revista lira, núm. 1
DESCRIPTION
ÂTRANSCRIPT
LIRAdigital
Revistade la societat musical
La Lira Ampostina
Número 1Juny 2005
Santa Cecília 2004
LIRAdigital Presentació
Juny 20052
Hem satisfà molt tenir la oportunitat de fer la presentaciódel número 1 de la revista de la nostra Societat, “LIRA”.
Tot fent un repàs del treball realitzat durant aquests últims sismesos te n'adones de la dimensió social que pot arribar a tenirla nostra Societat dins de la nostra ciutat i a nivell comarcal.Amb tot, són molts els dubtes, les preocupacions i la incertesaque tenim les Escoles de Música com la nostra, reconegudacom a centre de formació musical dins del nostre país des del1990.
Les solucions a aquests dubtes i preocupacions podrien passarper accions com ara:
- Assegurar el finançament de les Escoles bé mitjançant elrespecte dels convenis signats amb els Ajuntaments, bé através del Departament d'Educació de la Generalitat deCatalunya.- Formació del professorat de les Escoles envers les novestecnologies.- Pel que fa referència a la contractació de professorat, adaptarles necessitats de les Escoles al marc legal actual.- Aconseguir que el Departament d'Educació de la Generalitatacrediti els estudis cursats a les Escoles de Música d'iniciativaprivada.- Dotar d'equipaments les Escoles.- Disposar de línies de crèdit amb la intervenció oassessorament del Departament d'Educació.
Malgrat els problemes, la tasca de la nostra Escola és cada diamés i més valorada i els joves que continuen estudiant músicaa nivell professional en són el fruit.
Voldria explicar moltes coses més però és millor que gireupàgina i veieu per vosaltres mateixos totes les activitatsrealitzades durant aquests mesos pel professorat, pels músics,per la comissió, per l'alumnat, per la directiva i per la gentsimpatitzant. A tots ells, moltes gràcies per la sevacol·laboració. Sense ells no ho podríem fer.
Javier Escrihuela,President de la Societat Musical .La Lira Ampostina
Edita:
Director:
Consell de redacció:
Col·laboradors:
Dipòsit legal:
Imprimeix:
Societat musical Av. Sta. Bàrbara, 35Tel. 977 70 10 04; Fax. 977 7062 25
E-mail: [email protected]; http://www.laliraampostina.com/Xavier Escrihuela.
Cebrià Forcada, Emilio Miralles,Josep Domingo, Xavier Forner, Núria Rochet, Miquel Valmaña.
T-1447/2004Impremta D.G. Salvadó S.L.
La revista vol que totes aquelles persones interessades participin en qualsevol de les seccions. Els escrits hand’anar acompanyats de nom i cognoms, adreça i telèfon de contacte i número de DNI. Els interessats poden fer
arribar l’escrit a la Societat Musical a través del les adreces més amunt esmentades.
La Lira Ampostina;
Lira
Marita Montañés, Manolita Plazas, Núria Ruiz, Octavi Ruiz.Núria Francino, Nàiade Martínez,
Presentació
Banda de Música
Banda de l’Escola
Aula de Música Moderna
Parlen de
Destaquem
2
3
7
8
13
14
16
18
Escola de Música
Trobada d’Escoles de Músicadel Montsià
Coral
Orquestra de Guitarres
Músics
La imatge
Orquestra de Corda
Sabieu que...?
Calendari d’activitats
5
6
8
9
9
10
12
15
17
La Lira
8è concursde redacció i dibuix
Ampostade banda a banda
LIRAdigital Banda de Música
3Número 1
Santa Cecília 2004
La celebració de la diada va trobarel punt culminant durant el concertdel 19 de novembre i al dinar degermanor on acudiren un bonnombre de músics, socis iconvidats.
Els actes de celebració de la diada de lapatrona van començar amb el concert deSanta Cecília presidit per diverses autoritats iseguit amb atenció per nombrosos amics de
Una selecció de cuplets va fer lesdelícies de la gent més gran. Amb l'oberturade , de RupertoChapí, es recordava el 110è aniversari de laseva estrena. Mentre, el IV moviment de la
servia per acommemorar el Centenari de la mort del seuautor, Antonin Dvorack. Esmentar lainterpretació feta del poema descriptiu
a través del qual el compositor Jan deHaan tradueix els sentiments vers la guerracivil que assolà l'antiga Iugoslàvia.
La Societat va voler aprofitar el concert perretre homenatge al músic Manolo MúriaFinalment, durant la mitja part el Sr.Escrihuela, president de la Societat, vapresentar el número zero de la revista del'Entitat, una revista que en paraules del Sr.Escriuela vol estar oberta a la participació detothom.
El diumenge, se celebrà la missa en honor aSanta Cecília, aquest any a l'EsglésiaArxiprestal, Durant l'homilia es destacà elpaper que les Societats Musicals han portat iduen a terme com a difusores de la culturamusical a la nostra ciutat. Acabat l'actelitúrgic, un cercavila conduí la Banda isimpatitzants cap a la Seu Social on s'oferíun refrigeri a l'alumnat de l'Escola.
Posteriorment, el dinar de germanor reuní a230 persones qui celebraren de maneradistesa la diada. A les postres, la xaranga idiverses actuacions de músics serviren tantper animar la festa com per a mostrar atothom la talla professional i humana delsnostres músics.
,
La Lira.
El tambor de granaderos
Simfonia número 9 del Nou Món
BanjaLuka
.
Una mitja part plena d'actes
La celebració continua
Després de passar per laSénia i Alcanar, l'exhibició“Viu la música amb lesbandes del Montsià” arribaals locals de La LiraAmpostina
L’exposició ha estat organitzada perl'Agrupació Musical Senienca d'acord amb laidea de Carles Gisbert, dintre del marc delCentenari de la societat musical de la Sénia.En opinió dels organitzadors, “Viu la músicaamb les bandes del Montsià” vol ser unhomenatge a totes les persones que, al llargde més d'un segle, han estimat la música il'han compartit generosament amb tothom.
Juny 2005
LIRAdigital Banda de Música
4
La Lira Ampostina treu almercat el doble disccompacte amb els pas-dobles que acompanyen laFesta Major.
El nou treball, el cinquè dintrel'historial de gravacions de la Banda,inclou la música de carrer al matí,amb melodies de cercavila, i lamúsica a la tarda, amb els pas-dobles que omplen les tardes debous.
El passat gener, els equips de gravació del' començaren l'enregistrament delcinquè disc compacte de la Banda de Músicade . En aquesta ocasió, laformació musical ret homenatge a la músicade carrer de la Festa Major. Amb aquestpropòsit s'edita un doble disc compacte on esrecullen les peces que han vestit de músicales Festes Majors de diverses generacions deciutadans. El primer CD, ,integra pasdobles de cercavila. El segon,
, ofereix alguns delspasdobles que acompanyen les tardes debous i els .
Aquest nou enregistrament s'afegeix a lesgravacions efectuades fins ara per
. L'any 1996, la Banda presentà elprimer disc compacte , Ons'inclouen temes de destacats compositorsampostins del segle XX. El 1999, l'Auditori-teatre fou el lloc escollit per a presentar elsegon disc compacte on es recull la músicade diferents compositors catalans. A l'octubredel 2001, la Banda fou invitada a participar enel organitzatper la
. va acudir al Palau de laMúsica de València en representació deCatalunya; l'edició d'aquest concert donà coma fruit el tercer disc de ,
. El 2003, l'any musical de laformació finalitzà amb la presentació del quartdisc compacte,
.
Estudi
La Lira Ampostina
la Festa al matíla
Festa a la tarda
coso iris
La LiraAmpostina
Oh Amposta!
VII Festival de Bandes de MúsicaConfederación Nacional de Bandas de
Música La Lira
La LiraConseqüències
Música popular i tradicional aCatalunya
La Música de La LiraAmpostina al volum 5 de lacol·lecció Plaza Mayor editatper RTVE-Música
La Societat Musical La LiraAmpostina comparteix amb lesbandes de música de Alba de Tormes(Salamanca), de Getafe (Madrid), deAlbacete, de Palma de Mallorca i lesBandes de la Comunitat Valenciana elracó més festiu de “Plaza Mayor”.
El març del 2004, la Banda de Música va estarinvitada per RNE (Radio Clásica) per a oferir unconcert al Palau de la Música de València,dintre del 5è Cicle de Concerts que organitzaaquesta emissora. La Lira fou seleccionadaper representar a Catalunya, cosa que suposàper a l'associació ampostina un importantreconeixement a la bona tasca que estàrealitzant. El concert, enregistrat íntegramentper RNE, fou emèspel programa PlazaMayor i, parcialment,s'edita ara al volum 5de la col·lecció"Plaza Mayor,bandas de España"del segell de RadioNacional de España,RTVE-Música.
LIRAdigital
5
Escola de Música
Número 1
L’Escola de Música de La
Lira Ampostina una de les
Escoles fundadores de
l'Assocació d'Escoles de
Música de les Terres de
l'Ebre (AEMTE)
Des del 15 de gener, les Escoles de Músicade les Terres de l'Ebre compten amb unaassociació que els ha de permetre abordarde manera conjunta problemàtiquescomunes. L'acte de presentació de la novaAssociació que aglutina a setze Escoles deMúsica va comptar amb la presencia de laconsellera d'Educació, senyora Marta Cid, idel president del Consell Comarcal del BaixEbre.
El Teatre Auditori de Tortosa fouel lloc escollit per a celebrar l'assembleaconvocada per a l'ocasió. En acabar,l'AEMTE va oferir un concert a càrrec de lesEscoles associades. Els integrants de grauelemental de l'Orquestra de Guitarres de
li l'alumnat de grau mitjà de les
aules de Guitarra i de Clarinet des'agruparen amb alumnat de nivell
similar de la resta d'Escoles Associades per aoferir al nombrós públic assistent al concertde presentació de l'AEMTE
Felip Pedrell
LaLira,
La LiraAmpostina
.
'alumnat de grau elemental de l'Aula deClarinets
“Amposta, canta al Nadal”
connecta en directe amb el
programa Catalunya Avui
La Lira s'ompli de gom a
gom amb motiu de la 5ª
Trobada de Corals
Infantils i Juvenils. L’acte
s'inicia amb una connexió
en directe amb el programa que TV2
a Catalunya emet diàriament i que,
sota la direcció de Carles González,
s'ocupa de temes d'actualitat i
d'assumptes propers al país.
Cent noranta alumnes pertanyents a la Coral iGrup de Guitarres del Col·legi , ala Coral del CEIP ,a la Coral de l'Escola de Música
i a la Coral de l'Escola deMúsica van participar el 16de desembre a la trobada que sota el nom
, organitza l'Escolade Música de la nostra Societat.
Aquesta edició, començà amb la connexió endirecte amb el programa ons'entrevista a Octavi Ruiz, director de l'Escolade Música, a Núria Rochet, responsable deles corals infantil i juvenil de la nostraSocietat, i a Núria Fernández i Joan Vidal,
membres de la coral infantil El Sr. Ruizexplicà d'on provenia la tradició musical a lanostra població i comarca, mentre que NúriaRochet proporcionava dades sobre com esdesenvolupa l'activitat coralística a laSocietat. Núria i Joan, per la seva banda, ensexplicaren davant les càmeres des de quan iperquè feien música.
Sagrat CorLa Viola Soriano Montagut
La UnióFilharmònica
La Lira Ampostina
Amposta, canta al Nadal
Catalunya Avui
.
LIRAdigital
6Juny 2005
Mig miler de joves portenla música als carrersd'Amposta.
Dotze Escoles de Música hanparticipat a la Trobada d'Escoles deles Bandes de Música del Montsià,organitzada per La Lira Ampostina.
Els grups de cambra, al matí, i les Bandes deles Escoles de Música, a la tarda, han estatels plats forts d'aquesta Tercera Trobada queconsolida el camí obert a les anteriorsedicions celebrades a Ulldecona i La Sénia,respectivament.
Al carrer, l'organització de la Trobada haposat dos escenaris a disposició dels grupsparticipants que, de manera alternativa iininterrompuda, han acollit les actuacionsdels grups de cambra formats per instrumentsde fusta, metall i percussió. Recuperades lesforces amb un dinar de germanor, a la tardal'Auditori-Teatre de la Societat Musical La LiraAmpostina ha estat l'escenari escollit per acelebrar el concert a càrrec de les Bandes deles Escoles, acte que seguit per un nombróspúblic i presidit per diverses autoritats locals icomarcals.
L'alumnat de les Escoles de Músicaconstitueix la pedrera d'on es nodreixen demúsics les bandes grans, veritable patrimonicultural de les Terres de l'Ebre, tot assegurantd'aquesta manera- el relleu generacional queha fet possible que moltes Bandes hagincelebrat el seu centenari o estiguin en camíde fer-ho.
L'organització d'aquesta III Trobada d'Escolesde les Bandes de Música del Montsià hacomptat amb el suport d'entitats públiques iprivades i, en especial, d'un bon grup depersones que des de la quotidianitat treballenper tirar endavant projectes culturals queil·lusionin els nostres joves.
Trobada d’Escoles de Música del Montsià
LIRAdigital
7
Banda de l’Escola de Música
Número 1
La Banda de l'Escola de Músicacompta amb nova Directora
Deborah Tomàs García va ser presentada a laSocietat i públic en general durant el
celebrat a l'auditori-teatre el 18 dedesembre.
Concertde Nadal
L'actual Directora s membre del claustre de professoratde l'Escola de Música on imparteix els estudis de flautatravessera. Tot i ser presentada de manera oficial durantel concert de Nadal, Deborah Tomàs ha estat alcapdavant de la formació musical des del passat mesd'octubre. En un temps rècord ha estat capaç de tirarendavant un interessant programa amb obres com elpasdoble , o el vals de D.Shostakowitch, temes de pel·lícula com ara de N.Rota i de H. Zimmer i Lisa Gerrard i una seleccióde músiques dels setanta, de , ambarranjaments de Paul Lavender.
é
Pepe Pons The second waltzEl Padrí
GladiatorBeatles d'or
Deborah Tomàs és la quarta directora de la Banda del'Escola de Música, formació que durant els darrers sisanys ha estat conduïda per Agustí Roé.
Per una altra banda, el 28 de maig la banda de l'Escola esdesplaçà a Terrassa per oferir un concert dintre de latrobada d'Escoles de Música d’iniciativa privada queorganitza l'EMIPAC.
Juny 2005
LIRAdigital Aula de Música Moderna
8
Coral
A l’esquerra, actuació dels alumnesde l’aula de Cant i de la professoraAnna Chiva, durant la SetamaCultural.
A baix, Jordi Grisó, Josep Domingoi Quique Pellicer, trio de professorsaula Música Moderna.
La coral de La Lira Ampostina inicia els tràmits per a formarpart de la Federació Catalana d’Entitats Corals.
La Coral ja té tres anys i continua treballant, millorant i augmentant el nombre decomponents, que actualment puja a 32 repartits entre lescordes de
soprans, contralts, tenors ibaixos. Dirigida amb molta il·lusió per la professora NúriaFrancino, la coral creu que ara és el moment de federar-se i de donar a conèixer el treballrealitzat, fora del seu entorn habitual.
Orquestra de GuitarresLIRAdigital
Número 19
Músics
Trobada d’orquestres de guitarraa Benicarló
L’Orquestra continua amb el seu programad’activitats on destaca la participació a la trobadad’orquestres de guitarra a Benicarló, el mes de maig.
L’objetiu de la Trobada no ha estat altre que el depotenciar l’interès de l’alumnat en la guitarra i en lamúsica de cambra. També s’ha volgut crear un espaiperquè els guitarristes es coneguin i comparteixinexperiències i coneixements amb alumnat d’altresEscoles.
La Trobada ha comportat una estada delscomponents de les orquestres en una residènciajuvenil i assaigs en grup per a preparar obrescomunes, així com assaigs separats per a treballarrepertori propi.
La Trobada a Benicarló ha comptat amb laparticipació del grup de guitarres de la UniversitatPopular de Peñíscola, de les orquestres de guitarresde La Lira Ampostina i de la Unió Filharmònicad’Amposta i de l’orquestra de guitarres delConservatori de Música de Benicarló.
Actuació a Vila-real,
El mes d'octubre, un grup de quatre músics de-acompanyats pel professor Santi Ruiz-
es varen desplaçar a Vila-real (Castelló), per aparticipar en un concert. Els músics eren quatreclarinetistes: Júlia Barberà, Pau Rodríguez,Cintia Valmanya i Ruth Fatsini. Tots quatrevaren participar en una orquestra de clarinetsformada exclusivament per instrumentsd'aquesta família: requintos, clarinets, clarinetsalts i clarinets baixos. La totalitat de l'orquestraestava formada per músics de la ComunitatValenciana excepte els quatre joves músics de
els quals varen ésser seleccionats per aparticipar-hi per la seva gran qualitat.
L'orquestra estava dirigida per Francesc XavierPiquer, director de la banda de Borriana, i pelprestigiós clarinetiste de les Cases d'Alcanar,Josep Sancho.
per Santi Ruiz
La Lira
La Lira
La majoria de les peces interpretades erenarranjaments realitzats per a l'ocasió i altrespeces originals per a quartet de clarinets, entreles quals destacarem ,
(tema de la pel·lícula protagonitzadaper Audrey Hepburn) i altres temes de bandessonores.
En acabar el concert es va realitzar un sopar onvàrem poder comprovar la bona impressió queels músics de Borriana tenien d'Amposta i de
, ja que la banda de Borriana havia participaten l'última edició de l'“Amposta de Banda aBanda”.
Els músics de Borriana i el seu director,Francesc Xavier Piquer, ens van mostrar el seuinterès per tornar a Amposta i estavenentusiasmats en realitzar un intercanvid'Escoles. I amb aquest magnífic ambient ensvàrem acomiadar tornant cap a Amposta amb lasatisfacció d'haver passejat el nom i el prestigide la nostra ciutat i de per la ComunitatValenciana.
L'abella Esmorzar ambdiamants
LaLira
La Lira
LIRAdigital
Juny 200510
La imatge: 8a Setmana Cultural
L'Escola de Música de La Lira Ampostina ha buscat, una edició més, transmetre lail·lusió que l'empeny a organitzar un seguit d'activitats on tothom pugui trobar elseu espai. El desig dels organitzadors no ha estat altre que grans i petits se sentinamb La Lira com a casa, perquè és vocació de la Societat Musical ésser la casade tots. Aquesta fita ha estat el motor que ha alimentat els actes duts a terme desdel 29 d'abril al 7 de maig: concert de la Banda, Trobada d'Escoles de les bandesde música del Montsià, actuació del cor Tyrichae, actuacions de l'Aula de MúsicaModerna, ballada de jotes, actuació del trio de professors de l'Aula de M’usica
LIRAdigital
11Número 1
La imatge: 8a Setmana Cultural
Murillo, 13 · AMPOSTA
Tel./Fax.: 977 70 48 78
Moderna, visita dels col·legis a La Lira, actuació de les orquestres de corda i deguitarres, de la coral, de la Banda de l’Escola, nit de rock, concert de la coblaRapitenca, curs per a professors del mètode ORFF, tallers i exposició delstreballs participants al concurs de redacció i dibuix.Des d'aquí, gràcies als qui cada any ens donen el suport que ens esperona aoferir-los quelcom de diferent.
LIRAdigital Orquestra de corda
12Juny 2005
Les violinistes Judit Franchi Laura Roldánseleccionades per a formarpart de l'OrquestraSimfònica de la EMIPAC.
Les dues alumnes de l'escola demúsica de La Lira Ampostina hansuperat les proves d'accésorganitzades per la EMIPAC(Escoles de Música d'IniciativaPrivada Associades de Catalunya) i,d'aquesta manera, han entrat aformar part de l'OrquestraSimfònica.
L'EMIPAC Orquestra Simfònica és unprojecte que pretén oferir a les Escolesassociades la possibilitat que el seu alumnatpugui tocar en una formació tan interessantcom és l'orquestra simfònica. El programa ainterpretar es configura en funció de laformació resultant
Per fer-ho possible, l'Orquestra Simfònica harealitzat un total de sis assajos, de febrer amaig, arreu la geografia del nostre país:Lleida, Premià de Mar, Girona, Sant Cugatdel Vallès. A l’abril, l'Orquestra va assajar alslocals de La Lira, a Amposta.
.
Judit Franch i Laura Roldán son membres del'Orquestra de Corda de l'Escola de Músicade La Lira Ampostina, formació amb gairebéuna quinzena de membres que treballensetmanalment per integrar l’Orquestra en lavida quotidiana de l'Escola.
Per a Judit, la notícia ha estat tota unamotivació: (a les proves)
. Per aLaura la inclusió a la EMIPAC OrquestraSimfònica és
.
“vam anar ambmoltes ganes, però gens confiades. Semprehe pensat que la música s'ha de moure im'agrada moure'm amb ella. Va estar molt bé,sobretot si vas amb bona companyia”
“un mitjà per conèixer gent,formes de tocar, aprendre'n més i estar ambbona companyia”
I a més a l’abril, intercanvi del’Orquestra de Corda ambl’Escola Municipal de Salou.
Número 1
LIRAdigital Parlen de La Lira
13
Víctor Gregorio i Ripollés,64 anys d'il·lusió i dedicacióA La Lira.
A través de la música i del teatre, la vida delsenyor Víctor Gregorio està unida a La Lira.
. Encara avui dia, el senyorVíctor s'emporta les partitures dels concerts acasa per a estudiar-les. Tot constància itreball, així és ell.
La seva relació amb la Societat va començarun Divendres Sant de l'any 41 (potser del 42).De tota manera, allò que el senyor Víctorrecorda bé és que aquell dia plujós en què elli el senyor Paco Montañés van ingressar a laBanda, la processó va haver-se de fer dinsde l'església.
Acabada la guerra, el mestre Homs va recollirmúsics de La Lira i de La Fila. Assajaven onara està el ball, en un racó d'una sala plenade pistoles, escopetes i mobles. Tot i que elsenyor Víctor hagués après a tocar elclarinet, ben aviat el mestre Pañella lidemanà que toqués el saxo. Tanmateix, lespenúries de la postguerra no ho van ferpossible.
“Hi vivia davant i m'agradava molt la música.Em duia els llibres a segar i estudiavatreballant; fins i tot, em deixava la màquinaallà on treballava per anar als concertsperquè sabia que feia falta i que emnecessitaven”
“Estava amb els meus companys ivaig comentar: què no tocaré la tuba? Perquèn'eren pocs. Només estaven lo tio Romeo i lo
Tio Ruiz que tocava el bombardí i el baixquan el necessitaven. En això que el senyorPañella es va assabentar i em va dir queencantat. I com sabia molt bé la solfa i la claude fa em vaig defensar aviat”.
“Aquella nit em va tocaranar al cercavila al costat del Director i ambla carpeta sota al braç”
A un pas de complir els 80 anys, el senyorVíctor recorda com si fos ara els anys en què,per Setmana Santa, la Banda anava a Reusamb l'autobús de Domingo, amb les caixesdels instruments carregades a la baca. Enuna ocasió es van deixar de carregar la caixade la seva tuba. Quan van parar al Perellóperquè descansés el motor de l'autobús vaadonar-se de la mancança, però no sabiacom dir-ho al mestre.
.
Pubilla de La Lira 2005
La clarinetista Ruth Fatsini i Espuny serda
com a durant elconcert en honor a Santa Cecília.
vapresenta a la Societat i públic en general
pubilla de 2005,La Lira
Juny 200514
LIRAdigital Destaquem
Jordan Fumadó Jornetinterpreta la música barrocaa l'auditori de l'Escola deMúsica de La LiraAmpostina.
El clavecinista, de 30 anys, ha rebutclasses dels millors especialistesmundials de la música antiga iactualment està acabant els estudisde clavecí a la
de Basilea (Suïssa),becat per l'Ajuntament d'Amposta.
Schola CantorumBasiliensis
Jordan Fumadó va iniciar els estudis demúsica als set anys a la Societat Musical “LaLira Ampostina” i va pertànyer a la Bandadurant gairebé deu anys. Una sorprenentfascinació pel clavecí i la música barroca elva portar a emprendre els estudis en 1993amb el professor Jordi Reguant alConservatori Professional de Terrassa, ontambé estudia paral·lelament violoncel.Després d´obtenir el Diploma de Professoramb les millors qualificacions en 1997, estraslladar, becat per la Generalitat deCatalunya, a Den Haag (Holanda) per acontinuar els estudis de clavecí al KoninklijkConservatorium, on es gradua en 2001.
Jordan Fumadó s'ha format ambespecialistes mundials de la música antigacom Jordi Savall, Monica Huggett, BartholdKuijken, Chiara Banchini, Enrico Gatti, etc., itambé ha rebut formació de clavecinistes comRinaldo Alessandrini, Kenneth Gilbert, PierreHantaï, Jan Willem Jansen, Davitt Moroney,Bob van Asperen, Guido Morini, etc.
Com a clavecinista acompanyant forma partde diversos grups de música antiga com
de Madrid, ,, ,
, etc... i ha format part de la. És director
del grup dedicat a lainterpretació de música barroca espanyola irecentment ha realitzat l´enregistrament d´undisc de cantates barroques amb el grup txec
. Com a solista i acompanyantal clavecí ha actuat per Espanya, Holanda,Dinamarca, Alemanya, Suïssa, Itàlia, Polònia,República Txeca, República Eslovaca i Coreadel Sud. Durant dos anys ha estat professorde clavecí al
de Madrid.
El passat 1 d'abril, Jordan Fumadó va deleitarel public que omplí l'Auditori de l'Escola deMúsica de La Lira Ampostina amb un concertde caire pedagògic que serví per apropar lamúsica barroca francesa i espanyola demoda a les corts de Lluïs XIV i a la de Felip V,a l'oient contemporani. El clavecí ésl'antecessor dels actuals pianos. Durant 400anys s'han escrit partitures per a aquestinstrument, per la qual cosa el seu repertoriduplica al del piano. Durant la revoluciófrancesa es clavecí fou considerat uninstrument propi de la noblesa, per la qualcosa els revolucionaris estimularen la sevadestrucció: en un sol dia 400 clavecins forencremats a Paris. Tot plegat, només unavintena de clavecins del segle XVIII hanperdurat fins als nostres dies.
LaCapilla Real Zarabanda MensaSonora Ensemble Scarlatti LesAmusements JoveOrquestra Nacional de Catalunya
Compendio Harmonico
Verba Chordis
Conservatorio Profesional ÁngelArias Maceín
Número 1
LIRAdigital
15
8è Concurs de Redacció i dibuix
Primer premi de redacció:
Els músics els veig divertits i simpàtics, jo
també sóc músic i si que em veig simpàtica i
divertida. M'agrada com els músics toquen
amb orquestres i bandes també. Potser
quan els músics toquen no semblen gaire
divertits, però crec que és perquè estan
concentrats en aquella partitura i també
una mica nerviosos pel públic que tenen al
davant o al costat. S'ha de fer cas al
mestre que et dirigeix i pot ser que, de tant
concentrat, el públic no vegi els músics
gaire divertits.
També pot
ser que
segons la música que un músic toque ens
podem fer una idea o una altra idea, si la
música és alegre, pensarem que el músic és
alegre, si el músic toca una cançó lenta
pensarem que el músic no és tant alegre i
que li agrada més la música lenta. La música
és com un llenguatge més com el català, el
castellà, quan fas música és com dir: me'n
vaig a dormir, però ho pots dir cantant,
picant un ritme, cantant notes musicals.
Paula Solà Ferreres5è de primària
Els músics; divertits, sensibles,
creatius... Com els veieu?Concurs adreçat a l’alumnat de 6 i 12 anys d’edat
Primers premis de dibuix:
Sergio Gil i Carmona.Cicle Inicial
Aroa García iRosales.Cicle Mitjà
Laura Andreui Agut.Cicle Superior
Juny 2005
LIRAdigital
16
Amposta de banda a banda
4a temporada de concertsAmposta de banda a banda
De gener a maig s’han escoltat,formacions bandístiques del PaísValencià els directors de les qualsformen part de l'avantguardamusical del moment.
La temporada de concerts organitzada peramb la col·laboració d'entitats
públiques i privades va arrencar el gener ambla de Benicàssim(Castelló) dirigida per Manuel Bonachera.
El febrer, i conduïda per Vicent López Gurrea,fou el torn de la(València). La formació ofertà un originalprograma amb músiques inspirades en laComunitat Valenciana i en la vila d’Algemesí.
La Banda de Música de la Lira Ampostina vaomplir de música l’auditori de la Societat ambel tradicional Concert de Primavera, ons’estrenà l’obra Tres cançons i dues dansesvalencianes del compositor Adolf Ventas.
Una de les actuacions més esperades, la delde Mislata, sota la
batuta d'Andrés Valero Castells, tingué lloc ladiada de Sant Jordi.
Rafael Sanz Espert dirigí la Banda Simfònicade la Societat
Musical i Recreativa de Carcaixent (València)-Menció d'Honor en Secció Especial alCertamen de València el 1996-. Aquestaformació ha estat l'encarregada de posar punti final a aquesta interessant edició del
.
LaLira Ampostina
Unió Musical Santa Cecília
Societat Musical d'Algemesí
Centre Instructiu Musical
Lira i Casino Carcaixentí
Amposta de banda a banda
A l’esquerra, Manuel Bonachera, director de laSocietat Musical Santa Cecília de Benicàssim. A ladreta, el President del Centre Instructiu de Mislata,Francesc Pérez, rep el guardó de participació al’Amposta, de Banda a Banda.
Dolçainers i tabaler de la Societat Musical d’Algemesíinterpreta La Muixaranga.
La Banda de La Lira, en peu, toca l’himne de laSocietat.
Número 117
LIRAdigital Sabieu que...
S’organitza la BandaFederal,
La Federació Catalana de SocietatsMusicals ha engegat un nou projecte on
té un gran pes específic. Desprès demolts anys el President de la Federació, Sr.Joaquim Urquizú, ha vist com un dels seussomnis s'està convertint en realitat: lacreació d'una banda que aglutini músics degaire bé totes les societats musicals deCatalunya.
Gran part de les federacions de la resta del'Estat Espanyol tenen una Banda que lesrepresenta. Tot i ser la segona federació ennombre de músics, a Catalunya no hi haviaaquesta possibilitat. Arran de la designaciód'Amposta, com a ciutat organitzadora del'Assemblea Nacional de la ConfederacióEspanyola de Societats Musicals i delsuport i recolzament de les administracions,el President i la Junta Directiva de laFederació Catalana han decidit engegaraquest projecte tan il·lusionant: la creacióde la Banda Federal de Catalunya.
Desprès de diverses reunionsd'assessorament, es va constituir unacomissió tècnica amb la missió de posar enmarxa aquest projecte. En aquestacomissió hi ha dos membres de ,Octavi Ruiz i Santi Ruiz.Es va decidir que laBanda Federal havia de tenir uns 115components, aproximadament. CadaSocietat va aportar una primera llista demúsics interessats a participar-hi. Desprèsde realitzar un minuciós estudi varen ésserseleccionats 26 músics de La Lira, essent
per Santi Ruiz
LaLira
La Lira
Assaig de la Banda Federal de Calunyaals locals de La Lira.
La Societat que aporta més músics. Aquestmúsics son:Deborah Tomàs, Neus Torta,Neus Pons, Núria Ruiz, Sergi Costes, JúliaBarberà, Cintia Valmanya, Pau Rodríguez,Jaume Navarro, Verònica Lor, Cristina Solà,Ruth Fatsini, Eric Benito, Jaume Eiximeno,Maite Cid, Ignasi Fraiz, Xavi Hierro, XaviIdiarte, Vicent Reverté, Jordi Bayo, FrancescSolà, Albert Ferré, Mateu Martínez, JoanMiralles, Xavier Sánchez i Santi Ruiz.
La Banda Federal o Nacional de Catalunyarealitzarà el primer concert als actes festiusde la Mercè, a Barcelona. El dia 30 denovembre es farà el concert de l'Assembleade la Confederació, amb la participació de lesBandes de la Federació Valenciana i de laFederació Balear. Està previst que per alproper any l'Assemblea es realitzi a lesBalears, on hi participaria la Banda FederalCatalana.
LIRAdigital
18
Calendari d’activitats 2005*
Juny 2005
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge4
Audició deClarinets
17Concertbarri Centre
18ConcertMora laNova
25Audició deSaxos
Juny
28 29 30Audició XVIII Classes Magistralsde metalls (Percussió)
1 2XVIII Classes PresentacióMagistrals del nou CD(Percussió) de la Lira
15Processóbarri delGrau
16Concert aAlcanar
23PresentacióPubilles
Juliol
28ConcertSant Carlesde la Ràpita
29Concertbarri de LaVila
17Concert a laPlaça Major
18 19 20Actuacions de Festes Majors
21Festival
de Bandes
Agost
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge1
ConcertCatedral deTortosa
4Processóde la Cinta(Tortosa)
11Diada deCatalunya
16Concert ambels Quicos(Tarragona)
Setembre
9Concert aTarragona
12Concert aCarcaixent(València)
Octubre
18Concert deSantaCecília
Novembre
(*) Aquest calendari d’activitats ha estat elaborat a partir de la informació a l’abast a la data d’impressió i pot estarsubjecte a possibles modificacions.