que apliquen el dret.

Som conscients que tot no es pot fer en un any, de la mateixa mane-ra que els reis no sempre poden portar tot el que hi ha escrit a la carta. Però com els nens que van a la cavalcada i dormen amb il·lusió per veure que els portaran els reis, nosaltres, l’advocacia catalana, es-perem que en uns moments com els actuals, on la litigiositat a cau-sa de la crisi ha augmentat, la jus-tícia passi a ser una prioritat de la nostra societat i es deixi el “carbó” per al moment en què torni la re-cuperació econòmica.

Nosaltres, l’advocacia catalana, esperem que en uns moments com els actuals, on la litigiositat a causa de la crisi ha augmentat, la justícia passi a ser una prioritat de la nostra societat

MÓN JURÍDIC DESEMBRE 2010-GENER 2011 3

ACTUALITAT

06 AQUÍ ARA LEGISLACIÓ

12 AQUÍ ARA RATIO DECIDENDI

16 PELS PASSADISSOS

18 L’OBSERVATORI

OPINIÓ

26 TRIBUNA OBERTA

32 PARLEM AMB ALBERT BATLLE I BASTARDAS

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

35 JUNTA EN DIRECTE

36 SERVEIS ICAB

38 COMISSIONS PUNT X PUNT

40 ADVOCACIA EN IMATGES

42 LLETRA IMPRESA

SERVEIS

46 CLUB ICAB

48 ANUNCIS

MónJurídic és una publicació editada per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona amb la finalitat de ser l’òrgan informatiu i d’expressió dels seus col·legiats/des.

EditaIl·lustre Col·legi d’Advocats de BarcelonaMallorca 283, 08037 Barcelona.www.icab.cat / [email protected]

Consell assessorPresident: Eduard Sagarra TriasVicepresident: Jordi Miró FrunsVocals: Josep M. Balcells CabanasMaria Beuster PérezJordi Bonet AgustíLara Foncillas MiralbesJoaquim Jubert di MontapertoJosep Ma. Lligoña DoménechLaura Maniega JáñezOlga Tubau MartínezJulián Valón Mur

DirectorLuis Antonio Sales

Cap de ComunicacióAntonio Gómez-Reino Isalt

Coordinació Món JurídicIsabel Viola Demestre

Gabinet de PremsaRoser Ripoll Alcón

ComposicióAlbert Muñoz Thuile

Món JurídicTelèfon: 934 961 880Fax: 934 871 938e-mail: [email protected]: [email protected]

Han col·laborat en aquest número Joan Agustí, Juan José Climent, Carlos Esquerrá, Carmen Gete-Alonso i Josep Martorell.

Fotografia Istockphoto, Albert Muñoz.

Disseny Dribbling

Impressió Rotoatlántica

Publicitat Il·lustre Col·legi d’Advocats de BarcelonaMallorca, 283, 08037 BarcelonaTelèfon: 934 961 880Fax: 934 871 938e-mail: [email protected]

Dipòsit legal B-17.273-83

ISSN 1135-9196

Les opinions recollides en els textos publicats a Món Jurídic pertanyen exclusivament als seus autors. L’opinió oficial del Col·legi l’expressa la Junta com a òrgan de govern de la institució.

NÚMERO 253 | DESEMBRE 2010-GENER 2011 | CONTINGUTS

REVISTA DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA

4 DESEMBRE 2010-GENER 2011 MÓN JURÍDIC

ACTUALITAT AQUÍ ARA LEGISLACIÓ

Ordre TRE/531/2010, de 4 de novembre, de modificació de l’Ordre TRE/87/2009, de 27 de febrer, per la qual s’aprova l’aplicació Conciliacions per a l’automatització de la tramita-ció dels expedients de conci-liació administrativa prèvia a la via judicial laboral (DOGC núm. 5760, 22.11.2010).

Ordre JUS/535/2010, de 12 de novembre, per la qual s’apro-va l’aplicació corresponent a l’automatització dels procedi-ments tramitats per les comis-sions d’assistència jurídica gratuïta (DOGC núm. 5761, 23.11.2010).

Ordre INT/3022/2010, de 23 de novembre, per la qual es regula el Tauler Edictal de Sancions de Trànsit (BOE núm. 285, 25.11.2010).

Decret 169/2010, 16 de no-vembre, sobre estructura i organització de l’oficina judi-cial a Catalunya (DOGC núm. 5764, 26.11.2010).

Decret 173/2010, de 23 de novembre, de la Inspecció de Telecomunicacions (DOGC núm. 5764, 26.11.2010).

Decret 187/2010, de 23 de novembre, sobre la inspecció tècnica dels edificis d’ha-bitatges (DOGC núm. 5764, 26.11.2010).

Ordre TRE/551/2010, de 22 de novembre, per la qual s’es-tableix el calendari de festes locals a la Comunitat Au-tònoma de Catalunya per a l’any 2011 (DOGC núm. 5765, 29.11.2010).

Ordre IUE/547/2010, de 18 de novembre, per la qual s’es-tableix el calendari d’ober-tura dels establiments co-mercials corresponent als diumenges i dies festius de l’any 2011 (DOGC núm 5764, 26/11/2010).

Ordre EHA/3061/2010, de 22 de novembre, per la qual es modifica el model 347 de decla-ració anual d’operacions amb

Resum de les novetats legislatives

terceres persones aprovat per Ordre EHA/3012/2008, de 20 d’octubre, el model 390 de de-claració-resum anual de l’Impost sobre el Valor Afegit aprovat per Ordre EHA/3111/2009, de 5 de novembre i el model 190 per a la declaració del resum anual de retencions i ingressos a compte de l’Impost sobre la Renda de les persones físiques sobre rendiments del treball i d’activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimoni-als i imputacions de renda apro-vat per Ordre EHA/3127/2009, de 10 de novembre (BOE núm. 289, 30.11.2010).

Ordre EHA/3062/2010, de 22 de novembre, per la qual es modiquen les formes de pre-sentació de les declaracions informatives i resums anuals de caràcter tributari corres-ponents als models 038, 156, 159, 170, 171, 180, 181, 182, 183, 184, 187, 188, 189, 190, 192, 193, 194, 195, 196, 198, 199, 291, 296, 299, 340, 345, 346, 347, 349, 611 i 616 i per la qual es modifica l’Ordre EHA/1658/2009, de 12 de juny, per la qual s’estableix el pro-cediment i les condicions per a la domiciliació del pagament de determinats deutes la gestió dels qual té atribuïda l’Agència Estatal d’Administració Tributà-ria (BOE núm. 289, 30.11.2010).

Ordre EHA/3063/2010, de 25 de novembre, por la qual es


desenvolupen per a l’any 2011 el mètode d’estimació objecti-va de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i el règim especial simplificat de l’Impost sobre el Valor Afegit (BOE núm. 289, 30.11.2010).

Reial Decret-llei 13/2010, de 3 de desembre, d’actuacions en l’àmbit fiscal, laboral i libera-litzadores per a fomentar la inversió i la creació d’ocupació (BOE núm. 293, 03.12.2010).

Resolució de 24 de novembre de la Direcció General de Tre-ball, per la qual es corregeix error en la de 7 d’octubre de 2010, per qual es publica la

relació de festes laborals per a l’any 2011 (BOE núm. 291, 02.12.2010).

Ordre PRE/559/2010, de 26 de novembre, de publicació de la relació completa i actua-litzada d’oficines de registre pròpies i concertades, el sis-tema d’accés i els seus horaris de funcionament (DOGC núm. 5770, 07.12.2010).

Ordre INT/3215/2010, de 3 de desembre, per la qual es regu-la la comunicació del conduc-tor habitual i de l’arrendatari a llarg termini al Registre de Vehicles (BOE núm. 304, 15.12.2010).

Correcció d’errada a la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambi-ental de les activitats [DOGC núm. 5524, pàg. 93055, d’11.12.2009] (DOGC núm. 5771, 09.12.2010).

Ordre JUS/3185/2010, de 9 de desembre, per la qual s’apro-ven els Estatuts-tipus de les societats de responsabili-tat limitada (BOE núm. 301, 11.12.2010).


icab

Rectángulo


La renúncia a l’exempció de l’IVA: una acreditació formalL’AUTOR ANALITZA LA LEGISLACIÓ I LA DOCTRINA ADMINISTRATIVA I JURISPRUDENCIAL AMB LA FINALITAT D’ESTABLIR QUINS SÓN ELS REQUISITS FORMALS QUE HA DE COMPLIR DE MANERA SUFICIENT UNA OPERACIÓ DE COMPRAVENDA AMB RENUNCIA A L’EXEMPCIÓ DE IVA. PER ROLAND BARLEYCORN, RESPONSABLE DE PLANIFICACIÓ I ESTRATÈGICA, ADSCRIT A L’ÀREA D’ESTRATÈGIA I RELACIONS EXTERNES DE L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA DE CATALUNYA.

“Renuncia a las exenciones.Para evitar las consecuencias de la ruptura de la cadena de las de-ducciones producida por las exen-ciones, la nueva Ley, dentro de las facultades que concede la Sexta Directiva en esta materia, concede a los sujetos pasivos la facultad de optar por la tributación de deter-minadas operaciones relativas a inmuebles que tienen reconocida la exención del impuesto, concreta-mente, las entregas de terrenos no edificables, las entregas de terre-nos a las Juntas de Compensación y las adjudicaciones efectuadas por dichas Juntas y las segundas y ul-teriores entregas de edificaciones.

No obstante, considerando que el efecto que se persigue es permitir

Un de ls ob jec t ius que informa l’es-tructura de l’impost de l’IVA és mantenir la neutralitat en els successius lliura-

ments de béns entre els subjectes passius d’aquest impost (empresa-ris i professionals) fins al consumidor final.

En aquest sentit, l’actual Llei regula-dora ( Llei 37/1992, de 28 de desem-bre), fent-se ressò de la necessitat de fer canvis per perfeccionar la se-va regulació o simplificar la gestió, va introduir la renúncia a l’exempció en operacions relatives a immobles, fixant ja en la seva exposició de mo-tius l’abast d’aquesta modificació a l’apartat 4.6 que diu literalment:

el ejercicio de las deducciones, la renuncia a la exención sólo proce-de cuando el destinatario de las operaciones exentas es sujeto pa-sivo con derecho a la deducción total de las cuotas soportadas.”

Aquesta declaració de principis té concreció en l’art. 20.Dos de la Llei, que disposa:

2. Las exenciones relativas a los números 20, 21 y 22 del apartado anterior podrán ser objeto de re-nuncia por el sujeto pasivo, en la forma y con los requisitos que se determinen reglamentariamente, cuando el adquirente sea un suje-to pasivo que actúe en el ejercicio de sus actividades empresariales o profesionales y, en función de su


destino previsible, tenga derecho a la deducción total del Impuesto soportado por las correspondien-tes adquisiciones.

Se entenderá que el adquirente tiene derecho a la deducción total cu-ando el porcentaje de deducción provisionalmente aplicable en el año en el que se haya de soportar el Impuesto permita su deducción íntegra, incluso en el supuesto de cuotas soportadas con anteriori-dad al comienzo de la realización de entregas de bienes o prestaci-ones de servicios correspondien-tes a actividades empresariales o profesionales.

I es complementa amb el que pre-veu l’ar t. 8è del Reglament (RD 1624/1992, de 29 de desembre) que estableix que:

1. La renuncia a las exenciones re-guladas en los números 20, 21 y 22 del apartado 1 del artículo 20 de la Ley del Impuesto sobre el Valor Aña-dido, deberá comunicarse fehacien-temente al adquirente con carácter previo o simultáneo a la entrega de los correspondientes bienes.

La renuncia se practicará por cada operación realizada por el sujeto pasivo y, en todo caso, deberá justi-ficarse con una declaración suscri-ta por el adquirente, en la que éste haga constar su condición de sujeto pasivo con derecho a la deducción total del Impuesto soportado por las adquisiciones de los correspondien-tes bienes inmuebles.

A banda de las qüestions de fons que planteja l’article 20. Dos de la vigent Llei reguladora de l’impost, voldríem fer especial atenció en l’acreditament formal de la renún-cia recollit específicament en el transcrit article 8è del Reglament, atès que ha estat font de no pocs conflictes i interpretacions errònies.

Evolució històricaPer entendre millor l’evolució doc-trinal de l’acreditament formal cal fer una mica d’història en la inter-pretació administrativa del parà-

pública se haga constar el grava-men por el opuesto sobre el Va-lor Añadido aunque no aparezca literalmente una renuncia expresa por el transmitente a la menciona-da exención, toda vez que, con la referida indicación, se cumple su-ficientemente el requisito estable-cido reglamentariamente, con el que se pretende que ambas par-tes conozcan el impuesto al que se somete la operación, mediante una manifestación que igualmente haga fe frente a terceros”.

En aquesta l ínea de precisar i acotar l’abast de l’ar ticle 8è del Reglament de l’Impost el Tribu-nal Econòmic Administratiu Cen-tral (entre d’altres resolucions de 7/11/1996 i 10/07/1998), afegeix la seva aportació i conclou:

“la letra de la norma no ofrece du-da y resulta claro que la renuncia se ha querido revestir de un carác-ter formalista que condiciona su validez. Así no basta con que pu-eda probarse que se cumplen los dos primeros requisitos, sino que ha de ref lejarse y comunicarse por escrito al transmitente, de la misma forma que éste ha de dejar constancia expresa de la renuncia a la exención, circunstancias que no se cumplen en el presente caso, ya que ninguno de éstos extremos se recogen en la escritura pública de compraventa ni en ningún otro documento anterior.”

“….Aun cuando la repercusión del IVA reflejada en la escritura pú-blica pudiera entenderse como una renuncia expresa a la exen-ción, como así ha empezado a re-conocer este Tribunal Central en resolución de 29 abril 1998 (JT 1998\883), criterio sentado tam-bién por la Dirección general de Tributos, no se cumple el requisito que exige al comprador comuni-car sus circunstancias al transmi-tente, por lo que no puede con-siderarse que se ha renunciado correctamente a la exención” Aquest intent bifront de conciliar la lletra del text amb posicions

graf primer, en concret de la dita “deberà comunicarse fehaciente-mente al adquirente con caracter previo o simultáneo a la entrega de los correspondientes bienes”.

Una primera interpretació lliga la fefaença amb la intervenció de fe-datari públic, de tal manera que els òrgans de gestió tributària arriben a la conclusió que l’esmentada ma-nifestació fiscal s’ha de fer davant de notari o altre fedatari públic.

Tanmateix, la Direcció General de Tributs (consulta 0412/96, de 10 de maig de 1996) aclaria que:“A estos efectos, debe considerar-se suficiente que en la escritura

El criteri formalista del TS al 2004 es va suavitzar en posteriors sentències del 2006



zca literalmente en la escritura una renuncia expresa del transmitente a la exención del IVA, siendo sufici-ente la constancia de haberse re-percutido el impuesto en la propia escritura de compraventa, pues de esta forma es incuestionable que adquirente y transmitente manifi-estan su intención y conocimien-to indubitado de que la operación queda sujeta al IVA. En conclusión, lo que verdaderamente interesa no es la constancia en la escritura del término “renuncia” sino el dato re-al del cumplimiento del fin perse-guido en la norma, que no es otro que el de garantizar la posición del adquirente frente a repercusi-ones no queridas, y este fin puede alcanzarse bien mediante la utili-zación del término renuncia en la escritura o a través de cualquier otro del que pueda derivarse que el transmite renuncia explicita o implícitamente a la exención…” ConclusionsEn conseqüència , de les preci-sions i matisacions de la doctrina administrativa i jurisprudencial, cal concloure que en l’actualitat els re-

quisits formals que ha de complir de manera suficient una operació de compravenda amb renuncia a l’exempció de IVA, són els següents:

a) En l’escriptura pública de com-pravenda s’ha deixar constància de la renuncia a l’exempció, o al-menys la subjecció a IVA de l’ope-ració (si, a més a més, es fa es-ment de la no subjecció a l’Impost sobre transmissions patrimonials, es referma la voluntat de sotmetre l’operació a l’IVA)

b) Cal poder acreditar fefaentment (mitjançant qualsevol mitja de pro-va acceptable en dret) la comuni-cació de l’adquirent al transmitent del seu dret a la deducció total de l’IVA suportat, prèvia o simultània a la transmissió.

c) Cal tenir en compte que la re-nuncia a l’exempció comporta la subjecció de l’escriptura al grava-men d’actes jurídics documentats, que per aquest cas te una tarifa es-pecífica que evidència la voluntat de renunciar a l’exempció de l’IVA.

menys formalistes, va portar a un criteri que si bé admetia que no era precís l’esment de la paraula renuncia, essent suficient subjec-tar l’operació a IVA, per conside-rar que s’estava davant de l’opció prevista a l’article 20. Dos de la Llei de l’IVA, exigia, d’altra banda, que s’acredités la comunicació del comprador, amb caràcter previ o simultani, per mitja fefaent que no necessariament havia d’ésser es-criptura pública, del seu dret a la deducció total del l’impost supor-tat (prorrata 100%).

Posicionament del TSEn un primera presa de posició el Tribunal Suprem es va alinear amb el criteri més formalista del TEAC, i així en la seva sentència de 9 de novembre de 2004, va proclamar:

“…pues el art.8.1 del RD 1624/1992, perfectamente habilitado (sin exce-so alguno perceptible en lo esen-cial respecto al artículo 20.Uno20 de la Ley 37/1992), EXIGE, como garantía de los derechos e intere-ses de todas las partes afectadas, QUE la renuncia deba comunicarse fehacientemente al adquirente, con carácter previo o simultáneo a la entrega …y, ADEMÁS, QUE, en todo caso, la renuncia que se practicará por cada operación realizada por el sujeto pasivo, se justifique con una declaración suscrita por el adqui-rente, en la que éste haga constar su condición de sujeto pasivo con derecho a la deducción total del IVA soportado por las adquisiciones de los correspondientes bienes”

Aquest criteri formalista es sua-vitza en posteriors sentències del TS (SS de 5 d’octubre de 2005, 14 de març i 13 de desembre de 2006), en les quals es matisa que: “La renuncia a la exención de IVA por el sujeto pasivo no necesita de renuncia expresa por el transmi-tente en escritura pública. Basta que las partes se comuniquen la voluntad de renuncia y el cumpli-miento de las condiciones para la misma…” per afegir posteriorment : “ Por todo ello, hay que entender que no resulta esencial que apare-


ACTUALITAT AQUÍ ARA RATIO DECIDENDI

Canvi de criteri del Suprem en matèria de responsabilitat patrimonial de l’Estat

El Tribunal Suprem va dictar, el 17 de setembre de 2010, una sentència en matèria de respon-sabilitat patrimonial

de l’Estat per vulneració del Dret comunitari que canvia el criteri fins ara establert per exercir l’acció de responsabilitat. Aquesta resolució suposa l’eliminació del tractament diferent dels supòsits d’infracció del Dret comunitari respecte de la vulneració del dret constitucio-nal espanyol: per la vulneració del dret comunitari, calia l’esgotament previ de les vies de recurs admi-nistratives i judicials, mentre que

en els casos de vulneració de lleis constitucionals, no era precís es-gotar aquests recursos.

E l Tr ibuna l Suprem rec t i f i ca , doncs, la seva doctrina en conso-nància amb la sentència dictada per la Gran Sala del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europe-es (TJCE), en data 26 de gener de 2010, en resposta a la qüestió pre-judicial plantejada pel propi Tribu-nal Suprem (Assumpte C-118/08) i en la qual es posa de manifest que la jurisprudència mantinguda pel Tribunal Suprem, en les seves dues sentències de 29 de gener de 2004 i 24 de maig de 2005 (d’ara

EL TRIBUNAL SUPREM, EN UNA SENTÈNCIA DEL 17 DE SETEMBRE DE 2010, IGUALA LA RECLAMACIÓ DE RESPONSABILITAT PATRIMONIAL PER VULNERACIÓ DEL DRET COMUNITARI A LA JA EXISTENT PER VIOLACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ I, CONSEQÜENTMENT, OBRE LA POSSIBILITAT DE PODER EXERCITAR L’ACCIÓ DE RESPONSABILITAT PATRIMONIAL PER VULNERACIÓ DEL DRET COMUNITARI PER AL CAS QUE HAGI RECAIGUT UNA SENTÈNCIA DEL TJCE QUE DECLARI QUE UNA NORMA ESPANYOLA INFRINGEIX EL DRET COMUNITARI, SENSE QUE SIGUI NECESSARI QUE EL RECLAMANT HAGI EXHAURIT TOTES LES VIES DE RECURS INTERNES DIRIGIDES A IMPUGNAR LA VALIDESA DE L’ACTE ADMINISTRATIU LESIU DICTAT SOBRE LA BASE DE L’ESMENTADA NORMA.

Carlos Esquerrá Andreu Col·legiat núm. 29.094


endavant, jurisprudència contro-vertida), és contrària al principi d’equivalència consagrat per la jurisprudència comunitària i, per tant, al Dret de la Unió. A tal efec-te, el Tribunal Suprem, després de reconèixer i acceptar el caràcter vinculant que tenen les Sentènci-es dictades pel TJCE en respos-ta a qüestions prejudicials que li són plantejades, ja que aquestes tenen per finalitat garantir l’aplica-ció uniforme del Dret comunitari, iguala la reclamació de responsa-bilitat patrimonial per vulneració del Dret comunitari a la ja existent per violació de la Constitució.

Els fetsEls fets que van donar lloc a la sen-tència que es comenta són, en sín-tesi, els següents. Per sentència de 6 d’octubre de 2005, Comissió/Espanya (Assumpte C-204/03), el TJCE va declarar, en essència, que la limitació del caràcter dedu-ïble de l’IVA establert per la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit, era incompatible amb els articles 17, apartats 2 i 5, i 19 de la Directiva 77/388/CEE del Consell, de 17 de maig de 1977, Sisena Directiva en matèria d’IVA.

L’empresa recurrent va practicar les liquidacions relatives a l’IVA corresponents als exercicis 1999 i 2000 d’acord amb la Llei 37/1992, de 28 de desembre. El 30 de març de 2006, l’empresa recurrent va

formular reclamació de responsa-bilitat patrimonial de l’Estat Legis-lador davant del Consell de Minis-tres, sol·licitant ser indemnitzada pel perjudici sofert com a conse-qüència de la vulneració del Dret comunitari, per part de l’Estat Es-panyol, constatada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la sentència de 6 d’octubre de 2005.

Mitjançant resolució de 12 de ge-ner de 2007, el Consell de Minis-tres va desestimar la reclamació de l’empresa. Entre altres conside-racions, la resolució argumentava que l’empresa no havia impugnat les liquidacions de l’IVA correspo-

nents als exercicis 1999 i 2000 en el termini previst a tal efecte, so-bre la base de dues sentències del Tribunal Suprem de 29 de gener de 2004 i 24 de maig de 2005, segons les quals les reclamacions de responsabilitat patrimonial de l’Estat per infracció del Dret de la Unió són sotmeses a una regla d’esgotament previ de les vies de recurs, administratives i judicials, contra l’acte administratiu lesiu adoptat en execució d’una llei na-cional contrària a l’esmentat Dret.

Recurs contra la resolució del Consell de MinistresEn data 6 de juny de 2007, l’em-presa recurrent va interposar re-curs contenc iós-admin is t ra t iu contra l’esmentada resolució del Consell de Ministres davant del Tribunal Suprem, tot sol·licitant el plantejament d’una qüestió preju-dicial als efectes que el Tribunal de Justícia de les Comunitats Eu-ropees es pronunciés sobre si el “principi d’equivalència” enunciat per aquest és compatible amb la doctrina jurisprudencial que es recolza el Consell de Ministres, sentències citades de 29 de gener de 2004 i 24 de maig de 2005, basada en la diferència de tracte

Aquesta resolució suposa l’eliminació del tractament diferent dels supòsits d’infracció del Dret comunitari respecte de la vulneració del dret constitucional espanyol: no cal l’esgotament previ dels recursos


ACTUALITAT AQUÍ ARA RATIO DECIDENDI

que es dóna als supòsits d’infrac-ció del Dret comunitari i els d’in-constitucionalitat als sols efectes de negar l’existència de responsa-bilitat patrimonial de l’Estat legis-lador per violació del Dret comu-nitari i, així mateix, es pronunciés sobre l’abast que hagi de donar-se al principi d’equivalència indicat.

Per interlocutòria d’1 de febrer de 2008, el Tribunal Suprem va acor-dar suspendre el procediment fins a la resolució de l’incident prejudi-cial i plantejar de conformitat amb el disposat a l’article 234 del TCE una qüestió prejudicial al TJCE. El 26 de gener de 2010, la Gran Sala del TJCE declara que “El Dret de la Unió s’oposa a l’aplicació d’un regla d’un Estat membre en virtut de la qual una reclamació de res-ponsabilitat patrimonial de l’Estat basada en una infracció de l’es-mentat Dret per una llei nacional declarada mitjançant sentència del Tribunal de Justícia de les Comu-nitats Europees dictada d’acord amb l’article 226 la CE només pot estimar-se si el demandant ha es-gotat prèviament totes les vies de recurs internen dirigides a impug-nar la validesa de l’acte adminis-tratiu lesiu dictat sobre la base de l’esmentada llei, mentre que tal regla no és d’aplicació a una re-clamació de responsabilitat patri-

monial de l’Estat fonamentada en la infracció de la Constitució per la mateixa llei declarada per l’òrgan jurisdiccional competent”.

El Tribunal Suprem acull plena-ment els motius al·legats per la recurrent, en particular, el relatiu al compliment de tots els requi-sits exigits per la jurisprudència del TJCE perquè prosperi l’acció de responsabil i tat patr imonial, mentre admet que la seva doctri-na assentada en les sentències de 29 de gener de 2004 i 24 de maig de 2005 és contrària al “principi d’equivalència” consagrat per la jurisprudència comunitària.

Caràcter vinculant de la Sentència del TJCEL’aspecte més rellevant de la Sen-tència que comentem és, sense cap dubte, l’examen que l’Alt Tri-bunal fa del caràcter vinculant de la Sentència del TJCE dictada en resposta a la seva qüestió preju-dicial. La sentència del Tribunal Suprem que comentem assenyala que: “Ello obliga, por el principio de vinculación a que antes nos he-mos referido, a rectificar la doctri-na sentada en las sentencias de 29 de enero de 2004 y 24 de mayo de 2005, que entendieron que la no impugnación, administrativa y ju-dicial, del acto aplicativo de la nor-ma contraria al Derecho comunita-rio rompía el nexo causal exigido por la jurisprudencia comunitaria para la declaración de la respon-sabilidad patrimonial, ruptura que, como ya se expreso, no se admite en los casos de aplicación de leyes inconstitucionales, casos en los que no es preciso el agotamiento de los recursos administrativos y jurisdiccionales para el ejercicio de la acción de responsabilidad”.

El Tribunal Suprem, en conseqüèn-cia, va acordar estimar el recurs contenciós-administratiu inter-posat per la recurrent i anul·lar l’acord del Consell de Ministres, de data 12 de gener de 2007, per ser contrari a dret.

En conclusió, després d’aquesta sentència, el perjudicat per la in-fracció d’una norma comunitària per part de l’Estat Espanyol podrà exercitar directament, sense ne-cessitat d’esgotar les vies prèvies de recurs, l’acció de reclamació de responsabilitat patrimonial de l’Estat Legislador per vulneració del Dret Comunitari dins del termi-ni d’un any des que s’hagi produït el fet o acte que motivi la indem-nització o de manifestar-se el seu efecte lesiu.

Tribunal Suprem, Sala del Con-tenciós - Administratiu, 17 de se-tembre de 2010

El perjudicat per la infracció d’una norma comunitària per part de l’Estat Espanyol podrà exercitar directament, sense necessitat d’esgotar les vies prèvies de recurs, l’acció de reclamació de responsabilitat patrimonial


ACTUALITAT PELS PASSADISSOS

Es necessiten 506 jutges i magistrats per atendre l’elevat volum de litigiositatLa Fundació Wolters Kluwer ha presentat a principis de desembre l’Informe 2010 de l’Observatori de l’Activitat de la Justícia. Segons aquest estudi es necessari ampli-ar la planta judicial en un 10,5% per fer front al gran nombre de casos que es presenten cada any en els jutjats espanyols, circum-stància que també ha fet aug-mentar un 2,57% respecte a anys anteriors. L’estudi, que analitza dades de 2009, exposa que hi ha hagut 4.260.113 assumptes dels quals van ser atesos 3.981.025, fet que representa que els jutges i magistrats espanyols han tingut

El dia 10 de desembre, Miguel Ángel Gimeno Jubero va jurar

el càrrec com a nou president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Durant l’acte, Gimeno va destacar la seva volun-tat d’acostar la Justícia a la societat civil catalana, i que s’ha de treballar per aconseguir que el ciutadà per-cibi la justicia com un servei més, és a dir, “que estem al seu servei”.

Per això els seus objectius són, en-tre d’altres, que l’Administració de Justicia “dóni resposta en un temps raonable”.

El dia 13 de desembre, amb mo-tiu de la celebració del Dia de

la Justícia, va tenir lloc l’acte de lliurament del Premi Justícia de Catalunya, així com de les meda-lles d’honor de la Generalitat per serveis excepcionals a la justícia i les mencions honorífiques en ma-tèria de justícia.

La Generalitat ha atorgat enguany el Premi Justícia de Catalunya a Maria Eugenia Alegret, expresi-denta del TSJC, per la seva con-tribució a la millora de l’Adminis-tració de Justícia.

13 de desembre, celebració del Dia de la Justícia

Miguel Ángel Gimeno pren possessió com a president del TSJC

un 7,27% d’assumptes més dels que han pogut resoldre. L’informe també senyala que jutges i magis-trats tenen un 37,61% de sobre-càrrega. La millor relació d’efec-tius respecte a la càrrega de tre-balls es dóna a les Sales de civil i penal i en les Audiències civil i mixtes; mentre que la pitjor rela-ció es troba en els jutjats del so-cial i mercantils. Aquest indicador també ha millorat enfront anys anteriors, ja que el mateix estudi fet el 2007 va concloure que era necessari incrementar la plantilla un 16,3% i el 2008, en un 13,14%.

Segons informa el depar ta-ment de Justícia ha entrat

en funcionament el Portal Ju-rídic de Catalunya www20.gen-cat.cat/por tal/site/por taljuri-dic, una nova web que aplega el dret vigent a Catalunya. Permet consultar de forma gratuï ta i en català tots els textos conso-lidats de la legislació catalana, i una selecció de l’estatal i de l’europea.

Nou portal jurídic que recull el dret vigent a Catalunya


http://www20.gencat.cat/portal/site/e-tributs

Més del 90% dels agressors de gènere condemnats a programes formatius no tornen a reincidir

Segons informa el Depar tament de Justícia, un 91,2% dels delin-qüents per violència de gènere que han estat condemnats a se-guir programes de formació (me-sura penal d’execució a la comuni-tat) no tornarà a reincidir. Això és desprèn de la recerca Avaluació de programes de formació apli-cats des de l’execució penal a la comunitat en delictes per violèn-cia de gènere, que va ser presen-tar per Montserrat Tura i que ha estat elaborat per Meritxell Pérez i Marian Martínez, i coordinat pel Centre d’Estudis Jurídics i Forma-ció Especialitzada. Es tracta de la primera recerca de l’Estat espanyol que mesura la ta-xa de reincidència dels agressors de gènere un cop han complert el programa formatiu al qual han es-tat condemnats com a mesura pe-nal d’execució a la comunitat. La mostra de la recerca inclou tots els condemnats per violència de gènere a programes formatius que han fet el curs en el període com-près entre el setembre de 2008 i l’agost de 2009 (282 subjectes) a les entitats col·laboradores del Depar tament de Just íc ia: AGI , ARC, GENUS I INTRESS. La recer-ca comprèn també el seguiment fet fins al juny de 2010 per saber si hi ha hagut reincidència policial. Perfil dels infractors que segueixen programes formatius De la recerca es desprèn que el perfil d’aquests agressors de gè-nere se situa en una edat mitjana de 39 anys; un 58% són de naci-onalitat espanyola (pel que fa a la resta, un 32% són d’origen sud-americà; un 3% procedeixen del Marroc, i la resta, d’altres països); un 15% han sofert maltractaments infantils per part del pare o la ma-

L’1 de desembre va entrar en funcionament als jutjats de

primera instància de Barcelona el mòdul de presentació telemà-tica de demandes, una part inte-grant de la plataforma e-justicia.cat. Aquest sistema permet que els procuradors presentin, des de qualsevol ordinador i mitjan-çant l’extranet del professional, tant l’escrit inicial de demanda com els documents digitalitzats que s’hi annexen, amb les matei-xes garanties que quan es fa per via presencial.

Un cop consolidat el funciona-ment d ’aquesta apl icació, e l sistema telemàtic serà l’única via possible per presentar de-mandes i els documents que les acompanyen adreçats als jutjats de primera instància de Barcelona.

En funcionalment el sistema de presentació telemàtica de demandes als jutjats

re; un 20% han estat testimonis directes de violència familiar, i un 24% han patit l’absència d’un dels seus progenitors durant la seva infantesa. El 48% dels subjectes presenta un consum habitual de substàncies d’abús. Les drogues més consumides són l’alcohol i la cocaïna.

El 46% de la mostra correspon a condemnes per un delicte de mal-tractaments en l’àmbit familiar; un 32%, per un delicte de lesions; un 8,5%, per un delicte d’amena-ces; un 7%, per violència domès-tica, i la resta, per trencament de l’ordre d’allunyament. La mitjana de la condemna és de vuit mesos. Pel que fa a la víctima, en un 88% dels casos la víctima és la parella; en un 4%, l’exparella, i en un 5%, altres familiars dels subjectes. En un 15% dels casos la parella es troba en tràmits de separació. En un 72% dels casos els delictes han tingut lloc en el domicili comú familiar; en un 6%, en el domici-li de la víctima; en un 16%, en el carrer o espai públic, i la resta, en altres localitzacions. En un 5% dels casos s’han usat armes.

Podeu consultar tota la in-formació dels tributs que

gestiona l’Agència Tributària de Catalunya a la nova url corpora-tiva: www20.gencat.cat/portal/site/e-tributs.

Nou web corporatiu d’E-tributs

Avaluació de programes de formació aplicats des de l’execució penal és la primera recerca de l’Estat espanyol que mesura la taxa de reincidència dels agressors de gènere un cop han complert el programa formatiu


ACTUALITAT L!OBSERVATORI

El Col· leg i d ’Advo-cats de Barcelona ( ICAB) o rgan i t za per primera vegada la F ira de l ’Advo-cacia Europea i de

l’Arc Mediterrani. Es tracta d’una iniciativa pionera dins els col·legis d’advocats de l’Estat que té com a objectiu facilitar la internacionalit-zació dels despatxos.

Advocats d’arreu d’Europa i de l’Arc Mediterrani esteu convocats del 2 al 4 de febrer a Barcelona per participar en aquesta trobada, que permetrà a tots els assistents ampliar els contactes, crear sinèr-gies i obrir-se a noves oportunitats de negoci. La ciutat comtal serà durant tres jornades la capital de l’advocacia internacional.

“Davant l’actual situació econò-mica, des del Col·legi d’Advocats de Barcelona considerem que cal posar a l’abast dels advocats eines que facilitin poder afrontar millor l’actual situació econòmica, i això passa pel networking i les relacio-nes entre els advocats d’arreu”, ha afirmat el degà del l’ICAB durant

La Fira t’obre les portes a la internacionalització del teu despatxDEL 2 AL 4 DE FEBRER T’ESPEREM A BARCELONA, A LA PRIMERA FIRA DE L’ADVOCACIA EUROPEA I DE L’ARC MEDITERRANI, UN ESPAI DE TROBADA QUE ORGANITZA L’ICAB DE FORMA PIONERA PER TAL QUE ELS ADVOCATS PARTICIPANTS PUGUIN CREAR SINÈRGIES I OBRIR-SE A NOVES OPORTUNITATS DE NEGOCI. LA FIRA TAMBÉ SERVIRÀ PER APRENDRE A FER NETWORKING.

l’acte de presentació de la Fira als mitjans de comunicació. Si estem en una societat globalit-zada, on en un minut sabem què passa a l’altre extrem del món, “també hem de ser conscients que els advocats hem de disposar de la infraestructura i els coneixements per a dur a terme casos globals. El futur a Espanya són els despat-xos d’advocats locals que comp-tin amb acords internacionals; si podem establir sinèrgies amb un despatx d’un altre país sense dub-te els dos despatxos sumem”, ha explicat el Degà.

L’ICAB té l’objectiu que aquest cer-tamen sigui totalment profitós per als seus col·legiats, per aquests motiu s’han estat realitzant de for-

Presentació de la Primera Fira de l’Advocacia de l’Arc Mediterrani als mitjans de comunicació. D’esquerra a dreta Dolores Sancha, Pedro L. Yúfera, Santiago de Nadal i Josep Ll. Matalí.

Us animem a inscriure-us a la Fira i a seguir totes les novetats a través de firadvocacia.cat


Enguany la festivitat de Sant Raimon se celebra-

rà des del dia 26 de gener al 5 de febrer. Encartat en el Món jurídic trobareu el programa amb tots els ac-tes previstos.

Enguany, es recupera el so-par de gala, s’innova amb la celebració de la Primera

Sant Raimon de Penyafort 2011

ma prèvia uns tallers per aprendre a fer networking, d’aquesta forma es disposaran de les pautes bàsi-ques per potenciar les habilitats que permetran ampliar els contac-tes, i obrir-se així a nous mercats i millorar les oportunitats de negoci.

Durant la Fira també s’impartiran conferències que serviran per ges-

tionar millor el despatx com per exemple sobre màrqueting per advocats, sobre la protecció del consumidor de productes jurídics, també sobre compatibilitats i in-compatibilitats amb la professió d’advocat, certificació d’una gestió de qualitat ISO 9001 i tècniques de negociació.

L’acte d’inauguració de la Primera Fi-ra de l’Advocacia Europea i l’Arc Me-diterrani, tindrà lloc el dia 2 de febrer al Palauet Casades, a les 18h per part del degà de l’ICAB.

Ubicació de la FiraLa Fira, que es desenvoluparà dins el marc de la festivitat de Sant Rai-mon de Penyafort, es realitza a les Drassanes Reials, un dels edificis d’art gòtic civil més importants i més ben conservats del món, que va ser catalogat el 1976 com a Monument Historicoartístic.

Tota la informació de la fira a: Us animem a inscriure-us i a seguir totes les novetats de la Fira de l’Ad-vocacia a través del seu web propi firadvocacia.cat i també de les xar-xes socials: Facebook, Twitter i Linke-dIn; tres de les més populars xarxes socials, que ja compten amb espais propis sobre aquest esdeveniment. Us hi esperem!

Per a més informació visita www.firadvocacia.cat

Fira de l’Advocacia europea i de l’Arc Mediterrani, es manté l’esperit solemne amb els homenatges als advo-cats que celebren els 50 i 25 anys d’exercici, a més del lliurament de les medalles i Premis del Col·legis. També hi haurà espai per a les ac-tivitats lúdiques, entre les quals destaquem el teatre.

El Servei d’Orientació Jurídica i Mediadora, im-

pulsat per l’Ajuntament de Barcelona, el Departament de Justícia i l’ICAB, està in-tegrat a l’Oficina d’Atenció Ciutadania de l’Ajuntament, i ha atès a 90 persones en els seus primers 15 dies de funcionament.

El servei, que es presta a la plaça de Sant Miquel des del passat 15 de novembre, ha atès 64 persones amb cita prèvia i 26 han estat derivades a d’altres serveis.

Bona acollida del Servei d’Orientació Jurídica de Barcelona


ACTUALITATL!OBSERVATORI

Malestar de l’ICAB pel retard en els pagaments del Torn d’OficiEL DEGÀ DE L’ICAB HA FET ARRIBAR UNA CARTA A LA CONSELLERIA DE JUSTÍCIA PER MOSTRAR EL MALESTAR GENERAT ARRAN DEL RETARD EN EL PAGAMENT DE LES ACTUACIONS DEL TORN D’OFICI. EL DEPARTAMENT D’ECONOMIA I FINANCES HA COMUNICAT AL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA QUE EL PROPER PAGAMENT PODRIA REALITZAR-SE AL GENER. A CONTINUACIÓ US FACILITEM EL CONTINGUT ÍNTEGRE DE LA CARTA.

“Se n s e p e r-jud ic i que a g r a ï m l a puntualitat e n l a i n -f o r m a c i ó ,

creiem que aquest fet per torba greument la imatge d’una gestió que durant aquests quatre anys ha pogut ser millorable però, que ha intentat sempre complir pun-tualment amb els compromisos d’aquests abonaments.

Sabem que la situació econòmi-ca és greu. Ho sabem perquè als nostres despatxos també estem patint els efectes d’aquesta crisi. Però també perquè justament, és el del torn d’ofici del que parlem i tractem diàriament amb aquells que no disposen de recursos su-ficients i obtenen el benefici de justícia gratuïta. Els atenem als nostres despatxos i els defensem davant dels tribunals. En definitiva, complim amb la nostra tasca es-crupolosament, sense condicionar-la o sotmetre-la al seu cobrament.Com a institució corporativa re-presentant del col·lectiu, vam ac-ceptar amb responsabilitat uns acords que congelaven els mòduls de retribució; intentant respec-tar les prioritats davant de mo-

ments tan difícils. Però ha de ser també el Govern, estigui o no en funcions, qui recordi aquestes ac-tituds i mantingui el compromís i les prioritats.

És per això que li demanem que traslladi al Conseller d’Economia en particular i al Govern en gene-ral, la nostra més enèrgica protes-ta i l’exigència que els advocats i advocades que dia a dia fan real el mandat constitucional d’accés a la justícia a aquells que no tenen suf icients recursos econòmics, percebin puntualment la retribució acordada”.

Pagaments previstos per al generIgualment us informem que en el moment de tancar la redacció de la revista, en un comunicat del Departament de Justícia al Con-sell de Col·legis d’Advocats de Catalunya (CICAC) s’informava de què tot i haver previst inicialment el pagament de les actuacions del TOAD per a principis de desem-bre, el Departament d’Economia i Finances finalment comunicava la impossibilitat de realitzar la trans-ferència corresponent en aquesta data, i que l’havia hagut d’ajornar per al gener de 2011.

L’exconsellera i membre de l’Acadèmia de Jurispru-

dència i Legislació de Catalu-nya, Núria de Gispert va ser elegida el 16 de desembre com a presidenta del Parlament de Catalunya. La nova presidenta, ha afir-mat que el consens ha se de la pauta en una legislatura que té com a grans reptes superar la crisi, combatre la desafecció política i millorar l’autogvern i les relacions de Catalunya amb la resta d’Espanya.

“Seré la presidenta de tots i d’un Parlament que és de tots”, va declarar durant el seu discurs. La primera presiden-ta de la Cambra vol fer “del diàleg la premisa bàsica per-què només així els ciutadans entendran la política com un servei”.

L’acadèmica Núria de Gispert, elegida presidenta del Parlament


Aprovats els pressupostos de l’ICAB per al 2011S’HA APROVAT EN JUNTA GENERAL ORDINÀRIA, PER 206 VOTS A FAVOR, 16 EN CONTRA I 6 ABSTENCIONS, EL PRESSUPOST D’AQUESTA CORPORACIÓ CORRESPONENT A L’ANY 2011, QUE ES XIFRA EN MÉS DE 42 MILIONS D’EUROS.

El degà de l’ICAB, Pedro L. Yúfera, ha exposat durant la Junta General Ordinària, ce-lebrada el 22 de desembre, els objectius i projectes per al 2011. Entre aquests, cal

destacar:

• Mantenir la congelació de les quotes, i les exempcions en el pagament per naixement de fill a més de continuar amb la política d’austeritat per tal de no incrementar els costos col·legials. Mantenir l’ajuda en situa-cions concretes i conjunturals degudament acreditades pels col·legiats.

• Fomentar i facilitar la formació dels advo-cats, tant a nivell jurídic com d’idiomes. A més de continuar informant de les alertes jurídiques o de subvencions, beques i pre-mis a les quals us podeu acollir. Ha ressaltat que durant el 2011 l’ICAB serà la seu de la 30a trobada de les Escoles de Pràctica Ju-rídica, per recordar que l’ICAB va ser el pri-mer col·legi d’advocats en disposar d’aquest tipus d’escola a tot Espanya. • Incrementar la participació col·legial, a través de les bústies que s’instal·laran a to-tes les sales de togues i que permetran re-collir els suggeriments i queixes que seran estudiats des de la Comissió de Relacions amb l’Administració i la Justícia (CRAJ)

• Treballar a favor de la internacionalització de l’advocacia i fomentar la trobada entre

companys a través de la celebració de la Primera Fira de l’advocacia europea i de l’Arc Mediterrani, que tindrà lloc del 2 al 4 de febrer. Es tracta d’una iniciativa pione-ra que permetrà a advocats de Barcelona conèixer advocats d’arreu i obrir-se així a nous contactes i a nous mercats.

• La posada en marxa el Centre de Suport professional per tal de fer accessibles des-patxos professionals amb tots els serveis necessaris i a preus especials.


Conveni amb el cos consular per afavorir la internacionalització de l’advocacia

L’ICAB ha signat un conven i de c o l · l a b o r a c i ó a m b e l C o s C o n s u l a r d e Barcelona amb

l’objectiu de dur a terme sinèrgies de treball que beneficiïn als res-pectius col•lectius.

L’acord estableix promocionar la internacionalització de l’advocacia a través de l’organització conjun-ta de ‘business bridge’, és a dir, trobades i estades d’advocats de l’ICAB en països que tenen repre-sentació consular a Barcelona. Cal recordar que Barcelona és una de les ciutats europees amb més presencia consular ja que compta amb els cònsols de 92 països.

E l c o n ve n i t a m b é e s t a b l e i x l a c o l · l a b o r a c i ó e n m a tè r i a d’assistència jurídica dirigida als estrangers per tal de facilitar el servei de traducció i la coordina-ció amb els Advocats defensors i els serveis d’orientació jurídica gestionats per l’ICAB i la defensa dels drets humans.

L’ICAB també facilitarà l’accés del seu patrimoni cultural, especial-ment a la Biblioteca -que és la se-gona biblioteca jurídica privada més important d’Europa- i col•laborar en temes de recerca jurídica interna-cional així com la formació conjunta de jornades juridicoeconòmiques.

Amb aquest acord l’ICAB vol fer un pas més dins les accions que està duent a terme aquesta corpo-ració per fer de Barcelona la capi-tal de l’advocacia internacional a Europa, i alhora per potenciar la internacionalització dels despa-txos d’advocats com a mesura per obrir-se a nous mercats i poder superar millor la crisi econòmica.

Consolats a BarcelonaA Barcelona hi ha els consolats dels següents països:

Albània, Alemanya, Andorra, An-gola, Argentina, Australia, Àustria,

Bangladesh, Bèlgica, Belize, Be-nin, Bolívia, Brasil, Bulgària, Ca-nadà, Colòmbia, Corea, Costa de marfil, Costa rica, Croàcia, Cuba, Txad, República Txeca, Xile, Xi-na, Xipre, Dinamarca, República dominicana, Equador, Eslovàquia, Eslovènia, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Gam-bia, Ghana, Gran Bretanya, Grècia, Guatemala, Guinea Bissau, Guinea Conakry, Haití, Hongria, India, In-donèsia, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Japó, Jordània, Kazajstán, Letònia, Líban, Lituània, Luxemburg, Ma-dagascar, Malàisia, Malta, Marroc, Maurici, Mèxic, Mònaco, Mongòlia, Nepal, Noruega, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà; Paraguai, Perú, Polònia, Portugal, Romania, Rússia, Senegal, Sèr-bia, Illes Seychelles, Singapur, Sri Lanka, Sud-àfrica, Suècia, Suïssa, Togo, Tunísia, Turquia, Ucraïna, Uruguai, Uzbekistan, Veneçuela

D’esquerra a dreta, Josep-Lluis Delgado, tresorer del Cos Consolar. Josep Maria Calmet, vicedegà i secretari general del Cos Consolar. Pedro L. Yúfera, degà de l’ICAB, i Ramón Palou, responsable de relacions institucional del Cos Consolar.

L’acord estableix promocionar la internacionalització de l’advocacia a través de l’organització conjunta de ‘business bridge’


En aquest sentit, volem agrair a tots els advocats i advocades que en formen part i han format part, i juntament amb ells, a tots els companys i companyes que amb la seva feina diària i amb les se-ves aportacions a la vida col·legial contribueixen a fer realitat el de-sig que inspiren normes com la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protec-ció Integral contra la Violència de Gènere, o la Llei del Parlament de Catalunya 5/2008, de 24 d’abril, del Dret de les Dones a eradicar la violència masclista, i que no és altre que la desaparició de la vio-lència basada en discriminació per raó de sexe”.

L’ICAB fa públic el seu més rotund rebuig a qualsevol tipus de violència

E l 25 de novembre amb motiu del Dia Internacional per l ’Eliminació de la V io lènc ia cont ra la Dona, el Col·legi

d’Advocats de Barcelona va fer un comunicat per tal de fer públic el rotund rebuig a qualsevol forma de violència, i especialment de la vio-lència contra la dona, en tant què atempta contra el dret a la digni-tat, la igualtat i el dret de totes les persones a viure en una societat pacífica i dialogant.

“En suport de les dones víctimes d’aquesta xacra social, reivindi-quem la necessitat d’una societat més justa i democràtica, basada en la igualtat real de totes les per-sones, sense distinció per raó de sexe.

Des del 1999, l ’ ICAB disposa, dins el Servei de defensa d’ofici l’especialitat en matèria de violèn-cia de gènere per assignar advocat a les dones víctimes de violència.

La Biblioteca ha publicat un nou Dossier sobre el Concurs

de les persones físiques. Com en els anteriors Dossiers es recullen a text complet legislació, juris-prudència, formularis, articles doctrinals i notícies de premsa sobre el tema. També s’inclouen les referències de les monogra-fies, revistes i bases de dades disponibles a la Biblioteca. Els Dossiers es poden descarregar al web, apartat Biblioteca, Bibli-oteca Digital, Dossiers temàtics.

Us informem igualment que te-niu al web col·legial una Guia le-gislativa de la reforma del Codi Penal. Entreu a www.icab.cat, a l’apartat de Biblioteca, cliqueu biblioteca digital i entreu a “con-tinguts digitals” per a la seva consulta.

Més serveis de la Biblioteca

www.icab.cat


Us informem que ha estat acordat establir un siste-

ma informàtic de gestió com-partida per part de la Conse-lleria de Justícia i l’Ajuntament de Barcelona, amb la finalitat de facilitar l’execució de penes consistents en treballs en be-nefici de la comunitat a Barce-lona. Aquest programa podrà ser ampliat a altres entitats locals.

El número de penes d’aquest tipus a executar ha experimen-tat un increment important en els últims anys, fins arribar a 2.572 a l’any 2.009 segons in-diquen fons de la pròpia Admi-nistració, i requereix una ges-tió informatitzada envers les diferents actuacions o serveis on es pot fer efectiva.

Acord per facilitar les execucions de treballs i prestacions en benefici de la comunitat

L’acte inaugural d’aquesta jornada es va celebrar al Saló de Graus de la Universitat i hi va participar, en-tre d’altres Juan José Climent Ga-llego, advocat i adjunt al departa-ment de Secretaria de l’ICAB, amb una sessió sobre l’advocacia com a sortida professional.

Èxit de participació en la VIII Jornada Universitat-Empresa de la UIC

E l Servei d’Estratègies Professionals de la Universitat Inter-nacional de Cata-lunya (UIC) va or-ganitzar el passat

25 de novembre, la VIII edició de la Jornada Universitat-Empresa, una activitat on han participat una trentena d’empreses i despatxos d’advocats.

Els aliments recollits s’han lliurat a la Parròquia de Sant Francesc d’Assís del Poblenou per tal de repartir-los entre les famílies més necessitades.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració!

Gràcies a tots els que heu participat en la campanya de recollida d’aliments

L’ICAB lliura els aliments rebuts durant la campanya als representants de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís. A la foto es mostra només una part del total aportat pels col·legiats i treballadors d’aquesta corporació.


Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona Carrer Mallorca, 283_ Departament de Marqueting Tel. 93 496 18 80 (ext. 220) Fax. 93 487 16 49_ www.icab.cat

En ple centre de Barcelona, espais de gran valor arquitectònic amb modernes infraestructures.

L’espai que necessitesLloguer de Sales de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona

Auditori

Aules

Sales de Reunió

El Palauet Casades, construït el 1883 seguint l'estil modernista, és un dels pocs exemples que encara queden de l'arquitectura de la Primera Edat de l'Eixample i recull una àmplia gamma d'obres artístiques que al llarg dels anys han fet d'aquest edifici singular un element patrimonial de la ciutat.

Aules de diverses capacitats per dur a terme classes i reunions, entre d'altres actes. Les aules cAmpus tenen una capacitat d’entre 35 i 110 persones. Totes disposen d’ordinador i canó de projecció.

El Saló d'Actes és un espai en format teatre amb capacitat per a 300 persones. Un lloc idoni per celebrar conferències, convencions i juntes d’accionistes.

Saló d'Actes

L'Auditori de la 8a planta està a l'edifici més nou del Col·legi. Compta amb una capacitat per a més de 200 persones.

Ideals per a grups reduïts (20 persones). Totes les aules disposen d’ordinador i canó de projecció.

Pati de ColumnesL’espai més emblemàtic de tot l'edifici. Es caracteritza per una successió de columnes que envolten l'espai rectangular a imitació d'un peristil romà. És un indret perfecte per a la celebració de sopars, còctels, presentacions, exposicions.

OPINIÓ TRIBUNA OBERTA

Novetats més rellevants del Llibre II del Codi Civil de Catalunya AMB MOTIU DE L’ENTRADA EN VIGOR DE LA LLEI 25/2010, DEL 29 DE JULIOL, DEL LLIBRE SEGON DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA, AQUEST ARTICLE OFEREIX ELS PUNTS ESSENCIALS DE LA NOVA REGULACIÓ DE LA PERSONA I LA FAMILIA AL DRET CIVIL CATALÀ.

Tal com n’ indica el títol, el Llibre II del Codi Civil de Cata-lunya s’ocupa de la persona i la família. El text recull el Codi

de Família, sistematitza i refon la normativa sobre la matèria que fins ara es trobava escampada en diver-ses lleis especials i, a més, integra la Llei 10/1998 d’Unions estables de parella, la Llei 19/1998 sobre situacions convivencials, així com determinades regles sobre l’au-tonomia del pacient i la protecció del menor desemparat. La situació d’acolliment de persones grans de la Llei 22/2000 es considera un contracte onerós, de manera que no s’integra en aquest Llibre.

El Llibre II es divideix en quatre tí-tols: (I) la persona física; (II) les institucions de protecció de la per-

sona; (III) la família i (IV) les rela-cions convivencials d’ajuda mútua, i es tanca amb nou disposicions addicionals, vuit de transitòries, una de derogatòria i cinc de finals. Encara que, en línies generals, es respecta la normativa anterior, les modificacions que introdueix con-figuren un dret de la persona i de la família més acomodada a la re-alitat social actual.

És ev ident que necessi ta r íem més espai per explicar quines són aquestes novetats; a més a més, i com han deixat palès les discussi-ons jurídiques i socials entorn del projecte, aquesta és una matèria especialment sensible que mereix ser estudiada amb profunditat. Per tant, aquest article és, només, una petita síntesi de les innovacions més significatives del Llibre II, que en són moltes.

Mª del Carmen Gete-Alonso i CaleraCatedràtica de Dret Civil (UAB)


Es creen institucions de protecció: l’assistència i el patrimoni protegit

I. El títol I (la persona física) es divideix en dos capítols:

1. El capítol primer, sobre la per-sonalitat i la capacitat:

a) disposa una sèrie de regles so-bre els subjectes de dret, les per-sones físiques i l’actuació eficaç (arts. 211-1 a 211-13);

b) delimita la personalitat civil (que s’adquireix des del naixe-ment, sense cap requisit addici-onal) i la capacitat d’obrar (que es fonamenta expressament en la capacitat natural), i

c) regula l’emancipació del me-nor d’edat de manera més àgil i simplificada.

2. El capítol segon, sobre l’auto-nomia de la persona en l’àmbit de la salut, comprèn els següents temes:

a) El dret a la informació de la pròpia salut, el consentiment in-format i el document de volun-tats anticipades. Si bé les nor-mes que regulen aquesta matèria provenen de la legislació sectori-al, són pròpiament civils, per tal com incideixen en els drets de les persones.

b) L’internament de les persones en un centre especialitzat (arts. 212-4 a 212-6). Ens interessa posar de relleu la nova definició general d’«internament», que re-toca de manera significativa l’an-terior: a partir d’ara, a més dels trastorns psíquics, poden ser causa d’internament les malal-ties que afecten la capacitat de coneixement de la persona. D’al-tra banda, s’elimina la referència al règim tancat. Aquesta amplia-ció és important, ja que s’estén a un col·lectiu més ampli de per-sones que mereixen una protec-ció especial (com ara l’ingrés en centres geriàtrics);

c) La llibertat de la persona per a prendre decisions sobre el propi cos (art. 212-7).

II. El títol II (institucions de protecció de la persona):

Integra els preceptes sobre la tu-tela (capítol II), la curatela (capítol III), el defensor judicial (capítol IV) i la guarda de fet (capítol V) que es trobaven al Codi de Família, tot i que amb una altra redacció i or-denació; els precedeixen una sèrie de disposicions generals comunes a totes elles. La tutela es configu-ra com la institució de protecció model.

Les disposicions generals regulen, entre d’altres, l’anomenat «poder preventiu», un instrument jurídic que serà de gran utilitat: aquest l’atorga la persona major d’edat en previsió de la pèrdua sobrevingu-da de la capacitat, i pot evitar, al-menys temporalment, que aquesta sigui declarada incapaç. El poder comença a produir efectes segons el que ell mateix prevegi o des del moment en què s’atorga (en aquest cas la pèrdua sobrevingu-

da de capacitat no l’extingeix); o bé quan es produeix la falta de capacitat (art. 222-2).

Es creen institucions de protecció:

a) L’assistència (arts. 226-1 a 226-7): permet demanar una protec-ció permanent a la persona major d’edat que, a causa de la disminu-ció de les seves facultats físiques o psíquiques (però no incapaci-tadores), necessiti que algú altre es cuidi ja d’ella mateixa ja dels seus béns. Qui se n’ocuparà serà l’assistent, càrrec que és nomenat pel jutge (sense que calgui instar el procediment d’incapacitació), i que s’inscriu en el Registre Civil. La resolució judicial delimita qui-nes seran les seves funcions, que poden afectar tant l’àmbit perso-nal com el patrimonial de la per-sona que s’atén; en qualsevol cas es tindran en compte els seus inte-ressos i necessitats. La llei descriu el contingut general de la funció d’assistència (art. 226-2). b) El patrimoni protegit (arts. 227-1 a 227-9): per aquest, s’entén el conjunt de béns que s’afecten a satisfer les necessitats vitals de la persona beneficiària (ja per dis-capacitat psíquica igual o superior al 33%; per discapacitat física o sensorial igual o superior al 65%; o per trobar-se en el grau II o III de dependència). Pel que fa al nom i a les persones beneficiàries, aquest guarda analogia amb el patrimoni a què es refereix la Llei (estatal) 41/2003, de 18 de novembre, però se’n separa notablement pel que fa a la caracterització, la constitució i el règim. Tot i això, se li poden aplicar els beneficis fiscals previs-tos en la llei estatal. Aquest patri-moni no respon ni dels deutes de la persona beneficiària ni del cons-tituent, ni tampoc té una titularitat personal; es configura com un pa-trimoni fiduciari.

El breu capítol vuitè inclou els pre-ceptes bàsics sobre la protecció dels menors desemparats, que no varien els criteris vigents fins ara. Igual que la legislació precedent,



es deixa que d’altres normes de-senvolupin la matèria, en particu-lar, la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i els oportunitats en la infància i l’adolescència.

III. El títol III (la família) és, junta-ment amb l’anterior, el més extens:

1. L’article 231-1, sobre l’hetero-geneïtat del fet familiar, és espe-cialment innovador. Després d’in-dicar que la família gaudeix de la protecció jurídica de la llei, descriu que empara, sense cap tipus de discriminació, les relacions fami-liars derivades del matrimoni, de la convivència estable en parella i de les famílies formades per un dels progenitors i els seus descen-dents, i reconeix que formen part de la famí lia els fills no comuns dels progenitors que conviuen amb la parella (famílies reconstituïdes).

2. El títol III conté tant les normes del matrimoni relatives a l ’àm-bit personal (arts. 231-2 a 231-9), com les regles generals de l’àmbit patrimonial primari i els règims econòmics. Així mateix, regula els efectes de la nul·litat, el divorci i la separació judicial.

3. Entre les nombroses novetats que introdueix en aquests temes, cal esmentar:

a) La regulació dels pactes pre-vis en previsió d’una ruptura ma-trimonial (art. 231-20).

b) L’anomenat pla de «parenta-litat», instrument per mitjà del qual els cònjuges - progenitors determinen com exercitaran el contingut (o responsabilitat, com diu la norma) de la potestat amb referència a la guarda, la cura i l’educació dels fills, pla que han de presentar a l’autoritat judici-al en cas de nul·litat, separació o divorci (arts. 233-8 i 233-9). En aquests casos es fomenta la coparticipació en la guarda dels fills. El jutge, tenint en compte el caràcter conjunt de la potestat, ha de determinar la manera en què s’exercita (art. 233-10), que

només és individual quan convé més a l’interès del fill.

c) Pel que fa al règim de sepa-ració de béns, es modif ica la compensació econòmica per raó del treball desenvolupat per un dels cònjuges (arts. 232-5 a 235-11), que deixa de caracterit-

zar-se com a «sobrecontribució» a les càrregues familiars per a convertir-se en una manera de restablir el desequilibri patrimo-nial entre els cònjuges. D’altra banda, aquesta pensió s’estén a les parelles estables.

4. De manera separada (en el ca-pítol quart), però dins de l’àmbit de la famí lia, es regula la convi-vència estable en parella sense distingir l ’heterosexual de l’ho-mosexual. Aquesta unió es per-met constituir encara que sub-sisteixi un vincle matrimonial, si bé ha d’haver-hi separació de fet. E ls efectes personals der ivats de la unió es deixen a la volun-tat de les parts, i a diferència del règim anterior, no es preveu cap obligació d’aliments. Els mínims legals (ar ts. 234-7 a 234-14), es refereixen als efectes de l’extinció pel que fa a la guarda dels fills, l’atribució i l’ús de la vivenda fa-miliar, la compensació per raó del treball, la prestació d’aliments i l’extinció per causa de mort.

5. El capí tol cinquè es dedica, també, a la filiació per naturalesa i a l’adopció. En general, es man-tenen les regles anteriors, tot i que millorades:

Es regulen els pactes previs, en vistes a una ruptura matrimonial i el pla de parentalitat, per al contingut de la potestat parental


a) Es redacta de manera més entenedora el precepte sobre la determinació de la paternitat matrimonial en cas que el nai-xement tingui lloc dins dels cent vuitanta dies següents a la cele-bració del matrimoni (art. 235-6), així com els articles que re-gulen l’acció de reclamació (arts. 235-20 i 21).

b) Es perfecciona la determina-ció de la maternitat i la filiació obtinguda a través de la repro-ducció assistida, en què s’unifica i simplifica el document on ha de figurar el consentiment del còn-juge o de la parella perquè es du-gui a terme.

c) S’introdueix una norma de re-solució del conflicte de presump-cions, aplicable al cas en què el naixement es produeix després de la següent unió de la mare i estant vigent la presumpció en favor de l ’anterior marit (ar t. 235-5.3).

d) Constitueixen una novetat: (i) la menció expressa que per a exercitar les accions de filiació no cal acompanyar un principi de prova (art. 235-15.1); (ii) la le-gitimació per a exercitar l’acció d’impugnació de la paternitat no matrimonial, que a partir d’ara es restringeix al pare, la mare i els fills (i de la qual s’exclouen els afectats); (iii) la impugnació del reconeixement per frau (art. 235-27.3), on es podran incloure els reconeixements de compla-ença, i (iv) els efectes (que ara es regulen) de l’acció de recla-mació exercitada conjuntament amb la pretensió d’impugnació (235-19).

e) Pel que fa a l ’adopció, les innovacions afecten a (i) l’exi-gència de l’acolliment preadop-tiu, que és la regla; (ii) l’ampli-ació d’adoptar als orfes parents de l’adoptant fins al quart grau (abans tercer), i (iv) la impo-sició als pares de l ’obl igació d’informar el fill adoptat sobre l’adopció.

6. El capítol sisè, anomenat la po-testat parental, s’ocupa de la po-testat dels pares. Si bé el règim es poleix, en general es conserven els principis de la legislació anterior:

a) En destaquen el caràcter de funció de la potestat (el que la llei designa, amb impropietat i confusió, com a «responsabi-litat»), així com i el principi de l ’ interès del menor. L’exercici conjunt i individual de la potestat

es perfecciona i simplifica. b) Es regula de manera especial la situació de l’anomenat «proge-nitor aparent», és a dir el cònju-ge o la parella del progenitor bio-lògic del fill que conviu amb tots dos (famílies reconstituïdes). El Codi soluciona els problemes més habituals, legitima l’actua-ció d’aquest progenitor aparent, i li dóna dret a decidir sobre els assumptes de la vida diària (en-cara que en cas de desacord pre-val el criteri del progenitor) i a prendre les mesures necessàries per al benestar del fill si hi ha un risc imminent per al menor (art. 236-14). En cas de defunció del progenitor biològic, el jutge en pot excepcionalment atribuir la guarda del fill i d’altres funcions parentals al pare aparent (art. 236-15).

c) Pel que fa a l’obligació legal d’aliments, cal destacar la decla-ració general segons la qual no tenen dret a rebre aliments les persones l’estat de necessitat de les quals derivi d’una causa que els sigui imputable, mentre aquesta subsisteixi.

IV. El t í tol IV ( les relacions de convivència d’ajuda mútua) (arts. 240-1 a 240-7) incorpora de mane-ra simplificada la Llei 19/1998 so-bre situacions convivencials d’aju-da mútua. La convivència d’ajuda mútua és aquella situació en què es troben dues o més persones majors d’edat entre les quals no hi ha parentiu en la línia recta i que, per mitjà d’un contracte o pel mer transcurs del temps (dos anys com a mínim), de manera habitual, desenvolupen la seva vida en un mateix habitatge i comparteixen amb voluntat de permanència i d’ajuda recíproca les despeses co-munes o el treball domèstic (arts. 240-1, 240-2, 240-3). El règim és gairebé el mateix que l’anterior, però s’exclou el dret a reclamar la pensió per raó de treball, que no tenia sentit, i es modificat el crite-ri d’atribució de l’ús de l’habitatge en el supòsit que se’n comparteixi la titularitat.

Es regula de manera especial la situació de l’anomenat “progenitor aparent”, parella o cònjuge del progenitor biològic



El paper dels advocats en la solució extrajudicial dels conflictesL’AUTOR, ADVOCAT DURANT VINT-I-TRES ANYS I MAGISTRAT EN UN JUTJAT DEL SOCIAL, EN ELS DARRERS DEU, REFLEXIONA SOBRE LES SOLUCIONS ALTERNATIVES AL JUDICI I EL ROL DE L’ADVOCAT.

Com és de tots sabut, i a diferència d’altres, el nostre ordenament jurídic mai no ha po-tenciat d’una manera clara i decidida una

autèntica cultura d’auto-composició dels conflictes jurídics. Aquest és el primer factor del qual s’ha de partir i que condiciona tots els demés. Per-tanyem històricament a una cultura jurídica que -amb caràcter general i amb alguna excepció (el dret de fa-mília, probablement)- ha sacralit-zat el plet, el judici i la sentència i ha menystingut l’acord en general, i els mecanismes de conciliació i media-ció extra-judicials en particular, cosa que no deixa de ser sorprenent en un Estat en què la justícia és un dels serveis menys valorats pels ciutadans (per la seva lentitud, anacronisme i centralisme, entre altres raons). Les raons que, al meu entendre, expli-

quen aquesta “cultura del plet” són de caire divers i s’expliquen en la ver-sió àmplia del present treball: la tradi-ció normativa, el nostre model consti-tucional de justícia, els programes de formació jurídica (universitaris i pro-fessionals), la concepció corporativa de les professions implicades i –sobre tot- la normativa processal aplicable. Totes aquestes factors coincideixen en la ignorància, menysteniment o in-eficàcia de les vies extrajudicials per la resolució dels conflictes.

Un àmbit paradigmàtic en què es constata la ineficàcia o limitació de la regulació vigent és el de la jurisdicció social. Actualment hi podem trobar tres vies diferents de conciliació en l’àmbit social: la extra-judicial, la pre-judicial i la judicial.

Conciliació extra-judicialRespecte a la primera, la conciliació

Joan AgustíMagistrat del Social

extra-judicial, el RDL 5/79, invocant la “fructífera experiencia en otros pa-íses” i les recomanacions de la OIT, va preveure la creació d’uns Tribunals Arbitrals Laborals, que no han arribat a funcionar mai. Aquesta mancança ha estat suplerta per la negociació col·lectiva per mitjà de successius acords per la solució extrajudicials de conflictes, com l’Acord Interpro-fessional de Catalunya subscrit el 7.11.90 per Foment del Treball, UGT i CCOO, que, amb el suport i finan-çament del Departament de Treball, constitueix una magnífica experièn-cia com a instrument alternatiu en la resolució extrajudicial de conflic-tes de treball, tant col·lectius com a individuals, utilitzant les tècniques de conciliació, mediació i arbitratge. Llàstima que la seva utilització -per desconeixement o malfiança- sigui encara tant molt reduïda, per no dir testimonial.


Conciliació pre-judicialLa conciliació pre-judicial, com a requisit previ a la interposició de la demanda (art. 63 i següents de la LLPL), només ha servit -fins el moment- per a registrar l’acord o el desacord entre les parts, lliurant la corresponent certificació acredita-tiva de que el tràmit preprocessal havia estat complert, però no ha jugat en absolut un paper actiu en favor de la conciliació. No ha estat fins fa molt poc que, amb la recent informatització del servei, ha millorat espectacularment la tramitació es-trictament administrativa de l’intent de conciliació. I sembla que també hi ha el ferm propòsit de dotar al servei amb els mitjans humans i de forma-ció necessaris perquè compleixi la seva autèntica funció de promoure la conciliació i la mediació, que fins ara no ha acomplert.

Penso que la nova Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, actualment en fase de debat parlamentari, ofe-reix l’oportunitat de fer un pas cap-dal en la promoció de la conciliació: n’hi hauria prou en establir l’obliga-ció de la demandada (habitualment, l’empresa) d’explicitar en el propi acte d’intent de conciliació els mo-tius processals (excepcions), fàctics (fets que es controverteixen) i jurí-dics d’oposició a la papereta de con-ciliació. Això tindria diversos efectes positius que afavoririen l’auto-com-posició del conflicte: l’advocat de la demandada hauria de definir la se-va estratègia d’oposició (i, per tant, de possible conciliació) ja en aquell moment. L’advocat del demandant, en conèixer els motius d’oposició, podria fer veure al seu defensat la conveniència o prudència d’arribar a un acord. I el lletrat conciliador (i posteriorment, el secretari judici-al, en conèixer les raons d’ambdues parts (i no només d’una, com pas-sa ara) tindria més instruments per promoure l’acord.

Conciliació judicialPel que fa a la conciliació judicial, fins el mes de maig d’enguany, en el que entrà en vigor la reforma in-troduïda per la Llei 13/09, corres-ponia al jutge del social, abans de

començar el judici, intentar la con-ciliació, “advertint a les parts dels drets i obligacions que poguessin correspondre’ls, sense prejutjar el contingut de l’eventual sentència”. Des del mes de maig i segons l’art. 84-1 del text vigent, aquesta funció d’intentar la conciliació abans del judici correspon al Secretari Judici-al, sense perjudici que si -iniciat ja el judici- les parts arribessin a un acord, aquest l’hauria d’aprovar ja el jutge o tribunal que conegui del plet (art. 84-3). Aquest apartament del jutge de l’intent de conciliació previ a l’inici del judici ha estat molt criticat per diverses raons que ara no entra-ré a detallar. Em limitaré a exposar el meu criteri conforme l’única manera de coordinar de manera congruent ambdues possibilitats de conciliació –les regulades en els actuals apar-tats 1er i 3er de la LPL- és recorrent a la supletòria LEC, i concretament als seu articles 414 i 415, que dis-posen que, un cop contestada la de-manda, correspon al jutge intentar la conciliació entre les parts, cas “que subsisteix el litigi entre elles”.

Mentre no es produeixin les necessà-ries reformes “culturals”, formatives, corporatives i legislatives que ens situïn en un escenari diferent, en el que es generalitzin i valorin adequa-dament les solucions extrajudicials de solució dels conflictes, considero que el paper actual dels advocats en la funció mediadora/conciliadora queda molt condicionat no només per aquesta manca de vies alter-natives de solució, sinó també per aquesta “cultura del plet” imperant.

Condicions i aptituds de l’advocatEn tot cas, m’atreveixo a apuntar les condicions i aptituds que -al meu entendre- ha de reunir l’advocat per complir d’una manera digna aquesta funció (que s’expliquen més exten-sament en la versió àmplia): l’ètica professional (avantposant l’interès del client al propi), tenir tota la infor-mació necessària sobre el conflicte (especialment la dels fets adversos que poden determinar la conveni-ència d’una conciliació), capacitat tècnica, diligència i sentit de l’opor-tunitat, confiança (en ell mateix, i

gaudir de la del seu client), lleialtat i franquesa envers l’advocat contrari (sense les quals la negociació i pos-terior acord esdevenen molt més di-fícils), el respecte (a la part contrària i a les seves raons, al seu advocat, i al mediador), fer-se respectar (pels jutges o secretaris quan –en un ma-lentès exercici de la funció media-dora- pressionen excessivament per arribar a un acord), empatia (po-sant-se en la posició de l’altra part del conflicte i “entendre” les seves raons, a fi de poder començar a “de-sactivar” el conflicte), sintonia amb el conciliador o mediador (facilitant i col·laborant en la seva tasca de me-diació, mirant d’entendre i adaptar-se a la seva “lògica”) i no pressionar al client (respecte a la conveniència o no de l’acord).

Acabo amb la condició o aptitud més necessària: la saviesa, entesa en el sentit més ampli del concepte. Des de la perspectiva més àmplia que m’han donat aquests darrers deu anys en l’exercici de la funció judicial puc assegurar que l’advocat concili-ador és el més savi. Personalment, m’emociona veure a grans advocats (no diré noms, però segur que a tots ens vénen el cap) que després de molts anys d’exercici, ja sigui al seu despatx o a l’assessoria sindical, se-gueixen assumint la defensa en ju-dici, sense delegar-la en companys més joves, evidenciant un compro-mís insobornable. Aquests advocats, a més de la capacitat i prestigi pro-fessionals ja reconeguts, han as-solit ja una saviesa interior que els fa promoure activament l’acord i la conciliació. I no ho fan tant per te-mença ni per malfiança respecte a les possibilitats d’èxit en cas de judi-ci, sinó perquè –des d’aquesta savie-sa- entenen que -moltes vegades- el conflicte és molt més complex que la resposta unívoca que pugui donar una sentència (el clàssic “o blanc o negre”) i que la solució autèntica-ment pacificadora només pot venir per la via de l’acord.

• Aquest article és un resum d’un treball més extens que podeu consultar íntegra-ment al web col·legial (www.icab.cat)


OPINIÓ PARLEM AMB...ALBERT BATLLE I BASTARDAS

“Una bona política penitenciària no és la que augmenta el nombre de penats, ni la que els manté aïllats de la societat”EL SECRETARI DELS SERVEIS PENITENCIARIS, REHABILITACIÓ I JUSTÍCIA JUVENIL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, ALBERT BATLLE, ENS PARLA DEL DRET PENITENCIARI CATALÀ, DE LES ACTUACIONS MÉS RELLEVANTS EN MATERIA PENITENCIÀRIA I LA SEVA OPINIÓ SOBRE LES DARRERES REFORMES LEGISLATIVES. ROSER RIPOLL

Catalunya és una de les co-munitats autònomes que té transferida la competència en matèria de presons. Qui-nes són les actuacions més destacades que s’han dut a

terme els darrers anys per la Generalitat? Catalunya es la única comunitat que exer-ceix aquesta competència. La nostra acció s’ha centrat en configurar l’àmbit de l’exe-cució penal com una política social i de se-guretat més, transversal, de responsabilitat social compartida i amb una clara orienta-ció de servei públic que abasta el sistema penitenciari, la justícia juvenil, les mesures penals alternatives i l’execució de penes a la comunitat, i l’atenció a la víctima del delicte.

A tall d’exemple, podríem destacar la mo-dernització dels equipaments penitenciaris i de justícia juvenil per tal de millorar les condicions de treball dels professionals i de vida dels interns i fer front al dèficit quali-tatiu i quantitatiu que existia: en els últims tres anys s’han obert tres noves presons, s’està a punt d’inaugurar-ne una altra, se’n està construint una mes i a punt d’iniciar les obres d’unes altres dues; ja s’ha clau-surat una presó obsoleta i s’ha inaugurat el primer centre de justícia juvenil a la ciutat de Barcelona.

El model d’intervenció penitenciari que pretenem realitzar apunta clarament pel caràcter reparador


Paral·lelament, s’ha implementat un nou model de recursos humans per dotar el sistema de professionals més qualificats, preparats i compromesos amb la impor-tant tasca social que fan. Això és possible gràcies als nous processos de selecció i formació del personal, amb proves de co-neixements genèrics i específics i un perío-de de formació teòric i pràctic als mateixos llocs de treball. Cal dir que la plantilla de l’execució penal ha crescut un 60% respec-te de 2004.

També hem experimentat importants aven-ços en l’àmbit de l’execució penal a la co-munitat. Avui en dia, la meitat de penes i mesures dictades pels jutges i tribunals s’executa en el medi obert, incloent-hi el 3r grau, la llibertat condicional i les mesures penals alternatives.

D’altra banda, i dins d’una línia de treball que anomenem exercici dinàmic de les competències, s’ha impulsat un nou mo-del de rehabilitació orientat a fer possible l’efectiva reinserció de la persona sotmesa a mesures penals i a la reducció de la re-incidència; s’ha establert un marc organit-zatiu i normatiu propi, amb el Reglament penitenciari català de 2006; s’han imple-mentat nous programes específics per do-nar resposta a perfils delictius emergents (seguretat viària, violència domèstica...); s’ha potenciat la col·laboració i la partici-pació social i institucional amb la creació d’òrgans de consulta i opinió per millo-rar el sistema, i s’ha configurat un model d’atenció efectiva i integral a la víctima del delicte.

Quins són els objectius principals de la política penitenciària catalana?Són l‘educació i la inserció de persones sotmeses a mesures penals i l‘atenció a la víctima. L‘enfor timent d‘aquesta polí tica contribueix al reforç de l‘estat del benes-tar, amb una societat més justa, cohesio-nada, segura i respectuosa amb les lliber-tats de les persones. Hem treballat amb la plena convicció que l’assumpció de la finalitat constitucional de la pena no deriva únicament de l’imperatiu legal, és també l’imperatiu d’una tradició política progres-sista, d’orientació humanista, que aposta pel desenvolupament de totes les dimensi-ons de la persona, sense excepcions, ni tan sols la d’aquelles condemnades per haver vulnerat les normes de convivència que són les lleis penals.

Què defineix o caracteritza el dret peni-tenciari? Canvia molt d’un país amb una altre?La llei penitenciària, la primera llei orgà-nica de la democràcia, és una de les més avançades del nostre entorn, tant pels principis rehabil i tadors que contempla, com els drets i garanties que ofereix a la persona penada. En aquest context, Cata-lunya sempre ha volgut distingir-se per do-nar als seus presos un tracte humà, proper i integral. També el Reglament Penitenciari de 1996 i el propi Reglament català, consa-gren legalment aquests principis.

Com es compatibilitza l’augment de per-sones a la presó, en el marc de la justí-cia retributiva, amb l’avenç de l’anome-nada justícia reparadora o restaurativa?La qüestió radica en les reformes que ha sofer t el Codi Penal, f ins a 26, que han motivat una major penalitat d’alguns delic-

Si no som capaços de donar una ocupació activa a la població reclusa el risc de desocialització serà molt elevat i per tant molt difícil el procés de reintegració social un cop esgotada la condemna


OPINIÓ PARLEM AMB...ALBERT BATLLE I BASTARDAS

tes, la inclusió d’altres conductes que no ho eren i un compliment més efectiu de la condemna. Està clar que el model d’inter-venció penitenciari que pretenem realitzar apunta clarament pel caràcter reparador.

Quines polítiques de reinserció social i laboral estan previstes?Una bona polí tica penitenciària no és la que augmenta el nombre de penats, ni la que els manté aïllats de la societat. Amb aquesta premissa, els darrers anys s’han posat les sòlides bases d’una política que posa a l’abast dels interns aquells recur-sos –educatius, culturals, sanitaris, i de su-port psicològic i emocional- que redueixen la probabilitat de reincidència. Qualsevol actuació en la matèria s’ha d’orientar per aquests principis. Hem posat també molt èmfasi en els programes d’inserció laboral. Actualment prop de 4000 intern realitzen un treball retribuït durant l’execució de la seva condemna.

Què n’opina dels constants canvis legisla-tius del Codi penal… S’incrementen els su-pòsits en què els delictes tenen una pena de presó? Es legisla a cop de “telediari”? Les lleis penals a Espanya són d’important duresa i sembla que s’hagi oblidat que la Constitució estableix el caràcter rehabilita-dor i educador de les penes privatives de llibertat. La conseqüència ha estat que l’in-ternament continua sent la principal res-posta al conflicte social. Existeix el perill que el delicte es deixi de considerar com a fruit de les deficiències estructurals de la societat i que la política penitenciària s’abordi des de l’estricta perspectiva de la seguretat i la repressió. És ara, abans que aquesta involució esdevingui irreversible, quan cal un seguit d’accions que contrares-tin aquesta deriva com la contenció legisla-tiva, l’exploració d’alternatives reals a l’in-ternament, un debat valent i eficaç sobre polítiques que afecten els elements bàsics de la socialització, com ara l’educació, la joventut, la família, l’estrangeria i la salut, i la consideració de la funció penitenciària com una política en les seves tres princi-pals manifestacions: social, de seguretat i pal·liativa. Quin és el criteri què preval en la cons-trucció dels centres penitenciaris: se-guretat, vigilància, capacitat (ràtio reclusos per metre quadrat?). Hi hagut polèmica al voltant de la instal·lació de piscines als centre penitenciaris…

La seguretat i la vigilància són criteris in-trínsecs a la construcció d’un centre, però, en el nostre cas també han primat criteris com la capacitat, amb equipaments més petits per facilitar la rehabilitació i evitar problemes de massificació en el marc d’un model econòmicament més sostenible. També s’han valorat criteris com la situa-ció penal de la persona, l’edat, el gènere, així com la seva ubicació fora dels nuclis de població i la seva integració en el territori per minimitzar el seu impacte ambiental.

D’altra banda, el fet que els centres dis-posin de piscina no significa que l’intern és llevi i agafi la tovallola per gaudir del sol. Tenen uns horaris molt determinats i és una activitat molt reglada, encaminada al projecte educatiu. No és tampoc un ca-prici ni un luxe, com s’ha pretès fer veure des d’alguns sectors. Cal tenir en compte que l’esport és una de les activitats més demandades pels reclusos i una importan-tíssima eina de socialització. Com a qual-sevol persona, l’activitat esportiva aporta als interns molts beneficis: salut, qualitat de vida, lleure, autoestima personal, higi-ene... Mentre fan aquest tipus d’activitat, i d’altres, no hi ha problemes als centres. S’ha de pensar que la durada mitjana de les condemnes a Catalunya és de més de 7 anys. Si no som capaços de donar una ocu-pació activa a la població reclusa el risc de desocialització serà molt elevat i per tant molt difícil el procés de reintegració social un cop esgotada la condemna.

ALBERT BATLLE I BASTARDAS, nascut a Barcelona, és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (1976).

Va exercir l’advocacia, especialitzant-se en dret laboral, des de 1977 fins al 1983, any que inicia la seva trajectòria política com a Regidor a l’Ajuntament de Barcelona. Durant vint anys, i fins al 2003, en l’àmbit municipal va ocupar diferents responsabilitats en aquest ajuntament o a la Diputació de Barcelona. A finals de l’any 2003 va ser nomenat Secretari de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil del Departament de Justícia de la Generalitat, càrrec que ha ostentat de forma ininterrompuda durant la setena i vuitena legislatures catalanes fins l’actualitat.

Els objectius principals de la política penitenciària catalana són l‘educació i la inserció de persones sotmeses a mesures penals i l‘atenció a la víctima


Informació Pública Col·legial

Es podran formular les a l · legacions , s u g ge r im e n t s i esmenes que es considerin conve-nients f ins al 20

de gener de 2011.

La Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barce-lona, en sessió de 8 de nov-embre de 2010, de conformitat amb l’ar ticle 137 dels Estatuts col·legials vigents, va acordar aprovar inicialment el Projecte de Reglament de reclamació de les quotes col·legials, sancions i a l tres obligacions econòmi-ques, del procediment de baixa col·legial i de reincorporació del Col·legi, així com sotmetre el Projecte aprovat a informació pública col·legial per mitjà de la publicació a la pàgina web i als taulers d’anuncis del Col·legi, fins al 20 de gener de 2011, a fi que els col·legiats i col·legiades

puguin examinar-lo i formular les al·legacions, els suggeriments o les esmenes que considerin convenients.

El text aprovat està a disposició de les persones col·legiades a la pàgina web del Col·legi (www.icab.cat) i a la Secretar ia de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (Carrer Mallorca, 283, 2a planta, Pati de Columnes; ho-rari: de dilluns a dijous de 9.00 h a 14.00 h i de 16.00 h a 18.00 h; divendres de 9.00 h a 15.00 h).

Les al· legacions, e ls suggeri-ments o les esmenes es poden presentar en el Registre Gene-ral del Col·legi (Carrer Mallor-ca, 283, planta baixa; horari: de dil luns a divendres de 9.00 a 20.00 h), o bé per correu elec-trònic a l’adreça de correu elec-trònic [email protected], fins a les 20.00 h del 20 de gener de 2011.

INFORMACIÓ COL·LEGIAL JUNTA EN DIRECTE

Publicació del Reglament de les delegacions territorials de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de BarcelonaLa Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelo-na, en sessió de 30 de novem-bre de 2010, va adoptar l’acord d’aprovar definitivament el pro-jecte de modificació del Regla-

ment de les Delegacions Ter-ritorials de la Corporació, que va entrar en vigor l’endemà de la seva publicació en la pàgina web col·legial, és a dir, el 22 de desembre de 2010.

Publicació del Reglament de la biblioteca del Col·legi

La Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelo-na, en sessió de 18 d’octubre de 2010, va adoptar l ’acord d’aprovar definitivament el pro-jecte de modif icació del Re-glament de la Biblioteca del Col·legi, que va entrar en vigor l’endemà de la seva publicació en la pàgina web col·legial, és a dir, el 14 de desembre de 2010.

Fe d’errates.- En sessió de 20 de desembre de 2010, la Junta de Govern va acordar corregir l ’error material contingut en l’article 3 del Reglament de la Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, apro-vat per acord de Junta de 18 d’octubre de 2010, que tindrà la redacció següent:

“Article 3.- Horari.-L’horari de la Biblioteca és de 9 a 20 hores de dilluns a divendres, i els dissabtes de 9 a 14 hores, llevat del mes d’agost que és de 9 a 14 hores. Els mesos de juny a setembre, ambdós inclosos, el dissabte estarà tancada. Així mateix, el primer dimarts de ca-da mes es tanca per inventari.”

EN INFORMACIÓ PÚBLICA COL·LEGIAL EL PROJECTE DE REGLAMENT DE RECLAMACIÓ DE LES QUOTES COL·LEGIALS, SANCIONS I ALTRES OBLIGACIONS ECONÒMIQUES, DEL PROCEDIMENT DE BAIXA COL·LEGIAL I DE REINCORPORACIÓ


INFORMACIÓ COL·LEGIAL SERVEIS ICAB

En aquesta finalitat de suport als advocats/ des en el seu exercici, destaca fonamen-talment l’actuació davant les diferents Administracions, singularment les realitzades

respecte els Tribunals de Justícia i el lliu-rament d’informació actualitzada respecte a les novetats que es produeixen i poder incidir en la nostra activitat professional.

La realització d’acords de col·laboració o la presència a través de diferents Comis-sions de seguiment amb altres institucions permet traslladar aquestes necessitats i promoure activament, amb el suport del nostre Col·legi d’Advocats, els temes que preocupen a l’advocacia o requereixen un tractament.

L’àmbit d’actuació és doncs molt ampli, transversal, i es dirigeix a intervenir davant qüestions de la intervenció professional di-recta, com aquelles altres que poden ser objecte de millora, i front diferents institu-cions i àmbits judicials o no.

En aquest sentit, i per recollir les necessi-tats i queixes del dia a dia de la professió, la CRAJ està oberta a rebre els diferents suggeriments i també les incidències que es puguin produir en l’exercici professional de l’advocacia. Aquesta comunicació resul-

La Comissió de Relacions amb l’Administració i la JustíciaLA CRAJ ÉS UNA COMISSIÓ QUE PRESTA UN SERVEI EN EXCLUSIVA PER ATENDRE LES NECESSITATS DELS COL·LEGIATS/DES.

ta essencial per disposar d’antecedents i informació sobre les noves problemàtiques o necessitats de l’advocacia.

Els diferents punts del Col·legi i el nostre correu electrònic ([email protected]) estan a la vostra disposició per traslladar-nos qualse-vol suggeriment o comunicació que consi-dereu adient de manera àgil.


INFORMACIÓ COL·LEGIAL COMISSIONS PUNT X PUNT

Efectivament, i sen-se ànim de compa-racions i sense fer esments destacats d’uns o uns altres, és cert que, comen-

çant per la Dra. Encarna Roca, amb el seu tema “El risc com a criteri d’imputació subjectiva en el T.S.” amb la seva experiència i bon fer va aconseguir que se seguís amb soltesa i concreció una qües-tió que ens retorna als principis de la responsabilitat subjectiva.

Seguint l’ordre de les ponències d’Antonio Recio Córdova, ens va intentar conscienciar sobre els perills que l’actuació dels Procura-dors i Advocats tenim en el nostre treball diari i que, per tant, hau-rem d’extremar molt les nostres actuacions i informacions enfront dels nostres clients amb manifes-tacions i advertiments escrits.

En Rafael Núñez Propietàries amb el seu tema “Estratègies i accions en matèria de R.C. Mèdica” ens va donar una classe pràctica de com s’ha d’actuar davant un cas de responsabilitat mèdica en tots els seus aspectes, d’una forma clara i concisa per evitar plets inútils. Ignacio Sancho Gargallo, en la se-va ponència “Tractament jurispru-dencial de les clàusules del Con-tracte de Segur”, ens va deixar ben clar que significaven des de l’òptica jurisprudencial les clàusu-les d’exclusió quant a la seva va-rietat de limitadores i limitatives. Juan A. Xiol Rios, una vegada més, va saber explicar des d’una visió

Conclusions del XVIII Congrés de Responsabilitat Civil

pràctica i alhora d’una legalitat exquisida la seva ponència sobre “L’evolució de la Jurisprudència quant als danys extratabulars i le-gitimació de perjudicats”.

Ramón Foncillas Sopena ens va deixar amb un dubte en el nostre caminar jurídic sobre la prescrip-ció de les accions en matèria de R.C., ja que, encara que la seva vi-sió personal, perfectament expli-cada del per què ha d’entendre’s quan és aplicable la prescripció del Dret Català en aquesta matè-ria, la veritat és que, tal com va exposar-ho, no és encara jurispru-dència pacífica. Finalment Mariano Medina Crespo, com sempre, ens va deixar un bon sabor amb el seu

plat “Reforma del barem, canvis necessaris” ja que, per l’exposat podem tenir esperances que d’una vegada per totes, puguem obtenir un Barem en els accidents de cir-culació i per analogia ja comuna-ment practicada dels altres fets que puguin donar lloc a indemnit-zacions per lesions, que es corres-ponguin amb la gairebé totalitat dels barems europeus.

Així doncs, creiem que la valoració és molt positiva del present Con-grés i treballarem per intentar que el proper pugui com a mínim ser com el present.

AQUEST ANY EL CONGRÉS HA TINGUT COM A MARC EL SALÓ D’ACTES DEL NOSTRE COL·LEGI I QUE, SENS DUBTE, HA REALÇAT EL SEU CONTINGUT, ATÈS QUE EL LLOC, PLE DE CITES JURÍDIQUES, ENVAEIX ELS PENSAMENTS DELS SEUS VISITANTS I FA MÉS FÀCIL L’ESCOLTA DE LES PONÈNCIES I TAMBÉ AJUDA AMB UN PLUS DE COMPRENSIÓ. NO CAL DIR QUE, SI A MÉS DE LES BONES PONÈNCIES, ELS SEUS CREADORS SÓN JURISTES, HEM OBTINGUT, SEGONS LA NOSTRA OPINIÓ, UN CONGRES PRÀCTIC, AMÈ, DIDÀCTIC I COM NO, ESTUDIÓS DELS TEMES QUE ENS VAN IMPARTIR.

Josep Martorell Virgili i Eudald Vendrell a l’acte d’inauguració del XVIII Congrés de Responsabilitat Civil i Assegurances.


Valoració molt positiva del primer any de la Comissió de SèniorsEL NOVEMBRE DE 2009 ES VA CONSTITUIR FORMALMENT LA COMISSIÓ D’ADVOCATS SÈNIORS DE L’ICAB. UN DELS SEUS MÀXIMS PROMOTORS VA SER L’ADVOCAT JOSEP MA. OLLER PLAXATS, QUI ÉS A MÉS, EL PRESIDENT DE LA MATEIXA. MÓN JURÍDIC HA PARLAT AMB ELL PER FER BALANÇ D’AQUEST PRIMER ANY DE LA COMISSIÓ.

Ja són més de 240 advocats els que formen part de la Comis-sió de Sèniors. I no paren, ni de créixer en nombre d’advocats ni de fer propostes que estan obertes a tots els col·legiats de

l’ICAB. “Valorem molt positivament aquest primer any. S’han fet moltes activitats –des de cursos d’informàtica, a tertúlies, cinefò-rum, i recitals de poesia, etc- i hem esta-blert contactes tant amb altres comissions de l’ICAB com amb d’altres col·legis profes-sionals que seran molt profitoses”, afirma el president de la Comissió d’advocats Sè-niors, Josep Ma. Oller Plaxats.

I és que per a la Comissió el més important és participar i sumar esforços per tirar en-davant els projectes que tenen de futur. Pre-cisament, el principal projecte en què estan treballant i que s’iniciarà durant el 2011 és una col·laboració amb el Grup d’Advocats Joves, arran de la qual els advocats sèni-ors faran tutories als advocats joves que ho sol·licitin. D’aquesta manera els advocats de la Comissió els podran transmetre la seva experiència i alhora donar-los consell per a l’exercici de la professió.

Oller anima a tots els advocats de l’ICAB majors de 65 anys a què formin part de la

Comissió. “La nostra experiència pot servir als més joves, però també a altres companys que encara estan en exercici i als quals els oferim la nostra col·laboració i experiència; volem que sàpiguen que treballarem con-juntament quan ens ho sol·licitin ja sigui per informar sobre la nova legislació com per organitzar i proposar activitats i esdeveni-ments conjunts que poden ser d’interès dels col·legiats” i lamenta que a alguns a alguns companys a qui se’ls hi ha ofert de formar part de la Comissió hagin rebutjat aquest oferiment per falta de temps. “Em sorprèn que diguin justament això, ja que per a mi aquest argument no és comprensible”, afe-geix Oller.

Animem a tots els advocats de l’ICAB majors de 65 anys a què formin part de la Comissió


19 de novembre: Trobada amb col·legis agermanats, d’esquerra a dreta, Dolores Sancha, Eudald Vendrell, Pedro L. Yúfera i Josep Llacer.

INFORMACIÓ COL·LEGIAL ADVOCACIA EN IMATGES

23 de novembre: Conferència: ‘La vulneració de drets humans per part de les empreses transnacionals a Amèrica Llatina’, organitzada per la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure Exercici de l’Advocacia en col·laboració amb l’Observatori DESC, amb la participació de Nina Pakani, Juan Hernández Zubizarreta, David Minones i Jaume Asens.

18 de novembre: III Jornades “Interferència parental (SAP): Només una forma de violència contra els i les menors?”, organitzada per la Comissió de Dones Advocades amb la col·laboració de Dones Juristes

23 de novembre: Inauguració de la 5a Edició del seminari coorganitzat entre la UOC i l’ICAB. D’esquerra a dreta: Àlex Profitós, Judith Morales, Miquel Peguera i Eva Serra.

24 de novembre: Conferència: ‘La defensa dels drets dels menors immigrants no acompanyats i les recents recomanacions del Síndic de Greuges’, organitzada per la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i el Lliure Exer-cici de l’Advocacia (Grup d’Estrangeria), amb la participació de Ma. Jesús Larios Paterna i Albert Parés Casanova.

25 i 26 de novembre: II Congrés sobre Prevenció i Repressió del Blanqueig de Diners, organitzat per la Comissió de Cultura i CGAE.


DRET CONSTITUCIONAL PULIDO QUECEDO, MANUELEl Estatuto de Autonomía de Cataluña: anotado con la jurisprudencia sistematizada de la STC 31/2010, de 28 de junio. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2010. [342.25(46.71)Pul]

TENORIO SÁNCHEZ, PEDROConstitución, derechos fundamentales y seguridad. Panorama comparativo. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2010. [342Ten]

DRET FISCALCALVO ORTEGA, RAFAELActividad tributaria y externalización. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2010. [336.1(46)Cal]

CALVO VÉRGEZ, JUANLa adquisición de la vivienda habitual en el IRPF: deducción por inversiones y gastos y exención por reinversión. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2010. [336.225.622(46):347.627.2.03Cal]

Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2010. [351.778.527(46)Cap]

COTINO HUESO, LORENZO; VALERO TORRIJOS, JULIÁN (COORDS.)Administración electrónica: la Ley 11/2007, de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a los servicios públicos y los retos jurídicos del e-gobierno en España. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [35(46):004.7Adm]

EMBID IRUJO, ANTONIO (DIR.)Agua y energía. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2010.[351.79(063)Agu]

GARRIDO FALLA, FERNANDOTratado de derecho administrativo. 15ª ed. Madrid: Tecnos, 2010. [35(46)Gar]

GUERRERO ZAPLANA, JOSÉLa responsabilidad medioambiental en España. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2010. [351.777.6(46):347.51Gue]

LOZANO CUTANDA, BLANCADerecho ambiental administrativo. Las Rozas (Madrid): La Ley,2010. [351.777(46)Loz]

SÁNCHEZ GOYANES, ENRIQUE (DIR.)El derecho de costas en España. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2010. [351.797.3(46)Der]

DRET CIVILFALBERRUCHE DÍAZ-FLORES, Mª MERCEDES

INFORMACIÓ COL·LEGIAL LLETRA IMPRESA

Aquesta secció conté una selecció d’obres adquirides i incorporades darrerament al catàleg de la Biblioteca. Per consultar-les, cal demanar-les indicant: autor, títol i signatura topogràfica (per ex. 788-13 o també [343.4(46)Hor]).

REVISTESREVISTA DE DERECHO PENAL Y CRIMINOLOGÍA [RECURS ELECTRÒNIC]Editor: Universidad Nacional de Educación a Distancia. Facultad de DerechoISSN: 1132-9955Periodicitat: Semestral1r fasc.: n. 1 (1991)Versió en línia d’accés lliure, des de n. 16 (2005)

REVISTA ESPAÑOLA DE DERECHO DEPORTIVOVARIANT DE TÍTOL: CIVITAS. REVISTA ESPAÑOLA DE DERECHO DEPORTIVOEditor: Editorial ReusISSN: 1132-9688Periodicitat: Semestral1r fasc.: n. 1 (1993)Disponible a la Biblioteca des de n. 25 (jul.-dic. 2010)

MONOGRAFIES

DRET ADMINISTRATIU BALLESTEROS MARTÍN, JAVIER MARIANO (COORD.)Extranjería y cooperación judicial internacional. Valencia: CISS, 2010. [351.756(46):341.649Ext]

CAPARRÓS NAVARRO, ANTONIORehabilitación de edificios de viviendas (planteamiento jurídico-económico-financiero y fiscal): (contiene la rehabilitación protegida del Plan Estatal de Vivienda y Rehabilitación 2009-2012).

La rescisión por lesión en el derecho civil español. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2010. [347.449(46)Alb]

CAÑIZARES LASO, ANA (DIR.)Estudios sobre derecho de la edificación. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2010. [347.454(46):69Est]

Criterios, acuerdos y conclusiones de jueces y abogados de familia. Las Rozas (Madrid): Sepin, 2010. [347.627.2.03(46)(036)Cri]

DELGADO DEL RÍO, GREGORIOLa custodia de los hijos: la guarda compartida: opción preferente. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2010. [347.635(46)Del]

LORENZO, RAFAEL DE; PIÑAR, JOSÉ LUIS; SANJURJO, TERESA (dirs.) Tratado de fundaciones. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2010. [347.191.12(46)Tra]

SERRANO CHAMORRO, Mª EUGENIACambio de solar por edificación futura. 4ª ed. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2010. [347.452(46)Ser]

VÁZQUEZ BARROS, SERGIOEl negocio jurídico de compraventa y permuta: comentarios, formularios, jurisprudencia: legislación básica y bibliografía. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [347.451(46)(083.2)Vaz]

VÁZQUEZ BARROS, SERGIOPropiedad horizontal: (derechos y obligaciones de los vecinos). Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [347.238.3(46)Vaz]


CALVO VÉRGEZ, JUANLa tributación de las operaciones inmobiliarias en la imposición indirecta. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2010. [336.226.23(46)Cal]

ESEVERRI, ERNESTODerecho tributario: parte general. 3ª ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [336.2(46)(035)Ese]

Prácticas de valoración y documentación de operaciones vinculadas. Valladolid: Lex Nova, 2010. [336.226.112(46)Pra]

RODRÍGUEZ ONDARZA, JOSÉ ANTONIO (DIR.)El impuesto sobre sociedades. 2ª ed. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2010. [336.226.12(46)Imp]

DRET INTERNACIONALDÍEZ DE VELASCO VALLEJO, MANUELLas organizaciones internacionales. 16ª ed. Madrid: Tecnos, 2010. [341.123Die]

DRET LABORALALONSO OLEA, MANUEL; ARIAS DOMÍNGUEZ, ÁNGEL; SEMPERE NAVARRO, ANTONIO V.Accidentes laborales de tráfico. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2010. [331.823(46):351.81Ari]

BLASCO LAHOZ, JOSÉ FRANCISCOProtocolos sobre desempleo: guía sobre el régimen jurídico de la protección por desempleo, tanto en el régimen general como en

Rozas (Madrid): Sepin, 2010. [347.72(46)”2010”Esp]

MOYA BALLESTER, JORGELa responsabilidad de los administradores de sociedades en situaciones de crisis. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2010. [347.72.036.04(46)Moy]

SÁNCHEZ CALERO, FERNANDO (DIR.)Ley de contrato de seguro: comentarios a la Ley 50/1980, de 8 de octubre, y a sus modificaciones. 4ª ed. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2010. [347.764.02(46)Ley]

VIVES RUIZ, FERNANDO; LÓPEZ-JORRÍN HERNÁNDEZ, ÁLVAROEl derecho de suscripción preferente y su exclusión en las sociedades cotizadas. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2010. [347.728.2(46)Viv]

DRET PENALALIAGA MÉNDEZ, JUAN ANTONIONormativa comentada de prevención del blanqueo de capitales: [adaptada a la Ley 10/2010]. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2010. [343.537(46)Ali]

GALAIN PALERMO, PABLOLa reparación del daño a la víctima del delito. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [343.98(46)Gal]

GÓMEZ RIVERO, Mª DEL CARMEN (COORD.); MARTÍNEZ

los regímenes especiales de la seguridad social. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [331.6(46)Bla]

BLASCO PELLICER, ÁNGEL (COORD.)El empresario laboral: estudios jurídicos en homenaje al profesor Camps Ruiz con motivo de su jubilación. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [331.825(46)Emp]

Especial Ley de reforma laboral: [todas las claves para conocerla en profundidad: comentarios, cuadros, tablas, preguntas y respuestas]. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2010. [331.68(46)(036)Esp]

Manual de derecho procesal del trabajo. 2ª ed. Madrid: Tecnos, 2010. [331.16(46)(035)Man]

MORENO SOLANA, AMANDALa prevención de riesgos laborales de los trabajadores especialmente sensibles. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [331.82(46)Mor]

SÁNCHEZ-RODAS NAVARRO, CRISTINAEl precontrato de trabajo: régimen jurídico. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2010. [331.11(46):347.440San]

DRET MERCANTILBERNAL GARCÍA, CARMEN; SALDAÑA SOLERA, JORDIProtocolos de la Ley de sociedades profesionales: contenido, constitución, funcionamiento y protección de datos personales. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [347.72(46):061.231Ber]

CASTAÑER CODINA, JOAQUIM (COORD.); COLOMÀ COSTA, VIVIANNA; ROSET PARRAMON, CRISTINATodo: sociedades de responsabilidad limitada: 2009-2010. 5ª ed. Bilbao: CISS, 2010. [347.724(46)Cas]

Especial sociedades de capital: [guia normativa de la nueva regulación: legislación]. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2010. [347.72(46)”2010”(036)Esp]

GADEA SOLER, ENRIQUE; SACRISTÁN BERGIA, FERNANDOEl contrato de agencia: la Ley 12/1992 en la jurisprudencia. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2010. [347.762(46)Gad]

GALLEGO SÁNCHEZ, ESPERANZADerecho de la empresa y del mercado. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [347.7(46)(035)Gal]

GARRIDO DE PALMA, VÍCTOR MANUEL; ANSÓN PEIRONCELY, RAFAEL; BANACLOCHE PÉREZ, JULIOLa reestructuración empresarial y las modificaciones estructurales de las sociedades mercantiles. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [347.72.04(46)Gar]

GIL CRUZ, EVA MªValoración fiscal de las sociedades no cotizadas. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2010. [347.72(46):347.719Gil]

Ley de sociedades de capital y otras normas mercantiles: adaptadas a la nueva normativa societaria. Las

Trobareu l’accés a la versió electrònica al catàleg de la Biblioteca a www.icab.cat


INFORMACIÓ COL·LEGIAL LLETRA IMPRESA

Aquesta secció conté una selecció d’obres adquirides i incorporades darrerament al catàleg de la Biblioteca. Per consultar-les, cal demanar-les indicant: autor, títol i signatura topogràfica (per ex. 788-13 o també [343.4(46)Hor]).

GONZÁLEZ, Mª ISABEL; NÚÑEZ CASTAÑO, ELENANociones fundamentales de derecho penal: parte general: (adaptado al EEES). 2ª ed. Madrid: Tecnos, 2010. [343.2(46)(035)Gom]

JAVATO MARTÍN, MANUEL; HOYOS SANCHO, MONTSERRAT DE (DIRS.)Violencia, abuso y maltrato de personas mayores: perspectiva jurídico-penal y procesal: conforme a la Ley Orgánica 5/2010, de 22 de junio, de modificación del Código Penal. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [343.615(46)Vio]

PELÁEZ MARTOS, JOSÉ MARÍABlanqueo de capitales, obligaciones de empresas y profesionales en la nueva ley. Valencia: CISS, 2010. [343.537(46)Pel]

POLAINO NAVARRETE, MIGUEL (DIR.)Lecciones de derecho penal: parte especial. Madrid: Tecnos, 2010. [343.3/.7(46)(035)Lec]

DRET PROCESSAL CIVILBOTICARIO GALAVÍS, MARÍA LUISAResoluciones susceptibles de ejecución provisional en la Ley de enjuiciamiento civil. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2010. [347.952.6(46)Bot]

GARCÍA GIL, FRANCISCO JAVIERPráctica del proceso monitorio: legislación, comentarios, jurisprudencia y formularios.

Las Rozas (Madrid): La Ley, 2010. [347.919(46):347.28Gar]

MARTÍN JIMÉNEZ, CARLOS MANUEL; MARTÍN JIMÉNEZ, JUAN JOSÉTeoria y práctica del ejercicio de las acciones civiles: comentarios y formularios. Valladolid: Lex Nova, 2010. [347.922(46)(083.2)Mar]

DRET PROCESSAL PENALMARTÍN RAMOS, RAFAELDocumentoscopia: (método para el peritaje científico de documentos). Las Rozas (Madrid): La Ley, 2010. [343.148(46)Mar]

ROMEO CASABONA, CARLOS MARÍA; ROMEO MALANDA, SERGIOLos identificadores del ADN en el sistema de justicia penal. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2010. [343.148(46)Rom]

RECENSIÓ

Aquesta obra, que forma part de la col·lecció de dic-cionaris jurídics de l’editorial Iustel, analitza totes les qüestions que planteja actualment el dret sancionador administratiu, tan les generals (concepte de sanció, di-ferenciació entre l’àmbit penal i el sancionador adminis-tratiu, principis generals i drets fonamentals aplicables a la potestat sancionadora, discrecionalitat administra-tiva i desviació de poder en la imposició de sancions, distribució de competències en la matèria, etc.) com les més concretes (anàlisi dels diferents tipus de sancions i de determinades figures afins).

LOZANO CUTANDA, BLANCA (DIR.)Diccionario de sanciones administrativas. Madrid : Iustel, 2010. [35.078.1(46)(038)Dic]

La justicia gratuita: guía del abogado de oficio. 2ª ed. Valladolid: Fundación Lex Nova, 2010. [347.921.8(46)(036)Jus]

Aquesta Guia té com a finalitat orientar a l’advocats d’ofici en la tasca de compatibilitzar la seva feina pro-fessional amb la gestió administrativa i burocrática que se li exigeix en la tramitació de la justicia gratuïta. Conté les solucions als dubtes, inquietuts i problemática que se susciten en la prestació diària del servei.


MON JURIDIC SERVEIS

Amb el carnet col·legial obtindràs descomptes en moltes empreses.Aquí en tens alguns exemples. Més informació a www.icab.cat

HOTELS I RESTAURACIÓ

GRUP PERELADAOfereix a tots els col.legiatsdes condicions avantatjoses, amb lliurament a domicili gratuït, en la compra dels vins i caves que representa. Accés a la compra on-line a través de www.pereladacomercial.com/b2b. Consultar l’apartat de club Icab al web col·legial per obtenir contrasenya.

FARGGIFarggi ofereix als col·legiats/des de l’ICAB la possibilitat de tastar una àmplia gamma de productes: gelats, pastissos, batuts, cafè, xocolates, sandvitxos, creps, gofres i, com a novetat, el menú més sa amb les amanides.

GRUP CACHEIROGrup Cacheiro va néixer a Barcelona fa més d’una dècada amb l’objectiu d’oferir plats mediterranis d’excel·lent relació-preu en espais únics i plens de detalls. Actualment compta amb 14 restaurants a la capital catalana. Ofereix promocions especials per als membres de l’ICAB, en tots els restaurants del grup.

CAFÉ PARA TODOSCafé para todos és una empresa especialitzada en serveis de cafeteria per a pimes i micropimes.No demanen comandes mínimes mensuals i la cafetera us la regalen amb la primera comanda, si certifiqueu que esteu col·legiats a l’ICAB. www.cafeparatodos.cat

Club Icab

ROBA I COMPLEMENTS LLENASEls col·legiats i treballadors de l’ICAB que així s’identifiquin gaudiran d’un descompte del 15% en les seves compres, durant tot l’any, tret de la temporada de rebaixes. http://llenas.es

‘BORN EN RIBERA’ BY ROSER MARCÉLa llarga i multifacètica trajectòria professional de la dissenyadora Roser Marcé ha estat reconeguda igualment a Espanya i a l’estranger. Per aquest motiu, Born en Ribera té la capacitat d’oferir una resposta a qualsevol problema de disseny que el client pugui presentar.

SEÑORVesteix a mida, descomptes per a col·legiats: 10% de descompte en el primer vestit, 20% en el segon + corbata d’obsequi. També 20% de descompte en camises, jerseis, polos, jaquetes, corbates...consulta www.trajeseñor.com

ÒPTIQUES

ÒPTIQUES SANABREÒptiques Sanabre ofereix als membres de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i als seus familiars tot tipus de serveis professionals d’òptica, ulleres graduades i de sol,

lents de contacte i accessoris, serveis d’audiologia... oferint-los importants descomptes www.opticasanabre.com OCI MYENTRADA.COM Gaudeix de descomptes en els millors espectacles de maneracontinuada. Consulta el web myentrada.com MUSEU EGIPCIEl Museu Egipci de Barcelona ofereix als col·legiats/des i empleats/des de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona un 20% de descompte en el preu de l’entrada al Museu, i un 10% de descompte en el preu dels cursos per adults. www.museuegipci.com PROMOCONCERT Promoconcert ofereix a tots els col·legiats que s’acreditin mitjançant el carnet de l’ICAB a les taquilles descomptes de fins el 20% en fins a dues entrades per col·legiat. www.promoconcert.es

TECNOLOGIA I LLAR

SOSMATICSosmatic, empresa amb 12 anys d’experiència en assistència i manteniment informàtic a catalunya, ofereix a tots els col·legiats un exclusiu servei de suport 24x7, que inclou fins a 3 PC’s i assistència a la tecnologia digital domèstica. Més informació i contractació: +93.3961045 www.sosmatic.es

DOCTOR CLICAssistència informàtica a domicili. Oferta especial per a col·legiats de

l’ICAB. Truca ja al 902 430 330(de Ddlluns a divendres de 9 a 22 hores) i gaudeix del teu ordinador!www.doctorclic.es/

SAMSUNG COLECTIVOSSAMSUNG COLECTIVOS t’ofereix una plataforma exclusiva per al Col·legi d’Advocats de Barcelona on podràs adquirir els productes SAMSUNG en unes condicions molt especials.

SEBCOLECTIVOS Els associats tindran descomptes d’entre el 15% i el 30% sobre el PVP del mercat al portal de Sebcolectivos, dedicat al petit electrodomèstic de marques líder del mercat. www.sebcolectivos.es

PÀGINES WEB

PYMOO INTERNETEntri per la porta gran a Internet amb Pymoo. Tingui una pàgina de qualitat al preu més econòmic del mercat. Utilitzi les nostres eines per generar negoci a través del web o potenciï el seu lloc ja existent amb la nostra publicitat ‘on-line’. I el millor: el preu. Des de 11,80 euros al mes. Descomptes del 5% al 10% només per a advocats col·legiats de l’ICAB. www.pymoo.com

SHERPAONESherpaONE és un nou concepte de web que permet, d’una forma fàcil i intuïtiva, gestionar els continguts i l’estructura del web del seu despatx a l’instant, sense necessitat de coneixements tècnics d’informàtica i sense dependre del proveïdor. Oferta especial per a col·legiats ICAB del 15% del web. A més, allotjament i manteniment gratuïts el primer any. www.sherpaone.com


MON JURIDIC SERVEIS

Els anuncis es publiquen a Món jurídic per ordre d’arribada. Recordeu que teniu l’opció de la publicació immediata al web col·legial ww.icab.cat Us agrairem que us ajusteu al límit de 20 paraules per anunci per tal de poder publicar el màxim número possible d’anuncis. [email protected]

OFERTES

Llibres

Vendemos repertorio Aranzadi Legislación 1973/1992 jurisprudencia 1987/1998, precio a convenir. Encuadernados. Tel. 696430554.

Despatx a compartir Aragó/ Balmes, despacho individual de 12 m2., sala de juntas y zonas comunitarias a compartir, desde 300! a 520! en función de otros servicios. Tel. 932160424.

Ausiàs Marc, dos despachos, 250!, todo incluido fax, sala de juntas, secretaria, adsl, etc. Excepto teléfono, contactar con Mercè 639097435.

Av. Carrilet/Rbla. Badal ,15 m2 en bufet a Abogado y/o Procurador, ubicado junto a Ciudad Judicial. Incluye suministros, adsl, centralita. 350! Tel.636343910.

Av. Diagonal 456, d’oficines d’alt standing amb serveis propis de Centre de Negocis. Contacteu al 932181321/660735591. [email protected]

Bailen/Ausiàs Marc. 3 despatxos, 350! a 450!. Neteja inclosa, pack comunicacions opcional.2 exteriors i 1 interior. Tel. 691763833, 932310235 tardes Cristina.

Balmes/Av. Diagonal, x 2 persones. Moblat, secretària, sala de juntes, telèfon, ADSL, wiffi, fotocopiadora i fax. 600!/mes. Interessats preguntar per Judith 670758038.

Balmes 193, 2 despatxos, 20 i 30m2, nous, Sala de Visites Independent, molta llum, centraleta. Adsl, fotocopiadora, Servei secretaria i porter. Roser, Tel. 934125996.

Balmes, cerca de Vía Augusta, exterior, recién renovado,

Anuncis

servicios varios incluidos. (fax, secretaria, centralita. 16m2, tel individual, posible colaboración letrada. 400!, 639250329.

Bruc /Mallorca, dos despachos de 13 y 10m2 en, con sala de juntas a compartir. Precio 300!/mes por despacho, no incluye teléfono. Tel. 615050408.

Casanova/Aragón. Finca con conserje. Amueblado. Sala de espera. Posibilidad de colaboraciones. 300!/mes todo incluido excepto teléfono. 639306378.

Castelldefels centro, zona peatonal. Reformado: 2 despachos diáfanos. 936642134.

Consell de Cent/Pg. Gracia, 3 despatxos, 400,500,500! subministres inclosos (tel. no) secretaria recepció trucades i visites, Base de Dades. 934127871 Mª Carne.

Despacho interior 290!, despacho grande 320!, 2 comunicados máx. 5 personas: 700! D. compartido: 160! Gastos y ADSL incluidos. 610458598 [email protected]

Despatxos a la Ciutat Judicial, 450 i 350!/m. Exteriors, lluminosos, conserge i seguretat 24 h, sala de juntes, pàrking. centraleta. Possible col·laboració. Tel. 629338084.

Enric Granados/Valencia: finca modernista, se alquila despacho exterior de 17m2+ balcón, sala de juntas a compartir, recepcionista y servicios 600!/mes. Raquel 659186948.

Francesc Macià. 100! todo incluido, recepcionista, sala de visitas, correspondencia, fotocopias, wifi, fax, mail. Posible colaboración. Tel. 934144511.

Girona/Jutjats Socials, despatx per a advocat Laboralista, internet, porter, telèfon, nou a estrenar. Interessats 686400363 (tardes) preguntar per Eloi.

Gran Via Carles III, Trade & Business center, Edificios Trade. Acabados de alto standing. Excelentes vistas. Exteriores, amuebladas de 13 a 26m2. Parking. Desde 900!/mes. Tel. 900828420.

Igualada, s’ofereix despatx virtual pel Torn d’Ofici per 60!. Tel. 679782042.

Les Corts/Parque de las Infantas. 2 despachos exteriores, sala de espera, sala de juntas y servicios. Posible colaboración mercantil/fiscal. 350! + y 375! + IVA. Tel. 934900122

Mallorca/Muntaner, finca regia. 2 despachos de 30m2 exterior y 10m2. Todos los servicios, sala de juntas y recepción. Tel. 934517554.

Mallorca/Rbla. Catalunya, 100!/mes. despatx virtual. Edifici oficines. Tots els serveis del despatx i wifi. Tel. 932722928.

Muntaner /Av. Diagonal , finca regia, despacho 12m2, amueblado, sala juntas, servicios incluidos, adsl, excepto teléfono, 250!, Tel 934140069.

Muntaner/Av. Diagonal, oficina virtual d’accés digital a per 110!/mes tot inclòs. Sales de visites, etc, i imatge corporativa, possible col·laboració. Tel. 932007805.

Muntaner/Còrsega. despatx d’uns 12m2 a finca règia, exterior, a/a, calefacció, fax, fotocopiadora, neteja. 370!/mes, tot inclòs menys telèfon. Tel. 934051307 David.

Muntaner/Plató, bufete de abogados interesado en incorporar abogado/a, despacho de 20m2, con todos los servicios y colaboraciones. Contacto, Jorge 932652919.

Pau Claris, 20m2, terraza anexa, s. espera, juntas, secretaria, portería, limpieza, teléfono, adsl, agua, luz, red, 400! + IVA. Posible colaboración 932701133 o 659662183.

Pg. De Gràcia/Provença, 9m2.Finca Regia. WIFI inclòs, Sala de juntes i zones comunes. Possibles col·laboracions. 250!. Tel. 692030579 (Iolanda) -646796749 (Eduard).

Pg Sant Joan/Arc Triomf. Todos los servicios (secre, adsl, fotocopias, fax etc: 350!. Posibilidad de colaboración Razón: Mireia: 645547674 y Franco: 670043088.

Provença/Rbla. Catalunya, despacho pequeño amueblado, sala de juntas, recepción , wifi, entrada inmediata, 200!/mes, Tel. 932315433 llamar mañanas.

Rbla Catalunya/Balmes, recepción correspondencia, llamadas, notificaciones, uso sala visitas. 175! mensuales. Tel. contacto 615832946.

Rbla Catalunya/Provença. Varios despachos, con profesionales no necesariamente abogados, en finca con portería, sala juntas y demás servicios. Condiciones a negociar. 690221567.

Roger de Llúria 20m2. 450!. Nuevo estrenar. Total despacho 170 m2.Sala de juntas alto standing. Posibilidad colaboración. Suministros incluidos. Tel. 933437039.

Roger de Llúria/Aragó. despatx elegant moblat 15m2, totes despeses i serv. comuns inclosos: recepcio, sala espera, etc. base jurisprudència. Tel. 617484432.

Trafalgar/Bruc. Finca modernista catalogada. Se alquila despacho 150!, 9m, + gastos (luz, adsl, secretaria, limpieza. total 60! aprox. Colaboraciones. Fernando 655774571.

Valencia/Bruc. Zona de trabajo independiente, secretaria, RDSI, internet, sala de juntas, recepción, limpieza, conserje, calefacción, fotocopiadora, fax. Tel 933239125.

Via Laietana 51 , 2on prop de plaça Urquinaona . De 8m2, 190!/mes . Begoña, Tel.626125390.


Via Laietana/Urquinaona. Exterior/balcón.18 m2, calefacción, recepción y sala de espera. 500!/mes, incluidos suministros y ADSL. Posible colaboración. Tel. 626519249 / 657019244.

Viladecans, cedería un despacho con instalaciones para colaboración profesional en condiciones a convenir. Tel. 936590761, lunes-miércoles-jueves de 17h a 20h.

Vilafranca del Penedès. despatx amb possibilitat de col·laboracions en àrea del dret: laboral, administratiu, penal i civil. interessats trucar: Tel. 687865058.

Vilanova i la Geltru, despacho, consta de recepción y dos despachos, Pl. Llarga nº 14.

Precio 350!. Interesados llamar 645898320 Despatx per llogar o vendre Despacho/vivienda de 195m2 en venta. Av. Diagonal/Pº de Gracia. Con posibilidad de dividirla en dos. Mucha luz, reformado, de diseño. Precio 816.000!. Tel. 677574867.

Venc oficina de 110m2. situada al c/ Sants/Badal. 3 despatxos i un lavabo, amb a/a. Ideal per despatx col·lectiu, notaria o gestoria. Tel. 610286083.

Despacho muy céntrico en Vilanova i la Geltrú para tres abogados y secretaria. Todo equipado. Venta o alquiler. Tel. 628536665/938935612 o [email protected]

St. Cugat, venda o lloguer de despatx 75m2 + traster i PK opcional a prop FGC .Disponibles fotos. Tel. 609891310.

Alquilo despacho. Perfecto. 120m2. 900!/mes. Razón: Manuel 932471767.

Es lloga despatx 560m2, zona Santa Caterina. Luxe, 11 despatxos, sala juntes, banys, recepcio, cameras, alarma. Acabats de 1ª qualitat. Per entrar d’immediat. 619517091. Pilar

Ronda Sant Pau, despacho alquiler, 85m2, 600 euros negociables. Tel. 933007347, a partir 13h. Col·laboracions Abogada experta en Protección de Datos, en ámbito público y

privado, ofrece colaboraciones externas. [email protected]

Abogada con despacho en El Prat, especialista en Matrimonial/Familia así como Violencia Doméstica, ofrece colaboraciones externas en Civil/Penal. Tel. 625040527.

Abogada con despacho propio en Barcelona, se ofrece para colaboraciones temas extranjería. Mónica Diaz tel. 932723015 y 615832946.

Abogado con más de 10 años de experiencia en matrimonial, familia, civil y administrativo se ofrece para colaborar con otros despachos. Josep Maria. Tel. 677524104.


icab

Rectángulo

MON JURIDIC SERVEIS

AnuncisAbogado, Perito Calígrafo, ofrece colaboraciones externas para informes periciales sobre falsedad documental y firmas. Tel. 932040972 [email protected]

Abogado, arquitecto técnico, api, con amplia experiencia judicial. Ofrece colaboración dictamenes periciales en vicios constructivos, valoraciones urbanas/rusticas [email protected] 932448393.

Abogado Trubutarista, Doctor en Derecho. 8 años experiencia. Ofrece colaboración externa en temas tributarios. Tel. 636790797/932520855.

Abogado e Interventor-Tesorero/Administración Local ofrece colaboración en Administrativo: contratación, responsabilidad patrimonial, expropiaciones, etc. Tel. 653758249.

Abogado especialista en Fiscal. Másteres y Cursos de Fiscalidad y contabilidad. Ofrece colaboración en temas fiscales y contables. Tel. 675581462.

Advocada 5 anys d’experiència professional, ofereix col·laborar en el propi despatx o externament, horari de tarda tramitació d’expedients de dret civil, penal i administratiu. Tel. 615143498.

Advocada, EPJ i DAP ofereix per col·laboracions externes a despatxos, o gestories. Tardes. 15a d’experiència en AAPP, tributari. Barcelona o Maresme. Marian. Tel. 639719638.

Advocat especialitzat Tributari/Fiscal, Diplomat C. Empresarials, Certificat per Associació Europea Assessors Financers, ofereix col·laboracions puntuals . Tel. 669346498.

Advocat d’Administració local, més de 10 anys d’experiència en administratiu/urbanisme i fiscalitat local s’ofereix per col·laboracions externes per les tardes. Tel. 639077023.

Advocat molta experiència en civil/penal/matrimonial/laboral, amb despatx propi ofereix col·laboracions externes. Tel. 931849380/609066152.

Colaboraciones en materia de extranjería, gestión y procedimiento laboral, Mónica López 605251552 y 605251553.

Despacho especializado en derecho procesal, civil, mercantil y extranjería, se ofrece para colaborar en dichas materias. Didac Carrillo 932155695/[email protected]

Despatx d’advocats especialitzat en gestió laboral i Seguretat Social, s’ofereix per col·laborar en aquest àmbit amb altres despatxos. Tel. 931011931.

Despacho en Barcelona, especializado en derecho laboral, se ofrece para colaborar en esta materia con otros despachos. Dominio de inglés y francés. Tel. 935340400. Diversos Cerdanya, Saillagouse, apto. nuevo pl. baja, 3 hab., 2 bañ, 100m2 amueblado. Urb.Ferreries, terrz, jardín; ideal inversión, Venta 300.000!. Tel.639308108.

Es ven pis 116m2; 5 hab; 1 c. bany i 1 a.; menja, liv i cuina. 5a plant, tot exterior. Zona Avda Gaudí/Indústria. 464.000!. Tel. 654958074.

Ideal para jardineros y agricultores aficionados: alquilo terreno en Vallirana. [email protected]

Venc Opel Corsa 1.2 75cv 5p. 81.000km a/a gris metal·litzat, en perfecte estat, sempre pàrking. 3.900! Canvi de nom inclòs. Tel. 666539397.

Venc plaça de pàrking mitjana en el barri de Gràcia de Barcelona. C/ Sant Salvador, entre els carrers Massens i Rabassa. Tel. 934126973.

Despacho internacional se ofrece a otros bufetes para gestión de impagados a nivel internacional, forma parte de red de abogados en Europa/EEUU. Tel. 609356165.

Llogo casa a Sant Feliu de Guíxols amb capacitat per a 9 persones. A deu minuts a peu de la platja i el passeig. Per quinzenes, setmanes o caps de setmana. Tel. 639788601 Gloria.

Clases particulares de Italiano: conversacional, gramática, jurídico y financiero, etc. Abogada en ejercicio. Italiano Nivel nativo (bilingüe). Tel. 620331627.

Vendo Mercedes Benz Clase C Coupe 220 CDI. Matricula GFZ. 26.000KM. Gris petróleo metalizado. Con opcionales. Perfecto estado. Garaje. 20.500!. Tel. 670971993.

Venc Ford Focus, 2.0, plata metal·litzat, 4 portes, de l’any 2000 amb 110.000 Km. Perfecte estat, al dia d’ITV i revissions. Ideal primer cotxe. Preu a convenir. Tel. 627513007.

Despacho de reciente creación interesado en comprar cartera de clientes, tanto de forma completa como fraccionada, o clientes sueltos. Daniel. 617323683. [email protected]

Per canvi de despatx, venc taula de direcció amb buc dret inclòs; ala i passa cables (esquerra). Totalment nova, color faig, comprada a Offiprix. Preu 120!. Tel. 934180499.

Vendo piso en Sant Cugat del Vallès. 60m2+6m2 terraza. 2 hab. 1 c., 1 baño grande. Zona céntrica. 258.000!. Tel. 695406087.

Venc casa adossada a Arbúcies. Garatge,dues plantes. 4 hab., i 3 banys. 150m2 i jardí privat de 153m2. Jardí i piscina comunitaris. Estat impecable. Tel. 679440952

Clases de inglés/servicios lingüísticos, abogada de chicago, totalmente bilingüe inglés/castellano y con experiencia en traducción jurídica/técnica de inglés. Tel.671211484.

Venc moto BMW RT1200 gris plata 2400 KM matricula Desembre 2009 Pre-instal·lació radio. Guardada sempre en garatge. Preu 15.000! contactar 616866951 Juli o Joaquim.

DEMANDES Despatx a compartir Tres advocats que comparteixen despatx, volen compartir un despatx més gran amb nous companys interessats, repartint les despeses proporcionalment. Tel. 934157432. Col·laboracions Despatx a plaça Bonanova, civil, mercantil i laboral cerca advocat/da o economista per compartir despeses i possibles col·laboracions. Tel. 931011931. Despacho con oficinas en Barcelona, Lleida y Madrid, busca colaboración o compra de expedientes y cartera de clientes de despachos en proceso de cierre o jubilación. Tel. 902226423. Canvi d’adreça Laia Costa Marzal, Diputació 294 pis 2º 1ª CP 08009 Barcelona Tel. 933437039 Fax 933807805 Mòbil 600688713. Miguel Lázaro Fernández, Gran Via de Carlos III, núm.194, 5º 2ª de Barcelona. Teléfono/fax 934950450. Móvil 650840886 A partir del 02 de noviembre nueva dirección de notificaciones.


món jurídic' núm. 253 (desembre 2010)

Documents