revista fer salut. número 52. gener-febrer 2011
DESCRIPTION
Potencia els sentits fer La revista del vostre equip d’Atenció Primària NÚMERO 52 | GENER - FEBRER 2011TRANSCRIPT
NÚM
ERO
52
| GEN
ER -
FEB
RER
2011
Potencia els sentits
salutferLa revista del vostre equip d’Atenció Primària
GUST I OLFACTEInnovació als fogons amb la Fundació AlíciaLa Fundació Alícia és un laboratori culinari que investiga en el camp
de l’alimentació per promoure bons hàbits i afavorir que mengem de
manera sana. Ampliar el coneixement que tenim de l’olfacte i el gust és
més fàcil gràcies a la ciència.
EL TACTEClau per a la comunicacióLa manera com transmetem informació a
través dels gestos de les mans i del sentit del
tacte canvia segons cada cultura, per exemple
la forma de saludar.
OÏDAParlem amb Pep SalaEl músic Pep Sala ens explica de quina manera
viu la seva relació amb la música i posa èmfasi
en la necessitat de cuidar aquest sentit, la seva
principal eina de treball.
VISTAFixa-t’hi bé!La vista és un dels sentits que més utilitzem
en el dia a dia. Coneguem els consells i les
recomanacions que ens ajudaran a mantenir la
vista en bones condicions.
salutfer
CRÈD
ITS PREMI JAUME AIGUADER
I MIRÓ A LA MILLOR COMUNICACIÓ SANITÀRIA
és una publicació periòdica promoguda per: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS la Roca del Vallès, CAP Can Rull,
EAP Osona Sud-Alt Congost, EAP Poble-sec, EAP Sardenya, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi, EAP Vic,
EAP Can Bou i EAP El Castell.
Comitè editorial: Òscar Autet (EAP Vic), Marta Camps (ABS la Roca del Vallès), Anna Cladera (EAP Sardenya), Mònica Coll (EAP Poble-sec), Núria
Garcia (CAP Can Rull), Maria Josep Guinovart (ABS Alt Camp Oest), Rosario Jiménez
(EAP Vallcarca-Sant Gervasi ), Jordi Lorente (ICE Salud), Judit Masdevall (Albera Salut), Lourdes Tuneu, Sílvia Narejos (EAP Osona Sud-Alt Congost),
Roger Vinyeta (EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària).
Edició, disseny, producció i publicitat: ICE Salud. Passatge Mercader, 15. 08008 Barcelona. Tel. 93 446 02 33 [email protected] Dip.
Legal: B-41601-2003
és una publicació gratuïta,
promoguda pels centres d’Atenció
Primària autogestionats amb l’objectiu
d’impulsar els hàbits saludables de la
població.
Web revista: www.fersalut.catQualsevol suggeriment o comentari el
podeu expressar per telèfon al
93 446 02 33 o per internet a l’adreça
electrònica [email protected]
salutfer
Encetem el 2011 amb il·lusió i eficiència
Comencem un nou any. Les perspectives econòmiques no semblen gaire millors que les que
hem viscut aquest darrer any. La maleïda crisi no s’acaba i ja està durant massa temps. Aquest
nou any comença amb un nou govern que esperem que farà propostes noves i que intentarà
prendre mesures perquè la situació econòmica no faci disminuir la bona qualitat de l’assistència que
estan rebent els ciutadans. Però el pressupost del Departament de Salut suposa un terç del total del que
disposa la Generalitat, i en temps de retallades pressupostàries i “d’aprimament de l’Administració” és
evident que també a Sanitat caldrà fer ajustaments.
Si volem reduir despeses i no baixar la qualitat de l’assistència només hi ha una solució: clarificar la feina
a fer i ser més eficients a l’hora de fer-la.
Bons resultats en servei i qualitat de l’assistència
Els centres autogestionats de Catalunya tenim una llarga experiència en la recerca de l’eficiència en el
consum de recursos públics per donar serveis sanitaris. Segons les darreres dades publicades pel mateix
Servei Català de la Salut, som als primers llocs quan es mesuren els indicadors de qualitat de l’assistència,
som als primers llocs quan se us demana a vosaltres el grau de satisfacció amb els serveis rebuts, i tot
això ho fem amb una utilització de recursos públics un 28% menor a la mitjana de tots els centres
d’Atenció Primària de Catalunya.
Quin és el secret? Som organitzacions amb professionals implicats en la feina que fem, amb capacitat
d’organitzar-nos, il·lusionats per millorar contínuament el servei que donem i amb una voluntat ferma
de donar-vos a vosaltres la millor assistència sanitària possible amb els recursos disponibles.
l’opinió del pacient és important
Això no ho fem sols, vosaltres també hi podeu participar i hi participeu de forma activa. Quan supereu
les vostres suspicàcies naturals i accepteu un fàrmac genèric més barat que la marca comercial que fa
anys que preníeu i que fa el mateix efecte però amb un preu més baix; quan valoreu dues vegades si per
un tema de salut menor cal anar al metge o ho podeu resoldre sols amb els coneixements que ja teniu o
amb els consells que aquesta revista us va oferint; quan aneu primer al CAP i no a Urgències de l’hospital
per resoldre temes que no són emergències... i tantes i tantes coses que podríem afegir.
Potser hi ha altres idees que vosaltres heu pensat i que nosaltres encara no hem sabut veure, us animo a
fer-nos suggeriments i propostes si creieu que hi ha coses que puguin ajudar a seguir millorant.
Un nou any ens mou a tenir noves esperances i a mirar endavant amb il·lusió.
Que aquest 2011 vingui ple de bons desitjos i d’il·lusió en la feina ben feta!
Dr. Lluís Gràcia Pardo Director Atenció Primària Vallcarca - Sant Gervasi
Editorial Sumari
serveis que es poden oferir al consultoriQuiropòdia, hiperqueratosis diverses, durícies, ulls de poll, tallat i fresat d’ungles, helomes •
interdigitals o neurovasculars…
Onicopoties, tractament de la diversitat de problemes referents a les ungles, onicocripto-•
sis, onicogrifosis, onicomicosis…
Ortesis de silicona, tractaments destinats a resoldre i/o pal·liar diverses patologies digitals: •
dits en martell, en urpa, separadors de dits…
Dermatologia podològica, hiperhidrosis, dermatitis microbianes, peu d’atleta, papil-•
lomes vírics.
Alteracions biomecàniques, trastorns de la bipedestació i de la marxa.•
Tractaments ortopodològics amb plantilles a mida, alces…•
Hàl·lux valg (galindó), prevenció i/o tractament.•
Cirurgia unguial.•
Orientació podològica, profilaxi del peu.•
Vist l’extens ventall de la podologia, esperem que aquest nou projecte serveixi per con-
tribuir tant al coneixement com a la millora de la salut dels vostres peus. Us convidem,
doncs, a venir al consultori.
A més, sovint maltractem els peus amb
calçat inadequat, massa estret, o el que
és pitjor, uns talons de vertigen, sense
pensar en les conseqüències.
Podríem dir que els nostres peus són els grans
desconeguts i oblidats de la resta del cos. Però,
val a dir que no en som del tot responsables,
d’aquest desconeixement, ja que ens manca in-
formació i divulgació del que és la podologia i
de qui són els podòlegs i les seves funcions.
El mes de novembre d’enguany, el CAP de Pe-
ralada Albera Salut estrena el nou servei de Po-
dologia, del qual podran disposar tots els seus
usuaris. La podòloga Roser Sabater i Bilbeny
serà l’encarregada de dur a terme les visites al
CAP, atenent i solucionant els problemes podo-
lògics que s’hi presentin.
HAbITUALmEnT, EnS COSTA PArLAr DELS PEUS. SI PATIm DOLOr O CAnSAmEnT, ExCUSEm AqUESTES mOLèSTIES TOT DIEnT qUE HEm CAmInAT mOLT O qUE HEm ESTAT mOLTA ESTOnA DrETS.
creació del nou servei de Podologia al cap de peralada albera salut
Roser Sabater i BilbenyPodòloga
Albera Salut
necessitat social BàsicaLa podologia és la disciplina que permet diag-
nosticar i tractar les alteracions i deformitats dels
peus. És una ciència en constant evolució.
El podòleg o podòloga és qui té la facultat de
poder atendre directament el pacient i aplicar el
tractament oportú en cada cas. L’assistència po-
dològica és una necessitat social bàsica: cal que
arribi amb qualitat a totes les esferes socials.
L’assistència podològica és una necessitat social bàsica i cal que arribi amb qualitat a totes les esferes socials
Els nostres peus són els grans desconeguts i oblidats de la resta del cos
col·lectius que es poden Bene-ficiar d’aquest servei, a Banda de l’usuari en general
Gent gran•
Infància•
Esportistes•
Sector serveis (de l’hostaleria o d’al-•
tres feines que es fan dempeus)
Discapacitats diversos (amb mo-•
bilitat reduïda...)
Persones amb peu de risc, diabètic, o •
patologies vasculars, neurològiques…
Es contemplarà una visita de control del
peu diabètic, gratuïta, una vegada a l’any
per pacient diabètic.
Des del mes d’octubre del 2010, totes les
persones empadronades a Catalunya te-
nen dret a sol·licitar la targeta sanitària
TIS amb cobertura general. Les principals nove-
tats d’aquesta nova llei s’adrecen a:
Les persones empadronades a Catalunya, •
que tenen dret a l’assistència sanitària del
Sistema Nacional de Salut, encara que
estiguin a l’atur o perquè en el moment
actual no treballin.
Les persones que puntualment passin •
temporades a Catalunya: cal recordar que
per seguir tractaments caldrà que portin
la corresponent autorització de la seva
comunitat autònoma.
Les persones empadronades que no tenen •
accés a l’assistència sanitària de cobertura
pública a càrrec d’una altra entitat dife-
rent del Servei Català de la Salut (advo-
cats, arquitectes, etc.).
Les persones que hi tenen dret en virtut •
del que estableix la normativa europea, les
lleis o els convenis internacionals d’assis-
tència (targeta sanitària europea).
Avui dia l’exercici físic és molt important
per mantenir un bon estat de salut, ja
que practicar una activitat física amb re-
gularitat ens ajuda a mantenir la flexibilitat, aug-
menta la resistència davant l’esforç, disminueix
el risc de patir osteoporosi i millora la circulació
sanguínia, entre altres beneficis. A més, l’esport
redueix la possibilitat de patir depressió, fomenta
l’autoestima i millora el rendiment mental.
LLEI 21/2010 D’ACCéS A L’ASSISTènCIA SAnITàrIA DE CObErTUrA PúbLICA, A CàrrEC DEL SErVEI CATALà DE LA SALUT.
L’ESPOrT éS UnA ACTIVITAT qUE nO Té EDAT I qUE SEmPrE ES POT PrACTICAr, PErò DUrAnT LA VELLESA éS mOLT ImPOrTAnT rEALITzAr ExErCICI FíSIC PEr mAnTEnIr EL COS En bOn ESTAT I APOrTAr-LI méS bEnEFICIS.
canvis en l’accés a l’assistència sanitària
a la vellesa, activitat física!
Sara Argelés LancharroUAU
Albera Salut
Neus Padilla FloresFisioterapeuta
Albera Salut
Les persones empadronades a Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària del Sistema Nacional de Salut, encara que estiguin a l’atur
Una activitat física regular ens ajuda a mantenir la flexibilitat i a augmentar la resistència davant l’esforç
Les persones nacionals d’estats que no són •
membres de la UE que estiguin empadro-
nades, i les que s’hi trobin temporalment
per assistència sanitària urgent.
Les persones empadronades en algun mu-•
nicipi de Catalunya que treballen fora de
l’Estat espanyol, de la UE, de l’Espai Econò-
mic Europeu i els seus beneficiaris.
Les persones que pertanyen a col·lectius •
en situació de risc d’exclusió social.
Aquests col·lectius són els únics en què és
independent que estiguin empadronats o
no a Catalunya.
Els membres de congregacions religioses. •
Beneficis de l’activitat físicaMillora la circulació sanguínia: afavoreix •
que la sang arribi a tot el cos i el cor millori
el seu rendiment.
Disminueix la sensació de cames inflades i •
d’edemes, ja que facilita el retorn venós.
Millora la capacitat pulmonar: ajuda a •
eliminar elements nocius com les muco-
sitats, i a respirar millor.
Millora la mobilitat global de les extremi-•
tats, mantenint o augmentant els recorre-
guts articulars.
Millora la coordinació, l’equilibri, l’agili-•
tat i les habilitats motrius, que ajuden a
disminuir el risc de patir una caiguda i les
conseqüències d’aquestes.
Ajuda a reduir el sobrepès i a regular els •
nivells de glucosa en les persones amb di-
abetis, a més de regular i/o prevenir alte-
racions en la tensió arterial, entre d’altres.
Ajuda a l’estimulació cognitiva i millora el •
rendiment mental.
Augmenta l’autoestima i redueix el risc de •
patir una depressió.
Tots els usuaris que hagin sofert qualsevol tipus
de canvi en la seva situació laboral, que estiguin
adscrits a algun col·lectiu que hagi sofert alguna
modificació, poden dirigir-se a la Unitat d’Aten-
ció a l’Usuari del CAP, on els atendrem i ajudarem
a resoldre els dubtes que amb aquestes novetats
els puguin sorgir i a fer els tràmits corresponents
per tal de resoldre-les.
PER TENIR PRESENT
És important que abans de realitzar
exercici físic tingueu en compte l’opinió
del vostre metge, ja que us informarà
sobre quin tipus d’activitat física us pot
ser més beneficiosa segons les vostres
circumstàncies particulars.
ACTIvITAT FíSICA qUE ES POT FER
CADA DIA
Sortir a caminar cada dia 30 minuts, ja •
sigui anar a comprar, anar al metge, etc.
Pujar i baixar les escales.•
Executar estiraments suaus de totes les •
extremitats.
Fer natació o esport dintre l’aigua.•
Ballar.•
Assistir als tallers de gimnàs que tenen •
lloc en casals d’avis o centres cívics.
varietat d'instrumentsLa guitarra elèctrica, la bateria o el saxo són
instruments que es poden estudiar a EMMA. I
és que en David creu en la necessitat que les
escoles de música municipals es vagin adaptant
als nous temps, en definitiva, que els nens pu-
guin tocar la música que escolten. “Hem agafat
el repte d’ensenyar bé la música moderna”, des
del jazz i el pop passant pel rock. I és per això,
que són pioners d'un pla de cinc anys d’estudis
de música moderna. Així, estan sortint joves de
18 anys amb una formació musical completa,
tant en clàssica com en moderna. Una formació
que els permetrà desenvolupar-se en la impro-
visació, i tocar en big bands, combos i orques-
tres, amb una “visió global” de la música.
equip i disciplinaPel David, la música afavoreix la concentració,
la sensibilització i la tolerància. Tolerància per-
què de seguida els nens formen part d’un grup
i adquireixen els valors que això comporta. És a
dir, s’ensenya i es potencia la camaraderia, els
valors socials i el valor de l’equip. La pràctica
de la música també exigeix disciplina, esforç i
un hàbit d’estudi, que pot afavorir el desenvo-
"amb la música afavorim la concentració, la sensibilització i la tolerància dels més petits"LES SIGLES EMMA DONEN NOM DE NOIA A L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA D’ALCOvER. EL SEU DIRECTOR, DAvID FERRé, I UNA DE LES PROFESSORES, ELISABET PéREz, ENS ExPLIqUEN L'INNOvADOR PLA D’ESTUDIS MUSICAL qUE SEGUEIxEN I DE qUINA MANERA AqUEST ART POT TRANSFORMAR EL CARÀCTER DEL qUI L’ESTUDIA.
Amb la introducció del nou pla d'estudis
(LOGSE), les escoles de música s’han
flexibilitzat i han guanyat en llibertat,
això ha permès que cada una dibuixi el seu pla
d’estudis. A EMMA per exemple, diu en David
Ferré, director del centre, "posem molta atenció
en el desenvolpament sensorial dels alumnes
més petits". És a dir, dels nens de 4, 5 i 6 anys.
Per a ells hi ha dissenyat un programa on s’es-
tudien els sons, les intensitats, els ritmes, els
timbres, i per descomptat, què són i com sonen
els diferents instruments, amb el suport de les
noves tecnologies.
“A l’escola, la creativitat amb nens de 4 i 5 anys es treballa, per exemple, fabricant instruments amb objectes reciclats”
SENSIBILITzACIÓ MUSICAL A CASA
L’Elisabet Pérez és professora de llenguatge musical i de violí a l’escola EMMA, i explica que hi ha
nens que tenen més facilitats que d’altres a l’hora d’aprendre música. “És com tot”, diu, mentre
especifica que hi ha infants que tenen molta facilitat amb els instruments, amb els ritmes, i en canvi
n’hi ha d’altres als quals costa més però ho supleixen amb les ganes i la il·lusió que posen en el fet
d'aprendre.
L’Elisabet també destaca el paper importantíssim que hi tenen els pares. Creu que la seva actitud “és
clau” perquè els nens s’involucrin en l’aprenentatge de la música. Explica que hi ha diferència entre
els pares que motiven els seus fills, aquells que s’enduen els nens a audicions i concerts, i els que no
ho fan. Pérez creu que sentir música en directe beneficia el nen, que s’acostuma a uns ritmes, a uns
sons i a uns instruments.
La professora afirma que la música és una de les disciplines que més pot ajudar les persones a
créixer. Confessa que a la classe té “nens molt moguts que amb la música es relaxen" i, al revés, nens
introvertits, continguts, als quals la música permet alliberar-se, deixar-se anar i expressar tot el que
porten a dins.
lupament de l’infant en altres
aspectes de la seva vida.
El director d’EMMA, que
també és cap provincial de
creativitat i movimentA EMMA també s’educa, tot treballant el tema
del moviment. Per Ferré, els nens han de tenir
dots de coordinació per facilitar-los la feina
quan hagin de tocar un instrument. Tan im-
portant com aquest és un altre pilar del pla
pedagògic de l’escola: la creativitat. “La música
és un art i com a tal és molt important la crea-
tivitat”. I com ho fan? Doncs a través de contes
i sobretot amb la creació d’instruments a partir
d’objectes quotidians i reciclats.
A banda de tot això, a l’escola també es fan
múltiples activitats adreçades als diferents
col·lectius. Per exemple, dels 4 als 7 anys es
fa cant coral i el centre busca projectes en
què els nens puguin formar part: per exemple,
una cantata de corals escolars o participar en
els pastorets del poble.
l’ACEM (Associació Catalana d’Escoles de Músi-
ca), creu que de les escoles surten “bons músics
però pocs artistes”. I és aquesta línia la que creu
que s’ha d’explotar, la de l’art global. Creu que
la formació ha d’anar encaminada cap a la
multidisciplinarietat. És a dir, posar en con-
tacte la dansa i el teatre, el teatre i la música,
tot enfocat més cap a la perspectiva de les
arts escèniques.
I per si tot això fos poc, també s’estan plan-
tejant estendre la pràctica de la música a
més col·lectius, com poden ser els
adults, els immigrants o els
discapacitats, amb pro-
grames i activitats espe-
cífiques per a ells.
“La pèrdua del sentit del gust l’ha fet aprimar 16 quilos i li provoca que tots els aliments tinguin gust de metall”
“Cap metge ni ningú m'assegura que algun dia podré recuperar el sentit del gust i de l’olfacte”
I és que ella voldria fer alguna cosa per millorar
un mica. Voldria fer rehabilitació o el que sigui
per tornar a la normalitat. Fins i tot ha acudit
a alguna teràpia alternativa, però tampoc li
han assegurat que podran fer alguna cosa
perquè recuperi el gust
i l’olfacte.
Malgrat aquest proble-
ma, la Gregoria compta
amb l'amor i la compren-
sió de la seva família i els
amics, que l'animen a tirar en-
davant amb l'esperança de poder millorar.
La Gregoria Caballero té 59 anys i en fa un i
mig que va patir un ictus. Un atac que li va
causar diverses disfuncionalitats psicomo-
trius que gràcies a la rehabilitació i a la feina dels
fisioterapeutes ha aconseguit superar.
El que no ha recuperat és el
sentit del gust i de l’ol-
facte, que ja va perdre
mentre era a l’hospital. La
Gregoria assegura que
just abans d’abandonar
el centre sanitari va co-
mençar a notar que els
aliments no tenien “el gust
d’abans”. Un cop a casa, la seva
mala sensació es va confirmar i assegura que està
passant una espècie de malson. Una situació que
l’ha portat a perdre 16 quilos, ja que a tot el que
menja hi troba el mateix gust “amargant i de me-
tall”. S’ha anat aprimant perquè no li ve de gust
res per menjar i fins i tot assegura que li costa fer
menjar per als altres perquè té la sensació que allò
que cuina tindrà el gust que ella li troba.
tancament socialAquesta situació l’ha replegat més a casa on ja no
hi convida ningú a menjar, tret del seu marit i els
seus fills, que la continuen animant a fer menjar
per a ells. “Em diuen que és bo, però jo no l'hi tro-
bo, de bo". A hores d’ara se li fa difícil menjar fins i
tot davant de la seva família “perquè tota l’estona
estic fent ganyotes”. Tampoc s’atreveix a sortir a
fer àpats fora de casa, tot i que ho ha intentat,
perquè no menja i deixa els plats intactes.
La Gregoria diu que està plenament recuperada
del rastre que l’ictus va deixar al seu cos i que l’ha
portat a fer rehabilitació set mesos. El que conti-
nua guanyant-li la partida és aquesta disfunció
sensorial. “Fins i tot l’aigua em sembla horrorosa
de prendre, i això que no té gust!”,
afirma irònicament. També explica
que estant a l’hospital, i quan li
feien unes proves de gust, va con-
fondre el pebre vermell amb unes
molles de pa.
Per tot això, la Gregoria va ha-
ver d’assistir, després de sortir de
l’hospital, a unes sessions de terà-
pia psicològica per poder tractar
l'ansietat que aquesta disfunció li
provocava. Ara reconeix que té unes
pastilles per controlar l’angoixa però que
evita prendre-se-les sempre que pot.
sense esperançaPerò el que desespera més la Gregoria, a banda
de trobar que tot té gust de metall, és que cap
metge ni ningú li dóna cap esperança a mig
termini. És a dir, ningú li sap assegurar si els
sentits que ha perdut, i que són cabdals per a
una vida saludable, els recuperarà algun dia.
“fins i tot l’aigua em sembla horrorosa de prendre, i això que no té gust!”LA GREGORIA CABALLERO FA POC MéS D’UN ANy qUE vA PATIR UN ICTUS qUE LI vA AFECTAR FUNCIONS PSICOMOTRIUS I vA PERDRE EL SENTIT DEL GUST I DE L’OLFACTE. EN TOT AqUEST TEMPS hA PERDUT 16 qUILOS I ASSEGURA qUE ESTÀ vIvINT UN MALSON.
Les llets per a prematurs/baix pes:• estan
indicades per a nadons que tenen un pes
inferior a 2.500 g i/o que han nascut per
sota de la setmana 37 de gestació. Tenen
més quilocalories i ferro que les llets estàn-
dards i contenen els elements necessaris per
continuar el correcte desenvolupament del
sistema nerviós i millorar la funció digestiva
i la metabòlica.
Les llets sense lactosa:• estan indicades en
els casos d’intolerància a la lactosa i, si ho
aconsella el pediatre, també quan hi ha diar-
rees d’origen divers. Es poden donar des del
primer dia de vida.
Les llets hidrolitzades:• estan indicades en
els casos d’al·lèrgia o intolerància a les pro-
teïnes de llet de vaca. No porten lactosa en
la seva composició. De vegades, si ho acon-
sella el pediatre, es proposen per millorar les
dermatitis atòpiques severes i els episodis de
diarrees.
Les llets de soja: • estan indicades en els ca-
sos d’al·lèrgia a les proteïnes de llet de vaca
o bé en les dietes vegetarianes. No porten
lactosa en la seva composició. Generalment
estan enriquides amb calci, fòsfor, ferro i
aminoàcids essencials.
Les llets amb prebiòtics/probiòtics:• estan
pensades per a lactants majors de 6 mesos.
Afavoreixen les defenses naturals del nadó,
milloren la digestió dels nutrients com la
lactosa, i normalitzen el trànsit intestinal.
donar al nadó llets artiFicials
La llet de fórmula no és més que llet de
vaca modificada perquè sigui apta per
al nadó i millori així l’absorció dels
nutrients i la digestibilitat. És una llet en-
riquida amb vitamines, minerals i
d’altres elements necessaris per
al creixement i desenvolupament
del nadó.
Cal dir que tot i ser un aliment molt
complet, s’hauria de plantejar com
la segona opció d’alimentació per
al nadó, per darrere de l’alletament
matern. Segons l’Organització Mundial de la
Salut (OMS) s’aconsella l’alletament matern
exclusiu durant els primers 6 mesos i fins
Les LLets artificiaLs o també anomenades LLets de fórmuLa estan pensades per aLimentar eLs nadons que no prenen LLet materna o bé per a aqueLLs que en prenen, però en poca quantitat.
Sra. Mireia Sierrainfermeraeap sarrià - Vallplasa
als 2 anys d’edat mentre estigui completada
amb d’altres aliments.
La llet materna és el millor aliment que po-
dem oferir. Aporta tots els nutrients neces-
saris els 6 primers mesos, trans-
met anticossos de la mare que
protegeixen de moltes malalties
i afavoreix el desenvolupament
intel·lectual. Així mateix, estableix
vincles afectius entre la mare i el
nadó i permet un estalvi econòmic
per a les famílies.
Dit això, ja sigui per necessitat o per decisió
pròpia, les mares que donin llet de fórmu-
la poden escollir la marca i presentació que
vulguin, gràcies a l’ampli ventall de què es
disposa avui dia. Les podem trobar tant en
supermercats com en farmàcies o parafar-
màcies i n’hi ha de diverses presentacions,
tipus i preus.
Les presentacions més econòmiques i les més
utilitzades són les que es venen en pots de
llet en pols per fer la dilució en aigua. En se-
gon lloc hi ha les presentacions líquides con-
La llet materna és el millor aliment que podem oferir
Les llets normals: • són les estàndards. Con-
tenen elements que afavoreixen el correcte
desenvolupament cognitiu del nadó i afavo-
reixen la maduració de la vista.
Les trobem classificades segons les neces-
sitats metabòliques dels lactants. Les llets
d’inici (o número 1) estan pensades per
donar-les des del primer dia fins el 6è mes
de vida. A partir d’aquí es passa automàtica-
ment a la llet de continuació (o número 2)
que s’ofereix al lactant fins a l’any de vida.
I per últim tenim les llets de creixement (o
número 3) que van des de l’any fins als 2
anys. Cal dir que a partir de l’any de vida es
pot donar també la llet de vaca.
Les llets anticòlics• : estan indicades per
als còlics del lactant i d’altres molèsties di-
gestives lleus. Es troben al mercat les llets
d’inici (número 1) i les llets de continuació
(número 2).
Les llets antirestrenyiment: • estan indica-
des per al tractament dietètic del restrenyi-
ment. Es troben al mercat tant les llets d’ini-
ci (número 1) com les llets de continuació
(número 2).
Les llets antiregurgitació:• estan indicades
per al tractament de les glopades. La densi-
tat de la llet un cop preparada és major en
comparació a les altres i per tant redueix en
nombre les regurgitacions diàries. Es troben
al mercat les llets d’inici (número 1) i les llets
de continuació (número 2).
Hi ha nadons que tenen malalties metabò-
liques per les quals s’ha d’evitar la ingesta
de certs nutrients. En aquests casos s’ha
de tenir molt en compte la composició de
la llet per valorar si és apta per al nadó i
portar un estricte control mèdic.
centrades que necessiten diluir-se en aigua
a parts iguals; i per últim, i generalment les
més cares, hi ha les presentacions líquides i
diluïdes en la mesura exacta per prendre di-
rectament. Són les anomenades “llestes per
prendre”, que eviten dilucions errònies i es-
talvien temps.
els tipus de llet que podem troBar són els següents:
quins trastorns aFecten l’orella mitjana?L’oreLLa mitjana està formada peL timpà o membrana timpànica i una càmera pLena d’aire, que conté una cadena de tres ossos petits que connecten eL timpà amb L’oreLLa interna. eLs trastorns de L’oreLLa mitjana i interna produeixen símptomes moLt sembLants, i soVint un trastorn de L’oreLLa mitjana pot afectar L’oreLLa interna i a La inVersa.
Dr. Jordi ArrufatMetge de famíliaEAP Sarrià - Vallplasa
una mica d’anatomiaL’orella mitjana connecta amb l’exterior mitjan-
çant el conducte auditiu extern, el qual limita
amb el timpà, i amb el nas mitjançant la trompa
d’Eustaqui. Es generen, així, dues pressions sobre
el timpà, la que ve pel conducte auditiu extern,
i la que ve des del nas per la trompa. Això fa
que el timpà estigui relaxat i pugui vibrar correc-
tament. Si taponem el conducte extern (amb un
tap de cera o amb un objecte) o la trompa d’Eus-
taqui (en cas de congestió nasal per un refredat),
el timpà estarà sotmès a una pressió diferent a
cada costat i per tant la vibració serà menor.
El timpà està en íntim contacte amb l’orella mit-
jana per una cadena de petits ossets. La vibració
del timpà els mou, i fa que percudeixin sobre
l’orella interna, on una vibració estrictament fí-
sica es tradueix en un so concret, depenent de la
intensitat i freqüència amb què percudeixi, així
com del nostre aprenentatge. Per tant, el timpà
és la clau de la nostra audició.
de l’orella interna, paràlisi facial, inflamació de la
membrana que recobreix el cervell (meningitis) i
abscessos cerebrals. Els senyals de complicació
són mal de cap, una profunda i sobtada pèrdua
de l’audició, vertigen, esgarrifances, febre i ma-
lestar general amb obnubilació.
En un primer moment es poden donar antiinfla-
matoris per tractar el procés, però si no han estat
eficaços o si apareixen símptomes de complicació
es donen antibiòtics.
otitis mitjana secretoraÉs un trastorn en el qual el líquid s’acumula a
l’orella mitjana arran d’una otitis mitjana aguda
que no s’ha guarit del tot, o bé a causa de l’obs-
trucció de la trompa d’Eustaqui.
Aquest trastorn és freqüent en els nens perquè
les seves estretes trompes d’Eustaqui poden
obstruir-se fàcilment a causa de reaccions al-
lèrgiques, creixement d’adenoides o inflama-
ció del nas i la gola. Si la trompa d’Eustaqui
està bloquejada, la pressió a l’orella mitjana
tendeix a disminuir, el líquid s’hi acumula i es
redueix la capacitat de moviment del timpà.
En conseqüència es produeix una pèrdua de
l’audició de tipus conductiu.
El tractament sol consistir en descongestius
nasals i antihistamínics, o antibiòtics en oca-
sions concretes.
otitis mitjana crònicaL’otitis mitjana crònica és la infecció causada
per una perforació permanent del timpà. Els
símptomes depenen de la part del timpà que
estigui perforada. Si és central, l’otitis mit-
jana crònica pot aguditzar-se després d’una
infecció del nas i de la gola, com en el refre-
dat comú, o després que hagi entrat aigua a
l’orella mitjana durant un bany o a la dutxa.
En general, aquestes exacerbacions produei-
xen una secreció indolora de pus, que pot fer
mala olor. La infecció persistent pot destruir
els ossets de l’orella mitjana, responsables de
la transmissió del so a l’orella interna, i causar
una pèrdua auditiva de tipus conductiu.
L’otitis mitjana crònica causada per perfo-
racions no centrals es pot complicar amb la
formació de colesteatomes (acumulacions de
material blanc similar a la pell) que destru-
eixen l’os.
otosclerosi L’otosclerosi és un trastorn en el qual l’os que
envolta l’orella mitjana i interna creix en excés
i immobilitza l’estrep, el primer dels ossets de
l’orella mitjana; per tant, impedeix la correcta
transmissió dels sons.
L’otosclerosi, una malaltia hereditària, és la causa
més comuna de pèrdua auditiva conductiva en
els adults els timpans dels quals són normals.
També pot produir una pèrdua auditiva neural
si el creixement de l’os perfora i danya els ner-
vis que connecten l’orella interna amb el cervell.
Al voltant del 10% dels adults presenta alguna
evidència d’otosclerosi, però només l’1% desen-
volupa una pèrdua auditiva conductiva com a
conseqüència d’això.
El fet d’extirpar l’estrep mitjançant microcirurgia
per reemplaçar-ho per un d’artificial restableix la
capacitat auditiva en la majoria dels casos. Algu-
nes persones poden optar per usar un dispositiu
que faciliti l’audició en comptes de sotmetre’s a
la cirurgia.
perforació traumàtica del timpà i BarotitisEl timpà es pot perforar per objectes col·locats
dins l’orella, com un bastonet amb punta de
cotó, o objectes que hi entren accidentalment,
com una branca o un llapis. També es pot per-
forar per canvis sobtats de la pressió (com el
causat per una explosió, un cop o un accident
en nedar o capbussar-se).
La clínica de la perforació traumàtica consisteix
en dolor agut, seguit d’una hemorràgia amb pèr-
dua d’audició i/o tinnitus (sorolls que sentim sen-
se haver-hi cap so extern que els produeixi). La
pèrdua d’audició és més greu si la cadena d’os-
sets s’ha trencat o l’orella interna ha resultat lesi-
onada. En aquests casos sol aparèixer vertigen.
La barotitis mitjana és una lesió a l’orella mitja-
na causada per una pressió desigual d’aire en un
i altre costat del timpà. Si la trompa d’Eustaqui
està parcialment o completament obstruïda a
causa d’una cicatrització, una infecció o per un
procés al·lèrgic, l’aire no arriba a l’orella mitjana i
la diferència de pressió pot danyar el timpà o fins
i tot fer que es trenqui i que sagni.
Els canvis sobtats de pressió que es produeixen
durant un vol fan que la persona noti dolor o
l’orella tapada. La pressió a l’orella mitjana es pot
igualar respirant amb la boca oberta, mastegant
xiclet o fent l’acte d’empassar.
quan ha d’intervenir l’otorinolaringòleg?
En cas que el dolor sigui persistent, el bom-1.
bament del timpà sigui molt important, i no
s’hagi perforat espontàniament, l’otorino-
laringòleg pot realitzar una miringotomia,
en la qual es practica una obertura a través
del timpà per permetre que el líquid surti de
l’orella mitjana. Aquesta obertura, que no
afecta l’audició, es guareix per ella mateixa.
Quan un timpà es manté perforat més de 2.
dos mesos, pot ser necessària una timpano-
plàstia, la reparació mitjançant una mem-
brana externa del timpà. Aquest implant sol
ser de teixit propi de la persona afectada.
En casos d’otitis de repetició, es plantejarà 3.
aplicar un drenatge transtimpànic, un con-
ducte de plàstic o de metall que es deixa al
timpà per permetre el drenatge del líquid o
mucositat que es fabrica a l’orella mitjana.
Finalment, en cas de colesteatoma o d’otos-4.
clerosi, caldrà la intervenció quirúrgica per
retirar les parts danyades i substituir-les.
En cas de perforació timpànica, el tractament
es basa generalment en l’administració d’un
antibiòtic per via oral per impedir la infecció i
intentar evitar l’entrada d’aigua pel conducte
extern. Si no es pot evitar que entri aigua,
sovint caldrà tractament
local a base de gotes amb
antibiòtic i antiinflamatori. En ge-
neral, el timpà es recupera tot sol,
però si no ho fa al cap de dos mesos,
pot ser necessari recórrer a la cirur-
gia per reparar-lo (timpanoplàstia).
otitis mitjana agudaMalgrat que aquest trastorn pot presentar-se en
persones de totes les edats, és molt més comú en
els nens petits, particularment entre els 3 mesos i
els 3 anys d’edat, en què el creixement de la cara i
els seus espais aeris estan encara poc desenvolu-
pats, cosa que facilita l’acumulació de mucositat.
En general, apareix com la complicació d’un re-
fredat comú, en què els virus o els bacteris de la
gola poden arribar a l’orella mitjana a través de la
trompa d’Eustaqui o ocasionalment a través del
flux sanguini.
El primer símptoma acostuma a ser un mal d’ore-
lla persistent i fort, que es pot acompanyar d’una
pèrdua temporal de l’audició. Els nens petits po-
den tenir nàusees, vòmits, diarrea i febre de més
de 40ºC. El timpà s’inflama per acumulació de
mucositat i/o pus a l’orella mitjana, que provo-
ca molta tensió sobre el timpà amb dolor molt
intens. I de sobte s’alleuja per la perforació: surt
pus, però cedeix el dolor. En algunes ocasions po-
den aparèixer complicacions greus com les infec-
cions de l’os circumdant (mastoïditis o petrositis),
la infecció dels canals semicirculars (labirintitis)
El timpà és la clau de la nostra audició
Els Amics del Poble Sahrauí de Centelles van
dedicar les seves activitats als problemes
de visió existents al Sàhara. Un dels
esdeveniments va ser un sopar completament en
la foscor, a la sala la Violeta del poble.
Aquesta iniciativa consisteix a compartir taula
i sopar en total obscuritat. Una nova manera
d’experimentar amb el menjar i el beure, sense
tenir en compte la part visual. Així, es deperten
sensacions que tothom té però que la visió
apaga. L’objectiu? Conscienciar socialment del
que implica ser invident i revalorar la importància
que l’olfacte, el gust, el tacte i l’oïda tenen a l’hora
de percebre el món.
En el marc del desplegament de la Llei de la
dependència, aquest projecte demostratiu
s’ha implementat a dues poblacions
catalanes, Centelles i Vilanova i la Geltrú.
L’experiència pilot es va presentar a l’Ajuntament
de Centelles, amb la participació de l’alcalde del
municipi, Miquel Arisa, la presidenta de l’Àrea de
Benestar de la Diputació de Barcelona, Montserrat
Ballarín, el gerent de la Regió Sanitària de la
l’oferta de prestacions, serveis i entitats socials
locals i afavorir la planificació de polítiques
socials a partir del coneixement de la situació de
les persones amb dependència.
Centelles ha participat en tres edicions del
programa en què s’ha entrevistat les persones
majors de 80 anys del municipi. En la darrera
edició s’ha entrevistat 48 persones. D’aquestes,
un 44% perceben la seva salut com a regular o
dolenta i un 10% viuen soles. La gran majoria
volen seguir vivint en el seu domicili amb els
suports necessaris, ja que un 73% de les dones
tenen por de caure; un 79% necessita suport
en la realització d’activitats bàsiques de la vida
diària i un 19% necessita petites reformes
d’accessibilitat a la llar.
Catalunya Central, el Dr. Toni Iruela, el gerent
de l’ABS de Centelles, el Dr. Ramon Vilatimó, i
les autores del projecte, la treballadora social
de l’Ajuntament de Centelles, Eva Rovira, i la
directora d’infermeria de l’ABS, Encarna Zapata.
Gairebé el 70% de les persones amb dependència
són persones que viuen al domicili i per tant
requereixen uns determinats ajuts per viure a la
pròpia llar. Aquest projecte demostratiu presenta
una nova metodologia per tal de poder planificar
els serveis i fer el seguiment de les persones
dependents de forma individualitzada.
els serveis socials “més a prop”L’acte va servir també per presentar els resultats de
la tercera jornada del programa “Més a prop”, que
pretén detectar situacions de risc o vulnerabilitat
entre les persones majors de 80 anys.
Es tracta d’un projecte bàsicament preventiu
que consisteix a visitar les persones més grans
de 80 anys no usuàries dels serveis socials i
empadronades al municipi per informar-les sobre
atenció integrada a persones dependents a Centelles Centelles sopa
a les FosQues
ES FA UN SEGUIMENT SOCIAL I MÈDIC CONTINU A TRAvéS DE L’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA A PERSONES AMB DEPENDÈNCIA. INICIALMENT, ES TREBALLARÀ AMB UN COL·LECTIU DE vUITANTA PERSONES.
ELS AMICS DEL POBLE SAhRAUí DE CENTELLES vAN ORGANITzAR UN SOPAR A LES FOSqUES, SERvIT PEL CUINER FRANCESC MOLERA I TRES CAMBRERS AFICIONATS I INvIDENTS. TOTA UNA ExPERIÈNCIA SENSORIAL I SOCIAL MOLT BEN vALORADA PELS ORGANITzADORS I COMENSALS.
Gairebé el 70% de les persones amb dependència viuen al domicili i requereixen ajuts per estar a la pròpia llar
La idea del ‘sopar a les fosques’ va néixer fa uns anys a París i s’ha exportat amb èxit a altres grans ciutats europees com Barcelona
a cegues com autèntics mestres explicant un joc
per a nens. Per notar la presència dels objectes,
evitar fer caure gots i ampolles i no vessar el vi o
l’aigua, calia anar amb tacte, “passant suaument
la mà per sobre dels objectes”, recomanava en
David. També s’havia d’afinar el gust, l’olfacte i
l’oïda. El rebombori era generalitzat, les veus es
barrejaven i costava saber amb qui es compartia
taula i es conversava.
descoBrir textures i saBorsFrancesc Molera va ser el cuiner encarregat de
preparar el menú. De primer, un assortit de
canapès. Només calia passejar els dits sobre
el plat i anar menjant cada delicadesa, una
per una. Els comensals notaven una gran
varietat de textures i sabors. Al segon plat calia
enfrontar-se als coberts, tota una odissea. Els
qui aconseguien ficar-se a la boca una mica de
menjar, van triomfar. Tothom tenia clar que era
carn i espàrrecs, però pocs van reconèixer que
es tractava de porc, i que també hi havia col i
salsa agredolça. Amb les postres es va recuperar
l’ús generalitzat de les mans, un descans pels
comensals. Aquests van identificar fàcilment la
selecció de dolços, de textures diferents. Amb el
cafè, es van encendre els llums i els comentaris
de la jugada taula per taula.
La sala estava plena. Un gran nombre de persones
van acudir al sopar atretes per aquesta original
proposta, que va satisfer a tothom. Tota una
experiència sensorial i social. Amb una diferència:
al final del sopar, els clients van tornar a veure-hi.
Ara bé, van poder constatar que el món es pot
descobrir i gaudir d’una altra manera, més enllà
de la vista. El món es coneix també a través dels
altres sentits, sentits que aporten sensacions
igualment riques, amb les quals es guien, cada
dia, les persones invidents.
camBrers per una nitEl servidors d’aquesta experiència van ser en
David, la Montse i en Joan. En Joan treballa en
un despatx d’advocats i en David i la Montse
són telefonistes. Els uneix una bona amistat i la
passió per la cuina. Tots tres són invidents i, per
una nit, es van convertir en cambrers. En Jordi, el
germà d’en David, també es va apuntar a l’equip.
Ell no és invident, però coneix de ben a prop què
comporta viure amb deficiència visual.
Tots quatre van guiar amb naturalitat els clients
a les seves taules i els instruien en el seu àpat
Per als invidents tots els sentits són
importants, ja que al mancar-nos-en
un d’ells ens hem de refiar dels altres
i potenciar-los per defensar-nos de la millor
manera possible en la vida quotidiana amb la
màxima normalitat. Pel que fa als músics, l’oïda
és fonamental per tal de poder executar aquesta
forma artística amb coherència i poder-nos
expressar i transmetre els sentiments que cada
obra o cançó requereixen i, d’aquesta manera,
poder fer arribar la música als oients de la
manera més directa i pura.
El tacte és l’únic dels nostres sentits en què
l’òrgan no es troba situat a l’interior del cap,
i que no empra un nervi corresponent per
transmetre directament al cervell la informació
transformada en impulsos.
Tot i que no podem parlar d’autèntics òrgans
del tacte, el cos humà presenta dos punts
amb una especial sensibilitat al tacte: els
llavis i les mans.
Jo visc, sento i faig música, i com a bon músic
que intento ser, em baso moltíssim en l’orella,
tot i que existeix música escrita, que es pot llegir
i interpretar. És molt important escoltar-se un
mateix tant si s’està interpretant una obra en
solitari com si s’està tocant en grup. Així, si un
músic es limita només a tocar i no a escoltar el
que està succeint al seu voltant, és molt difícil
que la peça arribi al destinatari i li transmeti
sensacions, emocions, vivències...
David viñolas
L’oïda Per a un invident estimular el tacteL’OïDA, FONAMENTAL TANT PER ALS MÚSICS COM PER A LES PERSONES CEGUES.
“TOCAR éS PERCEBRE LES PROPIETATS SUPERFICIALS DE L’OBJECTE EN LA SEvA TOTALITAT. I SOTMETRE’L A L’ExPERIÈNCIA DELS NOSTRES RECEPTORS MéS SENSIBLES AL TACTE, EN ESPECIAL LES MUCOSES I ELS CAPCIRONS DACTILARS.” JOhN NAISBITT
L’ABS Centelles destaca...
Com a ceramista, he pogut experimentar amb
les mans. Treballant, fent tallers amb fang durant
anys, sempre m’ha semblat que és molt important
la manipulació de materials plàstics.
L’estimulació cutània és essencial per al correcte
desenvolupament orgànic i psicològic de la
persona. Tota estimulació sensorial produeix un
creixement neurològic i accelera el procés de
mielització del cervell i del sistema nerviós.
el tacte i els nens Amb el sentit del tacte, el nen petit descobreix
on acaba el seu cos i on comença el món
exterior. Si treballem el sentit del tacte
estarem contribuint al seu aprenentatge
emocional, a la relació amb el món i amb els
altres, i a la comunicació.
Els llavis i les mans són dos punts amb especial sensibilitat al tacte
modelar per estimular el tacteEl modelatge és un procés additiu. A diferència
d’altres procediments plàstics com la talla, on
la forma s’aconsegueix amb el tall, el buidat
o polit..., amb aquest podem afegir o treure
material al nostre gust, mentre treballem les
formes lliurement.
El modelatge és un procediment plàstic que
estimula el tacte. A partir d’un material tou
i mal·leable (pasta), podem experimentar,
construir, crear formes amb una gran llibertat
d’expressió i afavorir la creativitat.
Mar Gallardo
programa interactiu“Nens en moviment” va una mica més enllà
del que es feia fins ara per prevenir el so-
brepès i l’obesitat. És un programa interac-
tiu per als nens i les famílies (en dos grups
separats). A més de la dieta, la informació
dietètica i els consells d’activitat física, tots
aprenen a estar més àgils i
saludables: juguen, es co-
muniquen i s’ajuden mú-
tuament (diem que és com
pertànyer a un club).
El programa té molt en
compte els aspectes emo-
cionals, i aquesta és proba-
blement la clau de la seva
eficàcia. Procura afavorir
el desenvolupament de les
qualitats pròpies dels nens
per millorar la confiança,
“nens en moviment” arriba a l’atenció primària vallcarca – sant gervasi
comParteiX les teves eXPeriÈncies!
ES TRACTA D’UN PROGRAMA PER A LA PREvENCIÓ DE L’OBESITAT EN ELS NENS qUE hI TENEN TENDÈNCIA.
Deu fer ja cinc o sis anys que va néi-
xer al Departament d’Endocrinolo-
gia de la Vall d’Hebron un sistema
per reduir el sobrepès en els nens, amb tant
d’èxit com per formar altres professionals
amb la finalitat d’aplicar-lo en molts cen-
tres sanitaris. L’equip de Pediatria ha fet la
formació i durant el darrer trimestre del
2010 ha impartit el primer programa.
Volem compartir aquest po-
ema que una de les nostres
pacients ens ha fet arribar
sobre la seva metgessa de família. Els
metges de família i els professionals
d’infermeria dels nostres centres
són per a tots vosaltres la primera
porta d’accés al sistema sanitari, i
entre les seves característiques prin-
cipals destaquen la seva proximitat i
la seva dedicació, des del respecte a
la dignitat de les persones.
la visió positiva de les persones i les coses,
i el descobriment de les moltes coses bones
que hi ha a la vida i que poden aconseguir
amb una mica d’esforç.
Les reunions són setmanals, d’una hora i
mitja de durada i en total són onze sessi-
ons que es realitzen a l’Edifici Pedraforca.
El primer grup ha estat un èxit i ja estem
preparant una segona edició del programa.
El programa procura afavorir el desenvolupament de les qualitats pròpies dels nens
Equip de PediatriaAtenció Primària Vallcarca – Sant
GervasiSi voleu compartir amb nosaltres algun escrit o qualsevol altre tema no dubteu a fer-nos arribar un correu electrònic a la següent adreça [email protected], o bé per correu normal a l’atenció de la revista Fer Salut.
La doctora tiene una larga lista de admiradoresa los que siempre nos duele algo.Ella cuida de todos con ternura,como si hubiéramos de durar para siempre.
Al tiempo de abrir la puerta del consultorio,mis dolores se esconden debajo de su mesay tardan días y días en alcanzar mi espalda.Le digo que me canso si ando mucho,“hija, es que ya tienes una edad, administra tu tiempo” (ella ama la medicina pero también la lógica).
No sé qué hace la doctora con tantos dolores de cuerpos y de almascomo tiene debajo de la mesa.Tal vez, cuando termina la consultaabre la ventana y los fustiga con bríopara que se los lleve el aire de la tarde,cuando las calles se vacían por fin de jubilados.
Pilar Plaza Arnaiz
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
el nostre centre, en congressosEL NOSTRE CENTRE hA TINGUT UNA PRESÈNCIA MOLT ACTIvA EN CONGRESSOS NACIONALS I INTERNACIONALS, TANT PEL qUE FA A L’ASSISTÈNCIA COM PEL qUE FA A LA PARTICIPACIÓ I ORGANITzACIÓ.
Martin Álvarez R, yrla Figueras R, Martínez •
Palli L, Dalfo Pibernat A, Beza Fredes
M, Campiñez Navarro M. Adolescente e
hipertensión. III Congreso Clínico semFYC en
Cardiovascular. Bilbao 2010. Comunicación
oral. 2º Premio mejor comunicación oral.
Gironés Sainz M, Beza Fredes M, Martinez •
Palli L, Alexis Tena A, Iribarne Serra T,
Martin Álvarez R. Bradicardia y demencia. III
Congreso Clínico semFYC en Cardiovascular.
Bilbao 2010. Comunicación oral.
Alexis Tena A, Martinez Palli L, Gironés •
Sainz M, Casablanca Figueras S, Iribarne
Serra T, Martin Álvarez R. Hipertensión
arterial y trastorno de ansiedad. III Congreso
Clínico semFYC en Cardiovascular. Bilbao 2010.
Comunicación póster.
Perula de Torre L, Arbonies Ortiz J, •
Bosch Fontcuberta J, Boveda Fontan J,
Campiñez Navarro M, Barragan Brun
N. Eficacia de la entrevista motivacional
en pacientes con dislipemia atendidos en
consultas de Atención Primaria (estudio
DISLIP-EM.) III Congreso Clínico semFYC en
Cardiovascular. Bilbao 2010. Comunicación
oral. 1er. Premio de la mesa Proyecto
innovadores en Atención Primaria.
Campiñez Navarro M• . Ponente del taller
“Habilidades en psicoterapia. Una necesidad
para médicos de familia”. XXI Congreso Nacional
de Entrevista Clínica y Comunicación Asistencial.
Logroño 2010.
Campiñez Navarro M. • Ponente del taller “Taller
avanzado de entrevista motivacional. Feedback”.
XXI Congreso Nacional de Entrevista Clínica y
Comunicación Asistencial. Logroño 2010.
Martinez García E.• “Salut a l’escola bressol”.
Establecer relaciones entre pediatras y docente
para promocionar la salud em las primeras
etapas educativas. XII Encuentro Nacional del
Programa de Actividades Comunitarias en
Atención Primaria (PACAP Illes Baleares 2010).
Presentación póster.
Bravo Mateo C.• “La Actividad grupal como
medio para optimizar recursos y una alternativa
a la intervención individual”. XII Encuentro
Nacional del Programa de Actividades
Comunitarias en Atención Primaria (PACAP Illes
Balears 2010). Presentación póster.
III CONGRESO CLíNICO SEMFyC EN CARDIOvASCULAR
xxI CONGRESO NACIONAL DE ENTREvISTA CLíNICA y COMUNICACIÓN ASISTENCIAL
xII ENCUENTRO NACIONAL DEL PROGRAMA DE ACTIvIDADES COMUNITARIAS EN ATENCIÓN PRIMARIA
30 CONGRESO DE LA SOCIEDAD ESPAñOLA DE MEDICINA DE FAMILIA y COMUNITARIA
xvII CONGRéS DE LA SOCIETAT CATALANO-BALEAR DE GERIATRIA I GERONTOLOGIA
16Th WONCA EUROPE CONFERENCE xxIv CONGRESO NACIONAL DE LA SOCIEDAD ESPAñOLA DE PEDIATRíA ExTRAhOSPITALARIA y ATENCIÓN PRIMARIA
Martin Álvarez R. • Ponencia oral en la mesa
sobre Innovación en Atención Primaria. 30
Congreso de la Sociedad Española de Medicina
Familiar y Comunitaria (semFYC). Valencia 2010.
Jiménez R. • Moderadora en la mesa debate
sobre “Controversias en educación sexual en
la adolescencia”. 30 Congreso de la Sociedad
Española de Medicina Familiar y Comunitaria
(semFYC). Valencia 2010.
Cibrian S.• Ponente en la mesa sobre nuevos
retos, nuevas soluciones en desarrollo
profesional continuo. 30 Congreso de la
Sociedad Española de Medicina Familiar y
Comunitaria (semFYC). Valencia 2010.
Soriano Palacios N, Brotons Cuixart C, •
Moral Peláez I, Altes Caïs A, vàsquez Senan
A, Calderó Solé M. Calidad de vida en los
pacientes con ictus y AIT atendidos en Atención
Primaria. Comunicación oral. 30 Congreso de
la Sociedad Española de Medicina Familiar y
Comunitaria (semFYC). Valencia 2010.
Campiñez Navarro M. • Ponente en la mesa
“Motivacional interviewing in primary care:
quick start guide”. 16th WONCA EUROPE
CONFERENCE. Málaga 2010.
Cibrian S. • Moderadora de “Oral Presentation
Session 39: Management and quality
assurance”. 16th WONCA EUROPE
CONFERENCE. Málaga 2010.
Casademont Pou R, Martí I, Martinez •
E, Serrano C, Portella A, Minguell R.
La importancia del pediatra de atención
primaria en el seguimiento de la cardiopatía
congénita como patología en evolución. XXIV
Congreso Nacional de la Sociedad Española
de Pediatría extrahospitalaria y Atención
Primaria. Murcia 2010. Presentación póster.
Martinez E, Portella A, Casademont Pou •
R, Martí I, Minguell R. Serrano. “Salut a
l’escola bressol”. Establecer relaciones entre
pediatras y docentes para promocionar
la salud infantil. XXIV Congreso Nacional
de la Sociedad Española de Pediatría
extrahospitalaria y Atención Primaria. Murcia
2010. Comunicación oral.
Martí I, Serrano C ,Casademont Pou R, •
Martínez E, Pérez J, Portella A, Minguell R.
Problemas de salud en niños adoptados. XXIV
Congreso Nacional de la Sociedad Española
de Pediatría extrahospitalaria y Atención
Primaria. Murcia 2010. Presentación póster.
Parer Farell M, Martin Álvarez R, Rochera •
O, Bravo C, Dalfo A, Beza M. La conciliació
de les necessitats de salut dels ancians
fràgils després de l’alta hospitalària. Tasca de
l’Atenció Primària. XVII Congrés de la societat
Catalano-Balear de Geriatria i Gerontologia.
Vic, octubre 2010. Comunicació oral.
Parer Farell M, Martin Alvarez R, Rochera •
O, Bravo C, Dalfo A, Beza M. Els nostres
pacients fràgils s’atenen al seu domicili. Nova
experiencia de gestió i millora de l’atenció
a la fragilitat. XVII congrés de la societat
Catalano-Balear de Geriatria i Gerontologia.
Vic, octubre 2010. Pòster.
quesada Courceiro x.• Diversificando caminos:
del término limitaciones al término posibilidades.
XII Congreso de secretariado médico y
administrativos sanitarios. Torremolinos, octubre
2010. Comunicación oral.
Marques E, Cañabate R. • Nuevas formas de
comunicación con el usuario. Congreso de la
asociación española de secretariado médico y
administrativos de la salud. Málaga. Octubre
2010. Comunicación oral.
Iv JORNADA D’INNOvACIÓ EN ATENCIÓ PRIMÀRIA
Parer Farell M, Martin Álvarez R, Rochera •
O, Bravo C, Dalfo A, Beza M. La unitat
d’atenció domiciliària. Nova experiencia de
gestió de l’atenció a la fragilitat. IV Jornada
d’innovació en Atenció Primària. Innovació
en l’àmbit assistencial i en noves tecnologies.
Barcelona 2010. Pòster.
Martinez E, Portella A, Casademont Pou •
R, Martí I, Minguell R. Serrano. “Salut a
l’escola bressol”. “La salut a l’escola bressol”. IV
Jornada d’innovació en Atenció Primària. IV
jornada d’Innovació en l’àmbit assistencial i en
noves tecnologies. Barcelona 2010. Pòster.
xx CONGRESO DE LA SOCIEDAD ESPAñOLA DE MEDICINA DE LA ADOLESCENCIA
Jiménez Leal R, Pérez Gañán J, Blasco •
Trabado T, Portella Serra A. “El teu blog jove”,
acercando la primaria a los adolescentes. XX
Congreso de la sociedad española de medicina
de la adolescencia. Salou. Abril 2010. Póster.
CONGRESO NACIONAL DE LA SOCIEDAD ESPAñOLA DE ATENCIÓN AL USUARIO DE LA SANIDAD
Jover N, Tejero E, quesada x, Castro R. • Manual
de estilo. Congreso de la Sociedas Española de
atención al usuario de la sanidad. SEAUS. Gran
Canaria. Mayo 2010. Comunicación oral.
xII CONGRESO A.E.S.M.A.S
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
poble-sec per a tothom:Fomentem la convivÈncia i la inclusió social dels veïns
pla comunitari poBle-secPoble-sec per a Tothom participa intensament
en una altra estratègia gestionada per la Coor-
dinadora d’Entitats del Poble-sec, el que s’ano-
mena el Pla Comunitari del barri, “l’objectiu
del qual és unir esforços de tothom per trans-
formar la realitat de la comunitat, afavorir la
convivència veïnal en la diversitat, i així evitar
l’exclusió social”.
I és que aquest pla és una realitat gràcies a
moltes entitats, veïns i veïnes i professionals
del Poble-Sec que es reuneixen un cop al mes
per intercanviar informació i continuar treba-
llant conjuntament. Una de les entitats que en
forma part és l’EAP Poble-sec, que fonamen-
talment detecta i informa d’aquells pacients
que necessiten ajuda i assistència més enllà de
la visita rutinària al centre mèdic.
Els projectes de Poble-sec per a Tothom van dirigits a tots els segments de la població
infinitat d’activitatsPoble-sec per a Tothom, dintre del seu Pla
d’Acollida, té en funcionament múltiples acti-
vitats per fomentar la participació de la gent
del barri. Per una banda, l”Olla barrejada” (en
col·laboració amb el projecte “A taula” del CC
El Sortidor), on un cop al mes una persona
cuina un plat i l’explica a la resta. Per l’altra,
el “Mou-te per la interculturalitat”, un cicle de
música en què es poden escoltar propostes
sonores del món; i el curs “En forma de dona”
que s’imparteix dos dies a la setmana i s’adreça
només al gènere femení. Així, a través de l’es-
port moderat, les dones fan exercici, es relaci-
onen i amplien la seva xarxa social.
Però les activitats de Poble-Sec per a Tothom
traspassen els límits del seu barri, per exemple
amb “La cuina del món”. Es tracta d’un projecte
del districte de Sants-Montjuïc que consisteix
en una formació en cuina que finalitza amb
una mostra gastronòmica on es preparen
4.000 racions de menjar.
L’entitat també gestiona el projecte de la Direc-
ció d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona
“Sessions informatives d’acollida” en quatre
districtes de la ciutat: Sants-Montjuïc, Les Corts,
Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia. En aquestes xerra-
des s’explica què és Barcelona, els drets i deures
dels seus ciutadans i com funciona la ciutat.Poble-sec per a Tothom, àrea social de
la Coordinadora d’Entitats de Poble-sec
de Barcelona, va néixer l’any 2002 amb
l’objectiu de “fomentar la convivència i afa-
grames que tenen en marxa “ajuden a pal·liar
les necessitats de les persones que des d’altres
estaments no s’arriben a treballar, sempre uni-
ficant esforços i no duplicant tasques”.
I és que Poble-sec per a Tothom és un referent
social al barri, ja que les seves línies principals
d’actuació van dirigides a infants, població
adulta i gent gran.
A través del projecte “Espai de la infància”,
un espai socioeducatiu, l’entitat es fa càrrec
dels més petits, i mitjançant el Pla d’Aco-
llida s’ofereixen infinitat de serveis per als
adults. Propostes que van des de cursos de
català i castellà fins a l’assessorament so-
ciolaboral, psicològic i jurídic. Dedicat als
més grans, estan desenvolupant el projecte
“Acompanyament a la gent gran”, que atén
les persones amb poca mobilitat i que no
poden sortir de casa.
apostar per la qualitatAmb 9 tècnics i més de 30 voluntaris, Poble-
Sec per a Tothom “fa un treball a petita escala”.
Això és el que respon Celdà quan se li pregun-
ta de quina manera difonen totes les activitats
que porten a terme. Assegura que “malaura-
dament no els fa falta gaire publicitat” perquè
acostumen a tenir les places més que cobertes
i que amb més recursos podrien ampliar l’ofer-
ta, però que en cap cas “volen perdre qualitat”.
Amb un fort arrelament i acceptació dins del
barri, Poble-sec per a Tothom encara el futur
amb il·lusió i amb una gran dosi de realisme.
I és que el seu objectiu principal en aquests
temps de crisi és “mantenir-se com fins ara”.
És a dir, l’entitat prioritza poder continuar
donant els mateixos serveis i a la mateixa
gent, en comptes de plantejar-se “grans crei-
xements”. Tot i això, Celdà aclareix que ells no
marquen les pautes, sinó que “les marca la
propia realitat del barri”.
Jèssica Celdà, coordinadora de l’entitat
Part de l’equip de treball
de Poble-sec per a Tothom
L’ENTITAT SOCIAL PROMOU, A TRAvéS DE METODOLOGIES COMUNITÀRIES, LA RELACIÓ ENTRE LES DIFERENTS CULTURES, PERò SOBRETOT TREBALLA PERqUÈ TOThOM TROBI EL SEU LLOC A LA SOCIETAT. I COM hO FA? ENS hO ExPLICA LA SEvA COORDINADORA, JÈSSICA CELDÀ.
vorir la inclusió social dels veïns i veïnes del
barri mitjançant metodologies comunitàries”.
Això ho explica Jèssica Celdà, coordinadora
d’aquesta iniciativa, que afegeix que els pro-
com els identifiquem?
els visuals
Són persones que donen prioritat a “el que
es veu”, diuen coses com: “mira...”, “neces-
sito que m’aclareixis el teu enfocament
sobre...”, “a simple vista”, “està ben vist”, “és
un regal pels ulls”, “ja veurem”, etc. Parlen
ràpid i alt, generalment comencen una frase
i abans d’acabar passen a una altra; van pi-
cant diferents coses sense acabar les idees.
Necessiten ser mirats quan els estem parlant
o quan ho fan ells, és a dir, han de veure que
se’ls està prestant atenció. En general són
persones amb
molta energia,
sempre estan
fent alguna
cosa i la seva
imatge és molt
important, per
tant solen anar
ben arreglats.
els auditius
Al comunicar-se són els que utilitzen
paraules com “em va fer clic...”,” escol-
ta’m...”, “em sona...”, “va cridar l’atenció”,
“va fer-se el sord”, “digues-m’ho paraula
per paraula”, o sigui patrons lingüístics
que descriuen el perfil auditiu. Són els que
necessiten un “aha...”, ”mmm...”, és a dir,
una comprovació auditiva que els doni
la pauta que l’altre està amb ells, que els
presta atenció. Tenen un ritme intermedi,
són més profunds, tranquils i sedentaris
que els visuals, no solen cridar l’atenció i
en el seu discurs cuiden molt el que diuen,
per tant, els agrada llegir per tenir un bon
domini del llenguatge oral.
LINGÜíSTICA
Tot i que cap persona és cent per cent
visual, auditiva o cinestèsica, també es
cert que quan ens comuniquem el nostre
discurs presenta un patró lingüístic pre-
ferent. Una gran majoria de vegades, no
sols no ho tenim en compte, sinó que a
més estem convençuts que l’altre utilitza
el mateix patró que nosaltres.
Si el que volem és que la nostra comuni-
cació sigui efectiva —i per tant que l’inter-
locutor entengui el nostre missatge— ens
serà útil tenir en compte dues coses:
a) Utilitzar els tres canals simultània-
ment (sobretot quan parlem en grups,
per garantir-nos que arribem al màxim
de persones).
b) Identificar el canal preferent de l’in-
terlocutor, per prioritzar-lo (sobretot
en converses dos a dos).
Tots tenim un patró lingüístic preferent: visual, auditiu o cinestèsic
comunicar-se amb eFicàcia
A qUI NO LI hA PASSAT MAI D’ESTAR PARLANT DURANT UNA LLARGA ESTONA AMB UNA PERSONA I TENIR LA SENSACIÓ qUE NO L’ESTÀ ENTENENT DE RES?
Aquest tipus de situacions, la PNL (pro-
gramació neurolingüística) les justifica
mitjançant la comunicació amb patrons
lingüístics diferents; seria com estar sintonit-
zats a una ràdio però amb diferents freqüèn-
cies. Però abans d’aprofundir en el tema, una
petita introducció sobre què és això de la PNL i
el significat de les seves sigles.
programacióImaginem-nos per un moment que quan nai-
xem, el nostre cervell fos com un disc dur com-
pletament buit, i que al llarg de la vida, se’ns
hi anessin posant programes: uns de manera
automàtica, d’altres que ens instal·lem nosal-
tres mateixos, alguns altres que rebutgem o
que modifiquem, però al cap i a la fi, progra-
mes. Un cop estan instal·lats i funcionen, ens
oblidem d’ells deixant a les seves mans la major
part de les nostres conductes i accions consci-
ents i inconscients. Tenim programes per tot:
per rentar-nos les mans, per conduir, fins i tot,
per enfadar-nos.
Els programes son conseqüència dels apre-
nentatges de les nostres experiències reals
o construïdes a partir d’uns filtres. El filtre
més primari, és el dels cinc sentits: seria com
portar unes ulleres “especials”, que ens fan
construir el nostre particular mapa de la rea-
litat: el nostre cervell rep contínuament tanta
informació a través dels sentits que tot el que
un veu, escolta, sent, tasta i toca, es veu obli-
gat a “filtrar-ho” per quedar-se amb una part,
que serà la que li resultarà útil en un futur. Un
exemple d’això, el trobem en la capacitat au-
ditiva que tindria una mare de filtrar els sons
per tal de percebre el plor del seu fill entre
una multitud.
El format que utilitzem per guardar els pro-
grames seria com comparar-ho amb el Word,
l’Excel o l’Acces de l’Office. Dels cinc sentits, un
d’aquests el transformem en el preferit i, per
tant, el farem servir amb més freqüència per
guardar les nostres experiències i fer-ne pro-
grames, que després utilitzarem. D’això en diem
canal preferent, i n’hi ha tres: quan el que prin-
cipalment guardem de les nostres experiències
siguin imatges, el canal predominant serà el
visual (V); quan guardem sons, parlaríem del
canal auditiu (A), i per últim, quan el que ens
quedem són sensacions corporals, olors o gus-
tos, estarem parlant del canal cinestèsic (C).
neuroEls programes utilitzen l’arquitectura de la neu-
rologia per emmagatzemar-les i manifestar-se,
en forma de circuits neuronals.
Un dels motius pels quals no ens entenem és perquè utilitzem patrons lingüístics diferents
els cinestèsics (inclou l’olor, el gust, el
tacte i la resta de sensacions)
Parlen sense presses i fan servir paraules
com “em sento de tal manera...”, ”em va
posar la pell de gallina...”, “em fa pudor
aquest projecte...”, “és un bàlsam per l’es-
perit”, “van entrar en una discussió acalo-
rada”, ”aquella persona és un martiri”, etc.;
tot és a través de sensacions.
Tenen molta capacitat de concentració i són
els que més contacte físic necessiten. Són
els que ens donen un copet a l’esquena i ens
pregunten “com estàs?”. A més són els que
se sentiran atesos si t’interesses per alguna
de les seves sensacions.
Són tranquils, relaxats i sensibles. Se’ls pot
reconèixer ràpidament per com s’arreglen,
perquè solen vestir còmodes, la moda no
els interessa, però sí que els acostumen a
agradar els bons menjars. Les activitats
preferents són totes les que estan relacio-
nades amb el tacte, el gust i l’oïda.
canal predominant
A partir d’ara, si no t’agrada la sensació
d’estar parlant en freqüències diferents,
posa l’atenció en el canal que predomina en
l’altre i qüestiona’t com pots modificar els
teus patrons per enriquir la vostra comuni-
cació, perquè com diu la PNL: “Si continues
fent el mateix... obtindràs més del mateix”.
Nani Díaz-PavónEconomista de la SalutMàster-trainer en PNLCoach d’Organitzacions
consells bàsics i senzills Evitar el mal d’esquena és fàcil, només heu de seguir les següents recomanacions en el
vostre dia a dia:
Dormir és una de les activitats més importants per a la nostra salut, perquè és el •
moment en què podem descansar. Ens passem moltes hores al llit i, per això, és
important adoptar una bona postura, procurar canviar de matalàs cada cert temps,
dormir de costat, en posició fetal i evitar al màxim dormir cap per avall. A més, es
recomana aixecar-se lentament del llit.
quan caminem, hem de mantenir una bona postura: anar rectes, amb el cap alt, •
calçar sabates còmodes (evitar l’ús de talons alts) i evitar la càrrega de pes, com
per exemple, maletins, motxilles...
quan treballem, és important adoptar una bona postura davant l’ordinador: seure •
amb el cap i el coll rectes, situar la pantalla de l’ordinador a l’alçada dels ulls,
recolzar el tronc a l’espatllera de la cadira i mantenir els peus a terra. La cadira ha
de proporcionar llibertat de moviments per aconseguir una postura confortable.
A l’hora de carregar pes, és important fer-ho amb compte: doblegar els genolls •
(mai l’esquena) i aixecar l’objecte a prop del cos, fins a l’alçada del pit. A més, la
càrrega que aixequem ha de ser adequada a la nostra edat i pes.
Una bona hidratació ajuda a evitar possibles lesions, per això s’aconsella beure •
molta aigua.
El mal d’esquena és un problema de salut molt freqüent que afecta el 90% de la població en algun moment de la seva vida, especialment la gent gran, les dones embarassades i les persones que realitzen treballs físics de manera habitual.
Entre les principals causes d’aquest
trastorn destaca el mal funciona-
ment de la musculatura de l’esquena
i la influència de determinats factors de
risc, com per exemple, fer esforços o seure
i dormir en postures incorrectes.
L’esquena ha de ser sòlida per poder aguan-
tar el pes del cos, protegir la medul·la espi-
nal i mantenir estable el centre de gravetat.
Cal evitar tant com es pugui que la musculatura de l’esquena hagi de treballar i fer sobreesforços
és fonamental practicar exercici físic moderat per enfortir la musculatura
Prevenir el mal d’esQuena
Begoña Ichazo
Cap d’Infermeria
EAP | Sardenya
La columna vertebral està formada per 33
vèrtebres que, si s’observen per davant, es
veuen perfectament alineades; en canvi,
si es miren de perfil, formen unes corbes.
Això permet que la columna sigui molt
resistent a la càrrega aplicada en direc-
ció vertical. Per aquest motiu, en alguns
països era tradicional —i encara ho és—
transportar la càrrega damunt del cap. Si-
gui com sigui, cal evitar tant com es pugui
que la musculatura de l’esquena hagi de
treballar i fer sobreesforços.
l’eXercici Físicmantenir-se actiu físicament •
és decisiu per reduir la càrre-
ga de l’esquena. és fonamental
practicar exercici físic moderat
per enfortir la musculatura. Es
recomana, doncs, practicar es-
ports que ajudin a desenvolupar
una musculatura compensada,
com fer fúting en una superfí-
cie plana i amb el tronc recte o
nedar, ja que la natació és una
de les activitats més eficaces,
sobretot en les modalitats de
crol i esquena. Abans i després
de cada exercici és important
fer estiraments per relaxar la
musculatura.
En canvi, cal evitar els esports •
que sotmetin el cos a vibraci-
ons, que impliquin moviments
bruscos, i els que obliguin a
adoptar postures de flexió, com
per exemple, el tennis, el fut-
bol, l’esquaix, el golf o l’equi-
tació. En qualsevol cas, es re-
comana consultar el metge.
Al concert de Nadal hi va participar
la Coral El Llac del Casal i un grup
infantil de músics de l’EAP Sardenya
que, els mesos previs al concert, van assajar
setmanalment el repertori, i cal destacar que hi
van treballar de valent. L’orquestra, la va dirigir
Antoni Alburquerque Subirats, que va adaptar les
partitures al nivell i a l’instrument de cada nen i
va fer que els participants estiguessin engrescats
en tot moment.
A principis d’any, membres de l’equip vam
decidir promoure la creació d’un espai on
els usuaris esdevinguessin membres actius
del nostre centre. S’inicia el projecte convocant una
primera reunió, convidant sis usuaris del centre a
formar part d’un grup de treball amb l’objectiu
de fomentar la participació d’aquests usuaris en
la millora de la qualitat assistencial, i és així com
neix el primer Comitè d’Usuaris de l’EAP Sardenya.
Durant aquest darrer any, el Comitè s’ha reunit en
diferentes ocasions en què hem creat espais de
diàleg entre usuaris i professionals del centre.
Un dels objectius principals durant la primera reunió
del Comitè va ser el recull d’opinions de la gent del
barri, pel que fa a aspectes de millora o de queixa,
per tal de donar una millor qualitat assistencial.
Darrerament també hem participat conjuntament
en les diverses activitats relacionades amb el 10è
aniversari del centre, com la caminada popular, la
festa infantil i el concert de Nadal al Casal de Gent
Gran. Amb tot això, creiem que l’atenció comunitària
és un element bàsic en l’Atenció Primària i en el
treball dels professionals de la salut.
L’experiència està representant per a nosaltres una
oportunitat per créixer com a equip i donar un millor
servei. És per això que estem animats per seguir
engegant nous grups que ens permetin conèixer les
opinions dels nostres usuaris.
concert de nadal Pel 10È aniversari de l’eap sardenya
comitÈ d’usuaris El diumenge 19 de desembre, amb motiu del 10è aniversari de l’EAP Sardenya, es va oferir un fantàstic concert de Nadal al Casal de Gent Gran del Baix Guinardó.
Des de l’EAP Sardenya, existeix el convenciment que la participació dels ciutadans en el sistema sanitari és un component essencial per al seu bon funcionament.
ampli repertori musicalEl repertori del concert va
constar de peces que va cantar
únicament la coral, d’altres tocades
exclusivament pels nens, i d’un
conjunt de nadales en què va
participar tothom (incloent-hi el
públic). Com a cloenda es van bufar
les espelmes del pastís per celebrar
aquest 10è aniversari. Des de l’organització
volem agrair especialment l’esforç
del director, dels músics i de la
Coral, sense oblidar el Casal, que
ens va cedir el local, tant per als
assaigs com per al concert.
Va ser una experiència molt
enriquidora que esperem que es
pugui repetir amb qualsevol altre
motiu i en un futur proper.
Moltes gràcies a tots!
Violí: Isabel i Andrea
Viola: Katia
Teclat: Maria i Júlia
Flauta travessera: Ariana
Clarinet: Núria
Trombons: Roger i Josep
Percussió: Marta, amb el suport del seu
pare, en Francesc
Lydia OrselliCap d’Atenció a l’Usuari
EAP | Sardenya
Laia Menero Treballadora social
EAP | Sardenya
“Esperem continuïtat en l’encert de la gestió de l’EAP”Ja fa deu anys de la inauguració de l’EAP Sardenya. Aquest projecte d’aleshores s’ha convertit amb el pas dels anys en una realitat gràcies al rigor, serietat i sacrifici de tots els professionals que hi han dedicat el seu treball.En aquesta trajectòria s’han hagut de superar els problemes que el mateix sistema sani-tari públic comporta. La qualitat assistencial és alta en tots els departaments: metges de família, pediatria, infermeria, odontologia i administració, i es reconeix l’esforç que això ha comportat per aconseguir una progressió favorable en l’atenció a l’usuari.Experiència satisfactòriaLa meva experiència, com la majoria dels usuaris de l’EAP Sardenya, és satisfac-tòria. Estem segurs que tots els professionals de la plantilla posen tot el seu interès a superar-se. És fins a cert punt comprensible que, en un col·lectiu de 25.000 persones, es produeixin algunes queixes, que em consta que són ateses al més aviat possible i de forma personalitzada. També hi ha suggeriments que s’estudien per si són vàlids per millorar substancialment l’atenció a l’usuari.
Hem d’agrair a tots els professionals el que s’ha aconseguit fins ara, felicitar-los pels deu anys transcorreguts i que el començament d’aquesta nova dècada sigui una con-tinuïtat en l’encert de la seva gestió. Els bons resultats assolits fins avui poden veure’s afectats per la crisi que patim, i per això el repte és important i cal afrontar-lo amb professionalitat, per aconseguir una immillorable qualitat en l’atenció a tots els usuaris del nostre EAP Sardenya.
Sr. Pedro Pons Membre del comitè d’usuaris
D’esquerra a dreta: Sr. Pedro Pons, Sr. Francesc x. Barrachina, Sr. Lluís Guitart, Laia Menero (treballadora social), Tony Fernández (Atenció a l’Usuari), Elisabeth Moreno (Atenció a l’Usuari) i Lydia Orselli (cap d’Atenció a l’Usuari).
Carme PalasíPediatra
EAP | Sardenya
nandu jubanY, cuiner Reinventant la cuina tradicional
LI AGRADA INNOvAR I FER vIURE ExPERIÈNCIES CULINÀRIES ÚNIqUES ALS SEUS COMENSALS. DES DELS DIvUIT ANyS qUE EL CUINER NANDU JUBANy ESTÀ vINCULAT AL MÓN DE LA CUINA, UN UNIvERS qUE LI PERMET POTENCIAR AL MÀxIM ELS CINC SENTITS.
Li agrada innovar i fer viure experiències culinà-ries úniques als seus comensals. Des dels divuit anys que el cuiner Nandu Jubany està vinculat al món de la cuina, un univers que li permet poten-ciar al màxim els cinc sentits. Ha cuinat a Madrid, Euskadi i Catalunya, i enguany ha celebrat el 15è aniversari de Can Jubany, el restaurant on fa de xef. Una tra-jectòria plena de bon gust i detalls saborosos, que recentment s’ha vist guardonada amb el premi Restaurant de l’Any que atorga l’Aca-dèmia Catalana de Gastronomia. Per a ell, la cuina és una font per expressar la diversitat de sensacions que els cinc sentits ens ofereixen. Començant per la textura de cada ali-ment, passant per les aromes de cada creació culinària, el so que determinades composicions fan quan les degustem, la presentació de cada plat, i finalment, el sentit més important per als cuiners: el gust.
La cuina: un joc creatiu i científic!Jubany ens diu que cuina i ciència es barregen dins l’univers dels fogons. Havent impartit unes sessions magistrals al curs Science&Cooking de la Universitat de Harvard, el xef de Monistrol de Calders explica que “la ciència pot ajudar moltís-sim a fer-nos adonar de com podem potenciar els cinc sentits a l’hora de crear un plat. A la cuina hi tenen lloc un munt de processos químics i fem
ciència, mentre cuinem. Per exemple quan utilit-zem el nitrògen per canviar l’aparença i textura d’un aliment i fer una esferificació”.I com que cuinar i menjar és un regal per als sen-tits, cal conèixer com potenciar sabors, sorpren-dre als amants de la bona cuina i treure el màxim partit del binomi ciència-cuina. “La ciència ens explica perquè tenen lloc determinats fenòmens, i si n’entenem els processos podrem sorprendre més els nostres sentits”.La creativitat, doncs, és també fonamental en aquest procés. “Cal ser creatiu per divertir al co-mensal. Volem crear experiències úniques, com per exemple, un còctel que està glaçat, que es menja amb els dits i que quan ens el posem a la boca es fon i fa que treguem fum per la boca o el nas”, explica el cuiner. Es tracta de sorprendre. La innovació i reinvenció dels plats tradicionals amb ingredients genuïns i aliments de proximitat són els principals punts forts de la cuina de Nan-du Jubany. Però, quins són els reptes de futur, ara que comencem un nou any? “A la llarga ens agra-daria obrir un restaurant de tapes a Barcelona”. Deliciosa proposta, doncs, per anar fent boca.
“La ciència pot ajudar moltíssim a fer-nos adonar de com podem potenciar els cinc sentits a l’hora de crear un plat”
EAP vIC Passatge Pla del Remei, 10-12Tel. 93 883 34 4308500 Vic (Barcelona)www.eapvic.org
Som més a prop, connecta’t amb nosaltres. Aprofita els avantatges de la web!
Pregunta’ns, informa’t i posa’t al dia a la web: www.eapvic.org
Què us agradaria trobar a la nostra web? Feu-nos arribar els vostres suggeriments!
Trobareu nous serveis a la nostra web. Us anirem informant puntualment
de tot plegat!
visita la nostra web!
-
Com la majoria ja sabeu, la
Dra. Busquets fa més d’un
any que està fent l’horari
complert a pediatria per cobrir
absències de companys.
Darrerament hem tingut
professionals en excedència o
de baixa i ella ja ha estat referent de moltes
famílies. Fins i tot, molts de vosaltres l’heu
sol·licitat com a metge habitual dels vostres
fills. Ara això serà possible, ja que s’incorpora
com a metge de pediatria amb assignació de
pacients. I això què vol dir? Doncs que aquells
que voluntàriament desitgeu que sigui la
reestructuració a pediatria
Tot l’equip de professionals de
pediatria (metges i infermeres)
i el personal de programació
esperem que aquests canvis siguin
beneficiosos per la població i
aprofitem per recordar-vos que també
disposem d’una web (www.eapvic.org) i un
correu personal de cada professional (el
podeu trobar a la web) per poder fer les
consultes o els suggeriments que cregueu
necessaris.
Gràcies per la confiança dipositada
en nosaltres.
Els horaris dels pediatres canviaran lleugerament per poder donar més cobertura a aquest servei
pediatra titular dels vostres fills,
ens ho comuniqueu a recepció
i accedirem a fer el canvi.
La incorporació de la
Dra. Busquets implicarà
també algun altre canvi
organitzatiu que ens afecta
a tots. D’entrada, els horaris dels
pediatres canviaran lleugerament per tal
de poder donar més cobertura a aquest
servei. Internament, intentarem
organitzar-nos per poder
oferir una àmplia possibilitat
d’escollir la visita concertada,
fer seguiments, revisions, etc.
sense oblidar en cap moment
la demanda espontània si és
necessària. No deixarem de
comptar amb la col·laboració i reforç
d’altres professionals en moments més “crítics”
o de més demanda; però la
nostra prioritat és que siguin
els professionals titulars
de pediatria els que
visitin els nens.
els trastorns d’ansietat poden ser de diferents tipus:
Crisis d’angoixa:• episodis de por i ma-
lestar intensos amb palpitacions, sudo-
ració, tremolor, sensació d’ofec i opres-
sió toràcica.
Agorafòbia:• ansietat en llocs o situaci-
ons d’on pot ser difícil escapar o rebre
ajuda, com cues, multituds, autobús o
metro, i estar sol fora de casa.
Fòbia específica: • por excessiva o irra-
cional d’un objecte o situació específics,
com volar, animals, injeccions; fòbia
social: por intensa i persistent de situ-
acions socials, com reunions o parlar en
públic; trastorn per estrès posttraumà-
tic: després d’un esdeveniment traumà-
tic en què s’ha experimentat por, deses-
perança, horror intens, etc., el subjecte
segueix presentat records i somnis
persistents, sensació que tor-
na a passar el mateix i,
per tant, fa esforços
per evitar les activitats
o els llocs que li recor-
din l’esdeveniment.
Trastorn per ansietat generalitzada:•
preocupació excessiva per molts esdeve-
niments i activitats, que presenta símp-
tomes físics i deteriorament de
les activitats habituals.
hi ha dos trastorns d’ansi-
etat que es donen amb fre-
qüència en l’adolescència:
1. L’ansietat per separació: es
caracteritza per l’ansietat exces-
siva davant de la separació respecte
de la llar o de les persones
amb les quals l’adolescent
està vinculat (com els pa-
res); el jove té una preocupa-
ció desmesurada de perdre’ls o
que pateixin algun mal o accident.
trastorns d’ansietat
2. La fòbia escolar: es manifesta en aquells
nens i adolescents que presenten una elevada
ansietat davant de la idea d’anar a l’escola. Es
queden a casa encara que els pares intenten
per tots els mitjans que hi vagin; també pot
aparèixer sense que hi hagi ansietat per se-
paració, però sol ser en ser pacients que bus-
quen situacions que els donin seguretat.
La prevalença dels trastorns d’ansietat en
nens i adolescents varia molt entre els dife-
rents estudis i pot anar del 5% al 50%.
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/ac-
tuadoles.pdfEquip de pediatria de l’EAP vic
AMB LA INTENCIÓ DE DONAR
SORTIDA A TOTES LES
DEMANDES qUE REqUEREIxEN
ATENCIÓ MÈDICA PER ALS
NOSTRES INFANTS, I TENINT
EN COMPTE L’AUGMENT DE LA
POBLACIÓ I TAMBé LA GRAN
ACCEPTACIÓ qUE hA TINGUT
LA DRA. LíDIA BUSqUETS, hEM
DECIDIT qUE S’INCORPORI
DEFINITIvAMENT A L’EqUIP
DE PEDIATRIA COM A qUART
PEDIATRE DE REFERÈNCIA.
li costa més arribar a la retina. Això es tradu-
eix en algunes d’aquestes alteracions, que es
poden contrarestar amb l’ús d’ulleres o amb
tractaments específics.
toca anar a ca l’oculista!Com a regla general, tant els adults com els
infants hauran de visitar l’oculista per fer les
diferents revisions, així com també sempre que
tinguin algun problema concret amb la vista.
En el cas dels nens i nenes, l’oculista detectarà
si hi ha indicis de l’ull gandul —pèrdua de visió
en un dels dos ulls, a causa de la manca d’ús—,
i tractarà l’estrabisme —desviació de l’alineació
d’un ull en relació amb l’altre—, la miopia, la hi-
permetropia i l’astigmatisme —estat ocular que
impedeix l’enfocament clar dels objectes tant
de lluny com de prop—, en cas que els detecti.
Durant l’adolescència, les alteracions refracti-
ves s’accentuen i convé actuar-hi ràpidament,
amb l’ús d’ulleres o lentilles, perquè no
vagin en augment. A partir dels 18 anys,
la miopia i la hipermetropia s’estabilit-
zen i deixen d’incrementar-se.
patologies més freqüentsAl llarg de la vida ens poden anar aparei-
xent diversos problemes oculars. Alguns
són: la vista cansada —provocada per
una pèrdua d’elasticistat del cristal·lí—,
que fa que la visió de prop sigui borro-
sa i que es contraresta utilitzant ulleres
progressives; les cataractes —pèrdua de
transparència del cristal·lí que cal acabar
operant—; la presbícia —disminució de
la capacitat de l’enfocament de l’ull— i el
glaucoma, causat per l’acumulació de líquid
en el globus ocular, cosa que eleva la pressió
intraocular. Convé tractar aquesta alteració
aviat, perquè pot comportar ceguesa. Per
vista Fixa-t’hi bé!
LA vISTA éS UN DELS SENTITS qUE MéS UTILITzEM EN EL DIA A DIA. FACTORS COM L’EDAT, L’ALIMENTACIÓ O ELS hÀBITS qUOTIDIANS DETERMINARAN LA REGULARITAT AMB qUÈ hEM DE vISITAR L’OCULISTA. A CONTINUACIÓ, OFERIM UNA SÈRIE DE CONSELLS I RECOMANACIONS PER MANTENIR LA vISTA EN BONES CONDICIONS.
és habitual que al llarg de la vida els ulls pateixin una sèrie de canvis evolutius
A partir dels 40 anys s’inicia una davallada de l’agudesa visual
l’onceSolidaritat, projectes i accions culturals per
a la integració de les persones cegues a la
nostra societat són els principals focus d’ac-
ció de l’ONCE (Organització Nacional de Cecs
Espanyols), una corporació sense ànim de
lucre, que treballa arreu de l’Estat espanyol, i
que està activa des de l’any 1938. Actualment
l’ONCE genera més de 115.000 llocs de treball,
juntament amb la seva Fundació i la Corpora-
ció Empresarial ONCE, i dóna atenció especi-
alitzada a les més de 70.000 persones cegues
i discapacitades visuals que agrupa. L’ONCE
també treballa amb associacions de
cecs d’arreu del món, especialment
amb associacions de l’Amèrica Lla-
tina. Podeu trobar més informa-
ció a la web de l’organització:
www.once.es.
tractar-la, s’utilitzen col·liris especials i també
cirurgia làser i cirurgia convencional.
Per altra banda, les persones diabètiques han
de seguir controls visuals més freqüentment
per prevenir patologies com la retinopatia dia-
bètica, que apareix a causa d’una alteració dels Per mantenir uns ulls sans, cal saber que
aquests òrgans són delicats i cal prote-
gir-los bé: fer les revisions necessàries,
no exposar-los obertament a la llum del sol i
tenir una higiene adequada seran accions que
ens ajudaran a mantenir els ulls en un òptim
estat. Els ulls ens acompanyen al llarg de la vida
i ens aporten una pila de bons moments.
però, què cal per veure-hi Bé? La visió es produeix gràcies al fet que els ulls
—receptors de les imatges exteriors— trans-
meten al cervell la informació sobre aquestes
imatges. I quines són les parts que conformen
l’ull? El globus ocular consta de la còrnia, la
conjuntiva, l’iris, la retina, la pupil·la, la màcula,
l’escleròtica, els coroides i el cristal·lí.
La visió es produeix perquè els ulls transmeten al cervell informació sobre les imatges
Vista
Algunes dades curioses
Una de cada 30 persones és daltònica: no
•
distingeix bé el color vermell ni el verd i els
confón.
El pintor francès Claude Monet, famós pels
•
seus quadres paisatgístics, no veia amb cla-
redat què pintava els darrers anys de la seva
carrera, perquè patia de cataractes.
Les cataractes afecten més del 50% de la po-
•
blació entre els 65 i els 75 anys i més del 70%
de les persones majors de 75 anys. La Segure-
tat Social en cobreix la cirurgia.
La pastanaga afavoreix que els ulls s’adaptin
•
millor als canvis de llum.
Un percentatge molt baix de persones tenen
•
monocromàcia, és a dir, absència de la per-
cepció de color. Es tracta d’una alteració que
pot venir causada de manera genètica, o bé
per una lesió en les àrees cerebrals implicades
en la percepció del color.
vasos sanguinis de la retina i pot desembocar
en ceguesa si no es detecta a temps. Una altra
malaltia ocular és la degeneració macular de
l’ull, que afecta principalment les persones més
grans de 60 anys. Es tracta amb suplements vi-
tamínics i zinc, i també amb cirurgia làser.
els ulls canvien amB l’edat: cuida’ls!És habitual que al llarg de la vida, els ulls pa-
teixin una sèrie de canvis evolutius. Es tracta
de processos normals que alteren la manera
com hi veiem. Així, en edat de creixement, po-
den aparèixer la miopia o la hipermetropia, que
poden anar desenvolupant-se fins que l’infant
esdevé adult. En assolir la maduresa, també es
presenten una sèrie d’alteracions a la vista. A
partir dels 40 anys s’inicia una davallada de
l’agudesa visual, fent que percebem les imat-
ges d’una manera més borrosa i menys nítida.
A mesura que envellim l’ull canvia: la còrnia
i el cristal·lí es tornen més opacs i a la llum conjuntiva
cristal·lí
pupil·la
còrnia
iris
màcula
coroides
escleròtica
retina
humor vitri
nervi òptic
oïda“Catalunya és un calidoscopi de sons, una barreja complexa, rica i variada”
EL MÚSIC vIGATÀ PEP SALA ENS ExPLICA DE qUINA MANERA vIU LA SEvA RELACIÓ AMB LA MÚSICA I POSA ÈMFASI EN LA NECESSITAT qUE Té LA SOCIETAT DE CUIDAR EL SENTIT DE L’OïDA, UN SENTIT qUE éS LA SEvA EINA PRINCIPAL PER PODER FER MÚSICA I GAUDIR-NE. hAvENT ACABAT LA GIRA DEL SEU DARRER DISC ‘ANATOMIA DE LA RELATIvITAT’, I DESPRéS DE LA PRODUCCIÓ D’UN DISC D’òPERA —COMPOSTA PER JOAN MARTíNEz COLÀS— SOBRE LA vIDA DEL COOPERANT CATALÀ vICENç FERRER, ENS REP ALS ESTUDIS DE LA DISCOGRÀFICA L’INDI MUSIC. AqUí éS ON ENGENDRA ELS DISCOS AMB LES CANçONS qUE FAN BALLAR I EMOCIONAR ELS SEUS SEGUIDORS.
què significa per a en Pep
Sala el sentit de l’oïda?
Quan un nen neix descobreix
el món a partir dels sentits. En
el meu cas, ja des de petit em
va fascinar l’univers sonor de la
vida. L’oïda és per a mi una eina
i és el que m’ha permès sentir el
món i dedicar-me a allò que més
m’agrada. Per a mi és molt im-
portant, i malgrat tot, és un dels
sentits que la societat cuida menys.
Penso que tenir cura de l’oïda im-
plica temes arquitectònics, que els
edificis estiguin construïts amb ma-
terials adequats que aïllin el soroll ex-
tern. Personalment, necessito viure en
fons, si la vida és un llibre, un disc podria ser un
capítol més. Aleshores, hi ha capítols on estàs
més amunt, més avall, cada moment de la vida
té una complexitat, i un color. L’estat d’ànim
marca una mica la direcció. Som víctimes del
nostre estat d’ànim i aquest varia contínua-
ment. Suposo que per la meva genètica catala-
na sóc pessimista, i dintre de la meva genètica
pessimista busco l’optimisme.
asseiem al piano o agafem una guitarra i n’ex-
premem el suc, que surt en forma de música.
La inspiració i les muses no existeixen, jo penso
que existeix el treball.
Com es cuida un músic l’oïda, la seva eina de
treball principal?
Els músics ens cuidem molt poc l’oïda, perquè
quan fem un concert la música ha de sonar
a tota potència; hi ha els altaveus, pantalles
acústiques, i nosaltres hi estem molt a prop,
durant molta estona. I a més, l’exercitem molt,
l’oïda, als concerts, als assajos, als estudis de
gravació... De totes maneres, vivim en un món
on la gent en general cuida molt poc el sentit
de l’oïda, hi ha molta contaminació sonora: hi
ha molt soroll a les ciutats i el que fa molt mal
són els aparells per escoltar música de manera
ambulant, els auriculars petits dins de l’orella.
El soroll extern fa que la gent hagi d’apujar el
volum contínuament per poder sentir la música
i l’acaben escoltant a un volum molt fort. Això
és molt nociu per a l’oïda.
Amb el somriure als llavis, la mirada refle-
xiva i un discurs coherent i pausat, Pep Sala
agafa la guitarra i ens regala unes quantes
notes de la cançó Transparent. Un petit po-
ema sonor que ens arriba a l’oïda fent-nos
vibrar d’emoció i posa el punt i final a la
conversa. Sons i paraules que ens fan sentir
i escoltar amb molta atenció.
“Per a mi, la música és un llenguatge i també una vàlvula d’escapament”
un entorn on el silenci estigui present. Perquè
el silenci és la nota principal de la música: totes
les cançons del món comencen amb aquesta
nota, que és el silenci.
Però sembla que el silenci està mal vist i so-
vint ens incomoda...
El silenci incomoda perquè moltes vegades és
un mirall de nosaltres mateixos. I sovint as-
sociem silenci amb soledat, encara que siguin
coses diferents. La soledat és un estat molt
important i molt sa. És el poder estar amb
tu mateix i poder tenir moments de reflexió.
Però sovint confonem solitud amb abando-
nament. La solitud és bona, mentre que
l’abandonament és negatiu. Quan algú diu
que se sent sol, penso que, en realitat, se
sent abandonat. La soledat és necessària
per ordenar les idees i pensar.
quin so té Catalunya?
A Catalunya pots posar-hi molts timbres: gra-
lles, tenores, triples, sacs de gemecs… La música
regional catalana du un reguitzell d’estridènci-
es, sonoritats mediterrànies. Però si em parles
de so per comptes de timbres, m’imagino Ca-
talunya i la identitat catalana amb melodies:
Catalunya és melòdica i molt variada. Fent
un símil amb la seva geografia, clima i gas-
tronomia, que és riquíssima, a nivell sonor, és
igualment així. És un calidoscopi de sons, una
barreja complexa, en tots els aspectes: cultural,
geogràfic, gastronòmic, sonor... Catalunya és
incatalogable, té una barreja increïble!
El teu últim disc sona melancòlic però amb
tocs d’esperança, quina és l’essència?
Un, quan fa un disc, no pretén expressar pre-
meditadament alguna cosa. És després quan
ha passat mig any que l’has produït, que dius:
ostres, em va sortir amb tints més optimistes
o em va quedar amb tints més blavosos. En el
què significa per a tu la música?
Per a mi, la música és un llenguatge i també una
vàlvula d’escapament. És aquella eina, aquella
manera que jo tinc per celebrar els triomfs
i per plorar les derrotes. És la meva manera
d’expressar-me, i fer-ho d’una forma íntima,
tot i que després s’ha convertit en la meva
manera de guanyar-me la vida. Vaig sentir
fascinació per la música des de ben petit, el
llenguatge que naixia dels sons. N’escoltava
molta! Música clàssica romàntica, perquè a
casa n’hi havia: Schubert, Brahms, Beethoven.
Després, ja a l’adolescència, vaig descobrir el
llenguatge musical d’acord amb els temps que
corrien. I als 15 anys, amb una colla d’amics
vam muntar un grup i vam començar a tocar
de manera autodidacta.
què necessites per compondre cançons?
Un piano, una guitarra i viure. La vida ja omple,
de per si. Els músics som com esponges i ens
anem omplint i omplint fins que després ens
Oïda
“La percepció és la nostra manera d’interpretar
i entendre el món. És la resposta i no l’estímul, i
és global i integrada, basada en emocions”. Així
és com descriu el terme percepció el director de
la Fundació Alícia, Toni Massanés, quan li pre-
guntem com reacciona el cervell davant d’una
aroma especial o un gust exòtic. Massanés
explica que “la cuina permet construir el que
mengem i pot fer-se d’acord amb la salut o no”.
Recalca que a través de la cuina “podem fer que
la gent mengi millor, de ma-
nera més saludable”. La idea
és posar al servei de la cuina
totes les altres ciències. “Dins
el nostre equip d’investiga-
dors hi ha químics, enginyers
agrònoms, dietistes, tecnòlegs
dels aliments, metges i, òbvia-
ment, cuiners”.
Recorregut de sabors i aromes
I com es porta a terme la investigació gastronò-
mica des de la Fundació Alícia? Doncs a partir
de diferents projectes. Hi ha tres línies d’acció
bàsiques: la promoció dels hàbits alimen-
taris, en què es fan tallers per a escoles
i on la cuina és una eina per fomentar
una bona alimentació. En segon lloc, hi
ha la promoció amb altres entitats, com
ara les universitats. Per exemple, s’ha
creat una web destinada a universitaris
que van a viure sols i que conté una sèrie
de consells i receptes de cuina senzilles. També
han elaborat respostes culinàries per a situaci-
ons de restricció alimen-
tària, és a dir, persones
que tenen al·lèrgies a de-
terminats aliments o die-
tes pensades per fer més
atractius i gustosos els
àpats servits en hospi-
tals. I la tercera línia, és
la de recerca amb acció:
una ajuda a la docència
amb exercicis que els adolescents puguin fer a
classe, on, per exemple, es compara el que hau-
rien de menjar i el que mengen realment.
Textura i gust: els protagonistes
“Hem descobert que la gent no es men-
ja allò que no reconeix visualment, per
exemple els purés dels hospitals, en què
no es distingeixen els aliments que
conformen el plat; per tant, hem de
fer més agradables els menjars perquè
la gent mengi millor”, comenta Toni
Massanés. En aquest sentit, Alícia intenta in-
novar aportant presentacions diferents dels
gust i olFacteInnovació als fogons!
plats de sempre i també investiga en el
camp de l’obtenció de textures noves
en els aliments. Això s’aconsegueix a
través de l’aplicació de productes es-
pessidors, gelificants i emulsionants,
entre d’altres. D’aquesta manera, fer
una hamburguesa sense carn —ela-
borada només amb bolets però amb
aparença i textura càrniques—, pen-
sada per a les persones fenilcetonúriques, o
cuinar una falsa truita, sense ous i només a
partir de llet, són alguns dels seus resultats
quant al canvi de textures en els aliments.
“Treballem molt les diferents textures, així en
l’alimentació que es dóna als hospitals, que
adopti, variant-ne els ingredients i condi-
ments”, ens diu l’Elena. I el Toni afegeix que
“hi ha, també, un component psicològic a
l’hora de menjar l’aliment, i és l’expectativa
que en tenim. Esperem que una patata fregida
sigui cruixent, però ens molesta que la carn
que mengem no sigui tendra”.
Per a tots els gustos!
Per descomptat, el gust d’un aliment es pot po-
tenciar a partir de diferents aromes i afegint-hi
altres sabors, no només a través del canvi de tex-
tura. A més dels tradicionals gustos: dolç, salat,
amarg, àcid, agre, picant, n’hi ha un altre. “L’uma-
Percebem els sentits del gust i de l’olfacte d’una manera emocional
La textura pot modificar el gust dels aliments, potenciant-lo o minimitzant-lo
Gust i olfacte
LA FUNDACIÓ ALíCIA éS UN LABORATORI CULINARI qUE INvESTIGA EN EL CAMP DE L’ALIMENTACIÓ PER PROMOURE BONS hÀBITS I AFAvORIR qUE MENGEM DE MANERA SANA. AMPLIAR EL CONEIxEMENT qUE TENIM SOBRE L’OLFACTE I EL GUST éS MéS FÀCIL GRÀCIES A LA CIÈNCIA.
mi indica presència de proteïna i és un
potenciador del sabor”, explica Massanés.
Aquest gust, descobert pel químic japonès
Kikunae Ikeda, té reminiscències orientals i
la paraula que usem per designar-lo significa
‘saborós’ en japonès.
Així doncs, la gastronomia es renova i avança
en el camí de l’excel·lència gràcies a la ciència i
al projecte de la Fundació Alícia.
Més informació: http://www.monstbenet.com/ca/alicia
normalment és triturada, suggerim dife-
rents presentacions: textura de púding, de
puré, de flam...”, especifica la responsable
del Departament de Salut i Hàbits Alimen-
taris, Elena Roura.
I és que la textura fins i tot modifica el gust
dels aliments. “La mateixa recepta, per exem-
ple pollastre amb samfaina, si es posa al plat
triturada o de la manera convencional, fa can-
viar-ne el gust final: perquè les espècies i els
condiments es barregen molt més quan estan
triturats, guanyen intensitat. Per tant, cada
recepta s’ha d’adaptar a la nova textura que
Tacte
el tacte,clau per a la comunicació multicultural
coses per nosaltres mateixos: agafar ob-
jectes, dur a terme accions i aconseguir
els nostres objectius.
Sovint, el tacte ens permet també viat-
jar a través de textures variades, unes
rugoses, altres fines, que associem a
diferents indrets, cultures i sensacions
físiques. Quan caminem per la platja
amb els peus descalços una colla de
sensacions s’apoderen dels peus: és
un massatge sensorial que ens relaxa i
ens encomana benestar.
Sensacions a flor de pe
ll
Quan expressem afecte per algú, no només ho
fem a través de la paraula. Una abraçada en un
moment determinat, en contextos dramàtics o
situacions difícils, és molt més vàlida i efecti-
va a l’hora de transmetre suport que no pas
una frase, que de vegades pot sonar freda. Així
doncs, les mostres d’afecte són molt necessà-
ries i sovint reconfortants. D’aquesta manera,
donar uns copets a l’esquena per animar algú
o felicitar-lo si ha fet una bona feina, ajudarà
a realçar el missatge que volem donar verbal-
ment a aquella persona.
Potser no en som del tot conscients,
però el tacte és un dels sentits més
arrelats a la nostra vida, i a través del
qual ens comuniquem i expressem un bon
grapat de sensacions, sentiments i estats
d’ànim quotidians. Cal tenir present, no obs-
tant això, que cada cultura té les seves nor-
mes i que el sentit del tacte no és utilitzat de
la mateixa manera a Europa que a l’Àsia.
Un detall significatiu és, per exemple, la
varietat de gestos que cada cultura utilitza
per saludar. Mentre que algunes cultures,
com la japonesa o la coreana, se saluden
fent reverències, les cultures del sud d’Eu-
ropa i les llatines tendeixen a ser més càli-
des a l’hora de fer els rituals de salutació i
opten per fer una encaixada de mans i fins
i tot dos petons a la galta.
En determinats contextos podem transmetre molt més amb un gest que amb la paraula
Amb el tacte comuniquem sensacions, sentiments i estats d’ànim
El tacte ens permet viatjar a través de diferents textures
El tacte s’utilitza de maneres diferents segons la cultura de cada país
Les impressions que rebem a través del sen-
tit del tacte arriben al cervell a través de
les terminacions nervioses de la pell, que
envien informació sobre quin tipus de coses
estem tocant.
tacte i vida quotidianaAmb el sentit del tacte percebem certs pe-
rills: la possibilitat de cremar-nos la pell amb
altes temperatures o de caure malalts si la
sotmetem a un fred intens. A més, aquest
sentit ens permet tenir autonomia i fer les
LA MANERA COM SALUDEM, COM TRANSMETEM INFORMACIÓ A TRAvéS DELS GESTOS DE LES MANS I DEL SENTIT DEL TACTE, CANvIA SEGONS CADA CULTURA.
Les entitats de base associativa de catalunya treballen cada dia per millorar la teva salut. La teva salut és la nostra preocupació. per això, intentem que els nostres centres tinguin els millors mitjans humans i materials.
perquè a nosaltres ens preocupa la teva salut.
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
cap alcover cap peraladacap sarria - Vallplasa abs centelles
cap Vallcarca- sant Gervasi
cap Les Hortes cap el remeieap sardenya
www.fersalut.cat