Revista Astroclaver Gener 2011

NOTÍCIES

-SEGONA OBSERVACIÓ NOCTURNA

-ÚLTIMES OBSERVACIONS SOLARS

L’ARTICLE

-LES PLÈIADES PER JOSEP MALLOL

L’ENTREVISTA

-JOSEP MALLOL PRESIDENT DE LA SOCIETAT ASTRONÒMICA DE LLEIDA

2

NOTÍCIES

TERCERA OBSERVACIÓ SOLAR

Estem a principi de trimestre, al segon dia d’astronomia i ja hem realitzat una de les nostres observacions.

En aquest cas, em quedat al claustre de la Carpa a la

13:15.

Un cop allà, hem montat el telescopi i hem pogut

observar el Sol: estava magnífic hi havien bastantes

protuberàncies.

També hem comentat el que faríem el pròxim dia i li

hem demanat al Xep que ens expliques coses sobre la

vida dels éssers humans en una nau espacial.

A les 13:45 a sonat el timbre i hem tingut que abandonar

l’observació. Ha estat genial!

QUARTA OBSERVACIÓ SOLAR

Quan ens hem reunit a la carpa, el Xep ens ha ensenyat uns

objectes desconeguts per a molt de nosaltres: planisferis. Ens ha

explicat que, quan fixes un dia i una hora, pots veure les

constel·lacions que veuries en aquell precís moment si

aixequessis el cap per a mirar al cel.

Després, hem tret el telescopi i ho hem començat a muntar tot

per a observar el Sol.

Segons el Xep, hem estat presents de uns del fenòmens més

espectaculars en la superfície solar: una cicatriu

electromagnètica.

Ho hem fotografiat i el Xep ens ha explicat més sobre el comportament magnètic del Sol.

Després ha sonat el timbre hi hem tingut que anar cap a

classe.

PAULA PEIRÓ

LLEIDA

3

SEGONA OBSERVACIÓ NOCTURNA

L’observació nocturna del 12 de gener va ser

emocionant.

Quan es van acabar les classes tots els alumnes

participants en el Club d’Astronomia Claver que hi

vam poder assistir ens vam dirigir cap a una de les

classes que el Xep ens havia obert per a treballar i

estudiar.

Al voltant de les 17:00, els alumnes ens vam reunir al

Departament de matemàtiques per a comentar el que

faríem durant la nit.

Després vam anar a buscar-ho tot i vam muntar-ho al

poliesportiu, apunt per a començar a observar.

A la cuina ens havien preparat una gran capsa de entrepans de

formatge i pernil i plàtans per a sopar.

Vam sopar mentre explicaven que tal ens havia anat el dia i tots

vam riure molt.

A les 19:30 vam començar a endreçar-ho tot i a les 20:00 ja

marxàvem cap a casa.

Va ser una observació molt bonica i esperem repetir-ho. La Lluna

Júpiter

Sabies que……..? El Sol de mitjanit es un fenòmen que es

produeix entre els cercles polars i el pol

corresponent, consistent en el fet de no

pondre’s el Sol en tota la nit, durant uns

quants dies o setmanes al voltant del

solstici d’estiu.

4

L’ARTICLE

Les plèiades

Per Josep Mallol Gurgui

En astronomia, les Plèiades o Set Germanes ( objecte

Messier 45 ), és un cúmul obert que conté estrelles calentes

d’edat mitjana de tipus B1 situat a la constel·lació

de Taure . És un dels més propers cúmuls d'estrelles a la

Terra i és el grup més evident a la simple vista en el cel

nocturn . Plèiades té diversos significats en diferents cultures i

tradicions .

El grup està dominat per les estrelles blaves i calentes que

s'han format en els últims 100 milions d'anys. La pols que es forma una tènue nebulosa de reflexió al voltant

de les estrelles més brillants es va pensar en un principi a ser restes de la formació del grup (d'aquí el nom

alternatiu Maia nebulosa de l'estrella Maia ), però ara se sap que van agafar un núvol de pols no vinculat

inicialment a les estrelles. Els astrònoms estimen que el grup durarà uns altres 250 milions d'anys, després de

la qual cosa es dispersarà a causa de les interaccions gravitatòries amb el seu veïnat galàctic.

Les Plèiades són un espectacle destacat a l'hivern al hemisferi nord i a l'estiu al hemisferi sud, i han estat

conegudes des de l'antiguitat a les cultures d'arreu del món: els maoris (que ells anomenen Matariki ) i els

aborígens australians , els perses (que van anomenar Parveen / Parvin ), el xinès , el maia (que els ha

anomenat Tzab-ek ), l'asteca ( Tianquiztli ), i el Sioux i Cherokee de Amèrica del Nord . A l'Índia aquest grup

es diu el nakshatra Krittika, i creu que són les sis dones dels rishis, estrelles de l'Óssa Major.

Els catàlegs d'estrelles de Babilònia a nom de les estrelles "MUL.MUL o" d'estrelles del, i el cap de la llista

d'estrelles al llarg de l'eclíptica, el que reflecteix el fet que estaven a prop del punt de l' equinocci de

primavera en tot el segle 23 abans de Crist. La primera representació coneguda de les Plèiades és

probablement un artefacte de l’edat de bronze conegut com el disc de Nebra, que data aproximadament del

1600 abans de Crist. Alguns astrònoms grecs les consideren una clara constel·lació , i són esmentades

per Hesíode , i en la Ilíada i la Odissea d’Homer. També és esmentada tres vegades en la Bíblia ( Llibre de

Job 9:9 i 38:31, així com a Amós 5:8).Les Plèiades ( Krittika ) són particularment venerades en la mitologia

hindú, com les sis mares de déu de la guerra Skanda , que va desenvolupar sis cares, una per a cada un

d'ells. Alguns estudiosos del Islam va suggerir que les Plèiades (ATS-tsuraiya) són les estrelles en Najma els

que s'esmenta en l' Alcorà .

Una imatge de les Plèiades en el telescopi d’infrarojos Spitzer. que mostra la pols

associat. Crèdit: NASA / JPL – Caltech

Ells han estat durant molt de temps conegut per ser un grup relacionat amb el físic de les

estrelles en lloc de qualsevol possibilitat d'alineació. El reverend John Michell va calcular

1 Tipus d’estrelles molt calentes i de poca edat astronòmica

5

el 1767 que la probabilitat d'un alineament d'estrelles brillants tants va ser només 1 de cada 500.000, i va

suposar correctament perquè les Plèiades i molts altres grups d'estrelles han d'estar físicament

relacionades. Quan es van fer els primers estudis, es va constatar que totes es mouen en la mateixa direcció

a través del cel, a la mateixa velocitat, cosa que demostra que estaven relacionades unes amb les altres.

Charles Messier mesura la posició de l'agrupació i la va incloure com M45 en el seu catàleg de cometes com

objectes-, publicat en 1771. Juntament amb la Nebulosa d'Orió i el Pessebre.

Distància

La distància a les Plèiades és un primer pas important en l'anomenada escala de distàncies còsmiques. La

mida d'aquest primer pas es calibra l'escala general, i l'escala d'aquest primer pas ha estat estimada per molts

mètodes. A mesura que el cúmul és tan a prop de la Terra, la seva distància és relativament fàcil de

mesurar. El coneixement exacte de la distància que permet als astrònoms traçar un diagrama de Hertzsprung-

Russell2 per al grup. Altres mètodes poden llavors estendre l'escala de distàncies dels cúmuls oberts a

galàxies i cúmuls de galàxies, i pot ser construïda aleshores una escala de distàncies còsmiques.

Els resultats abans de la posada en marxa del satèl·lit Hipparcos van trobar que les Plèiades eren a uns

135 parsecs3 de distància de la Terra. Hipparcos va causar commoció entre els astrònoms en trobar una

distància de només 118 parsecs mesurant la paral·laxi de les estrelles en el cúmul. Més tard, el treball sempre

ha trobat que la distància de mesurament Hipparcos de les Plèiades va ser un error, però no se sap encara

per què es va produir l'error. La distància a les Plèiades és actualment considerat com el major valor d'uns 135

parsecs (aproximadament 440 anys llum).

Composició

El radi del nucli del cúmul és d'uns 8 anys llum i el radi de marea4 d'uns 43 anys llum. El cúmul conté més de

1.000 membres confirmats estadísticament, encara que aquesta xifra no inclou estrelles binàries sense

resoldre. Està dominada estrelles blaves joves i calentes, fins a 14 de les quals es poden veure a simple vista

depenent de les condicions d'observació. La disposició de les estrelles més brillants és una cosa similar

a l'Óssa Major i Óssa Menor . La massa total que figura en el grup s'estima en unes 800 masses solars .

El cúmul conté moltes nanes marrons , que són objectes amb menys d'un 8% de massa solar, no prou

massives com per la fusió nuclear per iniciar reaccions en els seus cors i convertir-se en estrelles pròpiament

dites. Poden constituir fins a un 25% de la població total del cúmul, tot i que contribueixen amb menys del 2%

de la massa total. Els astrònoms han fet grans esforços per trobar i analitzar les nanes marrons en les

Plèiades i altres agrupacions joves, perquè encara són relativament brillants i observables, mentre que les

nanes marrons en els majors conglomerats s'han esvaït i són molt més difícils d'estudiar.

L'edat i l'evolució futura

Les edats dels cúmuls estel·lars es pot estimar comparant el diagrama de Hertzsprung-Russell per al grup

amb els models teòrics d’evolució estel·lar, i gràcies a l'ús d'aquesta tècnica, s’han estimat les edats de les

Plèiades d'entre 75 i 150 milions d'anys.

2 Diagrama de classificació estel·lar inventat per Ejnar Hertzsprung i Henry Norris Russell.

3 Un parsec equival a 3.26 anys-llum

4 Radi d’influència gravitatòria

6

Una altra forma d'estimar l'edat del cúmul és mirant a la massa dels objectes menys massius. L'aplicació

d'aquesta tècnica a les Plèiades dóna una edat d'uns 115 milions d'anys.

El moviment relatiu del cúmul, amb el temps, donarà lloc a estar ubicats, en la constel·lació d'Orió. A més,

com obrir la majoria de les agrupacions, les Plèiades no es quedarà per sempre lligat gravitacionalment, sinó

que d’ací a 250 milions d’anys les seves components es disgregaran amb núvols moleculars gegants en els

braços espirals de la nostra galàxia.

Les estrelles més brillants de les Plèiades

Mapa de les Plèiades

Les estrelles més brillants de les Plèiades són conegudes amb el

nom de les Set Germanes de la mitologia

grega: Estèrope , Mérope , Electra , Maia , Taygeta , Celaeno i Alcyo

ne, juntament amb els seus pares Atlas i Pleione . Com a filles

d'Atlas, les Híades eren germanes de les Plèiades. El nom del propi

grup és d’origen grec, encara que de etimologia incerta. ÉS possible que la etimologia provingui de peleiades ,

esbart de coloms. La següent taula mostra els detalls de les estrelles més brillants en el cúmul:

Nom Designació magnitud aparent Tipus espectral

Alcyone ETA (25) Tauri 2.86 B7IIIe

Atlas 27 Tauri 3.62 B8III

Electra 17 Tauri 3.70 B6IIIe

Maia 20 Tauri 3.86 B7III

Merope 23 Tauri 4.17 B6IVev

Taygeta 19 Tauri 4.29 B6V

Pleione 28 (BU) Tauri 05/09 B8IVpe

Celaeno 16 Tauri 5.44 B7IV

Estèrope, Asterope 21 i 22 Tauri 5.64, 6.41 B8Ve/B9V

- 18 Tauri 5.65 B8V

Sabies que……..? Els Leònids són una pluja de meteorits

que es produeix cada any entre el 15 i

21 de novembre.

7

L’ENTREVISTA

Josep Mallol

President de la SALL i professor de matemàtiques i astronomia del Claver.

Quan et vas començar a interessar per

l’astronomia? Perquè?

Quan era petit, al poble on estiuejava (Corbera

de Llobregat) hi havia unes nits molt fosques, i

jo sempre em preguntava quins eren els punts

brillants que veia canviar de posició al cel.

Quan tenia divuit anys, fent segon de carrera,

vaig anar a estiuejar a un poble al Bages, on

també hi havia cels molt foscos. Em vaig

comprar una guia de camp, i em vaig començar a

aprendre el cel de memòria.

Quan ja feia dos anys que treballava al Claver, va sorgir l’oportunitat d’organitzar un taller

d’astronomia, de caràcter optatiu, pels alumnes interessats.

Com influeix l’astronomia en la teva vida professional i personal?

Es una afició complementària que ajuda a la relativització de molts conflictes de la vida real.

Quina ha estat la teva millor experiència com a astrònoma aficionat?

Veure un eclipse de lluna simultàniament d’observar el cometa Hyakutake. Setmana Santa del 96.

Quan vas entrar a la Societat Astronòmica de Lleida?

La meva relació amb la SALL va començar el 1987 quan vaig comprar en un quiosc de la Rambla

de Barcelona la revista ASTRONOMIA - ASTROFOTOGRAFÍA - ASTRONÁUTICA i vaig

assabentar-me que l'autor era de Lleida on hi tenia una botiga de telescopis. Tot seguit vaig anar a

visitar-lo i a partir d'ací va començar una relació d'amistat - aprenentatge - admiració que dura fins

avui dia. Ell va ser qui ens va reunir a uns quants socis el 1992 i ens va proposar organitzar les

jornades astronòmiques del 1994. També ell va ser qui, després d'aquestes jornades, en una

assemblea de socis em va proposar com a president, càrrec que tinc l'honor de tenir des d'aleshores.

L’astronomia té relació amb les matemàtiques? I amb altres ciències? Creus que aquesta

relació forma el teu interès?

L’astronomia té molta relació amb el 90% de les ciències experimentals i naturals, i s’adapta molt

bé al meu caràcter, perquè m’interessen tots els fenòmens que es puguin estudiar científicament.

Tens algun somni com a astrònom?

Tinc un de possible i un d’impossible. El possible es visitar les instal·lacions on construeixen les

naus interplanetàries, a Pasadena, Califòrnia. L’impossible es que a un dels telescopis més grans

del món li col·loquin un ocular per veure qualsevol planeta gegant del Sistema Solar, i jo sigui allà

per veure-ho.

Et va ensenyar algú o vas aprendre astronomia pel teu compte?

Fonamentalment autodidacta; però a la carrera vaig tenir un professor molt bo (Dr. Jaume Llibre),

que em va ensenyar mecànica celest i les equacions del projecte Apol·lo.

Que li diries a un alumne que es volgués dedicar a l’astronomia professionalment?

Doncs que li tingui molt de gust a la matemàtica i a la física, que hi tingui una certa facilitat i que

tingui una certa vocació.

8

EL CÓMIC

9

LA FOTO DEL MES

La Lluna La Lluna ha fascinat a la humanitat a través dels segles. Amb només veure-la a simple vista, hom pot distingir dos grans tipus de terrenys: els

altiplans relativament brillants i les planes més fosques. A mitjans del segle 17, Galileu i altres astrònoms de l’època van realitzar

observacions telescòpiques, notant un solapament gairebé infinit de cràters. També s'ha sabut durant més d’un segle que la Lluna és menys

densa que la Terra. El coneixement actual de la Lluna és major que el de qualsevol objecte del sistema solar, excepte la Terra. Això

contribueix a una major comprensió dels processos geològics i una major apreciació de la complexitat dels planetes terrestres.

El 20 de juliol de 1969, Neil Armstrong es va convertir en el primer home a trepitjar la superfície de la Lluna. Va ser seguit per Edwin

Aldrin, tots dos de la missió Apollo 11. Ells i altres 10 astronautes han caminat sobre la Lluna tot experimentant els efectes d’atmosfera

zero. Els astronautes també van experimentar la diferència gravitacional. La gravetat de la Lluna és una sisena part de la de la Terra, un home

que pesa 72 kg. a la Terra pesa només 12 kg. a la Lluna.

La Lluna està a 384,403 quilòmetres de la Terra. El seu diàmetre és de 3.476 quilòmetres. Tant la rotació de la Lluna com la seva revolució

al voltant de la Terra triga 27 dies, 7 hores i 43 minuts. Aquesta rotació síncrona està causada per una distribució asimètrica de la massa a la

Lluna, que ha permès a la gravetat de la Terra mantenir un hemisferi lunar permanentment girat cap a la Terra.

La Lluna té una escorça de 60 quilòmetres de gruix en el centre del costat proper. Si aquesta escorça és uniforme en tota la Lluna, constituiria

el 10% del volum de la Lluna en comparació amb el menys de l'1% a la Terra.

La Lluna va ser fortament bombardejada d'hora en la seva història. Els impactes meteòrics va portar una varietat de roques "exòtiques" a la

Lluna perquè les mostres obtingudes en només 9 llocs han donat molts diferents tipus de roca per al seu estudi. Com que la Lluna no té ni

una atmosfera ni aigua, els components dels sòls no resisteixen químicament com ho farien a la Terra. Les roques més de 4 mil milions

d'anys encara són allà, donant informació sobre la història primerenca del sistema solar que no està disponible en la Terra. Per tant, la Lluna

és considerada geològicament morta. Amb una història tan activa amb bombardeig al principi i un final relativament abrupte de l'activitat de

fort impacte, la Lluna es considera fossilitzada en el temps.

Les missions Apolo i Lluna retornat 382 quilograms de roques i terra de la que s'han estudiat tres materials: el regolit, maria, i el terrae. El

bombardeig de micrometeorits ha polvoritzat a fons la superfície de les roques en una runa de gra fi anomenat regolit. El regolit o sòl lunar,

està format per grans minerals no consolidats, fragments de roca, i combinacions d'aquests que han estat soldades pel vidre a l'impacte

generat.

El terra relativament brillant, ple de cràters s'anomena terrae. Els cràters i conques en les terres altes estan formades per l'impacte de

meteorits i per tant més dels mars, havent acumulat més cràters. Gairebé totes les bretxes de les terres altes i l'impacte fon format prop de 4.0

a fa 3.8 milions de anys. L'intens bombardeig va començar fa 4600000000 d'anys, que és el temps estimat d'origen de la Lluna.

Els darrers anys hi ha hagut un resorgiment de les teories que asseguren l’existència d’aigua al pol sud de la Lluna. Tot ha estat gràcies a les

investigacions d’una nau anomenada Lunar Prospector que va detectar indicis d’aigua a les zones més fosques del pol sud del nostre satèl·lit.

10

QUI SOM?

Som un grup d’alumnes interessats en l’Astronomia

que ens reunim per a aprendre amb el Josep Mallol,

president de la Societat Astronòmica de Lleida.

Actualment em participat en diverses activitats per a

aprofundir en l’àmbit astronòmic, com dues

observacions nocturnes; en les que em pogut gaudir

de objectes estel·lars com la Lluna; Júpiter; el M45,

les Plèiades o fins i tot Rigel, una llunyana estrella, la

més brillant de la constel·lació d’Orió.

També em fet diverses observacions solars; i en una d’elles vam ser presents de un fenomen que molts de

nosaltres no sabíem ni que existia: una gran cicatriu magnètica en la superfície solar.

El col·legi disposa de diferent material comú per a observacions. Actualment consta de dos telescopis amb

motor de seguiment, un telescopi d’observació solar amb un filtre d’hidrogen alfa i un radiotelescopi

construït per ex alumnes d’aquest taller per a escoltar les

ones electromagnètiques que ens envia Júpiter.

Aquest any el Club d’Astronomia Claver fa vint-i-cinc anys

i ens agradaria més que mai compartir experiències amb

vosaltres. Si vols demanar informació ho pots fer des de la

web astronomiaclaver.blogspot.com o parlant directament

amb qualsevol dels membres del Club d’Astronomia

Claver.

LA TIRA CÓMICA

En aquesta secció publiquem, a mode de còmic, certes recomanacions sobre Astronomia. Recorde-ho, no

mire-ho mai al sol directament!

Sabies que……..? En astronomia, un bòlid és un meteor

molt brillant que, en tenir una massa de

més de 10 grams, causa un gran solc

quan penetra en l’atmosfera.